Els protagonistes
d’avui són tres homes brillants en els seus esports: Takasi Ono, Max Biaggi i
Roger Grimau; gimnàstica, motociclisme i bàsquet.
El 26 de juny de
1931 va néixer al Japó, a la Prefectura d’Akita en Takashi Ono. Va ser un
important gimnasta artístic japonès guanyador de tretze medalles olímpiques
entre les Olimpíades de Melbourne 1956 i Tòquio 1964, i altres set medalles en
Mundials entre el Mundial de Moscou 1958 i Praga 1962. Takeshi Ono era
especialista en les sis proves de gimnàstica artística —salt de poltre, cavall
amb arcs, sòl, anelles, barra fixa i barres paral·leles—, en cadascuna d'elles
almenys va aconseguir una medalla olímpica o en mundials; però va destacar
especialment en la barra fixa amb dos ors olímpics i un mundial, i en el salt
de poltre, amb un or en l'Olimpíada de Roma 1960. Es va estrenar en els Jocs de
Hèlsinki 1952 amb un bronze, però va anar a Melbourne 1956 on es va confirmar
com una alternativa seriosa per al domini de la gimnàstica soviètica, sumant un
or, tres plates i un bronze en aquesta competició. I la seva actuació a Roma
1960 li va col·locar com un dels millors gimnastes de la història, en
aconseguir altres tres ors, una plata i dos bronzes. Però Ono va poder acabar
el seu periple olímpic com qualsevol esportista somiaria. En els Jocs de Tòquio
1964, va ser l'encarregat d'emetre el discurs en la cerimònia d'obertura. I uns
dies després es va penjar, enfront del seu públic, una última medalla d'or
després d'imposar-se en la prova per equips.
El 26 de juny de
1971 va néixer a Roma en Massimiliano Biaggi, més conegut com a Max Biaggi. És
un pilot de motociclisme italià, famós pel seu talent i per les seves difícils
relacions amb la premsa, corredors, i integrants del seu propi equip tècnic. Va
ser campió d'Itàlia de 125cc (1990) i d'Europa de 250cc (1991). Va debutar en
el Campionat del Món en 1992 i va competir en ell fins a 2005. Va participar en
les categories de 250cc (1992-1997), 500cc (1998-2001) i MotoGP (2002-2005). Va
pilotar motos Aprilia (1992; 1994-1996), Honda (1993; 1997-1998; 2003-2005) i
Yamaha (1999-2002). Va aconseguir quatre títols consecutius en la cilindrada
del quart de litre (1994-1997) i va guanyar 42 grans premis (29 en 250cc i 13
en la categoria regna). Es retira el 7 de novembre de 2012 després del seu
últim títol. Biaggi ha estat campió de 250cc en quatre ocasions (1994, 1995,
1996 i 1997) i 2 en Superbikes (2010 i 2012).
El 26 de juny de
2023 el Futbol Club Barcelona va anunciar que substituiria Jasikevicius al
capdavant de l'equip de bàsquet. El va substituir Roger Grimau i Gragera i és l'entrenador
del Futbol Club Barcelona de bàsquet des del juny del 2023. Germà dels jugadors
de bàsquet Jordi Grimau i Sergi Grimau, va jugar a bàsquet a la posició
d'escorta. Des del 2003 al 2011 va jugar al Futbol Club Barcelona, equip del
qual va arribar a ser el capità. Va acabar la carrera com a jugador de bàsquet
al Bàsquet Manresa, on es va retirar al final de la temporada 2014-15. Roger es
va formar a les categories inferiors del Joventut de Badalona. Va debutar a la
lliga ACB amb el club verd-i-negre el 5 d'octubre de 1996 en un partit a La
Fonteta davant el Pamesa. S'hi va estar fins a la temporada 98-99. Va donar-se
a conèixer en la seva etapa al Lleida Basquetbol, club amb el qual va ascendir
de la Lliga LEB a l'ACB, va portar l'equip a disputar competicions europees i
va esdevenir jugador de referència. El 2003 va fitxar pel Futbol Club
Barcelona, club amb el qual va assolir els seus èxits esportius més grans.
Grimau va vestir 294 vegades la samarreta del Barça només en Lliga. En el seu
primer any guanyà la primera Lliga de les tres que assoliria amb el club. Els
títols van anar arribant i la progressió i la importància de Grimau dins del
vestidor, també. La temporada 2007/08 Roger Grimau esdevé primer capità, i una
temporada més tard el somni d'aixecar una Lliga –com a capità– es fa realitat.
La seva millor temporada fou la 2009/2010, en què Grimau aixecà quatre dels
cinc títols possibles: Eurolliga, Copa del Rei, Supercopa ACB i Lliga Catalana.
A l'Eurolliga, Roger Grimau va arribar a disputar 150 partits amb el Barça, i
la temporada 2008/2009 és aquella en què més partits va disputar, 23. A més, va
ser l'encarregat d'aixecar la segona Eurolliga de la secció, a París, al maig
del 2010. La seva màxima anotació va ser de 21 punts en un partit jugat a Roma
contra la Lottomatica Roma, la temporada 2007/2008. L'1 de juliol de 2011 es va
fer públic que després de 8 temporades, el jugador no renovaria pel FC
Barcelona. Una setmana després va fitxar per dues temporades pel Bilbao
Basket.Internacional absolut amb Espanya, Roger Grimau va participar en la
consecució de la medalla de plata al campionat d'Europa de 2003 celebrat a
Suècia, i en la medalla d'or aconseguida als Jocs del Mediterrani de l'any 2001,
celebrats a Tunísia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada