25 de juny 1678 Doctorat per Elena Cornaro (filòsofa) Dones i estudis universitaris 1975 Neix Chenoa (cantant)

Avui les dones que van ser les primeres en fer estudis universitaris i tenir doctorats són les protagonistes. Van haver d’obrir un camí que era només pels homes. A l’inici eren rara avis, a l’actualitat les coses han canviat molt, hi ha la possibilitat.

Al segle XXI, tot és possible i la legislació permet l’entrada de nois i noies a tots els estudis universitaris però  encara trobem “estudis de nois” i “estudis de noies”... el canvi és lent... L’anàlisi de les sol·licituds en primera preferència dels nois i noies que van accedir a la universitat el curs 2019-2020 permet constatar que, més enllà de la progressiva feminització que registren titulacions com Medicina o Dret, o la relativa masculinització dels estudis d’ADE, els homes no volen ser infermers ni mestres de l’etapa infantil (0-6 anys), de la mateixa manera que les dones mostren molt poc interès pels graus d’Enginyeria Informàtica o Enginyeria Mecànica. L’estadística del Consell Interuniversitari de Catalunya indica que els pocs títols on aquest curs no s’ha preinscrit cap noia són les enginyeries. En canvi, dels 310 estudiants que aquest curs van demanar, en primera opció, una plaça al grau d’Educació Infantil de la Universitat de Barcelona (UB), només hi havia 15 homes. A la Universitat Autònoma (UAB) els sol·licitants van ser 175, dels quals 166 eren dones. En el curs 2023-2024 de les 5.294 persones que s'han matriculat per primer cop a un estudi de grau de la UPC, 1.620 són noies mentre 3.667 són nois.

 

El vint-i-cinc de juny del 1678 a la Universitat de Pàdua, l'aristòcrata veneciana Elena Cornaro Piscopia (1646-1684) és la primera dona que rep un doctorat de filosofia. Seguint les recomanacions de Carlo Rinaldini, el seu tutor de filosofia, Felice Rotondi va sol·licitar a la Universitat de Pàdua que li atorgués el títol de doctora en teologia. Quan Gregorio Barbarigo, el bisbe de Pàdua, va rebre la notícia que Elena estava intentant obtenir el doctorat en teologia, es va negar a atorgar-l'hi, al·legant que era una dona. No obstant això, li va permetre obtenir el títol de doctora en filosofia i, després d'un curs brillant, va obtenir el seu títol. El 25 de juny de 1678, Cornaro es va graduar en la Catedral de Pàdua, davant la presència de les autoritats de la universitat, els professors de totes les facultats, els estudiants i la majoria dels senadors venecians, juntament amb nombrosos convidats de les universitats de Bolonia, Perusa, Roma i Nàpols. Elena va parlar durant una hora en llatí clàssic, explicant passatges complexos seleccionats a l'atzar d'un llibre d'Aristòtil. El seu públic la va escoltar amb gran atenció, i quan va acabar, el professor Rinaldini va procedir a atorgar-li la insígnia de doctora i el llibre de filosofia, i li va col·locar la corona de llorer corresponent al cap, l'anell en el seu dit i la muceta d'ermini sobre les seves espatlles. Aquesta escena va ser plasmada després en la Finestra Cornaro, situada en l'ala oest de la Biblioteca Thompson Memorial del Vassar College.

 

Juliana Morell o Morella (1594-1653)va ser una barcelonina políglota, poetessa, humanista i monja dominica espanyola d'expressió francesa. El 1608 es va doctorar en lleis summa cum laude. Juliana Morell, juntament amb Teresa de Jesús i Ia reina Isabel II d'Espanya, són les tres úniques dones que apareixen citades en el paranimf de la Universitat de Barcelona. Ha estat homenatjada en la llista de carrers de ciutats com Terrassa i Barcelona.

 

A partir d’elles parlarem d’algunes pioneres de l’edat moderna perquè l’Elena Conaro i la Juliana Morell o Morella van ser unes flors de les que no fan estiu, uns casos aïllats...

 

Podem parlar de Stefania Wolicka (1851 – 1937) que va ser una historiadora polaca (quan Polònia pertanyia a l’Imperi Rus) i la primera dona que va rebre un Doctorat en Filosofia a la Universitat de Zúrich l’any 1875. Va perseguir l'obtenció del seu títol universitari en història malgrat els esforços del govern rus de l'època per a evitar que les dones cursessin estudis superiors. El 1873, va desafiar un decret que ordenava a les dones russes que estudiaven a l'estranger a abandonar els seus estudis. Wolicka va decidir continuar els seus estudis després que la seva sol·licitud d'exempció del decret fos denegada. Wolicka va ser la primera dona a obtenir un Doctorat en Filosofia a Europa en l'era moderna.

 

Les universitats de Suïssa van ser les primeres universitats europees de l'era moderna a admetre estudiants femenines. Dones acadèmiques de Polònia, Àustria, Bèlgica i altres parts d'Europa es van traslladar a Suïssa a finals del segle XIX per a inscriure's en la universitat, com la primera dona universitària belga i la primera dona graduada universitària de Bèlgica, la doctora Isala Van Diest (1842-1916) que va ser la primera metgessa belga.

 

També coneixerem a Sofia Kovalévskaya (1850-1891) que va ser una matemàtica i escriptora russa que va fer contribucions significatives en els camps de l'anàlisi, les equacions diferencials parcials i la mecànica. Per a poder seguir uns estudis científics a l'estranger, ja que Rússia no donava passaports a dones solteres, ni permetia que una dona visqués separada de la seva família, Kovalévskaya va pactar un matrimoni de conveniència als 18 anys amb el paleontòleg evolucionista, Vladímir Kovalevski (germà del biòleg Aleksandr Kovalevski) i junts van viatjar a Viena. Ella es va inscriure en la Universitat de Heidelberg en 1869 i va seguir allà els cursos d'Hermann Ludwig von Helmholtz i Leo Königsberger. Aquests professors li van aconsellar marxar a Berlín a rebre classes de Karl Weierstraß o Weierstrass, però de manera privada, les mateixes que aquest impartia en la universitat, ja que aquesta no permetia la formació de dones. Karl Weierstraß ho feia amb gust, perquè era una de les seves millors deixebles. Entre els seus treballs, figuren "Sobre la teoria de les equacions diferencials", que va aparèixer en la Revista de Crelle, i "Sobre la rotació d'un cos sòlid al voltant d'un punt fix". El conte homònim del llibre Massa felicitat, de la Premi Nobel de Literatura Alice Munro, està inspirat en la vida de Kovalévskaya.

 

I per posar el contrapunt musical tal dia com avui, el vint-i-cinc de juny de 1975 va néixer a Mar del Plata (Argentina) als vuit anys se'n va anar amb els seus pares i germà de l'Argentina cap a Mallorca, lloc on va viure fins a entrar a l'acadèmia d'Operación Triunfo. Sí , estem parlant de María Laura Corradini Falomir, més coneguda pel nom artístic de Chenoa. Profusament identificada com a mallorquina, ha cantat algunes cançons en català com l'himne de Mallorca, La Balanguera, No Estaràs Sol (del disc de la Marató 2008)... Chenoa ha venut més d'1.000.000 discos en la seva carrera i és una de les artistes més conegudes del país.

13 de juny 1946 Neix Cristina Hoyos (bailaora) 2014 Mor M.Josefa Wonenburger (matemàtica)

 

Avui les protagonistes són dues dones excepcionals però molt diferents: una molt corporal i una altra molt més cognitiva.

 

El 13 de juny de 1946 neix Cristina Hoyos a Sevilla. És una gran balladora (bailaora) flamenca, coreògrafa i actriu espanyola. Va començar a ballar amb 2 anys en l'espectacle infantil Galas Juveniles. Entre els seus mestres destaquen Adelita Domingo i Enrique El Cojo. En 1969 Antonio Gades la incorpora en la seva companyia com a parella de ball, amb qui roman durant 2 dècades durant les quals, a més de recórrer gairebé tothom, participa en la trilogia cinematogràfica Bodas de Sangre, Carmen i El amor brujo que dirigeix Carlos Saura. En 1983 es presenta Carmen a París a París amb Cristina Hoyos com a protagonista, paper pel qual va ser qualificada com la millor Carmen ballada fins al moment. En 1988 crea la seva pròpia companyia de ball amb la qual va debutar en juny de 1989 al Teatre Rex, de París. Ha rebut infinitat de Premis i Reconeixements des d’arreu del món de Paris a Pekin fins a la mateixa Sevilla.

 

El 13 de juny de 2014 va morir la matemàtica María Josefa Wonenburger Planells, investigadora en la teoria de grups i en la teoria d'àlgebres de Lie. Va ser la primera dona espanyola que va  aconseguir una beca Fulbright. María Josefa Wonenburger va ser una matemàtica gallega, investigadora als Estats Units i al Canadà. A més de ser admesa com a sòcia d'honor de la Reial Societat Matemàtica Espanyola (2007), i rebre el doctorat honoris causa de la Universitat de la Corunya (2010), el 2007 va ser un any de reconeixements: la Unitat Dona i Ciència de la Xunta de Galicia va crear el "Premi María Wonenburger" per reconèixer aquelles dones gallegues amb trajectòries notables en l'àmbit de la ciència i la tecnologia. El 2011 s'instal·là un monòlit en el seu honor al Passeig de les Ciències del parc de Santa Margarita, la Corunya. El 2011 el Consello da Cultura Galega va organitzar unes jornades en el seu honor. L'any 2012 l'Ajuntament de la seva vila natal (Oleiros) va donar el nom de María Wonenburger a un parc de 10.000 metres quadrats.

22 de maig 1903 Neix Bertha Swirles (física, matemàtica i música) Mes de Maria: Nuestra Señora de Copacabana (Bolivia)

La nostra protagonista d'avui destaca en matemàtiques, física i música.

Bertha Swirles va néixer a Northampton el 22 de maig de 1903. Va ser una física i matemàtica anglesa. És molt interessant llegir la seva biografia. Filla d'un comerciant de pells de Northampton, va ser escolaritzada a la recent creada Northampton School for Girls fins al 1921, destacant en matemàtiques i on va guanyar una beca per estudiar matemàtiques al Girton College de Cambridge. A continuació va ser estudiant de recerca de Ralph Fowler i, després d'una estança a la universitat de Göttingen (1927-1928), va obtenir el doctorat a Cambridge el 1929, amb una tesi dirigida per Fowler i Max Born. Els anys següents va ser professora assistent a les universitats de Manchester, Bristol, Imperial College London i, novament, a Manchester. El 1939 va ser nomenada professora de matemàtiques del Girton College, on va romandre la resta de la seva vida acadèmica fins que es va retirar el 1969. 

El 1940 es va casar amb Harold Jeffreys, físic i professor del St John's College, Cambridge, amb qui va escriure conjuntament el llibre Methods of Mathematical Physics (1946), que s'ha reeditat diverses vegades fins al segle XXI. 

A més del seu treball científic era una música excel·lent, virtuosa del cello i el piano, i va dirigir els estudis de música del Girton College des de 1939 fins a 1947. A part del llibre esmentat, Swirles va publicar articles científics molt rellevants al llarg del seus setanta anys de vida a acadèmica. Especialment importants son els seus articles dels anys 1930's sobre mecànica quàntica, sobre l'estructura estelar i sobre les interaccions dels electrons.

L'església dedica el Mes de Maig a la Mare de Déu, és el Mes de Maria. Nosaltres recordem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui saltem l’oceà i és el torn de Nuestra Señora de Copacabana, patrona de Bolivia. Es diu que el 1583, un sacerdot d'un poble anomenat Copacabana, a la vora del llac Titicaca, va portar una figura de la Mare de Déu feta per un indi que havia après escultura a La Paz. Va ser coronada durant el pontificat de Pius XI. Els bolivians que la veneren celebren la seva festa el 5 d'agost.

15 de maig 1903 Neix Maria Reiche Neumann (matemàtica i arqueòloga) Mes de Maria: Nuestra Señora de la Almudena

  

Maria Reiche Neumann neix el 15 de maig de 1903 a Dresden. Va ser una matemàtica i arqueòloga alemanya nacionalitzada peruana, coneguda per la seva investigació dels línies de Nazca al Perú. Va estudiar Magisteri en matemàtiques, geografia i llengües a la Universitat Tècnica de Dresden. Reiche va voler preservar les línies de Nazca del trànsit amenaçador, l'àrea és a prop de la Carretera Panamericana, i de diversos projectes governamentals, i s'hi va gastar la major part dels diners que tenia. Va convèncer el govern peruà de restringir l'accés públic a aquella àrea. Va fer aixecar una torre prop de la carretera de manera que els visitants poguessin apreciar millor les línies. El 1993 li fou atorgada la Gran Creu de l'Orde del Sol i va esdevenir ciutadana peruana el 1994.

Les línies de Nazca són unes línies i geoglifs fetes a terra situades al desert de Nazca, un altiplà àrid que s'allarga uns 85 quilòmetres entre les ciutats de Nazca i Palpa, a les pampes de Jumana, al Perú. Van ser descobertes el 1927, i són inscrites a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1994. Van ser creades per la cultura Nazca entre el 200 aC i el 600 dC. Hi ha centenars de figures individuals amb diferents nivells de complexitat. Es pot trobar des de línies simples fins a dibuixos estilitzats de colibrís, aranyes, micos i sargantanes. Les línies de Nazca només es poden reconèixer com a figures coherents des de l'aire. Encara que se suposa que el poble Nazca mai hauria pogut veure les seves creacions, hi ha hagut molta especulació sobre les habilitats i les motivacions dels constructors. L'any 1995 la UNESCO va declarar les línies Patrimoni de la Humanitat.

 

El Mes de Maig l'església el dedica a la Mare de Déu, és el Mes de Maria. Nosaltres recordarem 31 advocacions de la Mare de Déu. Santa María de la Almudena, o Nuestra Señora de la Almudena és una advocació mariana de la Verge Maria com totes les que estem veient en aquest mes de maig. És la patrona de la ciutat de Madrid i de la Archidiócesis de Madrid, i es troba a la Catedral de Santa María de la Almudena. Celebra la seva diada el 9 de novembre.

13 de maig 1914 Neix Antonia Ferrín (Matemàtica i Astrònoma) 1952 Neix Isabel Illa (Catedràtica de Neurologia) Mes de Maria: Mare de Déu de Fàtima

Avui, les protagonistes van obrir les seves especialitats a les dones. La ciència ha estat un camp masculí en el qual ha estat molt difícil accedir-hi. Ara hi ha un programa específic que ajuda a que les nenes puguin tenir referents en els diferents camps però elles van haver de ser els seus propis referents perquè no tenien altres dones en les que emmirallar-se. 

El tretze de maig del 1914 neix la matemàtica i astrònoma Antonia Ferrín Moreiras a Ourense. Va ser la primera dona en defensar una tesi doctoral en astronomia a Espanya. Va fer estudis sobre estels dobles.

El tretze de maig de 1952 va néixer a Teguise, Lanzarote, la Isabel Illa i Sendra però de seguida la família va tornar a Catalunya. Va ser la primera catedràtica de Neurologia d’Espanya l’any 2005, i la primera i única presidenta de la Sociedad Española de Neurología del 2000 al 2002. Estem parlant del segle XXI!!!!

Té una biografia molt interessant. Estudia, treballa i fa recerca a Catalunya (Universitat Autònoma de Barcelona, a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (HSCSP), al CAP de Singuerlin a Santa Coloma de Gramenet) i als Estats Units (National Institutes of Health de Bethesda, a Maryland). La Isabel va ser pionera i tenaç defensora de la figura del metge-científic, i de la medicina traslacional com a eina fonamental per avançar en el coneixement de les malalties i per aconseguir traslladar de forma efectiva els avenços científics al maneig i cura dels pacients. Autora de més de 260 articles científics citats en més de 8000 ocasions i responsable de 25 projectes d’investigació finançats a convocatòries competitives per agències espanyoles, europees i dels Estats Units d’Amèrica.

L'església dedica el Mes de Maig  a la Mare de Déu, és el Mes de Maria. Nosaltres estem recordant 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui no podíem escollir perquè l’església venera a la Mare de Déu de Fàtima. La Mare de Déu de Fàtima – formalment Nuestra Señora del Rosario de Fátima – és una advocació amb la que es venera en el catolicisme a la Verge Maria. En la mateixa línea que altres aparicions marianes, té el seu origen en els testimonis de tres nens pastors, que es dèien Lucía dos Santos, Jacinta y Francisco Marto, que van afirmar que havien presenciat varies aparicions marianes en la Cova da Iria, a Fátima, a Portugal, entre el 13 de maig i el 13 d’octubre de 1917. A partir d’aquest moment, aquesta advocació mariana es va estendre per tot el món.

15 de novembre Sant Albert 1930 Neix Maria Antònia Canals, matemàtica 1945 Premi Nobel de literatura per Gabriela Mistral, poetessa 1958 Neix Diane Pretty, activista 1972 Neix Montserrat Martí, soprano

 

Avui les protagonistes són una mestra matemàtica catalana; una premi Nobel de Literatura xilena, una activista de l’eutanàsia britànica i una gran soprano catalana. També felicitarem als Alberts que avui celebren el seu sant.

Maria Antònia Canals i Tolosa va néixer a Barcelona el 15 de novembre de 1930. Va ser una mestra i matemàtica catalana, cofundadora de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, figura clau de la renovació pedagògica  a Catalunya. Va treballar en la formació de mestres a la Universitat Autònoma de Barcelona i a les universitats de Vic i de Girona, també a les escoles d'estiu de Rosa Sensat, i en cursos i seminaris per tot l'estat espanyol. Va ser autora de nombroses publicacions sobre l'ensenyament de les matemàtiques i la seva influència és molt notable en els grups de mestres Almosta i Perímetre, creats sota la seva influència.

Gabriela Mistral és el pseudònim de Lucila Godoy Alcayaga​ que va ser una poetessa, diplomàtica, professora i pedagoga xilena. Pel seu treball poètic, va rebre el Premi Nobel de Literatura en 1945. Va ser la primera dona iberoamericana​ i la segona persona latinoamericana​ a rebre un Premi Nobel.

 

Diane Pretty va néixer a Luton el 15 de novembre de 1958. Va ser una dona britànica que es va fer coneguda per haver estat objecte d'un debat sobre les lleis de l'eutanàsia al Regne Unit durant la primera part del segle XXI. Va intentar canviar la llei britànica per a poder acabar amb la seva pròpia vida a causa dels dolors i problemes que va haver de suportar a causa de l'ELA (esclerosi lateral amiotròfica), una malaltia terminal de les neurones motores.

 

Montserrat Martínez i Caballé, més coneguda pel nom artístic de “Montserrat Martí”, va néixer a Barcelona el 15 de novembre de 1972. És una soprano catalana, filla de la coneguda soprano Montserrat Caballé i de Bernabé Martínez (de nom artístic Bernabé Martí). Mare i filla han cantat juntes en algunes ocasions, a l'escenari i al disc. El 2008 va participar en l'òpera “La casa de Bernarda Alba” del compositor Miguel Ortega, en el rol d'Adela, en la primera òpera en espanyol de l'obra de teatre lorquiana. I també ha cantat el rol de Zerlina, de l'òpera “Don Giovanni”, la comtessa d'Eylo a “Ansur”… i ha fet recitals.

 

Avui felicitem a tots els Alberts i als que teniu esperit científic. Avui és Sant Albert Magne patró dels científics!

