Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris motociclisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris motociclisme. Mostrar tots els missatges

dimarts, 10 de juny del 2025

10 de juny 1935 Neix Josep Colomer 1973 Neix Natàlia Via-Dufresne 1991 Neix Pol Espargaró 1999 Neix L'Ona Batlle

 

Els protagonistes d’avui comença amb un jugador d’hoquei sobre herba, una regatista amb medalles olímpiques, un pilot de motociclisme i una jugadora de futbol.


El 10 de juny 1935 va neixer a Terrassa en Josep Colomer i Rivas o Josep Colomer i Ribas. És un jugador d'hoquei sobre herba, ja retirat, guanyador d'una medalla olímpica. Va participar, als 25 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1960 realitzats a Roma (Itàlia), on aconseguí guanyar amb l'equip espanyol la medalla de bronze en la competició masculina d'hoquei herba. Posteriorment participà en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1964 realitzats a Tòquio (Japó) i en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1968 celebrats a Ciutat de Mèxic (Mèxic), on aconseguí sengles diplomes olímpics. 


El 10 de juny de 1973 va neixer a Barcelona la Natàlia Via-Dufresne Pereña. És una regatista catalana, ja retirada, guanyadora de dues medalles olímpiques i germana de la també regatista i medallista olímpica Begonya Via-Dufresne. Diplomada en fisioteràpia, va formar-se al Club Nàutic el Masnou en la classe Optimist. Competint a la classe Europe ha estat campiona d'Espanya en quatre ocasions (1990, 1991, 1993, 1994) i d'Europa (1995) i guanyà la medalla de bronze en el Mundial de 1995. Va participar en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, on aconseguí guanyar la medalla de plata en la classe Europe. Va passar a la classe 470 i va repetir els títols de campiona d'Espanya (1997, 1999, 2003, 2006), d'Europa (2003) i tres medalles de bronze als Campionats del Món (2000, 2001, 2002). En aquest disciplina, va participà en els Jocs Olímpics d'Atenes 2004, juntament amb Sandra Azón, aconseguint la seva segona medalla de plata. També competí als Jocs Olímpics de Sydney 2000 i de Pequín 2008. Va ser premiada amb la medalla de plata de la Reial Ordre del Mèrit Esportiu l'any 1994. Va estudiar Fisioterapia a la Universitat Ramon Llull de Barcelona. El 2023 es va convertir en gerent d’operacions de la secció femenina de la Copa América celebrada el 2024 a Barcelona.


El 10 de juny de 1991 va neixer a Granollers en Pol Espargaró i Villà. És un pilot de motociclisme català de renom internacional. El 2013 es va proclamar campió del món de Moto2 i l'any següent va passar a la categoria de MotoGP, on s'estigué fins al 2023 després de passar per diversos equips. Des del 2024 fa de pilot de proves de KTM. Al llarg de la seva carrera, Espargaró ha assolit diverses fites, com ara ser el pilot més jove a obtenir punts al mundial (2006) o el primer a obtenir un podi a MotoGP amb una KTM (2018). També va obtenir dues victòries consecutives a les 8 Hores de Suzuka (2015-2016). Pol és el germà petit del també pilot de MotoGP Aleix Espargaró.


El 10 de juny de 1999 va neixer a Vilassar de Mar l’Ona Batlle Pascual. És una futbolista catalana que juga com defensa del FC i és internacional amb la selecció espanyola. Ingressà a la Masia al 2011, quan tenia 12 anys, i s'incorporà a l'Infantil-Aleví. Als 14 anys, durant la temporada 2013-14, es va incorporar a les files del juvenil del Futbol Club Barcelona. L'any següent va fer el salt de categoria, passant a jugar en el FC Barcelona "B", primer filial de l'equip barceloní, que es trobava a Segona Divisió. Formada al planter del FC Barcelona, ingressà a la Masia el juliol del 2020 es va incorporar al Manchester United FC de la FA Women's Super League per a dues temporades i una d'opcional. El juny del 2023, acabat el seu contracte amb el Manchester United FC, es reincorpora al FC Barcelona amb un contracte de tres anys.

dimecres, 4 de juny del 2025

4 de juny Dia Internacional dels Nens Víctimes d'Agressió. 1965 Neix Mick Doohan 1970 Neix David Barrufet 1970 Neix Deborah Compagnoni "1993" Darrera cursa de Carles Cardús

 

El 4 de juny se celebra el Dia Internacional dels Nens Víctimes Innocents d'Agressió. L'educació i l'esport són els grans restauradors d'aquestes xacres socials.

Avui tenim un capicúa de motociclisme, i ho complementarem amb un superporter de hándbol i amb una gran esquiadora.


El 4 de juny de 1965 va neixer a Gold Coast, a Austràlia en Michael Sydney Doohan, més conegut com a Mick Doohan. És un expilot de motociclisme de velocitat australià. Sis anys després d'un accident en Assen el 26 de juny de 1992 en el qual els metges neerlandesos volien amputar-li la seva cama dreta, va guanyar cinc títols de 500cc de manera consecutiva. En 1994 va començar el campionat pas a pas, però va guanyar nou carreres i el títol amb 143 punts. A la fi de 1998 havia guanyat cinc campionats del món en la categoria reina de manera consecutiva. Una marca només igualada per Giacomo Agostini i Valentino Rossi. Se'l considera un dels millors pilots de la història del motociclisme, en haver guanyat de manera consecutiva cinc títols mundials entre els anys 1994 i 1998, la categoria regna dels Grans Premis, sent sol superat en el còmput global de campionats mundials en aquesta categoria per Giacomo Agostini que va aconseguir vuit títols, Valentino Rossi amb set (1 en 500cc i 6 en MotoGP) i Marc Márquez amb sis). A més va aconseguir 54 victòries i 95 podiums en 500 cc, sempre com a pilot d'Honda, i va vèncer en les 8 Hores de Suzuka de 1991. És el pare de Jack Doohan, pilot del Campionat de Fórmula 2 de la FIA.


El 4 de juny de 1970 va neixer a Barcelona en David Barrufet i Bofill. És un ex jugador d'handbol, porter del Futbol Club Barcelona. Va començar a jugar a handbol al col·legi SAFA Horta de Barcelona a l'edat de 8 anys. Sis anys més tard ingressà al FC Barcelona, on jugà a les categories inferiors fins a l'any 1988 quan debutà amb el primer equip. Les temporades 2000-2001 i 2001-2002 va ser escollit per la IHF millor porter del món i l'any 2003 va ser escollit com a integrant de la selecció mundial ideal. Durant la seva trajectòria esportiva, va arribar a ser capità de l'equip d'handbol del FC Barcelona. El dia 8 de febrer de 2010, a punt de fer 40 anys, David Barrufet va anunciar la seva retirada al final de la temporada 09-10. El 27 de febrer de 2011 va rebre un homenatge que va concloure amb la retirada de la seva samarreta amb el número 16 al Palau Blaugrana, esdevenint així el 6é jugador de la secció amb la samarreta retirada. Com a porter va guanyar fins a 71 títols amb el Barça.


El 4 de juny de 1970 neix a Bormio, Itàlia, la Deborah Compagnoni. És una esquiadora italiana, ja retirada, guanyadora de quatre medalles olímpiques. Especialitzada en les modalitats d'esquí alpí, eslàlom, eslàlom gegant i super gegant, va debutar l'any 1985 i va aconseguir una medalla d'or (1987) i dos de bronze (1986 i 1987) als Campionat del Món júnior. A nivell nacional va aconseguir nou títols de campiona d'Itàlia entre 1989 i 1997. Tot i les nombroses lesions que va patir, va competir en tres Jocs Olímpics d'Hivern (Albertville 1992, Lillehammer 1994 i Nagano 1998) aconseguint tres medalles d'or i una de plata. També va aconseguir tres Campionats del Món, dos a eslàlom gegant (1996 i 1997) i un a eslàlom (1997). Va guanyar 16 proves de la Copa del Món (14 en eslàlom gegant, 2 en super gegant i 1 en eslàlom) entre 1992 i 1998 i va adjudicar-se la Copa del Món d'eslàlom gegant el 1997. Va retirar-se de la competició el 1998. Entre d'altres reconeixements, va rebre el Collar d'or al mèrit esportiu del Comitè Olímpic Italià el 1996.


El 4 de juliol de 1993 al Circuit de Catalunya en Carles Cardús i Carrió va fer la seva darrera cursa, va ser el Gran Premi d'Europa de 1993, després de la qual es va retirar. El 4 de juliol ja no tindrem blog i per tant em prenc la llicència d’avançar-lo un mes. En Carles Cardús pilot de motociclisme de velocitat que destacà durant la dècada de 1980 competint en la categoria de 250cc. Va ser Campió d'Europa (1983) i dues vegades Campió d'Espanya (1982 i 1983). El 1990 va estar a punt de guanyar-ne el Campionat del Món, però finalment fou subcampió darrere de John Kocinski. Cardús és conegut amb el sobrenom de Tiriti, que heretà del seu pare, Jordi Cardús, un consumat esportista que destacà en natació i futbol. El malnom és una deformació de «tira-t'hi!», allò que li cridaven sovint els companys de natació quan Cardús dubtava a tirar-se a la piscina (en aquella època, sovint amb l'aigua força freda).

dimecres, 14 de maig del 2025

14 de maig 1981 Neix Ramon Alegre 2006 Dani Pedrosa guanya el GP de Xina

 

Els protagonistes d’avui són un jugador d’hoquei sobre herba que va néixer tal dia com avui i recordarem el dia en que Dani Pedrosa va guanyar el Gran premi de la Xina.


El 14 de maig de 1981 va néixer a Barcelona en Ramon Alegre i Biosca. És un jugador d'hoquei sobre herba català, guanyador d'una medalla olímpica. És germà del també jugador d'hoquei i medallista olímpic David Alegre. Membre del Club Egara de la ciutat de Terrassa va participar, als 23 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2004 realitzats a Atenes (Grècia), on va aconseguir guanyar un diploma olímpic en finalitzar quart amb la selecció espanyola d'hoquei sobre herba en la competició olímpica d'aquesta modalitat. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 realitzats a Pequín (República Popular de la Xina) aconseguí guanyar la medalla de plata en finalitzar segon en la competició. Al llarg de la seva carrera ha guanyat una medalla en el Campionat del Món d'hoquei sobre herba i dues en el Campionat d'Europa, així com quatre medalles en el Champions Trophy.


