1 de juny 1948 Creació de la Secció d'Hoquei Patins del Barça 1978 Copa Mundial d'Argentina 1989 Neix Georgina Bahí 1982 Neix Justine Henin 1992 Neix Olga García 2004 Neix Maya Weug

 

Comencem el mes de juny amb molts protagonistes esportistes, seccions, competicions... Comencem amb la creació de la secció d’hoquei patins del FCBarcelona, seguim amb la XI Copa del Món de Futbol es va disputar a l'Argentina, i a partir d’aquí quatre dones nascudes tal dia com avui en esports ben diferents: bàsquet, tennis, futbol i automobilisme.

La secció d'hoquei patins del Futbol Club Barcelona va ser creada l'1 de juny de 1942, però problemes de pista de joc van fer que no fos fins al 1948 que la secció prengué plena activitat. La seva primera seu fou a una pista de la Gran Via. Quan Llaudet amateuritzà les seccions, l'hoquei patins va viure uns moments difícils. No fou fins a finals dels setanta i als vuitanta que, amb Josep Lorente al capdavant, l'equip va arrasar a Espanya i a Europa, substituint al Reus Deportiu com a referència. Després d'uns anys de recessió, a mitjans dels noranta, amb Carlos Figueroa a la banqueta, tornà al primer pla mundial, fet que ha convertit la secció en la més reeixida pel que fa a palmarès de la història del club barceloní. El primer títol oficial va ser la Copa d'Espanya (actual Copa del Rei) de la temporada 1952/53, i des de llavors fins a la consecució de la Lliga l'any 2023 els equips de la secció han guanyat 140 títols en 12 competicions diferents. El principal rival per excel·lència és el HC Liceo. També hi té molta rivalitat amb l'Igualada HC i el Reus Deportiu. Les visites a Les Comes i a Reus es converteixen en un infern pels culers.

L’1 de juny de 1978 va començar a Buenos Aires Copa Mundial de Futbol. La XI Copa del Món de Futbol es va disputar a l'Argentina, entre l'1 i el 25 de juny de 1978. La Copa del Món tornava així a Sud-amèrica per primera vegada des de 1962. El torneig es va disputar en sis estadis, repartits entre les ciutats de Buenos Aires, Rosario, Mar del Plata, Córdoba i Mendoza. La mascota d'aquesta Copa del Món va ser el Gauchito, mentre que la pilota oficial va sofrir un canvi revolucionari amb l'aparició de l'Adidas Tango. Aquesta pilota va esdevenir un disseny clàssic que va durar cinc Copes del Món, i comptava amb major impermeabilització que els dissenys anteriors. Ennio Morricone composà la melodia del mundial, encarregada per l'organització. El torneig es va jugar amb el mateix sistema d'eliminació que el campionat anterior, Alemanya Federal 1974: un sistema de grups a la primera fase en què els dos primers de cada grup es classificaven pel sistema de grups de la segona fase, on es definien els dos finalistes. La gran final es va jugar entre l'Argentina (que es va classificar guanyant per 6 a 0 la selecció peruana, en el partit que es considera un dels més polèmics de totes les Copes del Món) i els Països Baixos. Va ser un partit molt disputat, i es va haver de jugar la pròrroga, ja que en els 90 minuts havien empatat a 1. Finalment, amb gols de Mario Alberto Kempes i Daniel Bertoni la selecció albiceleste es va imposar per 3 a 1, alçant la copa per primera vegada, després que se li hagués escapat l'any 1930, quan va perdre per 4 a 2 amb l'Uruguai.

L’1 de juny de 1989 va neixer a Girona la Georgina Bahí Blanquera. Llicenciada en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport a l'INEFC, començà a jugar amb les Dominiques de Salt i el GEiEG. La temporada 2009-10 debutà a la Primera divisió amb l'Uni Girona CB, amb el qual guanyà dues Lligues catalanes (2011 i 2012). Va jugar en molts equips: el Club Basket Ciudad de Burgos, el Deportivo Berazategui de la Superlliga argentina, l'Agrupació Esportiva Sedis Bàsquet, l'Ensino Lugo. Internacional amb la selecció espanyola de bàsquet, disputà el Pre-Europeu de 2017 i de 2023. Amb la selecció catalana absoluta ha disputat dos partits internacionals, el primer contra Montenegro i el segon contra Ucraïna.També ha competit en la modalitat de bàsquet 3x3 guanyant diverses proves d'àmbit estatal. Amb la selecció espanyola disputà l'Europeu de Romania 2014. Per altra banda, també ha exercit de delegada i de preparadora física en categories de formació. Anuncià la seva retirada esportiva el juny de 2023.

L’1 de juny de 1982 neix a Lieja, Valònia, a Bèlgica, la Justine Henin. És una jugadora de tennis professional retirada que va ostentar el número 1 del rànquing mundial de la WTA durant 117 setmanes. Va ser una de les millors tennistes de la seva generació i va destacar per ser una de les poques tennistes que utilitzava el revés a una mà. En el seu palmarès consten 43 títols individuals entre els quals en destaquen set títols de Grand Slam (quatre Roland Garros, dos US Open i un Open d'Austràlia) i també una medalla d'or olímpica als Jocs Olímpics d'Atenes 2004 en la modalitat individual. També va guanyar dos títols en la modalitat de dobles femenins. Junt a la seva compatriota Kim Clijsters va liderar l'equip belga en la Fed Cup en multitud d'ocasions i van aconseguir el primer títol del seu país l'any 2001. Es va retirar definitivament a l'inici de 2011 degut a una lesió de colze crònica. L'any 2016 va ser inclosa en el International Tennis Hall of Fame, la primera tennista belga en aconseguir-ho.

L’1 de juny de 1992 va neixer a Dosrius l’Olga García i Pérez. És una futbolista que ha jugat com a davantera a la Primera Divisió femenina de futbol al Futbol Club Barcelona i a l'Atlético de Madrid. Va començar la seva carrera a les categories inferiors del FC Barcelona. Després de tres anys al club, havent guanyat set títols, inclòs el triplet aconseguit la temporada 2012-13, fitxa pel Llevant UE amb un contracte fins al 2015.Torna a jugar amb el FC Barcelona des que va tornar del Llevant. Al final de la temporada 2017-2018 del FC Barcelona tanca la seva segona etapa al Barça, i fitxa per l'Atlético de Madrid. Posteriorment jugaria al Dux Logronyo. Al març de 2024 anuncia que aquesta serà la darrera temporada com a futbolista professional.Ha disputat també dos partits amb la Selecció femenina de futbol de Catalunya i ha marcat tres gols, el darrer partit jugat al 2016.

L’1 de juny de 2004 va neixer a Pedreguer, Marina Alta, al País Valencià, la Maya Weug, pilot de cotxes valenciana. Filla de mare belga i pare alemany, ha competit sota nacionalitat espanyola, belga i, posteriorment, holandesa. Maya Weug és una pilot de cotxes de la WSK Final Cup de 2016.

7 de març 1891 Neix Félix Mendizábal 1947 Neix Aurelio García 1948 Neix Narcís Margall 1960 Neix Ivan Lendl 1961 Neix Luis Doreste 1985 Neix Núria Ventura corfbol 1985 Neix Gerwyn Price, 2021 President Laporta

 

El 7 de març és una data en la que coincideixen el neixament de deportistas diversos: un atleta velocista, un jugador de bàsquet, esquiadors, tennistes, regatistes de vela, una jugadora de corfbol i fins i tot un jugador de dards i rugby (curiosa combinació). Donem informació sobre el corfbol i acabarem amb un president del Barça que va arribar a la seva segona presidència tal dia com avui.

El 7 de març de 1891 va neixer a Donostia en Félix Mendizábal Mendiburu. És considerat com un dels millors velocistes espanyols de la primera meitat del segle XX. Va ser 7 vegades campió d'Espanya en proves de 100 i 200 metres llisos i va batre el rècord d'Espanya de l'hectòmetre en 9 ocasions. Va prendre part en els Jocs Olímpics d'Anvers 1920 i en els Jocs Olímpics de París 1924 en les proves de 100 metres, 200 metres i relleus 4 x 100. En els Jocs d'Anvers 1920 va arribar a semifinals de la prova de 100 metres litres després d'haver-se classificat 2n en les dues rondes anteriors. No va poder passar a la final en ser 5è en el seu semifinal. Aquest és el millor resultat que ha obtingut fins al moment un atleta espanyol en la prova dels 100 metres llisos en uns Jocs Olímpics. En les prova de 200 metres llisos i relleus 4 x 100 va ser eliminat en la primera ronda eliminatòria. A París 1924 (no 2024) va ser capaç de superar una ronda dels 100 metres llisos, caient en primera ronda en les altres dues proves que va disputar. 

El 7 de març de 1947 va neixer a Madrid l’Aurelio García Oliver. És un esquiador espanyol retirat, especialista en la modalitat d'esquí alpí. Amb 20 anys, va ser el banderer olímpic de la delegació espanyola en els Jocs Olímpics d'Hivern de 1968, celebrats a la ciutat francesa de Grenoble. Va participar en les proves de Descens, on va obtenir un 32è lloc, Gran Eslalom, acabant en 42a posició, i Eslalom. També va competir en els esdeveniments de Gran Eslalom i Eslalom dels Jocs Olímpics de Sapporo 1972, finalitzant en vint-i-cinquena i dotzena posició, respectivament. 

El 7 de març de 1948 neix a Malgrat de Mar en Narcís Margall Tauler. És un exjugador de bàsquet català. Prové d'una saga de germans jugadors de bàsquet. Ell i els seus germans Enric i Josep Maria van jugar molts anys al Joventut de Badalona, i van ser més de 100 vegades internacionals amb la selecció espanyola. A diferències d'ells, en Narcís no va arribar a vestir la casaca vermella d'Espanya a causa de la gran competència que tenia en el seu lloc amb jugadors com Wayne Brabender, José Luis Sagi Vela o Nino Buscató, entre d'altres. Als 14 anys s'inicià al juvenil del SPR Malgrat, arribant a jugar al primer equip l'any següent. En la temporada 1965-66 fitxa pel Joventut de Badalona, amb el qual jugà fins al 1975, i on guanyaria una Lliga i una Copa del Generalíssim. Després jugaria a la Unió Esportiva Recreativa Pineda de Mar, de la primera divisió estatal. Posteriorment fitxà pel Club Bàsquet Granollers, equip amb el qual jugà fins al 1979. També va jugar a la UE Mataró, on es va retirar de la pràctica activa del bàsquet amb 31 anys, club en el qual també exercí com a entrenador (1985-91).

El 7 de març de 1960 neix a Txecoslovàquia l’Ivan Lendl. És un tennista professional txec, posteriorment naturalitzat estatunidenc, que durant molts anys ha estat considerat el millor jugador del món d'acord amb els estàndards de l'ATP ja que fou un dels tennistes dominants de la dècada de 1980. Després de la seva retirada fou entrenador de diversos tennistes, entre d'ells va destacar Andy Murray, a qui va ajudar a madurar i aconseguir els dos primers títols de Grand Slam. Va guanyar vuit títols individuals de Grand Slam d'un total de dinou finals disputades. Destaca el fet que va disputar vuit finals del US Open consecutives, en tres de les quals es va emportar el títol. D'aquesta forma va igualar la marca de Bill Tilden com a rècord absolut d'aquest torneig. Va guanyar un total de 94 títols individuals i sis més de dobles, i va acumular 1279 victòries, només superat en aquell moment per Jimmy Connors. Va formar part de l'equip txecoslovac de Copa Davis fins que va traslladar-se als Estats Units l'any 1986, llavors la federació del país va deixar de comptar amb ell perquè el considerava un desertor. Va conduir l'equip al seu únic títol d'aquesta competició en l'edició de 1980.   

El 7 de març de 1961 neix a Las Palmas de Gran Canaria en Luis Doreste Blanco. És un esportista espanyol que va competir en vela en les classes 470, Flying Dutchman i Soling. Va participar en quatre Jocs Olímpics d'Estiu, obtenint dues medalles d'or, a Los Angeles 1984 en la classe 470 (juntament amb Roberto Molina Carrasco) i a Barcelona 1992 en la classe Flying Dutchman (amb Domingo Manrique), el tretzè lloc a Seül 1988 (Flying Dutchman) i el vuitè a Atlanta 1996 (Soling). Va guanyar dues medalles en el Campionat Mundial de Flying Dutchman, or en 1987 i bronze en 1991, i cinc medalles en el Campionat Europeu de Flying Dutchman entre els anys 1987 i 1992. També va obtenir dues medalles en el Campionat Mundial de Soling, or en 1995 i bronze en 1993, i una medalla d'or en el Campionat Europeu de 470 de 1985. És llicenciat en informàtica per la Universitat Politècnica de Cataluña i professor en la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria.

El 7 de març de 1985 va neixer a Barcelona la Núria Ventura Mustienes, jugadora de corfbol.  Va començar a jugar amb el KC Barcelona, amb el qual va debutar a la Lliga catalana la temporada 2006-07. La temporada 2009-10 va fitxar pel Korfbal Club Sant Cugat i dos anys més tard pel CE Vilanova i la Geltrú, aconseguint una Lliga, dues Copes Catalunya i una Supercopa catalana. Ha sigut internacional amb la selecció catalana de corfbol.

Però, sabeu què és el corfbol? El corfbol o korfbal és un esport d'equip jugat entre dos equips que cerquen introduir una pilota dins d'una cistella de color groc. Els equips són mixts, formats per quatre homes i quatre dones, i l'àrea de joc es divideix entre les zones d'atac i defensa. El corfbol, tot i que pot mantenir certes similituds amb el bàsquet, de fet es considera una evolució del ringboll suec amb influències d'aquest. El corfbol es basa en els principis de la cooperació, la no-violència, la no especialització, l'habilitat i la coeducació. És un dels exemples més clars de les possibilitats d'evitar la segregació per sexes a l'esport. És un esport reconegut pel Comitè Olímpic Internacional (COI) tot i que no forma part del programa olímpic. Va ser esport de demostració durant els Jocs Olímpics de 1920 i 1928, celebrats a Anvers i Amsterdam respectivament. En l'actualitat, el corfbol es practica activament arreu del món: des d'Austràlia fins a la Gran Bretanya, des de l'Índia fins a Israel i des de Taiwan fins als Estats Units. Hi ha la variació del corf platja.

El 7 de març de 1985 neix a Markham, Gal·les, en Gerwyn Price, jugador de dards i rugbi gal·lès. Sir Caerffili és un jugador de dards gal·lès que competeix a la Professional Darts Corporation (PDC). L'any 2016 entrà al Top32 de l'Ordre de Mèrit de la PDC i poc després guanyà el seu primer títol Pro Tour PDC. L'anys 2017 fou el subcampió de l'UK Open, la seva primera final important. Price també jugà a rugbi a 15 a la Premier Division de Gal·les. Rugbi Price jugà com a taloner a la Premier Division gal·lesa en equips com el Neath RFC i el Cross Keys RFC, així com en equips de rugbi a 13 com el South Wales Scorpions. També participà breument a la lliga Pro12 fent pinya amb els Glasgow Warriors com a substitut dels seus jugadors titulars en cas de lesió. L'any 2014 acabà la seva carrera com a jugador de rugbi per concentrar-se plenament en la dedicació als dards. Dards Price començà a jugar a dards per la seva banda al local Markham Welfare, abans de jugar a la Super Lliga per Aberbargoed. El jugador de dards gal·lès Barrie Bates l'aconsellà que entrés a l'Escola de Qualificació per a unir-se a la Professional Darts Corporation (PDC) el gener de 2014. Ha participat a l'UK Open de 2014, a l'Open Europeu de Dards, al PDC European Tour a Leipzig…  

Acabem amb un esdeveniment. El 7 de març 2021 comença el segon mandat de Joan Laporta al davant del Barça. El soci número 13.352, és el primer President de la història del FC Barcelona escollit democràticament que dirigeix el Club en dues etapes diferents, separades en el temps. És un advocat i polític català. El 7 de març de 2021 es van celebrar les eleccions i, amb una participació de 55.676 socis (50,8% del cens), Joan Laporta va guanyar-les amb el 54,28% dels vots.Quan Joan Laporta va accedir de nou a la presidència, la situació estava marcada per la renovació de Messi i una plantilla amb contractes de llarga durada i salaris molt elevats fruit de la política de Bartomeu, que va convertir el Barça en la plantilla més ben pagada d'Europa malgrat que el rendiment esportiu anava davallant. L'auditoria presentada en octubre de 2021 va revelar que la gestió de Bartomeu va disparar la massa salarial d'un 61% entre 2018 i 2021, deixant un deute de 1.350 milions fins al març del 2021, despeses d'intermediació significatives i poc habituals en anys anteriors. El 10 d'agost es va anunciar que Messi havia fitxat pel París Saint-Germain de la Ligue 1 francesa com a agent lliure, posant fi a la seva etapa de 21 anys amb el Barcelona. Koeman va ser destituït com a entrenador el 28 d'octubre de 2021, i el 6 de novembre es va anunciar Xavi com a nou entrenador del club, amb un contracte fins a 2024 succeit per Hans-Dieter Flick. A causa de les obres del Spotify Camp Nou, l'equip juga a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. L'equip tornarà al Camp Nou amb unes 60.000 localitats disponibles, aproximadament, però la data de finalització de les obres es va endarrerint.

16 de febrer 1959 Neix John McEnroe 1973 Neix Catherine Freeman 1976 Neix Xavier Ribas 1979 Neix Valentino Rossi

 

Els protagonistes d’avui són un gran tennista, la primera atleta aborigen australiana, un jugador d'hoquei herba i una llegenda del motociclisme.

El 16 de febrer de 1959 va neixer a Wiesbaden, Alemanya Occidental, en John Patrick McEnroe, Jr. És un tennista estatunidenc retirat considerat un dels més grans talents de la història de l'esport. És germà del també tennista Patrick McEnroe.Va guanyar set títols de Grand Slam individuals i nou de dobles. Ocupà el primer lloc del rànquing ATP, tant en individuals com en dobles, sent l'únic tenista masculí en encapçalar ambdós rànquings simultàniament. Només un altre tenista masculí, Stephan Edberg va ser núm. 1 dels dos rànquings, però en moments diferents. Va finalitzar la seva carrera amb 77 títols individuals i 78 en dobles i continua sent el tenista amb més títols en total de l'Era Open. És recordat per la seva habilitat majestuosa amb la raqueta, pels seus partits contra altres grans llegendes com Björn Borg, Jimmy Connors o Ivan Lendl i pel seu incontrolable temperament dins de la pista, el que li ocasionava no pocs problemes amb els jutges de cadira i àrbitres.Va contribuir amb cinc títols en la Copa Davis per a l'equip estatunidenc i lidera l'historial de victòries del seu país amb 59. Més tard va ser capità de l'equip. S'ha mantingut actiu en la seva retirada, sovint competint en esdeveniments sèniors a l'ATP Champions Tour. També treballa com a comentarista de televisió durant els tornejos principals. El 2005 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda. El seu rècord de partits individuals de 82–3 el 1984 segueix sent el rècord de tennis de l'era Open.

