Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Madrid. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Madrid. Mostrar tots els missatges

dilluns, 15 de maig del 2023

15 de maig Sant Isidre, llaurador 2011 Moviment dels indignants Mes de Maria: Mare de Déu d'Urgell

 

El 15 de maig es celebra Sant Isidre Llaurador i recordem el moviment dels indignats.

Isidre, el Llaurador o de Madrid, va ser un camperol canonitzat al segle XVII i venerat com a sant per l'Església Catòlica. Des de 1622 és el patró de la pagesia espanyola (a Catalunya i, en menor mesura al País Valencià, va substituir els patrons tradicionals, els sants Abdó i Senén i sant Galderic) i de la ciutat de Madrid. La festa se'n commemora el 15 de maig, aniversari de la seva mort. En l’Espanya rural era un sant molt celebrat. A la ciutat de Madrid trobem molts llocs recordant la vida del sant en aquesta vil·la. És una festa on molts madrilenys es vesteixen de chulapos i chulapas, el vestit tradicional.


Però el 15 de Maig també és la data en la que l’any 2011 es va crear el moviment del “indignats” també conegut com el moviment del 15-M. Són una sèrie de protestes ciutadanes pacífiques que reivindiquen un canvi radical en la política espanyola i la seva societat. Els manifestant, etiquetats com a indignats, consideren que els partits polítics ni els representen ni prenen mesures pensant en l'interès de la població, i veuen que el futur que els espera és totalment incert i més difícil del que s'havien trobat les generacions anteriors.

Es van comparar amb la «Primavera Àrab» i el «Maig del 68», es van inicial el 15 de maig amb una convocatòria inicial a 58 ciutats d'arreu d'Espanya, dies abans de les eleccions municipals i autonòmiques espanyoles del 22 de maig. Es consideren un moviment no-violent, revolucionari i polític, tot i que apartidista (de cap partit polític), que està format per joves, gent gran i fins i tot famílies. A Madrid es van instal·lar a la Puerta del Sol i a Barcelona van ocupar amb tendes de campanya la Plaça de Catalunya. Actualment continuen treballant pels seus ideals des dels moviments veïnals i diverses associacions.


L'església dedica el Mes de Maig a la Mare de Déu. Nosaltres recordem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de la Mare de Déu d'Urgell. La Mare de Déu d'Urgell és una talla de fusta policromada del segle XIII d'estil romànic, imatge de la Mare de Déu amb el nen Jesús a la falda. La Mare de Déu d'Urgell és titular de la Catedral de la Seu d'Urgell i és la patrona de la ciutat.



dissabte, 11 de març del 2023

11 de març Dia Europeu de les Victimes del Terrorisme 2004 Atemptats de Madrid 2020 Confinament per Pandèmia a Espanya

 

L’onze de març és un dia que ha marcat clarament la nostra vida amb dos fets impactants: els atemptats de Madrid i l’inici del confinament per la pandèmia. Tots dos fets van aconseguir treure la part més humana i solidària per contrast amb la crueltat dels fets (de caràcter molt diferent).


Per aquests terribles atemptats es commemora avui el Dia Europeu de les Victimes del Terrorisme. Hi ha persones que treballen per l’atenció a les víctimes. En Robert Manrique després de ser víctima en l’atemptat d’Hipercor ha dedicat tots els esforços en localitzar víctimes, fer-los saber quins són els seus drets i ajudar-los a que puguin rebre l’atenció que requereixen (médica, psicológica, legal…). D’aquell tristíssim 11M apareix una dona forta i valenta que va perdre el seu fill en uns dels trens, que es converteix en la cara i la veu de les víctimes d’aquell atemptat, Pilar Manjón. Mai hauríen volgut viure aquestes situacions però un cop allà converteixen en força i solidaritat real el seu dia a dia. Sort en tenim de que hi ha persones al món que no treballen per la foto o les felicitacions sino al servei de la gent que més ho necessita. Ells son els protagonistes de la nostra imatge d'avui. 


L’any 2004 a primera hora del matí es van cometre uns terribles atemptats a Madrid en els que van morir 191 persones i més de 1800 van resultar ferides. Ens vam quedar aturats veient les imatges dels trens destrossats i pensant en aquelles persones que anaven a treballar, a estudiar… gent normal sense relevancia política. Tots ells van moure tot un país que des del dolor demanava Pau, demanava la fi de la violencia aquí i arreu. Van ser uns dies que malgrat pasar els anys no ens podem treure de la memoria.


I ja fa dos anys que ens van dir que ens haviem de confinar a casa per una pandèmia, de Covid-19, que s’obria pas de manera descontrolada i que s’encomava rapidament i tenia els serveis mèdics i hospitalaris saturats i una altíssima mortalitat. Tots a casa, excepte les persones de serveis essencials, i van començar uns mesos d’incertesa. Havia de ser per unes setmanes però es va anar allargant. I vam arreglant casa, vam fer manualitats, vam cuinar i vam fer moltíssimes videotrucades que han arribat per quedar-se. Avui, sembla que va estant més controlada la pandèmia perquè tenim una gran part de la población amb una pauta de vacunació ja amb tres dosis i l’àrea sanitària que ja sap què fer-ne, com fer i quan fer. Hem tornat a sortir, encara queda teletreball i mascaretes però ja hi torna haver l’aforament total en els equipaments esportius, sanitaris i de transports. Ens anem trobant amb una nova normalitat perquè hi ha coses que van arribar amb la pandèmia però han vingut per quedar-se.



dimarts, 15 de maig del 2018

15 de maig Sant Isidre Llaurador 2011 Moviment 15-M

El 15 de maig es celebra Sant Isidre Llaurador i recordem el moviment dels indignats.

Isidre, el Llaurador o de Madrid, va ser un camperol canonitzat al segle XVII i venerat com a sant per l'Església Catòlica. Des de 1622 és el patró de la pagesia espanyola (a Catalunya i, en menor mesura al País Valencià, va substituir els patrons tradicionals, els sants Abdó i Senén i sant Galderic) i de la ciutat de Madrid. La festa se'n commemora el 15 de maig, aniversari de la seva mort. En l’Espanya rural era un sant molt celebrat. A la ciutat de Madrid trobem molts llocs recordant la vida del sant en aquesta vil·la. És una festa on molts madrilenys es vesteixen de chulapos i chulapas, el vestit tradicional.

Però el 15 de Maig també és la data en la que l’any 2011 es va crear el moviment del “indignats” també conegut com el moviment del 15-M. Són una sèrie de protestes ciutadanes pacífiques que reivindiquen un canvi radical en la política espanyola i la seva societat. Els manifestant, etiquetats com a indignats, consideren que els partits polítics ni els representen ni prenen mesures pensant en l'interès de la població, i veuen que el futur que els espera és totalment incert i més difícil del que s'havien trobat les generacions anteriors.

Es van comparar amb la «Primavera Àrab» i el «Maig del 68», es van inicial el 15 de maig amb una convocatòria inicial a 58 ciutats d'arreu d'Espanya, dies abans de les eleccions municipals i autonòmiques espanyoles del 22 de maig. Es consideren un moviment no-violent, revolucionari i polític, tot i que apartidista (de cap partit polític), que està format per joves, gent gran i fins i tot famílies. A Madrid es van instal·lar a la Puerta del Sol i a Barcelona van ocupar amb tendes de campanya la Plaça de Catalunya. Actualment continuen treballant pels seus ideals des dels moviments veïnals i diverses associacions.


divendres, 19 de maig del 2017

19 de maig 1560 Madrid capital


Madrid no ha estat sempre la capital de l'estat i això pot ser una novetat.

L'any 1560 el rei es trasllada a Madrid i aquesta ciutat passa de facto a ser la capital d'Espanya. El rei però tindrà residència a Madrid i a Toledo. Per reial cèdula de 8 de maig de 1561, Felip II ordena el trasllat de la cort des de Toledo a Madrid, les formalitats d'aquest canvi són les pròpies de la tradició medieval i de les lleis de Castella: el rei passava a viure a Madrid, no necessàriament de manera permanent, i amb ell anava la cort. Però aquella cort del sobirà més poderós del món ja no era una petita cort feudal, sinó un gran aparell polític de cortesans, militars, buròcrates i servents acompanyats de l'enorme bagatge que això requeria, per la qual cosa una operació formalment rutinària era a la pràctica de gran calat. Felip II ja no traslladaria mai més la cort al llarg del seu regnat, cosa, però, que no va suposar que la capitalitat fos fixada jurídicament, sinó que fou una realitat de fet. 

En tot cas, aquest fet seria decisiu per l'evolució de la ciutat. La cort, la capitalitat, de facto primer i de iure més tard, (primer de fet i després per llei) serà consubstancial a Madrid des de llavors. Amb l'establiment de la cort a Madrid, la seva població comença a créixer de manera significativa, entre 1561 i 1571 passà de 7.500 a 33.000 habitants, població que incloïa als membres de la cort però també desheretats i buscaires de tot l'imperi. En un primer moment aquesta transformació no anà acompanyada d'una planificació urbana ni rebé el suport de la corona, més enllà de la construcció d'edificis del seu interès, sinó que el municipi hi va haver de fer front amb els seus escassos mitjans.

Madrid és avui encara la capital del regne d'Espanya i a més de la Comunitat de Madrid. És una ciutat situada a la meseta del centre de la Península Ibèrica seu de la cort dels reis d'Espanya des del 1561 (excepte el període 1601-1606). Té una població de 3.273.049 habitants (2010) i una àrea metropolitana de 6.043.031, la tercera ciutat més poblada de la Unió Europea, darrere de Berlín i Londres, i la tercera àrea metropolitana més poblada, darrere de la de París i Londres.



Com a capital de l'Estat espanyol, Madrid alberga les seus del govern espanyol (Gobierno de España), el Congrés i el Senat (Cortes Generales), els Ministeris, i les principals institucions i organismes oficials, així com la residència oficial dels Reis d'Espanya. Des de la vessant econòmica, Madrid és un important centre financer i industrial, acull el principal mercat de valors del país, de nombroses empreses nacionals i algunes de les més grans corporacions del món. Des de la vessant internacional, acull la seu mundial de l'Organització Mundial del Turisme (OMT) i organitza la fira FITUR. Madrid és també un important centre cultural i compta amb tres museus referents internacionals: el Museu del Prado, el Museu Thyssen-Bornemisza i el Museu Reina Sofia.

Questió: quin és el logo de la ciutat de Madrid i perquè? hi ha una estatua a una plaça important de Madrid... saps quina és? Dilluns en donarem la resposta.


dilluns, 15 de maig del 2017

15 de maig San Isidro 2011 15-M


Els nostres protagonistes d'avui són Sant Isidre i el moviment dels indignats.

Isidre, el Llaurador o de Madrid, va ser un camperol canonitzat al segle XVII i venerat com a sant per l'Església Catòlica. Des de 1622 és el patró de la pagesia espanyola (a Catalunya i, en menor mesura al País Valencià, va substituir els patrons tradicionals, els sants Abdó i Senén i sant Galderic) i de la ciutat de Madrid. La festa se'n commemora el 15 de maig, aniversari de la mort. En l’Espanya rural era un sant molt celebrat. A la ciutat de Madrid trobem molts llocs recordant la vida del sant en aquesta vil.la.

Però el 15 de Març també és la data en la que l’any 2011 es va crear el moviment del “indignats” també conegut com el moviment del 15-M. Són una sèrie de protestes ciutadanes pacífiques que reivindiquen un canvi radical en la política espanyola i la seva societat. Els manifestant, etiquetats com a indignats, consideren que els partits polítics ni els representen ni prenen mesures pensant en l'interès de la població, i veuen que el futur que els espera és totalment incert i més difícil del que s'havien trobat les generacions anteriors.



Comparades amb la «Primavera Àrab» i el «Maig del 68», es van inicial el 15 de maig amb una convocatòria inicial a 58 ciutats d'arreu d'Espanya, dies abans de les eleccions municipals i autonòmiques espanyoles del 22 de maig. Es consideren un moviment no-violent, revolucionari i polític, tot i que apartidista (de cap partit polític), que està format per joves, gent gran i fins i tot famílies. A Madrid es van instal.lar a la Puerta del Sol i a Barcelona van ocupar amb tendes de campanya la Plaça de Catalunya. Actualment continuen treballant pels seus ideals des dels moviments veïnals i diverses associacions.


dimarts, 4 d’abril del 2017

4 d'abril 1910 inici de Gran Via a Madrid 1964 The Beatles a Billboard 1968 mor Martin Luther King

Avui els nostres protagonistes formen part de mons ben diferents: l’arquitectura civil, la música i la política.

Les ciutats es van fent... I moltes vegades les grans avingudes s'han fet eliminant moltes cases i carrerons petits. Tal dia com avui de 1910, a Madrid, amb la presència del Rei Alfons XIII, que dóna els primers cops amb un piqueta d'or per iniciar la demolició d'un edifici, comencen els treballs de construcció de la Gran Via de Madrid, un projecte aprovat fa sis anys per tal de descongestionar la Puerta del Sol i fer desaparèixer uns quants carrers insalubres, tot això tractant d'emular les luxoses avingudes de París, que marca la pauta en aquesta època, encara que també es nota la presència de la moda nord-americana, amb influència dels carrers Chicago i Nova York. Aquesta emblemàtica avinguda de bells edificis es convertirà en lloc cosmopolita en el qual voldran fotografiar tots els turistes que arribaran a la capital. La majoria dels seus edificis seran utilitzats com a oficines o amb fins comercials. Durant el dia serà una àrea molt activa de la ciutat on milers de ciutadans i cotxes circulin sense parar i de nit continuarà la seva frenètica activitat amb les seves grans sales de cinema, teatres, bars... 

No havia passat mai i no ha tornat a passar! El 4 d’abril de 1964 The Beatles ocupen les cinc primeres posicions a la llista de senzills americana Billboard top 40. Un sol grup copa les cinc primeres posicions.


I recordem un home que ha passat a la història per moltes coses entre elles per ser, fins aquell moment el més jove premi Nobel de la pau. Tal dia com avui de 1968 va morir assassinat a Memphis Martin Luther King. Era el líder espiritual del "poder negre" cèlebre per la seva frase “I have a dream” el somni de la igualtat entre races als Estats Units.


dimarts, 20 de setembre del 2016

20 de setembre 1519 comença la volta al món 1644 Pekin capital 1946 S'inaugura el Festival Internacional de Cinema de Cannes


Avui viatge, capitalitat i cinema... bon dimarts!

Tal dia com avui del 1519 es diu que el mariner Magallanes salpa des de Sanlúcar de Barrameda i comença la primera circunnavegació exitosa del món. L’expedició serà complex i patirà la força dels elements naturals i dels indígenes de diferents zones del món...

Les capitals també canvien de lloc. A la Xina, Pequín no sempre ha estat la capital. Diuen que tal dia com avui de 1644,  Shunzhi, Emperador de la Xina, va traslladar la capital de Mukden a Pequín. Una pista... Madrid no sempre ha estat la capital d’Espanya. Vols veure quines ciutats ho han estat?

El Festival de Cinema de Canes és un prestigiós festival de cinema internacional creat el 1939 que es va celebrar per primera vegada del 20 de setembre al 5 d'octubre de 1946 a la ciutat costanera de Canes, a la Provença. Per tant va néixer tal dia com avui del 1946. Des de llavors s'ha celebrat cada any, llevat de per algunes excepcions. El Festival Internacional de Cinema de Canes (en francès Festival de Cannes), és un dels festivals de cinema més prestigiosos del món, que cada any se celebra durant la segona quinzena del mes de maig a la ciutat francesa de Canes, als Alps Marítims. El Festival sol aconseguir la màxima atenció per part dels mitjans de comunicació, i moltes estrelles del cinema assisteixen a les diferents projeccions de pel·lícules que acull. El festival de Canes és un festival de categoria "A" junt amb els festivals de Berlín, Venècia, Sant Sebastià, Mar del Plata o Karlovy Vary.

A Canes es lliura un prestigiós premi conegut com a Palma d'Or que concedeix un prestigiós jurat internacional compost per professionals del món del cinema. El màxim guardó que atorga el festival és la Palma d'Or a la millor pel·lícula. A vegades, diverses pel·lícules comparteixen el guardó el mateix any.

dijous, 19 de maig del 2016

19 de maig 1560 Madrid capital d'Espanya


Quan ens pregunten quina és la capital d’Espanya contestem que Madrid. Però això no sempre ha estat així. 

Això va començar a ser veritat l’any 1560. I se’n va encarregar de fer-la capital el rei Felipe II d'Espanya, anomenat «el Prudent» que va ser rei de Espanya des del 15 de gener de 1556 fins a la seva mort. En aquest moment els reis ho eren de diferents territoris per qüestions bèl·liques o per matrimoni. Ell ho va ser també de Nàpols i Sicília des de 1554 i de Portugal i dels Algarves -com Felip I- des de 1580, realitzant la tan anhelada unió dinàstica amb Portugal que va durar seixanta anys. També va ser rei d'Anglaterra i Irlanda iure uxoris, pel seu matrimoni amb María I, entre 1554 i 1558.

Aquest rei va fixar la capital a Madrid, on va assentar tota la burocràcia i va crear un circuit anual pels reals llocs de l'Escorial i Aranjuez. 

Des de llavors Madrid ha estat la capital d'Espanya, excepte en aquestes èpoques:

- Entre 1601 i 1606 que la capitalitat va passar a Valladolid.
- Entre 1729 i 1733 la família reial i bona part de la Cort es van traslladar a Sevilla.
- Entre 1808 i 1814 en la Guerra del Francès en què varies ciutats van acollir les Corts Generals, entre elles Sevilla i Cadis.

- Entre 1936 i 1939 durant la Guerra Civil Espanyola, quan el govern de la República es trasllada a València i després a Barcelona; de l'1 d'abril al 18 d'octubre de 1939, quan en finalitzar la Guerra Civil, la ciutat de Burgos ostenta la capitalitat d'Espanya.

divendres, 6 de febrer del 2015

6 de febrer 2002 i 2003 intervencions mèdiques rellevants


Avui la protagonista és la medecina del segle XXI. Ja hem parlat dels avenços de la investigació mèdica i farmacològica. A finals del segle XX i l’inici del XXI són un moment clau perquè es van assolint nous materials i noves tècniques que permeten traspassar als humans el que s’ha anat provant al laboratori. Gràcies a tots aquests avenços ha millorat molt, no unicament la durada de la vida sinó la qualitat de vida.

Tal dia com avui de l’any 2002 un equip mèdic de la Clínica Universitaria de Navarra va realitzar el primer implant de cèl·lules mare a España per regenerar un cor infartat.

Un any més tard, al 2003 a l’Hospital de La Paz de Madrid van lograr trasplantar un aparell digestiu complet (estómac, duodè, intestí prim, pàncrees i fetge) a més d’un ronyó a Leyre Serradilla, una adolescent de 16 anys que patia pseudo-obstrucció idiopàtica crònica.

Actualment trobareu més informació sobre trasplantaments a Catalunya a http://trasplantaments.gencat.cat/ és especialment interessant l’esborrany de l’informe del 2014 sobre aquest tema. 

dimarts, 2 de desembre del 2014

2 de desembre 1617 inici obres Plaza Mayor de Madrid 2009 inauguració Burj Khalifa


Avui va d’Arquitectura: una plaça singular a Madrid i la torre més alta del món a Dubai...

La Sra. Ana Botella, alcaldessa de Madrid, va posar la Plaza Mayor al mapa mundial quan va presentar la candidatura de Madrid als jocs olímpics i glosant les virtuts de la ciutat va dir que  es podia gaudir d’un “relaxing cup of café con leche en la Plaza Mayor”.

Avui parlem de la Plaza Mayor perquè tal dia com avui de 1617 es van iniciar les obres de la seva construcció. Ha passat per diverses fases però el que veiem avui és una plaça porticada de planta rectangular, de 129 metres de llarg per 94 metres d'ample, que està completament tancada per edificis d'habitatges de tres plantes, amb 237 balcons en total que donen a la plaça. Disposa de nou portes d'accés, de les quals la més coneguda és la de l'Arc de Cuchilleros, a la cantonada sud-oest de la plaça. En el centre del costat el nord de la plaça s'aixeca la Casa de la Panadería i davant seu, en el costat sud, la Casa de la Carnicería. Als porxos, sostinguts per pilars de granit, s'allotgen nombrosos comerços d'hoteleria, en ser un important punt turístic de Madrid, així com botigues de col·leccionisme, filatèlia i numismàtica. 

L'Arc de Cuchilleros és la més famosa de les nou portes d'accés de la Plaça Major de Madrid i està situada a la cantonada la sud-oest de la plaça. La considerable alçada d'aquest arc es deu al gran desnivell que hi ha entre la Plaça Major i la Cava de Sant Miquel. L'arc de Cuchilleros és obra de Juan de Villanueva, qui després de l'incendi de 1790, va tancar completament la plaça habilitant una sèrie d'arcades per al seu accés. L'origen del seu nom prové del carrer de Cuchilleros al que dóna sortida, i en la que antigament s'ubicaven els tallers del gremi de ganiveters, doncs subministraven els seus articles al gremi de carnissers establert dins de la plaça.

En l'actualitat, tant la Plaça Major, com l'arc i carrer de Cuchilleros, són un destacat punt turístic de la capital d'Espanya, on es troben nombrosos restaurants i bars típics. Entre ells es poden citar el restaurant Sobrino de Botín, que figura al Llibre Guinness de Rècords per ser el restaurant més antic del món, ja que va ser fundat el 1725.

Tal dia com avui del 2009 es va fer la primera inauguració de la torre anomenada Burj Khalifa (Torre Califa) és l'edifici més alt del món. La inauguració oficial va tenir lloc el 4 de gener de 2010.