El 14 de maig de 2006 a Shanghai (Xina) en Dani Pedrosa es proclama guanyador del G.P. de la Xina en MotoGP. És la primera victòria en aquesta categoria. En Dani Pedrosa és un pilot de motociclisme que va guanyar tres campionats del món consecutius (el de 125cc el 2003 i el de 250cc els anys 2004 i 2005). En guanyar el seu primer títol de 250cc esdevingué el campió més jove de la història d'aquesta categoria i també el més jove a haver guanyat mai dos campionats del món. Pedrosa és especialment conegut per la seva etapa amb l'equip Repsol Honda a la categoria de MotoGP, on fou subcampió els anys 2007, 2010 i 2012 i es convertí en un dels pilots de MotoGP més reeixits, amb 31 victòries i 112 podis. Ha estat descrit com al millor pilot de MotoGP entre els que no n'han guanyat mai un campionat del món. Retirat de les competicions després de la temporada del 2018, aquell mateix any va ser nomenat MotoGP Legend. El 2019, l'antiga Curva Dry Sack, un revolt del circuit de Jerez, va passar a anomenar-se Curva Dani Pedrosa en honor seu. Actualment, Pedrosa fa de pilot de proves i desenvolupament de l'equip Red Bull KTM Factory Racing. El 2021 va tornar a córrer de forma puntual per a KTM com a pilot "comodí" al Gran Premi d'Estíria i el 2023 dues vegades més, a Jerez i a Misano.

dimecres, 23 d’abril del 2025

23 d'abril Sant Jordi 1996 Neix Paula Ramírez 1996 Neix Àlex Màrquez

 

Avui és Sant Jordi, dia del Llibre i de la Rosa. Molts esportistes han escrit la seva experiència en un llibre. En trobareu moltíssims en les parades per tot arreu… Felicitem a tots els catalans i aragonesos que el tenen per patró i a tots els enamorats. Avui recordem dos esportistes que van nèixer tal dia com avui.


El 23 d'abril de 1996 va néixer a Barcelona la Paula Ramírez Ibáñez. És una esportista catalana que competeix en natació sincronitzada. Va guanyar dues medalles en el Campionat Mundial de Natació, en els anys 2019 i 2022, i quatre medalles en el Campionat Europeu de Natació entre els anys 2016 i 2021. En els Jocs Europeus de Cracòvia 2023 va aconseguir dues medalles d'or. Va competir als Jocs Olímpics de Tòquio 2020 on van obtenir el diploma olímpic en acabar setenes.


El 23 de abril de 1996 va neixer l’Àlex Márquez va néixer a Cervera és un pilot competeix a la «categoria reina» de MotoGP amb l’equip Gresini Racing, previament amb els equips Repsol Honda Team al 2020 i LCR Honda al 2021 i 2022. Ha guanyat dos títols del Campionat del Món de Motociclisme (en Moto3 en 2014 i en Moto2 en 2019).Entre les temporades 2012 a 2014 va córrer en la categoria de Moto3 en l'equip de l'Estrella Galícia 0,0. En 2012 i 2013 va córrer amb una KTM i en 2014 l'equip va decidir canviar la seva muntura a Honda, amb la qual van guanyar el campionat amb el dorsal número 12.Té un germà tres anys major, Marc Márquez, el somriure més net i ampli del món de les motos.  Àlex i Marc són els únics germans que han aconseguit un Campionat del Món de Motociclisme, i a més en la mateixa temporada (en 2014 i en 2019), juntament amb haver estat els primers germans a vèncer en un Gran Premi en el mateix dia (el 15 de juny de 2014 en el Gran Premi de Catalunya de Motociclisme, en el circuit de Montmeló, Espanya) i els que més vegades han coincidit en el podi d'un mateix Gran Premi. Actualment corren tots dos i és un plaer veure’ls, els seus pares deuen portar sempre el pitet posat amb les línies que escriuen els seus dos fills…

dimarts, 4 de març del 2025

4 de març 1970 Neix Àlex Crivillé 1974 Neix David Wagner 1988 Neix Susana Rodríguez Gacio 2006 Nadal guanya el Torneig de Dubai 2012 Guillermo Sánchez guanya el Mundial Júnior d'Esgrima

 

Els protagonistes d’avui són un campió motociclista, un jugador de tennis en cadira de rodes, una campiona paralímpica de triatló adaptat, un superjugador de tennis i un esgrimista campió des del temps del Mundial Junior.


El 4 de març de 1970 va neixer a Seva, a l’Osona, l’Àlex Crivillé Tapias, expilot de motociclisme de velocitat, el primer català que va guanyar un títol mundial de 500cc. Va guanyar dos campionats del món (el de 125cc el 1989 i el de 500cc el 1999). En guanyar el títol de 500cc va esdevenir el primer català a guanyar un mundial en la "categoria reina" i aquest èxit li va valdre el guardó d'Esportista català de l'any el mateix 1999 i la Creu de Sant Jordi el 2002. El 2015 va ser nomenat MotoGP Legend. El 2016 va rebre la medalla MotoGP Legend, pasant a ser membre del Hall of Fame de la FIM.


David Wagner va néixer el 4 de març de 1974. Perdent la seva capacitat de caminar després d'un accident a la costa de Redondo, David es va trencar el coll que li va danyar la medul·la espinal. Abans del seu accident, David era un jugador de tennis col·legiat - i en paralitzar-se, els metges tenien poques esperances que ell tornès a caminar, molt menys jugar a tennis. “Vaig conèixer per primera vegada el tennis en cadira de rodes a la zona de Portland, Oregon, quan vaig veure un anunci en una revista Sports N' Spokes per a una clínica de tennis en cadira de rodes el 1999”. Va ser dirigit pel llavors número 1 Randy Snow, Rick Draney i Dan James. Va triar el tennis en cadira de rodes perquè era un esport que podia jugar mentre estava en cadira de rodes amb els meus amics i la meva família amb bon cos. Reprenent el seu amor pel tennis, David va començar a entrenar de nou, però aquesta vegada per a una carrera esportiva en el tennis en cadira de rodes – “Per a mi, el major repte en el tennis en cadira de rodes va ser  trobar la cadira de rodes en si. Es triga un temps a aconseguir la cadira de rodes que s'ajusti a cada persona individual en funció de la seva discapacitat. Però un cop ho és, se sent molt bé i fa que l'esport sigui tan meravellós. M'encanta el tennis en cadira de rodes, això significa tot per a mi. M'ha donat molt i m'ha permès viatjar pel món i conèixer molta gent meravellosa. Dono el meu temps i serveis per ajudar els altres a involucrar-se en aquest meravellós esport també. El meu somni és, en algun moment, poder entrenar el tennis en cadira de rodes i ajudar a desenvolupar el tennis als Estats Units fins a un nivell encara més alt del que ja és. El tennis en cadira de rodes significa tot per a mi. M'ha donat molt i m'ha permès viatjar pel món i conèixer moltes persones meravelloses.”


El 4 de març de 1988 va néixer a Vigo la Susana Rodríguez Gacio. És una doctora i esportista, campiona paralímpica de triatló adaptat. La Susana Rodríguez va néixer amb albinisme i una greu deficiència visual. Compagina des de la infància la seva dedicació a l'esport amb la passió per la medicina. Des de 1998 va practicar atletisme amb una professora de l'Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE) en el Centre de Tecnificació de Pontevedra. Va participar en competicions d'atletisme fins a 2008, any que al no aconseguir plaça en el mundial paralímpic, va decidir canviar l'activitat esportiva pel triatló. En 2009 es va diplomar en fisioteràpia a Vigo i en 2015 es va llicenciar en medicina en la Universitat de Santiago de Compostel·la, any en què va començar a preparar el MIR (metge intern resident). Va iniciar la seva residència en 2016 com a l'Hospital Clínic de Santiago de Compostel·la, treballant com a metgessa interna resident de medicina física i rehabilitació. En 2016 va competir en els Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro al costat del seu guia Mabel Gallardo, quedant en cinquena posició en la prova individual de triatló. Rodríguez Gacio es va classificar per a participar en els Jocs Paralímpics de Tòquio 2020, sent la primera espanyola a competir en dos esports en uns Jocs Paralímpics: triatló i atletisme. Es va consagrar campiona paralímpica de triatló en la classe PTVI al costat del seu guia Sara Loehr. En aquests mateixos Jocs va aconseguir la cinquena posició en 1500 metres llisos de la mateixa classe, al costat del seu guia Celso Comesaña. A més, es va convertir en candidata del Consell d'Esportistes del Comitè Paralímpic Internacional. Al llarg de la seva carrera esportiva ha obtingut, a més de l'or dels Jocs de Tòquio, nou medalles en el Campionat Mundial de Triatló Adaptat entre els anys 2012 i 2022, i vuit medalles en el Campionat Europeu de Triatló Adaptat entre els anys 2013 i 2023. En 2014 va ser reconeguda amb el Premi Gallega de l'Any de febrer atorgat pel Correu Gallec, Terras de Santiago, Correu TV i Ràdio Obradoiro. En 2021, es va convertir en portada de la revista Time per la seva dedicació en la lluita contra la COVID-19. Aquest mateix any, l'Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE) li va dedicar un cupó amb motiu de la seva participació en els Jocs Paralímpics de Tòquio 2020. A més, li va ser concedit el Premi Especial MES Talent a bord 2021, un dels tres guardons especials dels VIII Premis Dones a Seguir, lliurat en col·laboració amb Ibèria. En 2021 el ple de l'Ajuntament de Vigo decideix concedir a Susana Rodríguez Gacio la Medalla d'Or de la ciutat. Premi Nacional de l'Esport en la categoria Premi Reina Letizia de l'any 2024. En 2024 és l'única espanyola inclosa en la nova línia de nines Barbie inspirades en referents femenins de l'esport, coincidint amb el 65è aniversari de la icònica nina.


El 4 de març de 2006 en Rafael Nadal guanya el torneig de Dubai. El Torneig de Dubai, oficialment conegut com a Dubai Duty Free Tennis Championships, és un torneig professional de tennis que es disputa anualment sobre pista dura al Dubai Duty Free Tennis Stadium (anteriorment Aviation Club Tennis Centre) al barri Garhoud de Dubai, Emirats Àrabs Units. Està organitzat per Dubai Duty Free i sota el patrocini del xeic Muhammad bin Rashid Al Maktum, emir de Dubai. Des de l'any 1993 forma part del calendari del circuit de l'ATP, actualment en dins les sèries ATP World Tour 500, i des del 2001 també es va incloure en el circuit femení de la WTA, actualment en els Premier Tournaments. Els tennistes Roger Federer i Justine Henin tenen els rècords de títols amb sis i quatre respectivament.


El 4 de març 2012 l’espanyol Guillermo Sánchez ha aconseguit la medalla de bronze en espasa en els Mundials Júnior d'esgrima, que es disputen a Moscou. El coreà Sangyoung Park va aconseguir el títol, l'hongarès Daniel Berta va obtenir la medalla de plata i les medalles de bronze van ser per a Sánchez i el rus Sergev Vida, ho va informar la Federació Espanyola d'Esgrima. Guillermo Sanchez es va classificar dissetè en la "poule" amb cinc victòries i una derrota. En les eliminatòries va anar derrotant progressivament a Vesterinen (FI) 15/5, Pirek (SUI) 15/11, Golobic (ESL) 15/12, Glazkov (RUS) 13/12 i Santarelli (ITA) 15/12, fins a arribar a aquesta semifinal en la qual va caure davant l'hongarès Daniel Berta, d’aquesta manera, Guillermo Sanchez suma aquest bronze individual a la plata aconseguida recentment per equips en el Campionat d'Europa 2012.

dilluns, 17 de febrer del 2025

17 de febrer Tobogan 1983 Neix l'Ander Mirambell 1993 Neix Marc Màrquez

 

Avui descobrirem un esport nou, el tobogan pel nostre primer esportista nascut tal dia com avui. El nostre segon esportista és mundialment conegut i admirat. Avui tots dos de casa nostra. Han posat els seus esports i les seves poblacions: Calella i Cervera al mapa!


El nostre primer esportista ens introdueix en un esport força desconegut a les nostres contrades. És un esport olímpic d’hivern: el tobogan. Forma part de la família d'esports de descens en trineu, juntament amb el bob i el luge. El tobogan és la modalitat més antiga de totes tres. El tobogan va néixer a finals del segle XIX a la localitat suïssa de St. Moritz, quan un anglès anomenat Child introduí un nou trineu de metall amb una forma que recordava un esquelet humà i que a la llarga li atorgà el nom que té en anglès i que literalment, en català, vol dir esquelet. De forma oficial es començà a practicar al Club Alpí de Konigsee a Alemanya, on es pot trobar la pista de tobogan més antiga que existeix. Com al luge i al bob, en aquest esport és molt important la sortida. És necessari aconseguir la major velocitat de sortida possible. Per aconseguir aquest objectiu s'usa un calçat especial de màxima adherència. Un cop aconseguida la màxima velocitat possible de sortida, en els primers cinquanta metres de recorregut, el pilot es tomba sobre el trineu boca terrosa i mirant endavant, tractant d'aconseguir la millor forma aerodinàmica possible. El casc que s'utilitza té una protecció especial a la barbeta, degut al fet que aquesta queda molt a prop del terra. Respecte a l'equipament, avui en dia s'usen uniformes fabricats amb fibres sintètiques, que s'ajusten molt bé al cos proporcionant molt poca resistència a l'aire. Una altra característica és que no existeix ni volant ni timó. És l'esportista que fa girar el trineu, carregant el pes cap a un o costat o l'altre. Com a esport olímpic debutà l'any 1928 a St. Moritz, Suïssa. Posteriorment desaparegué del programa de competició fins als Jocs de 1948, de nou a St. Moritz. Un cop més fou exclòs del programa olímpic, durant un període de 54 anys, retornà als Jocs de 2002 a Salt Lake City, repetint als Jocs de Torí 2006 i Vancouver 2010.

Aprofitem per recordar un esportista español que va morir en un entrenament en aquest esport d’alt risc. Es deia Luis López Solanes i era d’Osca. Va ser un atleta espanyol que va competir en les disciplines d'atletisme i bobsleigh, combinació força frequent. Es va iniciar en bobsleigh gràcies a la seva titulació en monitor d'educació física el que li va permetre entrar en el món dels esports d'hivern ja que va ser nomenat preparador físic de la selecció espanyola d'esquí. Va entrar en el bobsleigh com a preparador físic de l'equip i també com a suplent. El fatídic succés va succeir el 21 de gener de 1971, l'equip espanyol venia en gran estat de forma després d'aconseguir la plata en l'europeu de bobsleigh, l'equip es trobava a Cervina, en el circuit de Cortina d’Ampezzo preparat per a disputar els Campionats Mundials, i en els dies previs com era normal es van disputar els entrenaments en un d'ells va tenir lloc el tràgic succés. Al principi el recorregut anava d'allò més bé, amb l'equip espanyol batent rècords però en l'última corba a una velocitat de 130 km/h el bob es va sortir del circuit, i en Luis López Solanes es va estampar contra un arbre morint en el acte. El seu company d’equip va quedar ferit de gravetat.


El 17 de febrer de 1983 va neixer a Calella l’Ander Mirambell i Viñas. És un pilot de tobogán. Participà en els Jocs Olímpics de Vancouver 2010, essent el primer català a fer-ho en aquesta disciplina. Ander començà fent proves de skeleton la temporada 2005-2006 i competint en la 2006-2007. La seva primera idea era competir en bob, però va ser inviable i es decidí pel tobogan, ja que ho considerà més segur que competir en luge. El seu primer i principal patrocinador fou l'empresa Buff. L’Ander és seguidor del RCD Espanyol i del BAXI Manresa. Als Jocs Olímpics de 2010 finalitzà en el 24è lloc. La millor posició a la Copa del Món de skeleton va ser la 18a aconseguida a Whistler (Canadà) el desembre de 2010, a inicis de la temporada 2010-11. La temporada anterior havia aconseguit el 21è lloc a Innsbruck (Àustria) el mes de gener de 2010. En el passat Mundial de tobogan de Königsee (Alemanya), el 2024, va acabar en 20ena posició, amb el qual va millorar en dues posicions el lloc que va ocupar fa quatre anys a Saint Moritz (Suïssa).


El 17 de febrer de 1993 va neixer un nen a Cervera amb un talent especial i un somriure encomanadís i una humiltat inusual. És en Marc Márquez Alentà. Un gran pilot de motociclisme que competeix en MotoGP. Ha guanyat vuit títols del Campionat del Món de Motociclisme en tres categories diferents: 125cc (2010), Moto2 (2012) i sis vegades en MotoGP (2013, 2014, 2016, 2017, 2018 i 2019). També va resultar subcampió de Moto2 en 2011 i tercer de MotoGP en 2015. Des de 2013 fins a 2023 va ser pilot de l'equip Repsol Honda, acumulant 59 victòries i 101 podis en més de 150 carreres disputades. En 2024 forma part de l'equip Gresini Racing al costat del seu germà Álex Márquez. El 5 de juny de 2024 es va confirmar el seu fitxatge per l'equip oficial Ducati Lenovo Team per a les temporades 2025 i 2026. En la seva primera temporada en la categoria reina, va aconseguir el Campionat del Món de Motociclisme, convertint-se en el pilot més jove a guanyar un campionat de la màxima categoria d'aquest esport (MotoGP), superant així el rècord de Freddie Spencer. És, a més, el pilot més jove de la història a ser bi, tri, tetra, penta i hexa campió de la categoria regna del motociclisme. És un dels quatre pilots a guanyar tres campionats del món en tres categories diferents, després de Mike Hailwood, Phil Read i Valentino Rossi. Té un germà tres anys menor, Àlex Márquez (n. 1996), que competeix també en la categoria de MotoGP i ha obtingut dos títols del Campionat del Món de Motociclisme. Marc i Àlex són els únics germans que han aconseguit un Campionat del Món de Motociclisme i a més en la mateixa temporada (en 2014 i en 2019), juntament amb haver estat els primers germans a vèncer en un Gran Premi en el mateix dia (el 15 de juny de 2014 en el Gran Premi de Catalunya de Motociclisme, en el circuit de Montmeló, Espanya) i els que més vegades han coincidit en el podi d'un Gran Premi. Segur que els pares porten el pitet sempre posat…

diumenge, 16 de febrer del 2025

16 de febrer 1959 Neix John McEnroe 1973 Neix Catherine Freeman 1976 Neix Xavier Ribas 1979 Neix Valentino Rossi

 

Els protagonistes d’avui són un gran tennista, la primera atleta aborigen australiana, un jugador d'hoquei herba i una llegenda del motociclisme.


El 16 de febrer de 1959 va neixer a Wiesbaden, Alemanya Occidental, en John Patrick McEnroe, Jr. És un tennista estatunidenc retirat considerat un dels més grans talents de la història de l'esport. És germà del també tennista Patrick McEnroe.Va guanyar set títols de Grand Slam individuals i nou de dobles. Ocupà el primer lloc del rànquing ATP, tant en individuals com en dobles, sent l'únic tenista masculí en encapçalar ambdós rànquings simultàniament. Només un altre tenista masculí, Stephan Edberg va ser núm. 1 dels dos rànquings, però en moments diferents. Va finalitzar la seva carrera amb 77 títols individuals i 78 en dobles i continua sent el tenista amb més títols en total de l'Era Open. És recordat per la seva habilitat majestuosa amb la raqueta, pels seus partits contra altres grans llegendes com Björn Borg, Jimmy Connors o Ivan Lendl i pel seu incontrolable temperament dins de la pista, el que li ocasionava no pocs problemes amb els jutges de cadira i àrbitres.Va contribuir amb cinc títols en la Copa Davis per a l'equip estatunidenc i lidera l'historial de victòries del seu país amb 59. Més tard va ser capità de l'equip. S'ha mantingut actiu en la seva retirada, sovint competint en esdeveniments sèniors a l'ATP Champions Tour. També treballa com a comentarista de televisió durant els tornejos principals. El 2005 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda. El seu rècord de partits individuals de 82–3 el 1984 segueix sent el rècord de tennis de l'era Open.


Catherine Astrid Salome Freeman que va neixer tal dia com avui de  1973. És una atleta australiana d'ètnia aborigen, especialista en proves de velocitat i que va ser campiona olímpica dels 400 m llisos en Sídney 2000. Amb només 16 anys va integrar l'equip australià de relleus 4 x 100 m que va guanyar l'or en els Jocs de la Commonwealth a Auckland, Nova Zelanda, en 1990.Va participar en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, sent la primera atleta aborigen a participar en uns Jocs.Convertida ja en una de les millors especialistes del món, en els Jocs Olímpics d'Atlanta 1996 va guanyar la medalla de plata en els 400 metres llisos per darrere de la francesa Marie-Jose Perec. En aquesta carrera va fer la millor marca de la seva vida amb 48,63, però només li va permetre ser segona.En els anys següents va ser la gran dominadora d'aquesta prova. Va guanyar l'or en els mundials d'Atenes 1997 i Sevilla 1999.El moment més important de la seva carrera va arribar en els Jocs Olímpics de Sídney 2000, celebrats al seu país. En la cerimònia d'inauguració, va ser l'última portadora de la torxa olímpica i l'encarregada d'encendre el pebeter de l'estadi.En la final dels 400 m va guanyar la medalla d'or amb una marca de 49,11, la millor del món aquest any, per davant de Lorraine Graham (49,58) i Katherine Merry (49,72).Després dels Jocs es va convertir en una heroïna nacional, i pràcticament es va retirar de l'atletisme. Es va prendre sabàtic en 2001, i encara que va tornar en 2002, on va participar en els Jocs de la Commonwealth de Mánchester i en diverses competicions de segon nivell. Davant el discret dels seus últims resultats, el 16 de juliol de 2003 va anunciar en una roda de premsa la seva retirada definitiva de les pistes.A més dels seus triomfs atlètics, Cathy Freeman és una icona del poble aborigen australià. En diverses competicions, després de guanyar alguna prova es passejava embolicada en la bandera aborigen.


El 16 de febrer de 1976 neix a Terrassa en Xavier Ribas i Centelles. És un jugador d'hoquei sobre herba català, guanyador d'una medalla olímpica. Membre de l'Atlètic Terrassa Hockey Club, va participar, als 24 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2000 realitzats a Sydney (Austràlia), on va finalitzar novè en la competició masculina d'hoquei sobre herba. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 2004 realitzats a Atenes (Grècia) aconseguí guanyar un diploma olímpic en finalitzar quart, i en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 realitzats a Pequín (República Popular de la Xina) aconseguí guanyar la medalla de plata en finalitzar segon en aquesta competició. Al llarg de la seva carrera ha guanyat dues medalles en el Campionat del Món d'hoquei sobre herba i dues en el Campionat d'Europa, així com dues medalles en el Champions Trophy.


I acabem el dia recordant un pilot de gran renom. El 16 de febrer de 1979 va neixer a Urbino, Itàlia, Valentino Rossi. És un expilot de motociclisme i pilot d'automobilisme italià que competeix en el Campionat Mundial de Resistència de la FIA i GT World Challenge Europe en 2024. Ha guanyat nou títols del Campionat del Món de Motociclisme en quatre categories: 125cc (1997), 250cc (1999), 500cc (2001) i ha estat hexacampeón de MotoGP (2002, 2003, 2004, 2005, 2008 i 2009). Ha participat en la màxima categoria, amb els tres grans equips de motociclisme del seu moment: Fona, Yamaha i Ducati, sent des de 2013 i fins a 2020 pilot oficial Yamaha. El 2021 va vestir els colors del Petronas Yamaha SRT. És el pilot amb més podis (235) en la història del Mundial de Motociclisme, i a més ha aconseguit el major nombre de victòries (89), podis (199) i voltes ràpides (76) en MotoGP. És l'únic pilot en la història del motociclisme que ha guanyat el títol en quatre classes diferents: 125cc (1), 250cc (1), 500cc (1) i MotoGP (6), a més de ser l'únic pilot que ha guanyat el títol de la categoria reina en quatre tipus diferents de motocicletes, a causa del canvi de reglament en els anys: Fona de 500 cc de 2 temps, Profunda de 990 cc de 4 temps, Yamaha de 990 cc de 4 temps, Yamaha de 800 cc de 4 temps.

dissabte, 25 de gener del 2025

25 de gener Sant Pau 1890 Fundació del Sevilla FC 1924 Comencen els Primers Jocs Olímpics d'Hivern 1947 Neix Ángel Nieto 1952 Neix Manuel Llorente 1970 Neix Tomas Jofresa 1976 Neix Gisela Morón 1980 Neix Xavi 2000 Neix Remco Evenepoel

 

Avui els nostres protagonistes són molt variats. Són un sant amb tradició barcelonina i els primers jocs olímpics d’hivern, la fundació d’un club de futbol, un president, i un munt d’esportistesun jugador de bàsquet, una nedadora de sincronitzada, un ciclista i dos monstres de l’esport que juguen en una altra lliga: un motociclista i un jugador-entrenador de futbol.


Avui es celebra la festivitat de Sant Pau. Sant Pau apòstol conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau de Tars (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau es considera una figura clau en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'imperi romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret. És venerat com a sant en tota la cristiandat. Inicialment era perseguidor dels cristians i avui es recorda la seva conversió (va caure del cavall).

A Barcelona hi ha la frase feta “ser alt com un Sant Pau” i us explicaré d’on ve aquesta expressió. Sant Pau era el patró dels espasers i per això en el seu honor van fer una espasa molt grossa i amb aplicacions de pedres precioses. Aquesta peça sortia en la processó en honor als sant. Com que era tan grossa l’home que la duia cenyida al cinturó havia de ser molt alt perquè sinó l’arrossegava. És curiós perquè el qui representava el sant en la processó era un home alt i molt ben plantat mentre que sembla que el sant era més aviat petitó.


El 25 de gener de 1890: a la ciutat de Sevilla es funda el Sevilla Futbol Club, segon club més antic d'Espanya. El seu primer president va ser el vicecònsol britànic Edward Farquharson Johnston, el seu primer capità Hugo MacColl. S. A. D. és un club de futbol espanyol organitzat com a societat anònima esportiva. Actualment juga a Primera Divisió. L'estadi Ramón Sánchez-Pizjuán, propietat del club, és l'escenari que utilitza l'equip per jugar els seus partits oficials com a local. Està situat al barri de Nervión i deu el seu nom al que fos president durant disset anys. Té capacitat per a 43.864 espectadors.


Tal dia com avui de l’any 1924 van començar a Chamonix (França), per primera vegada en la història, uns Jocs Olímpics d'hivern. El salt de trampolí, esport desconegut per a la majoria del públic, va ser  l'estrella al costat de 12 disciplines més, sumant un total de sis esports. En aquestes olimpíades van participar 16 països representats per 281 homes i 13 dones. Fins a la realització dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1992 a Albertville (França) els Jocs Olímpics d'Hivern i els Jocs Olímpics d'Estiu conicidien en el mateix any. A partir d'aquell moment passaren a alternar-se cada dos anys. El nord-americà Charles Jewtraw, guanyador de la prova de patinatge de velocitat sobre gel en 500 metres, va ser el primer guanyador d'una medalla d'or en uns Jocs Olímpics d'hivern.La patinadora austríaca Herma Szabo-Plank es convertí en la primera dona guanyadora d'un or olímpic en els Jocs Olímpics d'hivern en guanyar la disciplina de patinatge artístic femení. Una medalla honorífica va ser lliurada al muntanyenc Charles Bruce, líder de l'expedició que va tractar d'arribar al cim de l'Everest l'any 1922. Després de revisions posteriors es va descobrir que la puntuació del noruec Thorleif Haug en el salt d'esquí havia estat equivocada, motiu pel qual el Comitè Olímpic Internacional (COI) decidí retirar-li la medalla i atorgar-la al seu veritable guanyador, el nord-americà Anders Haugen.


El 25 de gener de 1947 va neixer a Santa Eulalia del Rio, provincia de Zamora, l’Ángel Nieto Roldán. Pilot de motociclisme espanyol, guanyador del Campionat del Món de Motociclisme en 13 ocasions (tot i que, Nieto preferia dir que van ser «12+1»). Tenint en compte el nombre absolut de títols, té el millor palmarès entre els motociclistes espanyols i el segon a nivell mundial després de l'italià Giacomo Agostini. Va aconseguir 6 títols mundials en les categories menors, com la de 50cc (1969, 1970, 1972, 1975, 1976 i 1977) i 7 en la de 125cc (1971, 1972, 1979, 1981, 188) va aconseguir amb cinc marques de motocicletes diferents (Derbi, Kreidler, Bultaco, Minarelli i Garelli). A més, va aconseguir quatre subcampionats del món, 23 campionats d'Espanya i 5 subcampionats d'Espanya. També formen part del seu palmarès les 90 victòries en grans premis de motociclisme i 139 podis, i 128 victòries en campionats d'Espanya. Va rebre la Gran Creu al Mèrit Civil5 per obrir la porta a la gran generació de pilots espanyols que va arribar darrere seu. Pare dels també expilots de motociclisme Ángel Nieto Jr. "Gelete" (1976) i Pablo Nieto (1980), i oncle del pilot Fonsi Nieto (1978).


El 25 de gener de 1952 va neixer a  Benetússer, València, en Manuel Llorente Martín, empresari i economista valencià, president del València CF (2009- 2013). En febrer de 2007 va passar a ser president del Pamesa València i Director General, a causa del traspàs de poders que Juan Roig va efectuar al seu favor, deixant el càrrec dos anys més tard per tornar al València CF, en aquesta ocasió com a President. 

El 25 de gener de 1970 va neixer a Barcelona en Tomàs Jofresa i Prats, jugador de bàsquet català. És un jugador de bàsquet català, fill de Josep Maria Jofresa Puig i Lita Prats Gimeno, jugadora d'handbol, i germà de Rafael Jofresa. Amb 1.84 d'alçada, va ser un innovador en la seva etapa ACB, no només per la seva estètica, pentinat emulant Grace Jones, sinó també per ser un dels primers bases espanyols a picar la cistella. De fet, en la temporada 90-91 es va presentar al concurs d'esmaixades de l'All Star de Saragossa. 


El 25 de gener de 1976 va neixer a Barcelona la Gisela Morón Rovira. És una nedadora de natació sincronitzada catalana, guanyadora d'una medalla olímpica. Es va formar en el Club Natació Kallipolis. Formà part de l'equip de natació sincronitzada que guanyà tots el títols catalans i espanyols fins al començament del segle XXI.  Va participar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 realitzats a Pequín (República Popular de la Xina), on va guanyar la medalla de plata en la prova per equips. Al llarg de la seva carrera ha guanyat 4 medalles en el Campionat del Món de natació, una medalla d'or a Roma 2009, una medalla de plata, a Melbourne 2007 i dues medalles de bronze, a Mont-real 2005 i a Melbourne 2007; i 5 medalles en el Campionat d'Europa de natació, entre les quals dues medalles d'or i tres medalles de plata, a Madrid 2004, Budapest 2006 i Eindhoven 2008. Va rebre la placa d'or del Reial Orde del Mèrit Esportiu i la medalla d'or de la Reial Federació Espanyola de Natació. Un cop retirada de la competició, ha treballat com a entrenadora i assessora per a diferents clubs dins de la natació sincronitzada, i com a directora tècnica de Natació artística dins de la Federació Catalana de Natació.  


El 25 de gener del 1980 va neixer a Terrassa en Xavier Hernández i Creus, conegut com a Xavi. És un exfutbolista i entrenador de futbol català que sembla que no necesita presentación. Té una de les biografies d’esportistes més extenses a la Viquipèdia.Té un palmarès espectacular com a jugador del Barça i també ha estat entrenador del primer equip del 2021 al 2024.  Futbolista de gran classe, jugava com a migcampista organitzador, amb una excel·lent visió de joc, una ràpida passada en curt i un bon xut que li va servir per a marcar força gols (85 amb el Barça, en 767 partits). En el seu moment, fou considerat el successor natural de Josep Guardiola al mig del camp blaugrana i és mundialment reconegut un dels millors migcampistes de tots els temps, així com el millor futbolista català de la història. És el jugador que ha disputat més partits amb el primer equip del Futbol Club Barcelona amb un total de 767, per davant d'Andrés Iniesta, Leo Messi, i Migueli (amb 664), i el primer en partits jugats en competicions europees i també en partits de lliga. Mentre va ser al Barça, era el jugador del FC Barcelona que havia assolit més títols amb un total de 29 (25 amb el club i 4 amb la selecció estatal). També és un dels jugadors que més cops ha jugat amb la selecció espanyola, amb 133 partits, i el tercer jugador que més partits ha jugat a la Lliga de Campions de la UEFA, amb 151, per darrere d'Iker Casillas i Cristiano Ronaldo. Amb la selecció estatal, Xavi va guanyar la Copa del Món sub-20 el 1999, i una medalla olímpica d'argent a les Olimpíades de 2000. Després de debutar a la selecció absoluta el 2000, va jugar un total de 133 cops amb la selecció espanyola, i fou una figura decisiva en els èxits de l'equip. Fou cabdal en el triomf espanyol al Mundial 2010 i també a l'Eurocopa 2008 i l'Eurocopa 2012. Fou nomenat per la UEFA millor jugador del torneig a l'Eurocopa 2008, i inclòs a l'equip ideal de l'Eurocopa el 2008 i el 2012. A l'Eurocopa 2012, amb dues assistències a la final, Xavi va esdevenir el primer jugador en fer assistències en dues finals diferents de la competició. Va assolir un 91% d'efectivitat en les passades al Mundial 2010 i fou inclòs a l'equip ideal del mundial. Després del Mundial 2014, Xavi va anunciar la seva retirada de la selecció espanyola. Amb el FC Barcelona, Xavi va guanyar vuit lligues i quatre lligues de campions. El 2009 va quedar tercer en la votació del premi FIFA World Player i va esdevenir així el primer català de la història en quedar entre els tres primers; més tard va quedar 3r dos cops més els anys següents, quan el premi ja era la Pilota d'Or, els anys 2010 i 2011.


El 25 de gener de 2000 va neixer Remco Evenepoel. És un ciclista belga professional des del 2019 que, actualment, corre amb l'equip Soudal Quick-Step. Se l'ha comparat sovint amb Eddy Merckx, fet que, tot i que inicialment li va fer gràcia, ara li genera incomoditat. Entre les seves victòries, destaquen els triomfs aconseguits el 2022 al Campionat del Món en ruta, a La Volta a Espanya i a la Lieja-Bastogne-Lieja,fet que li va permetre rebre la Bicicleta d'or al millor ciclista masculí d'aquella temporada. La temporada següent, va aconseguir repetir la victòria a la Lieja-Bastogne-Lieja, i proclamar-se, entre altres, Campió del món contrarellotge. El 2024 també va aconseguir la medalla d'or en contrarellotge i en ruta als Jocs Olímpics de París, esdevenint així el primer ciclista masculí que aconseguia la medalla d'or en les dues modalitats de carretera. En les Grans Voltes, a banda del triomf a la general de la Vuelta de 2022, ha aconseguit una etapa i la classificació del millor jove al Tour de França, dues etapes al Giro d'Itàlia i cinc a La Volta ciclista a Espanya.

dilluns, 20 de gener del 2025

20 de gener Sant Sebastià 1943 Neix Dr. Valentí Fuster Carulla 1940 Neix Carol Heiss 1987 Neix Marco Simoncelli 1989 Neix Bet Salom

 

Avui és Sant Sebastià. Tradicionalment s’associa aquest sant amb el pas dels temps. Es parla de l’augment de les hores de sol. “Per Nadal, un pas de pardal. Per Sant Esteve, pas de llebre. Per Sant Sebastià, burro serà qui no ho coneixerà”.


Avui començarem amb el Doctor Valentí Fuster Carulla. Un gran cardiòleg que és un gran divulgadorde la necessitat de tenir una vida saludable. El vint de gener de 1943 va néixer a Cardona, Valentí Fuster Carulla, un gran cardiòleg. Val la pena llegar els seus llibres o els articles en que d’una manera molt clara que és important posar de la nostra part per tenir una vida saludable: alimentació, son, exercici… Llicenciat i doctorat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, en els anys setanta es va traslladar als EE. UU. Treballa a Harvard (va ser catedràtic de l'escola mèdica) i en alguns dels més importants hospitals dels Estats Units, com el “Mount Sinaí” i la “Clínica Mayo” de Minnesota. Des de 1994 ha ostentat el càrrec de director de la unitat de cardiologia de l'Hospital Mont Sinaí, el més prestigiós de Nova York. Recentment, ha estat nomenat director general del Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC) a Madrid. La seva tasca investigadora abasta múltiples temes relacionats amb el funcionament del cor. Ha publicat més de 400 articles sobre afeccions de l'artèria coronària, arteriosclerosi i trombosi. En el pla divulgatiu, manté un gran interès per ajudar a la difusió de la ciència a Espanya. Actualment és el president de l'Associació Mundial de Cardiologia. He tingut la possibilitat i el plaer d’assistir a dues conferències divulgatives del Dr. Fuster. És un gran comunicador i una persona molt vital que encomana entusiasme. Té molt clar que és millor prevenir i que a través de l’educació i sobretot dels nens es pot fer la millor prevenció. Ha escrit molts articles i llibres alguns amb col·laboració amb el Ferran Adrià, el Dr. Josep Corbella o el Dr. Luis Rojas Marcos. També ha escrit dos llibres per nens: “Monstres supersans”, “La petita ciència de la salut”.


Tres esportistes que van neixer tal dia com avui serán els nostres protagonistas d’avui: una patinadora artística sobre gel, un pilot italià de motociclisme mort prematurament, i una gimasta menorquina.

El 20 de gener de 1940 va neixer a Nova York la Carol Heiss, una patinadora artística sobre gel que destacà a la dècada del 1950. Es va iniciar al patinatge amb 6 anys. Va estudiar a la Universitat de Nova York, on es va graduar després dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1960. Entrenada per Pierre Brunet, el 1953 debutà en el Campionat del Món de patinatge artístic amb 13 anys, on finalitzà en quarta posició. En els Jocs Olímpics d'Hivern de 1956 disputats a Cortina d'Ampezzo (Itàlia) aconseguí la medalla de plata en la seva categoria, imposant-se posteriorment en el Campionat del Món, esdevenint aquest el primer dels seus cinc títols mundials. L'any 1960 fou l'encarregada de realitzar el jurament olímpic per part dels atletes en els Jocs Olímpics d'hivern d'aquell any realitzats a Squaw Valley als Estats Units. En aquests Jocs aconseguí la medalla d'or en la seva categoria, que unides a les seves victòries en el Campionat del Món i del seu país la convertí en una de les millors patinadores del moment. Al capdamunt de la seva carrera es retirà del patinatge amateur per casar-se i participà en espectacles de patinatge. El 1961 interpretà la protagonista femenina a la pel·lícula Snow White and the Three Stooges. El 1962 es retirà completament i retornà a finals de la dècada del 1970 com a entrenadora.

 

El 20 de gener de 1987 va neixer a Itàlia en Marco Simoncelli. Va ser un pilot italià de motociclisme. Pilotava una Honda de l'equip San Carlo Honda Gresini Team en el Campionat Mundial de Motociclisme de MotoGP, fins al moment de la seva defunció, en el circuit Internacional de Sepang, a Malàisia. El 23 d'octubre de 2011, en la corba 11 del circuit de Sepang, va tenir un greu accident en el qual el pilot va ser atropellat per Colin Edwards i Valentino Rossi. Després de caure de la seva moto, el pilot va quedar aferrat a ella quan va ser impactat de manera brutal per tots dos pilots. L'impacte va ser tan fort que fins i tot el seu casc va sortir volant. Valentino Rossi va colpejar al pilot al cap i el coll amb la seva moto, mentre que Colin Edwards el va colpejar a l'esquena. Malgrat els esforços de Rossi i Edwards, no van poder evitar l'accident. El pilot italià va patir greus traumatismes al coll i pit, que li va produir una aturada cardiorespiratoria. Els metges del circuit van estar 45 minuts intentant reanimar-lo però finalment només van poder declarar la seva mort a les 16.56 hora local. Marco Simoncelli va ser enterrat en Coriano, el seu poble natal. Després de la seva defunció, el circuit de San Marino a Emília-Romanya es va canviar de nom com el Circuit Marco Simoncelli. Va ser campió del món de 250cc en 2008, tercer en 2009 i en 34 carreres en la categoria reina de MotoGP va obtenir 2 podis i 2 Poles Position.

El 20 de gener de 1989, a Maó, Menorca, va neixer Elisabet Salom Pons, coneguda com a Bet Salom, és una gimnasta menorquina. Va començar a practicar la gimnàstica als 12 anys, per a passar després al club Alaior Esportiu. Quan comptava amb 15 anys, fou internacional amb l'equip espanyol i participà en diversos Campionats del Món i Europeus. El 2007 es va traslladar a la residència Joaquim Blume de Madrid, en formar part del programa ADO. Va aconseguir la classificació per als Jocs Olímpics de Pequín 2008 el setembre de 2007 a Grècia. És la segona olímpica menorquina de la història. L'any següent, el 2009, va decidir retirar-se per tal de concentrar-se en els seus estudis d'INEF. Després de retirar-se de la competició ha treballat com a entrenadora al club de gimnàstica rítmica BS Menorca Rítmica, una entitat esportiva de Maó, i a col·laborar en diferents activitats esportives. A més a més, treballa amb el Consell de Menorca i el Govern de les Illes Balears en la recerca de joves esportistes. Al 2010 el Govern de les Illes Balears li concedí el Premi Ramon Llull, «en reconeixement a la seva trajectòria esportiva i per ser un exemple de treball, esforç, perseverança i esperit de superació, que la portaren a la participació als Jocs Olímpics de Pequín».

diumenge, 12 de gener del 2025

12 de gener 1938 Neix Lluís Omedes 1976 Neix Sandra Gallego 1995 Neix Maverick Viñales 1994 Neix l'Emre Can

 

Avui, dotze de gener, comencem amb un esportista multidisciplinar que va participar en olimpiades d’estiu i d’Hivern… També van neixer el mateix dia una jugadora de bàsquet, un pilot de motociclisme, i un jugador de futbol.


El 12 de gener de 1938 va neixer a  Alça, Guipúscoa, en Lluís Omedes Calonja. Va ser un esportista multidisciplinar: Va ser remer, tennista, jugador de hockey sobre herba, jugador de polo, genet i practicant de luge. És conegut principalment per ser l'únic esportista espanyol que ha participat en uns Jocs Olímpics d'Estiu i altres d'Hivern, en modalitats esportives completament diferents. També és conegut per ser el banderer d'Espanya als Jocs Olímpics d'Helsinki 1952.


El 12 de gener de 1976 va neixer a Barcelona la Sandra Gallego i Vicario. És una jugadora de bàsquet catalana, fisioterapeuta i llicenciada en Fisioteràpia i INEF. Escorta, va formar-se al Club Bàsquet Santa Rosa de Lima, a Barcelona i el 1990 va incorporar-se al Segle XXI. Debutà professionalment amb l'Universitari de Barcelona, amb el qual va aconseguir dues Lligues catalanes (1999, 2000). El 2001 va fitxar pel Mann Filter de Zaragoza, tornant a l'UB FC Barcelona dues temporades després. En aquesta segona etapa, va aconseguir dues lligues catalanes i una lliga espanyola. Després de la desaparició del club, va jugar amb el Club Bàsquet Olesa-Espanyol, per retirar-se al final de la temporada 2007-08.[3] Internacional amb la selecció espanyola en 46 ocasions, va ser subcampiona d'Europa en categoria juvenil i júnior, i amb la sènior va guanyar dues medalles de bronze als Campionats d'Europa de bàsquet femení de 2001 i 2005 i una altra de bronze als Jocs del Mediterrani de 2005. Va ser capitana de la selecció catalana, amb la qual guanyà el 2008 el primer torneig de la Copa de les Nacions. Després de la seva retirada, al 2008, va ser la primera dona a integrar-se en la Comissió Delegada –l'òrgan executiu– de la Federació Espanyola de Basquetbol i al 2010 a la junta directiva de la Federació Catalana.


El 12 de gener de 1995 neix a Roses en Maverick Viñales Ruiz. És un pilot de motociclisme. Va ser campió del Campionat del Món de Motociclisme de Moto3 el 2013. Des del 2015 competeix en la categoria de MotoGP, i va resultar tercer el 2017 i 2019 amb l'equip Monster Energy Yamaha. Des del 2021 competeix per a l'escuderia Aprilia Racing. És el primer pilot a guanyar una cursa a l'era de MotoGP amb tres marques diferents (el cinquè, després de Mike Hailwood, Randy Mamola, Eddie Lawson i Valentino Rossi, a la categoria reina des del 1949): Suzuki, Yamaha i Aprilia, ho va fer al Gran Premi de les Amèriques 2024. El 2013 es va proclamar campió del món a Moto3 a l'última prova del Mundial celebrada al circuit Ricardo Tormo de Cheste a València.2 A la temporada 2014 va competir en la categoria de Moto2 a l'equip Pons Racing. Des de la temporada 2015 competeix a la categoria de MotoGP a l'equip Suzuki. El 19 de maig de 2016, va signar un contracte de dos anys amb el Movistar Yamaha MotoGP per reemplaçar Jorge Lorenzo a partir de la temporada 2017, va acabar la seva relació del Monster Energy Yamaha MotoGP de mutu acord a mitjans de la temporada 2021 i va debutar a partir del GP d'Aragó amb Aprilia Racing Team Gresini. El 2025 serà pilot del KTM GasGas Factory Racing Tech 3 amb Enea Bastianini. És cosí del també pilot de motociclisme Isaac Viñales.


El 12 de gener de 1994 a Frankfurt del Main, Alemanya, va neixer l’Emre Can. És un futbolista alemany d'ascendència turca, que juga com a migcampista amb el Borussia Dortmund i la selecció alemanya. Jugador versàtil, pot jugar com a migcampista defensiu o com a defensa central. Va començar la seva carrera professional al FC Bayern de Múnic, jugant principalment en el filial del club abans de ser traspassat al Bayer Leverkusen el 2013. Una temporada més tard, va signar pel Liverpool on va jugar més de 150 partits en totes les competicions abans de fitxar per la Juventus FC el 2018. Va poder representar Alemanya a les categories inferiors des dels 15 anys fins als 21 anys, i va participar en el Campionat d'Europa sub-21 de 2015. Va debutar amb la selecció absoluta el setembre de 2015 i va ser seleccionat per al Campionat d'Europa de 2016. L'any següent, va formar part de l'equip alemany que va guanyar la Copa Confederacions 2017 a Rússia.

diumenge, 15 de desembre del 2024

15 de desembre 1983 Neix Viran Morros 1972 Neix Sete Guibernau 1976 Neix Roger García

 

Avui tres esports a partir de persones que han destacat: handbol, motociclisme i futbol.


El 15 de desembre de 1983 va néixer a Barcelona en Viran Morros de Argila. És un jugador d'handbol català que ocupa la posició de lateral esquerre. És net del futbolista Ferran Argila. Format al planter del Futbol Club Barcelona, el 2003 debutà en la màxima categoria amb el Teucro de Pontevedra. El 2004 marxà a l'Ademar León amb el qual obtingué la Recopa d'Europa (2005), i més tard al Club Balonmano Ciudad Real (2007-11), amb el qual guanyà dues Lliga de Campions (2008, 2009). El 2011 tornà al FC Barcelona on obtingué nombrosos títols. La temporada 2013-2014, va guanyar cinc títols, en un gran any en què l'equip només no va poder guanyar la Copa d'Europa, i a la Lliga ASOBAL va guanyar tots 30 partits disputats, amb un nou rècord de gols, 1146. Des de la temporada 2018-19 jugà amb el PSG francès. L’any 2020 en les Olimpíades de Tokyo va obtener la medalla de bronze amb la selecció espanyola per un ajustat 31 a 33 contra Egipte.


El 15 de desembre de 1972 neix a Barcelona en Manuel Gibernau Bultó, conegut com a Sete Gibernau, pilot de motociclisme català de renom internacional. La seva carrera esportiva abastà dues èpoques ben diferents del motociclisme, des del període dominat pels motors de dos temps anterior a la temporada de 2002, fins a l'època dels motors de quatre temps -a l'actual MotoGP. Va ser Subcampió del Món dues temporades seguides (2003 i 2004). Durant la seva carrera guanyà un total de 9 Grans Premis. És net de Francesc Xavier «Paco» Bultó, el fundador de la mítica Bultaco (i anteriorment, cofundador de Montesa). Valentino Rossi ha esmentat Casey Stoner i Sete Gibernau com als seus màxims rivals d'entre tots els que ha tingut mai. Gibernau era conegut per la seva habilitat en mullat i de vegades l'anomenaren rainmaster ("Senyor de la pluja"). Tanmateix, malgrat el seu estil, sovint perdia per la seva naturalesa temperamental. Si retrocedia en una cursa, això podia afectar la seva competitivitat tant negativament com positivament. La seva carrera començà de mica en mica fins que trobà la seva motivació i el seu estil intermitent esdevingué consistent. En aquell moment fou el principal rival per a la corona de Rossi fins al 2005. El 2006 li comportà una sèrie de lesions i problemes tècnics i emocionals, minant aparentment la seva motivació, fins a arribar al seu terrible accident de mitjan temporada, que l'apartà definitivament del campionat.


El 15 de desembre de 1976 neix a Sabadell en Roger Garcia Junyent, futbolista català, conegut com a Roger, jugava com a migcampista per la banda esquerra. És el petit d'una saga de futbolistes formada per Genís i Òscar. A l'edat de cinc anys va començar a jugar al CE Mercantil de Sabadell i poc després es va incorporar a les categoríes inferiors del Barça, l'any 1987 com a aleví. De la mà de Johan Cruyff, Roger va debutar amb el primer equip el 6 de maig de 1995 en un Deportivo - FC Barcelona. Roger, juntament amb el seu germà Óscar, va formar part d'un grup de jugadors que es va conèixer com «la Quinta del Mini». Aquella temporada va jugar cinc partits amb el primer equip. En la següent temporada, Roger ja tenia dorsal del primer equip. Al club culer, s'hi va estar fins al 1999 i va obtenir dues Lligues, una Recopa d'Europa, dues Copes del Rei i una Supercopa d'Espanya. El 1999, a causa de les diferències amb l'entrenador Louis Van Gaal, Roger va abandonar el Barça, i va anar a l'Espanyol.Hi va jugar quatre temporades i va obtenir la tercera Copa del Rey del seu palmarès. El 2001 va romandre dos mesos fora per una operació de l'osteopatia del pubis. Quan es va acabar el seu contracte amb l'Espanyol, Roger es va incorporar a la disciplina del Vila-real CF. Malgrat quallar una excel·lent primera temporada, diverses lesions de gravetat el van deixar apartat durant la temporada 2004-2005. El 2006, Roger Garcia fitxa per l'Ajax d'Amsterdam, on coincidirà amb un antic company al Barça, Gabri. Les lesions van tornar a minvar el seu rendiment i encara que va guanyar una Copa neerlandesa, va entrar poc en els plans de l'entrenador Henk ten Cate. Un any després, va deixar el club. Roger Garcia ha estat l'últim jugador de la història de l'Ajax que ha lluït el dorsal 14, just abans que el club neerlandès retirés aquest número en homenatge al mític Johan Cruyff. Un altre detall és que Roger és l'únic jugador professional del que es tingui constància, que va marcar tres gols des de més enllà de la línia del mig del camp: 20 d'octubre del 2002, Primera Divisió: RCD Espanyol-Recreativo, gol des de 53 metres; el 27 d'abril del 2003, Primera Divisió: RCD Espanyol-Rayo Vallecano, gol des de 51 metres; i el 3 de març del 2004, Copa de la UEFA: Vila-real CF-Galatasaray, gol des de 50 metres. El 7 de juliol del 2007 i a causa de les lesions que havia sofert en l'última etapa a l'Ajax, Roger García va anunciar que es retirava del món del futbol. Va passar a ser entrenador i va entrenar el Sabadell, la Damm i el RC Celta de Vigo.


Avui hem vist com la vida activa de l’esportista pot veure’s truncada per les lesions o per les caigudes (en el cas del motociclisme). Ja no es tracta només de refer-se després de les derrotes sinó que cal encaixar les lesions i no és gens fàcil, molts necessiten l’ajut de professional que els acompanyin en aquests procés.

dimecres, 11 de desembre del 2024

11 de desembre 1903 Fundació del Centre d'Esports Sabadell Futbol Club 1985 Neix Laia Sanz 2005 Neix Yuasa Ami

 

Avui parlem d’un club centenari i dues dones excepcionals en els seus camps.

L’11 de desembre de 1903 es va fundar el Centre d'Esports Sabadell Futbol Club. És el club esportiu més representatiu del futbol de Sabadell (Vallès Occidental) i tercer de Catalunya en palmarès. Fundat el 1903, el seu primer equip masculí actualment juga a Segona Federació, quarta categoria del futbol estatal, disputant els seus partits com a local a l'Estadi de la Nova Creu Alta. El seu primer equip femení participa en la Primera Divisió catalana, la sexta divisió estatal. També compta amb un filial masculí a Tercera Federació, la quinta divisió, un equip juvenil a Lliga Nacional, la segona categoria estatal, i una àmplia estructura de futbol base amb més de cinquanta equips federats. L'equip ha competit en lligues nacionals des del 1928, aconseguint el seu primer ascens a Segona Divisió el 1933 i després a Primera Divisió el 1944. L'etapa més llarga del Sabadell a la màxima categoria estatal va ser del 1965 al 1972, i la més recent, del 1986 a 1988. En total, ha jugat 14 temporades a Primera, convertint-se en el tercer club de Catalunya amb més temporades i punts a la Lliga. A més, el Sabadell ha arribat a una final de la Copa del Rei, que va perdre per 3-0 davant el Sevilla FC el 1935.El Sabadell sempre ha tingut una forta rivalitat amb el Terrassa FC, sent ambdós dels clubs els equips principals del Vallès Occidental. El derbi del Vallès es basa en la rivalitat entre les ciutats de Sabadell i Terrassa i es coneix com un dels principals derbis de Catalunya.

L’11 de desembre de 1985 neix a Corbera de Llobregat la Laia Sanz i Pla-Giribert. És una esportista catalana, motociclista, de renom internacional en les disciplines motociclistes del trial, el raid i l'enduro. Pel que fa al trial, ha estat catorze vegades campiona del món i deu vegades campiona d'Europa a l'aire lliure en categoria femenina, a banda de guanyar el Trial de les Nacions en categoria femenina set anys tot integrant l'equip estatal. Ha estat també campiona d'Espanya de trial femení vuit anys i fins i tot una vegada Campiona d'Espanya en categoria masculina (l'any 2000, competint com a Cadet). D'altra banda, des que l'any 2011 decidí participar en el Ral·li Dakar en motos, n'ha guanyat onze edicions consecutives en categoria femenina (del 2011 al 2021). Al mateix temps, ha guanyat el Campionat del Món d'enduro en categoria femenina sis anys, cinc d'ells consecutius (2012 -la tercera temporada que hi participava-, 2013, 2014, 2015 i 2016). Els seus vint títols mundials (catorze de trial i sis d'enduro), l'acosten al rècord de vint-i-nou campionats mundials de motociclisme que ostenta Toni Bou i superen els quinze de Giacomo Agostini.

L’11 de desembre del 2005 va néixer a Kawaguchi, Prefectura de Saitama l’Ami Yuasa, també coneguda com a Yuasa Ami i B-girl Ami. És una breakdancer japonesa i campiona de la prova de breaking als Jocs Olímpics d’estiu de 2024. És la guanyadora dels Mundials Red Bull BC One de 2018 i 2023 i del Campionat Mundial  WDSF de breaking de 2019 i 2022. És membre del Good Foot Crew. Yuasa va representar el Japó als Jocs Olímpics d'Estiu de 2024, on va ser la primera campiona olímpica de breaking, doncs aquest esport debutava a París en el programa olímpic.

dissabte, 16 de novembre del 2024

16 de novembre Santa Margarida 1892 Neix Nuvolari 1976 Neix Sònia Guirado 1992 Neix Sarai Gascón

 

Comencem per felicitar a les noies que es diuen Margarida, Margarita o Daisy!

Avui coneixerem perquè quan algú condueix molt depressa se li diu  Nuvolari que era un pilot automobilista. També coneixerem dues nedadores paralímpiques que van néixer tal dia com avui.

El 16 de novembre de 1892  va néixer prop de Màntua en Tazio Giorgio Nuvolari. Va ser un pilot de curses italià d'automobilisme i de motociclisme. Va ser Campió Europeu de Pilots, Campió Europeu de 350 cc el 1925, guanyador de la Mille Miglia el 1930 i 1933, i de les 24 Hores de Le Mans el 1933.El 1920 va començar la seva carrera esportiva en motociclisme. L'any 1923 va disputar el III Gran Premi Penya Rhin de voiturettes al Circuit de Vilafranca de Penedès, on va córrer en un automòbil vermell de la marca italiana Chiribiri i assolí la cinquena posició. No va aconseguir disputar el Campionat Mundial de Fórmula 1 ja que es va retirar el 1950, el mateix any en què s'inicià la competició. Sí que ho va fer en el Campionat Europeu a la dècada del 1930. Era anomenat «Il Campionissimo», «Il Mantovano volante» i «Nivola». La cultura popular va portar a anomenar Nuvolari als conductors que circulaven molt de pressa.


La Sònia Guirado Crespo va néixer a Badalona el 16 de novembre de 1976. És una exnedadora amb discapacitat física. Nascuda a Badalona, resident al barri de Sant Crist de Can Cabanyes. Des de la seva infància va entrar al Club Esportiu Minusvàlids Bètulo, amb el qual va competir en la categoria S3. Va disputar els Jocs Paralímpics de Barcelona (1992), on va obtenir una medalla d'or en la prova de 50 metres esquena i dues de bronze en els 100 i 50 metres lliures, i als d'Atlanta (1996), on, tret dels 50 metres papallona, va quedar cinquena en totes les modalitats en què va participar. Posteriorment ha treballat per a empreses de la ONCE i la seva fundació, Ilunion. El 2017 va ser homenatjada durant el 38è Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona de Natació al costat d'altres nedadors paralímpics.


La Sarai Gascón Moreno va néixer a Terrassa el 16 de novembre de 1992. És una nedadora paralímpica catalana. Sarai va néixer sense una part del braç esquerre. Als tres anys va començar a nedar i als nou va entrar en el Club Natació Terrassa. Amb 14 anys va participar per primera vegada en el Campionat del Món de Natació de Durban (Sud-àfrica), on va aconseguir la medalla d'or en la categoria dels 100 metres braça. Va participar en els Jocs Paralímpics de Pequín 2008, on va aconseguir la medalla de plata en la mateixa categoria. En els Jocs de Londres quatre anys després va aconseguir dues medalles, una de plata en els 100 metres papallona i una altra de bronze en els 100 metres lliure. En els Jocs celebrats a Rio de Janeiro de 2016 va aconseguir tres plates, en els 100 metres lliure, en els 200 metres estils i en els 100 metres papallona. A més de la seva participació en els Jocs Paralímpics, el seu palmarès es completa amb nombroses medalles en mundials i europeus.


L'any passat quan parlàvem de dones, totes dues ja van ser protagonistes tal dia com avui i com que costa molt tenir informació d'esportistes amb discapacitat he reutilitzat aquesta part de text.

dissabte, 9 de novembre del 2024

9 de novembre 1923 Neix Alice Marie Coachman 1961 Neix Antoni Bassas 1959 Neix Sito Pons

 

Avui tenim com a protagonistes un excel·lent periodista amb una gran carrera i un pilot de motociclisme tots són de casa nostra. Però abans veurem que no fa pas massa les dones negres estaven doblement discriminades, pel seu gènere i pel seu color. Em sembla molt greu que això passés en el segle XX, encara queda molta feina per fer però, sens dubte, hi ha molta feina feta cap a la justícia i igualtat també en el camp de l’esport.


El 9 de novembre de 1923 neix Alice Marie Coachman a Albany, als Estats Units. Va ser una atleta nord-americana de salt d'alçada, guanyadora de la medalla d'or als Jocs Olímpics de Londres 1948. Es va convertir en la primera dona negra que va obtenir una medalla d'or en unes olimpíades. A causa del color de la seva pell, Coachman no podia accedir a les instal·lacions d'entrenament atlètic ni participar en esports organitzats. A la llista de barreres per a l'entrenament s'afegia la seva condició de dona atleta en una època d'oposició generalitzada a les dones al esport. S'entrenava amb el que tenia a mà, corrent sense sabates pels camins de terra propers a casa seva i utilitzant equips casolans per practicar els seus salts. Va aconseguir classificar-se pels Jocs de Londres 1948 batent un rècord. Nascuda al si d'una família humil, durant la seva preparació va haver de compaginar les beques esportives amb feines de neteja a les instal·lacions en què entrenava.


El 9 de novembre de 1961 va néixer a Barcelona l’Antoni Bassas i Onieva. Un nom propi del periodisme. És un periodista i guionista de ràdio i televisió català, actual membre l'equip directiu del diari Ara. Va començar a treballar a la ràdio amb setze anys, a l'emissora Ràdio Joventut. Posteriorment es va llicenciar en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Bassas ha tingut grans èxits d'audiència i premis importants, com el Premi Ondas. Avui el veiem com analista polític però durant molts anys ha estat periodista esportiu des de programes com Àrea de gol i es va integrar a l'equip de retransmissions del programa Futbol en català, dirigit per Joaquim Maria Puyal amb qui va treballar durant catorze anys, en més de 800 retransmissions esportives dels partits del Futbol Club Barcelona. Fins al 1985 el programa s'emetia per Ràdio Barcelona i, a partir d'aquell any, a Catalunya Ràdio. Les retransmissions esportives li van donar l'oportunitat de conèixer els grans esportistes del Barça, de conèixer països i de viure experiències que narra al llibre A un pam de la glòria, on aplega records dels seus catorze anys en el món esportiu, un període en què el FC Barcelona va guanyar la Copa d'Europa de futbol, a l'estadi de Wembley, de Londres, i quatre lligues. Ha fet mil coses, té una vida molt plena però avui el recordem per la seva vessant de periodista esportiu.


El 9 de noviembre de 1959 va néixer a Barcelona l’Alfonso Pons Ezquerra, más conocido como Sito Pons. És un expilot de motociclisme, dues vegades campió del món de 250cc, en 1988 i 1989, amb Honda, i actual director de l'equip Pons Racing. Al costat del seu mánager Manolo Burillo Pacheco i l'enginyer Antonio Cobas van crear la marca Kobas produïda i gestionada per l'empresa TECOMSA, (Tècnica de competició SA). Va seguir com a director d'equip en la seva pròpia escuderia, Pons Racing, i entre altres van córrer per a ell Alex Crivillé, Carlos Checa, Alberto Puig, John Kocinski, Loris Capirossi, Alex Barros, Max Biaggi, Héctor Barberá, Sergio Gadea, Aleix Espargaró i el seu propi fill Axel Pons. Actualment dirigeix l'escuderia Pons Racing, sota el nom de Páginas Amarillas-HP 40.


dissabte, 2 de novembre del 2024

2 de novembre Dia de Difunts 1986 Neix Héctor Barberá 2002 Neix l'Iris Tió 2010 Mor l'Andy Irons

 

Avui, Dia de difunts parlarem també d’un motorista i d’una nedadors de sincronitzada nascuts tal dia com avui i d’un surfista molt carismàtic que va morir tal dia com avui. 

Avui és el Dia de Difunts. Els recordem avui per tradició, i cada dia per necessitat del nostre cor i per gratitud. Algunes vegades encara sentim dolor quan recordem; altres vegades, potser pel pas del temps, podem recordar sense dolor. Fer-los presents ens desperta sentiments contradictoris: d’una banda és com si hi fossin, d’una altra sentim el buit de les seves abraçades, paraules i petons però no de la seva presencia que continua amb nosaltres... i ens dona pau.

Quan estem amb el cor més embolicat veiem segons el calendari el curiós tràfec d’aquests dies de comprar flors, anar als cementiris... amb horaris més amplis dels transports públics que ens hi poden portar.

Com que el dia 1 és festiu es barregen les dues celebracions i hi ha gent que creu que el dia de difunts és el dia 1. El dia 2 és el dia de difunts però molta gent comença molt abans a preparar els níxols i panteons perquè estiguin nets i plens de flors en aquests dies.

A Barcelona tenim un bon nombre de cementiris: el de Poble Nou, el de Sant Genís dels Agudells, el de les Corts, el de Sant Gervasi, el de Sant Andreu però el més gran de tots és el de Montjuic. Fora de Barcelona, però ja tan enganxat que és com si fos de la ciutat, tenim del de Collserola. Aquests dies a tots ells hi trobem activitats especials.


El 2 de novembre de 1986 a Dos Aguas, Valencia, va néixer l’Héctor Barberá Vall, pilot de motociclisme espanyol. Va ser subcampió del Campionat Mundial de Motociclisme de 125cc en 2004, després de ser tercer en 2003, i subcampió de la categoria 250cc en 2009. Va competir en la categoria reina de MotoGP des de 2010 fins a 2017. Des de 2023 competeix el campionat britànic de Superbikes amb l'equip TAG Honda Racing, després de passar dos anys disputant el campionat Motoamerica Superbike.


El 2 de novembre de 2002 va néixer a Barcelona l’Iris Tió i Casas. És una nedadora catalana en modalitat de natació sincronitzada. És filla de músics. Als cinc anys, es va iniciar en la natació sincronitzada al Club Natació Kallípolis una vegada a la setmana, i amb nou anys va començar a entrenar diàriament. Ha participat a diversos campionats a nivell europeu. Encara en categoria júnior, el 2017 a Belgrad va obtenir dues medalles de bronze en les proves de duet lliure i en rutina combinada, i el maig de 2018 va ser proclamada campiona d'Espanya en solitari tècnic i lliure al Centre Mundial-86 de Madrid, on va destacar tambe en les categories de duet, equip i rutina combinada. En el Campionat d'Europa de Natació de 2018, celebrat a Glasgow, en les proves preliminars del solo lliure va quedar en quarta posició.Al Campionat d'Europa de Natació de 2020 a Budapest, va debutar en la modalitat de duet amb Alisa Ozhogina en una gran competició, on van estrenar la coreografia prevista per als Jocs Olímpics, i van quedar en sisena posició. L'any següent va participar en els Jocs Olímpics de Tòquio 2020, en les proves de natació artística per parelles i equips. En la prova per parelles va participar amb la sevillana Ozhogina; classificades per a la final, van acabar en desena posició.


Avui veiem un esportista que amb la seva vida ens explica que malgrat els gran èxits, no tots els esportistes són model de comportament. L’Andy Irons va ser un surfista professional, campió del món de surf en tres ocasions: 2002, 2003 i 2004. El seu germà, Bruce Irons, també és surfista professional, encara que actualment no corre en el circuit professional ASP World Tour, dedicant-se al surf lliure per als seus patrocinadors. Va morir el 2 de novembre de 2010 a conseqüència d'un atac cardíac juntament amb una "elevada mescla de drogues" en un hotel de Dallas quan tornava a la seva llar a Hawaii. El cas és que el món del surf es dividia entre Kelly Slater i Andy Irons. O eres del primer, de la seva vida neta, d'esportista, model, amb vestit blanc; o eres del segon, amb una vida plena de festa, rebel, que deia paraulotes i vestia de negre. De l’Andy es deia que era "un rebel en el seu surf, un cretí que anava de sobrat perquè podia".

diumenge, 29 de setembre del 2024

29 de setembre Dia Mundial del Cor Arcàngels Sant Miquel, Sant Rafael i Sant Gabriel 1985 Neix Dani Pedrosa 1995 Neix Mathias Lessort 2013 Torxa en marxa de Sotxi 2014

 

Avui un còctel curiós: la cura del cor, els arcàngels, un motorista de casa, un jugador de basquet de lluny i l’inici del recorregut de la torxa olímpica dels Jocs d’Hivern de Sotxi al 2014.

Avui es celebra el Dia Mundial del Cor. La malaltia cardiovascular (ECV) és la principal causa de mort en el món. De manera combinada, les condicions que afecten el cor o als vasos sanguinis, com per exemple, un atac cardíac, accident cerebrovascular i insuficiència cardíaca maten a 20,5 milions de persones cada any. La majoria d'aquestes morts ocorren en països de mitjans i baixos ingressos.El 80% de les morts prematures per ECV es poden prevenir fent petits canvis en el nostre estil de vida: alimentació, exercici i control de l'estrès. Així, podem controlar millor la salut del nostre cor i vèncer a les malalties cardiovasculars.

No me’n puc estar... Avui també es celebra Sant Miquel, Sant Rafael i Sant Gabriel Arcàngels. Són àngels amb una missió important en la tradició jueva i cristiana. Dos d’ells solen sortir als Pastorets... Felicitem a tots els nois que porten aquests noms!

El 29 de setembre de 1985 va néixer Daniel Pedrosa Ramal a Castellar del Vallés, més conegut com a Dani Pedrosa. És un pilot de motociclisme espanyol retirat com a pilot titular l'any 2018. Té tres títols en el Campionat del Món de Motociclisme en diferents categories (2003 en 125 cc, 2004 i 2005 en 250cc). De 2006 a 2018 va competir per a l'equip Repsol Honda en la categoria regna de MotoGP, on es va proclamar subcampió en 2007, 2010 i 2012, i tercer en 2008, 2009 i 2013, acumulant un total de 31 victòries, 112 podis, 31 poles i 44 voltes ràpides. En 2018 va rebre la medalla MotoGP Legend, passant a ser membre de l'Hall of Fame de la FIM.Actualmente és pilot provador i de desenvolupament per a l'equip Xarxa Bull KTM Factory Racing. És, a més, comentarista de DAZN en 2023

El 29 de setembre de 1995 va neixer Mathias Lessort a La Martinique, una illa que pertany a la França d’ultramar. És un jugador de bàsquet francès que pertany a la plantilla del Panathinaikos BC de l'A1 Ethniki grega. Amb 2,06 metres d'alçada, juga en la posició de pivot. El 27 de juny de 2023 va signar un contracte de dos anys amb el Panathinaikos BC grec.  Va ser integrant de les seleccions júnior de França, amb les quals va disputar l'Eurobasket Sub-20 de 20147 i de 2015. Després va ser membre de la seleccción absoluta francesa que va aconseguir el bronze en el Mundial de 2019.Durant agost i setembre de 2023 va ser integrant de la selecció de França que va participar en el Mundial de 2023 celebrat a Àsia, i que va finalitzar en divuitè lloc. Entre juliol i agost de 2024 va ser part de la selecció absoluta de França, que va disputar els Jocs Olímpics de París, i que va guanyar la plata, després de perdre la final davant els Estats Units.

Del 29 de setembre de 2013 al 7 de febrer de 2014, la torxa olímpica va recórrer més de seixanta-cinc mil quilòmetres passant per totes les 83 federacions que formen La Federació Russa. El recorregut a Rússia va començar el 6 d'octubre de 2013. La ruta (a grans trets) va ser la següent: Olímpia – Tessalònica - Atenes ( Grècia) - Moscou - Sant Petersburg – Kaliningrad – Múrmansk – Arcàngel – Yakutsk – Vladivostok – Irkutsk – Novosibirsk – Kazan – Nizhni Nóvgorod – Volgogrado – Rostov del Don – Astracan – Grozni – Sotxi ( Rússia). Com a curiositat podem destacar que els guanyadors de les competicions del 15 de febrer, van rebre les seves medalles d'or amb fragments del meteorit de Cheliábinsk, caigut a la regió russa dels Urals en 2013. Els Jocs Olímpics de Sotxi 2014, oficialment coneguts com els XXII Jocs Olímpics d'Hivern, van ser un esdeveniment multiesportiu internacional, celebrat a la ciutat de Sotxi, Rússia, entre el 7 i el 23 de febrer de 2014. Alguns esdeveniments es van realitzar a la ciutat turística de Krásnaya Poliana. Van participar 2781 atletes (1660 homes i 1121 dones) de 88 països. Es van dur a terme 98 esdeveniments de 15 esports olímpics. Els Jocs Olímpics van ser organitzats pel Comitè Organitzador de Sotxi 2014. L'elecció de la seu dels Jocs Olímpics va tenir lloc el 4 de juliol de 2007, a la Ciutat de Guatemala. Sotxi concorria per primera vegada com a candidata a uns Jocs Olímpics d’Hivern. Set ciutats van presentar oficialment la seva candidatura, però només tres van passar el tall del Comitè Olímpic Internacional: Pieonchang, Salzburg i Sotxi, que va ser triada finalment. Els Jocs de Sotxi van ser els primers Jocs Olímpics d'Hivern celebrats en la Federació Russa. En 1980, els Jocs Olímpics d'Estiu es van celebrar a Moscou quan encara era capital de la Unió Soviètica. La preparació dels Jocs va implicar la construcció de noves seus, a més de la modernització de les telecomunicacions, l'energia elèctrica i els sistemes de transport d'aquesta zona. Aquestes millores van incloure la construcció d'un nou Parc Olímpic al llarg de la costa de la mar Negra a la vall de Imeretin. Aquests van ser els Jocs Olímpics més cars de la història, amb un cost de 51 mil milions de dòlars. La preparació de Sotxi 2014 va estar plagada d'importants controvèrsies, incloses les al·legacions de corrupció i les preocupacions sobre els efectes de la llei russa sobre «propaganda homosexual», així com els problemes de seguretat relacionats amb els grups islamistes. El mig-tub esquí (masculí i femení), el slopestyle esquí (masculí i femení), el slopestyle surf de neu (masculí i femení), el eslalon paral·lel surf de neu (masculí i femení), el salt d'esquí femení, el biatló per equips mixtos i per relleus, el luge per equips mixtos i per relleus i el patinatge artístic per equips mixtos van ser les 12 noves competicions en els Jocs Olímpics d'Hivern. Abans de la seva inauguració, els jocs van ser blanc de diverses crítiques i preocupacions que van generar controvèrsia, entre elles: l’explotació de treballadors involucrats en la construcció d'escenaris olímpics, els  riscos contra la salut i el medi ambient per compte del maneig de residus en la construcció, l’expulsió forçada de residents per a fer espai per a escenaris olímpics, els sobrecostos, l’augment de la seguretat relacionat amb grups islamistes que havien amenaçat realitzar un nou atemptat terrorista durant els jocs de Sotxi.Realment vam trobar pocs transparència. Posteriorment el govern rus va crear un anell de seguretat al voltant de Sotxi que novament va generar crítiques en mitjans europeus, aquesta vegada per contra es va al·legar sobre un possible excés de seguretat i nombrosa presència d'efectius, const que hi va haver intimidació a activistes (ambientals i de drets humans) i periodistes que criticaven les polítiques anti-LGBT del govern rus, juntament amb els efectes d'aquestes polítiques.