28 de juny 1876 Neix Clara Maass (infermera)

Els inicis de les investigacions de com es propaguen o com es poden guarir les malalties són difícils i algunes vegades equips sanitaris han pagat la recerca amb la pròpia vida. A l’actualitat la recerca està regulada i hi ha coses que no es poden fer, com experimentar amb humans.

Avui parlem d’una infermera que va sacrificar la seva vida en pro de la ciència. El vint-i-vuit de juny de 1876 va néixer Clara Louise Maass. Va estudiar infermeria i va ser voluntària en els estudis que van descobrir com es contagia la febre groga i, de fet, va morir a conseqüència d'ells. Això els va posar fi. Tenia 25 anys quan va morir el 24 d'agost de 1901. Havia nascut en East Orange, Nova Jersey, el 28 de juny de 1876, filla d'immigrants europeus i la major de nou germans, i va morir a l'Havana després d'una vida, curta però intensa, dedicada a mantenir a la seva nombrosa família, a cuidar malalts i a participar en recerques sobre malalties tropicals transmeses per mosquits.

Va estudiar infermeria, es va graduar en 1895, i va ser una de les primeres infermeres de l'Escola d'Infermeria de l'Hospital de Newark. Tres anys després, en 1898, va ser nomenada cap d'infermeres de l'hospital. Durant la guerra de 1898 entre Espanya i els Estats Units, es va presentar voluntària i va ser contractada per l'Exèrcit dels Estats Units perquè encara no existia el Cos d'Infermeres. Se la va destinar al Setè Cos d'Exèrcit i va passar, en pocs mesos, per Florida, Geòrgia i Santiago de Cuba. Llicenciada en 1899, va tornar a l'exèrcit, aquesta vegada com a voluntària, i, destinada en el Vuitè Cos d'Exèrcit, va viatjar a Filipines, en 1899 i 1900.

Va veure poques ferides de guerra,  i en canvi  va cuidar a molts soldats malalts de tifus, malària, dengue o febre groga, també coneguda com a vòmit negre. En la guerra amb Espanya va haver-hi més baixes per la febre groga que per la contesa. La proporció va ser de tres a un per a la febre groga: 1 939 morts per la malaltia i 369 per ferides de guerra. A Filipines, Clara Maass va contreure el dengue i va ser enviada de tornada a casa.

Poc després, a la fi de 1900, Clara Maass va tornar a Cuba a petició del Dr. William Gorgas, nomenat Oficial Sanitari de l'Havana. La infermera va treballar amb malalts de febre groga a l'Hospital Les Ànimes de l'Havana. La Comissió de l'Exèrcit sobre la febre groga, que va començar els seus treballs al maig de 1900, estava dirigida pel major Walter Reed i, després de la guerra i sota l'administració estatunidenca, va investigar sobre aquesta malaltia, endèmica a Cuba. Formaven part d'aquesta Comissió els doctors James Carroll, Aristides Agramonte i Jesse Lazear. Va nomenar la Comissió i als seus membres el Cirurgià General de les Forces Armades, General George Sternberg, prestigiós microbiòleg i autor d'un conegut text de microbiologia. Un dels seus objectius principals era esbrinar com es transmetia la malaltia. Durant els treballs de la Comissió es van utilitzar voluntaris per a, en primer lloc, provar que el mosquit transmetia la malaltia i, en segon lloc, si es provocava immunitat en els malalts curats. William Gorgas i el metge cubà Juan Guiteras van organitzar aquests experiments amb voluntaris. En alguns casos, la febre groga contreta pels voluntaris era severa i tres d'ells van morir, i un d'ells va ser la Clara Maass. La seva mort va arribar a la premsa als Estats Units i la seva història va impressionar a l'opinió pública i va ser el final dels experiments amb persones en els estudis sobre la febre groga. A més, abans ja s'havia contagiat de febre groga per la picada dels mosquits el Dr. James Carroll, membre de la Comissió, que es va recuperar. Però també va contreure la febre groga un altre metge de la Comissió, Jesse Lazear, que va morir a causa de la malaltia.