26 de setembre Dia Europeu de les Llengües Sant Cosme i Sant Damià 1830 independència de Bélgica

Avui parlarem del Dia Europeu de les Llengües, de la festa de Sant Cosme i Sant Damià i de l’independència de Bèlgica.

Avui es celebra el Dia Europeu de les Llengües. El Dia Europeu de les Llengües se celebra des de l’any 2001 a iniciativa del Consell d’Europa. La diversitat lingüística present a Europa és un valor afegit que permet una millor entesa intercultural, és un element bàsic per entendre l’herència cultural i permet promocionar el plurilingüisme en aquest continent i arreu del món.

El desenvolupament del plurilingüisme entre els individus proporciona les condicions necessàries per a la inclusió política i social de tots els membres de la societat, per a la mobilitat per motius de feina i de lleure en un món globalitzat i multilingüe, per poder tenir accés al coneixement i per afavorir la presa de consciència i el respecte cap a la diversitat lingüística.

Algunes persones, fins i tot infants, mesuren el valor de les llengües segons el nombre dels seus parlants. Això ens pot donar que els seu ús sigui més ampli però cal fer la reflexió i l’acció per preservar totes les llengües que són font de cultura.

Avui l’església catòlica celebra la festa de Sant Cosme i Sant Damià. Van ser dos famosos metges, germans bessons, que moriren màrtirs en les persecucions de Dioclecià. Són venerats com a sants en totes les confessions cristianes.

Actualment la paraula independència sembla que està de moda però Bélgica tal dia com avui de l’any 1830 es va independitzar dels Paisos Baixos. Des de la fi de l'Edat mitjana en el segle XVII, el territori de l'actual Bèlgica va ser un pròsper centre cultural i comercial, agrupat en les Disset Províncies pels ducs de Borgonya en el segle XV, abans de passar a les mans de diverses potències europees —Espanya, Àustria, França i els Països Baixos— i posteriorment d'accedir a la seva independència el 1830. La història recent de Bèlgica ha estat marcada per la ràpida industrialització, la colonització del Congo, per les dues guerres mundials, i pel sorgiment de conflictes polítics entre les dues principals comunitats lingüístiques. Bèlgica és una monarquia constitucional, el sobirà de la qual és Felip I, el setè rei dels belgues. Bèlgica és un Estat federal des de 1994, integrat per sis entitats federals: tres regions (brussel·lesa, flamenca i valona) i tres comunitats (flamenca, francesa i alemanya). Bèlgica és la llar de dos grups culturals principals: els flamencs (58% de la població) a Flandes, al nord, i els francoparlants o valons (32%) a Valònia, al sud. La regió de Brussel·les-Capital, tot i que és oficialment bilingüe, és un enclavament majoritàriament francòfon dins Flandes, i agrupa el 10% de la població. Hi ha una petita comunitat de parla alemanya a la Valònia oriental.

21 de desembre Solstici d'hivern

L'any es divideix en quatre estacions: primavera, estiu, tardor i hivern. Cada estació comença amb un equinocci o un solstici. 

Els equinoccis són aquells dies de l'any en què el dia i la nit tenen la mateixa durada. Això passa aproximadament el 23 de setembre i el 20 de març.

Els solsticis són aquells dies de l'any en què la diferència entre la durada del dia i de la nit és màxima. Això passa aproximadament el 21 de juny i el 21 de desembre.

Un dels efectes que produeix la inclinació de l'eix de rotació de la Terra és que les estacions no coincideixen als dos hemisferis. Així, per exemple, ens trobem que quan a l'hemisferi nord és estiu, a l'hemisferi sud és hivern. Avui és un d’aquests dies especials mentre per a nosaltres élsolstici d’hivern en el qual vivim la nit més llarga a l’hemisferi sud estan vivint la nit més curta. 

Aquesta és una de les coses que més em va impressionar quan vaig començar a fer-me gran. Les coses que viviem nosaltres no eren iguals i alhora a tot arreu. Mentre nosaltres anem ben abrigats, altres comencen l’estiu....  El món era molt més gran i divers que l’expressió igualitària que fèiem servir per entendre’ns. Alguns però viuen tancats en la seva realitat i pensen que tot el món és com ells o com la seva situació i els costa ser empàtics i posar-se a la pell dels altres...

Sembla mentida... hi ha gent que si no sap...no opina

Podria semblar una obvietat però ho hem convertit en una raresa. Aquesta frase la va dir David Perkins, expert en Educació de Harvard ,en una entrevista publicada pel diari El Mundo el 4 d’octubre d’enguany. El professor diu coses molt interessants de la seva matèria però arribat un punt de l’entrevista passa això:  

“Sobre el controvertido tema de los deberes, el profesor afirma que no es un experto en ese tipo de investigaciones así que opta por no decantarse: "Hay algunos estudios que muestran que los deberes en casa no son muy beneficiosos, pero no tengo una opinión sólida sobre este tema, por lo que prefiero no adoptar una posición".”

Em sembla fantàstic per diferents motius:

- és un estudiós, un professor de Harvard, algú que en sap de veritat sobre temes d’Educació. Si en parlés tindríem en compte la seva opinió. Però la seva humilitat i la seva consciència a partir de la saviesa permet una visió més amplia de les coses,dels temes educatius, que fa que s’adoni que no els pot copsar en la seva totalitat i que,tanmateix, poden incloure aspectes que potser no tenim presents i per tant la nostra opinió no seria correcte i per tot això el millor és no definir-se. 

-  és un tema amb qui tothom, tècnic o no, s’hi atreveix. Moltes persones no tan sols opinen sinó que també pretenen “sentar càtedra”. Els temes educatius són molt propers a la gent, afecten a la seva vida diària si tenen infants.  

- la persona no cal que sigui protagonista de tot. Ja és protagonista d’un altre aspecte de la vida. És conscient que de vegades  hom pot estar en un segon terme i no passa res, no és menys. 

- no posa els seus prejudicis, o el que ha llegit o sentit de passada, com a elements sòlids sobre els quals construir el que sap. Crec que dir: “no ho sé”, “no ho tinc prou clar”, “em falten dades”, “cercaré la resposta” ens fa més persones. En el segle XXI ningú ho sap tot ni tan sols de la seva pròpia especialitat. El món és molt extens i ric.

- no és un tema que li sigui aliè: ha llegit, ha escoltat, ha viscut, te una opinió privada però com que no és prou sòlida prefereix no definir-se.

Seria molt bo que en el camp de l’Educació. en general, passés el mateix. La diversitat és molt complexa. Alguns mestres haurien de deixar de tirar pilotes fora  i de fer com el professor de Harvard, tenir la senzillesa de dir que d’un tema en concret no en saben i que no poden tenir una opinió sòlida. A partir d’aquí la solució és fàcil: Formació. Començar a formar-se molt seriosament perquè és molt important el que tenen entre mans. Vint-i-cinc infants que veuen el món pels seus ulls i que poden viure la diferència com una riquesa o com una llosa.

Realment em segueix semblant fantàstic. En un món cada vegada més “joísta” i ple de protagonistes en primera persona que, sempre, els més savis ens donen lliçons de senzillesa. Algú que creu que si no en sap prou... no opina.