Avui, quatre de juny quatre temes ben diferents: Dones valentes, cadascuna en el seu camp i la dinovena esmena americana que permet votar a les dones. Sembla lluny però només fa poc més d’un segle que poden votar als Estats Units. Cada estat porta el seu procés i alguns són molt, molt lents...
Élisabeth Thible va ser una aviadora francesa que va ser la primera dona a volar en un globus aerostàtic sense sostre. Va néixer a Lió l’any 1757. El 4 de juny de 1784, vuit mesos després del primer vol tripulat en globus, Thible va volar amb el senyor Fleurant a bord d'un globus aerostàtic batejat La Gustave en honor de la visita del rei Gustau III de Suècia a Lió.
El quatre de juny del 1919 a Washington D.C. el Senat aprova la dinovena esmena constitucional, que permet el vot femení als EUA; s'adopta l'agost de 1920, quan l'últim estat la ratifica. La Dinovena esmena (en anglès Nineteenth Amendment) de la Constitució dels Estats Units estipula que “ni els estats dels Estats Units ni el govern federal pot denegar-li a un ciutadà el dret de vot a causa del seu sexe”. La Dinovena esmena va ser elaborada per estendre el sufragi a les dones. Va ser proposada el 4 de juny del 1919 i va ser ratificada el 18 d'agost del 1920. L'esmena va ser la culminació del treball de moltes activistes en favor del sufragi femení. Un d'aquests grups eren les Sentinelles Silents que va protestar davant de la Casa Blanca per conscienciar sobre el problema. Els tres primers estats en ratificar-ho el 10 de juny de 1919 van ser: Illinois, Michigan i Wisconsin. El darrer va ser Tennessee el 18 d'agost de 1920.
Angelina Jolie Voight va néixer a Los Angeles, Califòrnia, el 4 de juny de 1975. És una actriu estatunidenca de cinema i televisió de gran bellesa, guanyadora d'un Òscar a la millor actriu secundària i de tres Globus d'Or. A més, Jolie ha escrit un llibre “Notes from my travels”, en el qual relata els seus viatges a països colpejats per la pobresa a l'Àfrica. Jolie participa activament en actes humanitaris tractant de promoure l'ajuda cap als refugiats.
El quatre de juny de 2003, la investigadora Margarita Salas llegeix el seu discurs d'ingrés en la Reial Acadèmia Espanyola. Va prendre possessió de la butaca «i» i es va convertir en la primera científica a ingressar en aquesta institució. Margarita Salas Falgueras, va ser una bioquímica espanyola presidenta de la Fundación Carmen y Severo Ochoa. Llicenciada en Ciències Químiques per la Universitat Complutense de Madrid, publicà més de 250 treballs científics al llarg de la seva vida. Fou deixeble de Severo Ochoa, amb qui treballà als Estats Units després de fer-ho amb Alberto Sols a Madrid. Junt amb el seu marit, Eladio Viñuela, treballaren en el camp de la bioquímica i la biologia molecular. Fins a la seva mort, l’any 2019, fou «professora vinculada ad honorem» del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), i va desenvolupar el seu treball en el Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa de Madrid (CSIC-UAM).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada