15 de juny 1993 Mor James Hunt 1993 Neix Carolina Martín 2003 Neix Pablo Barrios 1980 Neix l'Almudena Cid

 

Els protagonistes d’avui comencen amb un pilot que mor el mateix dia que neix la campiona espanyola de bàdminton. Acabarem amb un futbolista i una gimnasta amb un somriure fantàstic.

El 15 de juny del 1993 va morir a Wimbledon en James Simon Wallis Hunt.  Va ser un pilot de curses automobilístiques britànic que va arribar a ser campió del món de la Fórmula 1 l'any 1976. Va obtenir 10 victòries, 23 podis i 14 pole positions al llarg de les 93 curses que disputà entre 1973 i 1979. També va ser comentarista televisiu. Un cop retirat de la competició, aquell mateix 1979, Hunt es va convertir en comentarista de la BBC per les curses de Fórmula 1, pràctica que mantindrà fins a la seva mort per un infart de miocardi, malgrat que bebia molt menys que abans i havia començat a practicar esport. El 2013 es va estrenar la pel·lícula “Rush”, dirigida per Ron Howard, sobre la rivalitat de James Hunt amb Niki Lauda durant la Temporada 1976 de Fórmula 1. El paper de Niki Lauda és interpretat pel alemany-català Daniel Brühl. 

El 15 de juny de 1993 va néixer a Huelva la Carolina María Marín Martín.  És una jugadora de bàdminton espanyola que va assolir la posició número 1 l'11 de juny del 2015. Ha estat campiona mundial femenina, en la disciplina individual, els any 2014 i 2015. També ha estat cinc vegades campiona europea, quan va revalidar el títol a La Roche-sur-Yon. L'any 2014 va rebre la medalla de bronze de la Reial Orde del Mèrit Esportiu després de guanyar el seu primer mundial a Copenhaguen. Aquell mateix any també va guanyar el guardó Premi Reina Letizia com a millor esportista espanyola. El seu entrenador personal és Fernando Rivas i juntament amb ell ha escrit el llibre “Gana el partido de tu vida” que gira al voltant de la noció d'èxit i allò que cal per aconseguir-ho. A les Olimpíades de París 2024 es va trencar mentre jugava la semifinal, el seu genoll la va aturar. La seva contrincant quan va pujar al podi ho va fer amb un pin de la selecció espanyola en record de la seva companya que no havia pogut acabar la semifinal i de ben segur que hauria aconseguit fer podi.   

El 15 de juny de 2003 va néixer a Madrid en Pablo Barrios Rivas. És un futbolista espanyol que juga com a migcampista en l'Atlètic de Madrid de la Primera Divisió d'Espanya. Als Jocs Olímpics del París de 2024 va guanyar l’or amb la selección espanyola.

El 15 de juny de 1980 va néixer a Vitòria l’Almudena Cid Tostado. És una gimnasta, actriu i escriptora basca, especialitzada en la gimnàstica rítmica, la millor gimnasta espanyola de la història, finalista en diversos Jocs Olímpics, Jocs Mediterranis i diversos Campionats Mundials.

8 de desembre Immaculada Concepció 1977 Neix Toni Padilla 1988 Neix Nil Montserrat 1977 Neix Sébastien Chabal Torneig de les Sis Nacions

Avui és el dia de la Immaculada Concepció. Felicitem a les noies que es diuen Imma, Concepció, Ció, Conchi, i totes les seves variants. 

Avui parlarem d’un periodista esportiu, un pilot de Fòrmula 3, un jugador de rugbi 15 francès i acabarem amb el Torneig de les Sis Nacions.

El 8 de desembre de 1977 va néixer a Sabadell en Toni Padilla Montoliu. És un periodista esportiu català. Va començar a Matadepera Ràdio, on transmetia partits del CE Sabadell amb Carles Fité. Des de 2010 és el cap d'Esports del diari Ara. Especialitzat a unir la informació esportiva amb la política i la història, ha cobert diferents Mundials en directe, una Copa Amèrica al Perú i diferents finals de la Lliga de Campions o l'Europa League. El 2014 va publicar “Brasil 50”, el seu primer llibre, amb l'editorial Contra, on explicava històries vinculades amb el Mundial del 1950. El 2017 va escriure el segon, “Atlas de una pasión esférica”, amb GeoPlaneta. A banda, col·labora en diversos mitjans; de manera regular amb Bein Sports, RAC 1, Catalunya Ràdio, J Sports i Fot-li Pou. A més, forma part del grup de periodistes que participa en el projecte de Relats solidaris amb causes benèfiques.

El 8 de desembre de 1988 neix a Barcelona en Nil Montserrat, pilot d'automobilisme. És un pilot d'automobilisme català de Fórmula 3, que va començar guanyant el Campionat de Karting de Lliçà de Vall. Actualment és pilot oficial de RACC, participa en el Programa de Promoció de Joves Pilots d'Automobilisme de la Generalitat de Catalunya i condueix un Dallara F300 mantingut per l'equip GTA Motor Competició. És enginyer, pilot d'automobilisme i director d'equip.

El 8 de desembre de 1977 va néixer a Valence, França en Sébastien Chabal. Dos cops campió del Sis Nacions amb França és un exjugador de rugbi a 15 internacional francès. Va jugar com a tercera línia centre després d'haver començat com a tercera línia ala, tot i que també jugava a la segona línia. En gairebé setze anys al més alt nivell, Sébastien Chabal va acumular una trajectòria honorable amb un títol del campionat anglès, un Challenge europeu, dues copes del Sis Nacions, entre d'altres. Sébastien Chabal es va convertir en un dels esportistes més populars de França, fins al punt que els periodistes parlaven d'una "chabalmania". Chabal ha gestionat sempre la seva imatge pública aportant un aspecte vigorós i primitiu, amb barba espessa i cabells llargs, el que el va dur a signar nombrosos contractes publicitaris que el van convertir, a partir del 2007, en el jugador de rugbi francès més ben pagat.

El Torneig de les Sis Nacions (de les Cinc Nacions fins al 1999) és una competició de rugbi jugada cada any al febrer i al març per les seleccions nacionals masculines d'Anglaterra, Escòcia, França, Gal·les, Irlanda i Itàlia. El Torneig de les Sis Nacions (de les Cinc Nacions fins al 1999) és una competició de rugbi jugada cada any al febrer i al març per les seleccions nacionals masculines d'Anglaterra, Escòcia, França, Gal·les, Irlanda i Itàlia. Per motius de patrocini, aquest torneig s'ha anomenat oficialment Guinness Six Nations en anglès des de l'edició del 2019. També hi ha una versió femenina del torneig de les Sis Nacions (des del 1996) i una versió júnior per a menors de 20 anys (creada el 2008). Quan l'expressió s'utilitza sense precisió, sempre fa referència al torneig original. Els termes Torneig masculí i sènior només s'utilitzen per evitar confusions, per exemple quan s'emet un partit femení, o per referir-se al conjunt: torneig masculí, torneigs femení i sub-20. El guanyador del Torneig de les Sis Nacions també se'l considera el campió d'Europa.

4 de desembre Santa Bàrbara 1956 Hanni Wenzel 1960 Neix Glynis Nunn 1963 Neix Serguei Bubka 1982 Neix Ho-Pin Tung

 

Avui és Santa Bàrbara. Hi ha una dita que explica que hi ha gent que només se’n recorda de Santa Bàrbara quan trona. I és que és la patrona dels miners i artillers, i que protegeix de les tormentes (dels llamps i trons). Felicitem a les noies que porten aquest nom.

Bàrbara és una santa i màrtir venerada a tota la cristiandat. No hi ha però, cap prova històrica de la seva existència real ni consta als escrits martirològics més antics, ni tan sols al primer de sant Jeroni d'Estridó. Possiblement es tracti d'una santa llegendària, la veneració a la qual es difongué a partir del segle vii. A causa d'aquests dubtes, va ser eliminada del Calendari dels sants de l'Església Catòlica Romana el 1969, permetent-ne el culte en els llocs on és tradicional. És una santa molt popular, associada a alguns treballs com els miners i artillers, i invocada contra els llamps i la mort sobtada i violenta.

El 4 de desembre de 1956 a Straubing, Alemanya Occidental, va neixer Hanni Wenzel, esquiadora alpina que destacà a la dècada del 1970 i 1980. Destacà a nivell internacional l'any 1974 en el Campionat del Món d'esquí alpí realitzat a Saint Moritz, on aconseguí la medalla d'or en la prova d'eslàlom i la medalla de plata en la prova de combinada alpina. En els Jocs Olímpics d'Hivern de 1976 realitzats a Innsbruck (Àustria) aconseguí guanyar la medalla olímpica pel seu país en aconseguí finalitzar tercera en la prova d'eslàlom, a més de finalitzar onzena en la prova de descens i vintena en la d'eslàlom gegant.

El 4 de desembre de 1960 va néixer la Glynis Nunn. És una atleta retirada d'Austràlia especialista en heptatló. Nasqué amb el nom Glynis Leanne Saunders, adoptant el seu nom de casada després de contraure matrimoni amb el decatleta Chris Nunn. Començà practicant pentatló, abans que aquesta prova fos substituïda per l'heptatló el 1981. Fou medalla d'or en la primera edició dels Jocs Olímpics on l'heptatló femení fou inclòs en el programa de la competició. També guanyà la medalla d'or als Jocs de la Commonwealth de 1982 i setena al Campionat del Món de 1983. Als Jocs de Los Angeles, a més de la medalla d'or en heptatló, es classificà cinquena en la prova de 100 metres tanques, on també era especialista i setena al salt de llargada. Després dels Jocs abandonà l'heptatló i es concentrà a les tanques, essent bronze als Jocs de la Commonwealth de 1986. Deixà la competició el 1990.

El 4 de diciembre de 1963 neix Serguéi Nazárovich Bubka a Lugansk (URSS). És un ex-atleta ucraïnès de salt amb perxa, campió olímpic en 1988 i campió mundial en 1983, 1987, 1991, 1993, 1995 i 1997 amb 35 plusmarques en el seu haver (17 a l'aire lliure i 18 en pista coberta). En els seus anys de carrera va portar la plusmarca mundial de l'especialitat de 5,83 m a 6,15 m. Al principi de la seva carrera va compartir honors amb el francès Thierry Vigneron, alternant entre els dos la marca mundial, arribant a batre'l tots dos el mateix dia (el 26 de maig de 1984). Va ser posseïdor del rècord mundial de 6,15 metres, establert en pista coberta el 21 de febrer de 1993 a Donetsk (Ucraïna) durant gairebé 21 anys, fins que el francès Renaud Lavillenie va superar per un centímetre la marca en la mateixa reunió i en el mateix estadi, deixant el rècord del món en 6,16 metres. El 31 de juliol de 1994 va saltar 6,14 m en Sestriere (Itàlia), cosa que va significar el millor salt de la història a l'aire lliure. Posteriorment ha estat superat en diverses ocasions per Armand Duplantis, l'última en els Jocs Olímpics de París 2024 amb una altura de 6,25 m. Es va retirar de les competicions en 1997 a causa de múltiples lesions en el taló. Després de la seva retirada ha seguit carrera com a dirigent esportiu, representant d'atletes davant el Comitè Olímpic Internacional i parlamentari al seu país natal. Va rebre el Premi Príncep d'Astúries dels Esports en 1991 i va ser portador, en 2004, de la flama olímpica d'Atenes 2004 quan aquesta va passar per Ucraïna. A l'agost de 2015, Bubka es va presentar a les eleccions a la presidència de la IAAF on li va vèncer el també exatleta Sebastian Coe que va rebre 115 vots, mentre que Bubka va rebre 92 vots, de les 207 delegacions que van votar.

El 4 de desembre de 1982 neix Ho-Pin Tung —董荷斌; pinyin: Dǒng Hébīn— a Velp, Rheden, als Països Baixos. És un pilot d'automobilisme xino-neerlandès. Debuta en el kàrting el 1997 on es va mantenir fins a 2000, un any després ingressa a la Fórmula Ford neerlandesa i de Benelux fins al 2002.

9 de novembre 1923 Neix Alice Marie Coachman 1961 Neix Antoni Bassas 1959 Neix Sito Pons

 

Avui tenim com a protagonistes un excel·lent periodista amb una gran carrera i un pilot de motociclisme tots són de casa nostra. Però abans veurem que no fa pas massa les dones negres estaven doblement discriminades, pel seu gènere i pel seu color. Em sembla molt greu que això passés en el segle XX, encara queda molta feina per fer però, sens dubte, hi ha molta feina feta cap a la justícia i igualtat també en el camp de l’esport.

El 9 de novembre de 1923 neix Alice Marie Coachman a Albany, als Estats Units. Va ser una atleta nord-americana de salt d'alçada, guanyadora de la medalla d'or als Jocs Olímpics de Londres 1948. Es va convertir en la primera dona negra que va obtenir una medalla d'or en unes olimpíades. A causa del color de la seva pell, Coachman no podia accedir a les instal·lacions d'entrenament atlètic ni participar en esports organitzats. A la llista de barreres per a l'entrenament s'afegia la seva condició de dona atleta en una època d'oposició generalitzada a les dones al esport. S'entrenava amb el que tenia a mà, corrent sense sabates pels camins de terra propers a casa seva i utilitzant equips casolans per practicar els seus salts. Va aconseguir classificar-se pels Jocs de Londres 1948 batent un rècord. Nascuda al si d'una família humil, durant la seva preparació va haver de compaginar les beques esportives amb feines de neteja a les instal·lacions en què entrenava.

El 9 de novembre de 1961 va néixer a Barcelona l’Antoni Bassas i Onieva. Un nom propi del periodisme. És un periodista i guionista de ràdio i televisió català, actual membre l'equip directiu del diari Ara. Va començar a treballar a la ràdio amb setze anys, a l'emissora Ràdio Joventut. Posteriorment es va llicenciar en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Bassas ha tingut grans èxits d'audiència i premis importants, com el Premi Ondas. Avui el veiem com analista polític però durant molts anys ha estat periodista esportiu des de programes com Àrea de gol i es va integrar a l'equip de retransmissions del programa Futbol en català, dirigit per Joaquim Maria Puyal amb qui va treballar durant catorze anys, en més de 800 retransmissions esportives dels partits del Futbol Club Barcelona. Fins al 1985 el programa s'emetia per Ràdio Barcelona i, a partir d'aquell any, a Catalunya Ràdio. Les retransmissions esportives li van donar l'oportunitat de conèixer els grans esportistes del Barça, de conèixer països i de viure experiències que narra al llibre A un pam de la glòria, on aplega records dels seus catorze anys en el món esportiu, un període en què el FC Barcelona va guanyar la Copa d'Europa de futbol, a l'estadi de Wembley, de Londres, i quatre lligues. Ha fet mil coses, té una vida molt plena però avui el recordem per la seva vessant de periodista esportiu.

El 9 de noviembre de 1959 va néixer a Barcelona l’Alfonso Pons Ezquerra, más conocido como Sito Pons. És un expilot de motociclisme, dues vegades campió del món de 250cc, en 1988 i 1989, amb Honda, i actual director de l'equip Pons Racing. Al costat del seu mánager Manolo Burillo Pacheco i l'enginyer Antonio Cobas van crear la marca Kobas produïda i gestionada per l'empresa TECOMSA, (Tècnica de competició SA). Va seguir com a director d'equip en la seva pròpia escuderia, Pons Racing, i entre altres van córrer per a ell Alex Crivillé, Carlos Checa, Alberto Puig, John Kocinski, Loris Capirossi, Alex Barros, Max Biaggi, Héctor Barberá, Sergio Gadea, Aleix Espargaró i el seu propi fill Axel Pons. Actualment dirigeix l'escuderia Pons Racing, sota el nom de Páginas Amarillas-HP 40.

2 de novembre Dia de Difunts 1986 Neix Héctor Barberá 2002 Neix l'Iris Tió 2010 Mor l'Andy Irons

 

Avui, Dia de difunts parlarem també d’un motorista i d’una nedadors de sincronitzada nascuts tal dia com avui i d’un surfista molt carismàtic que va morir tal dia com avui. 

Avui és el Dia de Difunts. Els recordem avui per tradició, i cada dia per necessitat del nostre cor i per gratitud. Algunes vegades encara sentim dolor quan recordem; altres vegades, potser pel pas del temps, podem recordar sense dolor. Fer-los presents ens desperta sentiments contradictoris: d’una banda és com si hi fossin, d’una altra sentim el buit de les seves abraçades, paraules i petons però no de la seva presencia que continua amb nosaltres... i ens dona pau.

Quan estem amb el cor més embolicat veiem segons el calendari el curiós tràfec d’aquests dies de comprar flors, anar als cementiris... amb horaris més amplis dels transports públics que ens hi poden portar.

Com que el dia 1 és festiu es barregen les dues celebracions i hi ha gent que creu que el dia de difunts és el dia 1. El dia 2 és el dia de difunts però molta gent comença molt abans a preparar els níxols i panteons perquè estiguin nets i plens de flors en aquests dies.

A Barcelona tenim un bon nombre de cementiris: el de Poble Nou, el de Sant Genís dels Agudells, el de les Corts, el de Sant Gervasi, el de Sant Andreu però el més gran de tots és el de Montjuic. Fora de Barcelona, però ja tan enganxat que és com si fos de la ciutat, tenim del de Collserola. Aquests dies a tots ells hi trobem activitats especials.

El 2 de novembre de 1986 a Dos Aguas, Valencia, va néixer l’Héctor Barberá Vall, pilot de motociclisme espanyol. Va ser subcampió del Campionat Mundial de Motociclisme de 125cc en 2004, després de ser tercer en 2003, i subcampió de la categoria 250cc en 2009. Va competir en la categoria reina de MotoGP des de 2010 fins a 2017. Des de 2023 competeix el campionat britànic de Superbikes amb l'equip TAG Honda Racing, després de passar dos anys disputant el campionat Motoamerica Superbike.

El 2 de novembre de 2002 va néixer a Barcelona l’Iris Tió i Casas. És una nedadora catalana en modalitat de natació sincronitzada. És filla de músics. Als cinc anys, es va iniciar en la natació sincronitzada al Club Natació Kallípolis una vegada a la setmana, i amb nou anys va començar a entrenar diàriament. Ha participat a diversos campionats a nivell europeu. Encara en categoria júnior, el 2017 a Belgrad va obtenir dues medalles de bronze en les proves de duet lliure i en rutina combinada, i el maig de 2018 va ser proclamada campiona d'Espanya en solitari tècnic i lliure al Centre Mundial-86 de Madrid, on va destacar tambe en les categories de duet, equip i rutina combinada. En el Campionat d'Europa de Natació de 2018, celebrat a Glasgow, en les proves preliminars del solo lliure va quedar en quarta posició.Al Campionat d'Europa de Natació de 2020 a Budapest, va debutar en la modalitat de duet amb Alisa Ozhogina en una gran competició, on van estrenar la coreografia prevista per als Jocs Olímpics, i van quedar en sisena posició. L'any següent va participar en els Jocs Olímpics de Tòquio 2020, en les proves de natació artística per parelles i equips. En la prova per parelles va participar amb la sevillana Ozhogina; classificades per a la final, van acabar en desena posició.

Avui veiem un esportista que amb la seva vida ens explica que malgrat els gran èxits, no tots els esportistes són model de comportament. L’Andy Irons va ser un surfista professional, campió del món de surf en tres ocasions: 2002, 2003 i 2004. El seu germà, Bruce Irons, també és surfista professional, encara que actualment no corre en el circuit professional ASP World Tour, dedicant-se al surf lliure per als seus patrocinadors. Va morir el 2 de novembre de 2010 a conseqüència d'un atac cardíac juntament amb una "elevada mescla de drogues" en un hotel de Dallas quan tornava a la seva llar a Hawaii. El cas és que el món del surf es dividia entre Kelly Slater i Andy Irons. O eres del primer, de la seva vida neta, d'esportista, model, amb vestit blanc; o eres del segon, amb una vida plena de festa, rebel, que deia paraulotes i vestia de negre. De l’Andy es deia que era "un rebel en el seu surf, un cretí que anava de sobrat perquè podia".

30 de setembre Dia de la Traducció 2011 Patri Psicòloga entra a Youtube 1989 Neix Joel González 1994 Neix Alia Fargatovna Mustafina 1997 Neix Max Vertappen

 

Avui recordem el Dia de la Traducció, i parlarem d’un munt de gent que coincideixen en aquest final de setembre: una psicòloga esportiva molt present a les xarxes socials (la primera en el nostre blog), d’un esportista de taekwondo, d’un corredor de Fòrmula 1 i d’una gimnasta artística..

Hi ha sectors en els quals la traducció hi està molt present i un d’ells és el món de l’esport. En un món global en el qual entrenadors i jugadors canvien d’estat sense tenir temps de dominar la llengua la traducció  apareix com essencial. Avui, Dia de la Traducció, agraïm a tots els qui ens fan arribar les informacions que no podríem entendre amb la nostra llengua.

El 30 de setembre del 2011 la Patri Psicóloga va posar en marxa el seu canal de You Tube. És psicòloga, escriptora, conferenciant, actriu i divulgadora en diferents mitjans de comunicació. És una psicòloga esportiva d’Alt Rendiment, Màster en Psicologia Clinica i de la Salut  amb un  doctorat en el Departament de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic de la Universitat de Granada. Va ser psicòloga del Real Betis Balompié i abans del RCD Mallorca.

El 30 de setembre de 1989 va néixer en Joel González Bonilla a Figueres. És un esportista català de taekwondo, campió olímpic, doble campió mundial i número 1 del rànquing, que competeix a la categoria de menys de 58 kg. Realitzà la seva preparació esportiva al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès.Malgrat haver nascut a Figueres, González és veí de Vilafant, on el seu pare té un gimnàs on ell va començar a practicar el taekwondo. És el vigent campió olímpic, mundial i europeu de la seva categoria, i ha guanyat els dos últims campionats del món de taekwondo (2009 i 2011) i els dos últims campionats europeus (2010 i 2012). Als Jocs Olímpics de Londres 2012 va aconseguir la primera medalla d'or per al taekwondo català i espanyol. El 30 de setembre de 2016 varen batejar el poliesportiu de Vilafant amb el seu nom, en honor seu .

El 30 de setembre de 1994  va néixer a Yegórievsk, a prop de Moscú l’Alia Fargatovna Mustafina. És una gimnasta artística russa, campiona olímpica, mundial i europea. El seu pare, Farhat Mustafin, va ser medallista de bronze en lluita grecoromana en els Mont-real 76, mentre que la seva mare, Ielena Mustafina, és professora de física. La seva germana petita, Nailia, també és gimnasta, i va formar part de l'equip Nacional júnior rus.  Una família d’esportistes olímpics.

El 30 de setembre de 1997 va néixer en Max Verstappen a Hasselt. És un pilot d'automobilisme neerlandès i belga. Nascut a Bèlgica, de pare neerlandès i mare belga, per a competir fa servir la nacionalitat del seu pare Jos, que també fou pilot. Competeix per l'equip Red Bull Racing a la Fórmula 1. Va ser el pilot més jove a liderar una volta durant un Gran Premi de Fórmula 1, el guanyador més jove d'un Gran Premi (18 anys, 7 mesos i 15 dies en el Gran Premi d'Espanya 2016), el pilot més jove a aconseguir un podi, el més jove a aconseguir el rècord de volta al Gran Premi de Brasil 2016, el pilot més jove a aconseguir el rècord de volta en una sessió, aquesta va ser en la tercera pràctica lliure en l'autòdrom Hermanos Rodríguez (Mèxic) el 28 d'octubre de 2017, i el pilot més jove a competir en la història d'aquesta categoria, ja que va fer el seu debut amb 17 anys i 166 dies en el Gran Premi d'Austràlia de 2015 per la Scuderia Toro Rosso, com així també el primer pilot de nacionalitat neerlandesa a pujar al primer lloc del podi de F1. El 2021, 2022 i 2023 es va proclamar campió del món.

29 de setembre Dia Mundial del Cor Arcàngels Sant Miquel, Sant Rafael i Sant Gabriel 1985 Neix Dani Pedrosa 1995 Neix Mathias Lessort 2013 Torxa en marxa de Sotxi 2014

 

Avui un còctel curiós: la cura del cor, els arcàngels, un motorista de casa, un jugador de basquet de lluny i l’inici del recorregut de la torxa olímpica dels Jocs d’Hivern de Sotxi al 2014.

Avui es celebra el Dia Mundial del Cor. La malaltia cardiovascular (ECV) és la principal causa de mort en el món. De manera combinada, les condicions que afecten el cor o als vasos sanguinis, com per exemple, un atac cardíac, accident cerebrovascular i insuficiència cardíaca maten a 20,5 milions de persones cada any. La majoria d'aquestes morts ocorren en països de mitjans i baixos ingressos.El 80% de les morts prematures per ECV es poden prevenir fent petits canvis en el nostre estil de vida: alimentació, exercici i control de l'estrès. Així, podem controlar millor la salut del nostre cor i vèncer a les malalties cardiovasculars.

No me’n puc estar... Avui també es celebra Sant Miquel, Sant Rafael i Sant Gabriel Arcàngels. Són àngels amb una missió important en la tradició jueva i cristiana. Dos d’ells solen sortir als Pastorets... Felicitem a tots els nois que porten aquests noms!

El 29 de setembre de 1985 va néixer Daniel Pedrosa Ramal a Castellar del Vallés, més conegut com a Dani Pedrosa. És un pilot de motociclisme espanyol retirat com a pilot titular l'any 2018. Té tres títols en el Campionat del Món de Motociclisme en diferents categories (2003 en 125 cc, 2004 i 2005 en 250cc). De 2006 a 2018 va competir per a l'equip Repsol Honda en la categoria regna de MotoGP, on es va proclamar subcampió en 2007, 2010 i 2012, i tercer en 2008, 2009 i 2013, acumulant un total de 31 victòries, 112 podis, 31 poles i 44 voltes ràpides. En 2018 va rebre la medalla MotoGP Legend, passant a ser membre de l'Hall of Fame de la FIM.Actualmente és pilot provador i de desenvolupament per a l'equip Xarxa Bull KTM Factory Racing. És, a més, comentarista de DAZN en 2023

El 29 de setembre de 1995 va neixer Mathias Lessort a La Martinique, una illa que pertany a la França d’ultramar. És un jugador de bàsquet francès que pertany a la plantilla del Panathinaikos BC de l'A1 Ethniki grega. Amb 2,06 metres d'alçada, juga en la posició de pivot. El 27 de juny de 2023 va signar un contracte de dos anys amb el Panathinaikos BC grec.  Va ser integrant de les seleccions júnior de França, amb les quals va disputar l'Eurobasket Sub-20 de 20147 i de 2015. Després va ser membre de la seleccción absoluta francesa que va aconseguir el bronze en el Mundial de 2019.Durant agost i setembre de 2023 va ser integrant de la selecció de França que va participar en el Mundial de 2023 celebrat a Àsia, i que va finalitzar en divuitè lloc. Entre juliol i agost de 2024 va ser part de la selecció absoluta de França, que va disputar els Jocs Olímpics de París, i que va guanyar la plata, després de perdre la final davant els Estats Units.

Del 29 de setembre de 2013 al 7 de febrer de 2014, la torxa olímpica va recórrer més de seixanta-cinc mil quilòmetres passant per totes les 83 federacions que formen La Federació Russa. El recorregut a Rússia va començar el 6 d'octubre de 2013. La ruta (a grans trets) va ser la següent: Olímpia – Tessalònica - Atenes ( Grècia) - Moscou - Sant Petersburg – Kaliningrad – Múrmansk – Arcàngel – Yakutsk – Vladivostok – Irkutsk – Novosibirsk – Kazan – Nizhni Nóvgorod – Volgogrado – Rostov del Don – Astracan – Grozni – Sotxi ( Rússia). Com a curiositat podem destacar que els guanyadors de les competicions del 15 de febrer, van rebre les seves medalles d'or amb fragments del meteorit de Cheliábinsk, caigut a la regió russa dels Urals en 2013. Els Jocs Olímpics de Sotxi 2014, oficialment coneguts com els XXII Jocs Olímpics d'Hivern, van ser un esdeveniment multiesportiu internacional, celebrat a la ciutat de Sotxi, Rússia, entre el 7 i el 23 de febrer de 2014. Alguns esdeveniments es van realitzar a la ciutat turística de Krásnaya Poliana. Van participar 2781 atletes (1660 homes i 1121 dones) de 88 països. Es van dur a terme 98 esdeveniments de 15 esports olímpics. Els Jocs Olímpics van ser organitzats pel Comitè Organitzador de Sotxi 2014. L'elecció de la seu dels Jocs Olímpics va tenir lloc el 4 de juliol de 2007, a la Ciutat de Guatemala. Sotxi concorria per primera vegada com a candidata a uns Jocs Olímpics d’Hivern. Set ciutats van presentar oficialment la seva candidatura, però només tres van passar el tall del Comitè Olímpic Internacional: Pieonchang, Salzburg i Sotxi, que va ser triada finalment. Els Jocs de Sotxi van ser els primers Jocs Olímpics d'Hivern celebrats en la Federació Russa. En 1980, els Jocs Olímpics d'Estiu es van celebrar a Moscou quan encara era capital de la Unió Soviètica. La preparació dels Jocs va implicar la construcció de noves seus, a més de la modernització de les telecomunicacions, l'energia elèctrica i els sistemes de transport d'aquesta zona. Aquestes millores van incloure la construcció d'un nou Parc Olímpic al llarg de la costa de la mar Negra a la vall de Imeretin. Aquests van ser els Jocs Olímpics més cars de la història, amb un cost de 51 mil milions de dòlars. La preparació de Sotxi 2014 va estar plagada d'importants controvèrsies, incloses les al·legacions de corrupció i les preocupacions sobre els efectes de la llei russa sobre «propaganda homosexual», així com els problemes de seguretat relacionats amb els grups islamistes. El mig-tub esquí (masculí i femení), el slopestyle esquí (masculí i femení), el slopestyle surf de neu (masculí i femení), el eslalon paral·lel surf de neu (masculí i femení), el salt d'esquí femení, el biatló per equips mixtos i per relleus, el luge per equips mixtos i per relleus i el patinatge artístic per equips mixtos van ser les 12 noves competicions en els Jocs Olímpics d'Hivern. Abans de la seva inauguració, els jocs van ser blanc de diverses crítiques i preocupacions que van generar controvèrsia, entre elles: l’explotació de treballadors involucrats en la construcció d'escenaris olímpics, els  riscos contra la salut i el medi ambient per compte del maneig de residus en la construcció, l’expulsió forçada de residents per a fer espai per a escenaris olímpics, els sobrecostos, l’augment de la seguretat relacionat amb grups islamistes que havien amenaçat realitzar un nou atemptat terrorista durant els jocs de Sotxi.Realment vam trobar pocs transparència. Posteriorment el govern rus va crear un anell de seguretat al voltant de Sotxi que novament va generar crítiques en mitjans europeus, aquesta vegada per contra es va al·legar sobre un possible excés de seguretat i nombrosa presència d'efectius, const que hi va haver intimidació a activistes (ambientals i de drets humans) i periodistes que criticaven les polítiques anti-LGBT del govern rus, juntament amb els efectes d'aquestes polítiques.

11 de juny 1955 accident a les 24 hores de Le Mans

Actualment la seguretat en els cotxes i en els circuits de Fórmula 1 és una prioritat. Tot està dissenyat per donar espectacle però alhora per protegir l’integritat física dels pilots, dels tècnics, i també del públic. Però no sempre ha estat així. Sovint una gran desgracia marca un punt d’inflexió i a partir d’aquell moment les coses es fan de manera diferent...

L’any 1955, a França, al circuit de la Sarthe, proper a la població de Le Mans, durant la celebració de la mítica cursa automobilística de les "24 hores de Le Mans", té lloc un terrorífic accident en sortir volant el Mercedes de Levegh, contra les tribunes plenes de públic, després d'haver xocat prèviament contra l'Austin de Macklin, a més de 200 quilòmetres per hora, ocasionant un tràgic balanç de 79 víctimes mortals, inclòs el propi pilot.

Quan veiem imatges d’aquella època podem entendre com aquests pilots i aquest públic estaven en perill permanent. Ara, en el segle XXI tenim el que se’n diu cultura de la prevenció que fa que no hagin de passar coses perquè es posi remei. Podem preveure i actuar en conseqüència.