Albert el Gran o el Magne, conegut també com a Albert de Bollstädt o Albert de Colònia, o sant Albert va ser un dominic, filòsof i professor recordat com un dels més grans pensadors medievals. És venerat com a sant per l'Església catòlica, l'anglicana i la luterana, i ha estat proclamat sant patró de les ciències i els científics. Va tenir entre els seus deixebles un jove frare anomenat Tomàs d'Aquino (que acabarà sent el patró dels estudiants i de les Universitats i els professors de Secundària), de qui va ser mestre i amic. Els propis contemporanis de Sant Albert van ser qui li van donar el títol d'“el Gran”. Per l'extraordinària profunditat i amplitud dels seus coneixements, solien anomenar-lo també “el Doctor Universal”. En aquella època, la filosofia comprenia les principals branques del saber humà accessibles a la raó natural: la lògica, la metafísica, les matemàtiques, l'ètica i les ciències naturals. La figura de Sant Albert destaca en el camp de les ciències naturals, la finalitat de les quals, segons diu el sant, consisteix a "investigar les causes que operen en la naturalesa". Fou una autoritat en física, geografia, astronomia, mineralogia, alquímia (és a dir, química, per la qual cosa gens té de sorprenent que la llegenda li hagi atribuït poders màgics), metafísica, matemàtiques, ètica, medicina, fisiologia animal, biologia, filosofia, teologia i fins i tot va escriure un manual del perfecte jardiner. Entre els escrits de Sant Albert, que formen una col·lecció de trenta-vuit volums, hi ha obres sobre totes aquestes matèries.

Suggeriment: Aquest cap de setmana gaudim de l’observació que és el primer pas de la ciència. Tenim una tardor en marxa que ens ensenya els seus mil colors en la natura....

28 de setembre 1893 Neix Hilda Geiringer, matemàtica 2000 Concert de comiat de Barbra Streisand, cantant 1977 Neix Bibiana Ballbé, periodista cultural

 

Avui combinem matemàtiques a Alemanya, música als Estats Units i una periodista cultural de casa nostra.

 

Tal dia com avui de 1893 va néixer la matemática Hilda Geiringer. Pionera en matemàtica aplicada, va ser la primera dona a rebre un nomenament acadèmic en matemàtiques en la Universitat de Berlín. Després d'emigrar als EUA, només va poder trobar llocs de treball en centres universitaris per a dones.

L’any 2000, Barbra Streisand ofereix el seu concert de comiat. El Madison Square Garden de Nova York, va ser testimoni de l'adeu de Barbra Streisand a la música en directe. No era tampoc el primer tour de comiat de la cantant. Aquest concert en qüestió es va titular Timeless, i en ell una afligida Barbra Streisand va fer un repàs a tota la seva carrera com a cantant. “There's a plau for us”, “Send in the clowns”, “Don't rain on my parade” i “People” van ser algunes de les cançons amb les quals la cantant es va acomiadar dels espectacles en directe. Poc després va gravar The Movie Album, que incloïa dotze cançons de pel·lícules que es van fer populars entre 1935 i 1988.

 

Tal dia com avui, de 1977, neixia a Matadepera la Bibiana Ballbè i Serra és una periodista catalana, conferenciant, directora creativa, fundadora i CEO de TheCreativeAgency i TheCreativeNet; especialitzada en cultura i creativitat i impulsora i dinamitzadora del sector. Col·labora de forma regular en diferents mitjans de comunicació com La Vanguardia, el diari ARA, COMRàdio i RAC 1. 6Per primera vegada al nostre blog apareix el concepte periodisme cultural. En els objectius d’aquesta assignatura a la Universitat tde Vic trobem els següents: Posar les bases teòriques del que entenem com a cultura en el sentit més ampli del terme (cinema, arts escèniques, música, literatura, arts visuals...).// Analitzar els mitjans de comunicació i les polítiques culturals.// Practicar els diferents gèneres periodístics aplicats a la cultura.// Practicar la difusió de la cultura en els diferents mitjans. Això ens pot donar una idea de les diferències amb el periodisme d’actualitat o esportiu que solem trobar més freqüentment.