Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris atleta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris atleta. Mostrar tots els missatges

dimecres, 18 de juny del 2025

18 de juny 1943 Neix Raffaela Carrà 1978 Neix Pol Amat 1994 Neix Álvaro Martín

 

Els protagonistes d’avui són una dona amb un somriure permanent, un jugador d’hoquei i un corredor de marxa.   


El 18 de juny de 1943 va néixer a Bolonya, Itàlia, la Raffaella Maria Roberta Pelloni. Algú pot preguntar què hi fa aquesta dona en un blog d’esportistes? Dons no sé si era o no molt esportista però no podem dir que tots aquells moviments i danses sortien sols. Segur que hi va haver molt temps d'entrenament. Va ser presentadora de televisió, cantant i actriu italiana coneguda com Raffaella Carrà. És coneguda principalment al seu país natal, Itàlia, i a Espanya i Iberoamèrica, on va presentar nombrosos programes televisius d'èxit durant les dècades passades, la majoria dels quals a la cadena pública italiana RAI i a l'espanyola TVE. És considerada «La Diva italiana», i recordada pel caràcter de dona forta i independent que es declarava públicament comunista i feminista. Va mantenir el seu nom pel pintor i arquitecte renaixentista Rafael i va escollir el cognom pel pintor Carlo Carrà.


El 18 de juny del 1978 va néixer a Terrassa en Pol Amat i Escudé. És un jugador d'hoquei sobre herba català que va guanyar la medalla de plata en els Jocs Olímpics d'Atlanta-96 i als de Pekín-2008 i que el 2008 va obtenir el títol de Millor jugador del món en hoquei sobre herba. Juga en la posició de davanter centre. Net d'un dels fundadors del Club Egara i fill del famós jugador d'hoquei Francesc Amat i Fontanals, va estudiar Administració d'Empreses i en l'actualitat treballa d'auditor. Al llarg de la seva carrera ha estat set vegades campió de la lliga espanyola i ha guanyat cinc vegades la Copa del Rei. Ha estat nominat quatre vegades per al títol de Millor Jugador del Món i ha estat membre del WorldHockey All Star Team de la FIH en dues de les tres edicions fetes fins ara (2006 i 2008). El desembre del 2008, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya el nomenà "Millor esportista català de l'any" (conjuntament amb Gemma Mengual i Andrea Fuentes). El 22 de maig de 2013 anuncià que es retiraria com a jugador un cop acabés la Copa espanyola 2012-13.     

El 18 de juny de 1994 va néixer a Llerena, Extremadura, l’Álvaro Martín Uriol. És un atleta espanyol especialista en proves de marxa. Álvaro Martín va proclamar-se campió i plusmarquista d'Espanya en categoria juvenil i júnior en diverses distàncies des de 2010. El 2011 va passar a formar part de la plantilla del Playas de Castellón, que dominava el Campionat d'Espanya en categoria masculina. Després de la definitiva retirada de Paquillo Fernández i amb tan sols 18 anys va ser convocat per la selecció espanyola als Jocs Olímpics de Londres per participar en els 20 km marxa, juntament amb Miguel Ángel López i Francisco Arcilla. Als Jocs Olímpics de París 2024 va obtenir dues medalles.

divendres, 6 de juny del 2025

6 de juny 1965 Neix Björn Borg 1970 Neix el Txapi Ferrer 1982 Neix Angie Ballard 1982 Neix Laia Forcadell 1994 Neix Marina García

 

Comencem amb un esportista amb una breu però molt exitosa carrera en el món del tennis. Continuem amb un futbolista molt estimat a casa nostra, una atleta paralímpica auistraliuana i acabarem amb una atleta i una nedadora de casa nostra.


El 6 de juny de 1956 va neixer a Estocolm en Björn Borg. És un tennista suec que va destacar entre 1973 i 1983 arribant a primer lloc del rànquing ATP. És considerat per alguns especialistes com el millor jugador de la història del tennis o en tot cas, entre els 5 millors de tots els temps. Durant els 9 anys de la seva carrera va guanyar el 41% dels torneigs de Grand Slam individuals masculins (11 de 27) i quasi el 90% dels partits dels Grand Slam, essent les dues dades rècords per a la història. A més va fer el doblet de Roland Garros i Wimbledon tres anys consecutius, fet considerat quasi impossible pels jugadors actuals. Entre els 11 títols de Grand Slam destaquen els cinc de Wimbledon consecutius i sis Roland Garros. Aquesta darrera marca fou vigent fins que Rafael Nadal va guanyar el títol per setena ocasió l'any 2012. Fou el primer tennista masculí en guanyar deu títols de Grand Slam però la seva marca d'onze fou superada per diversos tennistes posteriorment, i també el primer a superar el milió de dòlars de guanys en una sola temporada (1979).   


El 6 de juny de 1970 va neixer a Barcelona l’Albert Ferrer i Llopis, conegut com a Txapi Ferrer. És un entrenador i exjugador de futbol català. Jugava a la posició de lateral dret. S'inicià al futbol base del FC Barcelona, club on jugà durant vuit temporades al primer equip, vivint la brillant època del dream team de Johan Cruyff. Al Barça fou campió d'Europa el 1992 i cinc cops campió de Lliga, i acabà la seva carrera al club amb 301 partits disputats. Posteriorment jugà al Chelsea FC londinenc. Va ser un cop internacional amb la selecció catalana de futbol i trenta-sis amb l'espanyola (1991-1999), amb la qual participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 (on va ser medalla d'or), a les Copes del Món de futbol de 1994 i 1998, i a l'Eurocopa de futbol de 1992. Un cop retirat ha fet de comentarista esportiu de televisió a TV3 i La Sexta. Va debutar com a entrenador l'octubre de 2010 amb el SBV Vitesse neerlandès. Posteriorment entrenaria al Córdoba CF, equip amb el qual la temporada 2013-2014 va assolir l'ascens a la primera divisió, un resultat extraordinari, ja que havia estat fitxat d'emergència pel Còrdova per redreçar una crisi de resultats que acostava l'equip a la cua de la classificació, però Ferrer en cinc mesos va aconseguir el miracle de pujar l'equip a Primera, 42 anys després. La temporada 2014-15 Ferrer va començar-la amb el Còrdova, però els mals resultats de l'equip, amb quatre derrotes i quatre empats, van provocar que la direcció del conjunt andalús decidís destituir-lo el 20 d'octubre de 2014. Aquest fet va convertir l'entrenador català en el primer a ser cessat del seu càrrec en Primera divisió aquella temporada. Aquell mateix dia, l'entrenador serbi Miroslav Đukić fou nomenat com el seu successor. El 20 de juny de 2015 fou presentat com a nou entrenador del RCD Mallorca per a la temporada 2015-16, prenent així el relleu de Miquel Soler al capdavant del conjunt balear.


El 6 de juny de 1982 va neixer a Canberra, Austràlia, l’Angie Ballard. És una atleta paralímpica australiana que competeix en esdeveniments d'esprint en cadira de rodes en la categoria T53. Es va quedar paraplègica als 7 anys a causa d'un accident automobilístic.Va començar a competir en curses de cadires de rodes en 1994, i va representar a Austràlia per primera vegada a 1998. A quatre Jocs Paralímpics de 2000 a 2012, va guanyar tres medalles de plata i dos de bronze. El seu entrenador actual és Louise Sauvage i la seva companya d'entrenament és Madison de Rozari.Ballard va obtenir beques d'atletisme a l'Institut Australià de l'Esport des de 1999 fins 2001, i en la Universitat de Sydney (mentre estudiava primer de comerç, i després psicología,) i també representa a l'Institut d'Esport de Nova Gal·les del Sud. Ha estat nomenada per diverses organitzacions com a ambaixadora esportiva, i actualment és membre de la junta de Wheelchair Sports NSW. Va representar a Austràlia als Jocs Paralímpics d'estiu de 2016. Aquests van ser els seus cinquens Jocs Olímpics.


El 6 de juny de 1982 va néixer a Tortosa la Laia Forcadell Arenas. És una atleta catalana especialista en 400 metres llisos i en 400 metres tanques, diversos cops campiona d'Espanya. Va formar-se i començar competir a la secció d'atletisme del Club Natació Tortosa. Posteriorment va anar al Club ISS de l'Hospitalet de Llobregat entrenada per Armando Álvarez Anaya.Ha estat 25 cops campiona d’Espanya. A més el seu palmarès contempla dues medalles als Jocs Iberoamericans, or l’any 2006 a Ponce, Puerto Rico, i bronze al 2009 a San Fernando, Cadis. Ha estat cinquena en el Campionat d'Europa en pista coberta el 2005. Va guanyar el Campionat d'Espanya absolut en pista coberta el 2006. Va participar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 de Pequín. La Laia Forcadell es va retirar l'any 2012 per iniciar una nova etapa laboral. Les lesions van ser una causa important de la seva decisió.


El 6 de juny de 1994 va néixer a Barcelona la Marina Garcia i Urzainqui. És una nedadora catalana especialista en els 100 i 200 metres braça. Als Jocs Olímpics d'Estiu de 2012 finalitzà en el 25è lloc a la fase preliminar dels 100 metres braça femenins i no va poder disputar les semifinals. En la modalitat dels 200 metres braça femenins tampoc va poder passar la ronda preliminatòria després de quedar en 20è lloc. Finalment, també fou una de les quatre integrants de l'equip que competí en els relleus 4x100 m. estils femenins, juntament amb Melanie Costa, Judit Ignacio i Duane Da Rocha. En aquella ocasió, el combinat espanyol tampoc va fer un bon resultat i no es classificà per a la final, quedant en 13è lloc. Al Campionat del Món de natació de 2013, celebrat a Barcelona, disputà les proves de 50, 100 i 200 metres braça, així com els relleus de 4x100 metres estils. En els 50 m. braça, després de classificar-se a les preliminars, va fer el desè millor temps de les semifinals amb un registre de 31.24 però va quedar fora de la lluita per les medalles de la final. En aquella mateixa semifinal, la lituana Ruta Meilutyte marcà un nou rècord del món de la prova amb un temps de 29.48. A la prova de 100 m. braça acabà en 7è lloc de la final i va marcar un nou rècord espanyol amb un temps de 1:07.08. En els 200 m. braça es classificà per a les semifinals després de ser tercera de la seva sèrie preliminar i establir un nou rècord espanyol amb un temps de 2:24.21. A les semifinals registrà el tercer millor temps amb 2:22.88, rebaixant de nou el rècord espanyol. Va tenir una formació complementària a la Universitat de Berkeley a Califòrnia. El 2024 va anunciar la seva retirada de l'esport d'elit.

dimarts, 3 de juny del 2025

3 de juny 1986 Neix Rafa Nadal 1982 Neix Ielena Issimbàieva 2006 El Nàstic puja a Primera

 

Els nostres protagonistes d’avui són el manacorí més famós de tots els temps, la saltadora de perxa més important i guardonada i la pujada efímera però pujada a Primera del Nàstic de Tarragona.


El 3 de juny de 1986 va néixer a Manacor en Rafael Nadal i Parera. Potser no caldria presentació però recordarem les seves gestes esportives. És un jugador de tennis professional mallorquí. És el millor tennista de la història del tennis sobre terra batuda, tenint en compte el seu percentatge de victòries i quantitat de títols aconseguits sobre aquesta superfície. Ha estat número 1 al rànquing individual de l'ATP un total de 196 setmanes en set etapes que van del 2008 al 2018. Al seu palmarès hi destaquen la medalla d'or als Jocs Olímpics de Pequín (2008), quatre Copes Davis amb Espanya i haver completat el Grand Slam de tennis durant la carrera els anys 2010 i 2022, setè jugador en aconseguir-ho en la història del tennis i segon en aconseguir-ho dues ocasions. Paral·lelament també fou el segon tennista en aconseguir l'anomenat Golden Slam durant la carrera (quatre Grand Slams i medalla d'or als Jocs Olímpics) darrere d'Andre Agassi. També sobresurten els 22 títols de Grand Slam, dels quals catorze són del Roland Garros (rècord de victòries a un torneig únic de Grand Slam), superant els sis de la llegenda sueca Björn Borg al Roland Garros i els onze de Margaret Court en la història del tennis. L'any 2022 va esdevenir el tennista masculí amb més títols de Grand Slam individuals en aconseguir el número 22 del seu palmarès. També ha guanyat 36 títols de categoria Masters 1000, els vuit consecutius al Masters de Montecarlo i la ratxa de 81 victòries consecutives sobre terra batuda entre els anys 2005 i 2007. Va mantenir una gran rivalitat esportiva amb Roger Federer, que llavors es va ampliar amb Novak Đoković i Andy Murray. El setembre de 2008 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports per la seva contribució al món de l'esport i pels mèrits aconseguits durant l'any 2008, i el mateix any obtingué també el premi Marca Leyenda. El 10 d’octubre del 2024 va anunciar que deixava el tennis de competició.  


El 3 de juny de 1982 neix a Volgograd (llavors dins de l'URSS) la Ielena Issinbàieva (en rus: Елена Исинбаева). Es tracta de l'atleta més important i guardonada en salt amb perxa en tota la història, per davant de Stacy Dragila i Svetlana Feofanova. És l'actual posseïdora del rècord del món de salt amb perxa. Ha estat la primera dona de la història en saltar més de cinc metres. A més ha guanyat cinc ors en grans competicions (Jocs Olímpics, Campionats del Món i d'Europa, tant en pista coberta com a l'aire lliure). També va ser la guanyadora del premi major de la sèrie de la Golden League de la IAAF el 2007 i el 2009. Després de les males actuacions als campionats del món el 2009 i el 2010, es va fer una pausa durant un any de l'esport. El seu rècord mundial actual és de 5,06 m a l'aire lliure, a Zuric l'agost de 2009. El seu 5,01 m indoor va ser el rècord mundial durant poc més d'un any. Aquest últim va ser el vint-i-vuitè rècord mundial de salt amb perxa d'Issinbàieva. Issinbàieva va ser nomenada Esportista Femenina de l'Any per la IAAF el 2004, 2005 i 2008, i Esportiva Mundial de l'Any per Laureus el 2007 i 2009. El 2007 va ingressar al "Hall of Fame" del FICTS i va ser guardonada amb Excellence Guirlande D'Honneur. Va rebre el Premi Príncesa d'Astúries dels Esports l'any 2009. És una de les deu atletes (juntament amb Valerie Adams, Usain Bolt, Veronica Campbell-Brown, Jacques Freitag, Kirani James, Jana Pittman, Dani Samuels, David Storl i Faith Kipyegon) que ha guanyat campionats del món juvenil, júnior i nivell sènior d'una prova atlètica. Issinbàieva va ser expulsada dels Jocs Olímpics de Rio 2016 després de les revelacions d'un extens programa de dopatge patrocinat per l'estat a Rússia, destruint així les seves esperances d'una gran jubilació després de guanyar la medalla d'or olímpica. Es va retirar de l'atletisme l'agost de 2016 després de ser escollida per servir un mandat de 8 anys a la Comissió d'Esportistes del COI. És major de les Forces Armades russes.


El 3 de juny de 2006 el Gimnàstic de Tarragona va aconseguir l'ascens a la Primera divisió de la lliga espanyola de futbol després d'empatar a zero al camp del Xerez. El Club Gimnàstic de Tarragona, conegut popularment com a Nàstic de Tarragona o simplement Nàstic, és un club poliesportiu català de la ciutat de Tarragona que, a més d'equips de futbol, compta amb vuit disciplines esportives més. Aquestes disciplines s'estructuren com a seccions esportives dins l'organigrama del club. Exceptuant el futbol, la resta de les seccions tenen un caràcter social i amateur. Fundat l'any 1886, és considerat l'entitat poliesportiva més antiga de l'Estat Espanyol. L'1 d'octubre de 2019 el Club Gimnàstic i les seves seccions tenen aproximadament uns 850 socis i l'equip de futbol supera els 5.500 abonats. La temporada 2006/07 fou la del retorn històric a la primera divisió. L'equip però, no pogué mantenir la categoria, acabant últim a la classificació i retornant a la segona divisió.

dimarts, 27 de maig del 2025

27 de maig 1952 Neix Pere Lluís Millet 1954 Neix José M. Esteban 1971 Neix Ricard Torquemada 2007 Jaume Font i Daniel Plaza, Regidors 2009 Copa d'Europa del Barça masculí

 

Els dos primers protagonistes d’avui van neixer tal dia com avui, i tots dos van obtener medalles en esports diferents en els Jocs Olímpics de Montreal. El tercer és un periodista esportiu. Els dos següents després de la seva carrera esportiva van ser regidors de diferents poblacions. Acabem amb el record de la tercera Copa d’Europa del Barça masculí.


El 27 de maig de 1952 neix a Barcelona en Pere Lluís Millet Soler. És un regatista català, va participar, als 24 anys en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 a Montreal (Canadà) en la classe 470 guanyador de la medalla de plata al costat del càntabre Antonio Gorostegui. És membre del Club Nàutic el Masnou.


El 27 de maig de 1954 va neixer a Lleida en José María Esteban Celorrio. És un piragüista, ja retirat, guanyador d'una medalla olímpica. Va participar, als 18 anys, als Jocs Olímpics d'Estiu de 1972 realitzats a Múnic, on finalitzà quart en la semifinal de la prova masculina del K-2 1000 metres i quart en la repesca de la prova del K-4 1000 metres. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 realitzats a Montreal (Canadà), on aconseguí guanyar la medalla de plata en la prova de K-4 1000 metres al costat d'Herminio Menéndez, José Ramón López i Luis Gregorio Ramos. Al llarg de la seva carrera ha guanyat quatre medalles en el Campionat del Món de piragüisme: una medalla d'or, una medalla de plata i dues medalles de bronze.


El 27 de maig del 1971 va neixer a Barcelona en Ricard Torquemada i Cid. És un periodista esportiu. Llicenciat en periodisme, el 1995 inicià la seva carrera a la delegació del diari Marca a Catalunya. Al cap d'un any es va incorporar a la redacció del diari Sport, on va romadre uns mesos. Ricard Torquemada va entrar a Catalunya Ràdio l'any 1996, on va col·laborar en diferents espais del departament d'esports, com el “No ho diguis a ningú”, bàsicament com a redactor encarregat del FC Barcelona. L'any 2000 es va incorporar a l'equip de Joaquim Maria Puyal en les seves transmissions futbolístiques dels partits del Barça. Quatre anys després, el 2004, va esdevenir el cap d'esports de la ràdio, càrrec que deixà l'any 2008. Des de l'any 2000 és analista de futbol a La transmissió d'en Puyal i als mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. També col·laborà al programa de Catalunya Ràdio “El club de la mitjanit”, i amb articles als diaris El País, Mundo Deportivo i Ara. El novembre del 2011 va publicar el llibre “Fórmula Barça” a Cossetània Edicions. Des de 2018 és director de La transmissió d'en Torquemada, que substitueix “La transmissió d'en Puyal”. Des de l'agost d'aquell any gestiona la productora audiovisual Boot Room responsable de produir “La transmissió d'en Torquermada” a Catalunya Ràdio i altres continguts relacionats amb el món del futbol com “Parlem de futbol” o “El tercer temps”.

 

En Jaume Fort, sota les sigles de Convergència i Unió, ha ocupat diverses regidories a l'ajuntament de Cardedeu des del 27 de maig de  2007, i a més de Regidor d'Esports, ha estat Primer Tinent d'Alcalde a la seva localitat entre 2010 i 2012. És un exjugador d'handbol català, que jugava com a porter.Va participar, als 22 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1988 celebrats a Seül (Corea del Sud), on va finalitzar novè en la competició olímpica masculina. Posteriorment participà en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 realitzats a Barcelona, on va aconseguir guanyar un diploma olímpic en finalitzar cinquè, i en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units), on aconseguí guanyar la medalla de bronze. Al llarg de la seva carrera va jugar 180 partits amb la selecció espanyola d'handbol com a porter i va guanyar la medalla de plata en els Campionat d'Europa d'handbol masculí.  


També va entrar com a Regidor Municipal d’Esport de Torrevella el 27 de maig de 2007 en Daniel Plaza Montero. És un atleta barceloní retirat, especialista en marxa atlètica, concretament en els 20 km. Va iniciar la seva activitat esportiva en marxa atlètica a la dècada del 1980, destacant en el Campionat d'Europa junior de 1985, on va aconseguir guanyar la medalla de plata. En 1986 es va proclamar campió d'Espanya dels 20 km en categoria absoluta, després d’haver-ho aconseguit en totes les inferiors. En els Jocs del Mediterrani de 1987 realitzats a Latakia (Síria) aconseguí guanyar la medalla de bronze, un metall que es transformà en plata en els Jocs del Mediterrani de 1991 realitzats a Atenes (Grècia).Va participar, als 22 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1988 celebrats a Seül (Corea del Sud), on finalitzà dotzè en la prova masculina dels 20 quilòmetres marxa. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 realitzats a Barcelona aconseguí guanyar la medalla d'or en aquesta mateixa prova, essent el primer esportista català i espanyol en guanyar una medalla d'or en atletisme. Posteriorment guanyà la medalla de bronze al Campionat del Món d'atletisme realitzats a Stuttgart (Alemanya) l'any 1993 i la medalla de plata al Campionat d'Europa d'atletisme realitzats a Split (Iugoslàvia) l'any 1990, també als 20 km marxa. Participà en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units), on fou onzè. En retirar-se de la competició activa completà els seus estudis d'Educació física. Posteriorment s'establí a Torrevella (Alacant), on va esdevenir entrenador d'atletisme i triatló, professor de la Universitat Miguel Hernández i regidor d'esports de l'ajuntament de la localitat pel Partit Popular de la Comunitat Valenciana.


El 27 de maig de 2009 a Roma l'equip masculí del F.C. Barcelona, entrenat per Josep Guardiola, aconsegueix la seva tercera Copa d'Europa i completa el seu primer triplet. Amb l'arribada de Pep Guardiola a al comandament de l'equip, el Barcelona amb conquistant la Lliga, la Copa i la Lliga de Campions, va aconseguir el triplet per primer vegada a estat espanyol i el cinquè equip d'Europa en fer-ho.

dimecres, 21 de maig del 2025

21 de maig 1916 Neix Tinus Osendarp 1952 Neix Mister T. 1996 Neix Agustin Casado 1994 Neix Gemma Gili 1985 Neix Alexander Dale

 

Avui tenim un dia amb persones especials que ens recorden que un altre món és possible. Aquelles accions que no surten als diaris però que són ben reals. No coneixia la història d’aquest nedador norueg i dels seus amics amb el que acabem el text d’avui.

Comencem amb un atleta de l’inici del segle passat, un actor i lluitador, un jugador de handbol, una futbolista-arquitecta que va acabar dissenyant les banquetes de l’estadi Johan Cruyff.  


El 21 de maig de 1916 va neixer en Tinus Osendarp. Va ser un atleta neerlandès, especialista en curses de velocitat, que va competir durant les dècades de 1930 i 1940. Osendarp s'inicià en l'esport jugant a futbol i va començar a practicar l'atletisme com un divertiment. El seu primer èxit internacional va arribar al Campionat d'Europa d'atletisme de 1934, on guanyà dues medalles de bronze en els 4x100 metres relleus i 200 metres. El 1936 va prendre part en els Jocs Olímpics d'Estiu de Berlín, on disputà tres proves del programa d'atletisme. Guanyà dues noves medalles de bronze, en els 100 i 200 metres, mentre en els 4x100 metres relleus fou desqualificat en la final. En finalitzar els Jocs i tornar a casa fou qualificat per la premsa neerlandesa com "el millor velocista blanc". El 1938, al Campionat d'Europa de París, guanyà dues medalles d'or, en els 100 i 200 metres. En el seu palmarès també destaquen set campionats nacionals dels 100 metres i vuit dels 200. Durant la seva estada a Berlín el 1936 entrà en contacte amb el nacionalsocialisme i les SS. Quan Alemanya va ocupar els Països Baixos durant la Segona Guerra Mundial Osendarp, que aleshores era oficial de policia, passà a ser membre del servei de seguretat alemany. Posteriorment es va incorporar al Partit nacionalsocialista holandès i les SS. Quan la Wehrmacht va marxar dels Països Baixos el 1940, passà a ser voluntari de les SS i membre de la Policia de Seguretat Nazi, ajudant en la deportació dels jueus neerlandesos. El 1948 fou condemnat a 12 anys de presó pels fets que va cometre durant la guerra. Va ser alliberat a principis de 1953 i es va traslladar a Limburg per treballar a les mines. El 1958 començà a exercir d'entrenador d'atletisme a Maastricht, i el 1972 ho passà a fer a Kerkrade. Va morir a Heerlen el 2002 als 86 anys. 


El 21 de maig de 1952 va néixer a Chicago, als Estats Units en Mister T., actor i lluitador de lluita lliure. És el sobrenom de Laurence Tureaud. És conegut pels seus papers de B. A. Baracus a la sèrie de televisió dels anys 80 The A-Team (El equipo A) i del boxejador Clubber Lang a la pel·lícula de 1982 Rocky III. També és conegut per la seva estètica: el seu pentinat distintiu inspirat en els guerrers mandenkàs de l'Àfrica occidental, les seves abundants joies d'or i el seu posat dur.


El 21 de maig de 1996 va neixer a Carboneras provincia d’Almeria l’Agustín Casado Marcelo. És un jugador d'handbol que juga de central en el Telekom Veszprém. És internacional amb la selecció d'handbol d'Espanya, amb la qual va debutar al març de 2021. El seu primer gran campionat amb la selecció va ser el Campionat Europeu d'Handbol Masculí de 2022, en el qual la selecció espanyola va aconseguir la medalla de plata. En els Jocs Olímpics de París va guanyar la medalla de bronze amb la sel·lecció espanyola de handbol.


El 21 de maig de 1994 neix a Castelló de la Plana la Gemma Gili Giner. És una futbolista, arquitecta de professió. Juga com a migcampista al Sevilla F. C. Femení de la Primera Divisió Femenina d'Espanya. Es va formar al Llevant UE, i el 2008 va fitxar pel València Femení, club en el qual es va mantenir per quatre anys, encara que sense aconseguir cap títol. Posteriorment decideix canviar d'ambient, motiu pel qual se'n va al FC Barcelona l'any 2012. Arriba al grup quan aquest estava al seu millor moment, després d'haver guanyat la Lliga, ràpidament es veuen els bons resultats en guanyar novament el títol de Lliga, però aquesta vegada també aconseguirien la Copa de la Reina, fet mai assolit per un altre club anteriorment, al qual se li sumava la Copa Catalunya obtinguda a principi de temporada. El 2019 va abandonar el FC Barcelona, després d'haver-hi jugat durant set temporades, i d'haver-hi guanyat tres Lligues i quatre Copes de la Reina, per tornà de nou al Llevant, on jugà la temporada 2019/20. En aquell mateix 2020 fitxà per la Reial Societat durant tres anys, al final dels quals signà el contracte com a jugadora del Sevilla Femení. Durant les pràctiques dels seus estudis d'arquitectura va dissenyar les banquetes de l'Estadi Johan Cruyff.


El 21 de maig de 1985 va neixer a Noruega l’Alexander Dale Oen. Va ser un nedador noruec que va morir el 30 d'abril de 2012 d'un atac de cor i es va desplomar a la dutxa després de realitzar un entrenament d'alt rendiment a la ciutat estatunidenca de Flagstaff, on es trobava preparant-se pels Jocs Olímpics de Londres 2012. El 2 d'agost de 2012, el nedador hongarès Dániel Gyurta, que va guanyar els 200 metres braça masculí als Jocs Olímpics d'Estiu de 2012, disputats a Londres, va oferir una còpia de la seva medalla d'or a la família de Dale Oen per tal d'honorar la seva amistat. Cameron van der Burgh, de Sud-àfrica, que va guanyar els 100 metres braça masculins i va batre el rècord mundial, va dedicar la proesa a Dale Oen perquè era un dels seus millors amics i el seu màxim rival. La nova piscina pública de Bergen rep el nom d'Alexander Dale Oen Arena (ADO Arena) en honor seu. Entre d'altres, el 2014 la primera ministra noruega Erna Solberg va pronunciar un discurs a la inauguració de l'ADO Arena, nomenant Dale Oen com possiblement el més gran atleta del país.

dissabte, 10 de maig del 2025

10 de maig 1938 Neix Manolo Santana 1960 Neix Merlene Ottey 1995 Neix Jeanette Franklin2004 Neix Nahia Zudaire

 

Avui els protagonistes són: un tenista espanyol dels anys 60, una atleta jamaicana, una nedadora americana i una nedadora paralímpica madrilenya. És molt curiós perquè d’aquesta darrera tot i ser madrilenya només he trobat informació en anglés. És molt difícil trobar informació dels esportistes paralímpics i aquesta n’és una mostra més.


El 10 de maig de 1938 neix a Madrid en Manuel Santana Martínez, més conegut com a Manolo Santana. Va ser un jugador de tennis español, un dels millors tennistes dels anys 1960, quan va aconseguir tres dels quatre torneigs de Grand Slam. Disputà un total de cinc finals de Grand Slam i en totes va obtenir el títol. Durant aquests anys va ser molt famós i sortia tot sovint a les revistes del cor. No era gaire agraciat i tenia unes dents molt grans el que feia fácil la seva caricatura. L'any 1968 va guanyar una medalla d'or i una d'argent als Jocs Olímpics de Ciutat de Mèxic en la categoria individual i dobles respectivament, però en tractar-se d'un esport d'exhibició, les medalles no estan comptabilitzades oficialment. Després de retirar-se fou capità de l'equip espanyol de Copa Davis a dues ocasions. Va formar part de l'organització del Mutua Madrid Open i va dirigir els clubs de tennis Manolo Santana Racquets Club a Marbella i el Sport Center Manolo Santana a Madrid. El 2004 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.   


El 10 de maig de 1960 va neixer a Cold Spring, Jamaica, la Merlene Ottey. És una atleta jamaicana, nacionalitzada eslovena després dels JJOO de Sídney 2000, especialista en proves de velocitat en les quals va guanyar nou medalles olímpiques i catorze en campionats del món. En 1979 va rebre una beca per a estudiar i competir en la Universitat de Nebraska, als Estats Units. Aquest any va participar en la seva primera competició internacional, els Jocs Panamericans de Sant Joan de Puerto Rico, on va guanyar dues medalles.En els Jocs Olímpics de Moscou 1980 es va convertir en la primera dona jamaicana a guanyar una medalla olímpica en ser bronze en els 200 m.Va ser una de les grans velocistes en els anys 80 i 90. Es va fer coneguda perquè, encara que solia arribar com a favorita a les grans competicions, gairebé sempre havia de conformar-se amb guanyar medalles de plata o bronze. Per això va arribar a ser coneguda com "Miss Bronze". A nivell individual, el seu primer or va ser en els 200 m dels Mundials de Stuttgart 1993, triomf que repetiria dos anys després en els de Göteborg 1995.Una altra de les coses que més destaca de Merlene Ottey és la seva extraordinària longevitat esportiva. En els Jocs Olímpics de Sídney 2000 ja havia complert els 40 anys: va guanyar una medalla de plata en relleus 4 × 100 m i va ser 4a en la final de 100 m, però després de la desqualificació de Marion Jones li va ser assignada la medalla de bronze.Després dels Jocs de Sídney va tenir un enfrontament amb la Federació d'Atletisme del seu país, la qual cosa la va portar a canviar de nacionalitat. Va participar amb Eslovènia en els Jocs Olímpics d'Atenes 2004 i en els Campionats d'Europa de Göteborg 2006, on amb 46 anys va ser semifinalista en els 100 m.Ha estat quatre temporades la líder mundial de l'any en els 100 m (1990, 1991 i 1992 i 1996) i tres vegades en els 200 m (1990, 1991 i 1993).Actualment és la quarta en el rànquing mundial de tots els temps en 100 m amb 10,74 i tercera en el de 200 m amb 21,64. Merlene Ottey va batre el seu propi rècord de participant de major edat en uns Campionats d'Europa d'Atletisme en els celebrats a Hèlsinki en 2012 en competir en la primera ronda de relleus del 4 × 100 m.1 la jamaicana-eslovena Merlene Ottey. Amb sis participacions en representació de Jamaica i una per a Eslovènia, Merlene va fer història amb el bronze reeixit a Moscou 1980 en la prova dels 200 metres, una primícia per a una atleta olímpica per a Jamaica. En total Merlene va aconseguir tres plates i sis bronzes.


El 10 de maig de 1995 va neixer a Pasadena, a Califòrnia la Melissa Jeanette Franklin, coneguda com a Missy Franklin, nedadora i medallista olímpica. És una nedadora estatunidenca, posseïdora de quatre medalles d'or olímpiques i sis de mundials. Com a membre de l'equip americà, té el rècord del món en la prova de relleus 4x100 metres estils (en piscina olímpica i en piscina curta). Individualment, té el rècord mundial en els 200 metres esquena (en piscina olímpica i en piscina curta) i el rècord americà en els 100 i en els 200 metres esquena (en piscina llarga). Gràcies al seu èxit en la natació va guanyar el premi a Nedadora de l'Any per la FINA l'any 2011. Ha guanyat un total de 18 medalles en competicions internacionals absolutes, tretze de les quals són d'or, tres de plata i dos de bronze. El 19 de desembre de 2018 va anunciar la seva retirada de la natació professional arran del dolor crònic que patia a l'espatlla dreta des de 2016.


El 10 de maig de 2004 va neixer a Madrid la Nahia Zudaire Borrezo. És una nedadora paralímpica espanyola que competeix en competicions internacionals de natació. És una triple medallista mundial de bronze i medalla europea de plata en natació d'estil lliure. Va competir als Jocs Paralímpics d'estiu de 2020 on va acabar quarta en els 400m freestyle S8 i 100m papallona S8. A Zudaire se li va diagnosticar la coartació de l'aorta als quinze mesos d'edat, la qual cosa afecta el subministrament de sang per no arribar a una part del seu cos adequadament. Té isquèmia espinal i paraparèsia en les seves extremitats inferiors. Va començar a nedar als sis anys com a part de la seva rehabilitació.

divendres, 9 de maig del 2025

9 de maig 1968 Neix Marie-José Pérec 1972 Neix Daniela Silivas 1980 Neix Estibaliz Martínez 1990 Neix Jennifer Hermoso 1992 Neix Marina Fernández 1993 Neix Andrea Vilaró 1996 Neix Tatiana Weston-Webb

 

Avui les protagonistes són tot dones! Una atleta, tres gimnastes, una jugadora de bàsquet, una futbolista, una surfista... n’hi ha per tots els gustos però amb unes històries d’esforç impressionants.

El 9 de maig de 1968 va neixer a la Illa de la Guadalupe la Marie-José Pérec. És una atleta especialitzada en les curses de velocitat d'extensió més llarga, tot i que també va córrer els 400 metres i els 400 tanques. Va ser campiona d'Europa, del món i olímpica. A més a més, és la segona dona que guanyà les curses de 200 i 400 metres, després de Valerie Brisco-Hooks, en uns mateixos Jocs i la primera atleta, indiferentment del sexe, en repetir triomf olímpic als 400.

El 9 de maig de 1972 va neixer a Deva, a Romania la Daniela Silivaş. És una gimnasta artística romanesa guanyadora de sis medalles olímpiques. A l'edat de sis anys, Silivaş va demanar unir-se a la gimnàstica, després de veure a Nadia Comaneci a la televisió. Poc després, va començar a entrenar Deva, a càrrec de Ioan Carpinisan. Des del principi els seus entrenadors van veure que tenia magnífiques condicions. Va ser descoberta per Béla Károlyi que la va entrenar durant sis mesos abans de la seva deserció el 1981. Silivaș va guanyar els campionats de la seva escola el 1980 i va ser campiona nacional romanesa de junior el 1981 i 1982. Va continuar competint en diverses trobades júnior fins al 1984, amb un espectacle especialment fort als Campionats d'Europa de 1984, on va guanyar el títol a la barra d'equilibri, va obtenir medalles de plata a les barres asimètriques i a l'exercici de terra, i va quedar en quart lloc en concurs complet. Hauria acabat primera si no hagués estat pel salt sobre cavall, amb la dificultat de competir amb només 1,30 m. Als Jocs Olímpics de Seül 1988 va obtener medalla d’or en exercici de terra, barra d'equilibris, barres asimètriques; argent en concurs complet (equips), concurs complet (ind.), i bronze en salt sobre cavall. En el Campionat Mundial de l'any 1985 aconseguí guanyar la medalla d'or en l'exercici de terra, barra d'equilibris i barres asimètriques, així com la medalla de bronze en el salt sobre cavall. En aquests Jocs aconseguí igualar la marca de Nadia Comăneci d'aconseguir set deus en una mateixa competició.Després dels Jocs tingué problemes als genolls, motiu pel qual únicament pogué ser segona al Campionat d'Europa de 1989, si bé al Campionat del Món de Stuttgart aconseguí guanyar tres noves medalles d'or. En finalitzar aquesta competició decidí operar-se dels genolls i retirar-se de la gimnàstica.

El 9 de maig de 1980 va neixer a Vitòria l’Estíbaliz Martínez Yerro. És una gimnasta rítmica basca guanyadora d'una medalla olímpica d'or.Va participar, a 16 anys, als Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units), on va aconseguir guanyar la medalla d'or amb la selecció espanyola de gimnàstica rítmica en la prova per equips, en la primera edició que aquesta competició formava part del programa oficial dels Jocs. Al llarg de la seva carrera ha guanyat cinc medalles en el Campionat del Món de gimnàstica rítmica, entre elles dues medalla d'or, i tres medalles en el Campionat d'Europa de la modalitat.

El 9 de maig de 1993 va neixer a Barcelona l’Andrea Vilaró Aragonès. És una jugadora de bàsquet catalana. Va formar-se al Centre d'Esports IPSI i va completar la seva formació al Club Bàsquet Universitari de Barcelona i al Segle XXI. La temporada 2011-12 va jugar al Florida Gators de la NCAA i va fer el seu debut a la Lliga Femenina amb el Club Deportivo Zamarat. Posteriorment, va jugar amb altres equips de la competició estatal, el CB Ciudad de Burgos (2014-15) i al Club Baloncesto Al-Qázeres (2015-16). L'estiu de 2015 va fitxar pel Cadí la Seu, amb el qual va guanyar dues Lligues catalanes (2016, 2017). Després de quatre temporades amb el club urgellenc, va fitxar pel Perfumerias Avenida, amb el qual ha guanyat dues Lligues espanyoles (2020-21, 2021-22), dues Copes de la Reina (2020, 2022)[3] i una Supercopa d'Espanya (2020-21). Internacional amb la selecció espanyola en categories inferiors va proclarmar-se campiona d'Europa sub-16 (2008, 2009) i sub-20 (2012, 2013). Amb la selecció absoluta ha sigut internacional en catorze ocasions, aconseguint una medalla d'or a l'Europeu de 2019. Amb la selecció catalana absoluta va disputar un partit internacional celebrat el 2018 a Girona. L'Associació Esportiva Sedis Bàsquet, anomenat com Cadí la Seu per motius de patrocini, és un club català de bàsquet de la ciutat de La Seu d'Urgell. Andrea Vilaró, va ser campiona de l'Eurobasket 2019 amb la selecció española.

El 9 de maig de 1990 va neixer a Madrid la Jennifer Hermoso. És una futbolista que juga com a migcampista i davantera, coneguda com a Jenni Hermoso, amb el Tigres de la UNAL Femenil de Mèxic. És internacional absoluta amb la selecció espanyola des de 2012, de la qual és la màxima golejadora històrica. Amb la selecció espanyola, es va proclamar campiona del Mundial de 2023 i va arribar als quarts de final de les Eurocopes 2013, 2017 i 2022 i als vuitens de final del Mundial 2019.Considerada per diversos mitjans de comunicació i especialistes esportius com una de les millors jugadores de futbol, ha guanyat una Lliga de Campions amb el FC Barcelona (2021), sis campionats de lliga (Futbol Club Barcelona 2014, 2015, 2020 i 2021, Rayo Vallecano, 2011 i Club Atlético de Madrid, 2019), a més de quatre Copes de la Reina (2014, 2016, 2020, 2021) amb el conjunt català, i una Copa francesa amb el Paris Saint-Germain (2018). A més ha obtingut el guardó a la màxima golejadora del campionat espanyol en cinc ocasions (2015-16, 2016-17, 2018-19, 2019-20, 2020-21). Prolífica golejadora, el 5 de desembre de 2020 es va convertir en la màxima golejadora de la història del Barça Femení en superar els 123 gols de Sonia Bermúdez en una golejada al Santa Teresa de Badajoz 9-0, dels quals Jenni en va fer quatre. El 6 de desembre l'IFFHS va fer públic l'equip ideal de l'any 2021 que la incloïa. Desgracuiadament i després de tot aquest historial d’èxits esportius alguns la recordaran per la d’ “el piquito” del Rubiales, que injusta és de vegades la vida… Donem a conéixer la seva historia esportiva.

El 9 de maig de 1992 va neixer a Sabadell la Marina Fernández Moreno. És una gimnasta rítmica que va pertànyer a la selecció nacional espanyola des de 2009, primer com a individual i després com a membre del conjunt, amb el qual va aconseguir diverses medalles en proves de la Copa del Món entre d'altres competicions, integrant així la generació de gimnastes coneguda com l' “Equipaso”. Actualment pertany a l'equip de cheerleaders oficials del Futbol Club Barcelona, conegut com a Dream Cheers, i estudia Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona.

El 9 de maig de 1996 neix a Porto Alegre la Tatiana Weston-Webb. És es una surfista brasilenya. Va obtenir la medalla d’or en els Jocs Panamericans de 2023 en shortboard.

dilluns, 5 de maig del 2025

5 de maig 1952 Neix Jordi Llopart 1962 Neix Purificació Santamarta 1986 Neix Eva Fernández

 

Avui comencem amb l’esportista que va donar la primera medalla de l’atletisme español, continuem amb una atleta que competeix en atletisme adaptat, una tennista, un tennista del que en sentirem a parlar en un futur proper perquè ja està brillant, i un futbolista melillenc.


El 5 de maig de 1952 neix al Prat del Llobregat en Jordi Llopart i Ribas. Va ser un atleta català, especialista en proves de marxa. Va participar, als 28 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1980 realitzats a Moscou (Unió Soviètica), on va aconseguir guanyar la medalla de plata en la prova olímpica dels 50 quilòmetres marxa. Va ser la primera medalla olímpica de l'atletisme espanyol. Posteriorment participà en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1984 realitzats a Los Angeles (Estats Units), on fou setè en la mateixa prova, una posició que caigué a la tretzena plaça en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1988 celebrats a Seül (Corea del Sud). Al llarg de la seva carrera guanyà una medalla d'or en el Campionat d'Europa d'atletisme.


El 5 de maig de 1962 neix a Burgos la Purificació Santamarta Bravo. És una esportista que va competir en atletisme adaptat. Va guanyar 16 medalles en els Jocs Paralímpics d'Estiu entre els anys 1980 i 2004. Va patir un glaucoma congènit, per la qual cosa des de petita tenia molt baixa visió i a partir d'una operació als 8 anys va perdre la visió per complet. Va començar a practicar l'atletisme a l'escola, per a evadir-se de la rutina diària i portar una vida més activa. Va ser venedora del cupó de l'ONCE, treball que compatibilitzava amb els entrenaments en atletisme. La participació en les Paralimpiadas de Barcelona 1992 va significar per a ella una fita en la seva carrera. En aquella ocasió no van cobrar res perquè encara no s'havien creat les beques i els suports per a les persones amb discapacitat. Amb posterioritat va continuar compaginant el seu treball com a venedora del cupó, els entrenaments i la cura dels seus dos fills. Un cop retirada de la competició exerceix com a professora d'educació física.


El 5 de maig del 1986 va néixer a Figueres l’Eva Fernández Brugués. És una tennista professional campiona de Catalunya i d'Espanya en categories juvenils. Guanyadora de 7 torneigs individuals de la ITF (Quartu Sant’Elena (2005), Savitaipale (2006), Badalona (2008), Sant Cugat (2008), Galatina (2009), Pàdua (2009) i Antalya (2013)) i 2 de dobles (Getxo (2011) i Santa Coloma de Farners (2011). Ha aconseguit medalla d'or i bronze en els Jocs del Mediterrani de Pescara 2009. Membre del Reial Club de Tennis Barcelona, va aconseguir el seu millor ranking l'any 2009 assolint el lloc 185 WTA, any en què va ser operada d'una greu lesió a l'espatlla. Ha participat en les prèvies de Grand Slams (Roland Garros i Us Open) i en el 2013 va ser intervinguda novament d'una lesió al canell. Llicenciada en dret l'any 2011, ha sigut delegada de Fed Cup l'any 2014 i capitana de les seleccions nacionals juvenils.


El 5 de maig de 2003 va neixer a El Palmar, provincia de Múrcia en Carlos Alcaraz Garfia. És un tennista que va ser número 1 del rànquing ATP l'any 2022, l'home més jove d'assolir esta fita en la disciplina esportiva del tennis. En el seu palmarés té sis títols individuals, entre els quals en destaquen tres Grand Slam, l'US Open 2022, Wimbledon 2023 i Roland Garros 2024, i dos de categoria Masters. Va accedir al capdavant del rànquing individual l'ATP amb només 19 anys, fet que el va convertir en el tennista més jove en aconseguir-ho en categoria masculina. El 2022 es va convertir en el primer tennista masculí espanyol en guanyar el torneig Miami Open pertanyent a l'World Tour Masters 1000 de l'ATP. Les seves victòries augmenten dia a dia a diversos tornejos, el seu nom és habitual als espais esportius de les ràdios i televisions.


El 5 de maig de 2004 neix a Melilla en Samuel Omorodion Aghehowa. És un futbolista professional que juga com a davanter en el Club Atlètic de Madrid, de la Primera Divisió espanyola. En els Jocs Olímpics de Paris va obtener la medalla d’or olímpica amb la Selecció española.

divendres, 2 de maig del 2025

2 de maig 1942 Neix Jacques Rogge 1966 Neix Núria Pastor 1975 Neix David Beckam

 

Avui recordarem un president del COI,una atleta catalana especialitzada en curses de fons i un futbolista britànic.


El 2 de maig de 1942 neix a Gant en Jacques Rogge, I comte de Rogge. Va ser un esportista d'elit, metge i dirigent esportiu belga, president del Comitè Olímpic Internacional (COI) del 2001 al 2013. Rogge va ser elegit com a president del COI el 16 de juliol de 2001 a la 112a Sessió del COI a Moscou com el successor de Joan Antoni Samaranch, que havia dirigit el COI des de 1980. Sota el seu lideratge, el COI va tenir com a missió crear més possibilitats de negoci en països en desenvolupament per buscar-hi una seu per als Jocs Olímpics, com finalment succeí en els Jocs Olímpics de 2016 a Rio de Janeiro. Durant els Jocs Olímpics d'Hivern de 2002 a Salt Lake City, Rogge va esdevenir el primer president del COI en romandre a la vila olímpica, per gaudir d'un contacte més estret amb els atletes. L'octubre de 2009 va ser reelegit per a un nou mandat com a President de la COI. Durant les cerimònies d'inauguració dels Jocs Olímpics de Vancouver 2010, Rogge va viure un dels moments més durs quan hagué de recordar la mort de Nodar Kumaritashvili, un atleta georgià practicant de luge que el 12 de febrer de 2010 patí un accident mortal durant la pràctica d'aquest esport al Whistler Sliding Center.


El 2 de maig de 1966 va néixer a Barcelona la Núria Pastor Amorós. És una atleta catalana, especialitzada en curses de fons. Ha competit en diversos clubs d'atletisme, com el CA Sant Andreu, el CG Barcelonès, la Unió Deportiva Atlètica Gramenet, el Futbol Club Barcelona i el club New Balance. Va començar a participar en diverses curses populars. El 1992 es va proclamar campiona d'Espanya dels 10.000 metres. També ha estat campiona de Catalunya de 3.000 en els anys 1992 i 1993, de 5.000 en 1995 i 1996 i de 10.000 metres en 1994 i 1995, de camp a través en els anys 1992, 1993, 1995 i 1996, de 10 quilòmetres en ruta en 1994, de mitja marató en 1992 i de marató en 1995. També va assolir el títol català dels 3.000 m en pista coberta l'any 1992. L'any 1994 va guanyar el Campionat d'Espanya de cros amb la selecció catalana i el 1996 va disputar el Mundial d'aquesta especialitat amb la selecció espanyola. També va aconseguir diversos pòdiums en curses populars, com per exemple la Cursa de la Mercè, que ha guanyat en set ocasions, la Cursa d'El Corte Inglés, amb cinc victòries consecutives en els anys 1991, 1992, 1993, 1994 i 1995, o la Cursa de l'Ametlla de Merola.


El 2 de maig del 1975 va neixer a Leytonstone, Anglaterra en David Beckham. El britànic David Robert Joseph Beckham, més conegut com a David Beckham, és un jugador professional de futbol que jugava com a migcampista. Va ser nomenat Oficial de l'Orde de l'Imperi Britànic l'any 2003. Els seus pares eren seguidors del Manchester United i sovint anàven a Old Trafford per veure els partits de l'equip. David Beckham va heretar el seu amor pel club dels seus pares, tot i que va néixer i es va criar a prop de White Hart Lane, l'estadi del Tottenham Hotspur. Va assistir a una de les escoles de futbol de Bobby Charlton a Manchester (va ser guardonat amb un premi per a joves talents als 11 anys) i va tenir l'oportunitat de participar en l'entrenament del FC Barcelona. Va jugar a l’Manchester United, al Real Madrid, a Los Àngeles Galaxy i va acabar la seva carrera com a jugador al Paris Saint-Germain. Va rebre molts premis individuals com la bota de Plata o de Bronze i va estar inclós a la llista del FIFA 100 l’any 2004.

dimarts, 29 d’abril del 2025

29 d'abril 1958 Neix Carles Roca 1970 Neix Andre Agassi 1996 Neix María Pérez

 

Avui els nostres protagonistes són un jugador d’hoquei herba, un tenista i una marxadora.


El 29 d'abril de 1958 va néixer a Barcelona en Carles Roca i Portolés. Va ser un jugador d'hoquei sobre herba barceloní, guanyador d'una medalla olímpica. Membre del Reial Club de Polo de Barcelona i posteriorment del Club Deportiu Terrassa va participar, als 22 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1980 realitzats a Moscou (Unió Soviètica), on va aconseguir guanyar la medalla de plata en la prova masculina d'hoquei sobre herba. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1984 realitzats a Los Angeles (Estats Units) aconseguí guanyar un diploma olímpic en finalitzar vuitè. A nivell de clubs guanyà sis Campionats de Catalunya (1977, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984), set Copes del Rei (1976, 1979-83, 1989) i cinc Lligues (1977, 1978, 1980, 1981, 1982).


El 29 d'abril de 1970 va néixer a Las Vegas l’Andre Agassi. És un jugador de tennis professional estatunidenc que va ser el número 1 del rànquing individual i destacat com un dels millors tennistes de la història, de fet, molts crítics el consideren el millor restador que hi ha hagut mai. També se'l recorda com un dels esportistes més carismàtics, per la seva actitud, aparença poc ortodoxa i grans actuacions en el circuit, i que va ajudar a reviure la popularitat del tennis durant la dècada del 1990.En el seu palmarès destaquen vuit títols de Grand Slams de les quinze finals que va disputar i una medalla d'or olímpica a Atlanta (1996). Especialista en totes les superfícies, fou el primer tennista masculí en aconseguir el "Career Golden Slam", és a dir, guanyar els quatre títols de Grand Slam i la medalla d'or olímpica durant la seva carrera.Després de patir diverses lesions importants a l'esquena, es va retirar l'any 2006. Posteriorment va crear la fundació Andre Agassi Charitable Foundation per aconseguir ajuda pels infants necessitats. Actualment està casat amb l'extennista alemanya Steffi Graf, considerada una de les millors tennistes de la història i, curiosament, l'única que ha aconseguit guanyar "Golden Slam" en un mateix any. El 9 de juliol de 2011 fou admès en el International Tennis Hall of Fame en una cerimònia celebrada a Newport. 


El 29 d'abril de 1996 va neixer a Orce, un petit poble de la província de Granada, la María Pérez García. És una marxadora espanyola, que ha arribat a campiona d'Europa dels 20 quilòmetres marxa. Comença a practicar la marxa atlètica a l'escola, amb 11 anys, sota la direcció de Jacinto Garzón, que ha estat el seu entrenador des d'aleshores. El 2012 es proclama per primera vegada campiona d'Espanya, en categoria sub-18, i participa, també per primera vegada, en una competició internacional: la Copa d'Europa de marxa sub-20, acabant en el lloc 29è de la prova de 10000 metres. El 2015 aconsegueix la seva primera medalla internacional en acabar tercera en la prova dels 10.000 metres corresponent a la Copa d'Europa de Marxa sub-20. En 2017 va pujar un esglaó més en el podi, al proclamar-se subcampiona d'Europa sub-23 en els 20 km. Aquest mateix any participa en els Campionats del Món absoluts, celebrats a Londres, on aconsegueix la 10a posició en la seva prova favorita, els 20 km marxa. L'11 d'agost de 2018, amb vint-i-dos anys, guanya el seu primer gran campionat internacional, proclamant-se campiona d'Europa a Berlín i batent, a més, el rècord d'Espanya dels 20 km marxa amb una marca d'1:26:36. Va començar la temporada 2021 amb or en el seu debut en la categoria de 35 km marxa, que substitueix l'anterior categoria de 50 km marxa. Pérez García va obtenir el seu primer podi de la temporada amb un temps de 2:44:17, millorant el fins llavors rècord d'Espanya de Ainhoa Pinedo González en 2:53.43, que també van superar les atletes Raquel González i Campos (plata) i Laura García-Caro (bronze). Aquesta marca li va servir a María per participar en el proper Campionat del Món de Marcha. En els Jocs Olímpics de Paris va obtenir dues medalles: un or al relleu mixt de marxa amb Álvaro Martín i l’argent als 20 km marxa.

dissabte, 26 d’abril del 2025

26 d'abril 1903 Fundació de l'Atlètic de Madrid 1918 Neix Fanny Blankers-Koen 1985 Neix Albert Casanovas Hoquei sobre patins

 

Avui parlarem de la fundació de l’Atlètic de Madrid, d’una atleta excepcional i de l’hoquei patins a través d’un esportista català.


El 26 d'abril de 1903 es funda l'Atlètic de Madrid. Des de 1911, en què va començar a vestir samarreta blanc-i-vermella, el vermell i el blanc són els colors que identifiquen el club. La disposició d'aquests colors a les samarretes els va valer el sobrenom de «matalassers». Disputava els seus partits com a local des de 1966 a l'Estadi Vicente Calderón, recinte situat en el districte madrileny d'Arganzuela, amb una capacitat de 54.907 espectadors. En l'actualitat ho fa al  Wanda Metropolitano des del 2017.L'Atlético de Madrid compta amb més de 90.000 socis i 766 penyes repartides per tot el món, de les quals 725 són espanyoles, sent el tercer equip de l'estat en aquest tema. Segons l'enquesta duta a terme pel CIS el juny de 2014, l'Atlético de Madrid és el tercer club de futbol en percentatge de simpatitzants a Espanya (6,1 %), situant-se únicament per darrere del Reial Madrid CF (37,9 %) i del FC Barcelona (25,4 %).L'Atlético de Madrid ocupa el 15è lloc a la llista de clubs europeus amb més ingressos, sumant la quantitat de 187,1 milions d'euros i sent així el tercer club espanyol després del Reial Madrid i del FC Barcelona. De cara a promocionar la «marca Atlético de Madrid», ha establert diverses aliances estratègiques amb clubs de futbol de diversos països, sota l'epígraf "A Team for the World". Disputa cada any el derbi madrileny davant el Reial Madrid, equip de la mateixa ciutat amb qui manté una gran rivalitat històrica.


El 26 d'abril de 1918 va neixer a Baarn, Països Baixos, la Fanny Blankers-Koen, nascuda Fanny Koen, és una atleta neerlandesa, guanyadora de quatre medalles olímpiques d'or i és una de les atletes més destacades de tots els temps. Es casà amb el triatleta Jan Blankers, entrenador seu, del qual prengué el cognom. Especialista en proves de velocitat, relleus i tanques, va participar als 18 anys en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1936 realitzats a Berlín (Alemanya nazi), on va finalitzar cinquena en els relleus 4x100 metres i sisena en la prova de salt d'alçada. Amb la cancel·lació dels Jocs Olímpics d'estiu de 1940 i 1944, participà novament en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1948 celebrats a Londres (Regne Unit) –quan ja tenia 30 anys i era mare de dos fills– on va aconseguir guanyar la medalla d'or en les quatre proves en les quals participà: els 100m. i 200m., 80m. tanques i relleus 4x100 metres, establint rècords olímpics en les proves dels 200m. i 80m. tanques. Potser hauria pogut obtenir encara aquests grans resultats en altres proves, però en aquella època una norma limitava les dones a participar en no més de tres proves individuals d'atletisme. Participà en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1952 realitzats a Hèlsinki (Finlàndia), on va participar en la prova dels 100 metres llisos i 80 metres tanques, si bé no va tenir un resultat destacat en cap de les dues. Al llarg de la seva carrera va establir 16 rècords mundials en vuit proves diferents: les 100 iardes, els 100 metres, els 200 metres, les tanques altes, el salt d'alçada, el salt de llargada, el pentatló i el relleu de 4x110 metres. Guanyà vuit medalles en el Campionat d'Europa d'atletisme, entre les quals cinc medalles d'or, i 58 campionats nacionals als Països Baixos.


El 26 d'abril de 1985 va néixer a Reus l’Albert Casanovas i Vázquez, jugador d'hoquei sobre patins juga a l'equip portuguès del SL Benfica des de la temporada 2018/19. L'hoquei sobre patins és un esport d'equip practicat amb patins de 4 rodes entre dos equips de cinc jugadors o jugadores cadascun (un porter i quatre jugadors de pista), consistent a impulsar una bola amb l'estic cap a la porteria defensada per l'equip contrari per tal d'introduir-la-hi. És un esport especialment important als Països Catalans i també a Portugal, el Vèneto i l'Argentina.

dilluns, 3 de març del 2025

3 de març Sant Medir 1871 Neix Maurice Garin 1963 Neix Martín Fiz 1978 Neix Núria Camón

 

Avui, la Festa Dolça a Gràcia, el dia de Sant Medir. Els protagonistas d’avui són un ciclista, un atleta basc i una jugadora d’hoquei herba.


El 3 de març de 1871 neix a Arvier, a Itàlia en Maurice Garin, primer guanyador del Tour de França. La seva carrera com a ciclista comença al nord de França quan amb el seu germà, César, comença a guanyar curses regionals. El 1893, guanya una cursa de 24 hores a Lieja i el 1895 la Bol d'Or a Vincennes al sud-est de París. Després guanya la Paris-Roubaix de 1897 i 1898. El 1902, guanya la Bordeus-Paris i el 1903 la primera edició del Tour. Garin, també guanyaria l'edició de 1904 però fou desqualificat per raons que no quedaren aclarides. Garin va defensar la seva innocència durant tota la seva vida, però la pèrdua de les al·legacions durant la invasió de França per part dels nazis impossibilità qualsevol aclariment del cas. Garin, es va retirar del ciclisme professional i es va instal·lar a Lens, on va treballar en un taller fins a la seva mort. La seva tomba es pot visitar al cementiri est del suburbi de Sallaumines, prop de Lens. La ciutat de Lens li va retre homenatge batejant el seu velòdrom amb el nom de Maurice Garin. Després de la Segona Guerra Mundial crea l'equip ciclista Garin, amb els colors vermell i blanc.


El 3 de març de 1963 va neixer a Vitòria en Martín Fiz Martín és un atleta basc, especialista en carreres de fons. L'any 1997 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports com a integrant de l'Equip espanyol de Marató. Va iniciar els seus primers pasos esportius al costat de Gregorio Rojo. Després de passar diversos anys disputant proves de fons fou medalla d'or en els 3.000 m. obstacles als Campionats Iberoamericans de Mèxic l'any 1988, així com dues vegades campió d'Espanya de Cross els anys 1990 i 1992, i tres vegades medalla de bronze per equips en el Mundial de Cross per equips. L'any 1993 inicià la seva activitat en la marató, guanyant diverses maratons al llarg de la seva carrera, entre elles la de Rotterdam el 1995. L'any 1994 aconseguí la medalla d'or en el Campionat d'Europa d'Atletisme disputat a Hèlsinki i el 1995 aconseguí esdevenir el primer espanyol a esdevenir campió del Món gràcies a la seva victòria al Campionat del Món d'Atletisme de Göteborg. En els Jocs Olímpics d'Atlanta finalitzà en quarta posició en la prova de marató, i l'any següent en els Mundials d'Atletisme de Sevilla finalitzà en segona posició, just per darrere del seu company d'equip Abel Antón. El 24 de març de 1996 establí el rècord del món en la marató, establint la seva marca en 2h 08m 25s. Cada any es disputa una marató a la seva ciutat natal que duu el seu nom.


El 3 de març del 1978 va néixer a Terrassa la Núria Camon i Farell, jugadora d'hoquei herba, centrecampista, que participà en tres Jocs Olímpics consecutius. Formada al Club Deportiu Terrassa, jugava en la posició de centrecampista. Hi va debutar a la màxima divisió la temporada de 1995-96, aconseguint sis Campionats de Catalunya, quatres Copes de la Reina i quatre Lligues espanyoles. La temporada 2003-04 va fitxar pel Reial Club de Polo de Barcelona, amb el qual va aconseguir dos Campionats de Catalunya, dos Copes de la Reina i una Lliga española. Internacional amb la selecció espanyola d'hoquei sobre patins entre 2000 i 2010, va participar en tres Jocs Olímpics de forma consecutiva, Sydney 2000, aconseguint el 4t lloc, Atenes 2004 i Pequín 2008. També va ser internacional amb la selecció espanyola d'hoquei sala, aconseguint la medalla d'argent al Campionat del Món de 2007 També formà part de l'equip que acabà quart en el Mundial d'hoquei herba de Madrid de 2006, on se la distingí amb el títol de Millor Jugadora. Va retirar-se de la competició al final de la temporada 2011-12. Entre d'altres reconeixements, va rebre la medalla de bronze al Mèrit Esportiu el 2008, la del Comitè Olímpic Espanyol el 2007 a la trajectòria esportiva i la Reial Orde del Mèrit Esportiu el 2010. És llicenciada en comunicació audiovisual.

dissabte, 8 de febrer del 2025

8 de febrer 1984 Jocs Olímpics de Sarajevo 1991 Neix Genzebe Dibaba 1994 Neix Vivian Kong 1995 Neix Miguel Sánchez-Migallón

 

Hi ha paraules que em costa fer servir per manca d’ús. Sabies que esgrimista o esgrimidor és la paraula que defineix a la persona que practica l’esgrima? A mi em costa... Avui els protagonistes són uns Jocs Olímpics d’Hivern, un jugador d’handbol, una atleta etíop i una esgrimidora hongkoguesa. Tot lligat a la data d’avui. 


El 8 de febrer de 1984 va tenir lloc la inauguració dels Jocs Olímpics de Sarajevo 1984, oficialment coneguts com els XIV Jocs Olímpics d'Hivern, van ser un esdeveniment multiesportiu internacional celebrat a Sarajevo, Bòsnia i Hercegovina, Iugoslàvia, entre el 8 i el 19 de febrer de 1984. En aquesta edició van participar 1.299 atleta homes i 274 dones— de 49 comitès olímpics nacionals, que van competir en 39 proves de 10 esports. La XIV Olimpíada d'Hivern va ser la primera organitzada en un estat socialista, sense comptar l'esdeveniment d'estiu a Moscou 1980. La majoria de competicions van tenir lloc a quatre estacions de muntanya dels Alps Dinàrics —Bjelašnica, Jahorina, Igman i Trebević—, mentre que a la capital bosniana hi havia l'estadi olímpic i els pavellons coberts. Tot i que les proves d'esquí van patir retards per culpa del mal temps, es considera que els JJ. OO. de Sarajevo 1984 van ser un èxit organitzatiu, a diferència del que va passar a l'edició anterior. A nivell esportiu, Alemanya Oriental va encapçalar el medaller amb 24 medalles —9 ors, 9 plates i 6 bronzes—, si bé la Unió Soviètica va obtenir un metall més (25). Hi va haver gestes com els tres ors de Marja-Liisa Hämäläinen en esquí de fons; la victòria de Michela Figini en esquí alpí amb tan sols 17 anys; la plusmarca mundial de Karin Enke en patinatge de velocitat, i l’exercici perfecte de Christopher Dean i Jayne Torvill a la final de patinatge sobre gel. A més, la selecció de l'URSS reprendria el domini mundial en hoquei sobre gel. El llegat dels Jocs Olímpics va servir per modernitzar Sarajevo, convertir els Alps Dinàrics en una destinació turística i desenvolupar els esports d'hivern a la península balcànica. No obstant això, vuit anys després de la seva celebració es va produir la dissolució de Iugoslàvia i l'esclat de la guerra de Bòsnia (1992-1995), per la qual bona part de les seus van resultar danyades. Els Jocs Olímpics van tenir un impacte positiu sobre Sarajevo L'ampliació de l'aeroport, la renovació de les estacions d'esquí, les noves xarxes de transport i la construcció d'hotels i restaurants van significar una millora en la qualitat de vida dels sarajevesos. A finals dels anys 1980, Sarajevo era la quarta ciutat més poblada de Iugoslàvia per darrere de Belgrad, Zagreb i Skopie. No obstant això, tots aquests èxits es van enfonsar vuit anys després, amb l'esclat de la guerra de Bòsnia. Durant els JJ. OO. res semblava presagiar un conflicte bèl·lic, tot i que després de la mort de Tito aflorarien alguns símptomes que després suposarien la dissolució de Iugoslàvia. La ciutat va quedar destruïda incloent les instal·lacions olímpiques: es va cessar el manteniment de gairebé totes les estacions d'esquí, les pistes de bobsleigh van ser utilitzades com a trinxeres, es van plantar mines antipersona als voltants d'Igman i tant l'estadi Koševo com el pavelló Zetra van patir danys estructurals. De fet, els terrenys annexos a Zetra es van convertir en un cementiri. En acabar la guerra, les autoritats de Bòsnia i Hercegovina van dur a terme la reconstrucció de l'estadi nacional, del pavelló Zetra i de les pistes d'esquí principals. No va passar el mateix amb els trampolins ni la pista de bobsleigh, la remodelació dels quals ha estat posposada per falta de diners. El 2019, Sarajevo i Sarajevo Oriental van organitzar l'edició d'hivern del Festival Olímpic de la Joventut Europea. Estava previst que hagués passat el 2017, però els bosnians van acordar intercanviar-se l'edició amb Erzurum per problemes econòmics.


El 8 de febrer de 1991 va néixer a Etiòpia la Genzebe Dibaba Keneni (en amàric: ዲባባገንዘቤ) és una esportista etíop que competeix en atletisme, especialista en les carreres de mig fons i fons. Va ser campiona mundial a l'aire lliure el 2015.Va participar en dos Jocs Olímpics d'Estiu, els anys 2012 i 2016, obtenint una medalla de plata a Rio de Janeiro 2016, en la prova de 1500 m. Va guanyar dues medalles al Campiona 2015 i cinc medalles de or al Campionat Mundial d'Atletisme de Pista Coberta entre els anys 2012 i 2018. En la modalitat de camp a través, va obtenir dues medalles de plata al Campionat Mundial de Camp a Través, els anys 2011 i 2017. Al llarg de la seva carrera va aconseguir batre el rècord mundial dels 1500 m a l'aire lliure (3:50,07), així com les plusmarques mundials a pista coberta dels 1500 m (3:55,17), 2000 m (5:23,75), 3000 m (8:16,60), 5000 m (14:18,86), la milla (4:13,31) i les dues milles (9:00,48). El 2015 va ser condecorada amb el Premi Laureus a la Millor Esportista Femenina Internacional de l'Any. Les seves germanes Tirunesh i Ejegayehu van competir també en atletisme.


El 8 de febrer de 1994 va néixer a Hong Kong la Vivian Kong (en xinès cantonès: 江旻憓). És una esgrimidora hongkonguesa especialitzada en la modalitat d'espasa. Ha participat en dues olimpíades, a Rio 2016 i Tòquio 2020. Ha guanyat 2 medalles de bronze en els Campionats del Món. La seva primera medalla, aconseguida en el Campionat del Món de Budapest 2019, va suposar-li ser la primera tiradora de Hong Kong en guanyar una medalla en aquest campionat. A més també ha aconseguit 12 medalles (3 d'or) en els Campionats d'Àsia.Kong va començar a practicar el Taekwondo de molt petita, tot i que amb 11 anys es va passar al món de l'Esgrima. És llicenciada en Dret per la Universitat xinesa de Hong Kong i se la coneix per la seva pràctica del ioga i defensa del veganisme. Als Jocs Olímpics d'estiu de 2024 realitzats a París (França) aconseguí guanyar la medalla d'or en la prova individual femenina d'espasa. Vivian Kong, va ser la primera campeona olímpica de Hong Kong en esgrima.


El 8 de febrer de 1995 va néixer en Miguel Sánchez-Migallón Naranjo, és un jugador d'handbol que ocupa les posicions de central, lateral esquerre i extrem esquerre al SL Benfica de l'Andebol. És natural de Ciudad Real. Va començar jugant a l'handbol al Club Handbol San Francisco Javier, gràcies al seu germà, que ja hi jugava. Va començar jugant de porter, on no va tenir gaire èxit, així que va decidir ser jugador de camp. Després de la desaparició del BM San Francisco Javier va passar a formar part del BM Pio XII ia partir de la temporada 2010/2011 jugaria amb les categories inferiors del BM Ciutat Real. Allà Talant Dujshebaev s'hi va fixar i amb només 17 anys va fitxar pel BM. Atlètic de Madrid. Aquella temporada va marcar 25 gols en 22 partits a la Lliga ASOBAL. Després de la desaparició de l'equip a l'estiu del 2013, va quedar alliberat del seu contracte. El 27 de juliol del 2013 el BM Aragón fa oficial el seu fitxatge. El 26 de desembre del 2013 abandona el BM. Aragó amb la carta de llibertat amb destinació al Naturhouse La Rioja. El 2021 fitxa pel Vive Kielce. El 2 de novembre de 2016, debuta a la selecció espanyola d'handbol, aconseguint la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Tòquio i la medalla de plata del Campionat Europeu d'handbol el 2022. A l’estiu de 2024 va obtenir la medalla de bronze als Jocs Olímpics de París.

dijous, 30 de gener del 2025

30 de gener 1948 Inauguració dels Jocs Olímpics de Sankt-Moritz 1965 Neix Jordi Carulla 1987 Neix Arda Turan 1972 Neix Encarna Granados

 

Se’ns està acabant el mes de gener i constatem que molts jocs olímpics d’hivern comencen en el mes de gener. Altres protagonistes d’avui són des d'esportistes d’elit de futbol i atletisme a esportistes ocasionals que saben que cal mantenir el cos en forma.


El 30 de gener de 1948 es van inaugurar  els Jocs Olímpics de Sankt-Moritz 1948, oficialment coneguts com V Jocs Olímpics d'Hivern, van ser un esdeveniment multiesportiu internacional celebrat en Sankt Moritz (Suïssa). Era la primera vegada que es repetia una seu Olímpica. Després de dotze anys d'interrupció a causa de la Segona Guerra Mundial, els Jocs Olímpics d'Hivern van renéixer a Suïssa, on ja s'havien celebrat en 1928. Tot l'esdeveniment va estar embolicat en qüestions polítiques, des de l'elecció d'una ciutat suïssa per la seva neutralitat durant la guerra fins a l'exclusió del Japó i Alemanya. El comitè organitzador es va topar amb dificultats degudes a la falta de diners i de recursos humans. Van ser els primers jocs que es van celebrar amb Sigfrid Edström en la presidència del COI. Van participar 669 atletes —592 homes i 77 dones— de vint-i-vuit països en un total de quatre esports, dividits en nou disciplines i vint-i-dues proves. Va haver-hi dos esports de demostració: la patrulla militar, que passaria a ser el biatló, i el pentatló, que es va retirar del programa després d'aquesta edició. Van destacar per les seves actuacions els patinadors artístics Dick Button i Barbara Ann Scott i l'esquiador Henri Oreiller. La major part de les instal·lacions ja existien per endavant, atès que Sankt-Moritz ja havia albergat uns jocs d'hivern en 1928. Com totes les proves es van disputar a l'exterior, es va dependre molt de les condicions meteorològiques.El Centre de Premsa es va instal·lar a l'Hotel du Lac de St. Moritz-Bad. L'empresa estatal de correus i telecomunicacions PTT es va encarregar d'instal·lar allí l'equipament tècnic. La Comissió de Premsa va atorgar 498 acreditacions a periodistes de premsa de 38 països. Per primera vegada, la televisió va ser present en els Jocs Olímpics d'Hivern, representada per quatre emissores: la British Broadcasting Corporation (BBC) i les tres empreses estatunidenques National Broadcasting Company (NBC), Columbia Broadcasting System (CBS) i DuMont Graphic House. Vint empreses dels Estats Units, Gran Bretanya i França van produir reportatges cinematogràfics. La productora cinematogràfica suïssa Condor Film va rodar el seu documental Olympia St. Moritz en 1948 sota la direcció d'Heinrich Fueter i Georges Alexath i el camerògraf Robert D. Garbade.


El 30 de gener de 1965 va neixer en Jordi Carulla. No el busqueu com a gran esportista perquè no el trobareu… però ha practicat diferents esports: va jugar a básquet al Sant Genís dels Agudells i  en el Cercle Catòlic de Gracia en els 80, i a futbol sala en els 90 i 2000, actualment esquia a Andorra quan la seva feina li permet. Els passejos amb el Doc són ara el seu esport més habitual. Segueix en forma malgrat avui fa 60 anys.  


El 30 de gener de 1987 va neixer a  Bayrampaşa, Istanbul l’Arda Turan. És un futbolista turc. Començà a les categories inferiors dels clubs Altıntepsi Makelspor i Galatasaray SK. Va pujar al primer equip del Galatasaray la temporada 2004-05, tot i que fou cedit al Vestel Manisaspor. Retornà al seu club el 2006-07. El 6 de juliol de 2015, el FC Barcelona va anunciar el fitxatge de Turan des de l'Atlético de Madrid, per 34 milions d'euros, més 7 milions en variables. El contracte seria per cinc temporades, però Turan no podria debutar amb el nou club fins al gener de 2016, quan acabés la prohibició de fitxar que pesava sobre el Barça. El 7 de desembre de 2016, Turan va marcar el seu primer hat-trick pel Barcelona durant un partit de fase de grups de la Champions League contra el Borussia Mönchengladbach. Va esdevenir el sisè jugador en la història del Barça en marcar un hat-trick a la Champions League, després de Messi, Ronaldinho, Rivaldo, Samuel Eto'o i Neymar. Aquest va ser també el primer hat-trick de Turan en competició europea.

El 30 de gener de 1972 va néixer a  Sarrià de Ter l’Encarna Granados Aguilera, atleta catalana. Després de fer una prova de fons de 2.000 metres a la Devesa de Girona la van convidar a entrenar al GEIEG. Es va dedicar a la marxa perquè mancava gent per la prova de marxa de lliga. Va ser campiona d'Espanya en categoria absoluta de 3.000 m en pista coberta (1992, 1994), 10.000 m en pista (1993, 1994, 1995, 2000) i 10 km en ruta (1992, 1994, 1995, 1997), i campiona de Catalunya dels 10 km marxa (1996-99, 2002). Establí els rècords estatals de 3.000 m obstacles (1999) i 10.000 m en ruta (1993) i pista (2000). Ha participat en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, Atlanta 1996 i Sydney 2000, així com en diversos mundials, com el Campionat Mundial d'Atletisme de 1993 a Stuttgart, on obtingué la medalla de bronze en els 10 km marxa i de Göteborg el 1995. I dos Campionats d'Europa (1994 i 1998). Ha estat campiona de Catalunya de marató per relleus (2008).

dimarts, 28 de gener del 2025

28 de gener Sant Tomàs d'Aquino 1998 Inauguració de l'Stade de France 1947 Neix Txetxu Rojo 1986 Neix Tyronea Ennis-Hill 2000 Neix Abel Ruiz

 

Per molts anys! Avui es celebra la festivitat de Sant Tomàs d’Aquino, patró dels estudiants! I els que ens agrada aprendre som estudiants tota la vida... avui és el nostre dia!


Els nostres protagonistes d’avui són l’Stade de France i esportistes que fan futbol i atletisme.


El 28 de gener de 1998 es va inaugurar l’Stade de France a Saint-Denis (França). És un recinte esportiu situat en Saint-Denis, municipi al nord de la capital francesa. Es va inaugurar amb un partit de futbol França–Espanya; és el major estadi francès, amb un aforament que oscil·la entre 80.698 (futbol) i 77.083 (atletisme) espectadors, que permet la configuració multifuncional de les seves graderies inferiors retràctils. L'estratègica ubicació de l'estadi, situat en la intersecció de la «Autoroute du Nord» (A1) amb el segon anell de circumval·lació de París «Super-Périphérique» (A86), destaca per la seva proximitat a la capital i les seves bones comunicacions amb la xarxa de transport públic, mitjançant dues estacions de tren i altres dues de metro. Símbol de l'esport francès, és el seu estadi nacional de referència, albergant els partits com a local de les seleccions franceses de futbol i rugbi, a més de ser la seu habitual de les finals de la Copa de França de futbol i del Top 14 de rugbi. Com a estadi olímpic, va albergar les proves d'atletisme i el rugbi a París 2024. En competicions de futbol, ha estat seu del Mundial 1998 (nou partits inclosos l'inaugural i el final), l'Eurocopa 2016 (set inclosos l'inaugural i el final) o tres finals de Lliga de Campions (2000, 2006 i 2022). També ha albergat el Mundial d'Atletisme de 2003 i les finals del Mundial de Rugbi de 2007 i 2023.


El 28 de gener de 1947 neix a Bilbao en José Francisco Rojo Arroita més conegut com Txetxu Rojo, futbolista i entrenador de futbol. Jugava d'extrem esquerre i el seu únic equip va ser l'Athletic Club. Era el germà del també jugador de futbol José Ángel Rojo. En total, va disputar 413 partits a primera divisió, convertint-se en un dels jugadors amb més partits disputats en la història de l'Athletic Club. En total va marcar 48 gols. Es va retirar el 1982. L'Athletic va celebrar un partit d'homenatge en honor seu, jugant contra la selecció d'Anglaterra. El 1986 va començar a entrenar l'equip filial de l'Athletic Club. El 1989 va passar a ser l'entrenador del primer equip. Després de dirigir el Rayo Vallecano i es va retirar el 2004.


El 28 de gener de 1986 va neixer a Sheffield la Tyronea Ennis-Hill. És una atleta de pista i camp britànica, especialitzada en disciplines multiconcurs complet i 100 metres tanques. Una membre de la City of Sheffield Athletic Club, va ser campiona olímpica d'heptatló. També va ser campiona del món, d'Europa i també de pista coberta. Va guanyar el campionat del món, per la primera vegada, el 2009. Ostenta el rècord nacional britànic per a l'heptatló, pentatló cobert, els 100 metres tanques i el salt d'alçada a l'aire lliure. Va anunciar la seva retirada de l'atletisme el 13 d'octubre del 2016.


El 28 de gener de 2000 va neixer a  Almusafes, València, l’Abel Ruiz Ortega. És un futbolista que juga com a davanter al Girona FC de la Primera Divisió d'Espanya. L'abril del 2017 es va convertir en el primer jugador nascut el 2000 que debutava a les categories professionals del FC Barcelona. Aquest estiu va guanyar amb la selección española l’or als Jocs Olímpics de Paris 2024.

divendres, 24 de gener del 2025

24 de gener Sant Francesc de Sales 1952 Neix Neus Bartran 1971 Neix Sònia de Ignacio-Simó 1984 Neix Berta Castells 1991 Neix Rodrigo Corrales 1992 Neix Berta Tarrida


Els nostres protagonistes d’avui són el patró dels comunicadors, esportistes femenines de básquet, d’hoquei herba, atletisme, d’hoquei patins i un jugador de handbol. Avui apareix per primera vegada des del mes de setembre el llançament de martell. Partim de dates de neixament i fins ara no havíem trobat cap esportista d’aquesta modalitat.


Francesc de Sales va néixer l’any 1567 i va ser un escriptor que es va distingir per comunicar la seva veritat amb elegància i sense ferir ningú: escrivia i parlava amb tanta delicadesa que ningú no se sentia molest. Va ser un escriptor i orador que no buscava la polèmica, sinó la transmissió dels coneixements de l'Evangeli cristià. La seva destresa amb l'escriptura, pràcticament l'únic mitjà que va fer servir per convertir els calvinistes al cristianisme, va propiciar que, el 1923, Roma el nomenés patró dels periodistes i escriptors catòlics, de tots els que exerceixen l'ofici de comunicadors. Felicitem avui a tots els comunicadors i periodistes.


El 24 de gener de 1952 neix a Barcelona la Neus Bartran i Milian, jugadora i entrenadora de bàsquet catalana. Va començar a jugar al Club de Bàsquet Institució Montserrat, i posteriorment, va competir amb el Picadero Jockey Club durant tretze temporades (1968-81), amb el qual va aconseguir sis Lligues espanyoles, sis Copes de la Reina i tres Lligues catalanes, primer com a jugadora, i, després, com a entrenadora. A causa d'una greu lesió, es va retirar  de la competició al final de la temporada 1980-81. Com a entrenadora, va dirigir diversos equips de l'elit estatal: el Picadero Comansi (1980-84), El Masnou Comansi (1984-85), l'Universitari de Barcelona, Club Bàsquet Sant Just, el Club Esportiu Laietà, entre d'altres. Internacional amb la selecció espanyola en setanta-dues ocasions entre 1969 i 1980, va debutar als disset anys i va participar a quatre Campionats d'Europa (1974, 1976, 1978 i 1980). Entre altres reconeixements, ha sigut distingida com a Històrica del Bàsquet Català l’any 2008.


El 24 de gener de 1971 va neixer a  Terrassa la Sònia de Ignacio-Simó i Casas, jugadora d'hoquei sobre herba catalana. Formada al Club Deportiu Terrassa, va guanyar cinc Campionats de Catalunya, dos Copes de la Reina i una Lliga espanyola. Internacional amb la selecció espanyola, va participar en els Jocs Olímpics d'Atlanta 1996 i Sidney 2000, on va finalitzar en la quarta posició. Després de la seva retirada com a jugadora al final de la temporada 1999-00, va exercir com a entrenadora i directora tècnica del CD Terrassa, aconseguint dos Campionats de Catalunya, una Copa de la Reina i dues Lligues espanyoles. També va dirigir la selecció espanyola sub-18. Entre d'altres reconeixements, ha rebut la medalla a l'esperit esportiu de l'Ajuntament de Terrassa el 1997 i el premi a la millor esportista del 2000 de Terrassa.


El 24 de gener del 1984 neix a Torredembarra la Berta Castells, atleta catalana olímpica de llançament de Martell. Amb la selecció espanyola ha competit en tres Jocs Olímpics (Atenes 2004, Pekín 2008 i Londres 2012), cinc Campionats del Món (2003, 2005, 2007, 2009, 2011) i quatre d'Europa (2002, 2006, 2010, 2012). Més enllà de la seva carrera esportiva, ha estudiat la diplomatura de Nutrició Humana i Dietètica i des de l'any 2009 exerceix com a dietista en un centre especialitzat. Des de 2023 és membre de l'equip de govern de l'Ajuntament de Torredembarra com a regidora d'esports. Va començar a dedicar-se a l'atletisme als 12 anys, amb el que ha estat sempre el seu entrenador, José Luís Velasco. La seva millor marca personal va ser un llançament de 69,59 m., rècord estatal, que va fer a Manresa el 2012; també acumula onze rècords estatals en categoria absoluta, més els d'infantil, cadet, juvenil, júnior i sub-23. Va ser la primera llançadora de martell que participà en uns jocs olímpics enquadrada en la selecció espanyola. El 17 de febrer del 2019 va aconseguir medalla d'or al Campionat de Catalunya de llançaments llargs d'hivern.


El 24 de gener de 1991 va neixer a Cangas do Morrazo, a Pontevedra el Rodrigo Corrales Rodal. És un porter espanyol d'handbol que juga actualment al MKB Veszprém hongarès i a la selecció d'handbol d'Espanya. Amb la selecció ha guanyat la medalla d'or al Campionat Europeu d'Handbol Masculí de 2018 i al Campionat Europeu d'Handbol Masculí del 2020. En les Olimpíades de Paris 2024 va guanyar el  bronze amb la selecció espanyola amb un ajustadíssim 23 a 22 contra la selecció d’Eslovènia.


El 24 de gener de 1992 va neixer a  Sant Sadurní d'Anoia la Berta Tarrida i Calduch, jugadora d'hoquei sobre patins catalana. La Berta té una discapacitat auditiva que no l'impedí començar a practicar l'hoquei sobre patins als quatre anys. No obstant, amb 12 anys s'estrenà a les categories inferiors del Club Esportiu Noia jugant en la posició de davantera. Un any després, al 2005, debutà al primer equip femení del club, amb el qual competí quatre anys més. A la temporada 2009-10 fitxà pel Club Patí Vilanova, amb el qual debutà a la màxima categoria, l'OK Lliga femenina. Dos anys més tard, fitxà pel Reus Deportiu per dues temporades, amb el qual guanyà la Supercopa catalana de 2011. La temporada 2012-13 fitxà pel Club Patí Voltregà, entitat esportiva amb la qual ha assolit la victòria de més competicions.El 23 de maig de 2022 va comunicar a través de les xarxes socials que, després de nou temporades, posava fi a la seva trajectòria al club osonenc, amb el qual aconseguí dues lligues (2014, 2016), dues copes (2014, 2017) i quatre copes d'Europa (2013, 2016, 2017, 2019). A nivell de seleccions fou convocada tant amb l'espanyola com en la catalana, assolint amb la primera cinc copes d'Europa sub-19 consecutius (2006-10) i dues en categoria absoluta (2011, 2013), mentre que amb la segona es proclamà, en una ocasió, campiona de la Copa Amèrica (2011).