1 de juny 1948 Creació de la Secció d'Hoquei Patins del Barça 1978 Copa Mundial d'Argentina 1989 Neix Georgina Bahí 1982 Neix Justine Henin 1992 Neix Olga García 2004 Neix Maya Weug

 

Comencem el mes de juny amb molts protagonistes esportistes, seccions, competicions... Comencem amb la creació de la secció d’hoquei patins del FCBarcelona, seguim amb la XI Copa del Món de Futbol es va disputar a l'Argentina, i a partir d’aquí quatre dones nascudes tal dia com avui en esports ben diferents: bàsquet, tennis, futbol i automobilisme.

La secció d'hoquei patins del Futbol Club Barcelona va ser creada l'1 de juny de 1942, però problemes de pista de joc van fer que no fos fins al 1948 que la secció prengué plena activitat. La seva primera seu fou a una pista de la Gran Via. Quan Llaudet amateuritzà les seccions, l'hoquei patins va viure uns moments difícils. No fou fins a finals dels setanta i als vuitanta que, amb Josep Lorente al capdavant, l'equip va arrasar a Espanya i a Europa, substituint al Reus Deportiu com a referència. Després d'uns anys de recessió, a mitjans dels noranta, amb Carlos Figueroa a la banqueta, tornà al primer pla mundial, fet que ha convertit la secció en la més reeixida pel que fa a palmarès de la història del club barceloní. El primer títol oficial va ser la Copa d'Espanya (actual Copa del Rei) de la temporada 1952/53, i des de llavors fins a la consecució de la Lliga l'any 2023 els equips de la secció han guanyat 140 títols en 12 competicions diferents. El principal rival per excel·lència és el HC Liceo. També hi té molta rivalitat amb l'Igualada HC i el Reus Deportiu. Les visites a Les Comes i a Reus es converteixen en un infern pels culers.

L’1 de juny de 1978 va començar a Buenos Aires Copa Mundial de Futbol. La XI Copa del Món de Futbol es va disputar a l'Argentina, entre l'1 i el 25 de juny de 1978. La Copa del Món tornava així a Sud-amèrica per primera vegada des de 1962. El torneig es va disputar en sis estadis, repartits entre les ciutats de Buenos Aires, Rosario, Mar del Plata, Córdoba i Mendoza. La mascota d'aquesta Copa del Món va ser el Gauchito, mentre que la pilota oficial va sofrir un canvi revolucionari amb l'aparició de l'Adidas Tango. Aquesta pilota va esdevenir un disseny clàssic que va durar cinc Copes del Món, i comptava amb major impermeabilització que els dissenys anteriors. Ennio Morricone composà la melodia del mundial, encarregada per l'organització. El torneig es va jugar amb el mateix sistema d'eliminació que el campionat anterior, Alemanya Federal 1974: un sistema de grups a la primera fase en què els dos primers de cada grup es classificaven pel sistema de grups de la segona fase, on es definien els dos finalistes. La gran final es va jugar entre l'Argentina (que es va classificar guanyant per 6 a 0 la selecció peruana, en el partit que es considera un dels més polèmics de totes les Copes del Món) i els Països Baixos. Va ser un partit molt disputat, i es va haver de jugar la pròrroga, ja que en els 90 minuts havien empatat a 1. Finalment, amb gols de Mario Alberto Kempes i Daniel Bertoni la selecció albiceleste es va imposar per 3 a 1, alçant la copa per primera vegada, després que se li hagués escapat l'any 1930, quan va perdre per 4 a 2 amb l'Uruguai.

L’1 de juny de 1989 va neixer a Girona la Georgina Bahí Blanquera. Llicenciada en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport a l'INEFC, començà a jugar amb les Dominiques de Salt i el GEiEG. La temporada 2009-10 debutà a la Primera divisió amb l'Uni Girona CB, amb el qual guanyà dues Lligues catalanes (2011 i 2012). Va jugar en molts equips: el Club Basket Ciudad de Burgos, el Deportivo Berazategui de la Superlliga argentina, l'Agrupació Esportiva Sedis Bàsquet, l'Ensino Lugo. Internacional amb la selecció espanyola de bàsquet, disputà el Pre-Europeu de 2017 i de 2023. Amb la selecció catalana absoluta ha disputat dos partits internacionals, el primer contra Montenegro i el segon contra Ucraïna.També ha competit en la modalitat de bàsquet 3x3 guanyant diverses proves d'àmbit estatal. Amb la selecció espanyola disputà l'Europeu de Romania 2014. Per altra banda, també ha exercit de delegada i de preparadora física en categories de formació. Anuncià la seva retirada esportiva el juny de 2023.