Catherine Astrid Salome Freeman que va neixer tal dia com avui de  1973. És una atleta australiana d'ètnia aborigen, especialista en proves de velocitat i que va ser campiona olímpica dels 400 m llisos en Sídney 2000. Amb només 16 anys va integrar l'equip australià de relleus 4 x 100 m que va guanyar l'or en els Jocs de la Commonwealth a Auckland, Nova Zelanda, en 1990.Va participar en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, sent la primera atleta aborigen a participar en uns Jocs.Convertida ja en una de les millors especialistes del món, en els Jocs Olímpics d'Atlanta 1996 va guanyar la medalla de plata en els 400 metres llisos per darrere de la francesa Marie-Jose Perec. En aquesta carrera va fer la millor marca de la seva vida amb 48,63, però només li va permetre ser segona.En els anys següents va ser la gran dominadora d'aquesta prova. Va guanyar l'or en els mundials d'Atenes 1997 i Sevilla 1999.El moment més important de la seva carrera va arribar en els Jocs Olímpics de Sídney 2000, celebrats al seu país. En la cerimònia d'inauguració, va ser l'última portadora de la torxa olímpica i l'encarregada d'encendre el pebeter de l'estadi.En la final dels 400 m va guanyar la medalla d'or amb una marca de 49,11, la millor del món aquest any, per davant de Lorraine Graham (49,58) i Katherine Merry (49,72).Després dels Jocs es va convertir en una heroïna nacional, i pràcticament es va retirar de l'atletisme. Es va prendre sabàtic en 2001, i encara que va tornar en 2002, on va participar en els Jocs de la Commonwealth de Mánchester i en diverses competicions de segon nivell. Davant el discret dels seus últims resultats, el 16 de juliol de 2003 va anunciar en una roda de premsa la seva retirada definitiva de les pistes.A més dels seus triomfs atlètics, Cathy Freeman és una icona del poble aborigen australià. En diverses competicions, després de guanyar alguna prova es passejava embolicada en la bandera aborigen.

El 16 de febrer de 1976 neix a Terrassa en Xavier Ribas i Centelles. És un jugador d'hoquei sobre herba català, guanyador d'una medalla olímpica. Membre de l'Atlètic Terrassa Hockey Club, va participar, als 24 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2000 realitzats a Sydney (Austràlia), on va finalitzar novè en la competició masculina d'hoquei sobre herba. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 2004 realitzats a Atenes (Grècia) aconseguí guanyar un diploma olímpic en finalitzar quart, i en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 realitzats a Pequín (República Popular de la Xina) aconseguí guanyar la medalla de plata en finalitzar segon en aquesta competició. Al llarg de la seva carrera ha guanyat dues medalles en el Campionat del Món d'hoquei sobre herba i dues en el Campionat d'Europa, així com dues medalles en el Champions Trophy.

I acabem el dia recordant un pilot de gran renom. El 16 de febrer de 1979 va neixer a Urbino, Itàlia, Valentino Rossi. És un expilot de motociclisme i pilot d'automobilisme italià que competeix en el Campionat Mundial de Resistència de la FIA i GT World Challenge Europe en 2024. Ha guanyat nou títols del Campionat del Món de Motociclisme en quatre categories: 125cc (1997), 250cc (1999), 500cc (2001) i ha estat hexacampeón de MotoGP (2002, 2003, 2004, 2005, 2008 i 2009). Ha participat en la màxima categoria, amb els tres grans equips de motociclisme del seu moment: Fona, Yamaha i Ducati, sent des de 2013 i fins a 2020 pilot oficial Yamaha. El 2021 va vestir els colors del Petronas Yamaha SRT. És el pilot amb més podis (235) en la història del Mundial de Motociclisme, i a més ha aconseguit el major nombre de victòries (89), podis (199) i voltes ràpides (76) en MotoGP. És l'únic pilot en la història del motociclisme que ha guanyat el títol en quatre classes diferents: 125cc (1), 250cc (1), 500cc (1) i MotoGP (6), a més de ser l'únic pilot que ha guanyat el títol de la categoria reina en quatre tipus diferents de motocicletes, a causa del canvi de reglament en els anys: Fona de 500 cc de 2 temps, Profunda de 990 cc de 4 temps, Yamaha de 990 cc de 4 temps, Yamaha de 800 cc de 4 temps.

6 de febrer 1936 - 1940 Jocs Olímpics de Garmisch-Partenkirchen 1949 Neix Manuel Orantes 1963 Neix Josep Maria Bertomeu 1968 Inauguració dels Jocs Olímpics de Grenoble 1988 Neix Jorge Maqueda

 

Avui parlem de Jocs Olímpics d’Hivern i la cancel·lació dels Jocs per la Segona Guerra Mundial i de diferents persones relacionades amb l’esport que van néixer tal dia com avui: un tennista, un jugador de bàsquet, un president del Barça, el Jocs Olímpics de 1968, i un jugador de handbol.

El 6 de febrer de 1936 va tenir lloc la inauguració dels Jocs Olímpics de Garmisch-Partenkirchen 1936, oficialment coneguts com a IV Jocs Olímpics d'Hivern, va ser un esdeveniment multiesportiu internacional celebrat a Garmisch-Partenkirchen, Baviera (Alemanya). L'altra candidata per a aquests jocs olímpics va ser la ciutat de Sankt-Moritz (Suïssa) que ja havia acollit els jocs el 1928. La ciutat alemanya va ser escollida ja que aquell mateix any els jocs olímpics d'estiu tindrien lloc a Berlín. Hi van participar 646 atletes (566 homes i 80 dones) de 28 països. El Comitè Olímpic Internacional prohibeix que els monitors d'esquí participin a les competicions d'esquí alpí, una nova categoria que acabava de ser acoblada al programa olímpic. Aquesta decisió va provocar el desacord dels esquiadors austríacs i suïssos que van boicotejar les proves. L'equip d'hoquei del Regne Unit, conformat per canadencs, s'imposa davant de l'equip del Canadà a la final del torneig olímpic. Ivar Ballagrud (Noruega, patinatge de velocitat) guanya medalla d'or a les competicions de 500, 5.000 i 10.000 metres, així com una medalla de plata a la competició pels 1.500 metres.

Els Jocs Olímpics de Garmisch-Partenkirchen 1940, que oficialment haurien estat coneguts com a V Jocs Olímpics d'Hivern, devien haver estat un esdeveniment multiesportiu internacional celebrat a Garmisch-Partenkirchen, Alemanya, el 1940. No obstant això, els Jocs van ser cancel·lats a causa de la Segona Guerra Mundial. El Comitè Olímpic Internacional (COI) va triar, en un primer moment, la ciutat de Sapporo, Japó, com a seu d'aquests Jocs. Tot i això, l'esclat de la Segona guerra sino-japonesa va obligar a la suspensió de l'organització de les Olimpíades d'estiu de Tòquio 1940 i de Sapporo. Posteriorment, el COI va triar Sankt-Moritz com a reemplaçant. Van sorgir diferències entre el Comitè Olímpic Suís i el COI, les que van portar la renúncia de la ciutat a l'organització dels Jocs. Garmisch-Partenkirchen, seu dels últims Jocs Hivernals, va ser triada com a reemplaçant, però en esclatar la Segona Guerra Mundial es va impedir la realització dels Jocs. Sapporo organitzaria els Jocs Olímpics l'any 1972, mentre que Sankt-Moritz seria designada per fer els Jocs de 1948.

El 6 de febrer de 1949 va néixer a Granada en Manuel Orantes Corral. Va ser un tennista espanyol d'èxit durant els anys 1970 i 80, que va arribar al número 2 del rànquing individual. Era un dels habituals de les revistes del cor. En el seu palmarès destaca l'US Open (1975). En resum, va guanyar 33 títols individuals, incloent-hi Roma (1972), Hamburg (1972 i 1975), Estats Units (1975), Canadà (1975) i el Màsters de 1976. També va assolir arribar a 35 finals, les més importants Roland Garros (1974), Cincinnati (1973), Montecarlo (1970), Canadà (1973 i 1974), Roma (1973 i 1975), i Hamburg (1976 i 1977).   

El 6 de febrer de 1954 va néixer a prop de Buenos Aires en Juan Domingo de la Cruz Fermanelli. És un exjugador de bàsquet argenti, nacionalitzat espanyol, guanyador d'una medalla olímpica. Actualment és director esportiu del Bàsquet Mallorca. També exerceix de comentarista esportiu a LaSexta. Va participar, als 26 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1980 realitzats a Moscou (Unió Soviètica), on aconseguí guanyar amb la selecció espanyola de bàsquet un diploma olímpic en finalitzar quart en la competició masculina. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1984 realitzats a Los Angeles (Estats Units) aconseguí guanyar la medalla de plata. Al llarg de la seva carrera va aconseguir una medalla de plata al Campionat d'Europa de bàsquet masculí. 

El 6 de febrer del 1963 neix a Barcelona en Josep Maria Bartomeu i Floreta. Va arribar a la presidència del Barça el 23 de gener del 2014, després que Sandro Rosell presentés la seva dimissió, i al 2015 va guanyar les eleccions a la presidència amb una àmplia majoria. la crisi sanitària del coronavirus) va accelerar la dimissió de Bartomeu i els seus companys de Junta, que prèviament ja havien convocat eleccions a la presidència per al mes de març del 2021. Va rebre el mal nom de Novita, realment tenia una gran semblança amb el dibuix animat.

Els Jocs Olímpics de Grenoble 1968, oficialment coneguts com els X Jocs Olímpics d'Hivern, van ser un esdeveniment multiesportiu internacional, celebrat a Grenoble, França, entre el 6 i el 18 de febrer de 1968. Aquests van ser els primers Jocs Olímpics en què es va permetre la participació d'Alemanya Federal i Alemanya Democràtica com a 2 nacions independents. Van competir 1158 atletes (947 homes i 211 dones) de 37 països. L'esportista més destacat va ser el francès Jean-Claude Killy, or a totes les proves d'esquí.

El 6 de febrero de 1988 va néixer a Toledo en Jorge Maqueda Peño. És un jugador d'handbol que juga a la posició de lateral dret i integra el model de l'HBC Nantes. Va començar a l'handbol base de Villafranca dels Cavallers, al Club Esportiu Handbol Villafranca dels Cavallers. El 2015 va fitxar pel RK Vardar on militava Alex Dujshebaev, company de la selecció. Va ser internacional amb la selecció d'handbol d'Espanya en categories juvenils sub-19 i sub-21 disputant diversos mundials i europeus internacionals. Actualment és internacional amb la selecció d'handbol d'Espanya, i va ser convocat pel primer gran esdeveniment, el Campionat del Món de 2011 amb el resultat d'una medalla de bronze per a la selecció espanyola. Ha disputat diversos partits preparatoris i classificatoris per a l'europeu i el mundial i partits amistosos. La seva segona gran cita es desenvolupa entre el 15 al 29 de gener del 2012 al Campionat d'Europa de Sèrbia, amb gran aportació de minuts i diversos gols decisius per a la selecció. Al Campionat del Món del 2013 va aconseguir la medalla d'or amb la selecció espanyola d'handbol, sent un dels jugadors més destacats del mundial. Al gener de 2014 disputa l'europeu d'handbol de Dinamarca, aconseguint la medalla de bronze. A l’estiu del 2024 va obtenir la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Paris.

2 de febrer la Candelera 1902 Neix Josep Samitier 1970 Neix Erik ten Hag 1994 Neix Aleksandra Miroslaw 2004 Roger Federer aconsegueix el num1

 

Avui parlarem de la Candelera i d’esportistes mítics del món del futbol, de l’escalada i del tennis.

Avui es celebra la Candelera. És la festa que tanca el cicle de Nadal. Després de Reis ja molta gent va treure tota referència al Nadal i moltes botigues ho van canviar per les Rebaixes... però avui és el dia de treure el pessebre que es va posar per la Puríssima. Té una celebració especial a la llum de les candeles.

Però la Candelera és una festa que te una gran força en el camp de les dites. El temps que faci avui ens marca el que passarà... “Si la Candelera plora el fred és fora i si la Candelera riu, el fred és viu”. Però com pot plorar la Candelera? Es refereix a si plou o no. Si plou, s’ha acabat el fred però si per contra fa un bon sol, el fred continuarà entre nosaltres.

La Candelera és també la Fira de Molins de Rei que arriba aquest any a la seva 174a edició. Aquest any es celebrarà del 30 de gener al 2 de febrer. Aquesta població s’omple de gom a gom. És una fira de productes artesans i naturals juntament amb la Fira agrícola.

Aquest any podeu veure una comèdia musical que parla d’aquest fet: “El dia de la marmota. El Musical”. No us el podeu perdre. És l’excusa per fer una reflexió personal… val la pena!

El 2 de febrer del 1902 va neixer a Barcelona Josep Samitier i Vilalta. Va ser un futbolista i entrenador de futbol català. Va ser internacional amb la selecció catalana i amb la selecció espanyola. Va néixer al carrer Comte d'Urgell, número 194 on hi ha una placa recordatori. El seu pare va morir quan només tenia 5 anys. Format a l'Internacional de Sants, jugà de davanter centre i migcampista amb el FC Barcelona des de l'any 1919 fins al 1932 on va viure l'època daurada del club dels anys vint del segle XX. Dotze Campionats de Catalunya, cinc copes d'Espanya i una Lliga coronaren la seva brillant trajectòria al club. 326 gols el situen com a tercer màxim golejador de la història del club de tots els temps darrere de Leo Messi i Paulí Alcàntara. Va rebre els sobrenoms del "mag" i "l'home llagosta". Posteriorment, jugà breument al Madrid i al Niça (exiliat durant la guerra). Fou internacional amb la selecció catalana de futbol (21 partits i 15 gols aproximadament) entre 1920 i 1936 i amb l'espanyola entre 1920 i 1931, jugant 21 partits en els quals marcà dos gols. Fou medalla d'argent als Jocs Olímpics de 1920 a Anvers. L'any 1950 va recomanar el fitxatge de Ladislao Kubala al president Agustí Montal i Galobart. Molt popular a la seva època, la seva fama el portà a fer anuncis publicitaris i pel·lícules com “Once pares de botas”. Juntament amb Ricard Zamora, Àngel Rodríguez, Ladislao Kubala i Joan Gamper, és un dels futbolistes que té un carrer amb el seu nom a Barcelona. 

El 2 de febrer de 1970 va neixer a Haaksbergen, als Paisos Baixos l’Erik ten Hag. És un exfutbolista i entrenador neerlandès, actualment es troba sense equip. Ten Hag va jugar com a defensa central i va començar la seva carrera en el club FC Twente de la Eredivisie. Es va incorporar al de Graafschap en 1990 i va guanyar la Eerste Divisie en la seva primera temporada. Es va reincorporar al Twente en 1992 i va ser transferit al RKC Waalwijk dos anys després, on va romandre una temporada abans de fitxar pel FC Utrecht en 1995. Ten Hag va tornar al Twente per tercera vegada en 1996, on va guanyar la Copa KNVB en 2001. Es va retirar en 2002, als 32 anys d'edat. Va començar la seva carrera com a entrenador el 2012 en Go Ahead Eagles, on va portar al club a l'ascens a la Eredivisie en la seva temporada de debut. Després es va unir al Bayern Munic en 2013 portant el filial els dos primers anys del Pep Guardiola com entrenador del  primer equip. Va aconseguir l'ascens a la Regionalliga Bayern el 2014. Va tornar als Països Baixos el 2015 com a entrenador en cap i director esportiu a Utrecht. Es va unir a l'Ajax d'Amsterdam el 2018, on va guanyar tres títols de la Eredivisie, dues Copes KNVB i va portar a l'equip a les semifinals de la UEFA Champions League 2018-19. En 2022, va ser nomenat entrenador del Manchester United. En les seves dues primeres temporades amb el club, l'United va guanyar la Copa EFL i la Copa FA. El 28 d'octubre de 2024, va ser acomiadat com a entrenador després que el Manchester United perdés davant el West Ham United el dia anterior.

El 2 de febrer de 1994, a Polònia va néixer l’Aleksandra Miroslaw que competeix en escalada esportiva. Va batre el seu propi rècord mundial en escalada de velocitat femenina. Va participar en dos Jocs Olímpics d'Estiu, obtenint una medalla d'or a París 2024, en la prova de velocitat, i el quart lloc a Tòquio 2020, en la prova combinada. Va guanyar quatre medalles en el Campionat Mundial d'Escalada entre els anys 2014 i 2021, i tres medalles en el Campionat Europeu d'Escalada, entre els anys 2013 i 2022. En els Jocs Europeus de Cracòvia 2023 va aconseguir una medalla de plata en la prova de velocitat.

Tal dia com avui del 2004 el tennista suís Roger Federer aconsegueix el número 1 del món per primera vegada en la seva carrera, i el va conservar durant 237 setmanes consecutives, i un total de 310 setmanes. Sent així el número 1 que més temps ha estat en el cim del Rànquing de manera consecutiva. A finals de setembre del 2022 Federer s’ha retirat del tennis professional i vam poder veure una imatge impactant, ell i Nadal plorant molt afectats. Una imatge que ens mostra que fins i tot els rivals poden arribar  a ser molt bons amics.

19 de gener Sant Canut Setmana dels Barbuts 1901 Neix Hans Moser 1968 Neix Imma Clopés 1991 Neix Petra Martic 2000 Neix Juan Miranda 2004 Neix Sofia Raffaeli

 

Avui és Sant Canut. Canut (o Knud), conegut com a Canut el Sant o Sant Canut, fou rei de Dinamarca entre 1080 i 1086. Va ésser un rei ambiciós que desitjava el tron anglès, va enfortir la monarquia danesa i va donar suport a l'Església catòlica, que va consolidar-s'hi. Mort pels seus enemics, l'Església el considerà màrtir i el venera com a sant, patró de Dinamarca.

Hi ha una dita que diu: “Si plou per Sant Canut, en tres mesos no veuràs eixut”.

Estem a la Setmana dels Barbuts que és la setmana més freda de l’any. Aquesta setmana tots els sants porten llargues barbes: Sant Pau Ermità (15), Sant Maure (16), Sant Antoni (17), sant Fructuós (21), i sant Vicenç màrtir (22). Tot i que la celebració de Sant Sebastià s’escau dins aquest període (20 de gener) i malgrat ser la festa major d’hivern de moltes poblacions catalanes, no s’acostuma a incloure dins d’aquest període perquè popularment no es representa al sant amb barba, sinó com a un jove afaitat i més aviat escanyolit. Tampoc és un dels sants barbuts Sant Pau Apòstol, la diada del qual es celebra el 25 de gener.

Tradicionalment, la Setmana dels Barbuts ha estat considerada a través d’anys i panys com la setmana més freda i crua de l’any. Les dites populars així ho recullen: “Quan venen els tres barbuts, venen els freds cascarruts”, “Per la setmana dels barbuts governen els tres germans, tos, mocs i amagamans”, “La setmana dels barbuts, setmana d’esternuts”. Les estadístiques meteorològiques confirmen, malgrat les excepcions d’anys concrets, aquestes intuïcions populars. Es diu que la pluja que cau durant aquesta setmana fa molt de bé a la terra: “La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts”.

Una altra creença popular, aquesta vegada més difícil de comprovar, afirma que els homes nascuts en aquesta setmana són peluts, amb una barba espessa, molt de geni, decidits i coratjosos i amb molta empenta, mentre que les nenes nascudes en aquesta setmana se les té per mostatxudes. (espero que com en tantes coses... la tradició no es converteixi en realitat...)

S’atribueix al fred les barbes dels sants, i hi ha qui, fins i tot, afirma que els sants porten el fred dins les seves enormes barbes blanques. En efecte, la iconografia més antiga d’aquests personatges ens els presenta com a un ancià d’enormes barbes nevades, que simbolitza la vellesa i el cru fred hivernal.

Ara bé, alguns autors també relacionen les festes que s’esdevenen durant aquest període amb ritus pre-cristians entorn de l’home salvatge, el geni de la muntanya que pobla la simbologia d’aquests moments a tot Europa. Es tracta d’un ancià amb una llarga barba blanca i una dalla, que en molts calendaris representa l’Any Vell i que té una estreta i antiquíssima relació simbòlica i iconogràfica amb el Cronos grec o el Saturn romà, la vella divinitat de les religions clàssiques que simbolitzava el pas del temps. També podrien ser romanalles de les Lupercalia, uns rituals de fecundació destinats a la protecció dels ramats i a la fertilitat de la terra en els quals l’embriaguesa i les disfresses jugaven un paper molt destacat. En qualsevol cas, es tracta d’unes celebracions festives que tanquen el mes de gener i que comencen a traspuar els excessos carnavalescos de les properes setmanes.

La particular fisonomia de Setmana dels Barbuts ha inspirat a casa nostra, algunes celebracions peculiars. Al Vendrell, cada any es celebra el Sopar dels Barbuts, una festa que té lloc des de 1994 entre el 15 i el 22 de gener. Organitzada per l’Associació de barbuts del Penedès, es tracta d’un sopar al que hi assisteixen només persones que duen barba i que es reuneixen al voltant d’una taula per compartir un àpat i fer-la petar, en el marc d’una festa que cada any incorpora novetats.

Hi ha gent que busca qualsevol motiu per celebrar i els clubs cannàbics han triat a Sant Canut com el seu patró i amb aquest motiu celebren actes en els seus centres. Claríssimament el sant no té res a veure més que el nom... simplement “é ben trovato” que diuen els italians.

Els protagonistas d’avui són també un domador de cavalls, una atleta catalana, una tenista, una gimnasta rítmica, i un futbolista de la selección que juga a Itàlia.

El 19 de gener de 1901 va neixer Hans Moser, domador de cavalls i genet suís, campió olímpic en 1948. Va competir en la modalitat de doma. Va participar en dos Jocs Olímpics d’Estiu en els anys 1936 i 1948, obtenint una medalla d’or a Londres 1948 en la prova individual.

El 19 de gener de 1968 va neixer a l’Alt Empordà la Imma Clopés Gasull. Va ser una atleta catalana especialista en proves de d'heptatló i pentatló.Llicenciada en Educació Física i Esport a l'INEFC el 1993, va ser campiona d'Espanya júnior en heptatló el 1986 i promesa el 1988. En categoria absoluta, va ser campiona d'Espanya d'heptatló en set ocasions i de Catalunya en sis. En pista coberta, va ser sis vegades consecutives campiona d'Espanya de pentatló i tres de Catalunya. També va establir cinc rècords estatals d'heptatló i quatre de pentatló. Internacional amb la selecció espanyola en trenta-sis ocasions, va competir als Jocs Olímpics d'Atlanta 1996 i Sidney 2000. També va participar en diversos campionats del Món i d'Europa d'atletisme a l'aire lliure i en pista coberta, destacant la medalla d'or aconseguida als Jocs Iberoamericans de 1998. Va retirar-se de la competició el 2005.

El 19 de gener del 1991 neix a Croàcia la Petra Martić, jugadora professional de tennis. Va estar en el 14è lloc del rànquing individual de la WTA a principis de 2020, malgrat haver guanyat un sol títol individual.  

El 19 de enero de 2000 va neixer a Sevilla en Juan Miranda González. És un futbolista español que juega de defensa en el Bologna F. C. 1909 de la Serie A de Italia.futbol Amb la selección espanyola va guanyar la medalla d’or a les Olímpiades de Paris 2024.

El 19 de gener de 2004 neix Sofia Raffaeli, una deportista italiana que competeix en gimnasia rítmica, en la modalitat individual. Va participar en els Jocs Olímpicos de Paris 2024, obtenint una medalla de bronze en la prova individual. Va guanyar  once medalles en el Campionat Mundial de Gimnasia Rítmica entre els anys 2021 i 2023, i once medalles en el Campionat Europeu de Gimnàstica Rítmica entre els anys 2022 i 2024. 

16 de gener 1901 Neix Zamboni 1959 Neix Ramon Maria Calderé 1971 Neix Sergi Bruguera 1976 Neix Debbie Ferguson-McKenzie 1995 Neix Takumi Minamino 1996 Neix Anastassia Grixina

 

Comencem amb algú que no és esportista però gràcies a ell es poden practicar tots els esports sobre gel en pista coberta. Tal dia com avui de l’any 1901 va néixer Frank Joseph Zamboni. Potser aquest nom no ens diu gran cosa però quan hem anat a patinar a una pista de gel hem vist en marxa una descendent de la màquina que ell va dissenyar. Es coneixen com la Zamboni i és una màquina que recull el gel sobrer i poleix el gel deixant una capa perfecta per la pràctica del patinatge.

Avui, després de molts dies d’absència,el tennis torna al nostre full. Els protagonistes, que fan anys avui  son un futbolista i un tennista catalans i una atleta de Bahames, un jugador de futbol japonès i una gimnasta artística russa.

El 16 de gener de 1959 a  Vila-rodona, a l’Alt Camp neix Ramon Maria Calderé i Rey, destacat futbolista català dels anys 80 i posteriorment entrenador. Va ser, també, internacional amb la selecció espanyola. En el seu debut a primera divisió amb el Barça l'any 1984, va marcar un dels tres gols que van donar la victòria als blaugranes enfront del Reial Madrid al Bernabeu. Calderé va ser una de les claus del centre del camp de l'equip que va assolir el títol de lliga la temporada 1984/85, i el 1986 va arribar a jugar el mundial de Mèxic amb la selecció espanyola. Després del motí de l'Hespèria la primavera de 1988, va ser traspassat al Reial Betis. En la seva etapa final com a jugador, va jugar diverses temporades al Sant Andreu, equip amb el qual va estar a punt de pujar a Segona Divisió A.

El 16 de gener de 1971 va néixer a Barcelona en Sergi Bruguera i Torner. És un tennista professional català. Va destacar fonamentalment sobre superfícies lentes com demostra el fet de guanyar dos Roland Garros consecutius (1993 i 1994). Posteriorment va aconseguir la medalla d'argent als Jocs Olímpics d'Atlanta 1996, perdent la final davant Andre Agassi. El 1997 va ser sorprès per l'aleshores desconegut Gustavo Kuerten a la final de Roland Garros. Va ser el primer d'una reeixida generació de tenistes pertanyents a l'àmbit lingüístic català sobre superfícies lentes, protagonitzada també per: Carles Moyà, Albert Costa, Juan Carlos Ferrero, i  Rafael Nadal.

El 16 de gener de 1976 va néixer a les  Bahames la Debbie Ferguson-McKenzie, atleta campiona olímpica a les Olimpíades de Sydney 2000 on va guanyar en la prova de relleus 4x100 m, quedant per davant de les jamaicanes i nord-americanes, i fent un temps de 41,95 segons; una altra medalla d'or en la mateixa prova a Sevilla 1999 o també l'or en els 200 m a Edmonton en el Campionat del Món del 2001, per davant de la nord-americana LaTasha Jenkins i l'australiana Cydonie Mothersill.

El 16 de gener de 1995 va néixer a  Osaka, al Japó en Takumi Minamino; un futbolista japonés que juga com a extrem a l'AS Monaco i des del 2015 també amb la selecció del Japó.

I acabem amb una gimnasta artística russa que va néixer el 16 de gener de 1996 a Moscou,  l’Anastassia Grixina. Va ser subcampiona olímpica a Londres 2012 en el concurs per equips.

18 de desembre Mare de Déu de l'Esperança 1969 Neix José Santiago Cañizares 1971 Neix Arantxa Sánchez Vicario 2011 Barça guanya el Campionat del Món de Clubs

 

Just una setmana abans de Nadal l’Església celebra la festa de la Mare de Déu de l’Esperança, que sol encetar la darrera setmana d’Advent (aquest any, no). Aquests dies els cristians fan seva l’espera de Maria poc abans del part, que ens ha de portar el Salvador del món. Es tracta d’una espera esperançada, perquè amb Jesús la humanitat té la possibilitat de ser redimida per Déu i alliberada definitivament del pecat i de la mort. Aquesta advocació de la Mare de Déu també és coneguda com a Maria de la O, perquè durant aquesta darrera setmana d’Advent els himnes litúrgics comencen amb l’exclamació “Oh”. En la iconografia la Mare de Déu de l’Esperança apareix representada en cinta. Aprofitem per felicitar a totes les noies que es diuen Esperança.

Avui comencem amb un futbolista, continuem amb una gran tenista i un títol pel Barça de futbol masculí.

El 18 de desembre del 1969 va néixer a Madrid el José Santiago Cañizares Ruiz, futbolista espanyol que va jugar de porter al Celta de Vigo, Reial Madrid i al València CF. Va obtener quatre Trofeus Zamora (1992-1993 amb el Celta de Vigo i 2000-2001, 2001-2002 i 2003-2004 amb el València CF). El Trofeu Zamora és el títol atorgat des de l'any 1959 pel diari esportiu espanyol Marca al porter de futbol menys golejat de la Lliga espanyola de futbol i que rep el seu nom del llegendari porter dels anys 1920, Ricard Zamora. Des de 1987 el premi es lliura també als porters de Segona Divisió.

El 18 de desembre de 1971 va néixer a Barcelona l’Aránzazu Isabel María Sánchez Vicario, coneguda com a Arantxa Sánchez Vicario. Ha estat una gran tennista professional catalana nascuda en una família amb gran tradició tennística, que va començar a jugar als quatre anys, seguint els passos dels seus germans grans Emilio i Javier. Jugadora del Reial Club de Tennis Barcelona, durant la seva carrera fou quatre vegades campiona de Catalunya individual i cinc de dobles, i cinc vegades campiona d'Espanya individual. En l'àmbit internacional guanyà quatre torneigs de Grand Slam en categoria individual, sis en dobles i quatre en dobles mixts, tres Roland Garros i un Obert dels Estats Units, i en fou finalista vuit vegades més, a més d'imposar-se en vint-i-cinc altres torneigs del circuit WTA. Té també un impressionant palmarès en dobles. Va arribar al número 1 del rànquing mundial, tant en la classificació individual com en dobles. El 1998 rebé el Premi Príncep d'Astúries dels Esports i fou nomenada esportista català de l'any, i el 2001, la Gran Creu del Reial Orde del Mèrit Esportiu. És la tennista espanyola amb més participacions olímpiques, cinc: Seül ’88, Barcelona ’92, Atlanta ’96, Sídney ’00 i Atenes ’04— i amb més medalles en els Jocs Olímpics, amb quatre.

El 18 de desembre de 2011 a l’Estadi Internacional de Yokohama, al Japó, el FC Barcelona va guanyar el seu segon Campionat del Món de Clubs de futbol amb un resultat de 4 a 0 contra el Santos Futbol Club.

14 de desembre 1930 Neix Suzanne Morrow 1946 Neix Stan Smith 1960 Neix Romy Saalfeld 1979 Neix Michael Owen 1982 Neix Laia Yurrs 1992 Neix Enmanuel Reyes

 

Avui hem trobat un munt d’esportistes que celebren el seu aniversari: una patinadora sobre gel, un tennista, una remadora, un futbolista, una jugadora d’hoquei herba i un boxejador.

El 14 de desembre de 1930 va néixer a Toronto, Canadà la Suzanne Morrow, patinadora artística sobre gel canadenca. Va participar en les dues proves de patinatge en els Jocs Olímpics d'Hivern de 1948 realitzats a Sant Moritz (Suïssa), on aconseguí la medalla de bronze en la prova mixta per parelles, formant parella amb Wallace Diestelmeyer, i finalitzà catorzena en la competició individual. En els Jocs Olímpics d'Hivern de 1952 realitzats a Oslo (Noruega) finalitzà sisena en la prova individual femenina. En finalitzar la seva carrera esportiva es llicencià en veterinària l'any 1952 professió que va compatibilitzar amb ser jutge de patinatge, esdevenint la primera dona a realitzar el Jurament Olímpic per part dels jutges en els Jocs Olímpics d'Hivern de 1988.

El 14 de desembre de 1946 va néixer en Stanley Roger Smith. És un antic tennista professional nord-americà. Va ser el Jugador número 1 del món i campió d'individuals en dues ocasions (a l'Open dels Estats Units de 1971 i al Campionat de Wimbledon de 1972), Smith també es va emparellar amb Bob Lutz per crear un dels equips de dobles més exitosos de tots els temps. El 1970, Smith va guanyar el títol inaugural del campionat de final d'any. I el 1972 esdevingué el jugador individual número 1 mundial de final d'any. El 1973, va guanyar el seu segon i darrer títol de campionat de final d'any a les finals del WCT de Dallas. A més, va guanyar quatre títols de la sèrie de campionats de Grand Prix. En els seus primers anys va millorar el seu joc de tennis a través de lliçons de l'antic tennista Pancho Segura, els Patrons del Tennis de Pasadena, i el patrocini de l'Associació de Tennis del Sud de Califòrnia encapçalada per Perry T. Jones.Des del 2011, Smith és president del Saló de la Fama Internacional del Tennis.  Per als no jugadors de tennis, Stan Smith és probablement més conegut per la línia de sabatilles de tennis que Adidas va rebatejar el 1978. Tot i que la sabatilla Adidas Stan Smith no es recomana per al tennis modern, continua sent una marca de moda icònica àmpliament disponible. Les Adidas Stan Smith han comercialitzat més de 70 milions d'unitats en tot el món i es diu que són el calçat de tennis més venut de la història.

El 14 de desembre de 1960 neix a Weißenfels, la Romy Saalfeld. És una remadora alemanya que competí amb la RDA durant les dècades de 1970 i 1980. El 1980 va prendre part en els Jocs Olímpics de Moscou, on guanyà la medalla d'or en la competició de quatre amb timoner del programa de rem. Formà equip amb Silvia Fröhlich, Ramona Kapheim, Angelika Noack i Kirsten Wenzel. En el seu palmarès també destaca també una medalla d'or al Campionat del món de rem.

El 14 de desembre del 1979  a Chester, Anglaterra, va néixer en Michael James Owen. Conegut com Michael Owen és un futbolista anglès. Juga de davanter i el seu actual equip és el Stoke City de la Premier League. El seu pare és un exfutbolista professional i va jugar en clubs com el Chester City i l'Everton FC. Aficionat de l'Everton en la seva infància, Owen va assistir a l'Escola Primària Rector Drew en Hawarden, Gal·les i a l'edat de deu anys, alguns dels observadors més importants del país ja estaven seguint el seu progrés. El 2001 va rebre la Pilota d'Or. El 2004 va signar pel Reial Madrid, on només va estar una temporada, gaudint de poques oportunitats i tornant a Anglaterra per jugar al Newcastle United. Internacional Amb la selecció anglesa ha jugat els Mundials del 1998, 2002 i 2006, jugant també a les Eurocopes del 2000 i 2004. Al Mundial de 1998, Owen va esdevenir el jugador més jove, de la selecció anglesa, en marcar a la Copa del Món. Quan va marcar el primer gol, el 22 de juny, contra Romania, tenia només 18 anys i 191 dies.

El 14 de desembre de 1982, a Barcelona va néixer la Laia Yurss Ramos, jugadora d'hoquei sobre herba catalana. Formada en la posició de davantera al Club Deportiu Terrassa, entre 2000 i 2002 va guanyar tres lligues espanyoles, dues copes de la Reina, tres campionats de Catalunya, un campionat d'Espanya d'hoquei sala i un campionat de Catalunya d'hoquei sala. Posteriorment, va fitxar pel Júnior FC amb el qual va aconseguir el subcampionat d'Espanya d'hoquei sala el 2005. La temporada 2006-07 va retornar al CD Terrassa. En aquesta segona etapa, va guanyar una Lliga espanyola, una Copa de la Reina i un Campionat de Catalunya. Va debutar internacionalment amb la selecció espanyola d'hoquei herba el 2005.

El 14 de diciembre de 1992 a La Habana, Cuba va néixer l’Enmanuel Reyes Pla. És un esportista espanyol d'origen cubà que competeix en boxa. Conegut per aconseguir la primera medalla de boxa per a Espanya de les olimpíades de Sídney 2000. Resideix a la ciutat de la Corunya i el seu entrenador és Chano Planas. Va participar en dos Jocs Olímpics d'Estiu, obtenint una medalla de bronze a París 2024, en la categoria de 92 kg, i el cinquè lloc a Tòquio 2020, en la categoria de 91 kg. Va guanyar una medalla de bronze en el Campionat Mundial de Boxa Aficionada de 2021 i una medalla de plata en el Campionat Europeu de Boxa Aficionada de 2022. En els Jocs Europeus de Cracòvia 2023 va aconseguir una medalla de bronze en la categoria de 92 kg.

En aquestes informacions diàries anem veient diferents esports i quines categories o competicions hi ha en cadascun d’ells. Estem aprenent coses cada dia.

6 de desembre Dia de la Constitució Dia de la Independència de Finlàndia Sant Nicolau 1881 Neix Helen Leisk 1948 Neix Keke Rosberg 1982 Neix Alberto Contador 1993 Neix Carlos Arévalo 1998 Neix Ayoub Ghadfa

 

Avui Dia de la Constitució Espanyola i de la Independència Finlandesa parlarem de molts esports perquè hem trobat molts esportistes que van néixer tal dia com avui: tennis, automobilisme, ciclisme, boxa i piragüísme.

Avui a Espanya és un festiu civil conegut com el Dia de la Constitució. La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol. S'hi regulen els deures i drets fonamentals dels ciutadans, la forma i estructura de l'Estat. La Constitució espanyola actual fou aprovada en el referèndum del 6 de desembre de 1978.

Pels que creguin que el català o el castellà és difícil els suggeriria que s’enfrontessin al finès o al suec. Avui es celebra el Dia de la Independència de Finlàndia (finès: itsenäisyyspäivä, suec: självständighetsdagen) és una festa nacional que se celebra el 6 de desembre per commemorar la declaració d'Independència de Finlàndia de l'Imperi Rus el 1917.

Nicolau de Mira, també conegut com a Nicolau de Bari, va ser un bisbe cristià paleocristià d'ascendència grega de la ciutat marítima de Pàtara a Anatòlia (a l'actual província d'Antalya, Turquia) durant l'època de l'Imperi Romà. A causa dels nombrosos miracles atribuïts a la seva intercessió, també se'l coneix com a Nicolau Taumaturg. Sant Nicolau és el patró dels mariners, comerciants, arquers, lladres penedits, nens, cervesers, penyers, fabricants de joguines, solters i estudiants de diverses ciutats i països d'Europa. La seva reputació va evolucionar entre els piadosos, com era habitual en els primers sants cristians, i el seu llegendari hàbit de fer regals secrets va donar lloc al folklore del Pare Noel a través de la Festa de Sant Nicolau.

I entrem en la secció d’esports...

El 6 de desembre de 1881 va néixer Frances Helen Aitchison, de casada Helen Leisk, a Anglaterra. La foto que he trobat és fantàstica molt allunyada de les nostres tennistes del segle XXI. És una tennista anglesa, guanyadora d'una medalla d'argent olímpica en categoria dobles mixtos en els Jocs Olímpics d'Estocolm de 1912 amb el seu compatriota Herbert Barrett. Helen era la filla gran del constructor naval James i Mary Aitchison. Va competir a tennis amb tres de les seves germanes: Alice, Kathleen i Sibyl. L'any 1914 es va casar amb John Leisk a Epsom. Va disputar el torneig Wimbledon per primer cop el 1909 amb 27 anys, i va competir-hi en diverses edicions. Va guanyar el títol de dobles femenins en la seva primera participació. En categoria individual va guanyar el World Covered Court Championship d'Estocolm l'any 1913 derrotant a Kate Gillou. En aquest moment l’esport només era un privilegi de les classes benestants.

El 6 de desembre de 1948 neix a Suècia, el pilot finlandès de Fòrmula 1 conegut com Keke Rosberg. A pesar d'haver nascut a Estocolm (Suècia) fou el primer pilot finlandès en córrer en la Fórmula 1. La seva velocitat li valgué eren el malnom de «finlandès volador». El 1982 va guanyar la seva primera carrera a Fórmula 1, el Gran Premi de Suïssa, que es corria a Dijon (França) perquè a Suïssa estaven prohibides les carreres d'autos. Fou l'única victòria en tot l'any, però ningú va guanyar més de dues carreres i al final Keke va ser el més regular i el que més punts va sumar, adjudicant-se el Campionat Mundial de Pilots amb el Williams FW08 amb motor Cosworth. Després de la seva retirada a finals del 1986, ha tingut cura de les carreres de diversos pilots, com Jirky Jarvi Lehto, Mika Häkkinen, Olivier Panis, i més recentment del seu fill Nico Rosberg.

El 6 de desembre de 1982 va néixer Alberto Contador Velasco, l'únic ciclista espanyol que ha guanyat les tres grans voltes, amb dos Tours de França, dos Giros d'Itàlia i tres Voltes a Espanya. Exciclista espanyol, professional del 2007 al 2017 i actualment comentarista de la cadena esportiva Eurosport.

El 6 de desembre de 1993 va néixer a Betanzos en Carlos Arévalo López. És un esportista que competeix en piragüisme en la modalitat d'aigües tranquil·les. També és soldat de l'Exèrcit de Terra. Va participar en dos Jocs Olímpics d'Estiu, obtenint dues medalles, plata a Tòquio 2020 i bronze a París 2024, en la prova de K4 500 m. Va guanyar tres medalles en el Campionat Mundial de Piragüisme, en els anys 2019 i 2022. En els Jocs Europeus de Cracòvia 2023 va aconseguir una medalla d'or en la prova de K4 500 m.

El 6 de desembre de 1998 neix a Marbella l’Ayoub Ghadfa Drissi El Aissaoui. És un boxejador andalús amateur que competeix en la categoria de pes superpesant. Als 10 anys va començar a practicar kick-boxing per defensar-se de l'assetjament escolar que patia amb motiu dels seu físic i per motius racistes. Va competir en tres campionats regionals. Tot i que inicialment volia marxar als Paísos Baixos per continuar la seva carrera esportiva, va abandonar la idea a causa de la possibilitat de patir lesions a la tíbia. Quan va marxar a estudiar el grau en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport a l'Universitat Politècnica Madrid va trobar un gimnàs on el van animar a apuntar-se a boxa. Després d'un parell de combats amateur, el seleccionador espanyol, Rafael Lozano, el va convidar a entrenar amb l'equip nacional de boxa. El 2018 va entrar definitivament a la selecció nacional. El novembre de 2018 va aconseguir la medalla de bronze al Campionat de la Unió Europea després de vèncer al doble medallista olímpic Clemente Russo. El 2019 va declarar-se campió nacional d'Espanya, una fita que va repetir el 2021. Malgrat els bons resultats no va aconseguir classificar per als Jocs Olímpics d'estiu de 2020. El 2022 va aconseguir una medalla de plata al Campionat Europeu de Boxa Aficionada en categoria de pes superpesat. El 2023 va guanyar la medalla de bronze al Campionat Mundial de Boxa Aficionada després de caure contra el campió Bakhodir Jalolov. El mateix any va quedar en cinquena posició al Campionat Europeu de Boxa Aficionada que es va celebrar a Cracòvia. Un any més tard va aconseguir la medalla d'or a la mateixa competició, que li va garantir la participació als Jocs Olímpics d'Estiu de París. Al Jocs Olímpics d'estiu de 2024 va aconseguir arribar al combat per la medalla d'or de pes superpesant (+92 kg) després de vèncer el francès Djamili Aboudou a la semifinal. En la final, va ser batut per l'uzbek Bokhodir Jalolov i va haver de conformar-se amb la medalla de plata.  

2 de desembre 1898 Neix Franz Platko 1899 Neix Bella Dutton 1933 Neix Ignasi Macaya 1948 Neix Antonín Panenka 1973 Neix Mònica Selles 1973 Neix Jan Ullrich 1993 Neix en Jordi Xammar 1999 Neix Kelvin Kiptum

 

Avui recordarem esportistes del segle XX i del segle XXI amb sis esports diferents que coincideixen que van néixer tal dia com avui: futbol, tennis, hoquei herba, ciclisme, vela i marató.

El 2 de desembre de 1898 va néixer a Budapest en Ferenc Plattkó Kopiletz, també conegut com a Franz Platko o Francisco Platko va ser un destacat futbolista hongarès dels anys 20 i 30 i entrenador. Aquells temps, el Barça tenia la necessitat de trobar un porter que substituís al gran Ricard Zamora, que havia retornat a l'Espanyol, i quedà tan impressionat amb l'actuació de Platko que decidí oferir-li un contracte. Ràpidament es convertí en un mite al club, on en set anys guanyà sis campionats de Catalunya, tres copes d'Espanya i una lliga espanyola. A la final de copa de l'any 1928, en què el Barça derrotà la Reial Societat després de tres partits, Rafael Alberti li dedicà el poema “Oda A Platko” en honor seu, impressionat per la seva actuació. Platko finalitzà la seva carrera com a jugador al Recreativo de Huelva abans de retirar-se el 1931. Entre 1917 i 1923, Platko va ser sis cops internacional amb la selecció de futbol d'Hongria.

El 2 de desembre de 1899 va néixer la Marie Celine Isabela Dutton, coneguda com a Bella Dutton o Isabela Dutton de Pons a Les Cayes, a Haití. Va ser una tennista de nacionalitat britànica nascuda a Haití i instal·lada amb la seva família a Barcelona, pionera del tennis femení català i cinc vegades campiona d'Espanya (1926, 1928, 1931, 1932, 1933).Pertanyent al Reial Club de Tennis Barcelona, aleshores Lawn Tennis Club del Turó, estigué activa com a jugadora en els anys 1920 i 1930. Va ser també una de les primeres dones esportistes a Espanya a implantar els pantalons curts per jugar a tennis a principi dels anys 1930.

El 2 de desembre de 1933 va néixer l’Ignasi Macaya Santos de Lamadrid a Barcelona. Va ser un jugador d'hoquei sobre herba. Era cosí dels també jugadors d'hoquei sobre herba i medallistes olímipics Eduard Dualde i Joaquim Dualde. Ja em vist en nombroses ocasions que l’hoquei és un esport molt familiar. Va ser membre del Club Deportiu Terrassa i del Reial Club de Polo de Barcelona i va participar, als 26 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1960 realitzats a Roma, on va aconseguir guanyar la medalla de bronze en la prova masculina d'hoquei sobre herba en representació de la selecció espanyola d'aquesta disciplina. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1964 realitzats a Tòquio (Japó) aconseguí guanyar un diploma olímpic en finalitzar quart en la competició masculina.  

El 2 de desembre de 1948 va néixer a Praga, Txecoslovàquia; l’Antonín Panenka. Va ser un futbolista txecoslovac, famós per la seva forma de convertir el penal que donà la victòria a la selecció de Txecoslovàquia a la final de l'Eurocopa de Futbol de 1976. El penal a l'estil Panenka, és una forma d'execució d'un tir penal en el futbol i que consisteix a donar una puntada suau a la pilota per la seva cara inferior, intentant fer que entri per sobre del portera, mitjançant una vaselina.

El 2 de desembre de 1973 va néixer Mónica Seles (en serbi: Моника Селеш). Va néixer a Novi Sad, llavors República Federal Socialista de Iugoslàvia, actualment part de Sèrbia. És una tennista que va arribar a ocupar el número 1 del rànquing mundial de l'Associació de tennis femení i és membre de l'International Tennis Hall of Fame des de 2009. L'any 1995 va començar a jugar com a ciutadana dels Estats Units i el 2007 també es va nacionalitzar hongaresa. El 1990, amb només 16 anys, Seles va esdevenir la campiona més jove del Roland Garros. Va guanyar un total de vuit títols Grand Slam abans de complir els 20 anys i va acabar les temporades 1991 i 1992 com a número 1. El 30 d'abril de 1993 fou víctima d'un atac mentre disputava un partit a mans d'un home que li va clavar un ganivet a l'esquena. Seles es va retirar del circuit durant dos anys i després del retorn va aconseguir alguns èxits més, però no va poder recuperar el seu millor nivell tennístic. El seu darrer partit fou el Roland Garros de 2003, però no es va retirar oficialment fins a l'any 2008.     

El 2 de desembre de 1973 va néixer l’alemany Jan Ullrich. És un ciclista professional, especialista en contra-rellotge i guanyador del Tour de França en una ocasió. Va debutar professionalment l'any 1994. Es va donar a conèixer al Tour de França de 1996, on finalitzà segon per darrere del seu company d'equip Bjarne Riis. L'any següent va vèncer la prova i fins a l'any 2005 ha estat un total de cinc cops segon a la classificació final de la ronda francesa (1996, 1998, 2000, 2001, 2003), un cop tercer (2005) i un quart (2004). A més el seu brillant palmarès compta amb una Volta a Espanya (1999), dos campionats del món contra-rellotge i dues medalles (or i plata) als Jocs Olímpics del 2000 de Sydney. L'any 2002 va donar positiu en un control antidòping a causa de la ingestió d'amfetamines, que va prendre durant una festa nocturna. El seu caràcter difícil i inconstant, han portat a qüestionar la seva professionalitat, essent acusat sovint de no dur una bona preparació física i de tenir hàbits poc saludables en vers l'esport. Tot i això, el seu brillant palmarès el converteixen en un dels millors ciclistes del món de la dècada 1995-2005. A principis de 2012 el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport va sancionar el ciclista amb l'anul·lació dels resultats de l'1 de maig de 2005 a l'1 de maig de 2007 a conseqüència de les investigacions de l'Operació Port.

El 2 de desembre de 1993 va néixer a Barcelona en Jordi Xammar Hernández. És un esportista català que competeix en vela en la classe 470. Va participar en dos Jocs Olímpics d'Estiu, obtenint una medalla de bronze a Tòquio 2020, en la classe 470 (juntament amb el gallec Nicolás Rodríguez), i el 12è lloc a Rio de Janeiro 2016 en la mateixa classe. Va guanyar tres medalles en el Campionat Mundial de 470 entre els anys 2018 i 2021, i tres medalles en el Campionat Europeu de 470 entre els anys 2017 i 2021.

El 2 de desembre de 1999 va néixer el kenyà Kelvin Kiptum. Va ser un gran corredor de fons. Va ser el corredor de marató més ràpid de la història amb un temps de 2 hores i 35 segons en la Marató de Chicago el 8 d'octubre de 2023. Va córrer el debut de marató més ràpid de la història a la Marató de València de 2022, convertint-se en el tercer home de la història a trencar la marca de dues hores i dos minuts. Kiptum i el seu entrenador, el ruandès Gervais Hakiziman, van morir l'11 de febrer de 2024 en un accident de cotxe, mentre anaven d'Eldoret a Kaptagat.

1 de desembre Dia Mundial de Lluita contra la Sida Sida i esport

 

Avui arreu del món es celebra el Dia de la Lluita contra la Sida. I parlarem d’esportistes de primera línia i Sida. Aquest col·lectiu també s’ha vist afectat per aquesta malaltia. A l’inici era una condemna de mort i ara, amb els avenços mèdics, en molts casos es pot cronificar i els malalts poden tenir un bona qualitat de vida. L’estigma que suposava aquesta malaltia també es va veure modificat quan personatges públics van anar informant de que ells patien aquesta malaltia. 

Magic Johnson (bàsquet)

El 7 de novembre de 1991, Earvin Magic Johnson va fer un anunci que va commocionar el món: estava infectat amb el virus del VIH. Encara que en un principi es va retirar, la malaltia no va impedir que jugués el All Star de la NBA d'aquell any ni que formés part del Dream Team de Barcelona 1992. Des que va anunciar estar contagiat, Magic, que ara té 62 anys, ha dut a terme una infinitat d'iniciatives per a conscienciar sobre el sexe segur, així com la prevenció, la lluita i la convivència amb la malaltia.

Greg Louganis (salt de trampolí)

Gregory Efthimios Louganis és història dels salts de trampolí. Entre els Jocs de Los Angeles 1984 i Seül 1988 va conquistar quatre ors olímpics, dos en trampolí de tres metres i dos en plataforma de 10, disciplina en la qual ja s'havia penjat la plata a Montreal 1976. També va guanyar cinc ors olímpics. En 1994 va fer públic que era gai i que era portador del VIH, com després va comptar en la seva autobiografia. Als seus 61 anys, després de la seva retirada va participar en diversos projectes de teatre i televisió.

Gareth Thomas (rugbi)

Gareth Thomas és una llegenda del rugbi gal·lès, el primer a arribar a les 100 internacionalitats amb els Dracs, amb els quals va conquistar el Sis Nacions de 2005. També va guanyar la Copa de Campions, la Champions del rugbi, amb l’Stade Toulousain entre altres assoliments. En 2009 es va convertir en el primer jugador de rugbi que va fer pública la seva homosexualitat. En 2019 va anunciar que era portador del VIH i l'endemà va participar en un Ironman. Als seus 47 anys, ha estat analista de rugbi en la televisió, en la qual també ha participat en altres programes.

Arthur Ashe (tennis)

Una llegenda del tennis nord-americà i mundial que va arribar a ser el número dos del món i guanyador de tres Grand Slams (Wimbledon, Open els EUA i Open d'Austràlia), alhora que va ser un jugador negre en un esport que semblava reservat per als blancs (ja no per a jugar, en alguns clubs fins i tot per a ser espectador) també el va convertir en un símbol contra el racisme. En 1992, un any abans de la seva defunció, va fer públic que portava la malaltia. Un anunci que al costat de la de Magic van ajudar a desestigmatizar la malaltia.

Eduardo Esidio (futbol)

Eduardo Esidio de 51 anys, el seu nom estarà lligat per sempre a la Lliga peruana. Sobretot en les files de l'Universitario, l'equip amb més títols del país, però el seu fitxatge també va comportar una notícia que canviaria la seva vida: es va detectar que era portador asimptomàtic del VIH. Allò va fer que l'obliguessin a deixar el club, encara que després va poder tornar una vegada que es va demostrar que no hi havia risc de contagi per jugar al futbol. En la seva tornada va marcar 13 gols i va guanyar el campionat. Va tenir una temporada de 37 punts, rècord al Perú.

Ji Wallace (gimnàstica)

Aquest gimnasta australià que ara té 44 anys va arribar a ser campió del món i plata olímpica a Sidney en la prova de trampolí. També va arribar a marcar un rècord olímpic en aquesta disciplina. Des de 2005, que va fer pública la seva homosexualitat, es va convertir en una icona de la comunitat gai. Va competir fins a 2007 i després va arribar a formar part del Circ du Soleil. En 2012, en una carta publicada en un mitjà, va anunciar que era portador del VIH. Actualment realitza labors d'entrenador.

Tommy Morrison (boxa)

La trajectòria de Tommy Morrison, un púgil dels pesos pesants amb molta fama en els 90 que va arribar a ser campió de la OMB, sempre va quedar relacionada amb el virus VIH, encara que la seva història és una de les més rocambolesques. En 1996 va ser detectat amb la malaltia, la qual cosa el va obligar a deixar la seva carrera, encara que deu anys més tard ell mateix va declarar que mai havia tingut la malaltia. Va morir en 2013 als 44 anys sense que aquella qüestió s'acabés d'aclarir totalment.

Rudy Galindo (patinatge) 

Rudy Galindo és una figura del patinatge artístic nord-americana que també és vist com una icona en la lluita pels drets de la comunitat homosexual. Que parlés obertament de la seva condició sexual va comportar que fos objecte d'escrutini públic, el que va afectar la seva carrera en el patinatge, en la qual va arribar a ser campió mundial júnior. Als seus 52 anys segueix vinculat al seu esport.

Jerry Smith (futbol americà)

Va ser tight end (tight end TE o ala tancada) és una posició en el futbol americà i canadenc que forma part de la línia ofensiva. La seva presencia es opcional, hi formacions que no en tenen i altres que n’inclouen fins a tres. En Jerry Smith de gran èxit universitari va ser reclutat pels Washington per al football professional, franquícia amb la qual va arribar a disputar la SuperBowl 1972-1973. De gran habilitat en la recepció, va registrar grans marques d'anotació en la seva posició. Va morir en 1986 per complicacions de la SIDA, sent un dels primers esportistes d'èxit que va morir als EUA per aquesta malaltia que mai va ocultar.

4 de novembre Sant Carles Natació en aigües obertes 1990 Neix Rachele Bruni 1991 Jordi Arese 23 de l'ATP

 

Avui és Sant Carles i aprofitem per felicitar a tots els Carles i les Carles !!!

Avui parlarem de les curses de natació en aigües obertes coincidint amb el neixament d’una de les seves campiones i recordarem un tennista català retirat.

En les primeres tres edicions dels Jocs Olímpics moderns, totes les proves de natació tenien lloc en una massa d'aigua natural, abans de la inclusió de les piscines en els Jocs de 1908. La natació en aigües obertes va reaparèixer en 1991, quan la disciplina es va introduir finalment en els Campionats Mundials de Natació de la FINA (avui coneguts com World Aquatics Championships); en aquella època, els esdeveniments es disputaven sobre 25 km i es trigava més de cinc hores a completar-les. La primera vegada que es va disputar la prova de 10 km va ser en els Campionats del Món de Natació, celebrats en Fukuoka, el Japó, en 2001.

La natació en aigües obertes es va convertir en l'última disciplina de natació a afegir-se al programa olímpic, quan es va introduir la carrera de 10 km en els Jocs de Pequín 2008. La curta història d'aquesta disciplina significa que pocs comitès olímpics nacionals i atletes hagin tingut l'oportunitat de destacar-se. Encara que alguns nedadors se centren únicament en la natació en aigües obertes, uns altres eren anteriorment especialistes en altres proves d'estil lliure en piscina, la qual cosa fa que aquests atletes siguin molt competitius. Un bon exemple és el nedador tunisià Oussama Mellouli, que va guanyar la medalla d'or en la prova masculina de 1.500 metres lliures a Pequín 2008 i, quatre anys més tard, es va imposar en l'esdeveniment masculí de natació en aigües obertes a Londres.

La natació en aigües obertes es desenvolupa en aigües obertes com la mar, rius i llacs. Els atletes han de completar un recorregut de 10 km que dura gairebé dues hores; la resistència, la força física i la capacitat mental es posen a prova. La capacitat d'adaptació també és crucial; les marees i els corrents canvien ràpidament en la mar i això és una cosa que els atletes han de tenir en compte en la seva estratègia. Per tant, és fonamental utilitzar la tàctica adequada per al recorregut i les condicions de competició. En els últims 3 km, els nedadors comencen a moure's cap a la línia de meta -la forma en què gestionen els seus esforços es converteix en una cosa essencial i, en última instància, és el que influeix en el resultat final.

El 4 de novembre de 1990 neix a Florència la Rachele Bruni. És una nedadora italiana, especialitzada en carreres de llarga distància en aigües obertes. En els Jocs Olímpics de 2016 a Rio de Janeiro, Bruni va guanyar la medalla de plata en la marató de 10 quilòmetres, per darrere de Sharon van Rouwendaal. Al principi va acabar en tercera posició, just darrere de la campiona del món Aurélie Muller, que va ser desqualificada per obstruir Bruni en la línia de meta. Va dedicar la seva medalla a la seva xicota. Ha sigut vuit vegades medallista del Campionat europeu de natació en aigües obertes  

El 4 de novembre de 1991 en Jordi Arrese i Castañé va assolir el número 23 de l’ATP, la seva millor classificació. Avui és, un tennista català retirat. Arrese va debutar professionalment el 1982. Va romandre durant catorze anys en actiu, fins a la seva retirada el 1996. Amb el seu germà Víctor va crear la cadena d'alimentació Fresc Co. Entre els seus mèrits esportius destaca la medalla d'argent aconseguida als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 en la modalitat individual masculina. En el seu palmarès consten sis títols individuals i quatre en dobles masculins, que li van permetre arribar al 23è i al 62è llocs dels rànquings mundials respectius. En individual, va guanyar 224 partits i en va perdre 210. Va guanyar sis títols de l'ATP Tour, encara que el seu partit més conegut va ser a la final individual de tennis als Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Es va trobar amb el suís Marc Rosset, i el català va caure després de cinc hores de joc, per 7-6 (7-2), 6-4, 3-6, 4-6, 8-6. Amb tot, es va endur la medalla d'argent.