21 de juny 2022 Premi Popular a l'Inventor Europeu per Elena Garcia Armada (enginyera)

Tots els invents responen a necessitats. De fet cobrir necessitats és el que fa girar el món. Algunes poden ser necessitats més generals o més particulars relacionades amb col·lectius més petits, de vegades molt i molt petits. Els humans volem viure millor, fer-ho més fàcil, més segur, més de pressa, més possible... Els grans diem que no ho podem tenir tot però si els nostres rebesavis aixequessin el cap i no reconeixerien el seu món en ell. Ens acostumem a tot i no donem valor a l’aigua que surt de l’aixeta, a la llum que s’encén sense tocar res, a la comunicació instantània, a la comoditat dels vehicles de tota mena... Només hi donem valor quan ho perdem o no ho tenim de manera momentània. Avui tenim un invent que ha canviat vides d’infants i les seves famílies i dels sanitaris que treballen amb ells i en tenen cura.

El vint-i-u de juny del 2022 la investigadora Elena García Armada rep el Premi Popular a l'Inventor Europeu pel seu exoesquelet que permet que nenes i nens amb paràlisi puguin caminar durant la rehabilitació.

Elena García Armada és una enginyera industrial espanyola que lidera el grup del CSIC que ha desenvolupat el primer exoesquelet biònic del món per a nens amb atròfia muscular espinal, malaltia degenerativa que afecta prop de 2.000 menors a Espanya. És coneguda a nivell mundial. Va créixer en un entorn científic. La seva mare és doctora en física i professora d'universitat i el seu pare era catedràtic d'electromagnetisme, creador de l'Escola d'Enginyeria de Telecomunicacions a Santander. Doctora en robòtica el 2009 per la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) i científica titular al Centre d'Automàtica i Robòtica (CAR) CSIC-UPM. Va començar la seva trajectòria professional especialitzant-se en el disseny de robots orientats a la indústria, fins que el 2009 va conèixer Daniela, una nena que arran d'un accident de trànsit va quedar en un estat greu de tetraplegia. A partir d'aquest moment el seu treball es va centrar a fabricar dispositius orientats a millorar les facultats físiques, contribuir a la rehabilitació i augmentar la mobilitat dels nens que sofreixen malalties neuromusculars degeneratives. En el camp de la creació d'exoesquelets pediàtrics, el projecte més destacat i premiat ha estat ATLES 2020, un exoesquelet de 9 quilograms de pes capaç de controlar la rigidesa mentre permet un moviment més àgil i articulat mitjançant els seus diferents sensors de força, pressió i temperatura. Està dotat d'articulacions intel·ligents que interpreten els moviments del pacient detectant quins són desitjats i quins indesitjats, alguna cosa fonamental ja que en molts casos existeixen moviments espasmòdics que, mal interpretats, comporten seriosos riscos de seguretat al pacient.

El que més destaca d’ella és el seu somriure net, d’aquell que sap que s’ha esforçat molt però el seu treball, mai acabat, repercuteix en la millora de vida de les persones.

12 de juny 1910 Dones als Jocs Olímpics 1942 Anne Frank reb el seu diari 1972 Teresa M. Roca salta (atleta) 1937 Emma Lilian Todd (inventora) 1978 Neix Tatiana Sisquella (periodista)

Hi ha moments de la història que vistos des del segle XXI, i llegits des de la Catalunya actual ens semblen surrealistes. Tal dia com avui de 1910, el COI va autoritzar que les dones poguessin participar en els Jocs Olímpics. Però només en tennis, gimnàstica i natació. No fos cas... I quan mires les fotografies i veus els vestits amb els que aquelles pioneres fan esport se’ns escapa un somriure... quina història...

 

I avui continuem amb un regal que no va passar desapercebut. És d’aquells que tothom hauria de rebre en algun moment perquè l’escriptura ens ajuda a identificar i expressar emocions, a posar en ordre els pensaments, a explicar històries de manera ordenada, a fer volar la imaginació. Tot això, més la cruesa d’uns fets que no s’haurien de repetir mai, els trobem en el diari que va rebre una nena pel seu tretzè aniversari tal dia com avui de 1942. Sí, avui era l’aniversari d’Anne Frank i les seves vivències han quedat per la història en el diari que el seu pare va trobar i publicar després de la seva mort.  