Té una alçada de 828 metres i diuen que es pot reconèixer des de 95 kilòmetres. Per fer-nos una idea de la seva alçada el millor és comparar-lo amb el gratacel més famós del món, l'Empire State de Nova York. Amb 381 metres d'altura (431 si incloem la seva antena), el gratacel novaiorquès és la meitat que el Burj Khalifa. En la construcció de l'edifici han participat més de 12.000 persones de 30 països. Anteriorment va ser conegut com Burj Dubai (Torre de Dubai). El gratacel destaca per tenir un gran nombre de plantes residencials, cosa insòlita fins al moment.

divendres, 10 d’octubre del 2014

10 d'octubre 1813 neix Giuseppe Verdi, 1856 s'inaugura el Teatro de la Zarzuela de Madrid


Per avui dos esdeveniments de música...

Tal dia com avui l’any 1813 va néixer Giugeppe Verdi. Sento  aquest nom amb la veu de Ramon Gener, director i presentador de l’Òpera en texans de TV3. Ell viu amb tanta passió la música i és tan bon comunicador que ha aconseguit que moltes persones que estaven allunyades d’aquest gènere s’hi acostessin. Giuseppe Fortunino Francesco Verdi va néixer a Roncole, 10 d'octubre de 1813. És un compositor d'òpera italià que va composar obres tan famoses com La Traviata, Rigoletto o obres d’inspiració shakespeariana com Otello i Falstaff. La seva originalitat i fecunditat no varen tenir rival.

El Teatro de la Zarzuela de Madrid va ser inaugurat el 10 d'octubre de 1856 (data de l’aniversari de la reina Isabel II) per iniciativa de la Sociedad Lírico Española, que volia que els músics espanyols, i sobretot els autors de sarsuela i òpera espanyola, disposessin d'un espai on poder-ne estrenar les obres. A Madrid ja hi havia el Teatro Real que estava reservat a l'òpera italiana. El teatre té una cabuda de 1.250 butaques. És un teatre a la italiana, que es va inspirar en la Scala de Milà i tenia una sala en forma de ferradura amb platea i tres pisos de llotges. El 6 de novembre de 1909 va quedar destruït per un incendi. Reconstruït a continuació, amb estructura metàl•lica, menys elements de fusta i tres pisos de galeries, amb llotges només als costats, per l'arquitecte Cesáreo Iradier, va reprendre la seva trajectòria obrint de nou l'1 de febrer de 1913.

dilluns, 19 de maig del 2014

19 de maig 1560 Madrid passa a ser la capital d'Espanya


L'any 1560 el rei es trasllada a Madrid i aquesta ciutat passa de facto a ser la capital d'Espanya. El rei però tindrà residència a Madrid i a Toledo. Per reial cèdula de 8 de maig de 1561, Felip II ordena el trasllat de la cort des de Toledo a Madrid, les formalitats d'aquest canvi són les pròpies de la tradició medieval i de les lleis de Castella: el rei passava a viure a Madrid, no necessàriament de manera permanent, i amb ell anava la cort. Però aquella cort del sobirà més poderós del món ja no era una petita cort feudal, sinó un gran aparell polític de cortesans, militars, buròcrates i servents acompanyats de l'enorme bagatge que això requeria, per la qual cosa una operació formalment rutinària era a la pràctica de gran calat. Felip II ja no traslladaria mai més la cort al llarg del seu regnat, cosa, però, que no va suposar que la capitalitat fos fixada jurídicament, sinó que fou una realitat de fet. 

En tot cas, aquest fet seria decisiu per l'evolució de la ciutat. La cort, la capitalitat, de facto primer i de iure més tard, (primer de fet i després per llei) serà consubstancial a Madrid des de llavors. Amb l'establiment de la cort a Madrid, la seva població comença a créixer de manera significativa, entre 1561 i 1571 passà de 7.500 a 33.000 habitants, població que incloïa als membres de la cort però també desheretats i buscaires de tot l'imperi. En un primer moment aquesta transformació no anà acompanyada d'una planificació urbana ni rebé el suport de la corona, més enllà de la construcció d'edificis del seu interès, sinó que el municipi hi va haver de fer front amb els seus escassos mitjans.

Madrid és avui encara la capital del regne d'Espanya i a més de la Comunitat de Madrid. És una ciutat situada a la meseta del centre de la Península Ibèrica seu de la cort dels reis d'Espanya des del 1561 (excepte el període 1601-1606). Té una població de 3.273.049 habitants (2010) i una àrea metropolitana de 6.043.031, la tercera ciutat més poblada de la Unió Europea, darrere de Berlín i Londres, i la tercera àrea metropolitana més poblada, darrere de la de París i Londres.

Com a capital de l'Estat espanyol, Madrid alberga les seus del govern espanyol (Gobierno de España), el Congrés i el Senat (Cortes Generales), els Ministeris, i les principals institucions i organismes oficials, així com la residència oficial dels Reis d'Espanya. Des de la vessant econòmica, Madrid és un important centre financer i industrial, acull el principal mercat de valors del país, de nombroses empreses nacionals i algunes de les més grans corporacions del món. Des de la vessant internacional, acull la seu mundial de l'Organització Mundial del Turisme (OMT) i organitza la fira FITUR. Madrid és també un important centre cultural i compta amb tres museus referents internacionals: el Museu del Prado, el Museu Thyssen-Bornemisza i el Museu Reina Sofia.

dijous, 15 de maig del 2014

15 de maig Sant Isidre 2011 Moviment dels Indignats


Isidre, el Llaurador o de Madrid, va ser un camperol canonitzat al segle XVII i venerat com a sant per l'Església Catòlica. Des de 1622 és el patró de la pagesia espanyola (a Catalunya i, en menor mesura al País Valencià, va substituir els patrons tradicionals, els sants Abdó i Senén i sant Galderic) i de la ciutat de Madrid. La festa se'n commemora el 15 de maig, aniversari de la mort. En l’Espanya rural era un sant molt celebrat. A la ciutat de Madrid trobem molts llocs recordant la vida del sant en aquesta vil.la.

Però el 15 de Març també és la data en la que l’any 2011 es va crear el moviment del “indignats” també conegut com el moviment del 15-M. Són una sèrie de protestes ciutadanes pacífiques que reivindiquen un canvi radical en la política espanyola i la seva societat. Els manifestant, etiquetats com a indignats, consideren que els partits polítics ni els representen ni prenen mesures pensant en l'interès de la població, i veuen que el futur que els espera és totalment incert i més difícil del que s'havien trobat les generacions anteriors.

Comparades amb la «Primavera Àrab» i el «Maig del 68», es van inicial el 15 de maig amb una convocatòria inicial a 58 ciutats d'arreu d'Espanya, dies abans de les eleccions municipals i autonòmiques espanyoles del 22 de maig. Es consideren un moviment no-violent, revolucionari i polític, tot i que apartidista (de cap partit polític), que està format per joves, gent gran i fins i tot famílies. A Madrid es van instal.lar a la Puerta del Sol i a Barcelona van ocupar amb tendes de campanya la Plaça de Catalunya. Actualment continuen treballant pels seus ideals des dels moviments veïnals i diverses associacions.

dimecres, 7 de maig del 2014

7 de maig 1298 primera pedra Catedral de Barcelona 1891 primera pedra Real Academia Española 1946 es funda Sony


Avui parlem de “primeres pedres”... d’inicis de projectes...

Tal dia com avui de l’any 1298 es posava la primera pedra per a la construcció de la Catedral de Barcelona. La Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és la catedral gòtica de Barcelona, seu de l'arquebisbat de Barcelona. La catedral es va construir durant els segles XIII al XV al mateix lloc on hi havia hagut una catedral romànica, i encara abans una de paleocristiana. La façana d'estil neogòtic, és moderna (segle XIX). L'edifici es va declarar Bé d'Interès Cultural i, des del 2 de novembre de 1929, és Monument Històric Artístic Nacional.

L’any 1891 es posa, també, la primera pedra del edifici de la Real Academia Española a Madrid. Està situat al carrer Felipe IV, 4, en el barri de Los Jerónimos. L’edifici, dissenyat per Miguel Aguado de la Sierra i construït especialment per l’Academia, va ser inaugurat l’1 d’abril de 1894 amb l’assistència de S.M. el Rei Alfonso XIII i de la seva mare, la Reina Regent, Dª María Cristina de Habsburgo-Lorena. La institució, però, és anterior. Fou fundada el 1713 per iniciativa de l’il.lustrat Juan Manuel Fernández Pacheco, marquès de Villena i duc d’Escalona, a imitació de la Academia Francesa. Al any següent, el rei Felipe V va aprovar la seva constitució i la va col.locar sota la seva protecció. La funció principal de la Reial Academia és la regularització lingüística del castellà i es fa principalment a través de dos documents: el diccionari i la gramàtica.

L’any 1946 es fa fundar Sony, o Sony Corporation amb 20 empleats. Avui és un referent com a empresa tecnològica de primera línia. És una multinacional japonesa amb seu a Kōnan Minato, Tokyo. Fabrica el que es coneix com electrònica de consum (àudio, vídeo, computació, fotografia, videojocs, telefonia mòbil...) Darrerament ha venut la divisió de televisors i d’ordinadors personals. No ha estat una història fàcil però cal destacar la gran tenacitat i la força emprenedora que els permetia continuar després del fracàs i intentar-ho d’una altra manera. La innovació ha estat un dels seus punts forts. Així van tenir grans èxits: El 1955 Sony va desenvolupar la primera ràdio de transistors del món, el que li va valer l'acceptació en el mercat d'EUA. Això va ser seguit per altres productes com el televisor Trinitron a colors (1968). El Betamax aparegut a mitjan els 70's, va anar un concepte de Ibuka, que es va convertir en un èxit, però que a poc a poc va perdre el seu domini del mercat a les mans del format VHS, liderat per JVC. Aquesta situació es va produir davant la negativa de Sony de compartir l'ús del seu format amb altres companyies. Per aquesta raó, la majoria de fabricants van adoptar el format VHS. Altres grans èxits de Sony són: l'estèreo personal Walkman (1979), l'audilector de CD (1982), la Betacam per a usos de transmissió professional (1982), el Micro Floppy (1983), la càmera de vídeo Handycam (1985), el MiniDisc (1993), la PlayStation (1994), la videolectora DVD (1997) i el Memory Stick (1998).

dilluns, 2 de desembre del 2013

2 de desembre 1617 Comencen les obres de la Plaza Mayor de Madrid

                                                                                                                                                                   
La Plaça Major de Madrid està situada en el centre de la ciutat, al “rovell de l’ou”, a  pocs metres de la Puerta del Sol i de la Plaça de la Vila, al costat del carrer Major. La Plaça Major, des dels seus inicis, ha tingut la funció del principal mercat de la vila, tant d'alimentació com d'altres gèneres (instal.lant-se als seus porxos els principals gremis). Però també és l'escenari de nombrosos actes públics, des de execucions publiques fins a la beatificació de Sant Isidre, sant patró de Madrid.

La Plaça Major és actualment un important punt turístic, visitat per milers de turistes a l'any. Als locals comercials ubicats sota els porxos, abunden els comerços d'hoteleria, que instal.len terrasses al costat dels porxos de la plaça. Per això l’actual alcaldessa de Madrid, quan venien al món el projecte olímpic de Madrid 2020, comentava les bondats d’un “relaxing cup of café con leche en la Plaza Mayor” frase que va ser extensament comentada arribant a ser “trending topic”.  Tots els mesos de desembre, s’hi celebra el tradicional mercat nadalenc, costum que es manté vigent des de l'any 1860. També s’hi celebra tots els diumenges i dies festius al matí el mercat de filatèlia i numismàtica.

dilluns, 4 de novembre del 2013

4 de novembre 1974 s'inaugura el pont aeri Madrid Barcelona


Quantes vegades el meu pare em parlava de les dificultats que hi havia als anys 60 per viatjar a Madrid. Ell hi va haver d’anar per feina, sovint dos cops per setmana, com a President de l’Ensenyament Privat, no religiós, d’Espanya per entrevistar-se amb els ministres de torn o preparar la Llei d’Educació del 70. La carretera era horrorosa, ni parlar d’anar-hi en cotxe –un perill afegit-. Em mostrava, quan era petita,  amb el somriure de costat, un plec gruixut de bitllets d’avió. Alguns eren d’un avió amb hèlixs, li deien “el pajarito”, i explicaven que si arriba a caure alguna vegada no haguessin sortit ni a les notícies. Finalment, tal dia com avui del 1974 es va inaugurar el pont aeri. Sempre recordaré l’anècdota d’aquell viatge maleït que es va anar retardant en aquell aeroport on podies veure enlairar i aterrar els avions des de aquella terrassa immensa... i van fer dues vegades en avió fins a Madrid i per la boira no van poder aterrar i van haver de tornar a Barcelona. Finalment van agafar el tren tota la nit i al arribar a Madrid, allà es van trobar amb un gran cartell que deia: “Con Iberia, usted ya habría llegado” i tot el grup de Barcelona van esclafir a riure... finalment van poder fer la reunió i, vinga! a tornar cap a Barcelona, “que hi falta gent”. Va ser una temporada de no parar. Avui, al segle XXI es veu senzillíssim, anar i tornar en el dia, amb el pont aeri i l’Ave. Com han canviat les comunicacions....

Felicitem als Carles que avui és el seu sant!

Tal dia com avui del 1922 Howard Carter va descobrir la tomba de Tutankamon però... en parlarem un altre dia (de ben segur que l’Anna, l’Albert, l’Andrea i en Dani no m’haguessin perdonat que no n’hagués fet menció).