22 d'abril Sant Tornem-hi! 1963 Neix Blanca Fernández Ochoa

 

Avui és Sant Tornem-hi! És el dia de tornar a l’escola després de les vacances de Setmana Santa. Amb la xocolata de la mona encara als llavis tornem a l’escola. En aquesta tornada us volem parlar d’una biblioteca pública que està especialitzada en esport. És la Biblioteca Les Corts - Miquel Llongueras que està a la Travessera de les Corts, 58 de Barcelona. Una troballa pels amics dels esports!

Avui parlem d’una gran esportista olímpica en un esport de neu.

El 22 d’abril de 1963 va néixer a Madrid una nena amb un nom peculiar Blanca Nieves Fernández Ochoa, va ser una excel·lent esquiadora espanyola. Germana del també esquiador Francisco Fernández Ochoa, el 1992 Blanca Fernández Ochoa es va convertir en la primera dona a aconseguir una medalla olímpica per a Espanya, concretament la de bronze en eslalom en els Jocs Olímpics d'Hivern de Albertville. El bronze de Blanca en eslalom dels Jocs Olímpics d'Hivern en Albertville (França) 1992 va ser a més la segona medalla en la història d'Espanya en la cita hivernal després de l'or del seu germà Paco en Sapporo 1972. Blanca va ser una de les pioneres a impulsar l'esport femení en un país, que en aquells dies era bastant precari. Era la petita de vuit germans, els germans Fernández Ochoa. Poc després de néixer la petita, els seus pares es van traslladar a Cercedilla en ser contractats per a treballar en l'estació de Navacerrada. El seu pare era el gerent de l'escola d'esquí i la seva mare, la cuinera. Per tant, Blanca va conèixer la neu des de molt petita. La seva primera competició va anar de bracet del seu germà, Juan Manuel, que la va convèncer perquè participés quan a penes tenia vuit anys i poca idea d'esquiar. No obstant això, va acabar quarta, i aquí es va adonar que tenia potencial com a corredora. Un nom que ha quedat amb lletres majúscules en el món de l’esquí espanyol.

25 de febrer 1950 Neix Paquito Fernández Ochoa 1962 Neix Birgit Fischer-Schmidt 1971 Neix Antoni Pinilla

 

Dos homes i una dona esportistes són els nostres protagonistas d’avui.

El 25 de febrer de 1950 va néixer a Madrid en Francisco Fernández Ochoa, també conegut com a Paquito Fernández Ochoa, va ser un esquiador alpí espanyol. Fins a la data, és l'únic espanyol que ha aconseguit una medalla d'or en uns Jocs Olímpics d'Hivern, concretament, en els Jocs Olímpics de Sapporo 1972, en el eslalom especial. Era germà de la també esquiadora Blanca Fernández Ochoa. A més de Blanca, els seus germans Juan Manuel, Luis i Lola també van ser olímpics.

El 25 de febrer de 1962 va néixer a Ciutat de Brandenburg, RDA, la Birgit Fischer-Schmidt és una ex-esportista alemanya que va competir en piragüisme en la modalitat d'aigües tranquil·les. Fins a 1990 va representar a Alemanya Oriental (RDA), època durant la qual va guanyar moltes de les seves medalles. Durante la seva joventut va treballar com a instructora d'esport en l'Exèrcit Popular Nacional de la RDA, aconseguint el rang de major. Va estudiar Educació Física en la Universitat de Leipzig, obtenint el títol en 1991. En 2004 va ser nomenada «Sportler donis Jahres» (Esportista de l'any) per la Confederació Esportiva Olímpica Alemanya. Participó en sis Jocs Olímpics d'Estiu entre els anys 1980 i 2004 obtenint un total de dotze medalles, vuit d'or i quatre de plata. Va guanyar trenta-set medalles en el Campionat Mundial de Piragüisme entre els anys 1979 i 2005, i nou medalles en el Campionat Europeu de Piragüisme entre els anys 2000 i 2005. Si Phelps és el rei indiscutible de la piscina, la reina del piragüisme no pot ser una altra que l'alemanya Birgit Fischer. Quan només comptava amb 18 anys, va sumar la seva primera medalla d'or en els Jocs de Moscou 1980, convertint-se en la piragüista més jove a guanyar una prova olímpica. Però això només va ser el començament d'una llarguíssima carrera a bord del caiac, la seva especialitat. I això tenint en compte que no va participar en els Jocs de Los Angeles 1984, a causa del boicot d'Alemanya oriental, a qui representava. Sí que ho va fer a Seül 1988 on va sumar dos ors més i una plata. A Barcelona 1992 es va penjar un altre or i una altra plata, mateix resultat que el reeixit a Atlanta 1996. En Sídney 2000 va tornar a sumar altres dos ors, i es va acomiadar a Atenes 2004, amb 42 anys, amb un altre or i una altra plata.

El 25 de febrer de 1971 va néixer a Badalona l’Antoni Pinilla Miranda és un exfutbolista català. Inicià la seva carrera en els equips inferiors del FC Barcelona debutant amb el primer equip el dia 18 de febrer de 1990, pocs dies abans de complir els 19 anys. El Barça jugava al camp del Rayo Vallecano, guanyà 2 a 4 i Pinilla entrà al minut 66 substituint Julio Salinas. La temporada 1990-1991 jugà un total de set partits i marcà un gol el 2 de febrer de 1991 al camp del València CF que significà l'empat a dos. Aquell any també arribà a jugar la final de la Recopa d'Europa. A més d'un altre partit de la Recopa contra el FRAM en què també marcà un gol, també jugà quatre partits a la Copa del Rei. La següent temporada la passà cedit a les files del RCD Mallorca. El 1992 participa amb la selecció espanyola als Jocs Olímpics de Barcelona, guanyant la medalla d'or. Després dels Jocs Olímpics, fou cedit a l'Albacete, on jugà una temporada, fins que l'estiu del 1993 fitxà pel Tenerife, equip en què tingué l'estada més llarga de la seva carrera esportiva, fins a l'any 2000. Durant la seva estada a Tenerife jugà en dues ocasions la Copa de la UEFA, i va arribar fins a semifinals la temporada 1996-1997. Després d'una última temporada a segona divisió amb el Tenerife, fitxà pel Salamanca, equip en què passà una temporada. El 2001 arribà al Nàstic, com a reforç per ajudar l'equip a mantenir-se a segona divisió després de l'ascens, però tot i algunes bones actuacions no s'aconseguí l'objectiu. La següent temporada la començà lesionat i sense equip, fet que semblava indicar que la seva carrera havia arribat al final, però al mes de desembre el Nàstic va decidir donar-li un lloc a l'equip. Aquella temporada fou complicada: el futbolista hagué de jugar en una categoria, la 2a B, en què no jugava des que era un juvenil fou molt qüestionat pel seu estat de forma i no marcà cap gol. A més, l'objectiu d'ascens va quedar força lluny. A la següent temporada, l'equip aconseguí l'ascens amb una aportació molt destacada d'Antoni Pinilla. La temporada 2004-2005, ja a segona, fou un fix en l'onze inicial i rendí a un gran nivell. La 2005-2006 fou la de l'ascens a primera. Pinilla començà la temporada com a suplent, i fins a la jornada 28 només havia jugat 6 partits, però a partir de llavors aconseguí un lloc en l'equip titular i el seu joc i els seus gols foren fonamentals per tal d'aconseguir l'ascens. La temporada 2006-2007 continua al Nàstic amb l'objectiu d'ajudar l'equip a mantenir la categoria, i també la següent altra vegada a segona divisió. Fou el capità del Gimnàstic de Tarragona, i el seu bon rendiment el convertí en un dels jugadors més valorats per l'afició. El 13 de juny de 2008, un dia abans de jugar-se l'últim partit de lliga, anuncià la seva retirada. Pocs dies després es convertí en el director general de l'equip, deixant el càrrec a principis de febrer de 2010. També cal destacar els set partits que ha jugat amb la selecció catalana els anys 1990, 1995, 1997, 1998, 2005, 2006 i 2007 contra el CE Sabadell, el FC Barcelona, Bulgària, Nigèria, Paraguai, i dos contra el País Basc. L'any 2008 fou el pregoner de les Festes de Santa Tecla de Tarragona. És comentarista dels partits de la Lliga espanyola a Movistar.

3 de febrer Sant Blai 1972 Inauguració Sapporo 1978 Neix Joan Capdevila

 

Avui parlarem del refranyer popular amb motiu de la festa de Sant Blai. Veurem els Jocs d’Hivern de Saporo 1972 amb les seves curiositats. Acabarem amb el futbolista de Tàrrega que va neixer tal dia com avui.

Avui es celebra Sant Blai. Sobre aquesta data el refranyer castellà té diferents propostes. Recomana el refranyer que "Por San Blas, si ya no lo has sembrado, siembra tu ajar". També fa referència al fet que els dies s'allarguen amb la dita "Por San Blas, una hora más". I no s'oblida de les cigonyes, a què al·ludeix en el conegut refrany: "Por San Blas la cigüeña verás, y si no la vieres: año de nieves". Aquestes majestuoses aus migratòries tornen a Espanya per criar des d'Àfrica al febrer o març, anunciant que s'aproximen el bon temps, el sol i la calor. Encara que si l'hivern és fred ("any de neus"), aquest retorn es retarda. Però, en les darreres dècades aquest refrany ha perdut vigència a causa de que aquesta espècie, en molts casos, ja no emigra a trobar a la península Ibèrica abundant menjar en els abocadors i aigua en els regadius, segons destaquen ornitòlegs de SEO / Bird Life. A més, la població de cigonyes, amb més de 30.000 parelles segons el cens realitzat en 2004 augmenta a Espanya cada any.

El 3 de febrero del 1972  es van inaugurar els Jocs Olímpics de Sapporo 1972, oficialment coneguts com XI Jocs Olímpics d'Hivern, van ser un esdeveniment multiesportiu internacional que va tenir lloc a la ciutat de Sapporo, el Japó entre el 3 i el 13 de febrer de 1972. Van ser els primers Jocs Olímpics d'Hivern celebrats fora d'Europa i Amèrica del Nord. Van participar 1006 atletes (801 homes i 205 dones) de 37 països. Van ser els primers Jocs en els quals un espanyol ha obtingut una medalla en una prova masculina. L'esquiador Francisco Fernández Ochoa, més conegut com Paquito Fernández Ochoa, va aconseguir la medalla d'or en l'eslàlom. Amb anterioritat a aquesta edició, el Japó no havia aconseguit cap medalla en Jocs Olímpics d'Hivern. A Sapporo aconseguiria tres medalles, gràcies al triplet reeixit en salts d'esquí. Galina Kulakova de la Unió Soviètica va aconseguir tres medalles d'or en Esquí nòrdic. El patinador holandès Ard Schenk va obtenir altres tres medalles d'or. L'esquiadora alpina suïssa Marie-Thérès Nadig es va imposar tant en descens com en eslàlom. Magnar Solberg de Noruega es va convertir en la primera esportista a repetir victòria en una prova individual en vèncer en la prova dels 20 km de biatló, després d'haver-ho aconseguit en els Jocs de Grenoble. Els patinadors estatunidencs Anne Henning i Diane Holum van realitzar la millor actuació fins a aquest moment per als Estats Units aconseguint dues medalles d'or, una de plata i una de bronze. Per última vegada en uns Jocs, un esquiador va aconseguir la medalla d'or utilitzant esquís fabricats totalment de fusta.

 El 3 de febrer de 1978 va neixer Tàrrega en Joan Capdevila i Méndez. És un futbolista català retirat que va ser campió d'Europa i del Món amb la selecció espanyola. Juga a la posició de lateral esquerre. Es formà a la UE Tàrrega d'on fou fitxat per a les categories inferiors del RCD Espanyol. Debutà al primer equip el 1998 i realitzà una gran temporada, cosa que provocà que s'hi fixés l'Atlètic de Madrid, el qual pagà la seva clàusula de rescissió i el fitxà la temporada següent. El club madrileny, però, perdé la categoria i la següent temporada fou traspassat al Deportivo de la Corunya. Al club gallec jugà durant set temporades a gran nivell, fet que el portà a la selecció de futbol d'Espanya, amb la qual va disputar l'Eurocopa 2004 de Portugal. Ha estat medalla d'argent als Jocs Olímpics del 2000. També ha jugat amb la selecció catalana de futbol. No va ser al Mundial 2006 d'Alemanya però si a l'Eurocopa 2008 d'Àustria i Suïssa quan fou titular indiscutible per a Luis Aragonés i va disputar tots els partits complets, a l'equip que es va acabar proclamant campió. El maig de 2014, després de dues temporades al RCD Espanyol, el club va anunciar que no renovaria el seu contracte i va fitxar per NorthEast United FC de la Indian Super League, i en gener de 2015 per Koninklijke Lierse Sportkring. Finalitzà la seva carrerra esportiva al FC Santa Coloma. L'estadi Municipal de Tàrrega, on juga la Unió Esportiva Tàrrega porta el seu nom.