 

I acabem amb tres dones dignes de menció cadascuna en el seu camp:

 

El 1948 va néixer Teresa Maria Roca a Mataró, una atleta mítica. Va ser la primera espanyola de salt d’alçada en superar el llistó a 1,70m.. Va ser el 12 de Juny de 1972 i en set anys va fer pujar 27 cm el rècord català. Va morir molt jove, als 44 anys. Un poliesportiu a Mataró duu el seu nom. La informació d’aquestes atletes ens arriba gràcies a la generositat de @Pucurull que sovint fa piulades a twiter perquè no perdem la memòria.

 

Tal dia com avui de 1937 va néixer Emma Lilian Todd, inventora. Va aprendre mecànica de manera autodidacta i va dissenyar el seu primer aeroplà en 1906. Va promoure l'interès popular per l'aviació a principis del segle XX.

 

La darrera protagonista d’avui és Tatiana Sisquella. Va néixer tal dia com avui de 1978 i molts recordem el seu somriure, tot i que no la coneixíem personalment, només com a professional. Una periodista catalana i presentadora de televisió i ràdio. Molt vital i entusiasta ens va deixar el 6 de febrer de 2014. Recordo perfectament l’escrit que vaig fer com a comiat d’una gran professional i un dona massa jove que deixava un gran llegat. Era molt culer i cada vegada que guanya el Barça, la recordo. Era la dona del també periodista Joan Maria Pou. 

8 de gener Sant Tornem-hi 1927 Neix Virgínia Tower Norwood, física aeroespaial 1979 Neix Paula Ortiz Álvarez, cineasta

 

Avui comencem de nou les classes, després d'unes merescudíssimes vacances. Ahir, dia de mares i fills pel carrer el comentari, en veu baixa, entre elles, era: “quines ganes tinc de que comenci l’escola i tornem tots a la normalitat”. Primerament, perquè tots necessitem normes que ens ajuden a situar-nos i a regular-nos. Una hora de llevar-nos, preparar esmorzars, anar a l’escola, les activitats extraescolars, una estona de joc, una estona en família, sopar i anar a dormir. I recomençar l’endemà.

Desprès, perquè només des de la rutina podem trencar-la amb moments especials o dates especials. De fet, hauríem d’aconseguir viure de manera especial aquest continuum en el que estem embarcats. Si estem atents als petits detalls podem fer-nos la vida molt més agradable.

Avui és Sant Tornem-hi! El primer dia d’escola del 2024! Tornem a la normalitat desprès de una pila de dies de disbauxa d’horaris, de menjars, d’activitats... Un dia màgic en el qual la carrossa torna a convertir-se en carbassa, però “que nos quiten lo bailao” i que es preparin perquè seguirem ballant...

Sí, és la primera classe del 2024. Però... sabeu quin és el primer any que vàreu escriure a la llibreta. Feu el compte... podria ser a finals de P5 o a Primer de Primària o d’EGB... Segur que sense adonar-vos-en heu escrit un munt de dates. Ara, en aquesta primera setmana de curs és molt freqüent que ens equivoquem i encara posem 2023, però aviat ens acostumarem a aquest 2024 que comença.

Avui, 8 de gener és Sant Tornem-hi també pel blog de Cultureta després de les vacances de Nadal. Sóc Sílvia Llucià, pedagoga, però sobretot curiosa en el món de la cultura. M'encanta conèixer, escriure, fer divulgació i reflexió.

Torno a escriure sobre el món i la vida prenent com a referència el què va passar tal dia com avui. D’aquesta manera passem per molts camps diferents, perquè han passat tantes coses... De vegades és difícil prioritzar i parlar d’un sol tema, altres dies n’hi ha un tema que ho tenyeix tot... Espero que us serveixi, com a mi, per aprendre mil coses. Aquest curs vaig decidir que les dones serien les protagonistes d’aquests blog per això veurem els noms de moltes dones que no coneixíem perquè ens han explicat una part de la història però que fan o han fet coses rellevants.