L’1 de juny de 1982 neix a Lieja, Valònia, a Bèlgica, la Justine Henin. És una jugadora de tennis professional retirada que va ostentar el número 1 del rànquing mundial de la WTA durant 117 setmanes. Va ser una de les millors tennistes de la seva generació i va destacar per ser una de les poques tennistes que utilitzava el revés a una mà. En el seu palmarès consten 43 títols individuals entre els quals en destaquen set títols de Grand Slam (quatre Roland Garros, dos US Open i un Open d'Austràlia) i també una medalla d'or olímpica als Jocs Olímpics d'Atenes 2004 en la modalitat individual. També va guanyar dos títols en la modalitat de dobles femenins. Junt a la seva compatriota Kim Clijsters va liderar l'equip belga en la Fed Cup en multitud d'ocasions i van aconseguir el primer títol del seu país l'any 2001. Es va retirar definitivament a l'inici de 2011 degut a una lesió de colze crònica. L'any 2016 va ser inclosa en el International Tennis Hall of Fame, la primera tennista belga en aconseguir-ho.

L’1 de juny de 1992 va neixer a Dosrius l’Olga García i Pérez. És una futbolista que ha jugat com a davantera a la Primera Divisió femenina de futbol al Futbol Club Barcelona i a l'Atlético de Madrid. Va començar la seva carrera a les categories inferiors del FC Barcelona. Després de tres anys al club, havent guanyat set títols, inclòs el triplet aconseguit la temporada 2012-13, fitxa pel Llevant UE amb un contracte fins al 2015.Torna a jugar amb el FC Barcelona des que va tornar del Llevant. Al final de la temporada 2017-2018 del FC Barcelona tanca la seva segona etapa al Barça, i fitxa per l'Atlético de Madrid. Posteriorment jugaria al Dux Logronyo. Al març de 2024 anuncia que aquesta serà la darrera temporada com a futbolista professional.Ha disputat també dos partits amb la Selecció femenina de futbol de Catalunya i ha marcat tres gols, el darrer partit jugat al 2016.

L’1 de juny de 2004 va neixer a Pedreguer, Marina Alta, al País Valencià, la Maya Weug, pilot de cotxes valenciana. Filla de mare belga i pare alemany, ha competit sota nacionalitat espanyola, belga i, posteriorment, holandesa. Maya Weug és una pilot de cotxes de la WSK Final Cup de 2016.

28 de maig 1944 Neix Joaquim Villalonga 2006 Fernando Alonso guanya el Gran Premi de Montecarlo

 

Avui recordem pel seu neixament un jugador d’hoquei patins català. També recordarem la primera vegada que Fernando Alonso obté la primera plaça per primera vegada del Gran Premi d’Automovilisme de Mònaco.

El 28 de maig de 1944 va neixer a Barcelona en Joaquim Vilallonga i Renom. Va ser un jugador d'hoquei sobre patins català durant les dècades de 1960 i 1970. Amb 7 anys començà a jugar al CP Barcelona i posteriorment jugà als Jesuïtes de Casp. Als 12 anys ingressà al CT Barcino i als 16 al FC Barcelona. L'any 1964, juntament amb Joan Sabater, Santi Garcia i el seu germà Joan Maria passa a formar part del Reus Deportiu, on jugà durant 9 temporades, fins al 1973. En aquest club va viure els seus millors anys, amb un gran palmarès, doncs guanyà sis copes d'Europa, cinc lligues espanyoles i quatre copes com a títols més destacats. Retornà al FC Barcelona, entre 1973 i 1975 i finalitzà la seva carrera novament al Reus Deportiu l'any 1978. Amb la selecció espanyola jugà entre 1963 i 1974, va ser 123 cops internacional, i guanyà quatre Campionats del món.

El 28 de maig de 2006 a Montecarlo (Mònaco), en Fernando Alonso guanya el Gran Premi de Mònaco de Fórmula 1. Va ser el primer espanyol a aconseguir-ho i va guanyar també l’any 2007 amb un equip diferent. Fernando Alonso, va aconseguir que la bandera d’Astúries apareixes a tots els circuits d’automobilisme del món. Va estar guardonat com a Premi Príncep d'Astúries en 2005. Ha guanyat dues vegades el Campionat Mundial de Fórmula 1 en 2005 i 2006 amb l'equip Renault, va resultar subcampió en 2010, 2012 i 2013 amb l'escuderia Ferrari, i va obtenir un tercer lloc en 2007 amb McLaren. Va ser campió del Campionat Mundial de Resistència de la FIA en 2019, les 24 Hores de Le Mans en 2018 i 2019, les 24 Hores de Daytona de 2019 i el Campionat Mundial de Karting en 1996.

22 de febrer 1932 Neix Maria Rosa Domènech 1949 Neix Niki Lauda 1992 Clausura dels Jocs Olímpics d'Albertville 1974 Neix Richard Oribe

 

Comencem per algú que mai es buscaría en un blog d’esportistes… la meva mare. La Maria Rosa Domènech va néixer tal dia com avui de 1932. Sempre va estar lluny de la pràctica de l’esport tot i que no es va perdre mai un partit de futbol del Barça. Va aprendre a nedar de gran a la piscina de Gavá Mar amb un curs de mares i després de fills entre amics en el mes de juliol mentre els pares treballaven a Barcelona. Va intentar començar a esquiar amb la quarentena i va tenir com a monitor el Cap de l’Escola d’Esquí de La Molina. El Hans, pobre després d’una temporada no se’n va ensortir… i era un gran professional… jo encara el sento cridar “Maria Rosa, tu no te caes... tu te tiras” i sempre a la mateixa banda. La pobra va aconseguir un blau de la cintura al genoll, impressionant, però podia dormir de l'altra banda. A partir d’aquí va ser l’encarregada de la intendència i ens va fer uns dinars de pasta a la tarda que s’agraien després d’un màgica jornada d’esquí.  Des d’on estigui, jo estic segura que gaudeix cada setmana amb els partits de la seva neta al Martinenc. Ella que va ser Miss Foment Martinenc l’any 1951.

Amb la resta de protagonistes entrem a l’esport de veritat: un pilot d’automovilisme, un nedador paralímpic i el record de la clausura dels Jocs Olímpics d’Hivern del 1992 a Albertville.

El 22 de febrer de 1949 va neixer a Viena l’Andreas Nikolaus 'Niki' Lauda. Va ser un pilot austríac de Fórmula 1, tres vegades campió del món, el 1975, el 1977 i el 1984. A Nurburgring, Lauda va patir un accident que li provocà greus ferides i cremades en incendiar-se el seu cotxe en el Gran Premi d'Alemanya. Tres pilots es van aturar per a ajudar-lo: Harald Ertl, Guy Edwards i Arturo Merzario, i Lauda els va regalar, més tard, un rellotge d'or en agraïment. Trobant-se en estat molt greu, un sacerdot va arribar a administrar-li l'extremaunció, però finalment va tornar a les pistes sis setmanes després de l'accident. El 2013 es va estrenar la pel·lícula Rush, dirigida per Ron Howard, sobre la seva rivalitat amb James Hunt durant la Temporada 1976 de Fòrmula 1. El paper de Niki Lauda és interpretat per l’actor alemany-català, Daniel Brühl.

El 22 de febrer de 1974 neix a Donostia en Richard Oribe Lumbreras. És un esportista espanyol que va competir en natació adaptada. Va guanyar setze medalles en els Jocs Paralímpics d'Estiu entre els anys 1996 i 2012.

El 22 de febrer de 1992 va tenir lloc la clausura dels Jocs Olímpics de Albertville 1992, oficialment coneguts com els XVI Jocs Olímpics d'Hivern, van ser un esdeveniment multiesportiu internacional celebrat entre el 8 i el 23 de febrer de 1992 en Albertville, França. Van participar 1801 atletes (1313 homes i 488 dones) de 64 països. Del 13 de desembre de 1991 al 8 de febrer de 1992, 5500 rellevistes van portar la torxa olímpica en un recorregut de 5500 quilòmetres que va iniciar a Olímpia (Grècia) i va passar per Atenes abans de sortir cap a França a bord de l'avió supersònic Concorde. En sòl francès, la ruta va ser així: París - Nantes - Le Havre - Lilla - Estrasburg - Llemotges - Bordeus - Tolosa - Ajaccio - Niça - Marsella - Lió - Grenoble – Albertville.

16 de novembre Santa Margarida 1892 Neix Nuvolari 1976 Neix Sònia Guirado 1992 Neix Sarai Gascón

 

Comencem per felicitar a les noies que es diuen Margarida, Margarita o Daisy!

Avui coneixerem perquè quan algú condueix molt depressa se li diu  Nuvolari que era un pilot automobilista. També coneixerem dues nedadores paralímpiques que van néixer tal dia com avui.

El 16 de novembre de 1892  va néixer prop de Màntua en Tazio Giorgio Nuvolari. Va ser un pilot de curses italià d'automobilisme i de motociclisme. Va ser Campió Europeu de Pilots, Campió Europeu de 350 cc el 1925, guanyador de la Mille Miglia el 1930 i 1933, i de les 24 Hores de Le Mans el 1933.El 1920 va començar la seva carrera esportiva en motociclisme. L'any 1923 va disputar el III Gran Premi Penya Rhin de voiturettes al Circuit de Vilafranca de Penedès, on va córrer en un automòbil vermell de la marca italiana Chiribiri i assolí la cinquena posició. No va aconseguir disputar el Campionat Mundial de Fórmula 1 ja que es va retirar el 1950, el mateix any en què s'inicià la competició. Sí que ho va fer en el Campionat Europeu a la dècada del 1930. Era anomenat «Il Campionissimo», «Il Mantovano volante» i «Nivola». La cultura popular va portar a anomenar Nuvolari als conductors que circulaven molt de pressa.

La Sònia Guirado Crespo va néixer a Badalona el 16 de novembre de 1976. És una exnedadora amb discapacitat física. Nascuda a Badalona, resident al barri de Sant Crist de Can Cabanyes. Des de la seva infància va entrar al Club Esportiu Minusvàlids Bètulo, amb el qual va competir en la categoria S3. Va disputar els Jocs Paralímpics de Barcelona (1992), on va obtenir una medalla d'or en la prova de 50 metres esquena i dues de bronze en els 100 i 50 metres lliures, i als d'Atlanta (1996), on, tret dels 50 metres papallona, va quedar cinquena en totes les modalitats en què va participar. Posteriorment ha treballat per a empreses de la ONCE i la seva fundació, Ilunion. El 2017 va ser homenatjada durant el 38è Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona de Natació al costat d'altres nedadors paralímpics.

La Sarai Gascón Moreno va néixer a Terrassa el 16 de novembre de 1992. És una nedadora paralímpica catalana. Sarai va néixer sense una part del braç esquerre. Als tres anys va començar a nedar i als nou va entrar en el Club Natació Terrassa. Amb 14 anys va participar per primera vegada en el Campionat del Món de Natació de Durban (Sud-àfrica), on va aconseguir la medalla d'or en la categoria dels 100 metres braça. Va participar en els Jocs Paralímpics de Pequín 2008, on va aconseguir la medalla de plata en la mateixa categoria. En els Jocs de Londres quatre anys després va aconseguir dues medalles, una de plata en els 100 metres papallona i una altra de bronze en els 100 metres lliure. En els Jocs celebrats a Rio de Janeiro de 2016 va aconseguir tres plates, en els 100 metres lliure, en els 200 metres estils i en els 100 metres papallona. A més de la seva participació en els Jocs Paralímpics, el seu palmarès es completa amb nombroses medalles en mundials i europeus.

L'any passat quan parlàvem de dones, totes dues ja van ser protagonistes tal dia com avui i com que costa molt tenir informació d'esportistes amb discapacitat he reutilitzat aquesta part de text.

30 de setembre Dia de la Traducció 2011 Patri Psicòloga entra a Youtube 1989 Neix Joel González 1994 Neix Alia Fargatovna Mustafina 1997 Neix Max Vertappen

 

Avui recordem el Dia de la Traducció, i parlarem d’un munt de gent que coincideixen en aquest final de setembre: una psicòloga esportiva molt present a les xarxes socials (la primera en el nostre blog), d’un esportista de taekwondo, d’un corredor de Fòrmula 1 i d’una gimnasta artística..

Hi ha sectors en els quals la traducció hi està molt present i un d’ells és el món de l’esport. En un món global en el qual entrenadors i jugadors canvien d’estat sense tenir temps de dominar la llengua la traducció  apareix com essencial. Avui, Dia de la Traducció, agraïm a tots els qui ens fan arribar les informacions que no podríem entendre amb la nostra llengua.

El 30 de setembre del 2011 la Patri Psicóloga va posar en marxa el seu canal de You Tube. És psicòloga, escriptora, conferenciant, actriu i divulgadora en diferents mitjans de comunicació. És una psicòloga esportiva d’Alt Rendiment, Màster en Psicologia Clinica i de la Salut  amb un  doctorat en el Departament de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic de la Universitat de Granada. Va ser psicòloga del Real Betis Balompié i abans del RCD Mallorca.

El 30 de setembre de 1989 va néixer en Joel González Bonilla a Figueres. És un esportista català de taekwondo, campió olímpic, doble campió mundial i número 1 del rànquing, que competeix a la categoria de menys de 58 kg. Realitzà la seva preparació esportiva al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès.Malgrat haver nascut a Figueres, González és veí de Vilafant, on el seu pare té un gimnàs on ell va començar a practicar el taekwondo. És el vigent campió olímpic, mundial i europeu de la seva categoria, i ha guanyat els dos últims campionats del món de taekwondo (2009 i 2011) i els dos últims campionats europeus (2010 i 2012). Als Jocs Olímpics de Londres 2012 va aconseguir la primera medalla d'or per al taekwondo català i espanyol. El 30 de setembre de 2016 varen batejar el poliesportiu de Vilafant amb el seu nom, en honor seu .

El 30 de setembre de 1994  va néixer a Yegórievsk, a prop de Moscú l’Alia Fargatovna Mustafina. És una gimnasta artística russa, campiona olímpica, mundial i europea. El seu pare, Farhat Mustafin, va ser medallista de bronze en lluita grecoromana en els Mont-real 76, mentre que la seva mare, Ielena Mustafina, és professora de física. La seva germana petita, Nailia, també és gimnasta, i va formar part de l'equip Nacional júnior rus.  Una família d’esportistes olímpics.

El 30 de setembre de 1997 va néixer en Max Verstappen a Hasselt. És un pilot d'automobilisme neerlandès i belga. Nascut a Bèlgica, de pare neerlandès i mare belga, per a competir fa servir la nacionalitat del seu pare Jos, que també fou pilot. Competeix per l'equip Red Bull Racing a la Fórmula 1. Va ser el pilot més jove a liderar una volta durant un Gran Premi de Fórmula 1, el guanyador més jove d'un Gran Premi (18 anys, 7 mesos i 15 dies en el Gran Premi d'Espanya 2016), el pilot més jove a aconseguir un podi, el més jove a aconseguir el rècord de volta al Gran Premi de Brasil 2016, el pilot més jove a aconseguir el rècord de volta en una sessió, aquesta va ser en la tercera pràctica lliure en l'autòdrom Hermanos Rodríguez (Mèxic) el 28 d'octubre de 2017, i el pilot més jove a competir en la història d'aquesta categoria, ja que va fer el seu debut amb 17 anys i 166 dies en el Gran Premi d'Austràlia de 2015 per la Scuderia Toro Rosso, com així també el primer pilot de nacionalitat neerlandesa a pujar al primer lloc del podi de F1. El 2021, 2022 i 2023 es va proclamar campió del món.

13 de novembre 1930 s'estrena "Fantasia" 1968 s'estrena "Yelow Submarine" 2014 Marc Márquez Campió GP

 Els nostres protagonistes d’avui són dues pel·lícules i un somni fet realitat.

"Fantasia" és una pel·lícula d'animació feta pels estudis Disney, estrenada el 13 de novembre de 1940. Precedida pel gran èxit de Blancaneus (Snow White and the Seven Dwarfs 1937) i abans de Pinotxo, estrenada a l’inici dels quaranta, va ser el segon llargmetratge de dibuixos animats produït per Walt Disney, i com els anteriors, és reconeguda com una obra clàssica de l'animació. La seva composició va suposar una treball experimental sense diàlegs (llevat de les breus intervencions del director d'orquestra i Mickey Mouse) l'objectiu és il·lustrar o acompanyar amb l'animació temes de música clàssica. S'interpreten vuit peces musicals, interpretades la majoria d'elles per l'orquestra de Filadèlfia dirigida per Leopold Stokowski, que acompanyen a set seqüències d'animació. Per a molts autors i crítics és una obra d'art d'un gènere nou, un pont entre les arts i una «forma de presentar l'art» (un nou mitjà de comunicació). Fantasia va ser una de les primeres pel·lícules d'exhibició comercial amb so estereofònic. Aquest va ser un dels factors que van disparar el cost de producció d'aquest llargmetratge fins gairebé tres milions de dòlars. Fantasia, que no va tenir en el seu moment l'èxit habitual de les produccions de Disney de l'època, és el primer volum d'una sèrie ideada per Walt Disney. La Segona Guerra Mundial va impedir la seva estrena a Europa, i l'escassetat de sales preparades per a la reproducció idònia de la pel·lícula (requeriments del sistema de so), va suposar que les recaptacions dels primers anys fossin molt discretes. El 1990, la pel·lícula va ser considerada «cultural, històrica i estèticament significativa» per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units i seleccionada per a la seva preservació en el National Film Registry. Forma part del AFI 's 10 Top 10 en la categoria de "Pel·lícules de animació". Gràcies a l'esforç de Roy Edward Disney, nebot de Walt, una segona pel·lícula, Fantasia 2000 es va estrenar el 17 de desembre de 1999 a Nova York.

Tal dia com avui del 1968 s'estrena la pel·lícula "Yellow submarine". Quan començaven els Beatles, allà pels primers seixanta, els van contractar per rodar tres pel·lícules. Tot un somni que els equiparava amb "el rei" Elvis. Es van rodar les dues primeres "Quina nit la d'aquell dia" i "Help", a les ordres d'un dels genis del nou cinema britànic, Richard Lester. La tercera, que va quedar pendent, es va anar convertint en una pesada llosa per als cada vegada més independents i poderosos membres del quartet. Havien aconseguit deixar les gires, en part per la pressió de les masses en els seus concerts i en els seus desplaçaments, i cada un havia començat a fer coses pel seu compte. O sigui, cada vegada eren més cada un d'ells i menys els Beatles. Però el contracte amb la United Artists estava signat i faltava encara una pel·lícula per completar-lo. La solució va ser la de rodar una pel·lícula de dibuixos animats l'argument giraria al voltant dels Beatles que es il·lustraria amb cançons escrites específicament per a ella i amb altres èxits del grup, perquè el contracte no només incloïa la cessió de tot tipus de drets, sinó, a més, la creació d'una banda sonora original per la pel·lícula. La mandra o la manca d'interès van fer que només sis de les quinze cançons que sonen fossin escrites originalment per a la banda sonora. La resta es va completar amb material ja gravat pel grup, per al qual es van idear les corresponents escenes. Afortunadament, la selecció de temes va ser exquisida i el guió de Lee Minoff va ser esplèndidament portat a la pantalla per Georges Dunning, revolucionant el que s'ha fet fins llavors en el camp de l'animació.

I deixem pel final el que sembla l’actualitat. Marc Márquez va tornar a ser Campió del Món de motos GP per segon any consecutiu (ja porta 4 campionats). La temporada passada va ser el seu campionat de la capacitat de gestió i molt pocs errors, aquest any és el de les caigudes i remuntades. Sí, “qui no s’arrisca no pisca” , però és fantàstica la gestió de l’error del Marc. No perd el somriure. Hi torna una altra vegada amb l’ensenyança apresa, integrant el que ha aprés i continuant endavant... L'any 2014 el circuit de Chest va ser una festa, i tal dia com avui ho va celebrar a Cervera. Aquest any ho ha tornat a fer... Ja són vuit campionats del món però no frena...  Malgrat la seva aparatosa caiguda i la seva operació a la Clínica Mayo de Rochester (Minnesota) a l’húmer dret, el pilot de l’equip Repsol Honda va creuar la línia de meta en quarta posició a la seva primera carrera completa després de l’última operació. El pilot de Repsol Honda ha finalitzat segon el Gran Premi d’Austràlia el 16 d’octubre ha aconseguit així el seu podi número 100 en la categoria reina. Empatat a podis amb Angel Nieto però encara no ha acabat... "Si Nadal i Messi poden millorar, els altres també podem"... Felicitats Campió d'ahir i d'avui!

11 d'octubre 1963 Neix Jordi Villacampa 1966 Neix Pau Donès 2013 Mor Maria de Villota

Avui els nostres protagonistes pertanyen al món del basquet, de la música i del motor però tenen un punt de connexió: l'amor a la vida i la gran resiliència en les dificultats.

Jordi Villacampa i Amorós va néixer a Reus l’11 d'octubre de 1963. És un destacat exjugador de bàsquet al Club Joventut de Badalona durant les dècades de 1980 i 90 i president del mateix club des de 1999 fins el 2017. Com a jugador passà 21 anys en el mateix equip. Mesurava 1,96 metres i jugava a la posició d'aler. Destacava per la seva velocitat i bon tir exterior, cosa que el convertí en un dels millors alers europeus. Debutà amb el primer equip de la penya el 1980 amb només 16 anys i s'hi mantingué fins a la seva retirada el 1997 amb 35. El Joventut sempre ha tingut bons tiradors. Entre ells Jordi Villacampa, pel seu compromís amb l'entitat i per la seva gran elegància en el joc. Durant tots aquests anys va guanyar una Copa d'Europa, a més de dues lligues ACB, entre altres títols que conformen un brillant palmarès. Fou internacional amb Espanya (debutà el 1984), amb la qual participà en totes les grans competicions internacionals del moment: 2 Jocs Olímpics (Seül'88, Barcelona'92), 3 Mundials (1986, 1990, 1994), 4 Europeus (1985, 1987, 1991, 1993). Té el rècord d'anotació en un partit de la selecció amb 48 punts (contra Veneçuela l'agost de 1990). El millor resultat fou la medalla de bronze a l'Europeu de Roma'91. La seva samarreta, amb el número 8, fou retirada el 22 de desembre del 1998 al pavelló de la Penya. Integrant de la Selecció Europea en diverses ocasions. Va ser president del seu club de tota la vida, el Club Joventut de Badalona, la seva presidència va començar el 1999 i va acabar el 30 de juny de 2013, però decidí acceptar una oferta del club per seguir fins al 2017.

Pau Donés i Cirera va néixer en un petit poble de la Franja de Ponent, a l’Aragó, a Montanui l’11 d'octubre de 1966. Només hi havia 300 habitants. Però fins i tot dels poblets petits en surt gent amb ganes de fer coses que siguin reconegudes. En Pau va ser músic: vocalista, guitarrista i compositor en castellà del grup musical Jarabe de Palo. El músic ribagorçà, resident ara a Berlín, va començar el seu camí amb només 12 anys, edat en la qual va tenir la seva primera guitarra. Als 15 anys, amb el seu germà Marc, que tocava la bateria, forma el seu primer grup, J. & Co. Band, i més tard, Dentaduras Postizas. Compaginava d’aquesta manera concerts en locals nocturns de Barcelona amb el seu treball en una agència de publicitat. Amb els diners que treu de treballar a l’agència publicitària, adquireix el seu primer equip, format per una gravadora, un sintetitzador, una taula de mescles i una guitarra elèctrica Fender Stratocaster. Amb aquests mitjans enregistra els seus primers temes. El temps passa i forma Jarabe de Palo, grup que comença a ser conegut en la tardor de 1996. El seu primer tema, "La Flaca", es fa famós gràcies a un espot publicitari de la marca Ducados per a la campanya publicitària de caràcter Llatí, i quina va ser la sorpresa del públic quan van descobrir que darrere de la cançó hi havia un nou grup anomenat Jarabe de Palo i que era molt més que una sola cançó. L’èxit del grup neix després de la campanya de l’espot en plena primavera de 1997 i després es consolida com uns dels grup d’èxit a nivell nacional i amb una àmplia discografia. Al 2014 li detecten un càncer però ell para la gira i es posa en mans dels metges. Aconsegueixen eliminar el càncer i sempre que pot agraeix als metges i a tot l’equip sanitari el seu bon treball. Fa un munt de concerts per recaudar fons per la recerca oncològica amb el títol de “Jarabe y amigos contra el càncer”. És un dels artistes que ha volgut normalitzar la seva situació i ajudar a que la paraula càncer deixi de ser una paraulota terrible sinònim de mort. En el segle XXI la investigació ha fet que en molts casos no sigui així però malgrat la seva lluita va recaure i va morir el 9 de juny de 2020 als 53 anys.

No solc fer servir la data de la mort per recordar a les persones. Però en el cas de Maria de Villota no puc passar per alt el somriure amb el que va marxar molt jove després d’un accident molt greu en el que va perdre la visió d’un ull. No va ser fàcil que aquella joveneta arribés a ser pilot de cotxes de carreres. Maria va començar en el món del motor el 1996, amb 16 anys, en el kàrting. Pràcticament tota la seva vida va estar influïda pel seu pare Emilio de Villota, pilot de Fórmula 1, i fins i tot pel seu germà Emilio de Villota, jr., que la va acompanyar en els seus primers passos en el món dels karts. Va debutar en la categoria de monoplaces l'any 2000, a la Fórmula Castrol, gràcies a Movistar. Després de passar dos anys en aquesta categoria va anar a competir al Campionat d'Espanya de Fórmula 3, de la mà del seu pare. Durant la temporada 2012 de Fórmula 1, María de Villota va ser provadora de l'equip rus Marussia, després d'adquirir la seva plaça en l'equip, tot i que no disposava de la superlicencia necessària per poder competir en la Fórmula 1, motiu pel qual amb Marussia només va córrer amb un cotxe a València per malaltia de Timo Glock. El 3 de juliol 2012 va patir un greu accident a l'aeròdrom de Duxford (Cambridgeshire, Regne Unit) mentre realitzava unes proves d'aerodinàmica per al seu equip. La seva vida va arribar a córrer seriós perill, però després d'una ràpida intervenció dels serveis d'urgència i diverses intervencions quirúrgiques seu estat va passar de molt greu a greu. Va morir l’octubre del 2013 per causes naturals relacionades amb l’accident, el dia que anava a presentar el seu llibre a Sevilla: “La vida es un regalo”. Va ser un exemple de superació.

3 de gener 1939 Neix l'agència EFE 1969 Neix Michael Schumacher

Quantes vegades hem sentit que una noticia procedeix de l'Agencia EFE? Va ser creada a Burgos com una petita agència local de notícies el 1939, enmig d'una Espanya devastada per la Guerra Civil, l'Agència EFE està situada entre les quatre grans del món i la primera en espanyol.

En aquestes set dècades i mitja d'activitat ininterrompuda han estat diverses les generacions de periodistes d'Espanya i Amèrica Llatina les que han donat valor a EFE com a agència de notícies i han anat cedint el testimoni als més de tres mil professionals de 60 nacionalitats que actualment treballen.

I una notícia ens porta el següent personatge. Si no fos pel greu accident que va patir el 29 de desembre de 2013 mentre esquiava a l'estació de Méribel, situada als Alps francesos potser no hagués estat el protagonista de l’entrada d’avui. Hi havia molts altres temes interessants, Alaska, Tolkien, els Beatles... però l’actualitat malauradament el va posicionar en aquell moment en les primeres planes dels diaris, no només esportius en els darrers dies de l’any.

Michael Schumacher va néixer el 3 de gener de 1969. Per tant avui, en el llit de l’hospital de Grenoble, fa 45 anys. És un pilot alemany que es va proclamar set cops campió mundial de la Fórmula 1. Guanyador de 91 grans premis, autor de 155 podis, 68 pole position i 77 voltes ràpides. L'alemany va debutar a la Formula 1 la temporada 1991 i va retirar-se de la categoria al final de la temporada 2006 tot i que a la temporada 2010 torna als circuits com a pilot de l'escuderia Mercedes GP i es va retirar definitivament al final de la temporada 2012 després d'haver participat en 19 temporades. Té una carrera esportiva espectacular.

Ha rebut nombrosos premis com el Laureus, escollit el millor esportista de l’any els anys 2002 i 2004, també va rebre la medalla d’or de l’automobilisme de la FIA i el premi Princep d’Astúries als esports l’any 2007. Va fer una gran fortuna amb la que contribuïa generosament amb diverses causes solidàries.

Amb el seu accident va fer córrer rius de tinta i va fer parlar des dels comentaristes esportius fins a les converses d’amics sobre els riscos que prenem, la seva necessitat, les vegades que ens posem en perill sense adonar-nos-en o voluntàriament per fer córrer l’adrenalina per les venes... també sobre els avenços de la medicina que ens fan continuar vius.... o sobre les seqüeles dels nostres actes sobre la nostra vida.... o que els diners en aquests moment s no fan la felicitat, tot i que poden ajudar a fer tot el possible per tenir el millor futur possible però no pot moure les naturals limitacions... En parlem i en parlarem...

25 de setembre 2005 Fernando Alonso es proclama Campió de F1

L’any 2005, tal dia com avui, Fernando Alonso amb tan sols 24 anys i dos mesos es va convertir en el primer campió espanyol de Fórmula 1 i el més jove des de que l’any 1950 es va crear la competició. La bandera asturiana va fer la volta al món... els colors blau i grocs ho inundaven tot...d’Astúries, de Renault... 

