El 4 de juny se
celebra el Dia Internacional dels Nens Víctimes Innocents d'Agressió. L'educació i l'esport són els grans restauradors d'aquestes xacres socials.
Avui tenim un capicúa
de motociclisme, i ho complementarem amb un superporter de hándbol i amb una
gran esquiadora.
El 4 de juny de
1965 va neixer a Gold Coast, a Austràlia en Michael Sydney Doohan, més conegut
com a Mick Doohan. És un expilot de motociclisme de velocitat australià. Sis
anys després d'un accident en Assen el 26 de juny de 1992 en el qual els metges
neerlandesos volien amputar-li la seva cama dreta, va guanyar cinc títols de
500cc de manera consecutiva. En 1994 va començar el campionat pas a pas, però
va guanyar nou carreres i el títol amb 143 punts. A la fi de 1998 havia guanyat
cinc campionats del món en la categoria reina de manera consecutiva. Una marca
només igualada per Giacomo Agostini i Valentino Rossi. Se'l considera un dels
millors pilots de la història del motociclisme, en haver guanyat de manera
consecutiva cinc títols mundials entre els anys 1994 i 1998, la categoria regna
dels Grans Premis, sent sol superat en el còmput global de campionats mundials
en aquesta categoria per Giacomo Agostini que va aconseguir vuit títols,
Valentino Rossi amb set (1 en 500cc i 6 en MotoGP) i Marc Márquez amb sis). A
més va aconseguir 54 victòries i 95 podiums en 500 cc, sempre com a pilot
d'Honda, i va vèncer en les 8 Hores de Suzuka de 1991. És el pare de Jack
Doohan, pilot del Campionat de Fórmula 2 de la FIA.
El 4 de juny de
1970 va neixer a Barcelona en David Barrufet i Bofill. És un ex jugador
d'handbol, porter del Futbol Club Barcelona. Va començar a jugar a handbol al
col·legi SAFA Horta de Barcelona a l'edat de 8 anys. Sis anys més tard ingressà
al FC Barcelona, on jugà a les categories inferiors fins a l'any 1988 quan
debutà amb el primer equip. Les temporades 2000-2001 i 2001-2002 va ser
escollit per la IHF millor porter del món i l'any 2003 va ser escollit com a
integrant de la selecció mundial ideal. Durant la seva trajectòria esportiva,
va arribar a ser capità de l'equip d'handbol del FC Barcelona. El dia 8 de
febrer de 2010, a punt de fer 40 anys, David Barrufet va anunciar la seva
retirada al final de la temporada 09-10. El 27 de febrer de 2011 va rebre un
homenatge que va concloure amb la retirada de la seva samarreta amb el número
16 al Palau Blaugrana, esdevenint així el 6é jugador de la secció amb la
samarreta retirada. Com a porter va guanyar fins a 71 títols amb el Barça.
El 4 de juny de
1970 neix a Bormio, Itàlia, la Deborah Compagnoni. És una esquiadora italiana,
ja retirada, guanyadora de quatre medalles olímpiques. Especialitzada en les
modalitats d'esquí alpí, eslàlom, eslàlom gegant i super gegant, va debutar
l'any 1985 i va aconseguir una medalla d'or (1987) i dos de bronze (1986 i
1987) als Campionat del Món júnior. A nivell nacional va aconseguir nou títols
de campiona d'Itàlia entre 1989 i 1997. Tot i les nombroses lesions que va
patir, va competir en tres Jocs Olímpics d'Hivern (Albertville 1992,
Lillehammer 1994 i Nagano 1998) aconseguint tres medalles d'or i una de plata.
També va aconseguir tres Campionats del Món, dos a eslàlom gegant (1996 i 1997)
i un a eslàlom (1997). Va guanyar 16 proves de la Copa del Món (14 en eslàlom
gegant, 2 en super gegant i 1 en eslàlom) entre 1992 i 1998 i va adjudicar-se
la Copa del Món d'eslàlom gegant el 1997. Va retirar-se de la competició el
1998. Entre d'altres reconeixements, va rebre el Collar d'or al mèrit esportiu
del Comitè Olímpic Italià el 1996.
El 4 de juliol de
1993 al Circuit de Catalunya en Carles Cardús i Carrió va fer la seva darrera
cursa, va ser el Gran Premi d'Europa de 1993, després de la qual es va retirar.
El 4 de juliol ja no tindrem blog i per tant em prenc la llicència d’avançar-lo
un mes. En Carles Cardús pilot de motociclisme de velocitat que destacà durant
la dècada de 1980 competint en la categoria de 250cc. Va ser Campió d'Europa
(1983) i dues vegades Campió d'Espanya (1982 i 1983). El 1990 va estar a punt
de guanyar-ne el Campionat del Món, però finalment fou subcampió darrere de
John Kocinski. Cardús és conegut amb el sobrenom de Tiriti, que heretà del seu
pare, Jordi Cardús, un consumat esportista que destacà en natació i futbol. El
malnom és una deformació de «tira-t'hi!», allò que li cridaven sovint els
companys de natació quan Cardús dubtava a tirar-se a la piscina (en aquella
època, sovint amb l'aigua força freda).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada