18 d'octubre Sant Lluc 1922 Neix la BBC (Jocs Olímpics de Londres 1948) 1984 Neix Lindsey Vonn 1992 Neix "John John" Alexander Florence

 

Comencem felicitant a tots els nois que es diuen Lluc i recordant les Fires d’Olot.

Avui, parlarem de les Olimpiades de Londres 1948 (hem de fer unes voltes estranyes per parlar dels Jocs celebrats a l’estiu...), d’una tennista excepcional i estrenem esports amb una esquiadora i un surfista.

Tal dia com avui l’any 1922 es va crear la BBC (la British Broadcasting Corporation «Corporació Britànica de Radiodifusió») que és el servei públic de ràdio i televisió del Regne Unit. Però per què parlem d’ella? Dons perquè els Jocs Olímpics de Londres 1948 van ser els primers que van poder veure's per televisió. La BBC va pagar 1000 guinees pels drets d'emissió de 60 hores de proves esportives. Els Jocs Olímpics de Londres 1948, coneguts oficialment com a Jocs de la XIV Olimpíada, es van celebrar a Londres (el Regne Unit) entre el 29 de juliol i el 14 d'agost de 1948. Van ser els primers després d'un parèntesi de dotze anys, ja que les edicions de 1940 i 1944 es van suspendre per la Segona Guerra Mundial. En un context marcat per l'economia de postguerra, aquesta edició va ser coneguda com «els Jocs de l'Austeritat».

Londres estava sent reconstruïda després dels bombardejos alemanys de la guerra i la població mancava de béns bàsics, per la qual cosa molts britànics estaven en contra de la designació. Per aquesta raó, no es va construir cap infraestructura olímpica nova. En el seu lloc es van utilitzar les ja existents i l'estadi de Wembley va ser adaptat per a ser l'estadi olímpic, amb una pista de cendra per a les proves d'atletisme. El riu Tàmesi va acollir les proves de rem i piragüisme. Tampoc es va edificar una vila olímpica: els atletes van dormir en barracons que durant el conflicte van ser d'ús militar. En els Jocs Olímpics de Londres van participar 59 països, a través dels seus respectius comitès nacionals afiliats al Comitè Olímpic Internacional. Aquesta xifra va suposar un rècord de participació, malgrat totes les dificultats que havien sorgit.Hi van competir 4104 atletes (3714 homes i 390 dones). Si sumem als participants en la competició d'art, el total ascendeix a 4396 (3952 homes i 444 dones). Els efectes de la Segona Guerra Mundial també es van deixar notar en la participació de comitès. No es va permetre participar ni a Alemanya ni al Japó. Es va saber que diversos presoners de guerra alemanys van treballar en la remodelació d'instal·lacions. Itàlia sí que va poder enviar atletes. La Unió Soviètica va ser convidada però es va negar a participar. La seva estrena no va arribar fins a la següent edició de Hèlsinki 1952.Diversos comitès van fer el seu debut olímpic a Londres 1948: Birmània, Ceilan (actual Sri Lanka), Corea del Sud (com Corea), Guaiana Britànica (actual Guyana), l'Iran, l'Iraq, Jamaica, Líban, el Pakistan, Puerto Rico, Singapur, Síria, Trinitat i Tobago i Veneçuela. Era també la primera vegada que Filipines, l'Índia i el Pakistan participaven com a estats independents. El Comitè Olímpic Internacional va debatre suprimir les competicions d'art entre 1949 i 1952, quedant ja fora dels Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952. Finalment, en la 49a Sessió del COI, celebrada a Atenes en 1954, es van cancel·lar de manera definitiva i van ser substituïdes per festivals i exhibicions culturals.

El 18 d'octubre de 1956 neix Martina Navrátilová a Řevnice, Txecoslovàquia. És una tennista txecoslovaca nacionalitzada estatunidenca. Durant la seva extensa carrera ha guanyat un total de 59 títols de Grand Slam, 18 en individuals, 31 títols en dobles femenins i 10 en dobles mixts, i és considerada una de les millors tennistes de tota la història. Junt a Margaret Court i Doris Hart, són les úniques tennistes en completar el Grand Slam en totes tres categories, conegut amb el sobrenom de Boxed Set. Va acumular un total de 167 títols individuals i 177 de dobles femenins al llarg de la seva carrera, ambdós rècords de l'Era Open. Fou número 1 del rànquing individual femení durant 332 setmanes, segona marca més llarga només darrera de Steffi Graf, i 237 setmanes en el rànquing de dobles femenins, la tennista amb més setmanes en aquest rànquing. Aquests registres la converteixen amb l'única tennista que va romandre més de 200 setmanes al capdamunt d'ambdós rànquings. Va mantenir una gran rivalitat amb l'estatunidenca Chris Evert, amb la qual van dominar el final de la dècada del 1970 i la dels anys 1980. L'any 1983 va dominar totalment el circuit femení amb un total de 98 victòries i només una única derrota, encadenant 74 victòries consecutives, rècord que segueix viu en l'actualitat. Va guanyar el darrer títol de Grand Slam l'any 2006, pocs dies abans del seu 50è aniversari, i 32 anys després del seu primer títol de Grand Slam. Original de Txecoslovàquia, va renunciar a la seva nacionalitat l'any 1975, amb divuit anys, i va demanar asil polític als Estats Units. Va aconseguir la nacionalitat d'aquest país l'any 1981, i va adquirir la nacionalitat txeca l'any 2008 mantenint la doble nacionalitat. Va participar  als Jocs Olímpics d'Atenes de 2004 en la competició de dobles femenins obtenint una cinquena posició.

El 18 de octubre de 1984 neix Lindsey Vonn a Saint Paul, Minnesota. No sabia qui  era, però té un palmarès estratosfèric! És una esquiadora estatunidenca que ha guanyat una Medalla d'Or Olímpica (tres Medalles en total), dos Campionats del Món (vuit Medalles en total), quatre Generals de la Copa del Món i setze Copes del Món en diferents disciplines. Té vuitanta-dues victòries en la Copa del Món d'Esquí Alpí, amb un total de cent trenta podis.Amb les seves vuitanta-dues victòries, va ser l’esquiadora amb major nombre de victòries en la història de la Copa del Món d'Esquí Alpí superant les seixanta-dues d’Annemarie Moser-Pröll. Va mantenir aquest récord fins al gener de 2023, quan la va sobrepassar Mikaela Shiffrin, i es va quedar a només quatre triomfs del rècord absolut que tenia el suec Ingemar Stenmark (vuitanta-sis). També té el major nombre de victòries en les disciplines de Descens (trenta-nou) i de Supergegant (vint-i-set). A més ostenta victòries en totes les disciplines alpines.En la seva millor temporada, la 2011/12, va aconseguir dotze victòries parcials (cinc Descensos, quatre Super Gegants, dos Eslaloms Gegants i una Combinada). Va obtenir la Medalla d’Or als Jocs Olímpics de Vancouver 2010, en Descens femení i la medalla de Bronze als jocs de Vancouver 2002, en el Super Gegant femení a. Les lesions van provocar que Vonn perdés parts de diverses temporades, incloses gairebé tota la temporada 2014 i la major part de la temporada 2013. Mentre es recuperava de la lesió, va treballar com a corresponsal de NBC News sobre els Jocs Olímpics d'Hivern de 2014 a Sochi, Rússia. Es va retirar al febrer de 2019 acausa de les seves lesions després del campionat del Món de Are (Suècia) on va obtenir la medalla de bronze en la modalitat de descens. Aquest mateix any va ser guardonada amb el Premi Princesa d'Astúries dels Esports.

El 18 d'octubre de 1992  neix "John John" Alexander Florence a Honolulu, Hawaii. És un surfista professional estatunidenc. És conegut com "un dels surfistes de tub més dominants de la seva època" i va guanyar títols mundials consecutius en la World Surf League de 2016 i en el World Surf League Men's Championship Tour de 2017.2 És el primer surfista nascut a Hawaii que guanya títols mundials consecutius des de la mort Andy Irons i un dels cinc que han aconseguit aquesta gesta.