3 de juny 1986 Neix Rafa Nadal 1982 Neix Ielena Issimbàieva 2006 El Nàstic puja a Primera

 

Els nostres protagonistes d’avui són el manacorí més famós de tots els temps, la saltadora de perxa més important i guardonada i la pujada efímera però pujada a Primera del Nàstic de Tarragona.

El 3 de juny de 1986 va néixer a Manacor en Rafael Nadal i Parera. Potser no caldria presentació però recordarem les seves gestes esportives. És un jugador de tennis professional mallorquí. És el millor tennista de la història del tennis sobre terra batuda, tenint en compte el seu percentatge de victòries i quantitat de títols aconseguits sobre aquesta superfície. Ha estat número 1 al rànquing individual de l'ATP un total de 196 setmanes en set etapes que van del 2008 al 2018. Al seu palmarès hi destaquen la medalla d'or als Jocs Olímpics de Pequín (2008), quatre Copes Davis amb Espanya i haver completat el Grand Slam de tennis durant la carrera els anys 2010 i 2022, setè jugador en aconseguir-ho en la història del tennis i segon en aconseguir-ho dues ocasions. Paral·lelament també fou el segon tennista en aconseguir l'anomenat Golden Slam durant la carrera (quatre Grand Slams i medalla d'or als Jocs Olímpics) darrere d'Andre Agassi. També sobresurten els 22 títols de Grand Slam, dels quals catorze són del Roland Garros (rècord de victòries a un torneig únic de Grand Slam), superant els sis de la llegenda sueca Björn Borg al Roland Garros i els onze de Margaret Court en la història del tennis. L'any 2022 va esdevenir el tennista masculí amb més títols de Grand Slam individuals en aconseguir el número 22 del seu palmarès. També ha guanyat 36 títols de categoria Masters 1000, els vuit consecutius al Masters de Montecarlo i la ratxa de 81 victòries consecutives sobre terra batuda entre els anys 2005 i 2007. Va mantenir una gran rivalitat esportiva amb Roger Federer, que llavors es va ampliar amb Novak Đoković i Andy Murray. El setembre de 2008 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports per la seva contribució al món de l'esport i pels mèrits aconseguits durant l'any 2008, i el mateix any obtingué també el premi Marca Leyenda. El 10 d’octubre del 2024 va anunciar que deixava el tennis de competició.  

El 3 de juny de 1982 neix a Volgograd (llavors dins de l'URSS) la Ielena Issinbàieva (en rus: Елена Исинбаева). Es tracta de l'atleta més important i guardonada en salt amb perxa en tota la història, per davant de Stacy Dragila i Svetlana Feofanova. És l'actual posseïdora del rècord del món de salt amb perxa. Ha estat la primera dona de la història en saltar més de cinc metres. A més ha guanyat cinc ors en grans competicions (Jocs Olímpics, Campionats del Món i d'Europa, tant en pista coberta com a l'aire lliure). També va ser la guanyadora del premi major de la sèrie de la Golden League de la IAAF el 2007 i el 2009. Després de les males actuacions als campionats del món el 2009 i el 2010, es va fer una pausa durant un any de l'esport. El seu rècord mundial actual és de 5,06 m a l'aire lliure, a Zuric l'agost de 2009. El seu 5,01 m indoor va ser el rècord mundial durant poc més d'un any. Aquest últim va ser el vint-i-vuitè rècord mundial de salt amb perxa d'Issinbàieva. Issinbàieva va ser nomenada Esportista Femenina de l'Any per la IAAF el 2004, 2005 i 2008, i Esportiva Mundial de l'Any per Laureus el 2007 i 2009. El 2007 va ingressar al "Hall of Fame" del FICTS i va ser guardonada amb Excellence Guirlande D'Honneur. Va rebre el Premi Príncesa d'Astúries dels Esports l'any 2009. És una de les deu atletes (juntament amb Valerie Adams, Usain Bolt, Veronica Campbell-Brown, Jacques Freitag, Kirani James, Jana Pittman, Dani Samuels, David Storl i Faith Kipyegon) que ha guanyat campionats del món juvenil, júnior i nivell sènior d'una prova atlètica. Issinbàieva va ser expulsada dels Jocs Olímpics de Rio 2016 després de les revelacions d'un extens programa de dopatge patrocinat per l'estat a Rússia, destruint així les seves esperances d'una gran jubilació després de guanyar la medalla d'or olímpica. Es va retirar de l'atletisme l'agost de 2016 després de ser escollida per servir un mandat de 8 anys a la Comissió d'Esportistes del COI. És major de les Forces Armades russes.

El 3 de juny de 2006 el Gimnàstic de Tarragona va aconseguir l'ascens a la Primera divisió de la lliga espanyola de futbol després d'empatar a zero al camp del Xerez. El Club Gimnàstic de Tarragona, conegut popularment com a Nàstic de Tarragona o simplement Nàstic, és un club poliesportiu català de la ciutat de Tarragona que, a més d'equips de futbol, compta amb vuit disciplines esportives més. Aquestes disciplines s'estructuren com a seccions esportives dins l'organigrama del club. Exceptuant el futbol, la resta de les seccions tenen un caràcter social i amateur. Fundat l'any 1886, és considerat l'entitat poliesportiva més antiga de l'Estat Espanyol. L'1 d'octubre de 2019 el Club Gimnàstic i les seves seccions tenen aproximadament uns 850 socis i l'equip de futbol supera els 5.500 abonats. La temporada 2006/07 fou la del retorn històric a la primera divisió. L'equip però, no pogué mantenir la categoria, acabant últim a la classificació i retornant a la segona divisió.

4 de desembre Santa Bàrbara 1956 Hanni Wenzel 1960 Neix Glynis Nunn 1963 Neix Serguei Bubka 1982 Neix Ho-Pin Tung

 

Avui és Santa Bàrbara. Hi ha una dita que explica que hi ha gent que només se’n recorda de Santa Bàrbara quan trona. I és que és la patrona dels miners i artillers, i que protegeix de les tormentes (dels llamps i trons). Felicitem a les noies que porten aquest nom.

Bàrbara és una santa i màrtir venerada a tota la cristiandat. No hi ha però, cap prova històrica de la seva existència real ni consta als escrits martirològics més antics, ni tan sols al primer de sant Jeroni d'Estridó. Possiblement es tracti d'una santa llegendària, la veneració a la qual es difongué a partir del segle vii. A causa d'aquests dubtes, va ser eliminada del Calendari dels sants de l'Església Catòlica Romana el 1969, permetent-ne el culte en els llocs on és tradicional. És una santa molt popular, associada a alguns treballs com els miners i artillers, i invocada contra els llamps i la mort sobtada i violenta.

El 4 de desembre de 1956 a Straubing, Alemanya Occidental, va neixer Hanni Wenzel, esquiadora alpina que destacà a la dècada del 1970 i 1980. Destacà a nivell internacional l'any 1974 en el Campionat del Món d'esquí alpí realitzat a Saint Moritz, on aconseguí la medalla d'or en la prova d'eslàlom i la medalla de plata en la prova de combinada alpina. En els Jocs Olímpics d'Hivern de 1976 realitzats a Innsbruck (Àustria) aconseguí guanyar la medalla olímpica pel seu país en aconseguí finalitzar tercera en la prova d'eslàlom, a més de finalitzar onzena en la prova de descens i vintena en la d'eslàlom gegant.

El 4 de desembre de 1960 va néixer la Glynis Nunn. És una atleta retirada d'Austràlia especialista en heptatló. Nasqué amb el nom Glynis Leanne Saunders, adoptant el seu nom de casada després de contraure matrimoni amb el decatleta Chris Nunn. Començà practicant pentatló, abans que aquesta prova fos substituïda per l'heptatló el 1981. Fou medalla d'or en la primera edició dels Jocs Olímpics on l'heptatló femení fou inclòs en el programa de la competició. També guanyà la medalla d'or als Jocs de la Commonwealth de 1982 i setena al Campionat del Món de 1983. Als Jocs de Los Angeles, a més de la medalla d'or en heptatló, es classificà cinquena en la prova de 100 metres tanques, on també era especialista i setena al salt de llargada. Després dels Jocs abandonà l'heptatló i es concentrà a les tanques, essent bronze als Jocs de la Commonwealth de 1986. Deixà la competició el 1990.

El 4 de diciembre de 1963 neix Serguéi Nazárovich Bubka a Lugansk (URSS). És un ex-atleta ucraïnès de salt amb perxa, campió olímpic en 1988 i campió mundial en 1983, 1987, 1991, 1993, 1995 i 1997 amb 35 plusmarques en el seu haver (17 a l'aire lliure i 18 en pista coberta). En els seus anys de carrera va portar la plusmarca mundial de l'especialitat de 5,83 m a 6,15 m. Al principi de la seva carrera va compartir honors amb el francès Thierry Vigneron, alternant entre els dos la marca mundial, arribant a batre'l tots dos el mateix dia (el 26 de maig de 1984). Va ser posseïdor del rècord mundial de 6,15 metres, establert en pista coberta el 21 de febrer de 1993 a Donetsk (Ucraïna) durant gairebé 21 anys, fins que el francès Renaud Lavillenie va superar per un centímetre la marca en la mateixa reunió i en el mateix estadi, deixant el rècord del món en 6,16 metres. El 31 de juliol de 1994 va saltar 6,14 m en Sestriere (Itàlia), cosa que va significar el millor salt de la història a l'aire lliure. Posteriorment ha estat superat en diverses ocasions per Armand Duplantis, l'última en els Jocs Olímpics de París 2024 amb una altura de 6,25 m. Es va retirar de les competicions en 1997 a causa de múltiples lesions en el taló. Després de la seva retirada ha seguit carrera com a dirigent esportiu, representant d'atletes davant el Comitè Olímpic Internacional i parlamentari al seu país natal. Va rebre el Premi Príncep d'Astúries dels Esports en 1991 i va ser portador, en 2004, de la flama olímpica d'Atenes 2004 quan aquesta va passar per Ucraïna. A l'agost de 2015, Bubka es va presentar a les eleccions a la presidència de la IAAF on li va vèncer el també exatleta Sebastian Coe que va rebre 115 vots, mentre que Bubka va rebre 92 vots, de les 207 delegacions que van votar.

El 4 de desembre de 1982 neix Ho-Pin Tung —董荷斌; pinyin: Dǒng Hébīn— a Velp, Rheden, als Països Baixos. És un pilot d'automobilisme xino-neerlandès. Debuta en el kàrting el 1997 on es va mantenir fins a 2000, un any després ingressa a la Fórmula Ford neerlandesa i de Benelux fins al 2002.

10 de novembre 1990 Neix Mireia Belmonte Salt de perxa 1999 Neix Duplantis 2006 Neix Txell Ferré

 

Avui els nostres tres protagonistes són excepcionals en els seus camps. El segon amb la pulverització de récords constants, centímetre a centímetre ens fan parlar avui del salt de perxa.

El 10 de novembre de 1990 va néixer a Badalona la Mireia Belmonte i García. És una nedadora catalana, plusmarquista mundial dels 400 metres estils, dels 800 metres lliures i dels 1.500 lliures, que competeix en les categories d'estils, papallona, braça i lliure. Des del 2008 és la clara dominadora en els campionats d'Espanya i ha afermat el seu lideratge en totes les especialitats; és, a més, la nedadora de l'Estat espanyol que més trofeus ha obtingut en competicions internacionals. Plusmarquista estatal en diverses disciplines, ha participat en quatre Jocs Olímpics: Pequín 2008, Londres 2012, Rio 2016 i Tòquio 2020 on fou l'abanderada juntament amb Saúl Craviotto. Als jocs del 2016 va aconseguir una medalla d'or en els 200 metres papallona, dues medalles de plata en els 200 metres papallona i en els 800 metres lliure, i una medalla de bronze en els 400 metres estils. Als Jocs de Rio 2016 es va convertir en la primera nedadora espanyola a aconseguir una medalla d'or en uns Jocs Olímpics. Per problemes a les espatlles no va poder obtenir la marca mínima per poder participar als Jocs Olímpics de Paris 2024.

El salt de perxa és una especialitat atlètica que consisteix a passar per sobre d'una barra horitzontal situada a gran alçada (llistó) sense fer-la caure. S'aconsegueix amb l'ajut de la perxa, una barra flexible, d'uns 5 metres, que l'atleta duu a les mans i mitjançant una força, velocitat i habilitats gimnàstiques especials. L'atleta acaba la prova eliminat després del tercer intent fallit, igual que en salt d'alçada.L'atleta comença amb una carrera d'uns 40 metres. En arribar a poca distància del matalàs recolza la perxa a un caixetí reglamentari. Gràcies al fet de tenir-la agafada amb les mans pot superar el llistó passant primer les cames, després el cos i finalment els braços, moment en què deixa anar la perxa. Després d'un intent exitos l'alçada del llistó augmenta progressivament.

Als inicis les perxes eren construïdes de fusta. Després el material va canviar a bambú (cap a 1900), acer (cap a 1950) i fibra de vidre (sovint combinat amb fibre de carboni). Després els inicis dels anys 1960 les introduccions de la perxa de fibra de vidre i matalasos de gomaespuma han revolucionat la tècnica. La perxa de fibra de vidre és molt més elàstica, i ha possibilitat molts nous rècords.

El 10 de novembre de 1999 neix Armand Gustav "Mondo" Duplantis. És un saltador de perxa suec-estatunidenc, que té les plusmarques actuals a l'aire lliure i en pista coberta (6,25 metres i 6,22 metres, respectivament), dues vegades campió olímpic (2021 i 2024) i dos cops campió del món en aire lliure (2022 i 2023), un cop campió del món en pista coberta (2022), dos cops campió europeu en aire lliure (2018 i 2022) i un cop en pista coberta (2021), i tres cops campió de la Diamond League (2021, 2022 i 2023). Va aconseguir la medalla de plata al Campionat del Món d'atletisme de 2019. A més, Duplantis va ser campió del Campionat del Món Juvenil d'atletisme de 2015 quan tenia 15 anys, i va aconseguir el títol al Campionat Europeu d'Atletisme Sub-20 de 2017 i al Campionat Mundial d'Atletisme Sub-20 de 2018. Va ser triat Atleta de l'any per World Athletics els anys 2020 i 2022. Va néixer en una família esportista a Lafayette, Louisiana, Estats Units d'Amèrica. El seu pare, Greg Duplantis, és un saltador de perxa retirat amb una marca personal de 5,80 metres, de nacionalitat americana i d'ascendència cajun; mentre que la seva mare, Helena (Hedlund de cognom de soltera), és una exheptatleta i exjugadora de voleibol de nacionalitat sueca. Els seus dos germans grans, Andreas i Antoine, i la seva germana petita, Johanna, també van practicar esports. Andreas va representar Suècia com a saltador de perxa als Campionats del Món Juvenils d'Atletisme de 2009 i 2012, mentre que Antoine va deixar el salt de perxa pel beisbol durant l'escola secundària abans d'entrar a la Louisiana State University on va ser el capità de l'equip de la universitat el 2019. Duplantis va aconseguir el seu primer títol absolut al Campionat d'Europa d'Atletisme de 2018 disputat a Berlin, quan tenia 18 anys. En els Jocs de Paris 2024 amb l’or assegurat, va tornar a agafar la perxa quatre vegades més. En la primera va fer récord olímpic. I en la quarta va batre el récord mundial que ell mateix había obtingut uns mesos abans. L’estadi de Sant Dennis, on es feien les proves va emmudir. Va ser un dels grans herois de Paris 2024.

El 10 de novembre de 2006 va néixer a Manresa la Txell Ferré Gaset. És una esportista catalana que competeix en natació sincronitzada. El 2024 estudiava disseny d'interiors. Va començar al Club Natació Manresa a sis anys i amb 10 anys va canviar al Club Natació Sabadell. El 2004 va participar al Mundial de Doha i va aconseguir una beca al CAR de Sant Cugat, on es va desplaçar des del Blume. Va guanyar una medalla d'or al Campionat Europeu de Natació de 2024 de Belgrad, a la prova equip tècnic. Va participar als Jocs Olímpics de París 2024, obtenint una medalla de bronze a la prova d'equip.