Tots els invents responen a necessitats. De fet cobrir necessitats és el que fa girar el món. Algunes poden ser necessitats més generals o més particulars relacionades amb col·lectius més petits, de vegades molt i molt petits. Els humans volem viure millor, fer-ho més fàcil, més segur, més de pressa, més possible... Els grans diem que no ho podem tenir tot però si els nostres rebesavis aixequessin el cap i no reconeixerien el seu món en ell. Ens acostumem a tot i no donem valor a l’aigua que surt de l’aixeta, a la llum que s’encén sense tocar res, a la comunicació instantània, a la comoditat dels vehicles de tota mena... Només hi donem valor quan ho perdem o no ho tenim de manera momentània. Avui tenim un invent que ha canviat vides d’infants i les seves famílies i dels sanitaris que treballen amb ells i en tenen cura.
El vint-i-u de juny del 2022 la investigadora Elena García Armada rep el Premi Popular a l'Inventor Europeu pel seu exoesquelet que permet que nenes i nens amb paràlisi puguin caminar durant la rehabilitació.
Elena García Armada és una enginyera industrial espanyola que lidera el grup del CSIC que ha desenvolupat el primer exoesquelet biònic del món per a nens amb atròfia muscular espinal, malaltia degenerativa que afecta prop de 2.000 menors a Espanya. És coneguda a nivell mundial. Va créixer en un entorn científic. La seva mare és doctora en física i professora d'universitat i el seu pare era catedràtic d'electromagnetisme, creador de l'Escola d'Enginyeria de Telecomunicacions a Santander. Doctora en robòtica el 2009 per la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) i científica titular al Centre d'Automàtica i Robòtica (CAR) CSIC-UPM. Va començar la seva trajectòria professional especialitzant-se en el disseny de robots orientats a la indústria, fins que el 2009 va conèixer Daniela, una nena que arran d'un accident de trànsit va quedar en un estat greu de tetraplegia. A partir d'aquest moment el seu treball es va centrar a fabricar dispositius orientats a millorar les facultats físiques, contribuir a la rehabilitació i augmentar la mobilitat dels nens que sofreixen malalties neuromusculars degeneratives. En el camp de la creació d'exoesquelets pediàtrics, el projecte més destacat i premiat ha estat ATLES 2020, un exoesquelet de 9 quilograms de pes capaç de controlar la rigidesa mentre permet un moviment més àgil i articulat mitjançant els seus diferents sensors de força, pressió i temperatura. Està dotat d'articulacions intel·ligents que interpreten els moviments del pacient detectant quins són desitjats i quins indesitjats, alguna cosa fonamental ja que en molts casos existeixen moviments espasmòdics que, mal interpretats, comporten seriosos riscos de seguretat al pacient.
El que més destaca d’ella és el seu somriure net, d’aquell que sap que s’ha esforçat molt però el seu treball, mai acabat, repercuteix en la millora de vida de les persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada