Comencem amb un
esportista amb una breu però molt exitosa carrera en el món del tennis.
Continuem amb un futbolista molt estimat a casa nostra, una atleta paralímpica
auistraliuana i acabarem amb una atleta i una nedadora de casa nostra.
El 6 de juny de
1956 va neixer a Estocolm en Björn Borg. És un tennista suec que va destacar
entre 1973 i 1983 arribant a primer lloc del rànquing ATP. És considerat per
alguns especialistes com el millor jugador de la història del tennis o en tot
cas, entre els 5 millors de tots els temps. Durant els 9 anys de la seva
carrera va guanyar el 41% dels torneigs de Grand Slam individuals masculins (11
de 27) i quasi el 90% dels partits dels Grand Slam, essent les dues dades
rècords per a la història. A més va fer el doblet de Roland Garros i Wimbledon
tres anys consecutius, fet considerat quasi impossible pels jugadors actuals.
Entre els 11 títols de Grand Slam destaquen els cinc de Wimbledon consecutius i
sis Roland Garros. Aquesta darrera marca fou vigent fins que Rafael Nadal va
guanyar el títol per setena ocasió l'any 2012. Fou el primer tennista masculí
en guanyar deu títols de Grand Slam però la seva marca d'onze fou superada per
diversos tennistes posteriorment, i també el primer a superar el milió de
dòlars de guanys en una sola temporada (1979).
El 6 de juny de
1970 va neixer a Barcelona l’Albert Ferrer i Llopis, conegut com a Txapi Ferrer.
És un entrenador i exjugador de futbol català. Jugava a la posició de lateral
dret. S'inicià al futbol base del FC Barcelona, club on jugà durant vuit
temporades al primer equip, vivint la brillant època del dream team de Johan
Cruyff. Al Barça fou campió d'Europa el 1992 i cinc cops campió de Lliga, i
acabà la seva carrera al club amb 301 partits disputats. Posteriorment jugà al
Chelsea FC londinenc. Va ser un cop internacional amb la selecció catalana de
futbol i trenta-sis amb l'espanyola (1991-1999), amb la qual participà en els
Jocs Olímpics de Barcelona 1992 (on va ser medalla d'or), a les Copes del Món
de futbol de 1994 i 1998, i a l'Eurocopa de futbol de 1992. Un cop retirat ha
fet de comentarista esportiu de televisió a TV3 i La Sexta. Va debutar com a
entrenador l'octubre de 2010 amb el SBV Vitesse neerlandès. Posteriorment
entrenaria al Córdoba CF, equip amb el qual la temporada 2013-2014 va assolir
l'ascens a la primera divisió, un resultat extraordinari, ja que havia estat
fitxat d'emergència pel Còrdova per redreçar una crisi de resultats que
acostava l'equip a la cua de la classificació, però Ferrer en cinc mesos va
aconseguir el miracle de pujar l'equip a Primera, 42 anys després. La temporada
2014-15 Ferrer va començar-la amb el Còrdova, però els mals resultats de
l'equip, amb quatre derrotes i quatre empats, van provocar que la direcció del
conjunt andalús decidís destituir-lo el 20 d'octubre de 2014. Aquest fet va
convertir l'entrenador català en el primer a ser cessat del seu càrrec en
Primera divisió aquella temporada. Aquell mateix dia, l'entrenador serbi
Miroslav Đukić fou nomenat com el seu successor. El 20 de juny de 2015 fou
presentat com a nou entrenador del RCD Mallorca per a la temporada 2015-16,
prenent així el relleu de Miquel Soler al capdavant del conjunt balear.
El 6 de juny de
1982 va neixer a Canberra, Austràlia, l’Angie Ballard. És una atleta
paralímpica australiana que competeix en esdeveniments d'esprint en cadira de
rodes en la categoria T53. Es va quedar paraplègica als 7 anys a causa d'un
accident automobilístic.Va començar a competir en curses de cadires de rodes en
1994, i va representar a Austràlia per primera vegada a 1998. A quatre Jocs
Paralímpics de 2000 a 2012, va guanyar tres medalles de plata i dos de bronze.
El seu entrenador actual és Louise Sauvage i la seva companya d'entrenament és
Madison de Rozari.Ballard va obtenir beques d'atletisme a l'Institut Australià
de l'Esport des de 1999 fins 2001, i en la Universitat de Sydney (mentre
estudiava primer de comerç, i després psicología,) i també representa a
l'Institut d'Esport de Nova Gal·les del Sud. Ha estat nomenada per diverses
organitzacions com a ambaixadora esportiva, i actualment és membre de la junta
de Wheelchair Sports NSW. Va representar a Austràlia als Jocs Paralímpics
d'estiu de 2016. Aquests van ser els seus cinquens Jocs Olímpics.
El 6 de juny de
1982 va néixer a Tortosa la Laia Forcadell Arenas. És una atleta catalana
especialista en 400 metres llisos i en 400 metres tanques, diversos cops
campiona d'Espanya. Va formar-se i començar competir a la secció d'atletisme
del Club Natació Tortosa. Posteriorment va anar al Club ISS de l'Hospitalet de
Llobregat entrenada per Armando Álvarez Anaya.Ha estat 25 cops campiona
d’Espanya. A més el seu palmarès contempla dues medalles als Jocs
Iberoamericans, or l’any 2006 a Ponce, Puerto Rico, i bronze al 2009 a San
Fernando, Cadis. Ha estat cinquena en el Campionat d'Europa en pista coberta el
2005. Va guanyar el Campionat d'Espanya absolut en pista coberta el 2006. Va
participar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 de Pequín. La Laia Forcadell es
va retirar l'any 2012 per iniciar una nova etapa laboral. Les lesions van ser una
causa important de la seva decisió.
El 6 de juny de
1994 va néixer a Barcelona la Marina Garcia i Urzainqui. És una nedadora
catalana especialista en els 100 i 200 metres braça. Als Jocs Olímpics d'Estiu
de 2012 finalitzà en el 25è lloc a la fase preliminar dels 100 metres braça
femenins i no va poder disputar les semifinals. En la modalitat dels 200 metres
braça femenins tampoc va poder passar la ronda preliminatòria després de quedar
en 20è lloc. Finalment, també fou una de les quatre integrants de l'equip que
competí en els relleus 4x100 m. estils femenins, juntament amb Melanie Costa,
Judit Ignacio i Duane Da Rocha. En aquella ocasió, el combinat espanyol tampoc
va fer un bon resultat i no es classificà per a la final, quedant en 13è lloc.
Al Campionat del Món de natació de 2013, celebrat a Barcelona, disputà les
proves de 50, 100 i 200 metres braça, així com els relleus de 4x100 metres
estils. En els 50 m. braça, després de classificar-se a les preliminars, va fer
el desè millor temps de les semifinals amb un registre de 31.24 però va quedar
fora de la lluita per les medalles de la final. En aquella mateixa semifinal,
la lituana Ruta Meilutyte marcà un nou rècord del món de la prova amb un temps
de 29.48. A la prova de 100 m. braça acabà en 7è lloc de la final i va marcar
un nou rècord espanyol amb un temps de 1:07.08. En els 200 m. braça es
classificà per a les semifinals després de ser tercera de la seva sèrie
preliminar i establir un nou rècord espanyol amb un temps de 2:24.21. A les semifinals
registrà el tercer millor temps amb 2:22.88, rebaixant de nou el rècord
espanyol. Va tenir una formació complementària a la Universitat de Berkeley a Califòrnia.
El 2024 va anunciar la seva retirada de l'esport d'elit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada