Comencem el mes
de juny amb molts protagonistes esportistes, seccions, competicions... Comencem
amb la creació de la secció d’hoquei patins del FCBarcelona, seguim amb la XI
Copa del Món de Futbol es va disputar a l'Argentina, i a partir d’aquí quatre
dones nascudes tal dia com avui en esports ben diferents: bàsquet, tennis, futbol
i automobilisme.
La secció
d'hoquei patins del Futbol Club Barcelona va ser creada l'1 de juny de 1942,
però problemes de pista de joc van fer que no fos fins al 1948 que la secció
prengué plena activitat. La seva primera seu fou a una pista de la Gran Via.
Quan Llaudet amateuritzà les seccions, l'hoquei patins va viure uns moments
difícils. No fou fins a finals dels setanta i als vuitanta que, amb Josep
Lorente al capdavant, l'equip va arrasar a Espanya i a Europa, substituint al
Reus Deportiu com a referència. Després d'uns anys de recessió, a mitjans dels
noranta, amb Carlos Figueroa a la banqueta, tornà al primer pla mundial, fet
que ha convertit la secció en la més reeixida pel que fa a palmarès de la
història del club barceloní. El primer títol oficial va ser la Copa d'Espanya
(actual Copa del Rei) de la temporada 1952/53, i des de llavors fins a la
consecució de la Lliga l'any 2023 els equips de la secció han guanyat 140
títols en 12 competicions diferents. El principal rival per excel·lència és el
HC Liceo. També hi té molta rivalitat amb l'Igualada HC i el Reus Deportiu. Les
visites a Les Comes i a Reus es converteixen en un infern pels culers.
L’1 de juny de 1978
va començar a Buenos Aires Copa Mundial de Futbol. La XI Copa del Món de Futbol
es va disputar a l'Argentina, entre l'1 i el 25 de juny de 1978. La Copa del
Món tornava així a Sud-amèrica per primera vegada des de 1962. El torneig es va
disputar en sis estadis, repartits entre les ciutats de Buenos Aires, Rosario,
Mar del Plata, Córdoba i Mendoza. La mascota d'aquesta Copa del Món va ser el
Gauchito, mentre que la pilota oficial va sofrir un canvi revolucionari amb
l'aparició de l'Adidas Tango. Aquesta pilota va esdevenir un disseny clàssic
que va durar cinc Copes del Món, i comptava amb major impermeabilització que
els dissenys anteriors. Ennio Morricone composà la melodia del mundial,
encarregada per l'organització. El torneig es va jugar amb el mateix sistema
d'eliminació que el campionat anterior, Alemanya Federal 1974: un sistema de
grups a la primera fase en què els dos primers de cada grup es classificaven
pel sistema de grups de la segona fase, on es definien els dos finalistes. La
gran final es va jugar entre l'Argentina (que es va classificar guanyant per 6
a 0 la selecció peruana, en el partit que es considera un dels més polèmics de
totes les Copes del Món) i els Països Baixos. Va ser un partit molt disputat, i
es va haver de jugar la pròrroga, ja que en els 90 minuts havien empatat a 1.
Finalment, amb gols de Mario Alberto Kempes i Daniel Bertoni la selecció
albiceleste es va imposar per 3 a 1, alçant la copa per primera vegada, després
que se li hagués escapat l'any 1930, quan va perdre per 4 a 2 amb l'Uruguai.
L’1 de juny de
1989 va neixer a Girona la Georgina Bahí Blanquera. Llicenciada en Ciències de
l'Activitat Física i l'Esport a l'INEFC, començà a jugar amb les Dominiques de
Salt i el GEiEG. La temporada 2009-10 debutà a la Primera divisió amb l'Uni
Girona CB, amb el qual guanyà dues Lligues catalanes (2011 i 2012). Va jugar en
molts equips: el Club Basket Ciudad de Burgos, el Deportivo Berazategui de la
Superlliga argentina, l'Agrupació Esportiva Sedis Bàsquet, l'Ensino Lugo. Internacional
amb la selecció espanyola de bàsquet, disputà el Pre-Europeu de 2017 i de 2023.
Amb la selecció catalana absoluta ha disputat dos partits internacionals, el
primer contra Montenegro i el segon contra Ucraïna.També ha competit en la
modalitat de bàsquet 3x3 guanyant diverses proves d'àmbit estatal. Amb la
selecció espanyola disputà l'Europeu de Romania 2014. Per altra banda, també ha
exercit de delegada i de preparadora física en categories de formació. Anuncià
la seva retirada esportiva el juny de 2023.
L’1 de juny de
1982 neix a Lieja, Valònia, a Bèlgica, la Justine Henin. És una jugadora de
tennis professional retirada que va ostentar el número 1 del rànquing mundial
de la WTA durant 117 setmanes. Va ser una de les millors tennistes de la seva
generació i va destacar per ser una de les poques tennistes que utilitzava el
revés a una mà. En el seu palmarès consten 43 títols individuals entre els
quals en destaquen set títols de Grand Slam (quatre Roland Garros, dos US Open
i un Open d'Austràlia) i també una medalla d'or olímpica als Jocs Olímpics
d'Atenes 2004 en la modalitat individual. També va guanyar dos títols en la
modalitat de dobles femenins. Junt a la seva compatriota Kim Clijsters va
liderar l'equip belga en la Fed Cup en multitud d'ocasions i van aconseguir el
primer títol del seu país l'any 2001. Es va retirar definitivament a l'inici de
2011 degut a una lesió de colze crònica. L'any 2016 va ser inclosa en el International
Tennis Hall of Fame, la primera tennista belga en aconseguir-ho.
L’1 de juny de
1992 va neixer a Dosrius l’Olga García i Pérez. És una futbolista que ha jugat
com a davantera a la Primera Divisió femenina de futbol al Futbol Club
Barcelona i a l'Atlético de Madrid. Va començar la seva carrera a les
categories inferiors del FC Barcelona. Després de tres anys al club, havent
guanyat set títols, inclòs el triplet aconseguit la temporada 2012-13, fitxa
pel Llevant UE amb un contracte fins al 2015.Torna a jugar amb el FC Barcelona
des que va tornar del Llevant. Al final de la temporada 2017-2018 del FC
Barcelona tanca la seva segona etapa al Barça, i fitxa per l'Atlético de
Madrid. Posteriorment jugaria al Dux Logronyo. Al març de 2024 anuncia que
aquesta serà la darrera temporada com a futbolista professional.Ha disputat
també dos partits amb la Selecció femenina de futbol de Catalunya i ha marcat
tres gols, el darrer partit jugat al 2016.
L’1 de juny de
2004 va neixer a Pedreguer, Marina Alta, al País Valencià, la Maya Weug, pilot
de cotxes valenciana. Filla de mare belga i pare alemany, ha competit sota
nacionalitat espanyola, belga i, posteriorment, holandesa. Maya Weug és una
pilot de cotxes de la WSK Final Cup de 2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada