Ha arribat el trenta de juny. El dia d’abaixar el teló pel que fa a aquest escrit diari. Agafo unes merescudes vacances d’escriptura diària. Aquest any ha estat mot dur i amb algunes parades perquè he tingut problemes de salut que no m’han permès la continuïtat que es necessitava entenent que al estrenar el tema de les dones no he pogut aprofitat texts d’altres anys i ha estat pràcticament tot nou.
I baixem el teló amb una actriu amb totes les lletres: Lola Herrera.
El trenta de juny de 1935 va néixer María Dolores Herrera Arranz, més coneguda pel nom artístic de Lola Herrera. És una actriu de teatre, cinema, televisió i doblatges espanyola. El seu personatge més conegut és Carmen Sotillo, la dona que vetlla el seu difunt marit a "Cinco horas con Mario", de Miguel Delibes, i que Herrera interpreta de manera intermitent des del 1979 als escenaris; aquest fet serviria de base el 1981 per a la pel·lícula "Función de noche", de Josefina Molina.
Va néixer al barri de Las Delicias de Valladolid. Als dotze anys va guanyar un concurs de cant a la ràdio, imitant la cantant mexicana Irma Vila, "la reina del falset". Va començar a treballar a Radio Valladolid, però ja el 1951 va fer la seva primera pel·lícula a Madrid, "El Pórtico de la Gloria". Des de la dècada del 1970, va participar en obres de teatre per a la televisió dins el programa de TVE Estudio 1. També va col·laborar amb Chicho Ibáñez Serrador a "Historias para no dormir" (1968), i va treballar fent doblatges de cinema als estudis Cineson i Exa de Madrid. Va esdevenir molt popular per la seva participació en comèdies de televisió com "La casa de los líos", "El grupo" o "Un paso adelante". També va participar en pel·lícules com "El amor perjudica seriamente la salud", i en obres de teatre com "Cinco horas con Mario", basada en una novel·la de Miguel Delibes.
Es va casar el 1960 amb l'actor Daniel Dicenta, fill de Manuel Dicenta, de qui es divorciaria el 1967. Natalia Dicenta, filla seva, també és actriu.
Ha rebut innumerables premis i reconeixements a una vida dedicada a la seva passió. Entre altres premis, ha rebut la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (1999), la Medalla al Mèrit en el Treball (2006), el Premi Max de les arts escèniques per "Solas" el 2006 i el Max d'Honor el 2016, el Fotogramas de Plata a la millor actriu de teatre per "Cinco horas con Mario" (2005) i per Solas (2006), i el Premi Ercilla de teatre (2006) a tota una vida dedicada al teatre. El 2007 es va inaugurar una plaça amb el seu nom al seu barri natal de Las Delicias (Valladolid), fruit d'una petició veïnal per retre homenatge a l'actriu.
Recordo perfectament quan l’any 1980 vaig veure a Lola Herrera al Teatre Gayarre de Pamplona fent les "Cinco hores con Mario". Recordo la muntanya russa d’emocions que aquella dona, ella sola ens va fer sentir aquella nit. Era un paper que semblava fet per a ella de tant apamat que el tenia. Una manera meravellosa d’abaixar el teló.
Us desitjo un bon estiu, i que ens puguem retrobar al setembre, si Déu vol !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada