3 de novembre Santa Sílvia 2000 Mor Domingo Llucià 1984 Neix Saúl Craviotto 2000 Neix Blanca Toledano

 

Avui és Santa Sílvia i aprofitem per felicitar a totes les Sílvies !!!

Avui em permeto la llicència de parlar del meu pare, d’un piragüista amb set medalles olímpiques en cinc olimpíades i d’una jove nedadora de sincronitzada amb medalla a París 2024.

Avui és un dia especial. Avui, tres de novembre, ja fa vint-i-quatre anys que va morir el meu pare. És una data que queda marcada per sempre. I desprès de Tots Sants i de Difunts... Però ha arribat un moment en el que puc recordar sense aquell dolor tant punyent, i recordar els bons moments viscuts a casa i a l’escola. Aquest curs que parlem d’esportistes... el meu pare era un bon esportista. Els seus bessons així ho mostraven. De jove, va jugar una colla d’anys a futbol. Amb quaranta anys va aprendre a esquiar amb l’escola. De més gran el recordo jugant els seus partits de tennis a Llavaneres o de frontenis a Les Botes, navegava a vela, nedava al Club Natació Barcelona o al mar. Quan la gent no feia esport de manera habitual, ell gaudia de sentir-se en forma i ens mostrava la importància de tenir cura del cos. Malgrat molt sovint la feina omplia tot el temps, feia el possible per tornar a començar i tenir temps per fer esport amb els amics. Gaudia practicant-lo i veient futbol (va ser soci del Barça i de l’Espanyol per anar cada setmana a veure futbol en directe). Els darrers anys gaudia especialment amb els partits de futbol i tennis per televisió.

El 3 de novembre de 1984 va néixer a Alpicat en Saúl Craviotto Rivero. És un piragüista que treballa com agent del Cos de la Policia espanyola on compta amb excedències per entrenar-se. Competeix en les disciplines de caiac K1-200 m, K1-500 m, K1-1000 m, K2-200 m, K2-500 m i K2-1000 m. Ha participat en cinc Jocs Olímpics d'Estiu, obtenint medalles en tots ells: Or en K2 500 m en els Jocs Olímpics de Pequín 2008, Plata en K1 200 m en els Jocs Olímpics de Londres 2012, Or en K2 200 m Bronze en K1 200 m en els Jocs Olímpics de Riu 2016, Plata en K4 500 m en els Jocs Olímpics de Tòquio 2020, Or K2 200 m i Bronze K4 500 m en els Jocs Olímpics de París 2024. A Tòquio 2020/21, va ser l’abanderat de la delegació espanyola amb la nedadora Mireia Belmonte. És un dels esportites espanyols amb més medalles olímpiques.

I uns marxen, i altres arriben al món... El 3 de novembre de 2000 va néixer a Madrid la Blanca Toledano Laut. És una esportista que competeix en natació sincronitzada. Va començar a nedar a 4 anys en una escola de barri. En veure que destacava li van recomanar que anés a nedar a l'Escola M-86. Allí va veure com entrenaven els equips de natació sincronitzada, li va cridar molt l'atenció i va decidir apuntar-s'hi. Amb 9 anys va entrar a formar part del Real Canoe Natación Club. A 10 anys va ser al seu primer campionat d'Espanya. Amb 14 anys va quedar campiona d'Espanya en duet i va guanyar dues medalles d'or en la Copa Mediterrània de Natació. Amb 15 anys va ser seleccionada per a unir-se a l'equip nacional júnior de natació artística, i s'entrenava al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès. Amb 16 anys va competir per primera vegada amb l'equip nacional absolut, el 2017. Va aconseguir quatre medalles en el Campionat Mundial de natació entre els anys 2019 i 2024, i quatre medalles en el Campionat Europeu de natació entre els anys 2018 i 2024. En els Jocs Europeus de Cracòvia 2023 va aconseguir dues medalles d'or, i la medalla de bronze per equips als Jocs Olímpics de Paris 2024.

3 de novembre Santa Sílvia 2000 Mor Domingo LLucià 1957 Laika, gossa astronauta

 

Avui és un dia especial. Avui, tres de novembre, ja fa vint-i-tres anys que va morir el meu pare. És una data que queda marcada per sempre. I desprès de Tots Sants i de Difunts... Tot i que aquests any està ple de dones em prenc una llicència personal. Al llarg d’aquests anys he fet un llarg camí sense poder consultar, comentar, agrair, abraçar. Però ha arribat un moment en el que puc recordar sense aquell dolor tant punyent, i recordar els bons moments viscuts a casa i a l’escola.

El Sr. Domingo Llucià, el pare, va néixer a les nou del matí del 6 de febrer de 1932 a Vilassar de Dalt “a punt per anar a l’escola”, com ell ens deia. Mestre de vocació va dedicar tota la seva vida a l’educació en tots els àmbits. Va deixar petjada en moltes generacions del Poble Sec on va començar amb la primera escola, l’Escola del Carme, en la dècada dels 50. Quants records del carrer Tapioles: la sortida en la que donava la ma a cadascun dels seus alumnes; les excursions que movien totes les famílies amb aquells autocars quan gairebé ningú tenia cotxe, les Primeres Comunions; els Festivals; la celebració del Sant del Sr. Director sempre acompanyat de la mare, la Srta. Mª Rosa. Als seixanta va fundar amb el seu bon amic Vicenç Rovira la Institución Escolar Menéndez Pidal a la Vall d’Hebró. Ell volia posar-li escola Lledoner però va perdre, i per sempre l’escola va portar el nom del filòleg espanyol estudiós de la literatura medieval que encara era viu i va agrair aquest honor que li feia una escola catalana. Estava a les classes però també va fer política educativa a Barcelona i a Madrid participant de manera activa a través de la Federació de Centres Docents amb les subvencions, les àvies dels concerts educatius dels centres privats. Per ell, l’educació era un dret. Van ser anys molt intensos. Nosaltres seguim recordant el pare, l’avi, el mestre, el director... de vegades, encara ara, em sembla sentir els seus passos. Ara, ja han descatalogat la seva colònia i no sentim olor de tabac als despatxos... tot això formava part d’ell com les sarsueles, el futbol o afaitar-se amb aquell sabó blanc que feia tan bona olor cada matí... però era molt més... era tot el que ha deixat escampat pel món.

