Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Santa Isabel d'Hongria. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Santa Isabel d'Hongria. Mostrar tots els missatges

diumenge, 17 de novembre del 2024

17 de novembre Santa Isabel d'Hongria (Isabel, Elisabet) 1923 Neix Pablo Porta Handbol olímpic 1990 Neix Elisabeth Chávez


Comencem per felicitar a les noies que es diuen Isabel o Elisabet en record a Santa Isabel d'Hongria. Santa Elisabet d'Hongria o de Turíngia va ser una princesa hongaresa, esposa del landgravi Lluís IV de Turíngia; que quan va ser vídua, va entrar al Tercer orde Franciscà i es va dedicar a fer obres de caritat. És venerada com a santa per l'Església catòlica i l'anglicanisme, i com a renovadora de la societat pel luteranisme.


El nostre personatge d’avui va ser omnipresent en la premsa dels anys 70 al 85. Constantment apareixia a la premsa i a la televisió per motius molt diversos sempre relacionats amb el món del futbol. També parlarem de handbol pel neixament d'una jugadora coneguda com "el sostre de la selecció".


El 17 de novembre de 1923 va néixer a Barcelona en Pau Porta Bussoms, conegut com a Pablo Porta. Va ser advocat, esportista, i dirigent esportiu català. Actiu falangista, va obtenir la llicenciatura en dret a la Universitat de Barcelona en els anys de la postguerra. Posteriorment es va doctorar a Madrid. Durant els seus anys universitaris va ser durant cinc anys cap del Sindicato Español Universitario de Catalunya i Balears i va participar en la repressió contra l'incipient moviment opositor estudiantil. Més tard seria professor de dret internacional en aquesta universitat. El seu germà Joan Porta Bussoms, un actiu falangista, va ser alcalde de Santa Coloma de Gramenet des de 1970 fins a 1975. En la seva joventut va ser jugador de futbol i rugbi, a més de practicar la boxa, esport en què va ser campió universitari d'Espanya en els pesos semipesants entre 1943 i 1946. Com a directiu, va formar part de la Federació Catalana de Boxa abans de tenir accés a la presidència de la Federació Catalana de Futbol. Va arribar a vicepresident de la RFEF durant el mandat del seu antecessor, José Luis Pérez Payá. Va ser president de la Federació Espanyola de Futbol des de 1975 fins a 1984, i esdevingué famós per les seves polèmiques amb el periodista José María García que el portaren algun cop al jutjat. El 1984 el govern de Felipe González va aprovar el conegut com a "Decret Anti-Porta" per tal que no pogués continuar en el càrrec més de dos mandats, i en no poder-se presentar a les eleccions, fou rellevat per José Luis Roca. Fou membre honorífic vitalici de la FIFA des de 1995 fins a 2009. El 1995 la Generalitat el guardonà amb el premi de Forjador de la Història Esportiva de Catalunya. Morí el 27 de gener de 2009 a la seva ciutat natal, a l'edat de 85 anys, víctima d'un càncer. Va rebre molts guardons de l’època: la Gran Cruz de la Encomienda y Cruz de Caballero de la Orden de Cisneros, la Medalla de Plata de la Joventut, la Medalla al Mèrit Esportiu de la Diputació Provincial de Barcelona i dels ajuntaments de Barcelona i Mataró, la Medalla d'Or de la Reial Federació Espanyola de Futbol, la Medalla d'Or del RCD Espanyol, l’Insignia d'Or i Brillants del Real Sporting de Gijón i va ser soci d'honor d'uns cent clubs espanyols.


I parlem de handbol... L'handbol es va començar a jugar a finals del segle XIX a Escandinàvia i Alemanya, on l'handbol de camp també estava guanyant reconeixement com a esport. G. Wallström va introduir aquest esport a Suècia el 1910. Les dues versions d'aquest esport es van jugar fins al 1966, quan l'handbol a pista coberta va començar a substituir la seva versió de camp. L'handbol de camp va fer el seu debut olímpic als Jocs de Berlín 1936 i va ser un esport de demostració als Jocs d'Hèlsinki 1952. La versió a pista coberta va aparèixer per primera vegada al programa olímpic 20 anys després, als Jocs de Munic 1972 . La primera competició femenina es va celebrar quatre anys més tard, als Jocs Olímpics de Montreal 1976.

La versió moderna es juga a una pista coberta de 40x20 metres entre dos equips de set jugadors cadascun. Els jugadors poden fer fins a tres passos sense regatejar i poden mantenir la pilota durant un màxim de tres segons. Guanya l?equip que marqui més gols al final dels dos temps de 30 minuts. Dotze equips competeixen als tornejos femení i masculí dels Jocs Olímpics.

L'handbol és un esport de contacte en què atacants i defensors poden entrar en contacte corporal amb un adversari, cosa que el converteix en un esport molt físic i exigent per als jugadors que el practiquen. Fins i tot es fomenten les estratègies ofensives, ja que el joc passiu és il·legal. Per tant, la resistència i la força són qualitats vitals per als jugadors; tot i això, aquest esport també implica tàctica, treball en equip i flexibilitat, ja que tots els jugadors alternen entre l'atac i la defensa.

L’equip masculí espanyol de handbol, els “Hispanos” ha obtingut diferents medalles olímpiques de bronze al llarg de la història:  a Atlanta 1996, Sídney 2000, Pekín 2008, Tokio 2020 i París 2024. L’equip femení espanyol de handbol, les “Guerreras” van obtenir el bronze als Jocs de Londres 2012. 


El 17 de novembre de 1990 va néixer a Los Realejos, Santa Cruz de Tenerife, l’Elisabeth Chávez Hernández. És una gran jugadora d'handbol. Juga en la posició de Pivot. És internacional absoluta amb la selecció espanyola, amb la qual va aconseguir la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Londres 2012, a més del bronze al Campionat Mundial d'Handbol Femení de 2011, disputat a Brasil i la plata a l'Europeu de Macedònia 2008 i l'Europeu d'Hongria i Croàcia 2014. És coneguda com el Sostre de l'handbol espanyol a causa dels seus 1,92 metres d'alçada.


divendres, 17 de novembre del 2023

17 de novembre Santa Isabel 1945 Neix Immaculada Socias, historiadora de l'art i docent universitària 1967 Neix Francesca García, historiadora i docent universitària

 

Avui les nostres protagonistes són dues professores universitàries de la Universitat de Barcelona.


Comencem per felicitar a les noies que es diuen Isabel o Elisabet en record a Santa Isabel d'Hongria. Santa Elisabet d'Hongria o de Turíngia va ser una princesa hongaresa, esposa del landgravi Lluís IV de Turíngia; que quan va ser vídua, va entrar al Tercer orde Franciscà i es va dedicar a fer obres de caritat. És venerada com a santa per l'Església catòlica i l'anglicanisme, i com a renovadora de la societat pel luteranisme.


Immaculada Socias Batet va néixer a Barcelona el 17 de novembre de 1945. És una historiadora de l'art i professora emèrita de la Universitat de Barcelona. De família vendrellenca, ha estat professora titular d'Història de l'art a la Universitat de Barcelona, on es formà com a llicenciada en Història de l'Art, i on va impartir assignatures relacionades amb la història de l'art dels segles XVII i XVIII, la història del gravat i el col·leccionisme. La seva tesi doctoral titulada “Els Abadal. Un llinatge de gravadors”. El fons de la Biblioteca de Catalunya (1990) va obtenir el Premi Oms i de Prat de Manresa. Entre els anys 2009 i 2013 va liderar el grup de recerca “Tresors, Marxants i Col·leccionistes: el diàleg entre Espanya i Amèrica (1850-1950)”, finançat per la Generalitat de Catalunya. Paral·lelament, entre 2010 i 2013, va ser la investigadora principal del projecte de recerca “El arte hispánico fuera de España: exposiciones universales, coleccionismo y diplomacia (1850-1950)” del Ministeri de Ciència i Innovació. Posteriorment va formar part del grup “La dispersión del arte europeo fuera de sus fronteras: colecciones, exposiciones, comercio del arte. El diálogo artístico y cultural con América, 1900-1989” del Ministeri d'Economia i Competitivitat (2014-2015). És membre de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i la seva recerca està centrada en la història social del col·leccionisme d'art constituïda per diverses branques, entre les quals destaquen col·leccions, col·leccionistes, comerç de l'art, vicissituds de les col·leccions, col·leccions, conflictes bèl·lics i exposicions d'art.


Francesca Garcia Almagro va néixer a la Mancha Real, Jaén, el 17 de novembre de 1967. És una historiadora llicenciada en geografia i història per la Universitat Autònoma de Barcelona. És especialista en tasques de gestió i direcció, completada la seva formació amb cursos de gestió administrativa i cultural i de museologia i arxivística. Va ser directora del Museu de Badalona des de 1999, en substitució de Joan Villarroya, fins al 2004, quan va ser nomenada per Caterina Mieras cap del gabinet de la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Garcia va ser substituïda al museu per Joan Mayné. Va ser representant de la Junta de Museus de Catalunya des de l'any 2009 fins al 2014. D'altra banda, és coautora de diverses publicacions i articles sobre història local de Badalona i de Santa Coloma de Gramenet i va ser consellera de redacció del diari El Punt. Actualment és Cap del Departament de Difusió del Museu de Badalona i membre de la Junta de l'Associació de Museòlegs de Catalunya, des de l'any 2007.

dijous, 17 de novembre del 2022

17 de novembre 1869 Inauguració del Canal de Suez 1970 Es patenta el primer ratolí per a l'ordinador


Comencem per felicitar a les noies que es diuen Isabel o Elisabet en record a Santa Isabel d'Hongria. Santa Elisabet d'Hongria o de Turíngia va ser una princesa hongaresa, esposa del landgravi Lluís IV de Turíngia; que quan va ser vídua, va entrar al Tercer orde Franciscà i es va dedicar a fer obres de caritat. És venerada com a santa per l'Església catòlica i l'anglicanisme, i com a renovadora de la societat pel luteranisme.

Avui parlem de viatges i d'ordinadors....

Per anar d’Europa a Àsia per mar només s’hi podia anar vorejant Àfrica amb el que això suposava de temps i de cost. Però un projecte ho va canviar tot...

El Canal de Suez és un canal artificial que enllaça la mar Mediterrània amb la mar Roja a través de l'itsme de Suez i aïllant la península del Sinaí. El canal, que des de 1957 es troba en territori egipci, fou construït per Ferdinand de Lesseps entre els anys 1859 i 1869. Es va inaugurar el 17 de novembre del 1869. La seva longitud és de 162,2 km i uneix les poblacions de Port Saïd (a la riba mediterrània) i Suez (a la costa del Mar Roig). Aquest canal té una enorme importància per a l'abastiment europeu de petroli i pel comerç mundial en general perquè permet la comunicació marítima entre Europa i Àsia sense necessitat de circumval·lar el continent africà pel cap de Bona Esperança (Sud-àfrica).

Els ordinadors van anar incorporant peces que feien més fàcil el seu us. Avui recordarem que el disset de novembre de 1970 es va patentar el primer ratolí d’ordinador als Estats Units. Douglas C. Engelbart (Portland, Oregon, 30 de gener de 1925 - 2 de juliol de 2013), fou un inventor i pioner de la computació estatunidenc. És més conegut per inventar el ratolí d'ordinador, i com un pioner de la interacció persona-ordinador.Va començar amb el ratolí d'ordinador, però també va col·laborar perquè fos possible una primera videoconferència, l'hipertext, el processador de text, la hipermedia, l'enllaçat dinàmic i l'editor col·laboratiu, amb pantalla compartida entre dues persones en diferents llocs comunicats amb una xarxa d'àudio i vídeo. Moltes persones han fet possible tot això que nosaltres tenim avui només prement un botó. El major assoliment d’Engelbart va ser el ratolí de l’ordinador, que va començar a desenvolupar en la dècada de 1960 i va acabar per patentar el 1970. Per aquell llavors consistia en una simple carcassa de fusta que cobria dues rodes metàl·liques. Es tractava d’un dispositiu que l’usuari podia desplaçar amb la mà i traslladar el corresponent moviment a la pantalla. El concepte d’Engelbart, que en aquell moment treballava per a l’Institut de Recerca Stanford, a Menlo Park (Califòrnia), va ser materialitzat pels enginyers de Xerox amb forma de pastilla de sabó i batejat com a ratolí (mouse, en anglès).




diumenge, 17 de novembre del 2019

17 de novembre Santa Isabel d'Hongria 1869 inauguració del Canal de Suez 1970 es patenta el ratolí


Comencem per felicitar a les noies que es diuen Isabel o Elisabet en record a Santa Isabel d'Hongria. Santa Elisabet d'Hongria o de Turíngia va ser una princesa hongaresa, esposa del landgravi Lluís IV de Turíngia; que quan va ser vídua, va entrar al Tercer orde Franciscà i es va dedicar a fer obres de caritat. És venerada com a santa per l'Església catòlica i l'anglicanisme, i com a renovadora de la societat pel luteranisme.

Avui parlem de viatges i d'ordinadors....

Per anar d’Europa a Àsia per mar només s’hi podia anar vorejant Àfrica amb el que això suposava de temps i de cost. Però un projecte ho va canviar tot...
El Canal de Suez és un canal artificial que enllaça la mar Mediterrània amb la mar Roja a través de l'itsme de Suez i aïllant la península del Sinaí. El canal, que des de 1957 es troba en territori egipci, fou construït per Ferdinand de Lesseps entre els anys 1859 i 1869. Es va inaugurar el 17 de novembre del 1869. La seva longitud és de 162,2 km i uneix les poblacions de Port Saïd (a la riba mediterrània) i Suez (a la costa del Mar Roig). Aquest canal té una enorme importància per a l'abastiment europeu de petroli i pel comerç mundial en general perquè permet la comunicació marítima entre Europa i Àsia sense necessitat de circumval·lar el continent africà pel cap de Bona Esperança (Sud-àfrica).


Els ordinadors van anar incorporant peces que feien més fàcil el seu us. Avui recordarem que el disset de novembre de 1970 es va patentar el primer ratolí d’ordinador als Estats Units. 

Douglas C. Engelbart (Portland, Oregon, 30 de gener de 1925 - 2 de juliol de 2013), fou un inventor i pioner de la computació estatunidenc. És més conegut per inventar el ratolí d'ordinador, i com un pioner de la interacció persona-ordinador.Va començar amb el ratolí d'ordinador, però també va col·laborar perquè fos possible una primera videoconferència, l'hipertext, el processador de text, la hipermedia, l'enllaçat dinàmic i l'editor col·laboratiu, amb pantalla compartida entre dues persones en diferents llocs comunicats amb una xarxa d'àudio i vídeo. Moltes persones han fet possible tot això que nosaltres tenim avui només prement un botó.


El major assoliment d’Engelbart va ser el ratolí de l’ordinador, que va començar a desenvolupar en la dècada de 1960 i va acabar per patentar el 1970. Per aquell llavors consistia en una simple carcassa de fusta que cobria dues rodes metàl·liques. Es tractava d’un dispositiu que l’usuari podia desplaçar amb la mà i traslladar el corresponent moviment a la pantalla. El concepte d’Engelbart, que per llavors treballava per a l’Institut de Recerca Stanford, a Menlo Park (Califòrnia), va ser materialitzat pels enginyers de Xerox amb forma de pastilla de sabó i batejat com a ratolí (mouse, en anglès).