Aquesta idea va néixer l’any 1995 i es va plasmar fins el 2012 en el Full d’Inici de Classe de l’Escola Menéndez Pidal de Barcelona. A partir d’aquí va patir un temps de silenci però els inquiets no podem parar i la cultura no es pot amagar sota la catifa... per això va trobar un nou format. Ja no era en paper, havia nascut el blog. El 3 de novembre del 2013 va aparèixer aquest blog de cultureta com a seguiment natural de la idea.

Aquests darrers anys treballo amb ments curioses que poden trobar en aquests petits escrits diaris vitamines de coneixements: informació per seguir tibant del fil i descobrir coses, persones i fets que desconeixien. Aquest curs les protagonistes són les dones. També, de vegades, a més de la informació hi trobareu suggeriments... També podeu trobar informació per a fer activitats els caps de setmana per a tota la família.

Per començar, ja hem tingut prou lectura però necessitem l’apunt del “tal dia com avui....” Avui recordem dues dones: una física i una directora de cinema que van néixer tal dia com avui.

La física aeroespaial i inventora Virgínia Tower Norwood va néixer a Nova York el 8 de gener de 1927. Va ser una física, militar, enginyera i inventora estatunidenca. Coneguda per fer part integral de la primera missió del Projecte Landsat de la Nasa que ha permès al llarg dels anys posar en òrbita diversos sensors remots per a l'observació de la superfície terrestre amb aplicacions a la cartografia, l'agricultura, la geologia, la hidrologia entre moltes altres àrees d'interès ambiental. Va contribuir al programa Landsat dissenyant l'escàner multiespectral que es va utilitzar per primera vegada en Landsat 1. Va presentar i va obtenir tres patents: dos d'elles són un reflector de radar dissenyat per a rastrejar globus meteorològics i l'altre és una nova antena de rastreig.

Paula Ortiz Álvarez va néixer a Saragossa el 8 de gener de 1979. És una directora, guionista i productora aragonesa que treballa a Get in the Pictures Productions i Amapola Films. Es va llicenciar en 2002 en Filologia Hispànica per la Universitat de Saragossa i va realitzar el Màster d'Escriptura per a Cinema i Televisió de la UAB (2003). A més, es va formar en direcció de cinema en el Graduate Department of Film and TV de la prestigiosa Tisch School of the Arts de la universitat de Nova York (2006 i 2007). També va cursar estudis de màster de guió i teoria literària en UCLA (2008 i 2009), principal centre de formació cinematogràfica de Los Angeles. Al març de 2012 va estrenar el seu primer llargmetratge “De tu ventana a la mía”, protagonitzat per Maribel Verdú, on va obtenir nombrosos premis nacionals i internacionals, i un gran recorregut comercial. Al desembre de 2015 va estrenar “La núvia”, una adaptació lliure de l'obra “Bodas de Sangre”, de Federico García Lorca. L'estrena de la pel·lícula va tenir lloc en la 63 Edició del Festival de Sant Sebastià obtenint una unànime aclamació per part de la crítica. A més, fins a la data la pel·lícula ha estat nominada i premiada àmpliament en els premis Goya 2016, Premis Feroç 2016, Premis CEC 2016, premis Paramount Channel 2016, entre altres, comptant amb premis a la Millor Direcció, Millor Pel·lícula, i Millor Guió Adaptat, entre altres. Totes dues pel·lícules, amb gran èxit en la taquilla espanyola, han estat distribuïdes internacionalment en més de 20 països. Actualment és professora del Grau de Comunicació Audiovisual de la Universitat de Barcelona, i col·labora amb la Universidad de San Jorge de Saragossa.

12 de novembre 1936 Dolors Viladrich, compositora de sardanes 1923 Neix Julia Rodríguez-Maribona, inventora 1929 Neix Grace Kelly, actriu i princesa 1961 Neix Nadia Comaneci, gimnasta 1982 Neix Anne Hathaway, actriu

 

Avui amalgama de dones en camps molt diferents d’una compositora de sardanes, a la primera gimnasta de 10, a una actriu que en la seva darrera producció és la reina de les bruixes de Roald Dah passant per una inventora que ha fet que no ens haguem d’agenollar per fregar i per una actriu que es va convertir en princesa...

