Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Patrimoni immaterial de la Humanitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Patrimoni immaterial de la Humanitat. Mostrar tots els missatges

dimarts, 20 de desembre del 2022

20 de desembre 1812 S'edita la recopilació de contes dels germans Grimm 1990 Patrimoni cultural immaterial de la Humanitat 1967 Neix en Xavier

 

Avui tenim uns protagonistes especials: els contes recopilats i adaptats pels germans Grimm, el Patrimoni immaterial de la Humanitat i l'aniversari del Xavier... què més voleu?


Els germans Grimm van ser Jacob Ludwig Karl Grimm (1785-1863) i Wilhelm Karl Grimm (1786-1859),dos germans nascuts a Hanau (Hessen-Kassel), catedràtics en l'especialitat de filologia germànica. Van realitzar extenses investigacions sobre l'alemany d'aquella època i també sobre el folklore de les diferents regions germàniques. Els germans Grimm no són autors o inventors de contes com Hänsel i Gretel, Els músics de Bremen, El llop i les set cabretes, La caputxeta vermella, El sastre valent, La Bella dorment del bosc, La Ventafocs, La Blancaneu i els set nans, L'ocell d'or, entre d'altres; sinó que són històries recollides per Jacob i Wilhelm de les veus del poble o de manuscrits de les biblioteques on ells van treballar. El seu mèrit va ser saber donar a les narracions la senzillesa i saviesa natural de la tradició narrativa oral.

Tal dia com avui de 1812 s'editen per primera vegada a Berlín (Alemanya) els "Contes per a la infància i la llar" recopilats pels germans Grimm des 1806. La segona part es publicarà en 1814. Amb el temps es traduiran a més de 170 idiomes en innombrables versions i s'inspiraran centenars de pel·lícules i des de 2005 seran Patrimoni de la Humanitat.


El Patrimoni cultural immaterial o Patrimoni cultural intangible forma part de les declaracions de la UNESCO per a la salvaguarda del patrimoni cultural no tangible, conegut com a «oral» o «immaterial». Segons la Convenció per la Salvaguarda del patrimoni Cultural Immaterial (Convention for the Safeguarding of Intangible Cultural Heritage), el patrimoni cultural immaterial (PCI) és «el gresol de la nostra diversitat cultural i la seva conservació, una garantia de creativitat permanent». Hi ha un comitè, que es reuneix de forma regular, per inscriure els elements del patrimoni cultural immaterial des d'on són triats, segons rellevància.

El concepte va sorgir l'any 1990 com a contrapartida al Patrimoni de la Humanitat, que està centrat en aspectes essencials de la cultura. El 2001, la Unesco va fer una enquesta entre estats i ONGs per intentar fer-ne una definició, i va ser adoptada una Convenció el 2003 per a la seva protecció. Es defineix com «el conjunt de creacions basades en la tradició d'una comunitat cultural expressada per un grup o per individus i que responen a les expectatives d'una comunitat en la mesura en què reflecteixen la seva identitat cultural i social». Llengua, literatura, música i dansa, jocs i esports, tradicions culinàries, els rituals i mitologies, coneixements i usos relacionats amb l'univers, els coneixements tècnics relacionats amb l'artesania i els espais culturals es troben entre les moltes formes de patrimoni immaterial. El patrimoni immaterial és vist com un dipòsit de la diversitat cultural i l'expressió creativa, així com una força motriu per a les cultures vives. Com pot ser vulnerable a fenòmens de la globalització, la transformació social i la intolerància, la Unesco encoratja a les comunitats per identificar, documentar, protegir, promoure i revitalitzar aquest patrimoni.

Són Patrimoni Immaterial de la Humanitat als Països Catalans, per ordre d'antiguitat: el Misteri d’Elx, la Patum de Berga, el Tribunal de les Aigües, els castells, el Cant de la Sibil·la, la dieta mediterrània, les festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí, les festes del foc del Pirineu i les Falles de València.


Tal dia com avui, de l’any 1967, va néixer el Xavier. Vam decidir fer camí junts fa una colla d’anys i continuem caminant... És el meu company de viatge i el pare de les meves filles. S’acosten dates especials en les que tornarem a sentir el cor trencat per les cadires buides però volem aprofitar el temps que tenim amb les cadires plenes. Avui, i cada dia, celebrem la Vida! Per molts i bons anys!


La fotografia d'avui és per la Patum de Berga. Pel foc del Salt de Plens a la Plaça de l'Ajuntament.



dijous, 20 de desembre del 2018

20 de desembre 1812 s'editen els contes dels Germans Grimm 1967 Neix el Xavier


Avui tenim uns protagonistes especials: els contes recopilats i adaptats pels germans Grimm, el Patrimoni immaterial de la Humanitat i l'aniversari del Xavier... què més voleu?

Els germans Grimm van ser Jacob Ludwig Karl Grimm (1785-1863) i Wilhelm Karl Grimm (1786-1859),dos germans nascuts a Hanau (Hessen-Kassel), catedràtics en l'especialitat de filologia germànica. Van realitzar extenses investigacions sobre l'alemany d'aquella època i també sobre el folklore de les diferents regions germàniques. Els germans Grimm no són autors o inventors de contes com Hänsel i Gretel, Els músics de Bremen, El llop i les set cabretes, La caputxeta vermella, El sastre valent, La Bella dorment del bosc, La Ventafocs, La Blancaneu i els set nans, L'ocell d'or, entre d'altres; sinó que són històries recollides per Jacob i Wilhelm de les veus del poble o de manuscrits de les biblioteques on ells van treballar. El seu mèrit va ser saber donar a les narracions la senzillesa i saviesa natural de la tradició narrativa oral.

Tal dia com avui de 1812 s'editen per primera vegada a Berlín (Alemanya) els "Contes per a la infància i la llar" recopilats pels germans Grimm des 1806. La segona part es publicarà en 1814. Amb el temps es traduiran a més de 170 idiomes en innombrables versions i s'inspiraran centenars de pel·lícules i des de 2005 seran Patrimoni de la Humanitat.

El Patrimoni cultural immaterial o Patrimoni cultural intangible forma part de les declaracions de la UNESCO per a la salvaguarda del patrimoni cultural no tangible, conegut com a «oral» o «immaterial». Segons la Convenció per la Salvaguarda del patrimoni Cultural Immaterial (Convention for the Safeguarding of Intangible Cultural Heritage), el patrimoni cultural immaterial (PCI) és «el gresol de la nostra diversitat cultural i la seva conservació, una garantia de creativitat permanent». Hi ha un comitè, que es reuneix de forma regular, per inscriure els elements del patrimoni cultural immaterial des d'on són triats, segons rellevància.

El concepte va sorgir l'any 1990 com a contrapartida al Patrimoni de la Humanitat, que està centrat en aspectes essencials de la cultura. El 2001, la Unesco va fer una enquesta entre estats i ONGs per intentar fer-ne una definició, i va ser adoptada una Convenció el 2003 per a la seva protecció. Es defineix com «el conjunt de creacions basades en la tradició d'una comunitat cultural expressada per un grup o per individus i que responen a les expectatives d'una comunitat en la mesura en què reflecteixen la seva identitat cultural i social». Llengua, literatura, música i dansa, jocs i esports, tradicions culinàries, els rituals i mitologies, coneixements i usos relacionats amb l'univers, els coneixements tècnics relacionats amb l'artesania i els espais culturals es troben entre les moltes formes de patrimoni immaterial. El patrimoni immaterial és vist com un dipòsit de la diversitat cultural i l'expressió creativa, així com una força motriu per a les cultures vives. Com pot ser vulnerable a fenòmens de la globalització, la transformació social i la intolerància, la Unesco encoratja a les comunitats per identificar, documentar, protegir, promoure i revitalitzar aquest patrimoni.

Són Patrimoni Immaterial de la Humanitat als Països Catalans, per ordre d'antiguitat: el Misteri d’Elx, la Patum de Berga, el Tribunal de les Aigües, els castells, el Cant de la Sibil·la, la dieta mediterrània, les festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí, les festes del foc del Pirineu i les Falles de València.


Tal dia com avui, de l’any 1967, va néixer el Xavier. Vam decidir fer camí junts fa una colla d’anys i continuem caminant... S’acosten dates especials en les que tornarem a sentir el cor trencat per les cadires buides però volem aprofitar el temps que tenim amb les cadires plenes. Avui, i cada dia, celebrem la Vida! Per molts i bons anys!


dimarts, 20 de desembre del 2016

20 de desembre 1812 s'editen contes dels Germans Grimm / 1967 neix el Xavier



Avui tenim uns protagonistes especials: els contes recolilats i adaptats pels germans Grimm, el Patrimoni immaterial de la Humanitat i l'aniversari del Xavier... què més voleu?

Els germans Grimm van ser Jacob Ludwig Karl Grimm (1785-1863) i Wilhelm Karl Grimm (1786-1859),dos germans nascuts a Hanau (Hessen-Kassel), catedràtics en l'especialitat de filologia germànica. Van realitzar extenses investigacions sobre l'alemany d'aquella època i també sobre el folklore de les diferents regions germàniques. Els germans Grimm no són autors o inventors de contes com Hänsel i Gretel, Els músics de Bremen, El llop i les set cabretes, La caputxeta vermella, El sastre valent, La Bella dorment del bosc, La Ventafocs, La Blancaneu i els set nans, L'ocell d'or, entre d'altres; sinó que són històries recollides per Jacob i Wilhelm de les veus del poble o de manuscrits de les biblioteques on ells van treballar. El seu mèrit va ser saber donar a les narracions la senzillesa i saviesa natural de la tradició narrativa oral.

Tal dia com avui de 1812 s'editen per primera vegada a Berlín (Alemanya) els "Contes per a la infància i la llar" recopilats pels germans Grimm des 1806. La segona part es publicarà en 1814. Amb el temps es traduiran a més de 170 idiomes en innombrables versions i s'inspiraran centenars de pel·lícules i des de 2005 seran Patrimoni de la Humanitat. 

El Patrimoni cultural immaterial o Patrimoni cultural intangible forma part de les declaracions de la UNESCO per a la salvaguarda del patrimoni cultural no tangible, conegut com a «oral» o «immaterial». Segons la Convenció per la Salvaguarda del patrimoni Cultural Immaterial (Convention for the Safeguarding of Intangible Cultural Heritage), el patrimoni cultural immaterial (PCI) és «el gresol de la nostra diversitat cultural i la seva conservació, una garantia de creativitat permanent». Hi ha un comitè, que es reuneix de forma regular, per inscriure els elements del patrimoni cultural immaterial des d'on són triats, segons rellevància.

El concepte va sorgir l'any 1990 com a contrapartida al Patrimoni de la Humanitat, que està centrat en aspectes essencials de la cultura. El 2001, la Unesco va fer una enquesta entre estats i ONGs per intentar fer-ne una definició, i va ser adoptada una Convenció el 2003 per a la seva protecció. Es defineix com «el conjunt de creacions basades en la tradició d'una comunitat cultural expressada per un grup o per individus i que responen a les expectatives d'una comunitat en la mesura en què reflecteixen la seva identitat cultural i social». Llengua, literatura, música i dansa, jocs i esports, tradicions culinàries, els rituals i mitologies, coneixements i usos relacionats amb l'univers, els coneixements tècnics relacionats amb l'artesania i els espais culturals es troben entre les moltes formes de patrimoni immaterial. El patrimoni immaterial és vist com un dipòsit de la diversitat cultural i l'expressió creativa, així com una força motriu per a les cultures vives. Com pot ser vulnerable a fenòmens de la globalització, la transformació social i la intolerància, la Unesco encoratja a les comunitats per identificar, documentar, protegir, promoure i revitalitzar aquest patrimoni.

Són Patrimoni Immaterial de la Humanitat als Països Catalans, per ordre d'antiguitat: el Misteri d’Elx, la Patum de Berga, el Tribunal de les Aigües, els castells, el Cant de la Sibil·la, la dieta mediterrània, les festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí, les festes del foc del Pirineu i les Falles de València.


Tal dia com avui, de l’any 1967, va néixer el Xavier. Vam decidir fer camí junts fa una colla d’anys i continuem caminant... S’acosten dates especials en les que tornarem a sentir el cor trencat per les cadires buides però volem aprofitar el temps que tenim amb les cadires plenes. Avui, i cada dia, celebrem la Vida! Per molts i bons anys!

diumenge, 16 de novembre del 2014

16 de novembre Santa Margarida 1945 fundació de l'UNESCO


Santa Margarida d'Escòcia fou una reina consort ( esposa del rei) d'Escòcia, esposa de Malcolm III d'Escòcia. És venerada com a santa per les esglésies catòlica i anglicana. És patrona d’Escòcia.

Tal dia com avui de l’any 1945 a Londres es va fundar l’UNESCO. L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides per promoure la col•laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Avui en dia 193 estats pertanyen a la UNESCO, i set més en són membres associats. Té la seu a París (França), i la seva xarxa comprèn més de 60 oficines arreu del món. Els projectes patrocinats per la UNESCO inclouen projectes científics internacionals, programes d'alfabetització, d'ensenyament tècnic o de formació de mestres, projectes històrics i culturals regionals, foment de la cooperació internacional per preservar el patrimoni cultural i natural mundial, i promoció dels drets humans.

A través de la “Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural”, la UNESCO va crear l'any 1972 un pla de protecció dels béns culturals del món conegut com a Patrimoni Comú de la Humanitat.

El Patrimoni Cultural de la Humanitat reconegut per l’UNESCO és per dates d’inscripció:
1984 i 2005: Obres d'Antoni Gaudí: el Parc Güell, el Palau Güell, la Casa Milà, la façana del Naixement i la cripta de la Sagrada Família, la Casa Vicens i la Casa Batlló a Barcelona, juntament amb la cripta de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló. 1991: El monestir de Poblet, a la Conca de Barberà.
1997: El Palau de la Música Catalana i l'Hospital de Sant Pau a Barcelona, obres de Lluís Domènech i Montaner.
2000: Les esglésies romàniques de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça.
2000: El conjunt arqueològic de Tàrraco, a Tarragona.

I també hi ha una altra part que en diuen Patrimoni immaterial de la Humanitat:
2005: La Patum de Berga (Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat – Patrimoni Cultural Immaterial).
2010: Els castells (Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat). En la valoració de la candidatura, la UNESCO destacà que els castells "són percebuts pels catalans com a part integrant de la seva identitat cultural, transmesa de generació en generació, i proporcionen als membres de la comunitat un sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat".