18 de novembre 1974 Neix Joan Maria Pou Biatló 1980 Neix Iván Yúrievich

 

Avui felicitem un periodista esportiu molt estimat. Acabarem amb informació sobre el biatló en els Jocs d'Hivern pel neixament d'un esportista rus d'aquesta especialitat.

El 18 de novembre de 1974 va néixer a Barcelona en Joan Maria Pou. És el periodista esportiu  que narra els partits del Barça a RAC 1 des del 2000 (El Barça juga a Rac1). Ha presentat els programes Primer toc i Tu diràs, aquest darrer des del 2007, substituint Jordi Basté, fins al 2011 quan deixà el programa per motius personals. El 2014, coïncidint amb la mort de la seva companya, la també periodista Tatiana Sisquella, funda el portal "Fot-li Pou", un espai de reflexió amb articles d'opinió de diferents autors que el 2020 es rebatejaria com a Diacrític.cat. A partir de la temporada 2015-2016 el periodista va fer un salt i va passar a presentar un programa d'actualitat a RAC 1 de les 20:30 hores a les 22:30 hores anomenat No ho sé, que va dirigir fins al 2017. A inicis del 2018 Pou presentà un programa a TV3 anomenat Cases d'algú, en el qual anava a visitar diferentes turistes als seus països natals. Fa les retransmissions de El Barça juga a Rac1, des de la fundació de l'emissora. El 2010 va rebre el premi de Ràdio Associació de Catalunya al millor professional de ràdio per «avançar en la concepció d'espectacle de les transmissions esportives i coordinar un equip professional que ha sabut omplir d'emoció una temporada molt especial». Algunes de les seves narracions han estat molt recordades pels aficionats blaugranes, com el seu «Eto'o, Eto'o, comment tu t'appelles? Je m'appelle Samuel» de la final de la Lliga de Campions de la UEFA de 2006, o la celebració «ha marcat Messi, ha marcat Messi», de la final de la Lliga de Campions de la UEFA de 2009 quan l'argentí va marcar el segon gol del Futbol Club Barcelona.

El biatló és un esport d'hivern que combina l'esquí de fons i el tir amb carabina. El biatló forma part del programa dels Jocs Olímpics des de Squaw Valley 1960. Altres competicions de biatló són el Campionat Mundial, la Copa Mundial i el Campionat Europeu.

El 18 de novembre de 1980 va néixer a Russia l’Iván Yúrievich Chérezov, en rus Иван Юрьевич Черезов. És un esportista rus que va competir en biatló. Va participar en dos Jocs Olímpics d'Hivern, obtenint en total dues medalles, plata a Torí 2006 i bronze a Vancouver 2010, totes dues en la prova de relleus. Va guanyar cinc medalles en el Campionat Mundial de Biatló entre els anys 2005 i 2011, i una medalla de plata en el Campionat Europeu de Biatló de 2003.

12 de juny 1910 Dones als Jocs Olímpics 1942 Anne Frank reb el seu diari 1972 Teresa M. Roca salta (atleta) 1937 Emma Lilian Todd (inventora) 1978 Neix Tatiana Sisquella (periodista)

Hi ha moments de la història que vistos des del segle XXI, i llegits des de la Catalunya actual ens semblen surrealistes. Tal dia com avui de 1910, el COI va autoritzar que les dones poguessin participar en els Jocs Olímpics. Però només en tennis, gimnàstica i natació. No fos cas... I quan mires les fotografies i veus els vestits amb els que aquelles pioneres fan esport se’ns escapa un somriure... quina història...

 

I avui continuem amb un regal que no va passar desapercebut. És d’aquells que tothom hauria de rebre en algun moment perquè l’escriptura ens ajuda a identificar i expressar emocions, a posar en ordre els pensaments, a explicar històries de manera ordenada, a fer volar la imaginació. Tot això, més la cruesa d’uns fets que no s’haurien de repetir mai, els trobem en el diari que va rebre una nena pel seu tretzè aniversari tal dia com avui de 1942. Sí, avui era l’aniversari d’Anne Frank i les seves vivències han quedat per la història en el diari que el seu pare va trobar i publicar després de la seva mort.  

 

I acabem amb tres dones dignes de menció cadascuna en el seu camp:

 

El 1948 va néixer Teresa Maria Roca a Mataró, una atleta mítica. Va ser la primera espanyola de salt d’alçada en superar el llistó a 1,70m.. Va ser el 12 de Juny de 1972 i en set anys va fer pujar 27 cm el rècord català. Va morir molt jove, als 44 anys. Un poliesportiu a Mataró duu el seu nom. La informació d’aquestes atletes ens arriba gràcies a la generositat de @Pucurull que sovint fa piulades a twiter perquè no perdem la memòria.

 

Tal dia com avui de 1937 va néixer Emma Lilian Todd, inventora. Va aprendre mecànica de manera autodidacta i va dissenyar el seu primer aeroplà en 1906. Va promoure l'interès popular per l'aviació a principis del segle XX.

 

La darrera protagonista d’avui és Tatiana Sisquella. Va néixer tal dia com avui de 1978 i molts recordem el seu somriure, tot i que no la coneixíem personalment, només com a professional. Una periodista catalana i presentadora de televisió i ràdio. Molt vital i entusiasta ens va deixar el 6 de febrer de 2014. Recordo perfectament l’escrit que vaig fer com a comiat d’una gran professional i un dona massa jove que deixava un gran llegat. Era molt culer i cada vegada que guanya el Barça, la recordo. Era la dona del també periodista Joan Maria Pou. 

7 de febrer 1812 Neix Charles Dickens 1998 Neix l'Anna 2014 Mor Tatiana Sisquella

El naixement i la mort d'autors de la literatura universal en els propers dies ens porten la literatura com a protagonista. Tres grans escriptors: Charles Dickens, Juli Verne i Fiódor Dostoievski ens serveixen d'excusa per parlar de lectura, i de l'aportació de la lectura a la formació de les persones. 

En el llibre "Qué le podemos pedir a la vida? de Javier Urra, en el pròleg d'Angel Gabilondo trobem la següent afirmació amb la qual estic plenament dacord: "Som el que vivim i som el que llegim". La lectura té una gran influencia en la nostra vida perquè el que llegim passa a formar part de nosaltres i ens ajuden a ser com som. Per això és tan important cultivar la lectura i llegir als millors...

Tal dia com avui de 1812 va néixer Charles Dickens és un dels escriptors britànics més coneguts, amb múltiples adaptacions al cinema i al teatre de les seves obres i referències en la cultura popular.

Durant la seva carrera Dickens va escriure moltes novel.les que van ser molt populars i van desplegar la seva rica imaginació i la seva genial ironia. Ara és tractat com un dels novel.listes més grans de l'era victoriana i les seves obres són documents importants per conèixer la vida d'aquella època. Fa un retrat minuciós, preciosista, de la realitat, tot i que alguns diuen que una mica edulcorat. Sovint ha rebut crítiques per l'excés de sentimentalisme, els esdeveniments improbables i els seus caràcters grotescos.

Algunes de les novel.les són: Els papers pòstums del Club de Pickwick (1836), Oliver Twist (1837), Cançó de Nadal (1843), David Copperfield (1850)...

L’any 1998 va néixer l’Anna, la meva filla petita. Tota energia. Avui, ja fa vint anys! I com diu el tango...  “veinteaños no es nada”. Desitgem que sigui molt feliç avui i tots els dies de la seva vida.

L’any 2014 va morir Tatiana Sisquella, una gran periodista amb un gran cor i un gran somriure. Els actors, els periodistes que entren a casa nostra a través de la ràdio o de la televisió se’ns fan tan familiars... Li van detectar un càncer i va lluitar fins al final però com en alguns casos, per sort cada vegada menys, la malaltia va guanyar i avui quatre anys després ens queden els seus programes amb la Tatimòbil, programes a la tele, escrits a l’Ara i el seu llibre d'articles "Un dia qualsevol" publicat per Columna. Va marxar molt jove, massa jove però ens va deixar el llegat de la seva alegria i la seva professionalitat. 

22 d'octubre 2014 Lliurament dels Premis Nacionals de Comunicació

Els Premis Nacionals de Comunicació van ser creats l'any 1999 amb motiu del 75è aniversari del naixement de la primera emissió regular de ràdio a Catalunya.

L'objecte dels Premis és atorgar un reconeixement a les aportacions més rellevants en el camp de la comunicació i les telecomunicacions a Catalunya o en llengua catalana, tant si han estat realitzades per professionals com per qualsevol entitat pública o privada.

Des que fa 15 anys el President de la Generalitat va entregar els primers premis de Radiodifusió, Televisió i Telecomunicacions, degut a la constant evolució del sector els Premis han anat experimentant alguns canvis de seccions, de dotació, i fins i tot de nom. Així, el 2000 es va constituir el Premi Nacional d'Internet per la seva importància creixent, i en l’edició de 2008 es van atorgar per primer cop els premis corresponents a les categories de Premsa, Comunicació de proximitat i Publicitat.

Ahir al vespre el Conseller de Preseidència, Francesc Homs, va lliurar el guardons en un acte al Palau de la Generalitat. Aquest any alguns dels guardonats han estat Albert Om pel programa “El Convidat”, Catalunya Ràdio, la Xarxa de televisions locals, el portal TimeOut.cat, Marc Marginedas –periodista de El Periódico que va estar segrestat durant sis mesos a Siria-, i a títol pòstum Tatiana Sisquella (va recollir el guardó el seu marit també periodista Joan Maria Pou). 

Els reconeixement són importants però no podem oblidar que és molta la gent professional que treballa cada dia en els mitjans de comunicació i que gràcies a la seva feina callada ens arriba el diari en totes les seves versions, la ràdio i la televisió.

Sempre amb nosaltres, Tatiana Sisquella

La gent de la tele, la gent de la ràdio entren a casa nostra i es converteixen en un més de la família. Avui al vespre quan he tornat a casa i he mirat l’ordinador m'he quedat de pedra... ha mort Tatiana Sisquella. 

Un somriure permanent quedarà per sempre amb nosaltres. Mai ens vam conèixer personalment però jo la tenia per “un dels meus”. Una gran professional de ràdio i televisió que portava la “Tatimòbil” per tot arreu,  que havia presentat espais televisius, com ara el programa de TV3 “Sexes en guerra” o, recentment, “Summa positiva” del que no m’he perdut cap capítol, tots tan plens de vida i de sensibilitat.. També havia col.laborat en mitjans escrits, com el diari Ara. 

El seu somriure i la seva força es queda, per sempre, entre nosaltres. Estic veient la seva participació a “El Club” del 18 d’octubre de 2007, set mesos després d’haver estat diagnosticada... tota una lliçó de vida i després d’això segur que molt més. Fem camí amb tanta gent...gent que queda en el nostre cor... No vull oblidar, vull tenir present, repassaré els teus programes, la teva veu, la teva força seguirà vivint en nosaltres.

Els creients sabem que el camí no es en va. Jo crec que estàs a la Casa del Pare i ens esperes... nosaltres continuem i sabem que al cel ens trobarem tots. Tatiana, segueix observant, somrient, i cuida dels teus. Gràcies per tots els bons moments, per la professionalitat, l’humanitat i pel somriure. Fins sempre, Tatiana!