5 de setembre 1946 Neix Freddie Mercury 1972 Atemptat a les Olimpíades de Múnic

 

Avui, també, recordem dos fets que encara que estan relacionats amb l’esport no són gestes esportives.

Comencem amb el neixament de Farrokh Bulsara a Zanzíbar el 5 de setembre de 1946. Si aquest nom no us diu res, potser el coneixereu pel seu nom artístic: Freddie Mercury. Va ser un músic britànic, cantant del grup de rock Queen. Sens dubte, és una de les millors veus que ha donat el pop-rock el segle xx, dotada d'un extraordinari registre (tres octaves i mitja), i amb la qual va cantar una gran varietat d'estils musicals. Avui el recordem per haver posat, juntament amb Montserrat Caballé una cançó  com a representat dels Jocs Olímpics de Barcelona encara que no es va poder cantar perquè ell va morir uns mesos abans. Es tracta de “Barcelona” que encara que l’haguem sentit mil vegades ens continua emocionant als qui vam viure els Jocs de la ciutat comtal.

El segon fet que avui recordem  va tenir lloc l’any 1972 i va ser l’atemptat Olimpiada de Múnic Els Jocs Olímpics de Múnic 1972, o Jocs de la XX Olimpíada, van ser un esdeveniment multiesportiu internacional, celebrat a Múnic, Alemanya Federal, entre el 26 d'agost i l'11 de setembre de 1972. Van participar-hi 7134 atletes (6075 homes i 1059 dones) de 121 països, competint en 23 esports i 195 especialitats. Els Jocs Olímpics de 1972 van ser enterbolits per un acte terrorista. El 5 de setembre, un grup terrorista palestí va assassinar a dos atletes israelians, i van prendre a altres nou com a ostatges, reclamant l'alliberament de més d'un centenar de presos. Després d'un frustrat intent de rescat, es va deslligar una massacre en la qual van acabar morts els nou ostatges i un oficial de la policia d'Alemanya Occidental, així com cinc dels vuit terroristes. Malgrat el que va passar, els jocs van seguir amb normalitat, després de ser suspesos per només vint-i-quatre hores. Alguns atletes van abandonar la vila olímpica de Múnic. Aqui teniu algunes curiositats d’aquests jocs: Van ser els primers Jocs Olímpics a adoptar una mascota: Waldi, un gos dachshund. Mark Spitz va aconseguir 7 medalles d'or en natació. Lasse Virén va aconseguir un doble en 5000 i 10000 metres llisos. L'URSS va vencer als Estats Units en la final de bàsquet (51-50) amb una canastra en l'últim segon. Van ser els primers jocs en els quals es va competir en handbol, en la seva categoria masculina.

26 de juny 1993 Neix Ariana Grande (cantant) 2011 Mor Maria Lúcia Mot (historiadora)

Avui coneixerem dues dones que en el seu àmbit han fet sentir la seva veu.

Comencem per l’Ariana Grande que va néixer tal dia com avui de 1993 a Boca Raton, Florida. És actriu, cantant i ballarina nord-americana. Mesura 153 centímetres, és menuda però té una força impressionant que omple els escenaris. Ja diuen que al pot petit hi ha la bona confitura. Va debutar com a actriu l'any 2008 amb el paper de Charlotte al musical «13» de Broadway. Això li va permetre obtenir el primer dels seus molts reconeixements en la seva carrera artística, quan la National Youth Theatre Association Awards la va premiar amb el guardó a la millor actriu de repartiment, pel seu notable paper en el musical. Es caracteritza per la seva cua de cavall, les seves botes per damunt dels genolls, els seus vestits curts i la seva veu aguda i potent alhora. 

A aquesta cantant li va pasar el que no desitgem a ningú. El 22 de maig del 2017 hi va haver una explosió durant un dels seus concerts al Manchester Arena de Manchester, Regne Unit. La policia va confirmar l'assassinat de 22 de persones i més de 50 ferits. Ella no va suspendre la gira del Dangerous Woman Tour, i es va oferir a pagar el funeral de les víctimes que van morir en l'atemptat. El diumenge 4 juny d'aquell any es va fer un concert per recollir fons pels familiars de les victimes. Aquest concert es va anomenar One Love Manchester, i hi van participar cantants i grups molt importants i famosos. 

Sempre ha estat sensible als més desafavorits i al maltracte animal. Al seus 10 anys, Grande va co-fundar el grup de joves «Kids Who Care», amb els qui cantava al sud de Florida per realitzar esdeveniments de recaptació de fons per caritat. Va recaptar més de 500.000 dòlars per a obres de caritat només en l’any 2007. A l'estiu del 2009, com a membre de l'organització caritativa Broadway a l'Àfrica del Sud, Grande va ensenyar als nens a Gugulethu, Sud-àfrica com a intèrpret de música i dansa. El seu germà Frankie va col·laborar amb ella en aquesta labor. D'altra banda, Grande també s'ha associat amb Kleenex en la seva campanya Sneeze Shield.

El 2015, durant els seus concerts a Nova York de The Honeymoon Tour, Grande va motivar als seus seguidors a adoptar cadells rescatats per donar-los una llar. Va dur a quinze cadells, per l'adopció ella va pagar en els albergs, als seus concerts oferts al març al Madison Square Garden. Va fer això perquè els seus seguidors poguessin adoptarlos.

En un àmbit molt diferent, l’acadèmic, trobem la segona protagonista d’avui. El vint-i-sis de juny del 2011 mor a São Paulo la historiadora brasilera Maria Lúcia Mott. Destaquen les seves recerques en història de la salut i a més és pionera dels estudis de gènere al Brasil. Va ser una gran una historiadora i feminista brasilera. A partir de 1980 va desenvolupar investigacions sobre la història de la salut; va començar els seus estudis de gènere pràcticament a l'inici del desenvolupament d'aquesta àrea d'investigació a Brasil.

19 de juny 1987 atemptat d'ETA a l'Hipercor de Barcelona

   

Hi ha dies de trista memòria i avui és un d’ells. 

Per coses importants que passin... i avui hi ha hagut la proclamació com a Rei d’Espanya de Felip VI no puc deixar de recordar a gent que van sembrar la mort i el terror a casa nostra. 

Però de cada moment horrorós neix una oportunitat. Jo l’he viscut de prop amb el meu amic i company d’escola Robert Manrique. Aquella tarda del 1987 tenia festa però li havia canviat el torn a un company que ho necessitava. Que poc pensava en aquell moment que per sempre més aquell dia seria el seu nou aniversari com de molta altra gent que varen sobreviure al desastre. Una bomba sota els seus peus. 

Hi ha un abans i un després, però un després que lluny de quedar-se en el desastre va saber juntament amb la seva família, l’Esperança, el Joel i el Nacor, convertir el desastre en oportunitat de créixer com a persones i ajudar als que l’envoltaven sense preguntar si eren dels seus o dels altres. Sempre m’ha admirat la seva capacitat de treball i d’empatia envers els que pateixen l’assot del terrorisme vingui d’on vingui. 

Molts no ho entenen però ell sí. No vol carnets, banderes ni colors. La seva feina, el seu cor parla de persones que pateixen per la irracionalitat d’altres. El Robert sempre ha estat un esperit lliure. Ha fet i segueix fent una bona feina. Te criteri. De vegades no coincidim però sé que ell té més informació que jo, informació que mai explicarà però la té i conforma la seva persona. Avui vull recordar els que continuen en el record dels seus estimats, els que els han sobreviscut, els que no poden recordar encara sense dolor, els que han fet del dolor la saba per seguir creixent. 

Una escultura al final de la Meridiana recorda aquella tarda i aquella gent. Us suggereixo que hi aneu, passeu per allà una tarda d’aquest estiu i tingueu un pensament per a tots ells. És una bona manera de tenir-los presents i de que seguim dient que l’odi, encara que de vegades ho sembli, no pot guanyar mai.

Us recomano un llibre (secció joves i adults) "Pido la Palabra. Víctimas del terrorismo: una crónica íntima" de Goyo Martínez d'Ediciones Lectio publical al novembre del 2008. Realitat i sensibilitat. Senzill de llegir però amb gran calat. Val molt la pena.

8 de desembre, 2n diumenge d'Advent 1980 assassinat de John Lennon

Sembla mentida com les coses s’agolpen i, com deixis passar una mica de temps, se n’hi afegeixen dos o tres més... Aquest cap de setmana, oficialment llarg ha estat ben ple. Avui, segon diumenge d’Advent, coincidint en la festa de la Mare de Déu ens convoca a simplificar, a posar en mans de Déu totes les nostres coses però de vegades nosaltres ens compliquem inútilment la vida...

Avui dia 8 de desembre aniversari de l’assassinat de John Lennon que va tenir lloc al 1980, ja fa 33 anys, en fa 23 d’un atemptat etarra a Sabadell en el que van morir sis policies... dia tenyit de sang. 

Avui també felicitem a les noies del Club Natació Sabadell de waterpolo perquè ahir van guanyar la SuperCopa  i porten 42 partits sense perdre... I un petó molt fort per “les Geriones”, “El núvol blanc” ens va arribar al cor i tots hem vist que tenen un llarg camí per davant. Felicitar també de Deudeveu i Messensgers per les seves brillants actuacions.

Queda pendent el record a Nelson Mandela, una persona per a la història...