Avui hi ha un
munt de protagonistes: esportistes (una ciclista, un tirador d’arc paralímpic,
un jugador de waterpolo i una gimnasta), una torxa olímpica que va anar cap a
Moscú i l’ascens a Primera del Girona Futbol Club.
El 19 de juny de
1978 neix la ciclista estatunidenca Theresa Cliff-Ryan. Va participar en els
Campionats del Món de Carretera de 2010 i en els Campionats del Món de
Carretera de 2011. Considerada la millor patinadora del món, aquesta
nord-americana de Michigan, va aconseguir nombroses medalles en campionats del
món, ressaltant 25 medalles d'or. Entrenava molt dur i era una gran
competidora, sempre sabia el que havia de fer i com fer-ho. El treball en equip
era un dels seus forts. Està casada amb el patinador australià Gary Ryan.
El 19 de juny de
1955 neix a Madrid l’Antonio Rebollo Liñán. Va ser un dels noms propis de les
olímpiades de Barcelona 92. És un ex-tirador amb arc paralímpic espanyol. El
seu nom és recordat principalment per encendre la flama provinent de la torxa
olímpica a l'Estadi Olímpic de Montjuïc a la Cerimònia Inaugural dels Jocs de
Barcelona 1992. A banda d'aquest esdeveniment, Antonio Rebollo va guanyar un
total de tres medalles paralímpiques entre 1984 i 1992.
El 19 de juny de
1974 neix a Barcelona en Josep Maria Abarca Plotas. És un jugador de waterpolo
català. Fou membre de l'equip espanyol que va guanyar la medalla d'or als Jocs
Olímpics d'Estiu de 1996 d'Atlanta, Geòrgia.
El 19 de junio de
1975 va neixer a Bujará, a l’Uzbekistán l’Oksana Aleksándrovna Chusovítina (en
rus s’escriu: Оксана Александровна Чусовитина). És una gimnasta uzbeka,
medallista olímpica i campiona del món que ha competit en representació de
diferents paisos. Va competir per l’URSS fins 1992, per l’Uzbekistán entre 1993
i 2005, per Alemania des de 2006 fins 2012 i novament per Uzbekistán des de
2013. La gimnasta Oksana Chusovitina porta vuit participacions en Jocs Olímpics. La gimnasta va
debutar a Barcelona 1992 amb un or (en equip) i una plata (individual en salt
de cavall). Tot i que inicialment va afirmar que es retiraria després dels
tardans Jocs Olímpics de 2020, Chusovitina més tard va declarar que tornaria a
l'entrenament per als Jocs Asiàtics de 2022, que es van posposar indefinidament
a causa de la pandèmia de COVID-19. Després va guanyar una medalla d'or en salt
a la Copa del Món de Doha 2022 i al Campionat Nacional d'Uzbekistan de 2022.
Quan se li va preguntar com l'ajornament dels jocs asiàtics influiria en els
seus plans d'entrenament, va declarar que el seu objectiu era continuar
entrenant i competir en els Jocs Olímpics de 2024 a París, França. Chusovitina
va competir als Jocs de Solidaritat Islàmica posposats el 2022 juntament amb
Dildora Aripova i Ominakhon Khalilova. Van acabar segones com a equip darrere
de Turquia. Chusovitina va guanyar l'or en salt. Havent obtingut medalla en
tres de quatre Copes del Món el 2022, Chusovitina va guanyar el títol de la
sèrie de la Copa del Món a Vault, una gesta que va repetir el 2023. El març de
2024, va competir en dos campionats de la Copa del Món, primer 23è en salt,
cosa que la va desqualificar de ser seleccionada a través de la seva puntuació
global al Campionat de Gimnàstica Asiàtic a finals de maig. Més tard, va quedar
segona en salt darrere de Tja thea Kysselef. El 23 de maig, Chusovitina va anunciar que es
retirava de la competició després d'una lesió que es va produir durant
l'entrenament. El març de 2024, Chusovitina "va obrir una escola combinada
i una acadèmia de gimnàstica a Taixkent gratuïta per als nens". Per la
lesió va haver d’aparcar el seu somni de competir als Jocs Olímpics de París
2024 amb 48 anys.
El 19 de juny de 1980
es va iniciar el recorregut de la torxa olímpica de Grècia fins a Moscú. Cinc
mil rellevistes la van portar en un recorregut de 4915 quilòmetres que va
seguir, a grans trets, la següent ruta a Grècia: Olímpia, Atenes, Larisa,
Tessalònica; a Bulgària: Sofia, Plovdiv, Pleven; a Romania: Bucarest, Bacău; a
l’Unió Soviètica: Chisinau, Kíev, Bélgorod, Oriol, Tula, Moscou. Relleus
secundaris van portar la flama olímpica a les subseus a Minsk, Tallinn, Leningrad
i Kíev. Misha, la mascota dels Jocs Olímpics Misha (en rus: Миша). En rus Misha
és un diminutiu del nom masculí Mijaíl, l'os també és una figura molt popular a
Rússia, on és present en moltes rondalles i llegendes populars. Misha va ser la
primera mascota d'un esdeveniment esportiu a convertir-se en un fenomen
comercial en poc temps. De fet, les nines, peluixos, tasses, records, còmics i
fins i tot una sèrie animada produïda al Japó es van inspirar en ella. Per
tant, podem considerar a Misha com la primera mascota moderna per a després
inspirar a altres mascotes de futurs esdeveniments esportius.
El 19 de juny del
2022 al Girona Futbol Club, S.A.D. va ascendir a Primera Divisió per segona
vegada a la seva historia i va esdevenir el vuitè equip català a assolir aquest
mèrit esportiu. El 4 de maig de 2024, el Girona aconseguí classificar-se
matemàticament per jugar la Lliga de Campions de la UEFA per primera vegada a
la seva història, en derrotar el FC Barcelona per 4-2 a Montilivi, a quatre
jornades per al final de lliga. En la seva primera temporada a Primera va ser l’equip
revelació. S’han escrit llibres sobre el tema i us en recomano un d’Eduard Solà
Adroer que porta per títol “100 motius per ser del Girona” editat per
Cossetània Edicions. A l’estadi de Montilivi el 2021 vèien partits de Segona
Divisió; el 2022 van celebrar l'ascens; el 2023 van tastar el lideratge de
Primera Divisió per primer cop a la història; el 2024, han estat en competició
europea… i, el 2025, continúen a Primera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada