Santa Bárbara és la patrona dels qui treballen amb explosius (artificiers, militars d’artilleria, miners... ) també dels electricistes i dels qui treballaven a les canteres, per això sol apareixer en quadres amb blocs de pedra.
En català tenim una dita molt popular que diu que la gent “només se’ n recorda de Santa Bàrbara quan trona” fent referència a la falta de previsió i a les lamentacions de l’últim moment quan ja no hi ha res a fer.
M’ha cridat l’atenció que la festa de Santa Bàrbara o Aaid al Barbara es celebra també entre els cristians de Síria, Líban, Jordània i Palestina, entre els àrabs cristians. És un dia de festa similar a Halloween en el que els infants es disfressen i demanen dolços per les cases en record de la santa.
Un altre detall curiós fa referència a la llegenda oral de la persecució de Santa Bàrbara. Es diu que mentre fugia va córrer per un camp de blat acabat de sembra que va créixer a l’instant per ocultar per on ella havia passat i amagar el seu rastre. Actualment es recrea aquest miracle simbòlicament sembrant llavors de blat (o cigrons, grans de civada,faves o llenties...) en un cotó en la festivitat de Santa Bàrbara. Les llavors germinen i creixen fins a tenir 15 centímetres a temps per Nada, fent servir els brots per decorar el pessebre, que generalment se posa en aquell indret sota l’arbre de Nadal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada