30 de juny Abaixem el teló! 1935 Neix Lola Herrera

Ha arribat el trenta de juny. El dia d’abaixar el teló pel que fa a aquest escrit diari. Agafo unes merescudes vacances d’escriptura diària. Aquest any ha estat mot dur i amb algunes parades perquè he tingut problemes de salut que no m’han permès la continuïtat que es necessitava entenent que al estrenar el tema de les dones no he pogut aprofitat texts d’altres anys i ha estat pràcticament tot nou.

I baixem el teló amb una actriu amb totes les lletres: Lola Herrera.

El trenta de juny de 1935 va néixer María Dolores Herrera Arranz, més coneguda pel nom artístic de Lola Herrera. És una actriu de teatre, cinema, televisió i doblatges espanyola. El seu personatge més conegut és Carmen Sotillo, la dona que vetlla el seu difunt marit a "Cinco horas con Mario", de Miguel Delibes, i que Herrera interpreta de manera intermitent des del 1979 als escenaris; aquest fet serviria de base el 1981 per a la pel·lícula "Función de noche", de Josefina Molina.

Va néixer al barri de Las Delicias de Valladolid. Als dotze anys va guanyar un concurs de cant a la ràdio, imitant la cantant mexicana Irma Vila, "la reina del falset". Va començar a treballar a Radio Valladolid, però ja el 1951 va fer la seva primera pel·lícula a Madrid, "El Pórtico de la Gloria". Des de la dècada del 1970, va participar en obres de teatre per a la televisió dins el programa de TVE Estudio 1. També va col·laborar amb Chicho Ibáñez Serrador a "Historias para no dormir" (1968), i va treballar fent doblatges de cinema als estudis Cineson i Exa de Madrid. Va esdevenir molt popular per la seva participació en comèdies de televisió com "La casa de los líos", "El grupo" o "Un paso adelante". També va participar en pel·lícules com "El amor perjudica seriamente la salud", i en obres de teatre com "Cinco horas con Mario", basada en una novel·la de Miguel Delibes.

Es va casar el 1960 amb l'actor Daniel Dicenta, fill de Manuel Dicenta, de qui es divorciaria el 1967. Natalia Dicenta, filla seva, també és actriu.

Ha rebut innumerables premis i reconeixements a una vida dedicada a la seva passió. Entre altres premis, ha rebut la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (1999), la Medalla al Mèrit en el Treball (2006), el Premi Max de les arts escèniques per "Solas" el 2006 i el Max d'Honor el 2016, el Fotogramas de Plata a la millor actriu de teatre per "Cinco horas con Mario" (2005) i per Solas (2006), i el Premi Ercilla de teatre (2006) a tota una vida dedicada al teatre. El 2007 es va inaugurar una plaça amb el seu nom al seu barri natal de Las Delicias (Valladolid), fruit d'una petició veïnal per retre homenatge a l'actriu.

Recordo perfectament quan l’any 1980 vaig veure a Lola Herrera al Teatre Gayarre de Pamplona fent les "Cinco hores con Mario". Recordo la muntanya russa d’emocions que aquella dona, ella sola ens va fer sentir aquella nit. Era un paper que semblava fet per a ella de tant apamat que el tenia. Una manera meravellosa d’abaixar el teló.

Us desitjo un bon estiu, i que ens puguem retrobar al setembre, si Déu vol !

11 de juny Dones i taxi 2014 Manifestacions anti Uber 1935 Neix Núria Espert (actriu)

Aquest curs estem parlant de dones en el món. Hi ha professions que eren únicament masculines i avui comencen a tenir un petit grup creixent de dones. Avui parlarem del món del taxi. Quan jo era petita no en vaig veure cap però en aquest segle XXI ja, sense ser freqüent, ja no ens estranya veure una dona al volant d’un taxi. Dels 14.000 taxistes que treballen normalment a Barcelona, entre 600 i 700 són dones (dades del 2009).

En algunes professions hi ha diferència econòmica en funció del gènere, però aquest no és el cas del sector del taxi.  Un taxista guanya el mateix que una taxista com a fruit del seu treball, esforç i bon saber fer de la seva professió. Dona o home, en aquest sector, tots i totes som professionals taxistes. Així que si tens una coneguda que cerqui una feina sense discriminació salarial, dona taxista és una bona opció.

Hi ha una necessitat de seguretat que va derivar en la creació de taxis exclusius per a dones conduits per dones. A Londres, el 2006 es va crear sota el nom de Pink Ladies i els taxis exclusius per a dones van totalment pintats de rosa a ciutats com Nova York, Londres i Moscou, on circulen aquests taxis. L’any 2009 es va proposar a Servitaxi una iniciativa barcelonina, el Taxi Rosa, que proposava  identificar els taxis amb un petit distintiu rosa a l'interior, de manera que no perdessin la característica pintura groga i negra dels taxis de la ciutat. Estava adreçada especialment a les joves que surten de les discoteques i a dones amb dificultats familiars.

Avui parlem del món del taxi perquè l’11 de juny del 2014 els taxistes d'arreu del món es van manifestar en contra de l'aplicació Uber.

L’11 de juny de 1935 a l'Hospitalet de Llobregat neix Núria Espert, actriu catalana de teatre, cinema i televisió, directora teatral i operística. Molt prolífica i també molt reconeguda pel públic i per diferents entitats. L'any 1999 el municipi de Fuenlabrada va inaugurar la "Sala Municipal de Teatre Núria Espert", en homenatge a aquesta actriu. El novembre de 2010 es va inaugurar també el Teatre Núria Espert situat a Sant Andreu de la Barca. Va obtenir el Premi Butaca l’any 1997 i el 2015. També va ser guardonada amb el Premi Nacional de Cultura l’any 2015 «com a reconeixement a una dilatada i consolidada trajectòria internacional com a actriu, directora teatral i empresària». Els reconeixements arriben fins a l’actualitat, recordem la Creu de Sant Jordi el 1983, va ser la: Pregonera de les Festes de la Mercè de Barcelona l’any 1989; Premi Princesa d'Astúries de les Arts, al 2016 i Premi Max d'Honor al 2024.

4 de juny 1784 Elisabeth Tible vola en globus (aviadora) 1919 Es proposa la 19a esmena (USA) 1975 Neix Angelina Jolie (actriu) 2003 Margarita Sala a la RAE (bioquímica)

Avui, quatre de juny quatre temes ben diferents: Dones valentes, cadascuna en el seu camp i la dinovena esmena americana que permet votar a les dones. Sembla lluny però només fa poc més d’un segle que poden votar als Estats Units. Cada estat porta el seu procés i alguns són molt, molt lents... 

Élisabeth Thible va ser una aviadora francesa que va ser la primera dona a volar en un globus aerostàtic sense sostre. Va néixer a Lió l’any 1757. El 4 de juny de 1784, vuit mesos després del primer vol tripulat en globus, Thible va volar amb el senyor Fleurant a bord d'un globus aerostàtic batejat La Gustave en honor de la visita del rei Gustau III de Suècia a Lió.

El quatre de juny del 1919 a Washington D.C. el Senat aprova la dinovena esmena constitucional, que permet el vot femení als EUA; s'adopta l'agost de 1920, quan l'últim estat la ratifica. La Dinovena esmena (en anglès Nineteenth Amendment) de la Constitució dels Estats Units estipula que “ni els estats dels Estats Units ni el govern federal pot denegar-li a un ciutadà el dret de vot a causa del seu sexe”. La Dinovena esmena va ser elaborada per estendre el sufragi a les dones. Va ser proposada el 4 de juny del 1919 i va ser ratificada el 18 d'agost del 1920. L'esmena va ser la culminació del treball de moltes activistes en favor del sufragi femení. Un d'aquests grups eren les Sentinelles Silents que va protestar davant de la Casa Blanca per conscienciar sobre el problema. Els tres primers estats en ratificar-ho el 10 de juny de 1919 van ser: Illinois, Michigan i Wisconsin. El darrer va ser Tennessee el 18 d'agost de 1920. 

Angelina Jolie Voight va néixer a Los Angeles, Califòrnia, el 4 de juny de 1975. És una actriu estatunidenca de cinema i televisió de gran bellesa, guanyadora d'un Òscar a la millor actriu secundària i de tres Globus d'Or. A més, Jolie ha escrit un llibre “Notes from my travels”, en el qual relata els seus viatges a països colpejats per la pobresa a l'Àfrica. Jolie participa activament en actes humanitaris tractant de promoure l'ajuda cap als refugiats.

El quatre de juny de 2003, la investigadora Margarita Salas llegeix el seu discurs d'ingrés en la Reial Acadèmia Espanyola. Va prendre possessió de la butaca «i» i es va convertir en la primera científica a ingressar en aquesta institució. Margarita Salas Falgueras, va ser una bioquímica espanyola presidenta de la Fundación Carmen y Severo Ochoa. Llicenciada en Ciències Químiques per la Universitat Complutense de Madrid, publicà més de 250 treballs científics al llarg de la seva vida. Fou deixeble de Severo Ochoa, amb qui treballà als Estats Units després de fer-ho amb Alberto Sols a Madrid. Junt amb el seu marit, Eladio Viñuela, treballaren en el camp de la bioquímica i la biologia molecular. Fins a la seva mort, l’any 2019, fou «professora vinculada ad honorem» del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), i va desenvolupar el seu treball en el Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa de Madrid (CSIC-UAM).

16 de maig 1929 Primer lliurament dels Oscars. Mary Pickford (actriu) Mes de Maria: Virgen de la Vega

Avui parlem de cinema perquè el 16 de maig de 1929 va tenir lloc a Los Angeles (EUA) el primer lliurament dels Premis Oscars.

En aquest primer lliurament de premis, a les categories de actor, actriu, director, disseny de producció, fotografia, guió adaptat, pel·lícula i honorífic o especial (fins avui), argument (fins 1956) i qualitat artística de producció, director de pel·lícula de comèdia i efecte d'enginyeria (només aquest any). Les pel·lícules estrenades els 2 anys anteriors eren elegibles (fins al 1934). Els guanyadors es van publicar 3 mesos abans de la cerimònia.

Aquí teniu els noms d’aquesta primera edició. La Jeanne Eagles és la primera dona nominada a títol pòstum a millor actriu. L’Emil Jannings, nascut a Suïssa, és el primer alemany guanyador del premi al millor actor. William A. Wellman és el primer director no nominat al seu premi i guanyador al de la millor pel·lícula. 

La nostra protagonista d’avui és Gladys Marie Smith, més coneguda com a Mary Pickford és la primera nominada i guanyadora de l'Oscar a la millor actriu, per "Coquette". Va ser una actriu de cinema canadenca i una de les figures més destacades del cinema mut durant el període 1915-25 com a intèrpret d'un tipus popular d'ingènua romàntica. La van conèixer amb diferents noms.  Coneguda com a America's Sweetheart (l'amor d'Amèrica) durant l'era del cinema mut, i com a girl with the curls (la noia dels rínxols), va ser una de les pioneres canadenques del primer Hollywood i una figura significativa en el desenvolupament de la interpretació cinematogràfica. Va ser una de les primeres estrelles que es van facturar amb el seu propi nom, i va ser una de les actrius més populars dels anys 1910 i 1920, cosa que li va fer guanyar el sobrenom de Queen of the Movies (la reina de les pel·lícules). Va ser guardonada amb el premi de l'Acadèmia a la millor actriu pel seu primer paper en una pel·lícula sonora a "Coquette" (1929), i també va rebre un premi honorífic de l'Acadèmia el 1976 per les seves contribucions al cinema americà. L'American Film Institute la va classificar com a 24a a la llista de les millors estrelles femenines del cinema clàssic de Hollywood el 1999.

L'església dedica el Mes de Maig a la Mare de Déu, és el Mes de Maria. Nosaltres recordem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de la Santa María de la Vega (de manera col·loquial, Virgen de la Vega) és l'advocació de la Mare de Déu patrona de Salamanca. La seva festivitat és el dia 8 de setembre, dia en què comencen les fires de la ciutat. La Virgen de la Vega, és la patrona de la ciutat de Salamanca des de fa segles. Explica la llegenda que la Verge va ajudar als habitants de Salamanca i els va defensar de l'assalt de les tropes que volien envair-la en 1706 durant la Guerra de Successió Espanyola. La talla d'aquesta verge, d'estil romànic, era la titular del monestir de Salamanca de Santa María de la Vega, situat en l'horta del riu Tormes, pertanyent als canonges regulars dependents dels de Sant Isidoro de Lleó. Davant la ruïna d'aquesta església, va ser traslladada a una altra i més tard al convent de Sant Esteban, on va romandre de 1842 a 1904 que és quan es va instal·lar definitivament en l'altar major de la Catedral Vella.

4 de maig 1929 Neix Audrey Hepburn (actriu) 1984 mor María Lacunza (advocada) Mes de Maria: Mare de Déu dels Dolors

Audrey Hepburn va néixer tal dia com avui de 1929 a Brussel·les, Bèlgica. Va ser una actriu belga-britànica que realitzà la major part de la seva carrera artística als Estats Units. La seva fràgil bellesa i elegància característiques n'han fet una de les icones del cinema occidental. Va ser igualment molt activa com a ambaixadora del Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF). Hepburn obtingué nombrosos premis, entre els quals el seu únic Oscar per “Vacances da Roma”, i esdevingué una nova icona de Hollywood. Va estar nominada als Oscars cinc vegades i va obtenir nombrosos guardons més. Amb els seus ulls grossos, l'esguard sorprès i l'aspecte infantil, Audrey Hepburn suposà una innovació en els cànons de bellesa dels anys 50.

María Lacunza Ezcurra va morir tal dia com avui de 1984, a punt de fer els 84 anys. Va ser  advocada, va ser la primera dona col·legiada en els col·legis professionals de Sant Sebastià i Pamplona el 1927. Va formar part d'un nucli reduït de sis dones espanyoles advocades pioneres que van poder defensar un cas en els Tribunals de Justícia espanyols abans de la Segona República. Va ser també Secretària del Ministeri d'Agricultura i purgada el 1940.

L'església dedica el Mes de Maig a la Mare de Déu, el Mes de Maria. Nosaltres recordem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de la Mare de Déu dels Dolors. La Mare de Déu dels Dolors és una advocació mariana també coneguda com a Mare de Déu de l'Amargura, Mare de Déu de la Pietat o simplement la Dolorosa que sol celebrar-se a la cristiandat el dia de Divendres de Dolors (el divendres abans del Diumenge de Rams o el 15 de setembre), i fa referència als Set Dolors de Maria, els set episodis de la vida de Jesús que la van fer patir. És usual representar-la, en aquelles confessions que ho toleren, amb vestit negre o morat i amb set espases clavades a l'alçada del cor. L'advocació dels Dolors destaca el sentiment de dolor de la mare davant el sofriment del seu fill.

9 de gener 1908 Neix Simone de Beauvoir, filòsofa 1948 Neix Susana Dosamantes, actriu 1923 Neix Maria Torremadé, atleta 1959 Neix Rigoberta Menchú, activista Premi Nobel

Avui comencem amb dues dones de nom llarguíssim (els costums d’un temps), una dona que va obrir camí en l’esport per ser trans i una Premi Nobel. Quatre pinzellades per fer-les presents. És apassionant conèixer què van fer i què van viure aquestes persones.

Simone Lucie Ernestine Marie Bertrand de Beauvoir va néixer a París el 9 de gener de 1908. Coneguda com a Simone de Beauvoir (es pronuncia Bovuà, aquests francesos, va ser una filòsofa, professora, escriptora i activista feminista francesa, autora de novel·les, assaigs, biografies i monografies sobre temes polítics, socials i filosòfics. El seu pensament s'emmarca en el corrent filosòfic de l'existencialisme, i la seva obra “El segon sexe” es considera fonamental en la història del feminisme. Va ser parella del filòsof Jean-Paul Sartre.

El 9 de gener del 1948 va néixer a Guadalajara, Mèxic, María del Perpetuo Socorro Guadalupe Susana Rul Riestra, coneguda professionalment com Susana Dosamantes, va ser una actriu mexicana. Va guanyar el premi a la millor actriu antagonista de TVyNovelas de 1990 pel seu paper a la telenovela de 1989, “Morir para vivir”. Ella és la mare de la cantant Paulina Rubio. 

Jordi Torremadé Martínez (Barcelona, 9 de gener de 1923 - 2 de novembre de 1990) fou un atleta trans català reconegut com un dels millors esportistes del país en atletisme, bàsquet i hoquei herba durant els anys de la postguerra civil espanyola. Va batre rècords estatals d'atletisme femení on no tenia rival a l'època. Va revolucionar l'atletisme per les seves inèdites marques fins aleshores i posteriorment amb al seu canvi de sexe. Nascut amb el nom de Maria, al barri del Guinardó, ningú no va advertir que tenia una síndrome de Morris, una condició intersexual, per això va ser criat com una nena i va viure com a dona fins als 19 anys, moment en què va iniciar la transició. Abans d'anomenar-se Jordi, va començar a destacar en diversos esports amb els que s'evadia de la seva peculiar situació, ja que tot i no saber què li passava, no se sentia dona. Practicà el bàsquet amb el Club Esportiu Laietà i va ser porter d'hoquei sobre herba amb el SEU. Però sobre tot va triomfar en l'atletisme amb el Reial Club Deportiu Espanyol on va arribar a ser rebut pel president Lluís Companys. Durant els anys 1940 i 1941, va anar batent diversos rècords femenins, catalans i estatals en les modalitats de 100 metres llisos, 200 metres, 800 metres i relleus 4×100 metres, en salts d’alçada i de llargada. El 1942, als 19 anys, va canviar el seu nom de naixement al Registre Civil pel de Jordi després d'una intervenció d'adequació genital. La seva carrera a l'atletisme es va truncar i les seves marques van desaparèixer dels registres oficials. El 13 de febrer de 1942 el diari sensacionalista madrileny Informaciones va treure a la llum el seu canvi de sexe assenyalant que “la plusmarquista era, en realitat, un home que havia estat competint transvestit”. A causa de l'escàndol d'aquest cas, la Sección Femenina, liderada per Pilar Primo de Rivera, va aprofitar per a prohibir l'atletisme femení a Espanya durant més de 20 anys, ja que deia que l'esport masculinitzava les dones allunyant-les de la seva funció natural que era la maternitat. Una circular de 1943 era prou clara, la dona espanyola «sólo practicaría los deportes que no perjudicaran su función específica: la maternidad». Amb aquesta premissa, el règim franquista va imposar una cultura esportiva i educativa sexista, on les dones havien d'assumir la seva suposada inferioritat física respecte als homes. L’atletisme femení va estar 21 anys prohibit. Dins de la cotilla ideològica de l'època, l'obsessió de les institucions franquistes per disciplinar les dissidències sexuals i de gènere i per destapar els suposats casos de «falses dones», va promoure la introducció massiva de controls abans de les competicions esportives. Durant les proves, cadascuna de les participants s'havia de posar dempeus i nua davant del personal mèdic perquè aquest pogués comprovar la naturalesa biològica dels seus genitals. Aquesta mesura, instaurada a la península i arreu d'Europa, va provocar que moltes dones s'allunyessin del món de la competició després de sotmetre's a controls intimidatoris i humiliants, i que les persones trans i intersexuals fossin expulsades dels campionats per no encaixar en la categorització binària de gènere establerta, esdevenint permanentment objectes de sospita i rebuig. El 1963 a causa de les protestes es va tornar a permetre l'atletisme femení en les competicions estatals.

Rigoberta Menchú Tum neix a Chimel, Guatemala, el 9 de gener de 1959. És una activista social guatemalenca, membre del grup indígena maia quitxé i "ambaixadora de Bona Voluntat" de la UNESCO. El 1992 fou guardonada amb el Premi Nobel de la Pau i el 1998 amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional.

15 de desembre 2005 i 2010 Llei anti tabac 1943 Reobren el Teatre Romea 1994 Neix Elisabet Casanovas, actriu 1945 Selma Baccar, cineasta i política

Sembla impossible! Recordeu quan els bars eren plens de fum i de les discoteques en sorties amb una pudor que no marxava amb res?...  Alguns més que recordar ho enyoren, perquè alguns malgrat les traves, encara fumen –això sí, al carrer-. Ha canviat tot: a l’oci, a les feines, a les escoles,  a la tele i a les pel·lícules,  fins i tot a les nostres ciutats. Heu observat com ha crescut d’una manera inusual el nombre de terraces a l’hivern?

Les lleis antitabac (la de 2005 i la seva modificació en 2010) han suposat una reducció de les malalties cardiovasculars i del asma, segons un informe del Ministerio de Sanidad i en algunes malalties encara haurem d’esperar una mica per veure els seus beneficis.

La veritat és que, sense gairebé adonar-nos-en, molts hem acabat vivint en un entorn no fumador. Les olors són les que són. I als restaurants mengem el què mengem, no aquell menjar amanit amb l’olor del tabac. A casa meva, fins i tot les cortines han deixat de fer olor. Perquè moltes persones van aprofitar l’avinentesa per treure aquesta rèmora de la seva vida. Algunes vegades encara hem de passar per una cortina de fum abans d’entrar en un establiment, o podríem seguir el camí que ha seguit el senyor de la pipa, o sentim la profunda olor de maria en alguna cantonada (però això serà motiu d’una altra entrada del blog). 

Ara parlem de prohibir fumar al cotxe particular o als camps de futbol...

De vegades és important recordar per no anar enrere. Un món sense fum és possible i fa vint anys hauríem dit que era absolutament impossible... què no veuran els nostres ulls?

Avui parlem d’art, de teatre i cinema.

El quinze de desembre de 1943 es va reobrir el Teatre Romea, de Barcelona, després de la guerra civil.

I ara dues dones una de casa nostra i una tunisenca.

Elisabet Casanovas i Torruella va néixer a Sabadell el 15 de desembre de 1994. És una actriu catalana coneguda pel paper de Tània a la sèrie juvenil de TV3 Merlí. L'estiu de 2020 va acabar el rodatge de la seva primera pel·lícula, “Chavalas”, ambientada a Cornellà de Llobregat i que tracta sobre l'amistat. Va rebre el Premi Butaca a la millor actriu de repartiment pel paper a “La senyora Florentina” (2017).

Selma o Salma Baccar neix a Tunis el 15 de desembre de 1945. És una cineasta, productora i política tunisenca. Està considerada la primera dona a fer un llargmetratge a Tunísia. Selma Baccar és coneguda per la creació de manifests a través de les seves pel·lícules, centrades en els drets de la dona a Tunísia. L'activisme de Selma Baccar pels drets de les dones tunisianes la va portar a una activa carrera política; on es va convertir en membre del partit polític Al Massar. L'octubre de 2011 Selma Baccar fou elegida membre de l'Assemblea Nacional Constituent de Tunísia. El 2014 Selma Baccar es va convertir en la presidenta del grup parlamentari de Demòcrates a Tunísia. Baccar era vicepresident del grup demòcrata, i es va convertir en "la primera i única dona a presidir un bloc parlamentari".

13 de novembre 1715 Dorothea Erxleben, primera doctora en medecina alemanya 1955 Neix Woopi Goldberg, actriu 1980 Neix Monique Coleman, actriu 2002 Emma Raducanu guanya US Open, tenista

 

Avui les protagonistes són la primera doctora en medicina alemanya, dues actrius i una tennista... ben variat.

Dorothea Christiane Leporin coneguda també com Dorothea Erxleben va néixer el 13 de novembre de 1715 a la ciutat de Quedlinburg. Va ser una metgessa alemanya; cèlebre per haver estat la primera dona a obtenir un doctorat en medicina a Alemanya, en la Universitat de Halle en 1754. Va ser instruïda en medicina pel seu pare a primerenca edat.​ La científica italiana Laura Bassi professora universitària, la va inspirar a lluitar pel seu dret a practicar la medicina. En 1742 va publicar un Tractat argumentant que la dona hauria de poder accedir a la universitat.​ Va ser admesa per a l'estudi per una Dispensa de Federico el Gran. Ella analitza els obstacles que impedeixen a la dona estudiar, ser mestressa de casa i la família. Va ser la mare del naturalista Johann Christian Erxleben (1744-1777).

Whoopi Goldberg, és el nom artístic de Caryn Elaine Johnson que va néixer a Nova York el 13 de novembre de 1955. És una actriu de cinema, televisió i de veu (doblatge sobretot de dibuixos animats) i productora estatunidenca. Guanyadora de nombrosos reconeixements, és una de les 17 artistes que han guanyat l'EGOT, que inclou un premi Emmy, un premi Grammy, un Oscar i un premi Tony. El 2001, va rebre el premi Mark Twain de l'humor estatunidenc. Sempre la recordarem sent el fantasma de “Gost”, una pel·lícula mítica.

Adrienne Monique Coleman va néixer a Orangeburg el 13 de noviembre de 1980. És una actriu, cantant i ballarina estatounidenca. Com actriu, es coneguda per la seva aparició en la pel·lícula de Disney Channel, “High School Musical”. També va actuar a la sèrie jove “Zack y Cody: Gemelos en Acción” com Mary-Margaret. Monique també va competir en la tercera edició americana de “Bailando con las estrelles”, en la que va assolir el quart lloc.

La nostra darrera protagonista és una tenista britànica nascuda a Toronto tal dia com avui de 2002, Emma Raducanu. Al 2021 es va convertir en la primera tenista que guanyava un Grand Slam partint des de la ronda clasificatòria sense perdre cap set, al vèncer en la final del US Open a Leylah Fernández.

12 de novembre 1936 Dolors Viladrich, compositora de sardanes 1923 Neix Julia Rodríguez-Maribona, inventora 1929 Neix Grace Kelly, actriu i princesa 1961 Neix Nadia Comaneci, gimnasta 1982 Neix Anne Hathaway, actriu

 

Avui amalgama de dones en camps molt diferents d’una compositora de sardanes, a la primera gimnasta de 10, a una actriu que en la seva darrera producció és la reina de les bruixes de Roald Dah passant per una inventora que ha fet que no ens haguem d’agenollar per fregar i per una actriu que es va convertir en princesa...

Dolors Viladrich i Pascual neix a Manresa, el 12 de novembre de 1936 i va ser compositora de sardanes. De petita, en la seva família es respirava ambient musical amb la mare professora de piano i el pare instrumentista de saxo i clarinet. Tanmateix, fou la mateixa família que li recomana no seguir el camí de la música perquè eren temps difícils. Els seus professors van ser Montserrat Rotllant, de piano, i David Martell i Jordi González d'harmonia. Després de compondre una havanera i una cançó de bressol com a complement dels exercicis a les classes d'harmonia, a partir de l'any 2000 començà a compondre sardanes assessorada per Marcel Artiaga, de la cobla Montgrins, amb qui perfeccionà els estudis d'instrumentació per a cobla. El 27 de novembre de 2001, la Jovenívola de Sabadell va estrenar la seva primera sardana, “Un sentiment”, dedicada en record del seu fill. Tres anys més tard la seva sardana dedicada a la seva fillola, Anna Maria, va ser finalista de la Sardana de l'any. En el moment del seu traspàs tenia estrenades vint sardanes pel cap baix, i el 15 de març de 2008 havia presentat el seu primer compacte titulat “Il·lusions” al Teatre Conservatori de Manresa, amb la cobla Montgrins. La compositora ballava a l'aplec de l'Escala el 16 d'octubre de 2010 quan va tenir un infart. Després de traslladar-la a l'hospital Trueta de Girona, va morir la matinada de l'endemà. El compositor Francesc Juanola li dedicà la sardana “El Pere i la Dolors”.

Julia Rodríguez-Maribona neix a Avilés el 12 de novembre de 1923. Va ser infermera però és recordada per ser la inventora del pal de fregar juntament amb la seva mare, Julia Montoussé Fargues. Totes dues van dissenyar un dispositiu de neteja que combinava galleda, pal i drap, que posteriorment va ser conegut com a pal de fregar. Val a dir que a mitjans anys cinquanta del segle XX, quan van idear i fabricar el seu artilugi, eren les dones les úniques que fregaven els terres i ho feien agenollades, amb baieta i cubell, una postura que propiciava problemes de salut. Per a aquest invent van obtenir el 1953 el model d'utilitat (un tipus de dret que es concedeix a una invenció i que impedeix a tercers utilitzar comercialment la invenció protegida, sense la seva autorització) n.º 34.262, amb el títol "Dispositiu acoblable a tota classe de recipients tal com cubells, galledes, poals, calderes i similars, per facilitar el fregat, rentat i eixugada de pisos, sòls, passadissos, sòcols i locals en general". Al cap d'uns anys el disseny va ser adquirit per la fàbrica d'articles d'ús domèstic Manufacturas Rodex, de l'enginyer Manuel Jalón, que el va millorar, patentar i fabricar. Sovint se li ha atorgat erròniament el reconeixement de l'invent per la patent d'invenció n.º 298.240 que va registrar el 1964, i basant-se en aquesta diferència jurídica entre model d'utilitat i patent d'invenció. Però tot i que Julia Montoussé Frages i Julia Rodríguez-Maribona, que no tenien cap intenció empresarial, van optar per un registre de model d'utilitat, molt més econòmic que la patent d'invenció i d'un abast només nacional, elles són les que van inventar el pal de fregar onze anys abans que es fabriqués industrialment. Així ho recull també l'Oficina Espanyola de Patents i Marques en el catàleg titulat 200 años de patentesː «Entre els nombrosos antecedents del pal de fregar hi ha patents de dones com la registrada el 1953 per Julia Montoussé Fargues i Julia Rodríguez-Maribona.[...] A la llum del que ens mostra el plànol adjunt no pot qualificar-se d'altra cosa que d'un autèntic pal de fregar molt anterior al famós de Manuel Jalón»

Grace Kelly va néixer a Filadèlfia, el 12 de novembre de 1929. Va ser una actriu estatunidenca, guanyadora d'un premi Oscar, que va acabar esdevenint Princesa de Mònaco. Després de començar la seva carrera d'actriu l'any 1948, tres anys després va debutar al cinema amb la pel·lícula “Fourteen Hours” i al cap de dos anys, el 1953, amb l'estrena de “Mogambo”, va convertir-se en una estrella de Hollywood i va arribar a enregistrar un total d'11 films. Amb les seves interpretacions, va reunir diverses nominacions als Globus d'Or i als Premis de l'Acadèmia i fins i tot va arribar a guanyar un Oscar a la millor actriu pel seu paper a la pel·lícula “The Country Girl”. Quan Grace Kelly es trobava al cim de la seva carrera, es va retirar amb només 26 anys per casar-se amb el Príncep Rainier de Mònaco amb qui van tenir tres fills: Carolina, Albert i Estefania. Com a princesa de Mònaco, va aconseguir que el principat es revitalitzés, augmentant el nombre de turistes i de diners, fet que va fer recuperar l'economia de l'estat. A més, en el seu rol de presidenta de la Creu Roja, va promoure una gala benèfica que va obtenir molta rellevància i va ajudar a la millora de l'hospital així com d'altres infraestructures hospitalàries de Mònaco. Grace Kelly té un estrella pròpia al Passeig de la Fama de Hollywood, situada al 6329 de Hollywood Boulevard.

Nadia Elena Comăneci va néixer a Onești el 12 de novembre de 1961. És una gimnasta romanesa, guanyadora de 5 medalles d'or olímpiques, 9 medalles als Campionats Europeus i 2 medalles als Campionats Mundials. Va ser la primera gimnasta a assolir la màxima puntuació, 10, en una competició olímpica. És considerada una de les més grans atletes del segle XX i es troba per mèrit propi entre les millors gimnastes de tots els temps.

Anne Jacqueline Hathaway va néixer a Nova York el 12 de novembre de 1982. El seu nom artístic coincideix amb el seu nom real, Anne Hathaway. És una actriu de cinema i teatre estatunidenca, guanyadora d'un Oscar i un Globus d'Or. El seu descobriment va venir sota el guiatge de la companyia Disney, gràcies a la comèdia juvenil “The Princess Diaries” (2001). L'èxit de la pel·lícula li va permetre seguir treballant en el cinema familiar fins que, finalment, el 2005, conscient que havia quedat encallada com una icona infantil, va començar a buscar papers que li permetessin madurar i trencar amb aquesta imatge. “Havoc” i “Brokeback Mountain” van ser les pel·lícules que van marcar aquest canvi radical en la seva carrera. El seu creixement artístic, però, no es va manifestar fins al 2006, quan va treballar amb la consagrada actriu nord-americana Meryl Streep en “El diable es vesteix de Prada”. Demostrant que estava a l'altura de les grans actrius cinematogràfiques, aquest últim film va comportar el seu reconeixement mediàtic i professional i la va catapultar com una de les actrius més prometedores de Hollywood. Així, el 2008, va obtenir la seva primera nominació als Oscar per la seva interpretació en “La boda de la Rachel” de Jonathan Demme. Cinc anys més tard, el 2013, va guanyar un Oscar a la millor actriu secundària i un Globus d'Or gràcies a la pel·lícula musical “Les Misérables”.

Les necessitats fan que posem en marxa l’enginy i aconsegueixen que trobem solucions. La fotografia del dia és per les inventores del pal de fregar.  

 

11 de novembre Sant Martí de Tours 1951 Les dones voten a l'Argentina 1962 Neix Demi Moore, actriu 1964 Neix Anabel Alonso, actriu 1992 L'església anglicana admet el sacerdoci femení

 

Avui: un sant, una llei que canvia la vida de les dones a l’Argentina, dues actrius i una possibilitat nova per les dones a l’església anglicana.

Avui l’església catòlica celebra la festa de Sant Martí de Tours. Sant Martí va néixer a Hongria l’any 316, en temps de l’Imperi Romà. Va rebre la seva educació en Pavia (Itàlia), va ingressar amb 15 anys a la guàrdia imperial romana, en la qual va servir fins a l'any 356 a França. La llegenda més famosa entorn de la seva vida succeiria en l'hivern de 337, quan estant Martí a Amiens troba prop de la porta de la ciutat un captaire tremolant de fred, a qui dóna la meitat de la seva capa, doncs l'altra meitat pertany al exèrcit romà en què serveix. A la nit següent, Crist se li apareix vestit amb la mitja capa per agrair-li el seu gest. Aquesta és l'escena que s'ha preferit per a la seva representació. A partir d’aquí deixa l’exèrcit romà, es bateja cristià i arriba a ser bisbe de Tours i un cop elevat a sant és patró de nombrosos llocs com Orense, Hongria, Buenos Aires (Argentina), Utrecht (Paisos Baixos). La seva festivitat se celebra el 11 de novembre i com que coincideix amb la matança del porc en moltes regions d'Espanya, d'aquí ve l'expressió «A cada cerdo le llega su San Martín». Aquí a Catalunya parlem de “l’estiuet de Sant Martí” que són uns dies de bonança enmig del temps de tardor. Molts pobles i el barri de Sant Martí del Clot celebra la seva Festa Major. Felicitem a tots els nois que es diuen Martí!

Després de l’aprovació de la llei 13.010/1947, també coneguda com “Ley Evita”, l’11 de novembre de 1951, més de 3.500.000 dones van ser cridades a les urnes per primera vegada per participar en les eleccions presidencials les que van reescollir com president a Juan Domingo Perón. Aquest fet es va concretar gràcies a anys de lluites de moltíssimes dones argentines i a la decissió política d’Evita Perón. Ella va poder votar per primera i darrera vegada perquè estava malalta de càncer en el policlínic Presidente Perón. La democràcia argentina guanya en representativitat: homes i dones majors de 18 anys poden votar, per fi, a l’Argentina.

Hi ha coses que semblen mentida. A meitat del segle XX posar-li Demetria a una nena em sembla una broma de mal gust però... per a gustos hi ha colors... Tal dia com avui va néixer Demetria Gene Guynes nascuda a Nou Mèxic l'11 de novembre de 1962. El seu nom artístic és Demi Moore (pren el cognom del seu primer marit), és una actriu, model i productora estatunidenca.​ Després de realitzar papers petits en pel·lícules i un paper recurrent en la sèrie de televisió “General Hospital”, Moore va establir la seva carrera en la dècada de 1990. La seva actuació protagonista en Ghost, la pel·lícula més taquillera de 1990, li va valer una nominació als Globus d'Or. Tot seguit va aparèixer en pel·lícules amb bons resultats en taquilla com “A Few Good Men” (1992), “Indecent Proposal” (1993) i “Disclosure” (1994).

Ana Isabel Alonso Gómez va néixer a Baracaldo l’11 de novembre de 1964. La coneixem com Anabel Alonso, és una presentadora de televisió, humorista i actriu de cinema, teatre, televisió i doblatge. Al llarg de la seva carrera, Alonso ha rebut molts premis i reconeixements, entre ells tres Fotogramas d’argent, i ha estat nominada dues vegades per la Unió d’Actors i dues més per la Academia de las Ciencias y las Artes de Televisión de España. És un dels rostres més populars del cinema espanyol. També ha treballat com presentadora del programa d’animals “Pelopicopata”. Com actriu de doblatge ha posat la seva veu a “Buscando a Nemo” i “Buscando a Dory”.  Des de 2010 fins 2013 va presentar a Antena 3 el programa d’acudits: “El club del chiste”. Actualment és Benigna, a la sèrie “Amar es para siempre” d’Antena 3.

L'Església anglicana admet el sacerdoci de les dones, malgrat el perill de cisma i un enduriment de les relacions amb l'Església Catòlica. El feminisme fa un pas espectacular contra la discriminació per raó de sexe. L'Església d'Anglaterra repta al catolicisme. L'11 de novembre de 1992, després de vint polèmics anys d'intensos debats, el sínode de l'Església Anglicana trenca amb més de quatre segles de tradició en admetre el sacerdoci de les dones. Fins a mil sacerdots de l'Església anglicana consideren la determinació com una inadmissible modernitat i amenacen abans d'emetre el seu vot amb renunciar i fins i tot a convertir-se al catolicisme en el cas d'aprovar-se l'ordenació de les dones en el sí de la seva església. L'Església d'Anglaterra s'enfronta a l'esdeveniment més revolucionari de la seva història, des que el seu fundador, el díscol Enric VIII, decidís trencar amb l'autoritat de l'església de Roma i provoqués l'escissió de la institució catòlica en 1530. El seu amor per Ana Bolena i el seu desig de contreure matrimoni amb la que es convertiria en la segona de les seves sis esposes i les seves ambicions dinàstiques van dividir als cristians. El procés és complex, la decisió del sínode ha de passar per la Cambra dels Comuns i la dels Lords, on està àmpliament representada, abans de rebre finalment l'acceptació de la reina Isabel II.

Dos anys després, l'11 de març de 1994, l'Església Anglicana torna a trencar cànons. Trenta-dues dones protagonitzen una revolució amb el seu accés al sacerdoci. La història del feminisme fa un pas espectacular en la lluita contra la discriminació per raó de sexe. Com a sacerdots estan autoritzades a consagrar el pa i el vi en l'eucaristia i a administrar l'absolució. En el 2014, 20 anys després de la primera ordenació de dones sacerdots, l'Església d'Anglaterra aprovaria l'ordenació de bisbes femenines.

La fotografia d'avui immortalitza el moment de la participació d'Eva Duarte de Perón en les eleccions de 1951. Una persona-personatge molt controvertit amb fanàtics seguidors i grans detractors. Ja sense la pompa de les joies i la roba cara però amb tot el carisma la veiem votant al llit de l'hospital en la fase final del seu càncer. Va aconseguir que les dones poguéssin votar a l'Argentina.

9 de novembre 1888 darrer assassinat de Jack l'Esbudellador 1914 Neix Hedy Lamarr, actriu i inventora 1967 Sara Hidalgo, esportista waterpolo 2014 9-N votacions

 

Avui tenim dos naixements: d’una actriu i científica i una esportista jugadora de waterpolo. El darrer assassinat d’uns dels assassins en sèrie més famosos i una data per recordar a casa nostra.

Jack l'Esbudellador (de l'anglès Jack the Ripper) és el pseudònim atorgat a l'autor dels assassinats de cinc prostitutes del barri pobre londinenc de Whitechapel entre l'agost i el novembre de 1888. Tal dia com avui es assassinada Mary Jane Kelly, cinquena i darrera víctima de Jack l’Esbudellador, a la seva habitació de Miller's Court. La rellevància donada al cas rau en el fet que els crims mai es van solucionar, que l'assassí compti amb un nom fictici i que el cas podria tenir certa transcendència històrica (fins i tot podria esquitxar la monarquia anglesa de l'època). És per això que el cas de Jack the Ripper se sol considerar part de la cultura popular britànica. El temps dels assassinats coincidí amb l'expansionisme de la premsa, que va estendre la notícia fent-ne notar el salvatgisme dels actes i augmentant-ne l'expectació. Es pot trobar nombrosa bibliografia al respecte, ja que molts investigadors (anomenats ripperologists) han seguit la pista del Jack: existeixen diverses teories i suposicions i molts indicis que ajuden a seguir un camí, però mai no s'ha descobert la identitat de l'assassí, si es tractava d'un complot o quines raons tenia (o tenien).

Hedy Lamarr (nom artístic) va néixer a Viena el 9 de novembre de 1914, va néixer Hedwig Eva Maria Kiesler, va ser una inventora, actriu i productora austríaca i dels Estats Units. Va canviar sis vegades de cognom amb els seus sis casaments. Des del seu debut en el cinema europeu el 1930, va treballar amb els més grabns directors de l’época com Cecil B. DeMille. Ella figura entre les actrius més mítiques del cinema estatunidenc com Greta Garbo, Loretta Young, Vivien Leigh, Ava Gardner i té una estrella al passeig de la Fama de Hollywood, la número 6.247.

Però no va ser només una bella actriu. També va ser inventora e enginyera en telecomunicacions austríaca. Durant la Segona Guerra Mundial i amb 27 anys va registrar, juntament amb George Antheil, la patent d'un sistema secret de transmissions de ràdio que permetia saltar entre 88 freqüències diferents per a guiar per radiofreqüència els torpedes de les forces navals aliades, fent impossible la detecció per l'enemic de l'atac submarí. Lamarr i Antheil van rebre una patent dels EUA per aquesta invenció el 1942: Frequency Hopping Communication System - US patent 2,292,387- serial number 397412. La patent de Lamarr-Antheil va romandre classificada fins al 1985, quan la Comissió Federal de Comunicacions la va posar a disposició del públic. Actualment és utilitzada per als sistemes de posicionament per satèl·lits (GPS, GLONASS), els enllaços xifrats militars, les comunicacions de la llançadora espacial amb la Terra i per empreses que fabriquen des de telèfons mòbils fins a sistemes de xarxa sense fils (Wi-Fi). Des de principis dels anys 70, es va retirar del focus públic a Orlando, on va viure completament aïllada del públic fins a la seva mort el 19 de gener del 2000. Lamarr, ciutadana estatunidenca des de 1953, va ingressar a títol pòstum a la National Inventors Hall of Fame el 2014.

 

Sara Hidalgo Valls va néixer a Cerdanyola del Vallès del 9 de novembre de 1967. És una exjugadora de waterpolo catalana. Jugadora del CN Sabadell, va aconseguir els primers títols de l'entitat sabadellenca destacant tres Lligues espanyoles, dues Copes de la Reina i una Lliga catalana. Internacional en cinquanta-vuit ocasions amb la selecció espanyola de waterpolo entre 1989 i 1995, va participar al Campionat d'Europa de 1993. Va retirar-se de la competició al final de la temporada 2001-02. Entre d'altres distincions, va rebre la medalla de bronze (1994), d'argent (1996) i d'or (2000) de serveis distingits per la Reial Federació Espanyola de Natació i la medalla al mèrit esportiu (1996) de la Federació Catalana de Natació. Posteriorment, la seva carrera professional s'ha desenvolupat en el sector farmacèutic.

El nou de novembre del dos mil catorze no va ser un dia qualsevol. Portàvem més d’un any sentint a parlar d’aquesta data en sentits diferents. El diumenge nou hi va haver la impressió a Catalunya de que estàvem escrivint la història. Pocs, molts, els que volen, els que poden... van expressar el que volíen pel nostre país en un ambient festiu. Una participació joiosa, la gent fent cua pacíficament com a l'escola de la fotografia, els voluntaris ajudant... El dia d’avui ha passat als llibres d’història com el dia en que una part del poble va dir públicament, un cop més, el que pensava amb urnes de cartó, sense cens, amb voluntaris per la voluntat de ser-hi... com de joguina però molt de veritat... no va ser el final del camí, va ser una estació assenyalada.

Experiència personal: Jo recordo perfectament aquesta data perquè es va fer com una mena de compte enrere des de l’estiu i jo aquesta setmana vaig acabar la quimio del meu càncer de mama. L’Artur Mas, un munt de catalans i jo, esperàvem l’arribada d’aquest dia... i va arribar... i va passar...

7 de novembre 1942 Neix Sabina Naftulovna, psicòloga 1867 Neix Marie Curie, científica 1907 Neix Elena Romero, música 2001 Amybeth McNulthy, actriu

 

Les nostres quatre protagonistes d’avui tenen diferents professions: psicòloga, científica, pianista i actriu.

Sabina Naftulovna Spielrein va néixer a Rostov del Don, el 7 de novembre de 1885 i va morir al mateix lloc afusellada el 12 d'agost de 1942. Va ser una de les primeres dones psicoanalistes, precursora de les teories de Freud i de Jung pel que fa a la conducta sexual, amb els quals col·laborà.

La nostra científica d'avui sol ser la única que la gent recorda-coneix quan preguntem el nom d'una científica-dona. El  7 de novembre de  1867 a Varsòvia va néixer Maria Salomea Skłodowska. Al casar-se amb Pierre Curie es va convertir en Marie Curie. Va ser una científica polonesa, nacionalitzada francesa. Pionera en el camp de la radioactivitat, va ser, entre altres mèrits, la primera persona a rebre dos premis Nobel en diferents especialitats -Física i Química- i la primera dona a ocupar el lloc de professora a la Universitat de París. En 1995 va ser sepultada amb honors en el Panteó de París pels seus propis mèrits. I fa molt poc que està (en figura de cera) al vestíbul del Cosmocaixa de Barcelona juntament amb Darwin i Einstein.

En tercer lloc parlem de música. Elena Romero Barbosa va néixer a Madrid el 7 de novembre de 1907. Va ser una pianista, compositora, professora de música i directora d'orquestra espanyola. Romero Barbosa va ser la primera dona directora d'una gran orquestra simfònica a Espanya. Per a ella és la imatge del dia. Va dirigir l'Orquestra Simfònica de Barcelona i l'Orquestra de Ràdio Nacional d'Espanya. Com a pianista va fer moltes gires de concerts tant a Espanya com a l'estranger. 

Amybeth McNulty va néixer a Irlanda el 7 de noviembre de 2001. És una actriu irlando-canadenca.​ És coneguda per interpretar a Anne Shirley en la sèrie de CBC/Netflix “Anne with an E”, basada en la novel·la de 1908 “Ana de las tejas verdes”, de Lucy Maud Montgomery.

6 de novembre Sant Sever 1954 Neix Montserrat Tura, política 1988 Neix Emma Stone, actriu Gisela Pulido, esportista kite-surf 2003 Neix Lara McDonnell, actriu 2009 Neix Lee Go-eun, actriu

 

Avui és Sant Sever, bisbe de Barcelona l’any 300. Formàvem part de la província Tarraconense i l’edicte de l’emperador Dioclecià manava perseguir els cristians. Va morir màrtir i se’l invoca pels mals de cap i migranyes. La seva església, barroca, és a prop de la catedral de Barcelona, la coneixeu?

Tenim dones protagonistes amb renom en diferents camps: de la política, del cinema, de l’esport (kite-surf), del teatre musical i del K-drama.

 

Montserrat Tura i Camafreita va néixer a Mollet del Vallès el 6 de novembre de 1954. És una política i assagista catalana. Ha format part del Partit dels Socialistes de Catalunya i del Moviment d'Esquerres (MES). Llicenciada en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona. Va ser metgessa de l'Hospital Clínic de Barcelona, directora de l'Hospital Comarcal de Palamós l'any 1982, on s'especialitzà en gestió sanitària, i membre dels col·legis de metges de Barcelona i de Girona. Ha estat consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya (2006-2010), consellera d'Interior (2003-2006), alcaldessa de Mollet del Vallès (1987-2003) i diputada al Parlament de Catalunya en la V, VI, VII, VIII i IX legislatures. El 2017 va guanyar el Premi Carles Rahola d'assaig. És una persona molt compromesa en la millora del país i va tenir una actuació específica i molt positiva en l’Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT) encara que finalment s’haguès de tancar per les retallades.

 

Emily Jean "Emma" Stone va néixer a Scottsdale, Arizona, el 6 de novembre de 1988. És una actriu de cinema, de veu (doblatge, animació...), de teatre, de televisió... estatunidenca. Va obtenir l'Oscar a millor actriu (2017) pel seu paper a la comèdia musical La La Land.

 

L’esport més present en el nostre entorn és, sens dubte i de manera aclaparadora, el futbol. Els altres esports, més o menys minoritaris, lluiten per tenir un lloc als mitjans de comunicació. Però hi ha un esport, del qual durant nou anys la Campiona del Món va néixer a casa nostra. El kite-surf que es practicava, des de fa molt de temps, a Indonesia on les condicions del mar i del vent el fan possible. Passa a ser un esport modern quan l’any 1977 es patenta la taula i l’estel. Requereix unes condicions de vent especials que no es donen a Espanya. Només es pot practicar seriosament a una platja de Tarifa i a Lanzarote (podem veure també estels a l’Estartit, Santa Pola, Calpe o Cullera però pocs dies l’any). Gisela Pulido és una surfista d'estel catalana, especialista en modalitat lliure (freestyle). Ostenta el rècord Guiness de la campiona del món més jove de surf d'estel (kitesurf), ja que es va proclamar campiona del món (en categoria absoluta) als 10 anys, proclamant-se posteriorment campiona del món deu vegades entre 2004 i 2015 (només perdent 2012 i 2014). L'any 2017 rebé el nomenament de Filla predilecta de la província de Cadis. Ara dona classes, la sentim a la ràdio, fa activitats especials com unir les illes Canàries en kite surfing, no para... fa mil coses...

 

Lara McDonnell va néixer el 7 de novembre de 2003 a Irlanda. De petita va fer teatre extraescolar en un centre parroquial a prop de la seva escola. Així va entrar en el que és la seva professió. Va començar en el món de l'actuació en 2015 quan va aconseguir el paper titular altern en la producció del West End de "Matilda the Musical" del 2015 al 2016 (va ser una de les quatre nenes escollides). Des de llavors, ha aparegut en diverses pel·lícules i sèries de televisió entre les quals calen destacar "Belfast" (2021), "Artemis Fowl" (2020) i "The Holiday" (2021).

 

La darrera protagonista d’avui és una jove actriu sudcoreana que treballa en el que es coneix com a k-dramas. La globalització ens ha portat televisió d’altres països. El doblatge, encara que sigui en espanyol llatí, ens acosta aquestes produccions. Lee Go-eun va neixer el 6 de novembre de 2009 a Incheon, a Corea del Sud. És una actriu que va començar com actriu infantil,​ coneguda pels seus papers en sèries com “Misaeng”, “Find Me in Your Memory” i “True Beauty”. La imatge del dia  és per ella com a petit homenatge a aquests sector tan ampli que són els k-dramas.

29 d'octubre 1860 S'inaugura el Teatre Municipal de Girona 1892 Neix Aurora Bertrana, escriptora i violoncel·lista 1982 Neix Elena Gadel, cantant i actriu

 

Avui: art i artistes... del personatge principal de la Traviata a una escriptora i violoncel·lista, i a una cantant i actriu.

El 29 d’octubre de 1860 es va inaugurar el Teatre Municipal de Girona amb “La Traviata”, de Verdi. Una obra amb una protagonista femenina. “La Traviata” (títol original en italià, en català L'esgarriada) és una obra dramàticomusical en tres actes composta el 1852 per Giuseppe Verdi sobre un llibret en italià de Francesco Maria Piave, basat en “La dama de les camèlies” d'Alexandre Dumas. Es va estrenar el 6 de març de 1853 al La Fenice de Venècia, dirigida per Gaetano Mares. A Catalunya es va estrenar al Gran Teatre del Liceu el 25 d'octubre de 1855. Violeta, una cortesana famosa a París, ho abandona tot per anar amb el seu amor Alfredo. Però la germana d'Alfredo no podrà casar-se si Alfredo viu amb Violeta. El senyor Germont, pare d'Alfredo, és l'encarregat de fer-ho saber a Violeta, que abandona Alfredo. Finalment, Violeta, malalta de tuberculosi, rep la visita d'Alfredo i del senyor Germont, que reconeix el seu error. Violeta mor entre els seus éssers estimats.

Aurora Bertrana i Salazar va néixer a Girona el 29 d'octubre de 1892. Va ser una escriptora i violoncel·lista catalana. Filla de l'escriptor Prudenci Bertrana i de Neus Salazar, va passar la seva infància al barri del Mercadal de Girona. Va estudiar a l'escola del pedagog Josep Dalmau i també va estudiar francès al convent de les Soeurs de la Misericorde. Quan acabà l'escola volia ser escriptora però el seu pare s'hi va negar i començà a estudiar música a l'Acadèmia Ainaud amb Cassià Casademont a Barcelona, trià el violoncel com a instrument, i passà una temporada a casa de l'escriptora Carme Karr. Gràcies a Karr, el 1923 es pogué matricular a l'Institut Dalcroze de Ginebra per seguir estudiant música, però el 1924 va abandonar els estudis de música i es va matricular a la facultat de lletres de la Universitat de Ginebra. Es va començar a guanyar la vida tocant al Trio de senyoretes que va debutar l'1 de desembre del 1924 en un hotel de Chamonix. La Biblioteca de la Universitat de Girona conserva el Fons Prudenci i Aurora Bertrana, que inclou part de la biblioteca i arxiu personal dels Bertrana. Els manuscrits d'Aurora Bertrana inclouen un recull d'articles i assaigs, conferències, correspondència, documents personals diversos, documents referents a Prudenci Bertrana, entrevistes, guions, manuscrits literaris, memòries, narrativa breu, novel·la i poesia. Aquests documents es poden consultar a text complet en el Repositori de Fons Especials de la Universitat de Girona i en la Memòria Digital de Catalunya.

Elena Delgado Ucea, coneguda pel nom artístic d'Elena Gadel va néixer a Barcelona el 29 d'octubre de 1982. És una cantant i actriu catalana dedicada a la cançó, el teatre musical i la televisió. Es donà a conèixer arran de la seva participació en la segona edició del concurs Operación Triunfo (La 1) l'any 2002, i després va debutar amb el senzill «Es por ti». L’hem vist a diferents musicals del 2004 al 2006: “Mar i cel”, del 2006 al 2010: “Grease, el musical de tu vida”, el 2012: “Over the moon”, i al 2013 i 2014: al “Petit Príncep”. L’hem vist al jurat del “Oh Happy Day”, i del “Eufòria 1 i 2”. Ara la veiem cada tarda a TV3 a la telenovel·la “Com si fos ahir”. Per a ella i per a la seva parella a la sèrie, l’Eduard Farelo és la imatge d’avui.

28 d'octubre Canvi d'hora 1997 Neix Ariana Benedé, Projecte ARI 1897 Neix Marjory Warren, metgessa geriàtrica 1897 Edith Head, sastressa d'Oscars 1967 Julia Roberts, actriu

 

Avui: canvi d’hora i dones compromeses amb la lluita contra la leucèmia, la geriatria, una sastressa d’èxit, i una actriu amb un somriure encisador.

Aquesta nit tenim canvi d’horari. El canvi d’hora d’estiu a hivern del 2023 és la matinada del diumenge 29 d’octubre. El comitè d’experts no decidirà fins més endavant quan abolirà aquests canvis horaris, si és que els acaba eliminant. Així, el darrer diumenge d’octubre haurem d’endarrerir una hora els rellotges: quan les busques marquin les tres de la matinada seran les dues. Aquest canvi passarà a tots els països de la Unió Europea amb la intenció d’ajustar la jornada laboral a les hores de llum natural.

 

La nostra primera protagonista Ariana Benedé Jover (Barcelona 28 d'octubre de 1997 - 2 de setembre de 2016) va ser una activista contra la leucèmia i impulsora del Projecte ARI, desenvolupat a l'Hospital Clínic de Barcelona, una iniciativa que va néixer amb la finalitat d'implantar una teràpia pionera contra aquesta malaltia, l'anomenada teràpia CART, només present als Estats Units. En tornar de Dublín, on estudiava 2n d'ESO, la seva família la va notar baixa d'energies; se li va diagnosticar de pneumònia primer i de leucèmia limfoblàstica aguda finalment. Com que en aquell moment estava molt greu, la van començar a tractar amb quimioteràpia a l'UCI. Tenia 13 anys. El tractament duraria un any i mig. L'Ariana va morir l'any següent, el 2 de setembre de 2016. La seva mare, Àngela Jover, va continuar impulsant el projecte solidari, Projecte ARI, que va arribar a recaptar 1,8 milions d'euros provinents d'empreses, fundacions i associacions i particulars.

Marjory Winsome Warren va néixer a Londres el 28 d'octubre de 1897. Va ser una de les primeres geriatres i és considerada la mare de la medicina geriàtrica moderna; primera metgessa a reclamar la rehabilitació dels ancians malalts per a reprendre la vida normal i la formació de professionals especialistes.

Edith Head va néixer a San Bernardino, Califòrnia, el 28 d'octubre de 1897. Va ser una sastressa estatunidenca de cinema, que va guanyar vuit Oscars al millor vestuari. Va treballar als estudis Paramount Pictures durant tota la seva carrera. Atreta per Howard Greer, sastre en cap de la Paramount, s'imposà ràpidament als estudis. La seva llarga carrera a Hollywood li va permetre guanyar més Oscars que qualsevol altra dona en la història del cinema.

La darrera dona d’avui és un dels somriures més bonics del cinema i unes de les cames més llargues... Julia Fiona Roberts va néixer a Smyrna, Geòrgia, el 28 d'octubre de 1967. És una actriu de cinema i de televisió estatunidenca, guanyadora del premi Òscar a la millor actriu pel paper d'Erin Brockovich al 2001. Així com tres Globus d'Or en les categories de millor actriu en drama, millor actriu musical o còmica i millor actriu de repartiment, un BAFTA a la millor actriu i un premi del Sindicat d'Actors a la millor actriu protagonista. Per a ella és l’imatge d’avui. Coneguda per les seves interpretacions en pel·lícules com Steel Magnolias (1989), Pretty Woman (1990), The Pelican Brief (1993), My Best Friend's Wedding (1997), Runaway Bride (1999), Nothing Hill (1999), Ocean's Eleven (2001), The Mexican (2001), Mona Lisa Smile (2003) i Wonder (2017) es va convertir en l'actriu millor pagada l'any 2000. És considerada una de les dones amb major poder adquisitiu del cinema nord-americà, amb una fortuna estimada en 170 milions de dòlars.

25 d'octubre 1931 Neix Annie Girardot, actriu 1984 Neix Katy Perry, cantant

Avui dues artistes: una actriu i una cantant.

Annie Girardot va néixer a París el 25 d'octubre de 1931. Va ser una actriu cinematogràfica i teatral francesa. Va debutar el 1954 a la Comédie Française i el 1955 a la pantalla gran. És especialment reconeguda pel seu treball amb el director Claude Lelouch. Va guanyar tres Premi Cèsar durant la seva trajectòria i va ser especialment reconeguda per les seves interpretacions de dones independents, fortes i solitàries. Surt del Conservatori Nacional Superior d'Art Dramàtic amb dos primers premis. És contractada poc després a la Comédie Française. Després d'haver actuat a cent vint-i-dos films, cinquanta-quatre telefilms i una quarantena d'obres de teatre, Annie Girardot mor el 28 de febrer de 2011 a l'hospital Lariboisière de París. El seu enterrament va ser multitudinari amb molts artistes, cantants i actius culturals francesos

Katheryn Elizabeth Hudson neix a Santa Bàrbara el 25 d'octubre de 1984. La coneixem pel seu nom artístic Katy Perry, és una cantant, compositora de música estatunidenca. Va ser criada com a filla de dos pastors cristians, va créixer escoltant música evangèlica, i quan era petita cantava a l'església. Després d'obtenir el certificat com a estudiant, durant el primer any de secundària, va abandonar els estudis i va començar a seguir una carrera musical. El maig de 2022, ella es converteix en la nova cara i veu dels anuncis de la companyia de distribució de menjar a domicili Just Eat, així fent una versió de la cançó característica de l'empresa. El 8 de juny es declara el dia internacional de la Katy Perry a Las Vegas, sent el dia en què és guardonada amb la característica clau de la ciutat.

I tanquem el post amb un parell de curiositats i la seva imatge:

-És una de les persones del món amb més seguidors a Twitter. El maig de 2015 va creuar la xifra de 70 milions i avui dia compta amb més de 109 milions.

-És l'única artista en aconseguir el mateix rècord que Michael Jackson: tenir cinc cançons en el número 1 de la lista d'exits Billboard Hot 100 amb l'àlbum Teenage Dream, considerat com a biblia de la música Pop.

23 d'octubre 1844 Neix Sarah Bernhardt, actriu 1989 Neix Dulceida, bloguera

 

Avui parlem de dues dones molt rellevants en el seu camp i d’un fenòmen meteorològic.

La primera dona va ser un referent com actriu i per això encara avui es diu que algú és una Sarah Bernhardt quan es vol dir que és una actriu molt important. Sarah Bernhardt va néixer a Paris el 23 d'octubre del 1844. Henriette Rosine Bernard o Rosina Bernardt, va ser una actriu francesa de teatre i cinema. Ha estat considerada l'actriu més important del segle XIX i la més famosa de la història. Tot i ser anomenada la divina Sarah pel seu caràcter excèntric i capritxós, Sarah Bernhardt va treballar en innombrables projectes teatrals demostrant un caràcter perseverant, una gran professionalitat i una gran dedicació al seu art, com a actriu i com a promotora teatral. El 1914 li fou concedida la Legió d'Honor.

La nostra segona dona és actual, després de dones del segle XIX i XX. Potser el seu nom real no us diu res però el seu nom artístic és reconegut a Catalunya. Aida Domènech i Pascual, també coneguda com a Dulceida va néixer el 23 d'octubre de 1989 a Badalona. És una bloguera (professió que apareix a final del segle XX i serà molt important en el segle XXI) i celebritat d'Internet catalana. És reconeguda per la seva tasca en la difusió de la moda a través del seu blog, el seu compte d'Instagram i d'altres xarxes socials.

Tal dia com avui del 2015 l'huracà “Patricia” va colpejar principalment Mèxic, matant almenys a 13 persones i causant més de 280 milions de dòlars en danys. Aprofitarem per parlar de meteorologia. En meteorologia, un cicló tropical (anomenat també huracà, cicló, tifó, tempesta tropical o depressió tropical depenent de la seva força i localització) és una tempesta forta que es forma al mar i acostuma a provocar vents amb velocitats superiors a 120 km/h. Avui dia, els huracans són detectats per satèl·lits des del moment que comencen a formar-se i per això generalment hi ha un decalatge de 3 o 4 dies entre la seva detecció i l'inici de la tempesta. La agència més recomanada per a consultar la informació és la NOAA (Administració Nacional dels Oceans i de l'Atmosfera).

Quan un cicló tropical arriba a la categoria de tempesta tropical -vents sostinguts superiors als 62 km/h- se li assigna un nom. Això es fa amb l'objectiu de facilitar-ne la identificació de cara a futures reclamacions a les companyies d'assegurances; també permet indicar que la potència del cicló no pot ser menystinguda i aconseguir, així, que els avisos a la població de les zones que seran fuetejades tinguin major incidència. Una tercera raó és que sovint hi ha dos o més ciclons actius alhora; el fet de donar-los un nom permet d'identificar-los millor i evitar-ne confusions. Els noms es prenen d'unes llistes (on s'alternen noms masculins i femenins) elaborats amb anterioritat per cada regió i compten amb el vistiplau de l'Organització Meteorològica Mundial o dels diferents serveis meteorològics nacionals. Cada any, es "retiren" els noms d'aquells ciclons tropicals que s'han cobrat vides humanes o bé han estat particularment destructius. En el seu lloc, s'escullen altres noms amb la mateixa inicial i gènere que el retirat.

La imatge d’avui és per Sarah Bernhardt, l'actriu més important del segle XIX i la més famosa de la història.

17 d'octubre 1933 Mor Trinitat Sais, metgessa 1918 Neix Rita Hayworth, actriu 1956 Neix Mae Carol Jemison, astronauta i molt més

 

Avui les protagonistes són tres dones: una metgessa, una actriu i una astronauta. Si en el seu moment elles ho van fer possible, en el segle XXI qualsevol somni és possible si posem els mitjans...

Trinitat Sais i Plaja va morir tal dia com avui a Barcelona el 1933. Va ser una metgessa catalana, i consta com la vuitena dona que va llicenciar-se en Medicina a Catalunya, i la primera de les comarques gironines.

Va estudiar Magisteri i en va obtenir el títol a Barcelona el 1893. Posteriorment va fer el batxillerat a l'Institut de Figueres i en va obtenir el premi extraordinari el 1896. Va seguir després estudis de Medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1903. Va exercir com a professional bàsicament a Barcelona, i els seus camps d'especialitat foren la tocoginecologia i la pediatria, a més de la medicina general. Va tenir la seva consulta i domicili al número 10 del carrer de Pelai. Va divulgar els coneixements científics fent conferències i cursos, des d'on també defensava els drets socials de la dona. També ho va fer a través dels seus articles en diverses revistes, com ara “La Mujer Moderna” (publicada a Manresa per Sofia Quer, esposa d'un farmacèutic i mare del botànic Pius Font i Quer) i “Feminal”.

Rita Hayworth va néixer el 17 d’octubre de 1918 a Nova York. El seu nom era Margarita Carmen Cansino, ella va ser una de les actrius més emblemàtiques i glamuroses de l'època daurada del cinema nord-americà i la diva màxima de Hollywood durant la dècada de 1940. Ocupa el lloc 19è a la llista de l'American Film Institute de les grans estrelles del Setè Art i va ser anomenada «la deessa de l'amor» per la premsa rosa del seu temps, a causa de la seva extraordinària bellesa i l'enorme atracció que exercia sobre el públic masculí. Gilda, el seu mític personatge, és considerat fins avui com el prototip de la bellesa femenina.

Mae Carol Jemison va néixer a Alabama el 17 d'octubre del 1956. És una dona polifacética que va treballar amb molts camps diferents. És una enginyera, mèdica i exastronauta de la NASA. Va ser la primera dona nord-americana negra a viatjar a l'espai. Va servir com a especialista de missió al transbordador espacial Endeavour. Jemison es va unir al cos d'astronautes de NASA el 1987 i va ser seleccionada per servir a la missió STS-47. En aquesta, va orbitar la Terra durant gairebé vuit dies des del 12 fins al 20 de setembre el 1992. Va viure a Chicago. Jemison es va graduar a la Universitat de Stanford amb títols en Enginyeria Química i estudis africans i afroamericans. Després, va obtenir el títol de metge de la Universitat Cornell. Va ser mèdica per al Cos de Pau a Libèria i Sierra Leone des de 1983 fins a 1985 i va treballar com a metge general. A la recerca de convertir-se en astronauta, va sol·licitar feina a la NASA. Jemison va deixar de treballar per a la NASA el 1993 i va fundar una empresa de recerca tecnològica. Després, va formar una fundació educativa sense ànim de lucre i la va utilitzar per promoure el projecte 100 Year Starship, fundat per DARPA. Jemison ha escrit llibres per a nens i ha aparegut a la televisió diverses vegades, incloent un episodi de Star Trek: The Next Generation el 1993. Va ser atorgada doctorats honoraris i ha estat inclosa al Saló Nacional de la Fama de la Dones i al Saló Internacional de la Fama de l'Espai.

Jemison va muntar un estudi de dansa a casa seva i ha coreografiat i produït diversos espectacles de jazz modern i dansa africana.

La imatge del dia és per la Mae Carol Jemison com a astronauta.