25 de juny 1678 Doctorat per Elena Cornaro (filòsofa) Dones i estudis universitaris 1975 Neix Chenoa (cantant)

Avui les dones que van ser les primeres en fer estudis universitaris i tenir doctorats són les protagonistes. Van haver d’obrir un camí que era només pels homes. A l’inici eren rara avis, a l’actualitat les coses han canviat molt, hi ha la possibilitat.

Al segle XXI, tot és possible i la legislació permet l’entrada de nois i noies a tots els estudis universitaris però  encara trobem “estudis de nois” i “estudis de noies”... el canvi és lent... L’anàlisi de les sol·licituds en primera preferència dels nois i noies que van accedir a la universitat el curs 2019-2020 permet constatar que, més enllà de la progressiva feminització que registren titulacions com Medicina o Dret, o la relativa masculinització dels estudis d’ADE, els homes no volen ser infermers ni mestres de l’etapa infantil (0-6 anys), de la mateixa manera que les dones mostren molt poc interès pels graus d’Enginyeria Informàtica o Enginyeria Mecànica. L’estadística del Consell Interuniversitari de Catalunya indica que els pocs títols on aquest curs no s’ha preinscrit cap noia són les enginyeries. En canvi, dels 310 estudiants que aquest curs van demanar, en primera opció, una plaça al grau d’Educació Infantil de la Universitat de Barcelona (UB), només hi havia 15 homes. A la Universitat Autònoma (UAB) els sol·licitants van ser 175, dels quals 166 eren dones. En el curs 2023-2024 de les 5.294 persones que s'han matriculat per primer cop a un estudi de grau de la UPC, 1.620 són noies mentre 3.667 són nois.

 

El vint-i-cinc de juny del 1678 a la Universitat de Pàdua, l'aristòcrata veneciana Elena Cornaro Piscopia (1646-1684) és la primera dona que rep un doctorat de filosofia. Seguint les recomanacions de Carlo Rinaldini, el seu tutor de filosofia, Felice Rotondi va sol·licitar a la Universitat de Pàdua que li atorgués el títol de doctora en teologia. Quan Gregorio Barbarigo, el bisbe de Pàdua, va rebre la notícia que Elena estava intentant obtenir el doctorat en teologia, es va negar a atorgar-l'hi, al·legant que era una dona. No obstant això, li va permetre obtenir el títol de doctora en filosofia i, després d'un curs brillant, va obtenir el seu títol. El 25 de juny de 1678, Cornaro es va graduar en la Catedral de Pàdua, davant la presència de les autoritats de la universitat, els professors de totes les facultats, els estudiants i la majoria dels senadors venecians, juntament amb nombrosos convidats de les universitats de Bolonia, Perusa, Roma i Nàpols. Elena va parlar durant una hora en llatí clàssic, explicant passatges complexos seleccionats a l'atzar d'un llibre d'Aristòtil. El seu públic la va escoltar amb gran atenció, i quan va acabar, el professor Rinaldini va procedir a atorgar-li la insígnia de doctora i el llibre de filosofia, i li va col·locar la corona de llorer corresponent al cap, l'anell en el seu dit i la muceta d'ermini sobre les seves espatlles. Aquesta escena va ser plasmada després en la Finestra Cornaro, situada en l'ala oest de la Biblioteca Thompson Memorial del Vassar College.

 

Juliana Morell o Morella (1594-1653)va ser una barcelonina políglota, poetessa, humanista i monja dominica espanyola d'expressió francesa. El 1608 es va doctorar en lleis summa cum laude. Juliana Morell, juntament amb Teresa de Jesús i Ia reina Isabel II d'Espanya, són les tres úniques dones que apareixen citades en el paranimf de la Universitat de Barcelona. Ha estat homenatjada en la llista de carrers de ciutats com Terrassa i Barcelona.

 

A partir d’elles parlarem d’algunes pioneres de l’edat moderna perquè l’Elena Conaro i la Juliana Morell o Morella van ser unes flors de les que no fan estiu, uns casos aïllats...

 

Podem parlar de Stefania Wolicka (1851 – 1937) que va ser una historiadora polaca (quan Polònia pertanyia a l’Imperi Rus) i la primera dona que va rebre un Doctorat en Filosofia a la Universitat de Zúrich l’any 1875. Va perseguir l'obtenció del seu títol universitari en història malgrat els esforços del govern rus de l'època per a evitar que les dones cursessin estudis superiors. El 1873, va desafiar un decret que ordenava a les dones russes que estudiaven a l'estranger a abandonar els seus estudis. Wolicka va decidir continuar els seus estudis després que la seva sol·licitud d'exempció del decret fos denegada. Wolicka va ser la primera dona a obtenir un Doctorat en Filosofia a Europa en l'era moderna.

 

Les universitats de Suïssa van ser les primeres universitats europees de l'era moderna a admetre estudiants femenines. Dones acadèmiques de Polònia, Àustria, Bèlgica i altres parts d'Europa es van traslladar a Suïssa a finals del segle XIX per a inscriure's en la universitat, com la primera dona universitària belga i la primera dona graduada universitària de Bèlgica, la doctora Isala Van Diest (1842-1916) que va ser la primera metgessa belga.

 

També coneixerem a Sofia Kovalévskaya (1850-1891) que va ser una matemàtica i escriptora russa que va fer contribucions significatives en els camps de l'anàlisi, les equacions diferencials parcials i la mecànica. Per a poder seguir uns estudis científics a l'estranger, ja que Rússia no donava passaports a dones solteres, ni permetia que una dona visqués separada de la seva família, Kovalévskaya va pactar un matrimoni de conveniència als 18 anys amb el paleontòleg evolucionista, Vladímir Kovalevski (germà del biòleg Aleksandr Kovalevski) i junts van viatjar a Viena. Ella es va inscriure en la Universitat de Heidelberg en 1869 i va seguir allà els cursos d'Hermann Ludwig von Helmholtz i Leo Königsberger. Aquests professors li van aconsellar marxar a Berlín a rebre classes de Karl Weierstraß o Weierstrass, però de manera privada, les mateixes que aquest impartia en la universitat, ja que aquesta no permetia la formació de dones. Karl Weierstraß ho feia amb gust, perquè era una de les seves millors deixebles. Entre els seus treballs, figuren "Sobre la teoria de les equacions diferencials", que va aparèixer en la Revista de Crelle, i "Sobre la rotació d'un cos sòlid al voltant d'un punt fix". El conte homònim del llibre Massa felicitat, de la Premi Nobel de Literatura Alice Munro, està inspirat en la vida de Kovalévskaya.

 

I per posar el contrapunt musical tal dia com avui, el vint-i-cinc de juny de 1975 va néixer a Mar del Plata (Argentina) als vuit anys se'n va anar amb els seus pares i germà de l'Argentina cap a Mallorca, lloc on va viure fins a entrar a l'acadèmia d'Operación Triunfo. Sí , estem parlant de María Laura Corradini Falomir, més coneguda pel nom artístic de Chenoa. Profusament identificada com a mallorquina, ha cantat algunes cançons en català com l'himne de Mallorca, La Balanguera, No Estaràs Sol (del disc de la Marató 2008)... Chenoa ha venut més d'1.000.000 discos en la seva carrera i és una de les artistes més conegudes del país.