Dolors Viladrich i Pascual neix a Manresa, el 12 de novembre de 1936 i va ser compositora de sardanes. De petita, en la seva família es respirava ambient musical amb la mare professora de piano i el pare instrumentista de saxo i clarinet. Tanmateix, fou la mateixa família que li recomana no seguir el camí de la música perquè eren temps difícils. Els seus professors van ser Montserrat Rotllant, de piano, i David Martell i Jordi González d'harmonia. Després de compondre una havanera i una cançó de bressol com a complement dels exercicis a les classes d'harmonia, a partir de l'any 2000 començà a compondre sardanes assessorada per Marcel Artiaga, de la cobla Montgrins, amb qui perfeccionà els estudis d'instrumentació per a cobla. El 27 de novembre de 2001, la Jovenívola de Sabadell va estrenar la seva primera sardana, “Un sentiment”, dedicada en record del seu fill. Tres anys més tard la seva sardana dedicada a la seva fillola, Anna Maria, va ser finalista de la Sardana de l'any. En el moment del seu traspàs tenia estrenades vint sardanes pel cap baix, i el 15 de març de 2008 havia presentat el seu primer compacte titulat “Il·lusions” al Teatre Conservatori de Manresa, amb la cobla Montgrins. La compositora ballava a l'aplec de l'Escala el 16 d'octubre de 2010 quan va tenir un infart. Després de traslladar-la a l'hospital Trueta de Girona, va morir la matinada de l'endemà. El compositor Francesc Juanola li dedicà la sardana “El Pere i la Dolors”.

Julia Rodríguez-Maribona neix a Avilés el 12 de novembre de 1923. Va ser infermera però és recordada per ser la inventora del pal de fregar juntament amb la seva mare, Julia Montoussé Fargues. Totes dues van dissenyar un dispositiu de neteja que combinava galleda, pal i drap, que posteriorment va ser conegut com a pal de fregar. Val a dir que a mitjans anys cinquanta del segle XX, quan van idear i fabricar el seu artilugi, eren les dones les úniques que fregaven els terres i ho feien agenollades, amb baieta i cubell, una postura que propiciava problemes de salut. Per a aquest invent van obtenir el 1953 el model d'utilitat (un tipus de dret que es concedeix a una invenció i que impedeix a tercers utilitzar comercialment la invenció protegida, sense la seva autorització) n.º 34.262, amb el títol "Dispositiu acoblable a tota classe de recipients tal com cubells, galledes, poals, calderes i similars, per facilitar el fregat, rentat i eixugada de pisos, sòls, passadissos, sòcols i locals en general". Al cap d'uns anys el disseny va ser adquirit per la fàbrica d'articles d'ús domèstic Manufacturas Rodex, de l'enginyer Manuel Jalón, que el va millorar, patentar i fabricar. Sovint se li ha atorgat erròniament el reconeixement de l'invent per la patent d'invenció n.º 298.240 que va registrar el 1964, i basant-se en aquesta diferència jurídica entre model d'utilitat i patent d'invenció. Però tot i que Julia Montoussé Frages i Julia Rodríguez-Maribona, que no tenien cap intenció empresarial, van optar per un registre de model d'utilitat, molt més econòmic que la patent d'invenció i d'un abast només nacional, elles són les que van inventar el pal de fregar onze anys abans que es fabriqués industrialment. Així ho recull també l'Oficina Espanyola de Patents i Marques en el catàleg titulat 200 años de patentesː «Entre els nombrosos antecedents del pal de fregar hi ha patents de dones com la registrada el 1953 per Julia Montoussé Fargues i Julia Rodríguez-Maribona.[...] A la llum del que ens mostra el plànol adjunt no pot qualificar-se d'altra cosa que d'un autèntic pal de fregar molt anterior al famós de Manuel Jalón»

Grace Kelly va néixer a Filadèlfia, el 12 de novembre de 1929. Va ser una actriu estatunidenca, guanyadora d'un premi Oscar, que va acabar esdevenint Princesa de Mònaco. Després de començar la seva carrera d'actriu l'any 1948, tres anys després va debutar al cinema amb la pel·lícula “Fourteen Hours” i al cap de dos anys, el 1953, amb l'estrena de “Mogambo”, va convertir-se en una estrella de Hollywood i va arribar a enregistrar un total d'11 films. Amb les seves interpretacions, va reunir diverses nominacions als Globus d'Or i als Premis de l'Acadèmia i fins i tot va arribar a guanyar un Oscar a la millor actriu pel seu paper a la pel·lícula “The Country Girl”. Quan Grace Kelly es trobava al cim de la seva carrera, es va retirar amb només 26 anys per casar-se amb el Príncep Rainier de Mònaco amb qui van tenir tres fills: Carolina, Albert i Estefania. Com a princesa de Mònaco, va aconseguir que el principat es revitalitzés, augmentant el nombre de turistes i de diners, fet que va fer recuperar l'economia de l'estat. A més, en el seu rol de presidenta de la Creu Roja, va promoure una gala benèfica que va obtenir molta rellevància i va ajudar a la millora de l'hospital així com d'altres infraestructures hospitalàries de Mònaco. Grace Kelly té un estrella pròpia al Passeig de la Fama de Hollywood, situada al 6329 de Hollywood Boulevard.

Nadia Elena Comăneci va néixer a Onești el 12 de novembre de 1961. És una gimnasta romanesa, guanyadora de 5 medalles d'or olímpiques, 9 medalles als Campionats Europeus i 2 medalles als Campionats Mundials. Va ser la primera gimnasta a assolir la màxima puntuació, 10, en una competició olímpica. És considerada una de les més grans atletes del segle XX i es troba per mèrit propi entre les millors gimnastes de tots els temps.

Anne Jacqueline Hathaway va néixer a Nova York el 12 de novembre de 1982. El seu nom artístic coincideix amb el seu nom real, Anne Hathaway. És una actriu de cinema i teatre estatunidenca, guanyadora d'un Oscar i un Globus d'Or. El seu descobriment va venir sota el guiatge de la companyia Disney, gràcies a la comèdia juvenil “The Princess Diaries” (2001). L'èxit de la pel·lícula li va permetre seguir treballant en el cinema familiar fins que, finalment, el 2005, conscient que havia quedat encallada com una icona infantil, va començar a buscar papers que li permetessin madurar i trencar amb aquesta imatge. “Havoc” i “Brokeback Mountain” van ser les pel·lícules que van marcar aquest canvi radical en la seva carrera. El seu creixement artístic, però, no es va manifestar fins al 2006, quan va treballar amb la consagrada actriu nord-americana Meryl Streep en “El diable es vesteix de Prada”. Demostrant que estava a l'altura de les grans actrius cinematogràfiques, aquest últim film va comportar el seu reconeixement mediàtic i professional i la va catapultar com una de les actrius més prometedores de Hollywood. Així, el 2008, va obtenir la seva primera nominació als Oscar per la seva interpretació en “La boda de la Rachel” de Jonathan Demme. Cinc anys més tard, el 2013, va guanyar un Oscar a la millor actriu secundària i un Globus d'Or gràcies a la pel·lícula musical “Les Misérables”.

Les necessitats fan que posem en marxa l’enginy i aconsegueixen que trobem solucions. La fotografia del dia és per les inventores del pal de fregar.  

 

9 de novembre 1888 darrer assassinat de Jack l'Esbudellador 1914 Neix Hedy Lamarr, actriu i inventora 1967 Sara Hidalgo, esportista waterpolo 2014 9-N votacions

 

Avui tenim dos naixements: d’una actriu i científica i una esportista jugadora de waterpolo. El darrer assassinat d’uns dels assassins en sèrie més famosos i una data per recordar a casa nostra.

Jack l'Esbudellador (de l'anglès Jack the Ripper) és el pseudònim atorgat a l'autor dels assassinats de cinc prostitutes del barri pobre londinenc de Whitechapel entre l'agost i el novembre de 1888. Tal dia com avui es assassinada Mary Jane Kelly, cinquena i darrera víctima de Jack l’Esbudellador, a la seva habitació de Miller's Court. La rellevància donada al cas rau en el fet que els crims mai es van solucionar, que l'assassí compti amb un nom fictici i que el cas podria tenir certa transcendència històrica (fins i tot podria esquitxar la monarquia anglesa de l'època). És per això que el cas de Jack the Ripper se sol considerar part de la cultura popular britànica. El temps dels assassinats coincidí amb l'expansionisme de la premsa, que va estendre la notícia fent-ne notar el salvatgisme dels actes i augmentant-ne l'expectació. Es pot trobar nombrosa bibliografia al respecte, ja que molts investigadors (anomenats ripperologists) han seguit la pista del Jack: existeixen diverses teories i suposicions i molts indicis que ajuden a seguir un camí, però mai no s'ha descobert la identitat de l'assassí, si es tractava d'un complot o quines raons tenia (o tenien).

