26 de juny 1993 Neix Ariana Grande (cantant) 2011 Mor Maria Lúcia Mot (historiadora)

Avui coneixerem dues dones que en el seu àmbit han fet sentir la seva veu.

Comencem per l’Ariana Grande que va néixer tal dia com avui de 1993 a Boca Raton, Florida. És actriu, cantant i ballarina nord-americana. Mesura 153 centímetres, és menuda però té una força impressionant que omple els escenaris. Ja diuen que al pot petit hi ha la bona confitura. Va debutar com a actriu l'any 2008 amb el paper de Charlotte al musical «13» de Broadway. Això li va permetre obtenir el primer dels seus molts reconeixements en la seva carrera artística, quan la National Youth Theatre Association Awards la va premiar amb el guardó a la millor actriu de repartiment, pel seu notable paper en el musical. Es caracteritza per la seva cua de cavall, les seves botes per damunt dels genolls, els seus vestits curts i la seva veu aguda i potent alhora. 

A aquesta cantant li va pasar el que no desitgem a ningú. El 22 de maig del 2017 hi va haver una explosió durant un dels seus concerts al Manchester Arena de Manchester, Regne Unit. La policia va confirmar l'assassinat de 22 de persones i més de 50 ferits. Ella no va suspendre la gira del Dangerous Woman Tour, i es va oferir a pagar el funeral de les víctimes que van morir en l'atemptat. El diumenge 4 juny d'aquell any es va fer un concert per recollir fons pels familiars de les victimes. Aquest concert es va anomenar One Love Manchester, i hi van participar cantants i grups molt importants i famosos. 

Sempre ha estat sensible als més desafavorits i al maltracte animal. Al seus 10 anys, Grande va co-fundar el grup de joves «Kids Who Care», amb els qui cantava al sud de Florida per realitzar esdeveniments de recaptació de fons per caritat. Va recaptar més de 500.000 dòlars per a obres de caritat només en l’any 2007. A l'estiu del 2009, com a membre de l'organització caritativa Broadway a l'Àfrica del Sud, Grande va ensenyar als nens a Gugulethu, Sud-àfrica com a intèrpret de música i dansa. El seu germà Frankie va col·laborar amb ella en aquesta labor. D'altra banda, Grande també s'ha associat amb Kleenex en la seva campanya Sneeze Shield.

El 2015, durant els seus concerts a Nova York de The Honeymoon Tour, Grande va motivar als seus seguidors a adoptar cadells rescatats per donar-los una llar. Va dur a quinze cadells, per l'adopció ella va pagar en els albergs, als seus concerts oferts al març al Madison Square Garden. Va fer això perquè els seus seguidors poguessin adoptarlos.

En un àmbit molt diferent, l’acadèmic, trobem la segona protagonista d’avui. El vint-i-sis de juny del 2011 mor a São Paulo la historiadora brasilera Maria Lúcia Mott. Destaquen les seves recerques en història de la salut i a més és pionera dels estudis de gènere al Brasil. Va ser una gran una historiadora i feminista brasilera. A partir de 1980 va desenvolupar investigacions sobre la història de la salut; va començar els seus estudis de gènere pràcticament a l'inici del desenvolupament d'aquesta àrea d'investigació a Brasil.

25 de juny 1678 Doctorat per Elena Cornaro (filòsofa) Dones i estudis universitaris 1975 Neix Chenoa (cantant)

Avui les dones que van ser les primeres en fer estudis universitaris i tenir doctorats són les protagonistes. Van haver d’obrir un camí que era només pels homes. A l’inici eren rara avis, a l’actualitat les coses han canviat molt, hi ha la possibilitat.

Al segle XXI, tot és possible i la legislació permet l’entrada de nois i noies a tots els estudis universitaris però  encara trobem “estudis de nois” i “estudis de noies”... el canvi és lent... L’anàlisi de les sol·licituds en primera preferència dels nois i noies que van accedir a la universitat el curs 2019-2020 permet constatar que, més enllà de la progressiva feminització que registren titulacions com Medicina o Dret, o la relativa masculinització dels estudis d’ADE, els homes no volen ser infermers ni mestres de l’etapa infantil (0-6 anys), de la mateixa manera que les dones mostren molt poc interès pels graus d’Enginyeria Informàtica o Enginyeria Mecànica. L’estadística del Consell Interuniversitari de Catalunya indica que els pocs títols on aquest curs no s’ha preinscrit cap noia són les enginyeries. En canvi, dels 310 estudiants que aquest curs van demanar, en primera opció, una plaça al grau d’Educació Infantil de la Universitat de Barcelona (UB), només hi havia 15 homes. A la Universitat Autònoma (UAB) els sol·licitants van ser 175, dels quals 166 eren dones. En el curs 2023-2024 de les 5.294 persones que s'han matriculat per primer cop a un estudi de grau de la UPC, 1.620 són noies mentre 3.667 són nois.

 

El vint-i-cinc de juny del 1678 a la Universitat de Pàdua, l'aristòcrata veneciana Elena Cornaro Piscopia (1646-1684) és la primera dona que rep un doctorat de filosofia. Seguint les recomanacions de Carlo Rinaldini, el seu tutor de filosofia, Felice Rotondi va sol·licitar a la Universitat de Pàdua que li atorgués el títol de doctora en teologia. Quan Gregorio Barbarigo, el bisbe de Pàdua, va rebre la notícia que Elena estava intentant obtenir el doctorat en teologia, es va negar a atorgar-l'hi, al·legant que era una dona. No obstant això, li va permetre obtenir el títol de doctora en filosofia i, després d'un curs brillant, va obtenir el seu títol. El 25 de juny de 1678, Cornaro es va graduar en la Catedral de Pàdua, davant la presència de les autoritats de la universitat, els professors de totes les facultats, els estudiants i la majoria dels senadors venecians, juntament amb nombrosos convidats de les universitats de Bolonia, Perusa, Roma i Nàpols. Elena va parlar durant una hora en llatí clàssic, explicant passatges complexos seleccionats a l'atzar d'un llibre d'Aristòtil. El seu públic la va escoltar amb gran atenció, i quan va acabar, el professor Rinaldini va procedir a atorgar-li la insígnia de doctora i el llibre de filosofia, i li va col·locar la corona de llorer corresponent al cap, l'anell en el seu dit i la muceta d'ermini sobre les seves espatlles. Aquesta escena va ser plasmada després en la Finestra Cornaro, situada en l'ala oest de la Biblioteca Thompson Memorial del Vassar College.

 

Juliana Morell o Morella (1594-1653)va ser una barcelonina políglota, poetessa, humanista i monja dominica espanyola d'expressió francesa. El 1608 es va doctorar en lleis summa cum laude. Juliana Morell, juntament amb Teresa de Jesús i Ia reina Isabel II d'Espanya, són les tres úniques dones que apareixen citades en el paranimf de la Universitat de Barcelona. Ha estat homenatjada en la llista de carrers de ciutats com Terrassa i Barcelona.

 

A partir d’elles parlarem d’algunes pioneres de l’edat moderna perquè l’Elena Conaro i la Juliana Morell o Morella van ser unes flors de les que no fan estiu, uns casos aïllats...

 

Podem parlar de Stefania Wolicka (1851 – 1937) que va ser una historiadora polaca (quan Polònia pertanyia a l’Imperi Rus) i la primera dona que va rebre un Doctorat en Filosofia a la Universitat de Zúrich l’any 1875. Va perseguir l'obtenció del seu títol universitari en història malgrat els esforços del govern rus de l'època per a evitar que les dones cursessin estudis superiors. El 1873, va desafiar un decret que ordenava a les dones russes que estudiaven a l'estranger a abandonar els seus estudis. Wolicka va decidir continuar els seus estudis després que la seva sol·licitud d'exempció del decret fos denegada. Wolicka va ser la primera dona a obtenir un Doctorat en Filosofia a Europa en l'era moderna.

 

Les universitats de Suïssa van ser les primeres universitats europees de l'era moderna a admetre estudiants femenines. Dones acadèmiques de Polònia, Àustria, Bèlgica i altres parts d'Europa es van traslladar a Suïssa a finals del segle XIX per a inscriure's en la universitat, com la primera dona universitària belga i la primera dona graduada universitària de Bèlgica, la doctora Isala Van Diest (1842-1916) que va ser la primera metgessa belga.

 

També coneixerem a Sofia Kovalévskaya (1850-1891) que va ser una matemàtica i escriptora russa que va fer contribucions significatives en els camps de l'anàlisi, les equacions diferencials parcials i la mecànica. Per a poder seguir uns estudis científics a l'estranger, ja que Rússia no donava passaports a dones solteres, ni permetia que una dona visqués separada de la seva família, Kovalévskaya va pactar un matrimoni de conveniència als 18 anys amb el paleontòleg evolucionista, Vladímir Kovalevski (germà del biòleg Aleksandr Kovalevski) i junts van viatjar a Viena. Ella es va inscriure en la Universitat de Heidelberg en 1869 i va seguir allà els cursos d'Hermann Ludwig von Helmholtz i Leo Königsberger. Aquests professors li van aconsellar marxar a Berlín a rebre classes de Karl Weierstraß o Weierstrass, però de manera privada, les mateixes que aquest impartia en la universitat, ja que aquesta no permetia la formació de dones. Karl Weierstraß ho feia amb gust, perquè era una de les seves millors deixebles. Entre els seus treballs, figuren "Sobre la teoria de les equacions diferencials", que va aparèixer en la Revista de Crelle, i "Sobre la rotació d'un cos sòlid al voltant d'un punt fix". El conte homònim del llibre Massa felicitat, de la Premi Nobel de Literatura Alice Munro, està inspirat en la vida de Kovalévskaya.

 

I per posar el contrapunt musical tal dia com avui, el vint-i-cinc de juny de 1975 va néixer a Mar del Plata (Argentina) als vuit anys se'n va anar amb els seus pares i germà de l'Argentina cap a Mallorca, lloc on va viure fins a entrar a l'acadèmia d'Operación Triunfo. Sí , estem parlant de María Laura Corradini Falomir, més coneguda pel nom artístic de Chenoa. Profusament identificada com a mallorquina, ha cantat algunes cançons en català com l'himne de Mallorca, La Balanguera, No Estaràs Sol (del disc de la Marató 2008)... Chenoa ha venut més d'1.000.000 discos en la seva carrera i és una de les artistes més conegudes del país.

16 de juny 1963 Valentina Tereixkova surt a l'espai (cosmonauta) 1936 Neix Mercedes Vilanova (historiadora i submarinista)

 

Avui una excosmonauta russa i una historiadora catalana, que va ser també pionera en escafandrisme.

Tal dia com avui de 1963, la Valentina Tereixkova s'enlaira en la càpsula espacial Vostok-6, convertint-se en la primera dona cosmonauta. Enginyera, militar i política russa. Fou la primera dona de sortir a l'espai exterior, a bord de la càpsula Vostok 6, el 16 de juny de 1963. Actualment és diputada del Comitè d'Afers Internacionals de la Duma pel partit de Rússia Unida. Valentina Tereixkova ha estat votada en un procés participatiu realitzat al març del 2010, a Palafrugell, de dones que mereixen un carrer. El 2011, va ser elegida membre de la Duma Estatal de Rússia del partit Rússia Unida a la llista regional de Yaroslavl. Tereshkova, juntament amb Elena Mizulina, Irina Yarovaya i Andrey Skoch, és membre d'un grup interfaccional de diputats per a la protecció dels valors cristians; en aquesta capacitat, va donar suport a la introducció d'esmenes a la Constitució russa, segons les quals, "l'ortodòxia és la base de la identitat nacional i cultural de Rússia". Vicepresidenta del Comitè d'Estructura Federal i Autogovern Local de la Duma Estatal des del 21 de desembre de 2011.

El setze de juny del 1936 neix a Barcelona la Mercedes Vilanova Ribas, historiadora contemporània catalana. A la Universitat de Barcelona, on fou alumna de Jaume Vicens i Vives, que li va dirigir la tesi de llicenciatura "¿Existió un eje Roma-Berlín?" (1959). Simultàniament amplià estudis al Barat College (EUA) i després feu la tesi doctoral, España en Maragall (1965), que dirigí Joan Reglà. Va col·laborar en les revistes El Ciervo i Ajoblanco. Després de visitar Israel, París i Cambridge, el 1968 fou nomenada professora ajudant del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat de Barcelona. El 1993 fou nomenada catedràtica d'història contemporània de la Facultat de Geografia i Història, càrrec que va ocupar fins a la seva jubilació, el 2006. També ha estat fellow del Wilson Center de Washington, mestra visitant de la Universitat Harvard, professora a la Universitat de Boston i investigadora a l'Institut d'Histoire du Temps Présent, del Centre Nacional de la Recerca Científica de París. Ha participat en diversos fòrums internacionals, com el Fòrum Mundial de les Dones de Beijing, el 1995. Va ser presidenta de l'Associació Internacional d'Història Oral entre el 1996 i el 2000. El 1989 va fundar i dirigir la revista Historia, Antropología y Fuentes Orales i va col·laborar amb el Projecte Internacional de Documentació dels Treballs Forçats. Ha dedicat els seus estudis a la vida de les persones analfabetes, a l'anàlisi electoral i a la creació de fonts orals, alguns dels quals han estat publicats a revistes com American Historical Review, Fundamentos de Antropología, Oral History Review i Vingtième Siècle. Revue d'Histoire. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. En l'àmbit esportiu, esdevingué la primera dona titular d'una llicència de capbussadora de primera classe a Espanya i la cinquena mundial. La fotografia d'avui és per una de les seves immersions.

17 de novembre Santa Isabel 1945 Neix Immaculada Socias, historiadora de l'art i docent universitària 1967 Neix Francesca García, historiadora i docent universitària

 

Avui les nostres protagonistes són dues professores universitàries de la Universitat de Barcelona.

Comencem per felicitar a les noies que es diuen Isabel o Elisabet en record a Santa Isabel d'Hongria. Santa Elisabet d'Hongria o de Turíngia va ser una princesa hongaresa, esposa del landgravi Lluís IV de Turíngia; que quan va ser vídua, va entrar al Tercer orde Franciscà i es va dedicar a fer obres de caritat. És venerada com a santa per l'Església catòlica i l'anglicanisme, i com a renovadora de la societat pel luteranisme.

Immaculada Socias Batet va néixer a Barcelona el 17 de novembre de 1945. És una historiadora de l'art i professora emèrita de la Universitat de Barcelona. De família vendrellenca, ha estat professora titular d'Història de l'art a la Universitat de Barcelona, on es formà com a llicenciada en Història de l'Art, i on va impartir assignatures relacionades amb la història de l'art dels segles XVII i XVIII, la història del gravat i el col·leccionisme. La seva tesi doctoral titulada “Els Abadal. Un llinatge de gravadors”. El fons de la Biblioteca de Catalunya (1990) va obtenir el Premi Oms i de Prat de Manresa. Entre els anys 2009 i 2013 va liderar el grup de recerca “Tresors, Marxants i Col·leccionistes: el diàleg entre Espanya i Amèrica (1850-1950)”, finançat per la Generalitat de Catalunya. Paral·lelament, entre 2010 i 2013, va ser la investigadora principal del projecte de recerca “El arte hispánico fuera de España: exposiciones universales, coleccionismo y diplomacia (1850-1950)” del Ministeri de Ciència i Innovació. Posteriorment va formar part del grup “La dispersión del arte europeo fuera de sus fronteras: colecciones, exposiciones, comercio del arte. El diálogo artístico y cultural con América, 1900-1989” del Ministeri d'Economia i Competitivitat (2014-2015). És membre de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i la seva recerca està centrada en la història social del col·leccionisme d'art constituïda per diverses branques, entre les quals destaquen col·leccions, col·leccionistes, comerç de l'art, vicissituds de les col·leccions, col·leccions, conflictes bèl·lics i exposicions d'art.

Francesca Garcia Almagro va néixer a la Mancha Real, Jaén, el 17 de novembre de 1967. És una historiadora llicenciada en geografia i història per la Universitat Autònoma de Barcelona. És especialista en tasques de gestió i direcció, completada la seva formació amb cursos de gestió administrativa i cultural i de museologia i arxivística. Va ser directora del Museu de Badalona des de 1999, en substitució de Joan Villarroya, fins al 2004, quan va ser nomenada per Caterina Mieras cap del gabinet de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Garcia va ser substituïda al museu per Joan Mayné. Va ser representant de la Junta de Museus de Catalunya des de l'any 2009 fins al 2014. D'altra banda, és coautora de diverses publicacions i articles sobre història local de Badalona i de Santa Coloma de Gramenet i va ser consellera de redacció del diari El Punt. Actualment és Cap del Departament de Difusió del Museu de Badalona i membre de la Junta de l'Associació de Museòlegs de Catalunya, des de l'any 2007.