Però la història comença molts anys abans. Va començar a pilotar amb 3 anys, edat a la qual va començar a conduir karts, la millor escola, segons Senna i Schumacher, per a la Fórmula 1. Ho va guanyar tot en diferents categories de karts. Va ser tricampió d'Espanya, subcampió d'Europa i campió del món en 1996. L’any 2001 comença a la Fórmula 1, el fitxa Renault però el cedeix per aquella primera temporada a Minardi. La seva primera carrera amb Renault es va saldar amb un setè lloc a Austràlia. El 22 de març de 2003 es va convertir en el pilot més jove a assolir una pole position i un podi en Fórmula 1, amb 21 anys, en el Gran Premi de Malàisia. La temporada 2004 la confirmació al 2005 el primer títol, el 2006 el segon títol mundial... des del 2010 amb els vermells de Ferrari... 

Tenim un gran pilot, molt competitiu que encara no li han fet el seu cotxe però tot i així se li ha de reconèixer el mèrit de la lluita... passarà a la història com un gran pilot. 

11 de juny 1955 accident a les 24 hores de Le Mans

Actualment la seguretat en els cotxes i en els circuits de Fórmula 1 és una prioritat. Tot està dissenyat per donar espectacle però alhora per protegir l’integritat física dels pilots, dels tècnics, i també del públic. Però no sempre ha estat així. Sovint una gran desgracia marca un punt d’inflexió i a partir d’aquell moment les coses es fan de manera diferent...

L’any 1955, a França, al circuit de la Sarthe, proper a la població de Le Mans, durant la celebració de la mítica cursa automobilística de les "24 hores de Le Mans", té lloc un terrorífic accident en sortir volant el Mercedes de Levegh, contra les tribunes plenes de públic, després d'haver xocat prèviament contra l'Austin de Macklin, a més de 200 quilòmetres per hora, ocasionant un tràgic balanç de 79 víctimes mortals, inclòs el propi pilot.

Quan veiem imatges d’aquella època podem entendre com aquests pilots i aquest públic estaven en perill permanent. Ara, en el segle XXI tenim el que se’n diu cultura de la prevenció que fa que no hagin de passar coses perquè es posi remei. Podem preveure i actuar en conseqüència. 

3 de gener 1939 neix l'Agencia EFE, 1969 neix Michael Schumacher

Avui fa 75 anys va néixer l’Agència EFE, quantes vegades hem sentit que una noticia procedia d’aquesta agència? Va ser creada a Burgos com una petita agència local de notícies el 1939, enmig d'una Espanya devastada per la Guerra Civil, l'Agència EFE compleix ara 75 anys situada entre les quatre grans del món i la primera en espanyol.

En aquestes set dècades i mitja d'activitat ininterrompuda han estat diverses les generacions de periodistes d'Espanya i Amèrica Llatina les que han donat valor a EFE com a agència de notícies i han anat cedint el testimoni als més de tres mil professionals de 60 nacionalitats que actualment treballen.

I una notícia ens porta el següent personatge. Si no fos pel greu accident que va patir el 29 de desembre mentre esquiava a l'estació de Méribel, situada als Alps francesos potser no hagués estat el protagonista de l’entrada d’avui. Hi havia molts altres temes interessants, Alaska, Tolkien, els Beatles... però l’actualitat malauradament l’ha posicionat en les primeres planes dels diaris, no només esportius en els darrers dies de l’any.

Michael Schumacher va néixer el 3 de gener de 1969. Per tant avui, en el llit de l’hospital de Grenoble, fa 45 anys. És un pilot alemany que s'ha proclamat set cops campió mundial de la Fórmula 1. Guanyador de 91 grans premis, autor de 155 podis, 68 pole position i 77 voltes ràpides. L'alemany va debutar a la Formula 1 la temporada 1991 i va retirar-se de la categoria al final de la temporada 2006 tot i que a la temporada 2010 torna als circuits com a pilot de l'escuderia Mercedes GP i es va retirar definitivament al final de la temporada 2012 després d'haver participat en 19 temporades. Té una carrera esportiva espectacular.

Ha rebut nombrosos premis com el Laureus, escollit el millor esportista de l’any els anys 2002 i 2004, també va rebre la medalla d’or de l’automobilisme de la FIA i el premi Princep d’Astúries als esports l’any 2007.

Ha fet una gran fortuna però alhora en nombroses ocasions ha contribuït generosament amb diverses causes solidàries.

Amb el seu accident ha fet córrer rius de tinta i ha fet parlar des dels comentaristes esportius fins a les converses d’amics sobre els riscos que prenem, la seva necessitat, les vegades que ens posem en perill sense adonar-nos-en o voluntàriament per fer córrer l’adrenalina per les venes... també sobre els avenços de la medicina que ens fan continuar vius.... o sobre les seqüeles dels nostres actes sobre la nostra vida.... o que els diners en aquests moment s no fan la felicitat, tot i que poden ajudar a fer tot el possible per tenir el millor futur possible però no pot moure les naturals limitacions... En parlem i en parlarem...