18 de juny 1906 Neix Ignàsia Salvans (metgessa) 1983 Sally Ride va a l'espai (astronauta i física)

Les protagonistes d’avui són dues científiques molt polivalents.

 

Comencem per una metgessa catalana dels inicis. Ignàsia Salvans i Casas va néixer a Manresa el 18 de juny de 1906 i va estudiar batxillerat a Lleida. El 1921 va començar els seus estudis de medicina, l’any 1925 es va casar amb el Dr. Diego Ferrer Fernández de la Riva i es va llicenciar el 1928 amb la qualificació d’excel·lent. Teresa Bracons Ganet i ella van ser les dues úniques dones aquell any. Durant l’estudi de la carrera va ser alumna interna de la càtedra de Microbiologia amb el professor Jaume Ferran i Clua del que admirava la seva obra.

Tot seguit, degut al seu bon expedient i personalitat, va començar a treballar com a metgessa ajudant del Dr. Joaquim Soler Dopff.  Cap als anys trenta va ser ajudanta a les classes d’Histologia i Anatomia Patològica de la Facultat de Medicina de Barcelona i va col·laborar a la Càtedra d’Histologia, on el seu marit era professor adjunt.  Amb ell va publicar un extens estudi titulat Acerca del origen de la microglía (1934) i posteriorment el llibre Esquemas de Histología (1940). Va col·laborar amb ell al llarg de la seva vida, sempre que la feina assistencial li ho permetia. El seu interès per la ginecologia la van portar a ser ajudanta de les classes pràctiques d’obstetrícia i ginecologia el curs de 1949-1950, continuant com a col·laboradora de la càtedra amb el professor Víctor Conill Serra.

La seva especialitat va ser la ginecologia. Com a metgessa va treballar a la Seguretat Social començant a Manresa, la seva ciutat natal, i va ser ginecòloga de la Mutua Regional de Accidentes del Trabajo fins al 1949.  L’1 de febrer de 1956 va guanyar per oposició la plaça de cap clínic de l’Equip de Ginecologia de l’Hospital Vall d’Hebró. Va ser una de les poques metgesses de la seva època que va exercir la cirurgia fins als darrers moments de la seva vida. Era una persona amb nombroses inquietuds que li van portar a cursar els estudis de farmàcia que va completar el 1964 i que havia començat molts anys abans.

A més de la vida de família va cultivar el dibuix i la pintura. La seva afició per la pintura es va cristal·litzar en l’estudi durant cinc anys a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on fou deixeble del pintor Armand Miravalls. Va cultivar el retrat amb obres entre les que destaquen el retrat de figures públiques com el professor Agustí Pedro Pons i d’altres. L’any 1965 va concórrer a un concurs internacional de metges artistes a Torí (Itàlia) on va obtenir la medalla de bronze amb una pintura. També va participar en exposicions amb altres metges artistes, principalment al Col·legi de Metges de Barcelona. El 23 d’abril de 1970, i en plenitud de les seves facultats, víctima d’una leucèmia mieloblàstica aguda, va traspassar.

L'any 2013, l'Ajuntament de Barcelona ret homenatge a la metgessa Ignàsia Salvans donant el seu nom a uns jardins del barri de Les Corts, ubicats a la Gran Via de Carles III entre els carrers de Josep Irla i d'Antoni Alberdi.

 

Va arribar a anar a l’espai, la segona dona inquieta d’avui. El 18 de juny de 1983 la física Sally Ride es converteix en la primera estatunidenca a anar a l'espai. Al costat de la seva parella, Tam O'Shaughnessy, va treballar per a potenciar les vocacions científiques entre les nenes. Sally Ride va ser una física estatunidenca i astronauta. Fou la primera dona nord-americana a viatjar a l'espai i és encara la persona més jove que ho ha fet, amb 32 anys. Ride va ser la tercera dona a viatjar a l'espai, després de les cosmonautes de l'URSS Valentina Tereixkova (1963) i Svetlana Savítskaia (1982). Després de viatjar dues vegades en l'orbitador Challenger, es va retirar de la NASA el 1987. Va treballar durant dos anys a la Universitat de Stanford, després a la Universitat de Califòrnia a San Diego. Va participar en els comitès que van investigar els desastres dels transbordadors espacials Challenger (Comissió Rogers) i Columbia, va ser l'única persona a participar en tots dos programes. Ride va morir de càncer de pàncrees el 23 de juliol del 2012.

La imatge del dia és per l'Ignàsia Salvans una dona de la seva època amb molta, molta empenta.

10 de maig 1958 Neix Ellen Ochoa (astronauta) Mes de Maria: Mare de Déu de Queralt

Avui la protagonista és una astronauta.

El 10 de maig de 1958 va néixer a Los Angeles l’Ellen Ochoa. És una astronauta estatunidenca i directora del Centre Espacial Lyndon B. Johnson. Els seus avis paterns eren mexicans, amb la qual cosa se la considera la primera dona d'origen hispà que ha viatjat a l'espai. Seleccionada per la NASA el gener de 1990, Ochoa es va convertir en astronauta al juliol de 1991. Va realitzar quatre vols espacials, registrant 978 hores en espai. Va ser especialista de missió en la STS-56 i comandant de càrrega en la STS-66, i enginyer de vol en les STS-96 i STS-110.

L'església dedica el Mes de Maig a la Mare de Déu, és el Mes de Maria. Nosaltres recordem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de la Mare de Déu de Queralt. El Santuari de Queralt, de Santa Maria de Queralt o de la Mare de Déu de Queralt està situat al nord-oest del municipi de Berga (Berguedà). És una obra protegida com a bé cultural d'interès local. La gent de Berga i comarca sempre s'han dirigit a Queralt per demanar la protecció enfront sequeres, epidèmies, guerres...

3 de novembre Santa Sílvia 2000 Mor Domingo LLucià 1957 Laika, gossa astronauta

 

Avui és un dia especial. Avui, tres de novembre, ja fa vint-i-tres anys que va morir el meu pare. És una data que queda marcada per sempre. I desprès de Tots Sants i de Difunts... Tot i que aquests any està ple de dones em prenc una llicència personal. Al llarg d’aquests anys he fet un llarg camí sense poder consultar, comentar, agrair, abraçar. Però ha arribat un moment en el que puc recordar sense aquell dolor tant punyent, i recordar els bons moments viscuts a casa i a l’escola.

El Sr. Domingo Llucià, el pare, va néixer a les nou del matí del 6 de febrer de 1932 a Vilassar de Dalt “a punt per anar a l’escola”, com ell ens deia. Mestre de vocació va dedicar tota la seva vida a l’educació en tots els àmbits. Va deixar petjada en moltes generacions del Poble Sec on va començar amb la primera escola, l’Escola del Carme, en la dècada dels 50. Quants records del carrer Tapioles: la sortida en la que donava la ma a cadascun dels seus alumnes; les excursions que movien totes les famílies amb aquells autocars quan gairebé ningú tenia cotxe, les Primeres Comunions; els Festivals; la celebració del Sant del Sr. Director sempre acompanyat de la mare, la Srta. Mª Rosa. Als seixanta va fundar amb el seu bon amic Vicenç Rovira la Institución Escolar Menéndez Pidal a la Vall d’Hebró. Ell volia posar-li escola Lledoner però va perdre, i per sempre l’escola va portar el nom del filòleg espanyol estudiós de la literatura medieval que encara era viu i va agrair aquest honor que li feia una escola catalana. Estava a les classes però també va fer política educativa a Barcelona i a Madrid participant de manera activa a través de la Federació de Centres Docents amb les subvencions, les àvies dels concerts educatius dels centres privats. Per ell, l’educació era un dret. Van ser anys molt intensos. Nosaltres seguim recordant el pare, l’avi, el mestre, el director... de vegades, encara ara, em sembla sentir els seus passos. Ara, ja han descatalogat la seva colònia i no sentim olor de tabac als despatxos... tot això formava part d’ell com les sarsueles, el futbol o afaitar-se amb aquell sabó blanc que feia tan bona olor cada matí... però era molt més... era tot el que ha deixat escampat pel món.

El dia del seu enterrament hi havia moltíssima gent. I molts dies després, encara ara, quan trobem gent del Carme o de Menéndez seguim recordant-lo. Hi ha vides plenes que deixen detalls de vida. Avui, des del segle XXI diria que va ser un home del seu temps i que va viure molt intensament. Per això el trobem molt a faltar i seguim fent camí.

Avui també és Santa Sílvia i aprofitem per felicitar a totes les Sílvies !!!

I avui tenim una protagonista femella: la gosseta Laika.

La gossa Laika va ser el primer animal viu en orbitar al voltant de la Terra. Laika era una gossa de carrer de Moscou que pesava aproximadament 6 kg i tenia 3 anys quan va ser capturada. Ho va fer a bord de la nau soviètica Spútnik 2 el 3 de novembre de 1957, un mes després que el satèl·lit Spútnik 1 fos posat en òrbita. Igual que altres animals a l'espai, Laika va morir entre cinc i set hores després del llançament, bastant abans del planejat. La causa de la seva mort, que no va ser revelada fins dècades després del vol (el 2002) va ser, probablement, una combinació de l'estrès sofert i del sobreescalfament que potser va ser ocasionat per un desperfecte del sistema de control tèrmic de la nau. Encara que Laika no va sobreviure al viatge, la seva experiència va demostrar que és possible que un organisme suporti les condicions de microgravetat, obrint camí així a la participació humana en vols espacials. Després de Laika, l'URSS va enviar a l'espai dotze gossos més dels quals cinc van tornar vius a la Terra.

17 d'octubre 1933 Mor Trinitat Sais, metgessa 1918 Neix Rita Hayworth, actriu 1956 Neix Mae Carol Jemison, astronauta i molt més

 

Avui les protagonistes són tres dones: una metgessa, una actriu i una astronauta. Si en el seu moment elles ho van fer possible, en el segle XXI qualsevol somni és possible si posem els mitjans...

Trinitat Sais i Plaja va morir tal dia com avui a Barcelona el 1933. Va ser una metgessa catalana, i consta com la vuitena dona que va llicenciar-se en Medicina a Catalunya, i la primera de les comarques gironines.

Va estudiar Magisteri i en va obtenir el títol a Barcelona el 1893. Posteriorment va fer el batxillerat a l'Institut de Figueres i en va obtenir el premi extraordinari el 1896. Va seguir després estudis de Medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1903. Va exercir com a professional bàsicament a Barcelona, i els seus camps d'especialitat foren la tocoginecologia i la pediatria, a més de la medicina general. Va tenir la seva consulta i domicili al número 10 del carrer de Pelai. Va divulgar els coneixements científics fent conferències i cursos, des d'on també defensava els drets socials de la dona. També ho va fer a través dels seus articles en diverses revistes, com ara “La Mujer Moderna” (publicada a Manresa per Sofia Quer, esposa d'un farmacèutic i mare del botànic Pius Font i Quer) i “Feminal”.

Rita Hayworth va néixer el 17 d’octubre de 1918 a Nova York. El seu nom era Margarita Carmen Cansino, ella va ser una de les actrius més emblemàtiques i glamuroses de l'època daurada del cinema nord-americà i la diva màxima de Hollywood durant la dècada de 1940. Ocupa el lloc 19è a la llista de l'American Film Institute de les grans estrelles del Setè Art i va ser anomenada «la deessa de l'amor» per la premsa rosa del seu temps, a causa de la seva extraordinària bellesa i l'enorme atracció que exercia sobre el públic masculí. Gilda, el seu mític personatge, és considerat fins avui com el prototip de la bellesa femenina.

Mae Carol Jemison va néixer a Alabama el 17 d'octubre del 1956. És una dona polifacética que va treballar amb molts camps diferents. És una enginyera, mèdica i exastronauta de la NASA. Va ser la primera dona nord-americana negra a viatjar a l'espai. Va servir com a especialista de missió al transbordador espacial Endeavour. Jemison es va unir al cos d'astronautes de NASA el 1987 i va ser seleccionada per servir a la missió STS-47. En aquesta, va orbitar la Terra durant gairebé vuit dies des del 12 fins al 20 de setembre el 1992. Va viure a Chicago. Jemison es va graduar a la Universitat de Stanford amb títols en Enginyeria Química i estudis africans i afroamericans. Després, va obtenir el títol de metge de la Universitat Cornell. Va ser mèdica per al Cos de Pau a Libèria i Sierra Leone des de 1983 fins a 1985 i va treballar com a metge general. A la recerca de convertir-se en astronauta, va sol·licitar feina a la NASA. Jemison va deixar de treballar per a la NASA el 1993 i va fundar una empresa de recerca tecnològica. Després, va formar una fundació educativa sense ànim de lucre i la va utilitzar per promoure el projecte 100 Year Starship, fundat per DARPA. Jemison ha escrit llibres per a nens i ha aparegut a la televisió diverses vegades, incloent un episodi de Star Trek: The Next Generation el 1993. Va ser atorgada doctorats honoraris i ha estat inclosa al Saló Nacional de la Fama de la Dones i al Saló Internacional de la Fama de l'Espai.

Jemison va muntar un estudi de dansa a casa seva i ha coreografiat i produït diversos espectacles de jazz modern i dansa africana.

La imatge del dia és per la Mae Carol Jemison com a astronauta.

27 de setembre 1970 Santa Teresa de Jesús nomenada Doctora de l'Església 1966 Neix Stephanie Wilson, astronauta 1972 Neix Gwyneth Paltrow

 

Avui tenim dones Doctores de l’Església, astronautes i actrius. Un còctel de cel ben curiós.

Tal dia com avui de 1970, Pau VI proclama Santa Teresa de Jesús com a Doctora de l'Església: és la primera dona a qui es confereix aquesta distinció. En l'Església Catòlica, un Doctor de l'Església és un sant que ha estat proclamat per un papa o un concili ecumènic com a mestre eminent de la fe. Aquest honor és concedit molt rarament, sols pòstumament, i només després de la canonització.

Originalment, els quatre Doctors de l'Església eren Ambròs de Milà, Sant Agustí, Sant Jerònim i el Papa Gregori I. Havien estat designats el 1298 i eren coneguts com els Grans Doctors de l'Església d'Occident. El 1568 el papa Pius V va reconèixer els Grans Doctors de l'Església d'Orient: Joan Crisòstom, Basili el Gran, Gregori de Nazianz i Sant Atanasi d'Alexandria. Tot i que el beat mallorquí Ramon Llull era conegut com a Doctor Illuminatus, oficialment no es considera un Doctor de l'Església.

Les obres dels doctors són molt diverses en forma i temàtica: Ambròs i Gregori I han deixat epístoles i breus tractats; Caterina de Siena i Joan de la Creu escrigueren teologia mística; i Agustí i Bellarmino va defensar l'Església contra l'heretgia. També hi trobem llibres d'història com el de Beda, o els tractats de teologia del filòsofs escolàstics com Anselm de Canterbury d'Albert Magne o Sant Tomàs d'Aquino.

Fins al 1970, cap dona havia estat nomenada doctora de l'església i en l’actualitat comptem amb quatre Doctores de l’Església. L’any 1970 ho van ser Teresa de Jesús (monja castellana) i Caterina de Siena (monja italiana); l’any 1997, Teresa de Lisieux (monja francesa); i el 2012, Hildegarda de Bingen (monja alemanya).

 

Tal dia com avui del 1966 va néixer a Boston, Massachusetts, Stephanie Wilson. És una  astronauta nord-americana. Stephanie Diana Wilson ha participat en les missions del transbordador espacial STS-121, STS-120 i STS-131 i és candidata elegible per a esdevenir la primera dona que trepitgi la lluna el 2024 com a part del programa Artemis de la NASA.

 

També avui és l’aniversari de l’actriu Gwyneth Paltrow  que va néixer el 1972 a Los Angeles, Califòrnia, Estats Units. Durant la seva trajectòria ha estat guardonada l’any 1998 amb un Oscar  un Globus d'Or com a millor actriu pel seu paper a la pel·lícula “Shakespeare in Love”.  L’any 2011 va rebre el Primetime Emmy a la millor actriu convidada en sèrie còmica per Glee. A la fotografia la veiem en el seu paper de Virginia "Pepper" Potts a “Iron Man” i a diferents pel·lícules dels “Avengers”.