23 de gener 1855-1870 Neix William Morgan 1928 Neix Eugenio Monti 1986 Neix Geleta Burka 1987 Neix Louisa Necib 1991 Neix Clara Basiana 1997 Neix Chiara Rebagliati

En el món de l’esport trobem històries ben curioses i avui cadascú té la seva… El creador del Volei va ser un dissenyador d’armes de foc. Un corredor d’esquí alpí que ha de deixar el seu esport per una lessió i es converteix en campió olímpic de bobsleigh. Per si no fos poc va tenir un comportament ultraesportiu amb el seu rival el que li va merèixer una medalla. Una atleta que canvia de distancia i no va mai a les Olimpíades. Una jugadora de futbol francesa amb 140 internacionalitats amb el nostre país veí. Passem per la natació sincronitzada amb una esportista ara periodista i activista i acabem amb una olímpica en el tir amb arc. Qui podrà dir que no parlem d’esports minoritaris?

Tal dia com avui de 1855 o 1870 (he trobat els dos anys) va neixer al comtat de Niàgara, a prop de Nova York en William G. Morgan. Va ser director a la YMCA de Holyoke (Massachusetts). És conegut per haver creat el voleibol. A la seva tomba al cementiri local de Glenwood es pot llegir: "Morgan, William G., 1870-1942 Inventor del voleibol". Hi ha una fundació que porta el seu nom, i el 1995, en ocasió del centenari del voleibol, es va instituir també un trofeu per a jugadors joves. Va ser, també, un dissenyador d'armes de foc nord-americà, que va dissenyar una llarga varietat d'armes, cartutxos i mecanismes d'armes, molts dels quals les quals es mantenen en ús arreu del món. És la figura més important en el desenvolupament d'armes automàtiques i semiautomàtiques modernes amb 128 patents d'armes. La seva primera patent li va ser atorgada el 7 d'octubre del 1879. Browning ha influït en el disseny de gairebé totes les categories d'armes de foc. Va inventar o va fer importants millores en fusells monotir i de palanca. Les seves contribucions més importants han estat a l'àrea de les armes de càrrega automática. També va dissenyar la primera metralladora operada a gas.

I tal dia com avui de 1928 va neixer a Dobbiaco, Itàlia, l’Eugenio Monti. Va ser un corredor de bobsleigh i esquiador alpí, campió olímpic i primer esportista a guanyar la medalla Pierre de Coubertin al mèrit esportiu. Va  començar la seva carrera professional com a esquiador de gran eslàlom i aconseguí títols nacionals, fins que una ruptura del lligament creuat del genoll el va allunyar de les pistes. Fou aleshores quan va provar el bobsleigh aconseguint el 1954 el títol de campió d'Itàlia, la medalla de plata als Jocs Olímpics de 1956 i el campionat del món el 1957. L'any 1960, el bobsleigh no va ser competició olímpica per motius econòmics, per tant va haver d’esperar fins al 1964 per tornar a participar i aconseguir el bronze, molt a prop del guanyador Tony Nash. La seva esportivitat va ser recordada com “els fets d'Innsbruck” A la prova de bobsleigh als jocs Olímpics d'hivern de 1964 celebrats a Innsbruck, el campió italià Eugenio Monti havia efectuat la seva última carrera en un temps notable. Només l'anglès Tony Nash i el seu company el podien superar. Però es va saber que Nash no podia fer el seu últim descens perquè una peça del seu bob s'havia trencat. Llavors Monti va desmuntar la peça corresponent del seu propi vehicle i va fer que li donessin a Nash, qui després d'haver reparat el seu vehicle va acabar la seva carrera en un temps rècord, aconseguint la medalla d'or. El seu comportament d'esportivitat en aquella cursa va fer que li concedissin la medalla Pierre de Coubertin. Finalment, l'any 1968, Monti guanyaria l'or als Jocs Olímpics de Grenoble 68.

El 23 de gener de 1986 va neixer la Gelete Burka, atleta etíop, subcampiona mundial el 2015 en la prova de 10.000 metres. Burka obtingué la medalla d'or en les proves de 1.500 metres en pista coberta del Campionat del Món celebrats el 2008 a València. Al Mundial de Pequín 2015 va guanyar la medalla de plata en els 10.000 metres quedant en el podi després de la kenyana Vivian Cheruiyot i per davant de la nord-americana Emily Infeld. Al 2014 es va iniciar en la carrera de marató i va quedar tercera a Houston. L'any 2018 guanyà la marató d'Ottawa i l'any següent la de París.

La Louisa Necib neix a Marsella el 23 de gener de 1987. Centrecampista de futbol amb 140 internacionalitatsper a França des del 2005. Ha jugat tres Eurocopes, dos Mundials i uns Jocs Olímpics amb la selecció, arribant a les semifinals del Mundial 2011 i els Jocs de Londres de 2012. El 2009 va ser nomenada millor jugadora de la lliga francesa, i al 2011, després de jugar el seu primer Mundial (on va ser inclosa al All-Star Team) i guanyar la seva primera Lliga de Campions amb l'Olympique, va ser 9a al FIFA Women's World Player. El 2016 va anunciar la seva retirada després del Jocs Olímpics de Rio.

I parlem de natació sincronitzada pel neixament el 23 de gener de 1991 de la Clara Basiana i Cañellas a Barcelona. Un cop ha deixat la competició es dedica al periodisme. Formada al CN Kallipolis, va debutar en l'equip de natació sincronitzada el 2009. Als 21 anys va participar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2012 disputats a Londres, on va guanyar amb les seves companyes la medalla de bronze en la competició per equips. Al llarg de la seva carrera ha guanyat una medalla de bronze en la prova per equips del Campionat del Món de natació. El 2010 va rebre la Medalla al Mèrit Esportiu de la Federació Catalana de Natació «per la seva trajectòria esportiva com a nedadora de sincronitzada». L'abril de 2016 va anunciar la seva retirada de l'alta competició. Després s'ha dedicat a la tasca periodística, treballant en una cooperativa fent tasques d’acompanyament en comunicació amb perspectiva de gènere i feminista, i col·laborant amb mitjans de comunicació com La Directa en l’àmbit de feminismes i violències masclistes, així com amb la revista La Fosbury sobre esports minoritzats. Sent també una de les fundadores del Sindicat d’Habitatge de Cassoles l’any 2020.

I acabem amb una arquera italiana, la Chiara Rebagliati. Nascuda a Savona, el 23 de gener de  1997. És una esportista italiana que competeix en tir amb arc, en la modalitat d'arc recorbat. Als Jocs Europeus de Cracòvia 2023 va aconseguir dues medalles de bronze (individual i per equip). Va guanyar dues medalles al Campionat Europeu de Tir amb Arc a Sala, els anys 2015 i 2024. A més, va aconseguir una medalla d'or als Jocs Mundials de 2022. Va participar en dos Jocs Olímpics d'Estiu, ocupant el setè lloc a Tòquio i el setè a París 2024 en equip mixt. 

18 de gener 1953 Neix Conxita Puig 1998 Neix Aitana Bonmatí 1971 Neix Pep Guardiola

 

Els protagonistas d’avui són una esquiadora catalana i dos futbolistes estratosfèrics: en Pep Guardiola i l’Aitana Bonmatí.

Comencem amb l’esquí. El 18 de gener de 1953 va neixer a Aiguafreda, al Vallès Oriental la: Conxita Puig i Barata, esquiadora catalana especialitzada en esquí alpí, potser la més gran esquiadora catalana de tots els temps. Juntament amb la seva germana, Núria Puig i Barata, va iniciar la seva vinculació amb l'esport de l'esquí de molt petita, a Val d'Isère, on passaven vacances d'hivern amb la família. El 1967 totes dues van formar part de l'equip femení de la Federació Espanyola d'Esquí, van participar juntes en diverses proves del circuit fins que Conxita aviat va destacar entre les primeres. Conxita Puig havia guanyat als 14 anys en categoria absoluta el campionat infantil oficiós, Trofeo Topolino d'esquí alpí, que se celebrava a Trento (Itàlia). L'any 1971 quedà segona classificada en el Gran Premi internacional femení d'esquí a Les Contamines (França). Aquest mateix any va debutar en la Copa del Món d'Esquí a Quebec (Canadà), i va quedar primera en una de les proves. Va quedar 11 vegades entre les 10 primeres en proves de la Copa del Món i, així, fou la primera esquiadora espanyola de la història a aconseguir un podi en la Copa del Món, quan va quedar 3a en l'Eslàlom de Schruns, el 2 de febrer de 1973. Va ser l'única catalana a participar en els Jocs Olímpics de Sapporo, en les proves de descens, eslàlom gegant i eslàlom especial. Ha estat considerada l'esquiadora catalana amb els millors resultats segons el rànquing publicat per la Federació Internacional d'Esquí. Després de retirar-se el 1974 es va traslladar a viure a França amb el seu marit, el francès Roland Tissot. Té tres fills, dels quals Stéphane i Maxime Tissot són també esquiadors professionals i han obtingut grans resultats, amb podis en la Copa del Món.

El 18 de gener de 1998 va neixer a Sant Pere de Ribes l’Aitana Bonmatí i Conca. És una futbolista catalana que juga com a migcampista amb el FC Barcelona de la Lliga F i amb la selecció espanyola. Està considerada una de les millors jugadores de futbol del món.[6] Prova d'això són tots els premis que va rebre a conseqüència de la seva temporada 2022-2023: la Pilota d'Or, el The Best, el premi UEFA, l'MVP de la Champions, l'MVP del mundial, el Globe Soccer Award, el premi de la IFFHS a la millor jugadora, el Golden Player Woman i el Laureus —esdevenint la primera futbolista que el guanyà. Al seu palmarès hi destaquen, entre molts altres títols, tres Champions League (2021, 2023 i 2024), 5 lligues, 6 copes de la reina i 4 Supercopes d'Espanya. Amb la selecció espanyola també ha aconseguit el Mundial de 2023, on va ser nomenada millor jugadora del torneig. A més, també ha guanyat diverses distincions individuals més, com el premi a la millor jugadora de la final de la Champions League de 2021 i de 2024, el premi a la jugadora de la temporada de la Champions League de 2023 i 2024 i la Pilota d'or de 2023 i el Premi The Best FIFA de 2023 a la millor jugadora del món. A més de ser esportista, estudia el Grau en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport. Amb 24 anys ha publicat la seva biografia Totes unides fem força, escrita per Cristian Martín, composta de 14 capítols, una referència al dorsal que portava Johan Cruyff i ella mateixa. Amb tants reconeixements es podría haver tornat una diva però segueix sent la mateixa noia accesible i amiga dels seus amics de Sant Pere de Ribes amb molta més feina i responsabilitat perquè s’ha convertit en un referents per a nois i noies.

I arribem a la biografia més complexa perquè de base té més de deu pàgines i em sembla imposible reduir-lao a unes poques línies. Com el Barça, té un nom i el sap tothom… sí, el 18 de gener de 1971 va neixer a Santpedor, al Bages, en Josep Guardiola i Sala, més conegut com a Pep Guardiola, un exfutbolista i entrenador de futbol català. Considerat un dels millors entrenadors de tots els temps, entrena actualment el Manchester City FC de la Premier League. Ha estat un dels migcampistes més valorats del Futbol Club Barcelona, on actuà de cervell del dream team blaugrana. És membre de l'Assemblea Nacional Catalana i d'Òmnium Cultural, Guardiola s'ha expressat públicament a favor del procés independentista català, cosa que li ha causat “problemes” amb l’opinió de persones espanyolistes.

4 de desembre Santa Bàrbara 1956 Hanni Wenzel 1960 Neix Glynis Nunn 1963 Neix Serguei Bubka 1982 Neix Ho-Pin Tung

 

Avui és Santa Bàrbara. Hi ha una dita que explica que hi ha gent que només se’n recorda de Santa Bàrbara quan trona. I és que és la patrona dels miners i artillers, i que protegeix de les tormentes (dels llamps i trons). Felicitem a les noies que porten aquest nom.

Bàrbara és una santa i màrtir venerada a tota la cristiandat. No hi ha però, cap prova històrica de la seva existència real ni consta als escrits martirològics més antics, ni tan sols al primer de sant Jeroni d'Estridó. Possiblement es tracti d'una santa llegendària, la veneració a la qual es difongué a partir del segle vii. A causa d'aquests dubtes, va ser eliminada del Calendari dels sants de l'Església Catòlica Romana el 1969, permetent-ne el culte en els llocs on és tradicional. És una santa molt popular, associada a alguns treballs com els miners i artillers, i invocada contra els llamps i la mort sobtada i violenta.

El 4 de desembre de 1956 a Straubing, Alemanya Occidental, va neixer Hanni Wenzel, esquiadora alpina que destacà a la dècada del 1970 i 1980. Destacà a nivell internacional l'any 1974 en el Campionat del Món d'esquí alpí realitzat a Saint Moritz, on aconseguí la medalla d'or en la prova d'eslàlom i la medalla de plata en la prova de combinada alpina. En els Jocs Olímpics d'Hivern de 1976 realitzats a Innsbruck (Àustria) aconseguí guanyar la medalla olímpica pel seu país en aconseguí finalitzar tercera en la prova d'eslàlom, a més de finalitzar onzena en la prova de descens i vintena en la d'eslàlom gegant.

El 4 de desembre de 1960 va néixer la Glynis Nunn. És una atleta retirada d'Austràlia especialista en heptatló. Nasqué amb el nom Glynis Leanne Saunders, adoptant el seu nom de casada després de contraure matrimoni amb el decatleta Chris Nunn. Començà practicant pentatló, abans que aquesta prova fos substituïda per l'heptatló el 1981. Fou medalla d'or en la primera edició dels Jocs Olímpics on l'heptatló femení fou inclòs en el programa de la competició. També guanyà la medalla d'or als Jocs de la Commonwealth de 1982 i setena al Campionat del Món de 1983. Als Jocs de Los Angeles, a més de la medalla d'or en heptatló, es classificà cinquena en la prova de 100 metres tanques, on també era especialista i setena al salt de llargada. Després dels Jocs abandonà l'heptatló i es concentrà a les tanques, essent bronze als Jocs de la Commonwealth de 1986. Deixà la competició el 1990.

El 4 de diciembre de 1963 neix Serguéi Nazárovich Bubka a Lugansk (URSS). És un ex-atleta ucraïnès de salt amb perxa, campió olímpic en 1988 i campió mundial en 1983, 1987, 1991, 1993, 1995 i 1997 amb 35 plusmarques en el seu haver (17 a l'aire lliure i 18 en pista coberta). En els seus anys de carrera va portar la plusmarca mundial de l'especialitat de 5,83 m a 6,15 m. Al principi de la seva carrera va compartir honors amb el francès Thierry Vigneron, alternant entre els dos la marca mundial, arribant a batre'l tots dos el mateix dia (el 26 de maig de 1984). Va ser posseïdor del rècord mundial de 6,15 metres, establert en pista coberta el 21 de febrer de 1993 a Donetsk (Ucraïna) durant gairebé 21 anys, fins que el francès Renaud Lavillenie va superar per un centímetre la marca en la mateixa reunió i en el mateix estadi, deixant el rècord del món en 6,16 metres. El 31 de juliol de 1994 va saltar 6,14 m en Sestriere (Itàlia), cosa que va significar el millor salt de la història a l'aire lliure. Posteriorment ha estat superat en diverses ocasions per Armand Duplantis, l'última en els Jocs Olímpics de París 2024 amb una altura de 6,25 m. Es va retirar de les competicions en 1997 a causa de múltiples lesions en el taló. Després de la seva retirada ha seguit carrera com a dirigent esportiu, representant d'atletes davant el Comitè Olímpic Internacional i parlamentari al seu país natal. Va rebre el Premi Príncep d'Astúries dels Esports en 1991 i va ser portador, en 2004, de la flama olímpica d'Atenes 2004 quan aquesta va passar per Ucraïna. A l'agost de 2015, Bubka es va presentar a les eleccions a la presidència de la IAAF on li va vèncer el també exatleta Sebastian Coe que va rebre 115 vots, mentre que Bubka va rebre 92 vots, de les 207 delegacions que van votar.

El 4 de desembre de 1982 neix Ho-Pin Tung —董荷斌; pinyin: Dǒng Hébīn— a Velp, Rheden, als Països Baixos. És un pilot d'automobilisme xino-neerlandès. Debuta en el kàrting el 1997 on es va mantenir fins a 2000, un any després ingressa a la Fórmula Ford neerlandesa i de Benelux fins al 2002.

27 d'octubre Història de l'esquí alpí 1986 Neix Ainhoa Ibarra 1986 Neix Anna Cruz 1987 Neix Kilian Jornet

 

Avui parlem d’esquí alpí amb motiu del neixament d’una gran esquiadora espanyola. Continuarem amb basquet i l'Anna Cruz, i la cirereta del pastís serà en Killian Jornet que ha posat, amb les seves gestes, la muntanya en el mapa dels esports.

L’esquí té una història antiga. El naixement de l'esquí modern sol datar-se sobre el 1850, quan la llegenda noruega Sondre Norheim va popularitzar els esquís amb costats corbs, fixacions amb bandes de taló rígides fetes de fusta de salze, i els girs Telemark i Christiania (eslàlom).

L'esquí es remunta fins i tot a temps prehistòrics gràcies al descobriment de taules de fusta de diferents mides i formes conservades a la torba i aparegudes a Rússia, Suècia i Noruega. Els fragments d'esquís descoberts a Rússia procedeixen del 8000-7000 aC. C. És gairebé segur que als països més freds l'esquí va ser part integral de la vida quotidiana des de fa milers d'anys.

L'esquí va passar de ser un mètode de transport a una activitat esportiva a finals del segle XIX. Les primeres competicions d'esquí no militars es van dur a terme cap al 1840 al nord i al centre de Noruega. La primera competició nacional d'esquí a Noruega, duta a terme a la capital Christiania (ara coneguda com Oslo) i guanyada per Sondre Norheim el 1868, és reconeguda com l'inici d'una nova era a l'esquí.

Si pensàveu que a Espanya només havien esquiat els germans Fernández Ochoa esteu molt equivocats avui us presentem una gran esquiadora.

El 27 d’octubre de 1968 va néixer Ainhoa Ibarra Astelarra. Una esquiadora olímpica que va ser membre de l'Equip Nacional Espanyol durant vint-i-dos anys. Va començar a competir amb sis anys i durant vint-i-cinc anys es va dedicar a l'esquí de competició (vint-dos anys com a membre de l'Equip Nacional Espanyol). Amb quinze anys es va proclamar Campiona del Món Escolar Infantil (Cortina d'Ampezzo, 1983) i dinou cops va aconseguir el títol de Campiona d'Espanya (nou absolut, nou infantil i una júnior). Va participar als Jocs Olímpics d'Hivern de Calgary 1988, Albertville 1992, Lillehammer 1994 i Nagano 1998. A la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics de Lillehammer de 1994 i de Calgary de 1988 va ser l'encarregada de portar la bandera. A més, va participar en innombrables campionats internacionals, destacant primeres posicions a Copa d'Europa, Amèrica del Nord, Japó i curses internacionals.

 

El 27 d'octubre de 1986 va néixer l’Anna Cruz i Lebrato a Badalona. És una jugadora de bàsquet professional catalana. Ocupa la posició d'escorta i va ser internacional absoluta amb la selecció espanyola des del 2009 fins al 2021. Va jugar al New York Liberty, Minnesota Lynx equip amb el qual va aconseguir l'anell de la WNBA. Es tracta de la primera jugadora bàsquet femení catalana, i la segona de nacionalitat espanyola (després d'Amaya Valdemoro) a aconseguir-ho. És llicenciada en Comunicació Audiovisual i màster en Periodisme esportiu.

El 27 d'octubre de 1987 va néixer a Sabadell en Kílian Jornet i Burgada. Per a mi és inclassificable però diuen que és un esquiador de muntanya i corredor de muntanya català. Esportista especialment prolífic, ha estat campió del món d'esquí de muntanya el 2010 i el 2011, i campió del món de curses de muntanya del 2007 al 2010[3] i també del 2012 al 2014. És especialment conegut per haver guanyat en tres ocasions (2008, 2009 i 2011) l'Ultra-Trail du Mont Blanc i la Pierra Menta (2008,[5] 2010[6] i 2011). Jornet també s'ha proclamat vencedor en sis ocasions de la Sierre-Zinal (2009, 2010, 2014, 2015, 2017 i 2018), ha guanyat el Grand Raid de l'illa de la Reunió dos cops (2010[10] i 2012), ha guanyat en 8 ocasions la marató Zegama-Aizkorri, i ha entrat en primera posició a totes les edicions del Giir di Mont entre 2008 i 2011, cursa que també va vèncer el 2014. A més, també ha batut nombrosos rècords de temps i distàncies, com el del Tahoe Rim Trail, el de la Hardrock 100 (una cursa que ha guanyat quatre cops consecutius, batent els rècords de temps en tots dos sentits), el del GR 20 (2009), el de l'ascens i el descens del Kilimanjaro o el de diversos cims emblemàtics del planeta gràcies al projecte Summits of my Life. És àmpliament reconegut com un dels millors atletes de tots els temps en la seva disciplina, i l'any 2014 la revista National Geographic el distingí com l'aventurer de l'any. La tardor del 2023, va realitzar l'aventura de coronar els 177 cims de més de 3.000 metres del Pirineu en 8 dies. L’estiu del 2024 va realitzar un repte majúscul als Alps: 82 quatre mils en 19 dies. Actualment viu en un fiord de Noruega, des d'on ha creat una fundació per preservar les muntanyes, allunyat de la pressió que suposa ser considerat un dels millors atletes de tots els temps en la seva disciplina. És parella de la també corredora de muntanya sueca Emelie Forsberg.  

20 d'octubre Sta. Laura i Sta. Irene 1992 Irene Sánchez Escribano 1986 Irene Junquera 1986 Laura Orgué

 

Avui felicitem a les noies que es diuen Laura o Irene perquè celebren el seu sant. Com que no teníem aniversaris hem buscat Laures i Irenes que haguessin nascut en temps de vacances: una atleta, una periodista esportiva i una esquiadora-corredora de muntanya.

Irene Sánchez-Escribano Figueroa neix a Toledo el 25 d’agost de 1992. És una atleta  especialitzada en curses d´obstacles i camp a través. Ha participat en Campionats Mundials i Europeus d'atletisme. Amb nou anys va començar a practicar atletisme al Club d'Atletisme San Ildefonso, on es va formar com a esportista fins a finalitzar els estudis de batxillerat. El 2010 es trasllada a Madrid per estudiar Medicina i entrenar al Centre d'Alt Rendiment a les ordres d'Antonio Serrano en un grup on també es prepara la migfondista Marta Pérez. Tot i haver destacat en categories inferiors en proves de camp a través i en pista, no va ser fins al 2014, quan va debutar als 3.000 metres obstacles, quan de debò va trobar la disciplina que millor s'adaptava a les seves condicions. Només un any després, el 2015, es va proclamar campiona d'Espanya de la prova, cosa que ha repetit cinc vegades (2017, 2018, 2019, 2020 i 2021). A les temporades hivernals, Sánchez-Escribano sempre s'ha decantat pel camp a través, disciplina en què ha dominat a Espanya proclamant-se dues vegades campiona nacional (2020 i 2021). Amb la selecció espanyola, la toledana va debutar al Campionat d'Europa d'Amsterdam 2016 i es va convertir en la primera dona de la seva província a vestir la samarreta de l'equip espanyol en categoria absoluta. Ha participat en campionats d'Europa i del Món, tant en pista a l'aire lliure com en camp a través, on va obtenir un dels millors resultats de la seva carrera esportiva sent 25a al Mundial d'Aarhus 2019. Al juliol de 2020, any en què molts atletes van córrer proves en distàncies poc habituals, va batre la millor marca espanyola de 2000 m obstacles. La gran decepció de la seva trajectòria esportiu va arribar el 13 de juliol del 2021 quan, a pocs dies per viatjar als Jocs Olímpics de Tòquio, va patir una sobtada lesió en trencar-se el segon metatarsià del peu esquerre. Després de quatre mesos fora de la competició va reaparèixer al camp a través de la seva ciutat, el Cross de l'Espasa Toledana. Després de perdre's els que serien els seus primers Jocs Olímpics no va poder tornar a competir amb la Selecció Espanyola fins al Campionat del Món d'Eugene 2022, on malgrat batre la seva millor marca personal als 3.000 metres obstacles (9:23.94) no va passar a la final. Al Campionat d'Europa de Munic, aquell mateix any, va ser desena a la final. El 2023 va tornar a participar al Campionat del Món sense aconseguir tampoc classificar-se per a la final. Als Jocs Olímpics de París 2024 va aconseguir assolir la final dels 3000 m obstacles, amb marca personal. A la final va acabar onzena, millorant de nou la seva marca personal fins a deu segons per sota de la que tenia abans dels jocs.

 

Irene Junquera Martín neix a Madrid el 14 de desembre de 1985. És una periodista esportiva i presentadora de televisió espanyola. És llicenciada en Periodisme per la Universitat Complutense. Va començar la seva carrera professional a la redacció d'esports de Punto Radio el 2007 per unir-se, un any més tard, al naixement del programa «Punto Pelota», un programa de tertúlia esportiva emès als seus inicis de dilluns a dijous de 00:00 a 1:30 a Intereconomia TV. Junquera va formar part de l'equip de col·laboradors del programa com "la veu de l'espectador", llegint les opinions a les xarxes socials. Després de la seva polèmica destitució d'Intereconomia, Josep Pedrerol va aconseguir un acord amb Atresmedia per emetre al canal Nitro un nou programa esportiu amb tots els col·laboradors i el mateix format de «Punto Pelota». El programa El Xiringuito de Jugones es va retrenar el 6 de gener de 2014. Irene Junquera va desenvolupar la funció de "la veu de l'espectador" fins al 18 de desembre de 2015,2 quan Pedrerol la va proposar com a tertuliana, paper que va iniciar el 6 de gener de 2016.3 La seva substituta com "la veu de l'espectador" va ser Laura Gadea que tot just un any després va ser acomiadada i substituïda per Sandra Díaz Arcas.4 Al març de 2017 es va acomiadar de l'audiència del Xiringuito en un programa especial, després de gairebé una dècada lligada a l'equip del programa, acabant per abandonar-lo. Des d'abril de 2015 fins a març de 2017, Junquera ha col·laborat en el programa Zapeando de La Sexta, presentat per Frank Blanco.Col·labora al diari Mundo Deportivo i amb l'agència Dragoon Sportsbrands 2.0, per la que presenta diversos esdeveniments esportius i publicitaris a Madrid. L’hem pogut veure després en programes d’entreteniment com Zapeando o Gran Hermano VIP.

 

Laura Orgué i Vila va néixer a Igualada, l’11 de setembre de 1986. És una esquiadora de muntanya, esquiadora de fons i corredora de muntanya catalana, membre del Club d'esquí de fons Urgellet i Cerdanya (CEFUC). Competeix a la Copa mundial d'esquí de fons FIS Cross-Country World Cup des de l'any 2004. Ha competit en tres Jocs Olímpics d'Hivern, els de Torí 2006, Vancouver 2010[10] i Sotxi 2014. Als Jocs de Sotxi, va aconseguir una desena posició a la prova de 30 quilòmetres en modalitat lliure, que es tracta de la millor classificació històrica d'un representant de l'Estat Espanyol en uns Jocs Olímpics en la modalitat d'esquí de fons. Disposa de casa a Argolell, prop de les pistes d'esquí de fons de la Rabassa al Principat d'Andorra on s'entrena. Ha compaginat la seva activitat esportiva amb estudis de dret a la universitat. Va rebre el premi Neptú a l'esportista més destacat de l'any 2008. De petita, esquiava a casa i als cinc anys comença a agafar-s'ho seriosament. Va entrar a la Federació Nacional d'Esports d'Hivern (RFEDI) i participà en els Jocs Olímpics de Torí 2006. L'any 2009 es proclamà campiona d'Espanya d'esquí de fons, i quedà segona de la Copa d'Europa. Pel que fa als Jocs Olímpics d'Hivern de 2010 a Vancouver, Orgué va participar en tres proves:30 km estil clàssic (37a posició), 10 km estil lliure (38a posició) i la de persecució (27a posició), i fou l'abanderada de l'equip espanyol en la Cerimònia de Clausura dels Jocs. El gener de 2011 va guanyar la medalla de plata a la Copa Alpina d'esquí de Fons celebrada a Oberwiesenthal (Alemanya). El març de 2011 va guanyar el Campionat d'Espanya de fons, en estil clàssic, a Candanchú.L'any 2012 es va proclamar campiona d'Espanya de cronoescalada en esquí de muntanya, després de vèncer la Crononiu de La Molina. Els entrenaments estivals d'esquí de fons despertaren el seu interès per les curses de muntanya, i començà a destacar en curses de quilòmetre vertical. L'estiu de 2012, després de participar en els Skygames, Orgué es va proclamar campiona del món de la disciplina, un títol que ha revalidat tant els anys 2013 com 2014 i que en aquesta darrera ocasió va aconseguir tot establint un nou rècord de la prova. Als Jocs Olímpics d'Hivern de 2014, celebrats a Sotxi, va aconseguir el seu millor resultat olímpic, una desena posició a la prova de 30 quilòmetres en modalitat lliure. En aquesta mateixa competició, Orgué fou la vint-i-cinquena a la prova d'skiathlon (7,5 quilòmetres en modalitat clàssica i 7,5 en modalitat lliure), i la vint-i-vuitena als 10 quilòmetres en modalitat clàssica. En els darrers anys, Orgué ha combinat la pràctica de l'esquí de fons amb les curses de muntanya, despuntant sobretot en les curses de quilòmetre vertical. Així doncs, s'ha proclamat vencedora de la copa del món de l'especialitat en quatre ocasions consecutives (2012, 2013, 2014 i 2015), però també ha obtingut bons resultats en altres disciplines: el juliol de 2014 guanyava —mentre Kilian Jornet ho feia en categoria masculina— la Skyrace de les Dolomites, i l'any següent guanyà la copa del món d'aquesta especialitat, també a les Dolomites.

És important donar a conèixer aquestes esportistes que treballen intensament per batre els seus propis récords i que són desconegudes per la població en general. Des d’aquestes humils ratlles tenen el nostre reconeixement. En l’èxit i en la feina que els acompanya sempre.

18 d'octubre Sant Lluc 1922 Neix la BBC (Jocs Olímpics de Londres 1948) 1984 Neix Lindsey Vonn 1992 Neix "John John" Alexander Florence

 

Comencem felicitant a tots els nois que es diuen Lluc i recordant les Fires d’Olot.

Avui, parlarem de les Olimpiades de Londres 1948 (hem de fer unes voltes estranyes per parlar dels Jocs celebrats a l’estiu...), d’una tennista excepcional i estrenem esports amb una esquiadora i un surfista.

Tal dia com avui l’any 1922 es va crear la BBC (la British Broadcasting Corporation «Corporació Britànica de Radiodifusió») que és el servei públic de ràdio i televisió del Regne Unit. Però per què parlem d’ella? Dons perquè els Jocs Olímpics de Londres 1948 van ser els primers que van poder veure's per televisió. La BBC va pagar 1000 guinees pels drets d'emissió de 60 hores de proves esportives. Els Jocs Olímpics de Londres 1948, coneguts oficialment com a Jocs de la XIV Olimpíada, es van celebrar a Londres (el Regne Unit) entre el 29 de juliol i el 14 d'agost de 1948. Van ser els primers després d'un parèntesi de dotze anys, ja que les edicions de 1940 i 1944 es van suspendre per la Segona Guerra Mundial. En un context marcat per l'economia de postguerra, aquesta edició va ser coneguda com «els Jocs de l'Austeritat».

Londres estava sent reconstruïda després dels bombardejos alemanys de la guerra i la població mancava de béns bàsics, per la qual cosa molts britànics estaven en contra de la designació. Per aquesta raó, no es va construir cap infraestructura olímpica nova. En el seu lloc es van utilitzar les ja existents i l'estadi de Wembley va ser adaptat per a ser l'estadi olímpic, amb una pista de cendra per a les proves d'atletisme. El riu Tàmesi va acollir les proves de rem i piragüisme. Tampoc es va edificar una vila olímpica: els atletes van dormir en barracons que durant el conflicte van ser d'ús militar. En els Jocs Olímpics de Londres van participar 59 països, a través dels seus respectius comitès nacionals afiliats al Comitè Olímpic Internacional. Aquesta xifra va suposar un rècord de participació, malgrat totes les dificultats que havien sorgit.Hi van competir 4104 atletes (3714 homes i 390 dones). Si sumem als participants en la competició d'art, el total ascendeix a 4396 (3952 homes i 444 dones). Els efectes de la Segona Guerra Mundial també es van deixar notar en la participació de comitès. No es va permetre participar ni a Alemanya ni al Japó. Es va saber que diversos presoners de guerra alemanys van treballar en la remodelació d'instal·lacions. Itàlia sí que va poder enviar atletes. La Unió Soviètica va ser convidada però es va negar a participar. La seva estrena no va arribar fins a la següent edició de Hèlsinki 1952.Diversos comitès van fer el seu debut olímpic a Londres 1948: Birmània, Ceilan (actual Sri Lanka), Corea del Sud (com Corea), Guaiana Britànica (actual Guyana), l'Iran, l'Iraq, Jamaica, Líban, el Pakistan, Puerto Rico, Singapur, Síria, Trinitat i Tobago i Veneçuela. Era també la primera vegada que Filipines, l'Índia i el Pakistan participaven com a estats independents. El Comitè Olímpic Internacional va debatre suprimir les competicions d'art entre 1949 i 1952, quedant ja fora dels Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952. Finalment, en la 49a Sessió del COI, celebrada a Atenes en 1954, es van cancel·lar de manera definitiva i van ser substituïdes per festivals i exhibicions culturals.

El 18 d'octubre de 1956 neix Martina Navrátilová a Řevnice, Txecoslovàquia. És una tennista txecoslovaca nacionalitzada estatunidenca. Durant la seva extensa carrera ha guanyat un total de 59 títols de Grand Slam, 18 en individuals, 31 títols en dobles femenins i 10 en dobles mixts, i és considerada una de les millors tennistes de tota la història. Junt a Margaret Court i Doris Hart, són les úniques tennistes en completar el Grand Slam en totes tres categories, conegut amb el sobrenom de Boxed Set. Va acumular un total de 167 títols individuals i 177 de dobles femenins al llarg de la seva carrera, ambdós rècords de l'Era Open. Fou número 1 del rànquing individual femení durant 332 setmanes, segona marca més llarga només darrera de Steffi Graf, i 237 setmanes en el rànquing de dobles femenins, la tennista amb més setmanes en aquest rànquing. Aquests registres la converteixen amb l'única tennista que va romandre més de 200 setmanes al capdamunt d'ambdós rànquings. Va mantenir una gran rivalitat amb l'estatunidenca Chris Evert, amb la qual van dominar el final de la dècada del 1970 i la dels anys 1980. L'any 1983 va dominar totalment el circuit femení amb un total de 98 victòries i només una única derrota, encadenant 74 victòries consecutives, rècord que segueix viu en l'actualitat. Va guanyar el darrer títol de Grand Slam l'any 2006, pocs dies abans del seu 50è aniversari, i 32 anys després del seu primer títol de Grand Slam. Original de Txecoslovàquia, va renunciar a la seva nacionalitat l'any 1975, amb divuit anys, i va demanar asil polític als Estats Units. Va aconseguir la nacionalitat d'aquest país l'any 1981, i va adquirir la nacionalitat txeca l'any 2008 mantenint la doble nacionalitat. Va participar  als Jocs Olímpics d'Atenes de 2004 en la competició de dobles femenins obtenint una cinquena posició.

El 18 de octubre de 1984 neix Lindsey Vonn a Saint Paul, Minnesota. No sabia qui  era, però té un palmarès estratosfèric! És una esquiadora estatunidenca que ha guanyat una Medalla d'Or Olímpica (tres Medalles en total), dos Campionats del Món (vuit Medalles en total), quatre Generals de la Copa del Món i setze Copes del Món en diferents disciplines. Té vuitanta-dues victòries en la Copa del Món d'Esquí Alpí, amb un total de cent trenta podis.Amb les seves vuitanta-dues victòries, va ser l’esquiadora amb major nombre de victòries en la història de la Copa del Món d'Esquí Alpí superant les seixanta-dues d’Annemarie Moser-Pröll. Va mantenir aquest récord fins al gener de 2023, quan la va sobrepassar Mikaela Shiffrin, i es va quedar a només quatre triomfs del rècord absolut que tenia el suec Ingemar Stenmark (vuitanta-sis). També té el major nombre de victòries en les disciplines de Descens (trenta-nou) i de Supergegant (vint-i-set). A més ostenta victòries en totes les disciplines alpines.En la seva millor temporada, la 2011/12, va aconseguir dotze victòries parcials (cinc Descensos, quatre Super Gegants, dos Eslaloms Gegants i una Combinada). Va obtenir la Medalla d’Or als Jocs Olímpics de Vancouver 2010, en Descens femení i la medalla de Bronze als jocs de Vancouver 2002, en el Super Gegant femení a. Les lesions van provocar que Vonn perdés parts de diverses temporades, incloses gairebé tota la temporada 2014 i la major part de la temporada 2013. Mentre es recuperava de la lesió, va treballar com a corresponsal de NBC News sobre els Jocs Olímpics d'Hivern de 2014 a Sochi, Rússia. Es va retirar al febrer de 2019 acausa de les seves lesions després del campionat del Món de Are (Suècia) on va obtenir la medalla de bronze en la modalitat de descens. Aquest mateix any va ser guardonada amb el Premi Princesa d'Astúries dels Esports.

El 18 d'octubre de 1992  neix "John John" Alexander Florence a Honolulu, Hawaii. És un surfista professional estatunidenc. És conegut com "un dels surfistes de tub més dominants de la seva època" i va guanyar títols mundials consecutius en la World Surf League de 2016 i en el World Surf League Men's Championship Tour de 2017.2 És el primer surfista nascut a Hawaii que guanya títols mundials consecutius des de la mort Andy Irons i un dels cinc que han aconseguit aquesta gesta.