Avui dia de Sant Joan. Celebrarem el sant de Joanes famoses en els seus àmbits:
Joana Raspall i Juanola (1913 – 2013) va ser una escriptora, lexicòloga i bibliotecària catalana. Tot i que és coneguda per l'obra poètica infantil, escrigué també per a adults i dins la seva obra hi ha teatre, contes i novel·les. Rebé la Medalla d'or de la Ciutat de Sant Feliu de Llobregat el 1993 i el 2006 rebé la Creu de Sant Jordi com a reconeixement a la seva continuada activitat a favor de la llengua i la cultura catalanes.la Medalla al treball President Macià el 2010. El 2013, Sant Feliu de Llobregat i la Generalitat de Catalunya van declarar l'Any de Joana Raspall i van celebrar el seu centenari en vida, promocionat per l'Eixam d'amics de la Joana Raspall i secundat per la Generalitat i l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Va rebre molts reconeixements: un carrer de Sant Feliu de Llobregat porta el seu nom, una avinguda a Lleida i una placeta a Gelida i Sant Cugat; la Biblioteca de Sant Antoni de Vilamajor, porta el seu nom per votació popular.
Joan Baez va néixer a Staten Island, Nova Yorkal el 1941. És el nom artístic de Joan Chandos Baez, es una cantant estatunidenca de música folk, coneguda com "la reina de la cançó protesta". Caracteritzada per una veu potent, aguda, pròxima a la d'una soprano, i amb un vibrato controlat per a potenciar la dramatització de les lletres de les cançons, Joan Baez és la màxima figura de la cançó protesta sorgida en els anys 1960 amb motiu de la Guerra del Vietnam. El seu repertori, no obstant això, abasta també la música tradicional, el country i el folk-rock. Baez ha actuat públicament durant més de 60 anys, publicant més de 30 àlbums. Dominant el castellà i l'anglès, també ha gravat cançons en català (Rossinyol que vas a França) i almenys cinc idiomes més.
Joana Biarnés i Florensa (1935 – 2018) va ser una fotògrafa terrasenca. Fou la primera fotògrafa catalana i espanyola que adoptà la carrera professional de fotoperiodista o reportera gràfica. El desembre de 2016 es va estrenar el documental Joana Biarnés, una entre tots[18] sobre la seva vida, el seu treball i la seva aportació a la història del periodisme gràfic a Espanya.[19][20] Amb guió i direcció d'Óscar Moreno i Jordi Rovira, i realització i postproducció de Xavier Baig, el documental es va co-finançar a través d'una campanya de micromecenatge a la plataforma Verkami. Va ser coproduït per la Televisió de Catalunya, i va comptar amb el recolzament de la Diputació de Barcelona, l'Institut Català de les Dones, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Fundació Photographic Social Vision
Johanna Spyri (1827 - 1901) va ser una escriptora suïssa. Va néixer com a Johanna Louise Heusser, però, com era de costum, va perdre el seu cognom en casar-se amb Bernhard Spyri, secretari de la ciutat de Zuric. És famosa pel conte de Heidi, un de la cinquantena de contes infantils que va escriure, que destaca pels molts elements extrets de la vida real que hi va incorporar. És l'autora suïssa més llegida i més traduïda, tot i que no se sap gaire de la seva vida. Com el seu marit era un edil de la ciutat de Zuric, l'esposa, en aquesta època, tenia l'obligació de romandre discreta. A l'escola primària d'Hirzel,on va aprendre a llegir i escriure, el 1981 va ser estrenat el Museu Johanna Spyri. Amb el temps, Heidi va esdevenir més famosa que la seva creadora, ja que és un dels personatges més coneguts de la literatura suïssa en general i de la literatura infantil en particular. No només és un personatge de ficció, sinó l'encarnació al·legòrica de la natura idíl·lica dels Alps. A Yamanashi, al Japó, es va recrear un parc temàtic «poble de Heidi» inspirat en la versió anime del conte que aquí a Catalunya vam veure per TV1 els dissabtes a la tarda i va marcar moltes infàncies dels que ja tenim la seixantena. L'Arxiu Heidi va ser reconegut com a Memòria del Món de la UNESCO.
Jeanne Villepreux va néixer en un petit poble francès en 1794, en plena revolució francesa. Allí va aprendre a llegir i a escriure de manera autodidacta, abans de marxar a París quan va fer 18 anys. Va treballar de costurera un temps fins que, gràcies a un vestit que va teixir per a una princesa, va conèixer a un comerciant irlandès amb el qual es va casar i va marxar a Sicília. Va ser en aquesta illa italiana on va despertar el seu interès per les ciències naturals. Va explorar Sicília a peu durant anys, va recol·lectar petxines, papallones, fòssils, minerals i va escriure una completa guia sobre la història natural i cultural de l'illa. El seu especial interès i curiositat per la vida marina li va portar a inventar una de les eines més bàsiques i fonamentals en les ciències de la mar: els aquaris. I no sols els va inventar, sinó que va trobar algunes de les seves majors utilitats: d'una banda, li van servir per a observar la fauna marina i estudiar el seu comportament; per un altre, els va utilitzar per a repoblar peixos en rius on aquests gairebé havien desaparegut. Així, criava exemplars joves en els seus aquaris i els alliberava en zones on ja no hi havia. Un dels seus majors descobriments va ser demostrar que era fals que el Nautilus, un mol·lusc molt semblant als polps però amb closca, robés les seves petxines a altres animals, com fan els crancs ermitans, sinó que construïa la seva pròpia. També va observar pops comuns i va demostrar que eren capaços d'utilitzar eines, alguna cosa que pocs animals –marins o terrestres– poden fer. Es va convertir en la primera dona membre de l'Acadèmia de Ciències de Catània i va ser corresponsal de la Societat Zoològica de Londres, on enviava tots els treballs que realitzava des de Sicília. No obstant això, una enorme part dels seus manuscrits, col·leccions i apunts es van perdre en la mar quan el vaixell que els transportava va naufragar.
Per molts anys a tots els Joans i Joanes! Descanseu de la Revetlla, i agafeu forces perquè aquest curs quasi està acabat.
