Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pentatló. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pentatló. Mostrar tots els missatges

divendres, 31 de gener del 2025

31 de gener 1957 Neix Shirley Babashoff 1961 Neix Miquel de Paz 1969 Neix Rafael Guijosa 1986 Neix Marta Linares 1987 Neix Sílvia Domínguez 2000 Neix Laura Heredia 2001 Neix Meg Martorell 2002 Neix Beñat Turrientes

 

Avui tenim un gran xispejat d’esportistes per tancar el mes de gener: una nedadora, un jugador de hoquei herba, un jugador-entrenador de futbol, una gimnasta, una jugadora de bàsquet, una futbolista del primer equip del Martinenc, la primera atleta de pentatló modern i un futbolista de la Reial Societat. 


El 31 de gener de 1957 va néixer a Whittier, als Estats Units la Shirley Babashoff. Una nedadora nord-americana que destacà a la dècada del 1970. Va ser una de les dues primeres dones a guanyar cinc medalles en natació durant un Jocs Olímpics, a Mont-real (Canadà) el 1976. El seu germà, Jack Babashoff, també va ser nedador i medallista olímpic. Va participar, als 15 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1972 realitzats a Múnic (Alemanya Occidental) on va aconseguir 4 medalles: dues medalles d'or en les proves de relleus 4x100 metres lliures i relleus 4x100 metres estils, i dues medalles de plata en els 100 i 200 metres lliures, a més de finalitzar quarta en els 400 metres lliures. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 realitzats a Mont-real (Canadà) va aconseguir guanyar la medalla d'or en la prova dels relleus 4x100 metres lliures, establint un nou rècord del món, i la medalla de plata en les proves de 200, 400 i 800 metres lliures i els relleus 4x100 metres estils, a més de finalitzar cinquena en els 100 metres lliures. Babashoff va establir sis rècords mundials en proves individuals i cinc més en proves de relleus. També va establir 37 rècords dels Estats Units, 17 d'individuals i 20 de relleus. Al llarg de la seva carrera va guanyar 10 medalles en el Campionat del Món de natació, entre les quals dues medalles d'or i set medalles de plata.


El 31 de gener de 1961 va néixer a Terrassa en Miquel de Paz Plá. És un jugador d'hoquei sobre herba terrassenc, ja retirat, guanyador d'una medalla olímpica. Membre de l'Atlètic Terrassa Hockey Club va participar, als 19 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1980 realitzats a Moscou (Unió Soviètica), on la selecció espanyola d'hoquei sobre herba aconseguí guanyar la medalla de plata. Posteriorment participà en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1984 realitzats a Los Angeles (Estats Units), on finalitzà vuitè i aconseguí guanyar així un diploma olímpic, i en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1988 celebrats a Seül (Corea del Sud), on finalitzà novè.  


El 31 de gener de 1969 va néixer a Alcalá de Henares en Rafael Guijosa Castillo, jugador i entrenador de hándbol, conegut com a Rafa Guijosa. Va guanyar dues medalles olímpiques. Actualment exerceix d'entrenador. L'any 1999 fou escollit millor jugador del món per la Federació Internacional d'Handbol (FIH).


El 31 de gener de 1986 va neixer a Castelló de la Plana la Marta Linares García, gimnasta rítmica valenciana, olímpica a Atenes 2004. Va aconseguir la 7a plaça i el diploma olímpic. Posseeix a més, diverses medalles en proves de la Copa del Món i altres competicions internacionals. Després de començar a practicar ballet, es va iniciar en la gimnàstica rítmica amb 9 anys, ingressant posteriorment en el Club Tramuntana de Castelló de la Plana. En l'actualitat és llicenciada en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport (INEF) i ha entrenat en diversos clubs, a més de treballar des de 2011 en Trainido (una empresa virtual d'entrenadors personals fundada entre d'altres pel exgimnasta Jesús Carballo Martínez) com a especialista en activitat física i Pilates per a embarassades. Premis, reconeixements i distincions: Millor Esportista en la X Gal·la de l'Esport Provincial de Castelló (2006), Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Esportiu (2023).


El 31 de gener de 1987 va néixer a Montgat la Sílvia Domínguez Fernández, una jugadora de bàsquet catalana. Formada en diversos clubs de bàsquet badalonins: Club Bàsquet Sant Josep, Col·legi Gitanjali i Badalona Bàsquet Club, va debutar a la Lliga femenina la temporada 2002-03 amb l'Universitari de Barcelona amb el qual va guanyar el títol de Lliga. Va jugar a l'Estudiantes de Madrid, al Perfumerías Avenida, al Ros Casares València i  a l'UMMC Ekaterinburg, i tornà al Perfumerías Avenida. Va participar als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016, on aconseguí la medalla d'argent, i als de Tokio 2020. Pel que fa a la selecció, va estar convocada en nombroses ocasions en categories inferiors, destacant la medalla d'or que va aconseguir en l'Europeu de Sofia amb la categoria sub20 durant l'estiu de 2007, on va ser membre del quintet ideal i MVP del torneig. Entre d'altres reconeixements, el ple de l'Ajuntament de Montgat va decidir posar el seu nom al poliesportiu municipal l'any 2016.  


El 31 de gener de 2000 va néixer a Barcelona la Laura Heredia Vives, una atleta que competeix en pentatló modern. En els Jocs Europeus de Cracòvia 2023 va aconseguir una medalla de plata en la prova individual. Va participar en els Jocs Olímpics de París 2024, convertint-se en la primera espanyola a competir en aquest esport en uns Jocs, i va acabar en el dissetè lloc en la prova femenina.


El 31 de gener de 2001 va néixer a Barcelona la Meg Martorell, va crèixer a Cardedeu, i de fet, començava a jugar a futbol al FC Cardedeu, quan tenia 9 anys, en un equip en què era l’única nena. Quan es va traslladar amb la família a Barcelona va coincidir amb el salt al futbol onze, i va jugar unes temporades a l’Europa. Va deixar el futbol durant uns anys, i va arribar al Martinenc el 2023, per formar part del Filial, de Segona Catalana. Amb les vermelles va disputar 18 partits i va fer sis gols. Juga de migcampista, d’interior, tot i que pot actuar també de central. Aquesta temporada juga amb el primer equip amateur femení del Martinenc.


El 31 de gener de 2002 va neixer Beasáin, a Guipúzcoa en Beñat Turrientes Imaz. És un futbolista espanyol que juga de migcampista en la Reial Societat de la Primera Divisió d'Espanya. Amb la selección española va obtener l’Or en les Olimpíades de Paris 2024.


Pensem que ja tot està fet però és curiós que en el 2024 encara tinguem una primera vegada que una atleta competeix en una prova com integrant de l'equip espanyol. Acabem el mes amb l'esperança de que encara podem trobar més primeres vegades que complementaran les activitats ja realitzades.

dimecres, 4 de desembre del 2024

4 de desembre Santa Bàrbara 1956 Hanni Wenzel 1960 Neix Glynis Nunn 1963 Neix Serguei Bubka 1982 Neix Ho-Pin Tung

 

Avui és Santa Bàrbara. Hi ha una dita que explica que hi ha gent que només se’n recorda de Santa Bàrbara quan trona. I és que és la patrona dels miners i artillers, i que protegeix de les tormentes (dels llamps i trons). Felicitem a les noies que porten aquest nom.

Bàrbara és una santa i màrtir venerada a tota la cristiandat. No hi ha però, cap prova històrica de la seva existència real ni consta als escrits martirològics més antics, ni tan sols al primer de sant Jeroni d'Estridó. Possiblement es tracti d'una santa llegendària, la veneració a la qual es difongué a partir del segle vii. A causa d'aquests dubtes, va ser eliminada del Calendari dels sants de l'Església Catòlica Romana el 1969, permetent-ne el culte en els llocs on és tradicional. És una santa molt popular, associada a alguns treballs com els miners i artillers, i invocada contra els llamps i la mort sobtada i violenta.


El 4 de desembre de 1956 a Straubing, Alemanya Occidental, va neixer Hanni Wenzel, esquiadora alpina que destacà a la dècada del 1970 i 1980. Destacà a nivell internacional l'any 1974 en el Campionat del Món d'esquí alpí realitzat a Saint Moritz, on aconseguí la medalla d'or en la prova d'eslàlom i la medalla de plata en la prova de combinada alpina. En els Jocs Olímpics d'Hivern de 1976 realitzats a Innsbruck (Àustria) aconseguí guanyar la medalla olímpica pel seu país en aconseguí finalitzar tercera en la prova d'eslàlom, a més de finalitzar onzena en la prova de descens i vintena en la d'eslàlom gegant.


El 4 de desembre de 1960 va néixer la Glynis Nunn. És una atleta retirada d'Austràlia especialista en heptatló. Nasqué amb el nom Glynis Leanne Saunders, adoptant el seu nom de casada després de contraure matrimoni amb el decatleta Chris Nunn. Començà practicant pentatló, abans que aquesta prova fos substituïda per l'heptatló el 1981. Fou medalla d'or en la primera edició dels Jocs Olímpics on l'heptatló femení fou inclòs en el programa de la competició. També guanyà la medalla d'or als Jocs de la Commonwealth de 1982 i setena al Campionat del Món de 1983. Als Jocs de Los Angeles, a més de la medalla d'or en heptatló, es classificà cinquena en la prova de 100 metres tanques, on també era especialista i setena al salt de llargada. Després dels Jocs abandonà l'heptatló i es concentrà a les tanques, essent bronze als Jocs de la Commonwealth de 1986. Deixà la competició el 1990.


El 4 de diciembre de 1963 neix Serguéi Nazárovich Bubka a Lugansk (URSS). És un ex-atleta ucraïnès de salt amb perxa, campió olímpic en 1988 i campió mundial en 1983, 1987, 1991, 1993, 1995 i 1997 amb 35 plusmarques en el seu haver (17 a l'aire lliure i 18 en pista coberta). En els seus anys de carrera va portar la plusmarca mundial de l'especialitat de 5,83 m a 6,15 m. Al principi de la seva carrera va compartir honors amb el francès Thierry Vigneron, alternant entre els dos la marca mundial, arribant a batre'l tots dos el mateix dia (el 26 de maig de 1984). Va ser posseïdor del rècord mundial de 6,15 metres, establert en pista coberta el 21 de febrer de 1993 a Donetsk (Ucraïna) durant gairebé 21 anys, fins que el francès Renaud Lavillenie va superar per un centímetre la marca en la mateixa reunió i en el mateix estadi, deixant el rècord del món en 6,16 metres. El 31 de juliol de 1994 va saltar 6,14 m en Sestriere (Itàlia), cosa que va significar el millor salt de la història a l'aire lliure. Posteriorment ha estat superat en diverses ocasions per Armand Duplantis, l'última en els Jocs Olímpics de París 2024 amb una altura de 6,25 m. Es va retirar de les competicions en 1997 a causa de múltiples lesions en el taló. Després de la seva retirada ha seguit carrera com a dirigent esportiu, representant d'atletes davant el Comitè Olímpic Internacional i parlamentari al seu país natal. Va rebre el Premi Príncep d'Astúries dels Esports en 1991 i va ser portador, en 2004, de la flama olímpica d'Atenes 2004 quan aquesta va passar per Ucraïna. A l'agost de 2015, Bubka es va presentar a les eleccions a la presidència de la IAAF on li va vèncer el també exatleta Sebastian Coe que va rebre 115 vots, mentre que Bubka va rebre 92 vots, de les 207 delegacions que van votar.


El 4 de desembre de 1982 neix 
Ho-Pin Tung —董荷斌; pinyin: Dǒng Hébīn— a Velp, Rheden, als Països Baixos. És un pilot d'automobilisme xino-neerlandès. Debuta en el kàrting el 1997 on es va mantenir fins a 2000, un any després ingressa a la Fórmula Ford neerlandesa i de Benelux fins al 2002.