Hedy Lamarr (nom artístic) va néixer a Viena el 9 de novembre de 1914, va néixer Hedwig Eva Maria Kiesler, va ser una inventora, actriu i productora austríaca i dels Estats Units. Va canviar sis vegades de cognom amb els seus sis casaments. Des del seu debut en el cinema europeu el 1930, va treballar amb els més grabns directors de l’época com Cecil B. DeMille. Ella figura entre les actrius més mítiques del cinema estatunidenc com Greta Garbo, Loretta Young, Vivien Leigh, Ava Gardner i té una estrella al passeig de la Fama de Hollywood, la número 6.247.

Però no va ser només una bella actriu. També va ser inventora e enginyera en telecomunicacions austríaca. Durant la Segona Guerra Mundial i amb 27 anys va registrar, juntament amb George Antheil, la patent d'un sistema secret de transmissions de ràdio que permetia saltar entre 88 freqüències diferents per a guiar per radiofreqüència els torpedes de les forces navals aliades, fent impossible la detecció per l'enemic de l'atac submarí. Lamarr i Antheil van rebre una patent dels EUA per aquesta invenció el 1942: Frequency Hopping Communication System - US patent 2,292,387- serial number 397412. La patent de Lamarr-Antheil va romandre classificada fins al 1985, quan la Comissió Federal de Comunicacions la va posar a disposició del públic. Actualment és utilitzada per als sistemes de posicionament per satèl·lits (GPS, GLONASS), els enllaços xifrats militars, les comunicacions de la llançadora espacial amb la Terra i per empreses que fabriquen des de telèfons mòbils fins a sistemes de xarxa sense fils (Wi-Fi). Des de principis dels anys 70, es va retirar del focus públic a Orlando, on va viure completament aïllada del públic fins a la seva mort el 19 de gener del 2000. Lamarr, ciutadana estatunidenca des de 1953, va ingressar a títol pòstum a la National Inventors Hall of Fame el 2014.

 

Sara Hidalgo Valls va néixer a Cerdanyola del Vallès del 9 de novembre de 1967. És una exjugadora de waterpolo catalana. Jugadora del CN Sabadell, va aconseguir els primers títols de l'entitat sabadellenca destacant tres Lligues espanyoles, dues Copes de la Reina i una Lliga catalana. Internacional en cinquanta-vuit ocasions amb la selecció espanyola de waterpolo entre 1989 i 1995, va participar al Campionat d'Europa de 1993. Va retirar-se de la competició al final de la temporada 2001-02. Entre d'altres distincions, va rebre la medalla de bronze (1994), d'argent (1996) i d'or (2000) de serveis distingits per la Reial Federació Espanyola de Natació i la medalla al mèrit esportiu (1996) de la Federació Catalana de Natació. Posteriorment, la seva carrera professional s'ha desenvolupat en el sector farmacèutic.

El nou de novembre del dos mil catorze no va ser un dia qualsevol. Portàvem més d’un any sentint a parlar d’aquesta data en sentits diferents. El diumenge nou hi va haver la impressió a Catalunya de que estàvem escrivint la història. Pocs, molts, els que volen, els que poden... van expressar el que volíen pel nostre país en un ambient festiu. Una participació joiosa, la gent fent cua pacíficament com a l'escola de la fotografia, els voluntaris ajudant... El dia d’avui ha passat als llibres d’història com el dia en que una part del poble va dir públicament, un cop més, el que pensava amb urnes de cartó, sense cens, amb voluntaris per la voluntat de ser-hi... com de joguina però molt de veritat... no va ser el final del camí, va ser una estació assenyalada.

Experiència personal: Jo recordo perfectament aquesta data perquè es va fer com una mena de compte enrere des de l’estiu i jo aquesta setmana vaig acabar la quimio del meu càncer de mama. L’Artur Mas, un munt de catalans i jo, esperàvem l’arribada d’aquest dia... i va arribar... i va passar...