4 de juny Dia Internacional dels Nens Víctimes d'Agressió. 1965 Neix Mick Doohan 1970 Neix David Barrufet 1970 Neix Deborah Compagnoni "1993" Darrera cursa de Carles Cardús

 

El 4 de juny se celebra el Dia Internacional dels Nens Víctimes Innocents d'Agressió. L'educació i l'esport són els grans restauradors d'aquestes xacres socials.

Avui tenim un capicúa de motociclisme, i ho complementarem amb un superporter de hándbol i amb una gran esquiadora.

El 4 de juny de 1965 va neixer a Gold Coast, a Austràlia en Michael Sydney Doohan, més conegut com a Mick Doohan. És un expilot de motociclisme de velocitat australià. Sis anys després d'un accident en Assen el 26 de juny de 1992 en el qual els metges neerlandesos volien amputar-li la seva cama dreta, va guanyar cinc títols de 500cc de manera consecutiva. En 1994 va començar el campionat pas a pas, però va guanyar nou carreres i el títol amb 143 punts. A la fi de 1998 havia guanyat cinc campionats del món en la categoria reina de manera consecutiva. Una marca només igualada per Giacomo Agostini i Valentino Rossi. Se'l considera un dels millors pilots de la història del motociclisme, en haver guanyat de manera consecutiva cinc títols mundials entre els anys 1994 i 1998, la categoria regna dels Grans Premis, sent sol superat en el còmput global de campionats mundials en aquesta categoria per Giacomo Agostini que va aconseguir vuit títols, Valentino Rossi amb set (1 en 500cc i 6 en MotoGP) i Marc Márquez amb sis). A més va aconseguir 54 victòries i 95 podiums en 500 cc, sempre com a pilot d'Honda, i va vèncer en les 8 Hores de Suzuka de 1991. És el pare de Jack Doohan, pilot del Campionat de Fórmula 2 de la FIA.

El 4 de juny de 1970 va neixer a Barcelona en David Barrufet i Bofill. És un ex jugador d'handbol, porter del Futbol Club Barcelona. Va començar a jugar a handbol al col·legi SAFA Horta de Barcelona a l'edat de 8 anys. Sis anys més tard ingressà al FC Barcelona, on jugà a les categories inferiors fins a l'any 1988 quan debutà amb el primer equip. Les temporades 2000-2001 i 2001-2002 va ser escollit per la IHF millor porter del món i l'any 2003 va ser escollit com a integrant de la selecció mundial ideal. Durant la seva trajectòria esportiva, va arribar a ser capità de l'equip d'handbol del FC Barcelona. El dia 8 de febrer de 2010, a punt de fer 40 anys, David Barrufet va anunciar la seva retirada al final de la temporada 09-10. El 27 de febrer de 2011 va rebre un homenatge que va concloure amb la retirada de la seva samarreta amb el número 16 al Palau Blaugrana, esdevenint així el 6é jugador de la secció amb la samarreta retirada. Com a porter va guanyar fins a 71 títols amb el Barça.

El 4 de juny de 1970 neix a Bormio, Itàlia, la Deborah Compagnoni. És una esquiadora italiana, ja retirada, guanyadora de quatre medalles olímpiques. Especialitzada en les modalitats d'esquí alpí, eslàlom, eslàlom gegant i super gegant, va debutar l'any 1985 i va aconseguir una medalla d'or (1987) i dos de bronze (1986 i 1987) als Campionat del Món júnior. A nivell nacional va aconseguir nou títols de campiona d'Itàlia entre 1989 i 1997. Tot i les nombroses lesions que va patir, va competir en tres Jocs Olímpics d'Hivern (Albertville 1992, Lillehammer 1994 i Nagano 1998) aconseguint tres medalles d'or i una de plata. També va aconseguir tres Campionats del Món, dos a eslàlom gegant (1996 i 1997) i un a eslàlom (1997). Va guanyar 16 proves de la Copa del Món (14 en eslàlom gegant, 2 en super gegant i 1 en eslàlom) entre 1992 i 1998 i va adjudicar-se la Copa del Món d'eslàlom gegant el 1997. Va retirar-se de la competició el 1998. Entre d'altres reconeixements, va rebre el Collar d'or al mèrit esportiu del Comitè Olímpic Italià el 1996.

El 4 de juliol de 1993 al Circuit de Catalunya en Carles Cardús i Carrió va fer la seva darrera cursa, va ser el Gran Premi d'Europa de 1993, després de la qual es va retirar. El 4 de juliol ja no tindrem blog i per tant em prenc la llicència d’avançar-lo un mes. En Carles Cardús pilot de motociclisme de velocitat que destacà durant la dècada de 1980 competint en la categoria de 250cc. Va ser Campió d'Europa (1983) i dues vegades Campió d'Espanya (1982 i 1983). El 1990 va estar a punt de guanyar-ne el Campionat del Món, però finalment fou subcampió darrere de John Kocinski. Cardús és conegut amb el sobrenom de Tiriti, que heretà del seu pare, Jordi Cardús, un consumat esportista que destacà en natació i futbol. El malnom és una deformació de «tira-t'hi!», allò que li cridaven sovint els companys de natació quan Cardús dubtava a tirar-se a la piscina (en aquella època, sovint amb l'aigua força freda).

27 de maig 1952 Neix Pere Lluís Millet 1954 Neix José M. Esteban 1971 Neix Ricard Torquemada 2007 Jaume Font i Daniel Plaza, Regidors 2009 Copa d'Europa del Barça masculí

 

Els dos primers protagonistes d’avui van neixer tal dia com avui, i tots dos van obtener medalles en esports diferents en els Jocs Olímpics de Montreal. El tercer és un periodista esportiu. Els dos següents després de la seva carrera esportiva van ser regidors de diferents poblacions. Acabem amb el record de la tercera Copa d’Europa del Barça masculí.

El 27 de maig de 1952 neix a Barcelona en Pere Lluís Millet Soler. És un regatista català, va participar, als 24 anys en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 a Montreal (Canadà) en la classe 470 guanyador de la medalla de plata al costat del càntabre Antonio Gorostegui. És membre del Club Nàutic el Masnou.

El 27 de maig de 1954 va neixer a Lleida en José María Esteban Celorrio. És un piragüista, ja retirat, guanyador d'una medalla olímpica. Va participar, als 18 anys, als Jocs Olímpics d'Estiu de 1972 realitzats a Múnic, on finalitzà quart en la semifinal de la prova masculina del K-2 1000 metres i quart en la repesca de la prova del K-4 1000 metres. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 realitzats a Montreal (Canadà), on aconseguí guanyar la medalla de plata en la prova de K-4 1000 metres al costat d'Herminio Menéndez, José Ramón López i Luis Gregorio Ramos. Al llarg de la seva carrera ha guanyat quatre medalles en el Campionat del Món de piragüisme: una medalla d'or, una medalla de plata i dues medalles de bronze.

El 27 de maig del 1971 va neixer a Barcelona en Ricard Torquemada i Cid. És un periodista esportiu. Llicenciat en periodisme, el 1995 inicià la seva carrera a la delegació del diari Marca a Catalunya. Al cap d'un any es va incorporar a la redacció del diari Sport, on va romadre uns mesos. Ricard Torquemada va entrar a Catalunya Ràdio l'any 1996, on va col·laborar en diferents espais del departament d'esports, com el “No ho diguis a ningú”, bàsicament com a redactor encarregat del FC Barcelona. L'any 2000 es va incorporar a l'equip de Joaquim Maria Puyal en les seves transmissions futbolístiques dels partits del Barça. Quatre anys després, el 2004, va esdevenir el cap d'esports de la ràdio, càrrec que deixà l'any 2008. Des de l'any 2000 és analista de futbol a La transmissió d'en Puyal i als mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. També col·laborà al programa de Catalunya Ràdio “El club de la mitjanit”, i amb articles als diaris El País, Mundo Deportivo i Ara. El novembre del 2011 va publicar el llibre “Fórmula Barça” a Cossetània Edicions. Des de 2018 és director de La transmissió d'en Torquemada, que substitueix “La transmissió d'en Puyal”. Des de l'agost d'aquell any gestiona la productora audiovisual Boot Room responsable de produir “La transmissió d'en Torquermada” a Catalunya Ràdio i altres continguts relacionats amb el món del futbol com “Parlem de futbol” o “El tercer temps”.

 

En Jaume Fort, sota les sigles de Convergència i Unió, ha ocupat diverses regidories a l'ajuntament de Cardedeu des del 27 de maig de  2007, i a més de Regidor d'Esports, ha estat Primer Tinent d'Alcalde a la seva localitat entre 2010 i 2012. És un exjugador d'handbol català, que jugava com a porter.Va participar, als 22 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1988 celebrats a Seül (Corea del Sud), on va finalitzar novè en la competició olímpica masculina. Posteriorment participà en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 realitzats a Barcelona, on va aconseguir guanyar un diploma olímpic en finalitzar cinquè, i en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units), on aconseguí guanyar la medalla de bronze. Al llarg de la seva carrera va jugar 180 partits amb la selecció espanyola d'handbol com a porter i va guanyar la medalla de plata en els Campionat d'Europa d'handbol masculí.  

També va entrar com a Regidor Municipal d’Esport de Torrevella el 27 de maig de 2007 en Daniel Plaza Montero. És un atleta barceloní retirat, especialista en marxa atlètica, concretament en els 20 km. Va iniciar la seva activitat esportiva en marxa atlètica a la dècada del 1980, destacant en el Campionat d'Europa junior de 1985, on va aconseguir guanyar la medalla de plata. En 1986 es va proclamar campió d'Espanya dels 20 km en categoria absoluta, després d’haver-ho aconseguit en totes les inferiors. En els Jocs del Mediterrani de 1987 realitzats a Latakia (Síria) aconseguí guanyar la medalla de bronze, un metall que es transformà en plata en els Jocs del Mediterrani de 1991 realitzats a Atenes (Grècia).Va participar, als 22 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1988 celebrats a Seül (Corea del Sud), on finalitzà dotzè en la prova masculina dels 20 quilòmetres marxa. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 realitzats a Barcelona aconseguí guanyar la medalla d'or en aquesta mateixa prova, essent el primer esportista català i espanyol en guanyar una medalla d'or en atletisme. Posteriorment guanyà la medalla de bronze al Campionat del Món d'atletisme realitzats a Stuttgart (Alemanya) l'any 1993 i la medalla de plata al Campionat d'Europa d'atletisme realitzats a Split (Iugoslàvia) l'any 1990, també als 20 km marxa. Participà en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units), on fou onzè. En retirar-se de la competició activa completà els seus estudis d'Educació física. Posteriorment s'establí a Torrevella (Alacant), on va esdevenir entrenador d'atletisme i triatló, professor de la Universitat Miguel Hernández i regidor d'esports de l'ajuntament de la localitat pel Partit Popular de la Comunitat Valenciana.

El 27 de maig de 2009 a Roma l'equip masculí del F.C. Barcelona, entrenat per Josep Guardiola, aconsegueix la seva tercera Copa d'Europa i completa el seu primer triplet. Amb l'arribada de Pep Guardiola a al comandament de l'equip, el Barcelona amb conquistant la Lliga, la Copa i la Lliga de Campions, va aconseguir el triplet per primer vegada a estat espanyol i el cinquè equip d'Europa en fer-ho.

21 de maig 1916 Neix Tinus Osendarp 1952 Neix Mister T. 1996 Neix Agustin Casado 1994 Neix Gemma Gili 1985 Neix Alexander Dale

 

Avui tenim un dia amb persones especials que ens recorden que un altre món és possible. Aquelles accions que no surten als diaris però que són ben reals. No coneixia la història d’aquest nedador norueg i dels seus amics amb el que acabem el text d’avui.

Comencem amb un atleta de l’inici del segle passat, un actor i lluitador, un jugador de handbol, una futbolista-arquitecta que va acabar dissenyant les banquetes de l’estadi Johan Cruyff.  

El 21 de maig de 1916 va neixer en Tinus Osendarp. Va ser un atleta neerlandès, especialista en curses de velocitat, que va competir durant les dècades de 1930 i 1940. Osendarp s'inicià en l'esport jugant a futbol i va començar a practicar l'atletisme com un divertiment. El seu primer èxit internacional va arribar al Campionat d'Europa d'atletisme de 1934, on guanyà dues medalles de bronze en els 4x100 metres relleus i 200 metres. El 1936 va prendre part en els Jocs Olímpics d'Estiu de Berlín, on disputà tres proves del programa d'atletisme. Guanyà dues noves medalles de bronze, en els 100 i 200 metres, mentre en els 4x100 metres relleus fou desqualificat en la final. En finalitzar els Jocs i tornar a casa fou qualificat per la premsa neerlandesa com "el millor velocista blanc". El 1938, al Campionat d'Europa de París, guanyà dues medalles d'or, en els 100 i 200 metres. En el seu palmarès també destaquen set campionats nacionals dels 100 metres i vuit dels 200. Durant la seva estada a Berlín el 1936 entrà en contacte amb el nacionalsocialisme i les SS. Quan Alemanya va ocupar els Països Baixos durant la Segona Guerra Mundial Osendarp, que aleshores era oficial de policia, passà a ser membre del servei de seguretat alemany. Posteriorment es va incorporar al Partit nacionalsocialista holandès i les SS. Quan la Wehrmacht va marxar dels Països Baixos el 1940, passà a ser voluntari de les SS i membre de la Policia de Seguretat Nazi, ajudant en la deportació dels jueus neerlandesos. El 1948 fou condemnat a 12 anys de presó pels fets que va cometre durant la guerra. Va ser alliberat a principis de 1953 i es va traslladar a Limburg per treballar a les mines. El 1958 començà a exercir d'entrenador d'atletisme a Maastricht, i el 1972 ho passà a fer a Kerkrade. Va morir a Heerlen el 2002 als 86 anys. 

El 21 de maig de 1952 va néixer a Chicago, als Estats Units en Mister T., actor i lluitador de lluita lliure. És el sobrenom de Laurence Tureaud. És conegut pels seus papers de B. A. Baracus a la sèrie de televisió dels anys 80 The A-Team (El equipo A) i del boxejador Clubber Lang a la pel·lícula de 1982 Rocky III. També és conegut per la seva estètica: el seu pentinat distintiu inspirat en els guerrers mandenkàs de l'Àfrica occidental, les seves abundants joies d'or i el seu posat dur.

El 21 de maig de 1996 va neixer a Carboneras provincia d’Almeria l’Agustín Casado Marcelo. És un jugador d'handbol que juga de central en el Telekom Veszprém. És internacional amb la selecció d'handbol d'Espanya, amb la qual va debutar al març de 2021. El seu primer gran campionat amb la selecció va ser el Campionat Europeu d'Handbol Masculí de 2022, en el qual la selecció espanyola va aconseguir la medalla de plata. En els Jocs Olímpics de París va guanyar la medalla de bronze amb la sel·lecció espanyola de handbol.

El 21 de maig de 1994 neix a Castelló de la Plana la Gemma Gili Giner. És una futbolista, arquitecta de professió. Juga com a migcampista al Sevilla F. C. Femení de la Primera Divisió Femenina d'Espanya. Es va formar al Llevant UE, i el 2008 va fitxar pel València Femení, club en el qual es va mantenir per quatre anys, encara que sense aconseguir cap títol. Posteriorment decideix canviar d'ambient, motiu pel qual se'n va al FC Barcelona l'any 2012. Arriba al grup quan aquest estava al seu millor moment, després d'haver guanyat la Lliga, ràpidament es veuen els bons resultats en guanyar novament el títol de Lliga, però aquesta vegada també aconseguirien la Copa de la Reina, fet mai assolit per un altre club anteriorment, al qual se li sumava la Copa Catalunya obtinguda a principi de temporada. El 2019 va abandonar el FC Barcelona, després d'haver-hi jugat durant set temporades, i d'haver-hi guanyat tres Lligues i quatre Copes de la Reina, per tornà de nou al Llevant, on jugà la temporada 2019/20. En aquell mateix 2020 fitxà per la Reial Societat durant tres anys, al final dels quals signà el contracte com a jugadora del Sevilla Femení. Durant les pràctiques dels seus estudis d'arquitectura va dissenyar les banquetes de l'Estadi Johan Cruyff.

El 21 de maig de 1985 va neixer a Noruega l’Alexander Dale Oen. Va ser un nedador noruec que va morir el 30 d'abril de 2012 d'un atac de cor i es va desplomar a la dutxa després de realitzar un entrenament d'alt rendiment a la ciutat estatunidenca de Flagstaff, on es trobava preparant-se pels Jocs Olímpics de Londres 2012. El 2 d'agost de 2012, el nedador hongarès Dániel Gyurta, que va guanyar els 200 metres braça masculí als Jocs Olímpics d'Estiu de 2012, disputats a Londres, va oferir una còpia de la seva medalla d'or a la família de Dale Oen per tal d'honorar la seva amistat. Cameron van der Burgh, de Sud-àfrica, que va guanyar els 100 metres braça masculins i va batre el rècord mundial, va dedicar la proesa a Dale Oen perquè era un dels seus millors amics i el seu màxim rival. La nova piscina pública de Bergen rep el nom d'Alexander Dale Oen Arena (ADO Arena) en honor seu. Entre d'altres, el 2014 la primera ministra noruega Erna Solberg va pronunciar un discurs a la inauguració de l'ADO Arena, nomenant Dale Oen com possiblement el més gran atleta del país.

13 de maig 1919 Fundació de la Federació Francesa de Rugby 15 1976 Neix Antonio Ugalde 1982 Neix Albert Crusat 1992 Neix la Georgina García 1999 Neix Oscar Mingueza 2002 Neix Diego López 2010 Darrer partit de Vivi Ruano

 

Els protagonistes d’avui són la Federació Francesa de Rugby 15, per data de neixament un jugador de handbol, un futbolista, una tennista, dos futbolistes més i recordarem el darrer partit d’una gran tenista de dobles.

El 13 de maig de 1919 es va fundar la Federació Francesa de Rugbi XV (FFR) és l'organització que desenvolupa el rugbi a 15 a França. El nom de Federació Francesa de Rugbi va adoptar aquest l'11 d'octubre de 1920, l'endemà de la victòria francesa de Colombes sobre els campions olímpics americans. La Federació Francesa de Rugbi va ser declarada d'utilitat pública l'any 1922. No va ser fins a gairebé 58 anys més tard que la FFR va ser admesa a l'International Rugby Board, l'any 1978.

El 13 de maig de 1976 neix a  Esplugues de Llobregat l’Antonio Ugalde García. És un jugador de handbol català, guanyador d'una medalla olímpica. Actualment és entrenador de l'equip Aleví masculí A y Senior B de l'Handbol Sant Joan Despí.     

El 13 de maig del 1982 a Rubí neix l’Albert Crusat Domènech. És un futbolista de la dècada de 2000.Des de la temporada 2001-2002 ha jugat al RCD Espanyol B, RCD Espanyol, Rayo Vallecano, a la UE Lleida, a la UD Almería, al Wigan Athletic (Anglaterra) i al Bnei Sakhnin FC (Israel).

El 13 de maig de 1992 va néixer a Barcelona la Georgina García Pérez. És una jugadora de tennis del Club Tennis Sabadell que ha guanyat un títol de dobles del circuit WTA a més de deu títols individuals i dotze de dobles en el circuit ITF. El 26 de febrer de 2018 va aconseguir el seu millor rànquing individual, que correspon al 154 del món en data de març de 2018. El 28 de novembre de 2016, va aconseguir el millor lloc en el rànquing de dobles, el número 120 del món.

El 13 de maig de 1999 va néixer a Santa Perpètua de Mogoda l’Òscar Mingueza García. És un futbolista que juga com a defensa al RC Celta de Vigo. És internacional amb la selecció espanyola. 

El 13 de maig de 2002 va néixer a Astúries en Diego López Noguerol. És un futbolista que juga com davanter en el Valencia C. F. de la Primera Divisió espanyola. Amb la selecció espanyola va guanyar l’or als Jocs Olímpics de Paris 2024.

El 13 de maig de 2010 la Vivi Ruano va jugar a Madrid el seu darrer partit com professional. Va ser considerada com una de les milors tenistes de dobles de la història, va guanyar deu Grand Slams y el WTA Tour Championships. Amb l’argentina Paola Suárez va formar la millor parella  del món durant varies temporades.També va obtenir dues medalles olímpiques plata en els Jocs Olímpics d’Atenas 2004 i Pekí 2008, ambdues en el torneig de dobles femení, la primera formant parella amb Conchita Martínez i la segona amb Anabel Medina, i tres títols de Copa Federació amb Espanya.

7 de maig 1984 Torxa Olímpica cap a Los Angeles 1983 Neix Eduard Arbós 1997 Neix Aleix Gómez 1998 Neix Dani Olmo

 

Avui veiem sortir la torxa d’Olimpia cap a Los Àngeles l’any 1984. També recordem tres esportistes que avui fan anys: un jugador de hoquei herba, un jugador de hándbol i un futbolista. Fa anys els referents de la gent que estima l’esport eren estrangers i alguns de terres molt llunyanes, avui hi ha una colla de joves, molt joves que ja estan en el primer equip del Barça i a la selección española que són de ben a prop, són nous referents!

El 7 de maig d’Olímpia (Grècia) surt la torxa amb el foc olímpic cap a Los Angeles. Tres mil sis-cents trenta-sis rellevistes van portar la torxa olímpica en un recorregut de 15.000 quilòmetres que va començar amb una cerimònia privada a la qual només van assistir membres de la premsa i oficials del Comitè olímpic grec, del Comitè organitzador i el COI. La torxa va ser transportada en helicòpter a Atenes i d'allí amb avió als Estats Units, on el recorregut per aquest país va començar el 8 de maig. Aquest recorregut va seguir, a grans trets, la següent ruta: Nova York - Boston - Filadèlfia - Washington - Detroit - Chicago - Indianapolis - Atlanta - St. Louis - Dallas - Denver - Salt Lake City - Seattle - San Francisco - Sant Diego - Los Angeles. El recorregut va acabar el 28 de juliol, amb la cerimònia d'obertura. Els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, oficialment coneguts com els Jocs de la XXIII Olimpíada, es van celebrar a Los Angeles, els Estats Units, entre el 28 de juliol i el 12 d'agost de 1984. Van participar 6829 atletes (5263 homes i 1566 dones) de 140 països, competint en 21 esports i 221 especialitats. A pesar que en total es van abstenir 14 estats, va ser notable l'absència de països que solien estar en primeres posicions del medaller, com la Unió Soviètica, Alemanya Oriental i Bulgària. De fet, en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 els països que ara protagonitzaven el boicot havien guanyat el 58% del total de medalles d'or. Per part seva, a Los Angeles, Romania va guanyar la major quantitat de medalles olímpiques de la seva història. Després de les notícies rebudes per les pèrdues milionàries de diners dels Jocs Olímpics de Mont-real 1976 al Canadà, cap ciutat es va presentar per a intentar ser amfitrió dels Jocs de 1984 el que va representar una amenaça a la continuïtat dels Jocs Olímpics des de temps de les Guerres Mundials. Davant aquesta situació crítica els Estats Units van aparèixer com una salvació per a albergar l'Olimpíada d'aquest any. Inicialment es va pensar en la ciutat de Nova York i després a Chicago, fins que finalment es va optar per Los Angeles. La ciutat de Los Angeles, que havia presentat les seves candidatures per a albergar els Jocs de 1976 i 1980, va renovar en 1978 la seva candidatura per a 1984. Després de veure les males conseqüències econòmiques heretades per l'Olimpíada de 1976, l'Ajuntament de la Ciutat de Los Angeles juntament amb el Comitè Olímpic Estatunidenc, van dissenyar i van oferir en la seva candidatura un pla que va fer guanyar diners als Jocs Olímpics. Va ser la primera ciutat a obtenir guanys en les Olimpíades que es va convertir en un exemple a seguir per a seus posteriors: Los Angeles va usar instal·lacions i estadis existents que únicament van requerir adaptacions i remodelacions lleus i va usar fons de companyies privades per a organitzar les Olimpíades; es van haver de construir només dos nous centres, un velòdrom i una piscina olímpica. La ciutat va obtenir un guany de 200 milions de dòlars ($500 milions en 2020). En resposta al boicot estatunidenc als Jocs Olímpics de 1980, que havien tingut lloc a Moscou, els països del Bloc de l'Est —exceptuant Romania— al costat d'altres 8 aliats socialistes van fer el propi amb els jocs de Los Angeles. La Unió Soviètica, promotora del boicot, va argumentar que no existien garanties suficients per als seus atletes i va anunciar la seva decisió de no concórrer el 8 de maig, poc més de dos mesos abans del començament dels Jocs. Aquests van ser els països que van boicotejar els jocs: l'Afganistan, Albània, Alemanya Oriental, Angola, Bulgària, Txecoslovàquia, Corea del Nord, Cuba, Etiòpia, Hongria, l'Iran, Laos, Líbia, Mongòlia, Polònia, Unió Soviètica, Vietnam i Iemen del Sud. Albània, l'Iran i Líbia van boicotejar els jocs per raons polítiques, sense fer part del boicot soviètic. Aquests països van organitzar unes "contraolimpiadas" anomenades Jocs de l'Amistat. A aquests jocs van acudir 49 països, entre els quals es van trobar tots els països del bloc soviètic i diversos dels països participants a Los Angeles.

El 7 de maig de 1983 neix a Terrassa l’Eduard Arbós i Borràs. És un jugador d'hoquei sobre herba català. És el gerent de la Federació Catalana de Hockey, programador informàtic i mestre ha treballat en consultoria estratègica i direcció de serveis esportius. Com membre del Club Egara va participar, amb 25 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 realitzats a Pequín (República Popular de la Xina), on aconseguí guanyar la medalla de plata en finalitzar segon en la competició masculina d'hoquei sobre herba. Al llarg de la seva carrera va guanyar una medalla de bronze en el Campionat del Món d'hoquei sobre herba, va guanyar també el Campionat d'Europa en totes les categories, va ser campió de Lliga i Copa amb el Club Egara i bronze amb els Ranchi Rhinos de la lliga professional india. 

El 7 de maig de 1997 va néixer a Sabadell l’Aleix Gómez Abelló. És un jugador d'handbol que ocupa la posició d'extrem. Format a l'OAR Gràcia de Sabadell, el 2009 es va incorporar a les categories inferiors del FC Barcelona. Va debutar amb el primer equip a l'octubre del 2014. Amb l'equip blaugrana ha guanyat nombroses Lligues, Copes Asobal, Copes del Rei i Mundials de clubs i una EHF Champions League entre altres competicions. El 2020 va ser triat millor jugador jove de la Lliga de Campions.Amb la selecció espanyola absoluta va debutar en un amistós el 2017. El 2018 va guanyar la medalla de bronze als Jocs Mediterranis de Tarragona, el 2020 aconseguí l'or al Campionat d'Europa i el 2021 es va penjar el bronze al Campionat del món. En els Jocs Olímpics de Paris 2024 va obtenir la medalla de bronze amb la Selecció Espanyola.

El 7 de maig de 1998 va néixer a Terrassa en Daniel “Dani” Olmo i Carvajal. És un futbolista català que juga al primer equip del FC Barcelona. Pot jugar d'extrem i de migcampista ofensiu. És internacional amb la selecció espanyola. Olmo va arribar al planter del FC Barcelona als 9 anys, procedent del planter del RCD Espanyol. En un moviment sorprenent, va fitxar pel Dinamo de Zagreb l'estiu de 2014. Va debutar amb el primer equip contra el NK Lokomotiva el 7 de febrer de 2015. El 22 d'agost de 2016, Olmo va signar un nou contracte per quatre anys amb el Dinamo de Zagreb. El 17 de desembre de 2018, Olmo fou nomenat milor jugador de la lliga de futbol de Croàcia de 2018. També el desembre de 2018, Olmo va acabar 11è a la llista del premi Golden Boy de Tuttosport, per davant de jugadors com ara Kylian Mbappé o Josip Brekalo. El 3 de juny de 2019 Olmo fou nomenat millor jugador jove i millor jugador absolut de la lliga croata 2018-19.  Va obtenir la medalla d’argent als Jocs Olímpics de 2020 a Toquio. Va ser el màxim golejador de l’Eurocopa que va guanyar amb la selecció Espanyola el 2024. Va formar part de l’onze ideal del torneig escollit per la UEFA junt a altres  membres de la selecció campiona com Cucurella, Rodri, Fabián, Nico Williams i Lamine Yamal i  també va ser nominat a la Pilota d’Oro, en el que va quedar 13è.

30 d'abril 1980 Neix Tania Lamarca 1993 Atac a Mònica Seles 1995 Neix Imanol Garciandia 1999 José Antonio Hermida és el Cerdà de l'any

 

Acabem el mes d’abril amb molta informació que coincideix tal dia com avui, recordarem dos fets i dues persones: l’atemptat a la tennista Mònica Selles, el guardó Cerdà de l’Any, un jugador de hándbol i una gimnasta rítmica.

El 30 d'abril de 1980 neix a Vitòria la Tania Lamarca Celada. És una gimnasta rítmica basca, guanyadora d'una medalla olímpica amb la selecció espanyola als Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 d'Atlanta.

El 30 d’abril de 1993 a Hamburg la Monica Seles és apunyalada per Günter Parche sota l'omòplat durant una eliminatòria del Torneig d'Hamburg. Monica Seles va ser una tennista serbia que va arribar a ocupar el número 1 del rànquing mundial de l'Associació de tennis femení i és membre de l'International Tennis Hall of Fame des de 2009. L'any 1995 va començar a jugar com a ciutadana dels Estats Units i el 2007 també es va nacionalitzar hongaresa.El 1990, amb només 16 anys, Seles va esdevenir la campiona més jove del Roland Garros. Va guanyar un total de vuit títols Grand Slam abans de complir els 20 anys i va acabar les temporades 1991 i 1992 com a número 1. El 30 d'abril de 1993 fou víctima d'un atac mentre disputava un partit a mans d'un home que li va clavar un ganivet a l'esquena. La rivalitat entre Graf i Seles va arribar al clímax quan, el 1993 es va produir una agressió que va canviar totalment la seva vida. El 30 d'abril, durant el partit de quarts de final en el torneig d'Hamburg davant Magdalena Maleeva, un boig anomenat Günter Parche va clavar un ganivet a l'espatlla de Seles, sota l'omòplat. Malgrat que la ferida estigué curada al cap d'unes setmanes, Seles no va tornar a jugar a tennis competitivament en més de dos anys. En un primer moment es va creure que l'incident estava relacionat amb els conflictes polítics i ètnics de la guerra de Iugoslàvia, però més tard el mateix Günter Parche va declarar que era admirador de Graf i que es pensava que, si treia Seles del mig, Graff tornaria a ser la número u. L'agressor no fou empresonat, ja que patia trastorns psicològics i fou sentenciat a seguir un tractament psicològic durant uns anys. L'atac va canviar la història del tennis, en el qual es van reforçar les mesures de seguretat. Va tornar a jugar a l'agost de 1995, ja com americana i se li va restablir el lloc que ocupava al rànquing de la WTA, el número 1, compartit amb Steffi Graff. En aquesta segona etapa no va aconseguir recuperar el nivell de domini anterior. Va participar en els Jocs Olímpics de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units), on va finalitzar en cinquena posició de la prova individual femenina. El seu darrer partit fou el Roland Garros de 2003, però no es va retirar oficialment fins a l'any 2008.

El 30 d’abril de 1995 neix a Urretxu l’Imanol Garciandia Alustiza. És un jugador d'handbol espanyol que juga de lateral dret en el SC Pick Szeged (Hongria). És internacional amb la selecció d'handbol d'Espanya. Garciandia va començar la seva trajectòria en l'SD Urola, fins que va fitxar pel Sanlo EKT, on les seves grans actuacions li portarien a la Lliga Asobal, ja que en 2015 va fitxar pel Naturhouse La Rioja. En les seves primeres dues temporades va jugar en tots els partits, però amb baixos nivells anotadors. Amb el club de La Rioja va tenir a més la possibilitat de disputar la Lliga de Campions de la EHF 2015-16 i la Lliga de Campions de la EHF 2016-17. Amb la selección española va obtener la medalla de bronze aen els Jocs Olímpics de París el 2024.El guardó Cerdà de l'Any és una distinció que s'atorga anualment des del 1985. 

"El Cerdà de l'any" és un reconeixement a una persona o una institució cerdana o fortament vinculada a la comarca de la Cerdanya que al llarg dels temps s'hagi distingit en algun aspecte de difusió de valors, d'humanisme o altruisme. El premi va ser instituït per Ràdio Pirineus, l'Institut d'Estudis Ceretans i l'associació Amics de Cerdanya. Procediment El jurat és format per un mínim de deu persones de la comarca i els candidats són proposats per entitats de la zona i, a vegades, pel mateix jurat. En l'actualitat, el jurat selecciona els tres candidats finalistes de entre totes les propostes rebudes. Finalment, el guanyador o guanyadora surt d'una votació del jurat entre els tres finalistes (que representa el 50%) i d'una votació popular (l'altre 50%). El premi és purament honorífic: el reconeixement públic i una litografia que representa el comte Sunifred de Cerdanya, obra de Josep Maria Subirachs. El guardó, anunciat prèviament, es lliura en el decurs d'un sopar obert a tothom, que té lloc el darrer dissabte d'abril. El 30 d’abril de 1999 es va lliurar el guardó al Cerdà de l’any a José Antonio Hermida i Ramos nascut a Puigcerdà el 24 d'agost de 1978, és un ciclista de muntanya català, especialitzat en Camp a través (BTT). Ha estat quatre vegades Campió del Món: en individual l'any 2010, i en per relleus els anys 1999, 2000 i 2003. Participà en els Jocs Olímpics d'Atenes 2004, obtenint la medalla d'argent en la seva especialitat. Anteriorment havia aconseguit el quart lloc als Jocs Olímpics de Sydney 2000, i vuit anys després, a les Olimpíades de Pequín, va finalitzar en desena posició.

27 d'abril Mare de Déu de Montserrat 1913 Neix Luz Long 1975 Accident mortal a Montjuïc 1977 Neix Felip Ortiz 1987 Neix Mònica Coma 2000 Neixen Paula Leiton i Anna Maria Palma 2023 Debuta amb la selecció Javi Rodriguez

 

Avui celebrem el dia de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya i el sant de totes les noies que porten el seu nom. Per molts anys a totes elles, grans i petites. Recordeu que en català fem servir “per molts anys”, que no és exclusiu per l’aniversari.

Avui coincideixen els neixements de molts esportistes, començarem a l’inici del segle passat; també parlarem d’un accident a Montjuic i d’una incorporació a la selecció espanyola de handbol.

El 27 d'abril de 1913 va neixer a Leipzig en Carl Ludwig "Luz" Long va ser un atleta olímpic alemany que va morir amb nomès trenta anys, guanyador d'una Medalla de Plata als Jocs Olímpics d'Estiu de 1936. És més recordat pel seu gest esportiu amb Jesse Owens en aquelles olimpíades, ja que el seu ajut contribuí a fer que Owens guanyés l'or, en plena Alemanya Nazi, un gest que mereixeria per a Long el reconeixement amb la Medalla Pierre de Coubertin. El règim nazi utilitzà els Jocs Olímpics d'Estiu de 1936 celebrats a Berlín com un esdeveniment mundial per demostrar la superioritat de la raça ària, amb el que el Tercer Reich diposità grans esperances amb Luz Long, medalla de bronze en el Campionat d'Europa d'atletisme de Torí l'any 1935 en salt de llargada amb 7,25 metres i segon millor del món en aquesta especialitat, a més a més, Long era considerat un gran exemple de raça ària per les autoritats nazis, ja que era blanc, ros, alt i d'ulls blaus. La classificació per la final de salt de llargada s'inicià el 4 d'agost de 1936 amb un rècord olímpic de Long, mentre que Owens va fer dos nuls en els dos primers intents, quedant a un sol intent més de quedar eliminat, moment en què Luz Long se li apropà i li aconsellà que calculés el salt des de diversos centímetres abans de la taula de batuda, evitant així realitzar un tercer nul. Owens, fent-li cas, no arriscà tant com en els seus dos primers intents i es classificà per la final sense problemes. Aquest gest de Long li valgué ser guardonat a títol póstum amb la Medalla Pierre de Coubertin al mèrit esportiu. En la final de l'endemà, Long feu una marca personal de 7,87 m, essent superat per Jesse Owens amb 8,06 m, cosa que batia el rècord olímpic i s'emportava la medalla d'or de la prova. Lutz Long, desafiant de nou al régim nazi, fou el primer a felicitar el nou campió i posà junt a ell pels fotògrafs. El podi fou completat pel japonés Naoto Tajima. Finalitzats els Jocs, Long seguí competint, essent novament Medalla de Bronze, amb una marca de 7,56 m, al Campionat d'Europa d'atletisme de París 1938. Després de la seva retirada, Long treballà com a advocat, fins que a l'esclat de la Segona Guerra Mundial fou cridat a files com un dels soldats de la Divisió herr Goering de l'exèrcit nazi divisió d'elit. Fou ferit a Sicília, on morí el 13 de juliol de 1943. 

El 27 d’abril de 1975 es va produir a Barcelona un accident mortal durant la celebració del Gran Premi d'Espanya, que suposa el final de la fórmula 1 al circuit de Montjuïc. Aquest va ser l'últim Gran Premi de Fórmula 1 que es va córrer a Catalunya fins a la construcció del Circuit de Catalunya. Ja abans de la cursa hi va haver molta polèmica amb la seguretat del circuit, arribant Emerson Fittipaldi, vigent campió de la F1, a negar-se a prendre part de la cursa i no va sortir a disputar-la. Després de diversos accidents, a la volta 25, el greu accident patit per Rolf Stommelen, en el que van morir quatre persones (un bomber, un fotògraf i dos espectadors) va fer que es prohibís la celebració de més carreres en el circuit urbà de Barcelona. Degut al greu accident, la cursa es va haver d'aturar abans d'haver-se disputat la meitat de la prova i llavors només es van donar la meitat de punts vàlids pel campionat del món de pilots i de marques. La victòria va ser de l'alemany Jochen Mass (McLaren), l'única de la seva carrera a la Fórmula 1. Amb la sisena plaça final, Lella Lombardi (March) es va convertir en la primera i de moment única dona a puntuar a la Fórmula 1.

El 27 d'abril de 1977 va néixer a Lleida en Felip Ortiz Martínez, és un porter de futbol que actualment desenvolupa la tasca d'entrenador de porters al Gimnàstic de Tarragona. Format a les categories inferiors del FC Barcelona, en Felip juga amb el Barça B entre 1996 i 1999, per posteriorment fitxar pel CF Extremadura. Després de dues temporades a l'equip d'Almendralejo, Felip signa pel Gimnàstic de Tarragona, on juga entre 2002 i 2005. L'any 2005 fitxa per la UD Salamanca, des d'on marxaria a l'Orihuela CF. L'any 2008 retorna novament al Nàstic, on estarà fins al 2010.   

El 27 d'abril de 1987 va néixer a Vic la Mònica Gimeno i Coma. És una patinadora catalana. Es formà amb Cristina Gibaja i formà part de les seleccions catalana i espanyola. Entre els anys 1997 i 2008 es proclamà campiona d'Espanya en diverses categories de patinatge sobre rodes; l'any 2006, subcampiona del món en la categoria combinada i ocupà la tercera posició del mateix campionat en la disciplina de figures obligatòries. Dos anys després es feu amb el campionat d'Europa, també en categoria combinada, i repetí la tercera posició en figures obligatòries. L'any 2009 passà a competir en patinatge sobre gel, proclamant-se campiona de Catalunya i d'Espanya l'any següent, però l'any 2013 abandonà aquesta disciplina per retornar al patinatge sobre rodes des de les files del CP Mollerussa Pla d'Urgell, proclamant-se campiona d'Espanya (2015), campiona d'Europa en la modalitat de lliure (2015, 2016 i 2017) i realitzant actuacions destacades als campionats del món, entre les quals destaquen les medalles de bronze obtingudes els anys 2015 i 2016. En els primers World Roller Games, que es van disputar a la Xina el 2017, va ser subcampiona mundial de la modalitat de lliure. El juny de 2019 va anunciar la seva retirada, després d'una llarga lesió, quan tenia 32 anys, per fedicar-se a fer d'entrenadora.

El 27 d'abril del 2000 va néixer a Terrassa la Paula Leitón Arrones. És una jugadora de waterpolo, fa de boia al Club Natació Terrassa. Va formar part de l'equip espanyol al Campionat del Món de natació de 2015. L'any 2016 va participar en els Jocs Olímpics d'estiu 2016 a Rio de Janeiro amb tan sols 16 anys. L’estiu del 2024 va aconseguir amb la selecció la medalla d’or als Jocs Olímpics de París.

El 27 d'abril de 2000 va néixer a la Seu d’Urgell l’Anna Maria Palma Jorge. És una jugadora de bàsquet. Aler, es formà al club Segle XXI competint a la Lliga Femenina 2 entre 2015 i 2018. La temporada 2018-19 jugà al Cadí La Seu, amb el qual debutà a la Lliga Femenina. Aquella mateixa temporada, aconseguí el tercer lloc a la competició estatal, disputà la Copa de la Reina de 2019 i es classificà per competir a l'EuroCup Women. Dues temporades després, fitxà per l'Embutidos Pajariel Bembibre amb el qual disputà 89 partits, essent una jugadora de referència a l'equip castellanolleonès. La temporada 2023-24 tornà a competir amb el club urgellenc. És internacional amb la selecció espanyola en categories inferiors, destacant la consecució d'una medalla de bronce al Campionat del Món sub-19 (2019), i també en la modalitat 3x3. Amb la selecció catalana competí internacionalment el maig 2023 contra Ucraïna.

El 27 d’abril de 2023 va debutar amb la selecció espanyola de handbol en Javier Rodríguez Moreno, conegut com Javi Rodríguez, en un partit de la EHF Euro Cup contra la selecció de Dinamarca. Juga de pívot en el F. C. Barcelona a la Liga Asobal. Es internacional con la selección de balonmano de España, con la que debutó el 27 de abril de 2023. L’estiu del 2024  va obtenir amb la selecció la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Paris.

11 de març 2004 11-M 1964 Neix Juantxo García-Mauriño 1966 Neix Beatriu Ferrer-Salat 1978 Neix l'Albert Luque 1983 Neix Cristian Malmagro

 

L’11 de març és una data que va lligada a un moment horrorós de la nostra historia. L'11 de març de 2004 hi va haver un atemptat a Madrid, amb una sèrie de 10 explosions simultànies en tres trens de rodalies de RENFE a primera hora del matí. En l'atac van morir 191 persones i es calcula que en total 2057 van patir lesions.

Però també recordem a diferents esportistes que van neixer tal dia com avui: un jugador d’hoquei sobre herba, una amazona de doma clàssica, un futbolista i un jugador de hándbol.

L'11 de març de 1964 va neixer a Barcelona en Juan de Dios García-Mauriño Sánchis, conegut com a Juantxo García-Mauriño. És un jugador d'hoquei sobre herba català, ja retirat, guanyador d'una medalla olímpica. Ha estat membre del Reial Club de Polo de Barcelona i posteriorment del Amsterdamsche Hockey & Bandy Club (AH&BC). Va participar, als 24 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1988 celebrats a Seül (Corea del Sud), on va finalitzar novè en la competició olímpica masculina d'hoquei sobre herba. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 realitzats a Barcelona, va aconseguí guanyar un diploma olímpic en finalitzar cinquè en aquesta competició. Finalment, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units) aconseguí guanyar la medalla de plata en ser derrotat a la final per l'equip neerlandès.

L’11 de març de 1966 va neixer a Barcelona la Beatriu Ferrer-Salat Serra di Migni. És una amazona catalana de doma clàssica, guanyadora de dues medalles (de plata i de bronze) als Jocs Olímpics d'Atenes 2004. És filla de l'ex president del CEOE i del Comitè Olímpic Espanyol, Carles Ferrer i Salat, i ella és principalment coneguda per la seva reeixida carrera en el món de l'hípica, en concret en la seva especialitat, la disciplina de la doma clàssica. A més està diplomada en traducció.

L'11 de març del 1978 va neixer a Terrassa l’Albert Luque Martos és un futbolista profesional. Ocupava la posició de davanter i va treballar al gabinet de Luis Rubiales a la Reial Federació Espanyola de Futbol. Es formà a les categories inferiors primer del CD Can Parellada i després del FC Barcelona, d'on passà al RCD Mallorca i posteriorment al Deportivo de La Coruña. L'any 2005 fitxà pel Newcastle anglès i el 2007 per l'Ajax d'Amsterdam. Ha estat internacional amb la selecció catalana de futbol i amb la selecció espanyola (18 partits i 2 gols). Va ser medalla d'argent als Jocs Olímpics de Sydney 2000 i participà en la Copa del Món de Futbol de 2002 i en l'Eurocopa 2004.   

L'11 de març de 1983 va neixer a Granollers en Cristian Malmagro Viaña. És un jugador d'handbol de la Lliga ASOBAL. Jugador esquerrà amb marcat caràcter individual, destaca per la seva tècnica en l'aspecte ofensiu del joc. Malmagro estava predestinat a destacar en aquest esport i en el seu club, perquè l'handbol corre per les seves venes. El seu avi, Alexandre Viaña, va ser un pivot internacional del Granollers a principis dels seixanta, i el seu oncle, Alex Viaña, un dels centrals de l'equip dels noranta i posteriorment ajudant de l'entrenador Manuel Montoya. El tècnic bosnià Seado Hasanefendic el va fer debutar a la Lliga ASOBAL amb 17 anys. A poc a poc ha anat abandonant el lloc d'extrem pel lateral. Amb 1,91 metres i una gran tècnica s'ha erigit en el millor golejador no estranger de la Lliga i el màxim realitzador des dels set metres, una especialitat que cultiva des de jove però que va depurar al costat de Patrik Čavar. El 2007 va finalitzar el seu contracte amb el BM Granollers i va fitxar pel Portland San Antonio. Per passar unes quantes temporades a l'equip navarrès a l'estiu del 2010, es va confirmar el seu traspàs a l'equip danès de AG Kopenhagen per a tres temporades.  

5 de març Dimecres de Cendra 1963 Neix Jordi Ribera 1984 Neix Marta Soler 1991 Neix Vicky Losada 1998 Neix Yusra Mardini

 

Avui és Dimecres de Cendra. Acabem el Carnaval i enterrem la sardina i al vespre els catòlics comencem la Quaresma recordant que som pols i que en pols ens convertirem.

Els nostres protagonistas d’avui són ben variats: un entrenador de hándbol, una jugadora d’hoquei patins, una futbolista viatgera i acabarem amb una nedadora siriana que va arribar a ser banderera de l’equip d’Atletes Olímpics Refugiats.  

El 5 de març de 1963 va neixer a Sarrià de Ter en Jordi Ribera Romans. Començà la seva carrera en el handbol a la UE Sarrià, club en què havia jugat, i el GEiEG. Debutà a la lliga ASOBAL amb el JD Arrate (1989-92). Entre 1992 i 2003 fou el tècnic del BM Gáldar. Fitxà pel CD Bidasoa basc la temporada 2003-04, tot i que fou cessat al febrer del 2004. Fou el seleccionador de l'Argentina (2004-05), i després dirigí l'Ademar de Lleó (2007-11), amb el qual aconseguí una Copa Asobal (2009). Compaginà aquest càrrec amb el de seleccionador del Brasil (2005-08 i entre el 2012 i el 2016), equip amb el qual disputà els Jocs Olímpics de Pequín (2008) i el Campionat del Món (2013). La temporada 2016-17 fou designat entrenador de la selecció espanyola d'handbol. Aquest gironí va dirigir l’equip que va guanyar la medalla de bronze en els Jocs Olímpics de París 2024.

El 5 de març de 1984 va neixer a Calaf, a l’Anoia la Marta Soler i Balcells, jugadora catalana d'hoquei sobre patins. Formada al Club Natació Igualada, va debutar precoçment amb el segon equip la temporada 1995-96. Amb el primer equip, va aconseguir dos Campionats d'Espanya i una Lliga catalana. La temporada 2005-06 va fitxar per l'ACR Gulpilhares de la Lliga portuguesa amb el qual va aconseguir la Copa de Portugal. La temporada següent va jugar al Club Patín Gijón Solimar, guanyant la primera Copa d'Europa (2007) del club. Va repetir el títol en dues ocasions (2009, 2010) i, a més, va guanyar una OK Lliga Femenina (2008-09). Després d'un breu retorn a l'Igualada Femení HCP, la temporada 2007-08, va tornar definitivament al club igualadí a partir de la temporada 2011-12. Internacional amb la selecció espanyola d'hoquei sobre patins entre 2000 i 2012, va disputar totes les competicions internacionals, excepte el Campionat del Món de 2010 per motius laborals, i va arribar a ser la capitana de l'equip. Entre d'altres èxits, va guanyar dos Campionats del Món (2000 i 2008) i dos d'Europa (2009 i 2011), i també va aconseguir dos subcampionats del Món i tres d'Europa. Amb la selecció catalana d'hoquei sobre patins, va formar part del primer equip que va disputar un partit internacional contra Portugal el desembre de 2003. Es retirà de la competició al final de la temporada 2014-15 i va continuar vinculada a l'Igualada Femení HCP com a responsable tècnica. Entre d'altres reconeixements, va rebre la Medalla del Comitè Olímpic Espanyol l'any 2012 per la seva trajectòria esportiva i l'Orde Olímpic al mèrit esportiu el 2002.

El 5 de març del 1991 va neixer a Terrassa la Victòria Losada coneguda com Vicky Losada. És una futbolista catalana que ocupa la posició de centrecampista, i que forma part del Brighton & Hove, però ha voltat per molts paisos jugant a futbol. Va començar la seva carrera professional en el FC Barcelona sota el comandament de Xavi Llorens amb bones aparicions, i amb el pas del temps comença a jugar habitualment com a titular, fins que finalment es va consolidar el grup. Ja en la seva segona temporada, després de guanyar el RCD Espanyol va guanyar la Copa Catalunya del 2009, que fou el seu primer campionat. Després del 2012, després d'haver guanyat la Lliga l'any anterior, l'equip va començar la seva millor temporada i va guanyar la Copa Catalunya per quart any consecutiu davant el RCD Espanyol, i després van guanyar la Lliga a tan sols 2 punts del segon equip, l'Athletic Club. Finalment, al maig van obtenir la Copa de la Reina contra el CD Transportes Alcaine, de manera que van aconseguir el Triplet nacional. Al febrer de 2014, el club va fer oficial el seu fitxatge per part del Western New York Flash estatunidenc, convertint-se així en la quarta espanyola en jugar a la Lliga Professional dels Estats Units. El seu últim partit com a blaugrana fou el 15 de març del 2014 a l'empat 1-1 amb el Llevant UE. El 9 de juny del 2015 va esdevenir la primera jugadora de futbol femení en marcar un gol amb la selecció espanyola en un Mundial, el del Canadà. La vallesana va tornar al Barça Femení com un reforç de luxe iniciada la temporada 2016/17, després de finalitzar la seva vinculació de dos anys amb l'Arsenal, amb el qual va guanyar una FA WSL i una FA Women’s Cup. Des de la temporada 2018-2019 torna a ser primera capitana de l'equip, un rol que ja havia desenvolupat durant la campanya 2013-2014. La temporada 2021/22 passa a ser jugadora del Manchester City de la lliga anglesa, amb el qual va guanyar una FA WSL. L'1 de febrer de 2023 es va fer oficial el seu traspàs a l'A.S. Roma fins al juny del mateix any. Amb el club italià participa en el primer títol de lliga de l'entitat. A finals d'aquest mateix any, la jugadora deixa el club, per venciment del seu contracte. El 16 de juliol de 2023, Losada va signar per Brighton & Hove Albion amb un acord a llarg termini. Va ser nomenada capitana del club el 23 de setembre de 2023.

El 5 de març de 1998 va neixer a Damasc la Yusra Mardini (en àrab: يسرى مارديني). És una nedadora siriana que resideix a Berlín, Alemanya. Va formar part de l'equip d'Atletes Olímpics Refugiats que van ser representats per la bandera olímpica en els Jocs Olímpics de 2016 en Rio de Janeiro. Malgrat no poder representar al seu país, Yusra Mardini, va accedir a anar als jocs olímpics i va ser campiona amb l'equip dels refugiats. La pel·lícula “Les nedadores”, de Netflix, narra la vida de les germanes Mardini. Es va criar a Damasc, on va entrenar natació amb el suport del Comitè Olímpic Sirià. En 2012, va representar a Síria en els Campionats Mundials de Natació FNA en els 25 metres, 200 metres estil lliure i 200 metres individuales. La casa de Mardini va ser destruïda en la Guerra Civil Siriana, Yusra i la seva germana Sarah van decidir fugir de Síria a l'agost de 2015. Van aconseguir arribar al Liban i a Turquia, on van poder introduir-se en un bot amb altres 18 refugiats, a pesar que no podia aguantar més de sis o set persones. Durant el trajecte, el motor de l'embarcació es va detenir i l'embarcació va començar a enfonsar-se lentament en la Mar Egea. No obstant això, Yusra, al costat de la seva germana Sarah i altres dues persones, es van llançar a l'aigua i van empènyer el bot durant tres hores, fins a aconseguir Lesbos. Finalment van viatjar per Europa fins a Alemanya, on es van assentar a Berlín al setembre de 2015. Els seus pares també van fugir de Síria i viuen a Alemanya. Mardini va reprendre el seu entrenament amb Sven Spannekrebs, amb l'esperança de qualificar-se per a les Olimpíades. Amb la seva participació en les Olimpíades encara en l'aire, el Comitè Olímpic Internacional va prendre cartes en l'assumpte i com va dir el seu president Thomas Bach, "Els ajudarem a fer realitat el seu somni d'excel·lència en l'esport, fins i tot quan han de fugir de la guerra i la violència". Al juny de 2016 Mardini va ser seleccionada per a participar en l'equip internacional de refugiats, en les proves de 100 m lliure i 100 m papallona. El 2017 va ser nomenada ambaixadora de bona voluntat de l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats. Mardini va competir als Jocs Olímpics d'Estiu de 2020 a Tòquio i va portar la bandera de l'Equip Olímpic de Refugiats a la desfilada d'atletes de la cerimònia d'obertura. A la prova de 100 metres papallona femení va nedar a les sèries en un temps d'1:06.78 i va quedar eliminada de les properes rondes per a les quals només es van classificar les 16 millors dones.

8 de febrer 1984 Jocs Olímpics de Sarajevo 1991 Neix Genzebe Dibaba 1994 Neix Vivian Kong 1995 Neix Miguel Sánchez-Migallón

 

Hi ha paraules que em costa fer servir per manca d’ús. Sabies que esgrimista o esgrimidor és la paraula que defineix a la persona que practica l’esgrima? A mi em costa... Avui els protagonistes són uns Jocs Olímpics d’Hivern, un jugador d’handbol, una atleta etíop i una esgrimidora hongkoguesa. Tot lligat a la data d’avui. 

El 8 de febrer de 1984 va tenir lloc la inauguració dels Jocs Olímpics de Sarajevo 1984, oficialment coneguts com els XIV Jocs Olímpics d'Hivern, van ser un esdeveniment multiesportiu internacional celebrat a Sarajevo, Bòsnia i Hercegovina, Iugoslàvia, entre el 8 i el 19 de febrer de 1984. En aquesta edició van participar 1.299 atleta homes i 274 dones— de 49 comitès olímpics nacionals, que van competir en 39 proves de 10 esports. La XIV Olimpíada d'Hivern va ser la primera organitzada en un estat socialista, sense comptar l'esdeveniment d'estiu a Moscou 1980. La majoria de competicions van tenir lloc a quatre estacions de muntanya dels Alps Dinàrics —Bjelašnica, Jahorina, Igman i Trebević—, mentre que a la capital bosniana hi havia l'estadi olímpic i els pavellons coberts. Tot i que les proves d'esquí van patir retards per culpa del mal temps, es considera que els JJ. OO. de Sarajevo 1984 van ser un èxit organitzatiu, a diferència del que va passar a l'edició anterior. A nivell esportiu, Alemanya Oriental va encapçalar el medaller amb 24 medalles —9 ors, 9 plates i 6 bronzes—, si bé la Unió Soviètica va obtenir un metall més (25). Hi va haver gestes com els tres ors de Marja-Liisa Hämäläinen en esquí de fons; la victòria de Michela Figini en esquí alpí amb tan sols 17 anys; la plusmarca mundial de Karin Enke en patinatge de velocitat, i l’exercici perfecte de Christopher Dean i Jayne Torvill a la final de patinatge sobre gel. A més, la selecció de l'URSS reprendria el domini mundial en hoquei sobre gel. El llegat dels Jocs Olímpics va servir per modernitzar Sarajevo, convertir els Alps Dinàrics en una destinació turística i desenvolupar els esports d'hivern a la península balcànica. No obstant això, vuit anys després de la seva celebració es va produir la dissolució de Iugoslàvia i l'esclat de la guerra de Bòsnia (1992-1995), per la qual bona part de les seus van resultar danyades. Els Jocs Olímpics van tenir un impacte positiu sobre Sarajevo L'ampliació de l'aeroport, la renovació de les estacions d'esquí, les noves xarxes de transport i la construcció d'hotels i restaurants van significar una millora en la qualitat de vida dels sarajevesos. A finals dels anys 1980, Sarajevo era la quarta ciutat més poblada de Iugoslàvia per darrere de Belgrad, Zagreb i Skopie. No obstant això, tots aquests èxits es van enfonsar vuit anys després, amb l'esclat de la guerra de Bòsnia. Durant els JJ. OO. res semblava presagiar un conflicte bèl·lic, tot i que després de la mort de Tito aflorarien alguns símptomes que després suposarien la dissolució de Iugoslàvia. La ciutat va quedar destruïda incloent les instal·lacions olímpiques: es va cessar el manteniment de gairebé totes les estacions d'esquí, les pistes de bobsleigh van ser utilitzades com a trinxeres, es van plantar mines antipersona als voltants d'Igman i tant l'estadi Koševo com el pavelló Zetra van patir danys estructurals. De fet, els terrenys annexos a Zetra es van convertir en un cementiri. En acabar la guerra, les autoritats de Bòsnia i Hercegovina van dur a terme la reconstrucció de l'estadi nacional, del pavelló Zetra i de les pistes d'esquí principals. No va passar el mateix amb els trampolins ni la pista de bobsleigh, la remodelació dels quals ha estat posposada per falta de diners. El 2019, Sarajevo i Sarajevo Oriental van organitzar l'edició d'hivern del Festival Olímpic de la Joventut Europea. Estava previst que hagués passat el 2017, però els bosnians van acordar intercanviar-se l'edició amb Erzurum per problemes econòmics.

El 8 de febrer de 1991 va néixer a Etiòpia la Genzebe Dibaba Keneni (en amàric: ዲባባገንዘቤ) és una esportista etíop que competeix en atletisme, especialista en les carreres de mig fons i fons. Va ser campiona mundial a l'aire lliure el 2015.Va participar en dos Jocs Olímpics d'Estiu, els anys 2012 i 2016, obtenint una medalla de plata a Rio de Janeiro 2016, en la prova de 1500 m. Va guanyar dues medalles al Campiona 2015 i cinc medalles de or al Campionat Mundial d'Atletisme de Pista Coberta entre els anys 2012 i 2018. En la modalitat de camp a través, va obtenir dues medalles de plata al Campionat Mundial de Camp a Través, els anys 2011 i 2017. Al llarg de la seva carrera va aconseguir batre el rècord mundial dels 1500 m a l'aire lliure (3:50,07), així com les plusmarques mundials a pista coberta dels 1500 m (3:55,17), 2000 m (5:23,75), 3000 m (8:16,60), 5000 m (14:18,86), la milla (4:13,31) i les dues milles (9:00,48). El 2015 va ser condecorada amb el Premi Laureus a la Millor Esportista Femenina Internacional de l'Any. Les seves germanes Tirunesh i Ejegayehu van competir també en atletisme.

El 8 de febrer de 1994 va néixer a Hong Kong la Vivian Kong (en xinès cantonès: 江旻憓). És una esgrimidora hongkonguesa especialitzada en la modalitat d'espasa. Ha participat en dues olimpíades, a Rio 2016 i Tòquio 2020. Ha guanyat 2 medalles de bronze en els Campionats del Món. La seva primera medalla, aconseguida en el Campionat del Món de Budapest 2019, va suposar-li ser la primera tiradora de Hong Kong en guanyar una medalla en aquest campionat. A més també ha aconseguit 12 medalles (3 d'or) en els Campionats d'Àsia.Kong va començar a practicar el Taekwondo de molt petita, tot i que amb 11 anys es va passar al món de l'Esgrima. És llicenciada en Dret per la Universitat xinesa de Hong Kong i se la coneix per la seva pràctica del ioga i defensa del veganisme. Als Jocs Olímpics d'estiu de 2024 realitzats a París (França) aconseguí guanyar la medalla d'or en la prova individual femenina d'espasa. Vivian Kong, va ser la primera campeona olímpica de Hong Kong en esgrima.

El 8 de febrer de 1995 va néixer en Miguel Sánchez-Migallón Naranjo, és un jugador d'handbol que ocupa les posicions de central, lateral esquerre i extrem esquerre al SL Benfica de l'Andebol. És natural de Ciudad Real. Va començar jugant a l'handbol al Club Handbol San Francisco Javier, gràcies al seu germà, que ja hi jugava. Va començar jugant de porter, on no va tenir gaire èxit, així que va decidir ser jugador de camp. Després de la desaparició del BM San Francisco Javier va passar a formar part del BM Pio XII ia partir de la temporada 2010/2011 jugaria amb les categories inferiors del BM Ciutat Real. Allà Talant Dujshebaev s'hi va fixar i amb només 17 anys va fitxar pel BM. Atlètic de Madrid. Aquella temporada va marcar 25 gols en 22 partits a la Lliga ASOBAL. Després de la desaparició de l'equip a l'estiu del 2013, va quedar alliberat del seu contracte. El 27 de juliol del 2013 el BM Aragón fa oficial el seu fitxatge. El 26 de desembre del 2013 abandona el BM. Aragó amb la carta de llibertat amb destinació al Naturhouse La Rioja. El 2021 fitxa pel Vive Kielce. El 2 de novembre de 2016, debuta a la selecció espanyola d'handbol, aconseguint la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Tòquio i la medalla de plata del Campionat Europeu d'handbol el 2022. A l’estiu de 2024 va obtenir la medalla de bronze als Jocs Olímpics de París.

6 de febrer 1936 - 1940 Jocs Olímpics de Garmisch-Partenkirchen 1949 Neix Manuel Orantes 1963 Neix Josep Maria Bertomeu 1968 Inauguració dels Jocs Olímpics de Grenoble 1988 Neix Jorge Maqueda

 

Avui parlem de Jocs Olímpics d’Hivern i la cancel·lació dels Jocs per la Segona Guerra Mundial i de diferents persones relacionades amb l’esport que van néixer tal dia com avui: un tennista, un jugador de bàsquet, un president del Barça, el Jocs Olímpics de 1968, i un jugador de handbol.

El 6 de febrer de 1936 va tenir lloc la inauguració dels Jocs Olímpics de Garmisch-Partenkirchen 1936, oficialment coneguts com a IV Jocs Olímpics d'Hivern, va ser un esdeveniment multiesportiu internacional celebrat a Garmisch-Partenkirchen, Baviera (Alemanya). L'altra candidata per a aquests jocs olímpics va ser la ciutat de Sankt-Moritz (Suïssa) que ja havia acollit els jocs el 1928. La ciutat alemanya va ser escollida ja que aquell mateix any els jocs olímpics d'estiu tindrien lloc a Berlín. Hi van participar 646 atletes (566 homes i 80 dones) de 28 països. El Comitè Olímpic Internacional prohibeix que els monitors d'esquí participin a les competicions d'esquí alpí, una nova categoria que acabava de ser acoblada al programa olímpic. Aquesta decisió va provocar el desacord dels esquiadors austríacs i suïssos que van boicotejar les proves. L'equip d'hoquei del Regne Unit, conformat per canadencs, s'imposa davant de l'equip del Canadà a la final del torneig olímpic. Ivar Ballagrud (Noruega, patinatge de velocitat) guanya medalla d'or a les competicions de 500, 5.000 i 10.000 metres, així com una medalla de plata a la competició pels 1.500 metres.

Els Jocs Olímpics de Garmisch-Partenkirchen 1940, que oficialment haurien estat coneguts com a V Jocs Olímpics d'Hivern, devien haver estat un esdeveniment multiesportiu internacional celebrat a Garmisch-Partenkirchen, Alemanya, el 1940. No obstant això, els Jocs van ser cancel·lats a causa de la Segona Guerra Mundial. El Comitè Olímpic Internacional (COI) va triar, en un primer moment, la ciutat de Sapporo, Japó, com a seu d'aquests Jocs. Tot i això, l'esclat de la Segona guerra sino-japonesa va obligar a la suspensió de l'organització de les Olimpíades d'estiu de Tòquio 1940 i de Sapporo. Posteriorment, el COI va triar Sankt-Moritz com a reemplaçant. Van sorgir diferències entre el Comitè Olímpic Suís i el COI, les que van portar la renúncia de la ciutat a l'organització dels Jocs. Garmisch-Partenkirchen, seu dels últims Jocs Hivernals, va ser triada com a reemplaçant, però en esclatar la Segona Guerra Mundial es va impedir la realització dels Jocs. Sapporo organitzaria els Jocs Olímpics l'any 1972, mentre que Sankt-Moritz seria designada per fer els Jocs de 1948.

El 6 de febrer de 1949 va néixer a Granada en Manuel Orantes Corral. Va ser un tennista espanyol d'èxit durant els anys 1970 i 80, que va arribar al número 2 del rànquing individual. Era un dels habituals de les revistes del cor. En el seu palmarès destaca l'US Open (1975). En resum, va guanyar 33 títols individuals, incloent-hi Roma (1972), Hamburg (1972 i 1975), Estats Units (1975), Canadà (1975) i el Màsters de 1976. També va assolir arribar a 35 finals, les més importants Roland Garros (1974), Cincinnati (1973), Montecarlo (1970), Canadà (1973 i 1974), Roma (1973 i 1975), i Hamburg (1976 i 1977).   

El 6 de febrer de 1954 va néixer a prop de Buenos Aires en Juan Domingo de la Cruz Fermanelli. És un exjugador de bàsquet argenti, nacionalitzat espanyol, guanyador d'una medalla olímpica. Actualment és director esportiu del Bàsquet Mallorca. També exerceix de comentarista esportiu a LaSexta. Va participar, als 26 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1980 realitzats a Moscou (Unió Soviètica), on aconseguí guanyar amb la selecció espanyola de bàsquet un diploma olímpic en finalitzar quart en la competició masculina. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1984 realitzats a Los Angeles (Estats Units) aconseguí guanyar la medalla de plata. Al llarg de la seva carrera va aconseguir una medalla de plata al Campionat d'Europa de bàsquet masculí. 

El 6 de febrer del 1963 neix a Barcelona en Josep Maria Bartomeu i Floreta. Va arribar a la presidència del Barça el 23 de gener del 2014, després que Sandro Rosell presentés la seva dimissió, i al 2015 va guanyar les eleccions a la presidència amb una àmplia majoria. la crisi sanitària del coronavirus) va accelerar la dimissió de Bartomeu i els seus companys de Junta, que prèviament ja havien convocat eleccions a la presidència per al mes de març del 2021. Va rebre el mal nom de Novita, realment tenia una gran semblança amb el dibuix animat.

Els Jocs Olímpics de Grenoble 1968, oficialment coneguts com els X Jocs Olímpics d'Hivern, van ser un esdeveniment multiesportiu internacional, celebrat a Grenoble, França, entre el 6 i el 18 de febrer de 1968. Aquests van ser els primers Jocs Olímpics en què es va permetre la participació d'Alemanya Federal i Alemanya Democràtica com a 2 nacions independents. Van competir 1158 atletes (947 homes i 211 dones) de 37 països. L'esportista més destacat va ser el francès Jean-Claude Killy, or a totes les proves d'esquí.

El 6 de febrero de 1988 va néixer a Toledo en Jorge Maqueda Peño. És un jugador d'handbol que juga a la posició de lateral dret i integra el model de l'HBC Nantes. Va començar a l'handbol base de Villafranca dels Cavallers, al Club Esportiu Handbol Villafranca dels Cavallers. El 2015 va fitxar pel RK Vardar on militava Alex Dujshebaev, company de la selecció. Va ser internacional amb la selecció d'handbol d'Espanya en categories juvenils sub-19 i sub-21 disputant diversos mundials i europeus internacionals. Actualment és internacional amb la selecció d'handbol d'Espanya, i va ser convocat pel primer gran esdeveniment, el Campionat del Món de 2011 amb el resultat d'una medalla de bronze per a la selecció espanyola. Ha disputat diversos partits preparatoris i classificatoris per a l'europeu i el mundial i partits amistosos. La seva segona gran cita es desenvolupa entre el 15 al 29 de gener del 2012 al Campionat d'Europa de Sèrbia, amb gran aportació de minuts i diversos gols decisius per a la selecció. Al Campionat del Món del 2013 va aconseguir la medalla d'or amb la selecció espanyola d'handbol, sent un dels jugadors més destacats del mundial. Al gener de 2014 disputa l'europeu d'handbol de Dinamarca, aconseguint la medalla de bronze. A l’estiu del 2024 va obtenir la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Paris.

15 de gener 1892 James Naismith publica les normes del básquet 1912 es funda el Argentino de Rosario 1941 El Barça es castellanitza 1982 Neix Ben Agosto 1985 Neix Victor Tomàs 1986 Neix María Abakúmova 1991 Neix Marc Bartra

Els protagonistes d’avui s’extenen des de finals del segle XIX i s'allarguen per tot el segle XX. Avui tenim moments estelars: comencem per la publicació de les normes del básquet, la fundació del Argentino de Rosario i la castellanització del nom del Barça… tot té historia… I també tenim aniversaris d’esportistes: un patinador sobre gel, un jugador de handbol, un atleta de llençament de javelina, i un futbolista molt jove amb una llarga carrera per davant.

Comencem pels moments estel·lars:

El 15 de gener de 1892 en James Naismith publica les normes del básquet. Va ser un entrenador i innovador canadenc. Va inventar l'esport del basquetbol el 1891 i se li sol donar el reconeixement d'haver introduït el primer casc de futbol americà. Va escriure les regles originals del bàsquet, va fundar el programa de bàsquet de la Universitat de Kansas i va poder veure el basquetbol adoptat com un esport de demostració als Jocs Olímpics d'Estiu de 1904 i com un esport oficial als Jocs Olímpics d'Estiu de 1936. Les contribucions de Naismith al bàsquet li han valgut nombrosos honors pòstums.

El 15 de gener de 1912 es funda a Rosario, Santa Fe, República Argentina, el Club Atlético Argentino conegut com "Argentino de Rosario". És una Associació Civil sense finalitat de lucre. Juga a l’estadi José Martín Olaeta, que actualment te una capacitat per a 6800 persones.Ara juga a la Primera C, cuarta división para los equipos directamente afiliados a la AFA. Va arribar a la Primera B Nacional, segona categoria del fútbol argentí, en la temporada 1999/00.

Tal dia com avui de 1941 el Futbol Club Barcelona va castellanitzar el seu nom (Club de Fútbol Barcelona) en obediència a un decret de la dictadura franquista que obliga a usar el castellà en les denominacions de les associacions.

Continuem amb els aniversaris:

El 15 de gener de 1982 va neixer a Chicago en Benjamin Alexandro "Ben" Agosto és un patinador sobre gel estatunidenc. La seva parella de patinatge és Tanith Belbin. Agosto originalment patinava amb Katy Hill a la zona de Chicago. El 1998 es va traslladar a Michigan i es va unir amb Belbin. Estan entrenats per Igor Shpilband. Shpilband és qui els va aparellar.Belbin & Agosto va tenir èxit immediatament a nivell Junior. Van guanyar una medalla de tots els colors al Campionat del Món de Patinatge Júnior entre 2000 i 2002. Es van classificar per patinar pels Estats Units als Jocs Olímpics d'hivern de 2002. Però Belbin no tenia la nacionalitat i no podien competir tot i ser molt i molt bons. Van aconseguir participar en les Olimpíades del 2006 pels pèls. Per un canvi de normativa va poder va jurar com a ciutadà nord-americà el 31 de desembre de 2005. Als Jocs Olímpics d'hivern de 2006, Belbin i Agosto van guanyar la primera medalla de patinatge sobre gel (una plata) pels Estats Units des de 1976. Belbin i Agosto són coneguts per la seva connexió i habilitats de patinatge.

El 15 de febrer de 1985 va neixer a Barcelona en Víctor Tomàs i Gonzàlez. És un jugador d'handbol que va ingressar a la Secció d'handbol del Futbol Club Barcelona el 1998 a l'equip cadet del planter, i d'allà progressà fins a arribar al filial la temporada 2002-03, en què acabà debutant al primer equip. Era un extrem esquerrà que jugava per la dreta i que destacava per la seva rapidesa i explosivitat. Acostumat a jugar en les situacions d'atac, va anar desenvolupant-se en les tasques defensives. La temporada 2013-2014, va guanyar cinc títols amb el FC Barcelona, en un gran any en què l'equip només no va poder guanyar la Copa d'Europa, i a la Lliga ASOBAL va guanyar tots 30 partits disputats, amb un nou rècord de gols. El 30 de novembre de 2022, després del partit Barça-Kiel de Champions, Víctor Tomàs va rebre l'homenatge de l'afició del Palau Blaugrana amb la retirada de la samarreta amb el número 8 de qui va ser capità de l'equip d'handbol durant la darrera dècada. Tomàs havia hagut de retirar-se prematurament el 2020 a causa d'una malaltia cardíaca i la pandèmia de covid havia endarrerit el seu comiat oficial. En les seves 18 temporades al primer equip va guanyar un total de 69 títols, entre els quals destaquen tres Copes d'Europa, 5 Mundials de clubs, 12 Lligues i 11 Copes del Rei, entre d'altres, esdevenint el tercer esportista del club amb millor palmarès, després d'Aitor Egurrola, de la secció d'hoquei patins i de David Barrufet, també d'handbol.

El 15 de gener de 1986 va neixer a Stavropol la María Abakúmova, una atleta russa de l'especialitat de llançament de javelina. Va guanyar la medalla d'or en el Campionat Mundial d'Atletisme de 2011 a Daegu, Corea del Sud, on va aconseguir el rècord nacional i mundial de 71,99 metres. Va participar en els Jocs Olímpics de Pequín 2008, en els quals va obtenir la medalla de plata en la seva especialitat.

El darrer protagonista d’avui va neixer el 15 de gener de 1991. Marc Bartra Aregall va neixer a Sant Jaume dels Domenys, a Tarragona.  És un futbolista que juga com defensa en el Real Betis Balompié de la Primera División de España. Ha estat internacional absolut amb la selecció espanyola. Previament, en les categorías inferiors de la selecció nacional, es va proclamar subcampió d’Europa sub-19 en 2010 i campió d’Europa sub-21 en 2013. Després d’un breu  pas per l’Espanyol (temporada 2001-02), va entrar en la Masía en el 2002, als 11 anys. El 14 de febrer de 2010, sent jugador del Barcelona B, Pep Guardiola el va fer debutar a Primera Divisió contra el Atlético de Madrid.​ El 7 de desembre de 2010 va debutar en la Lliga de Campions amb una victoria per 2 a 0 amb el Rubin Kazan.​ En la darrera jornada de la Lliga 2010-11 (en el qual el Barça va ser campió) va marcar, de cap, el seu primer gol amb el primer equip, que va suposar el 3-1 final contra el Málaga CF. Al novembre de 2012, Bartra va ser premiat com el millor defensa de la temporada 2011-12 de Segona Divisió.​ Per la temporada 2012-2013, Marc va promocionar definitivament al primer equip de la mà de Tito Vilanova. El 18 de març de 2014, va renovar amb el Barcelona hasta junio de 2017, con una cláusula de rescisión de 25 millones de euros. El 6 de març de 2016 va disputar el seu partit número cent amb el Barça. Després va jugar al Borussia de  Dortmund, al Betis, al  Trabzonspor turc i va tornar al Barça.

10 de gener 1948 Bernard Thévenet 1949 Neix George Foreman 1984 Neix Inaixo Perurena 1991 Gonzalo Pérez 1994 Neix Faith Kipyegon 2011 Segona Pilota per Leo Messi

 

Els protagonistas d’avui són esportistes que van neixer tal dia com avui: un ciclista, un boxador, un aixecador de pedra, un porter de hándbol, una atleta keniana. També recordarem la segona Pilota d’Or de Leo Messi.

El 10 de gener de 1948 neix Bernard Thévenet, ciclista francès. Conegut com Nanar, va ser un ciclista professional des de 1970 fins a 1981, període durant el qual va aconseguir 100 victòries. És conegut, probablement, per ser qui va posar fi al regnat del gran Eddy Merckx, vencent al Tour de França en dues ocasions.

El 10 de gener de 1949 neix a  Marshall, Texas (EUA) el George Foreman, boxador estatunidenc. Va ser dos cops Campió del món de boxa en la categoria dels pesos pesants, i medallista d'or olímpic dels pesos pesants. És considerat un dels millors boxadors de la història. Es va convertir en el boxador de més edat en esdevenir campió del món dels pesos pesants, a l'edat de 45 anys, quan va vèncer per KO (KO-10) en Michael Moorer, de 26 anys, guanyant així novament un títol que ja havia posseït 20 anys abans. Ha estat considerat com un dels 25 millors boxadors de tots els temps per la revista Ring. És actualment un exitós home de negocis, i ministre religiós de la seva pròpia església. Foreman és classificat en novena posició a la llista de la revista Ring dels "100 millors boxadors de tots els temps".

El 10 de gener de 1984 va neixer a Leiza, Navarra, l’Inaxio Perurena, aixecador de pedra.  És un  especialista en la modalitat de l’esport rural basc d’aixevcament de pedra (Harri-jasotze). Va aconseguir aixecar la pedra de 308 kg a la seva localitat natal. El récord el té els seui pare en 320 kg. És fill de l’aixecador de pedres Iñaki Perurena​ i germà de l’actor Xabier Perurena. 

El 10 de gener de 1991 neix a Toledo en Gonzalo Pérez de Vargas Moreno. És un porter de handbol. Format amb l'Amidal de la seva ciutat natal, el 2007 va fitxar per les categories inferiors del FC Barcelona. La temporada 2009/10 va debutar en partit oficial amb el primer equip. De 2011 a 2013 va ser cedit al BM Granollers,i la temporada següent al Fenix Toulouse de la Lliga francesa. El bon paper a Tolosa i la sortida d'Arpad Sterbik van propiciar el retorn de Gonzalo al Palau Blaugrana l'estiu del 2014. Internacional absolut amb la selecció espanyola des de 2013, ha guanyat una medalla de bronze (2021) al Campionat del món i dos ors (2018, 2020), una plata (2016) i un bronze (2014) en Campionats d'Europa. La selecció de Dinamarca va guanyar el torneig olímpic de Paris, després d'imposar-se a Alemanya a la final per un resultat de 39-26. La medalla de bronze va ser per l'equip d'Espanya, qui va guanyar a Eslovènia, per 23-22 en el partit per la medalla de bronze.

El 10 de gener de 1994 va neixer a Kenya la Faith Kipyegon, atleta kenyana, especialista en carreres de mig fons. És doble campiona olímpica als Jocs de Rio 2016 i Tòquio 2020, en la prova dels 1.500 metres llisos. També ha guanyat, en la mateixa prova, quatre medalles d'or i dues de plata en els Campionats del Món. El 2023 obté el rècord del món dels 1.500 metres i dels 5.000 metres en només set dies de diferència. Ha participat en les Olimpiades de Rio 2016 (or en 1.500) va deixar la competició per ser mare i la va reemprendre amb èxit amb un or a les Olimpíades de Paris amb récord olímpic (1500m 3:51). Amb només 17 anys va guanyar la medalla d'or en els 1.500m, en el Campionat del Món Sub-18 de 2011 a Lilla, França, amb una marca rècord del campionat, que continua vigent actualment. Només un any després, va tornar a aconseguir la medalla d'or en la mateixa disciplina del Campionat del Món Sub-20 de 2012 a Barcelona. L'atleta va aconseguir classificar-se pels Jocs Olímpics de Londres 2012, tot i que va quedar eliminada en les sèries de classificació.]

Acabem l'any 2011 amb el record de la Segona Pilota d’Or pel futbolista argentí, Leo Messi. Els seus companys al Barça, Xavi Hernández i Andrés Iniesta, queden en segon i tercer lloc, respectivament.Un honor pel Barça i els barcelonistes!

17 de desembre 1883 Neix Pedro Parages 1954 Neix Pitxi Alonso 1969 Neix Maria Quintanal 1970 Neix Sílvia Vidal 1992 Neix Alex Dujshebaev 2004 Buthan sense tabac

 

Avui tenim protagonistes de dos segles, el XIX i el XX, i una notícia que ens agradaria exportar a tot el món del segle XXI.

El 17 de desembre de 1883 va néixer Pedro Parages Diego-Madrazo a Madrid. És un futbolista espanyol, d'origen francès, de la dècada de 1900. Fou el cinquè president del Reial Madrid, entre juliol de 1916 i maig de 1926. Com a jugador defensà els colors d'Association Sportive Amicale i Madrid FC. A més, dirigí la selecció espanyola als Jocs Olímpics de 1924. 

El 17 de desembre de 1954 va néixer a Benicarló l’Àngel Alonso Herrera, conegut com a Pitxi Alonso, futbolista valencià; actualment entrenador i comentarista de TV. Pitxi Alonso és un exfutbolista valencià dels anys 70 i 80. Fou un brillant davanter centre. La seva gran capacitat golejadora va fer que de ben jove rebés el sobrenom de Pitxi, diminutiu de pitxitxi (denominació que rep el màxim golejador de la lliga espanyola de futbol). Després de jugar pel Benicarló, Pitxi Alonso va passar pel CE Castelló, pel Reial Saragossa, pel FC Barcelona, club on mai aconseguí ser un titular indiscutible però on se li recorden grans actuacions, com els tres gols que li marcà al IFK Göteborg en una semifinal de la Copa d'Europa de futbol. El seu darrer club fou el RCD Espanyol, club amb el qual aconseguí arribar a una final de la Copa de la UEFA. Retirat com a futbolista en actiu començà a treballar d'entrenador, essent ajudant de Víctor Muñoz al RCD Mallorca i seleccionador nacional de la selecció Catalana de Futbol fins al 2005. Va treballar de comentarista televisiu a TV3 durant 20 anys, des del 20 de setembre del 1992 fins al 2 de setembre del 2012.

El 17 de desembre de 1969 va néixer a Bilbao la María Quintanal Zubizarreta. És una esportista que competeix en tir en les modalitats de fossat i doble fossat, campiona mundial de l'any 2003 i subcampiona olímpica a Atenes 2004. Va guanyar cinc medalles en el Campionat Mundial de Tir entre els anys 1989 i 2014, i sis medalles en el Campionat Europeu de Tir entre els anys 2002 i 2019. Va decidir separar-se de la Real Federació Espanyola de Tir i el 2009 va tornar a la competició internacional, representant a la República Dominicana, nacionalitat de la qual li va ser concedida en 2006. El 2014, abans de l'inici del Campionat Mundial celebrat a Granada, s'incorporà novament a la selecció espanyola.

El 17 de desembre de 1970 va néixer a Barcelona la Sílvia Vidal i Martí. És una muntanyenca i alpinista catalana. Els seus inicis a la muntanya foren el 1992 a través d'un Raiverd, un raid d'aventura (o competició multidisciplinar d'esports d'aventura) que es fa als Països Catalans. Llicenciada per l'INEF va començar a impartir classes d'educació física, però de seguida es va adonar que el que realment l'omplia era l'escalada, de la qual s'ha acabat convertint en una destacada especialista, tant en la modalitat d'artificial com en l'obertura de grans parets ("big wall") en solitari. Sovint ha enfrontat les ascensions en solitari, fins i tot en estades prolongades, sigui en camp base o fent bivacs a la mateixa via d'escalada. Ha realitzat la seva activitat esportiva a Catalunya i arreu del món, per exemple a les clàssiques de Montserrat, Roca Regina, el Congost de Mont-rebei, Vilanova de Meià, Terradets, Pedraforca, o els Picos de Europa. A Montserrat destaquen la realització de les vies “Mirall Impenetrable” (A5) i “Vudú” (A4+) a la paret de l'Aeri, o la “Silenci” (A5/6B) a la paret d'Ecos. Les activitats de més ressò s'han concentrat, però, a l'Himàlaia i a Amèrica tant del nord com del sud. Ara, al 2024, resideix a l'Eixample de Barcelona quan no és d'expedició. Els Piolets d’Or, els premis més prestigiosos de l’alpinisme, en la seva edició de 2021, han concedit per primera vegada un reconeixement a una esportista del nostre país, amb la menció especial a Sílvia Vidal, amb la qual valoren «la gran contribució que ha fet a l'escalada en solitari durant més de dues dècades, amb les seves impressionants gestes de resistència i d’escalades dures en grans parets, sovint remotes, arreu del món. Les seves ascensions més destacades les ha aconseguit amb plena autonomia: completament sola, sense ràdio, ni mòbil, ni GPS, ni pronòstics meteorològics ni cap mena de comunicació amb l'exterior, amb sistemes manuals i minimalistes quan necessita perforar la roca per assegurar-se». El 1999, amb l’obertura de Sol Solet al Karakoram, ja havia estat mereixedora d’una nominació a aquests premis.

El 17 de desembre de 1992 va néixer a Santander en Alex Dujshebaev Dovichebaeva. És un jugador de handbol internacional espanyol. És fill de l'exjugador i entrenador d'handbol hispà-kirguís Talant Dujshebaev i germà gran del també jugador Daniel Dujshebaev. Actualment forma part del KS Kielce polonès. Igual que el seu germà, va créixer i es va formar com a esportista a Ciudad Real. Va debutar en 2010 en l'equip que entrenava el seu pare, el BM. Ciudad Real, que després seria el BM. Atlètic de Madrid, ja desaparegut. Va passar pel Naturhouse La Rioja, pel Caja3 Handbol Aragó, el BM. Atlètic de Madrid, pel RK Vardar macedoni, i el Kielce polonès. Alex ha estat part de la selecció júnior coneguda com els Hispans d'or, Campions d'Europa i del Món en els Campionats júnior amb la Selecció d'handbol d'Espanya. Ha estat habitualment convocat per la selecció d'handbol d'Espanya absoluta per a totes les grans cites internacionals. L’Alex és conegut per la versatilitat del seus tirs i la seva qualitat en l'1 contra 1; és un gran fintador i llançador. Entre altres guardons, en la temporada 2018/2019 va aconseguir ser el màxim golejador de la Lliga de Campions de la EHF. Va obtenir, també, la medalla de bronze del handbol masculí a les Olimpiades de Paris 2024 amb la selecció espanyola.

Acabem amb una notícia curiosa que es podria extendre a tot el món... El 17 de desembre de 2004, Bhutan es converteix per llei en el primer país del món sense tabac: se'n prohibeix la venda i el consum en públic. El tabaquisme és l'addicció al tabac a causa de la nicotina present de manera natural, i sobretot artificial, precisament per potenciar l'efecte addictiu i així poder vendre'n més. El tabac en forma de cigarretes és molt perjudicial per a la salut a causa dels nombrosos components tòxics (quitrà, CO, sulfats, etc.), radioactius (0,01 becquerels per gram de tabac) i cancerígens que conté, afegits de manera artificial a la planta. La nicotina, a més d'addictiva, també és altament tòxica i pot produir la mort a partir d'uns 50 mg. Si el tabac es considerés un producte alimentari, hi hauria centenars d'additius il·legals. Bhutan és un regne i estat independent de l'Àsia meridional, situat al vessant meridional de l'Himàlaia, que limita al nord amb el Tibet i al sud, l'est i l'oest amb l'Índia. La capital és Thimphu. Bhutan és una monarquia constitucional amb el budisme Vajrayana com a religió estatal. L'idioma oficial és el dzongkha. Bhutan és l'únic país del món que, encara avui en dia, té emissions negatives de CO₂. És a dir, Bhutan rep més emissions de CO₂ que no n'emet.