El dia del seu enterrament hi havia moltíssima gent. I molts dies després, encara ara, quan trobem gent del Carme o de Menéndez seguim recordant-lo. Hi ha vides plenes que deixen detalls de vida. Avui, des del segle XXI diria que va ser un home del seu temps i que va viure molt intensament. Per això el trobem molt a faltar i seguim fent camí.

Avui també és Santa Sílvia i aprofitem per felicitar a totes les Sílvies !!!

I avui tenim una protagonista femella: la gosseta Laika.

La gossa Laika va ser el primer animal viu en orbitar al voltant de la Terra. Laika era una gossa de carrer de Moscou que pesava aproximadament 6 kg i tenia 3 anys quan va ser capturada. Ho va fer a bord de la nau soviètica Spútnik 2 el 3 de novembre de 1957, un mes després que el satèl·lit Spútnik 1 fos posat en òrbita. Igual que altres animals a l'espai, Laika va morir entre cinc i set hores després del llançament, bastant abans del planejat. La causa de la seva mort, que no va ser revelada fins dècades després del vol (el 2002) va ser, probablement, una combinació de l'estrès sofert i del sobreescalfament que potser va ser ocasionat per un desperfecte del sistema de control tèrmic de la nau. Encara que Laika no va sobreviure al viatge, la seva experiència va demostrar que és possible que un organisme suporti les condicions de microgravetat, obrint camí així a la participació humana en vols espacials. Després de Laika, l'URSS va enviar a l'espai dotze gossos més dels quals cinc van tornar vius a la Terra.

3 de novembre Santa Sílvia 2000 Va morir Domingo Llucià

Avui és un dia especial. Avui, tres de novembre, ja fa vint-i-dos anys que va morir el meu pare. És una data que queda marcada per sempre. I desprès de Tots Sants i de Difunts... Al llarg d’aquests vint-i-dos anys he fet un llarg camí sense poder consultar, comentar, agrair, abraçar. Però ha arribat un moment en el que puc recordar sense aquell dolor tant punyent, i recordar els bons moments viscuts a casa i a l’escola.

El Sr. Domingo Llucià va néixer el 6 de febrer de 1932 a Vilassar de Dalt. Mestre de vocació va dedicar tota la seva vida a l’educació en tots els àmbits. Va deixar petjada en moltes generacions del Poble Sec on va començar amb la primera escola, l’Escola del Carme, en la dècada dels 50. Quants records del carrer Tapioles: la sortida en la que donava la ma a cadascun dels seus alumnes; les excursions que movien totes les famílies amb aquells autocars quan gairebé ningú tenia cotxe, les Primeres Comunions; els Festivals; la celebració del Sant del Sr. Director sempre acompanyat de la mare, la Srta. Mª Rosa. Als seixanta va fundar amb el seu bon amic Vicenç Rovira la Institución Escolar Menéndez Pidal a la Vall d’Hebró. Ell volia posar-li escola Lledoner però va perdre, i per sempre l’escola va portar el nom del filòleg espanyol estudiós de la literatura medieval que encara era viu i va agrair aquest honor que li feia una escola catalana. Estava a les classes però també va fer política educativa a Barcelona i a Madrid participant de manera activa a través de la Federació de Centres Docents amb les subvencions, les àvies dels concerts educatius dels centres privats. Per ell, l’educació era un dret. Van ser anys molt intensos. Nosaltres seguim recordant el pare, l’avi, el mestre, el director... de vegades, encara ara, em sembla sentir els seus passos. Ara, ja han descatalogat la seva colònia i no sentim olor de tabac... tot això formava part d’ell com les sarsueles, el futbol o afaitar-se amb aquell sabó blanc que feia tan bona olor cada matí... però era molt més... era tot el que ha deixat escampat pel món. 

El dia del seu enterrament hi havia moltíssima gent. I molts dies després, encara ara, quan trobem gent del Carme o de Menéndez seguim recordant-lo. Hi ha vides plenes que deixen detalls de vida. Avui, des del segle XXI diria que va ser un home del seu temps i que va viure molt intensament. Per això el trobem molt a faltar i seguim fent camí.

Avui també és Santa Sílvia i aprofitem per felicitar a totes les Sílvies !!!

3 de novembre 2000 Mor Domingo Llucià

 

Avui és un dia especial. Avui, tres de novembre, ja fa vint anys que va morir el meu pare. És una data que queda marcada per sempre. I desprès de Tots Sants i de Difunts... Al llarg d’aquests vint anys he fet un llarg camí sense poder consultar, comentar, agrair, abraçar. Però ha arribat un moment en el que puc recordar sense aquell dolor tant punyent, i recordar els bons moments viscuts a casa i a l’escola.

 

El Sr. Domingo Llucià va néixer el 6 de febrer de 1932 a Vilassar de Dalt. Mestre de vocació va dedicar tota la seva vida a l’educació en tots els àmbits. Va deixar petjada en moltes generacions del Poble Sec on va començar amb la primera escola, l’Escola del Carme, en la dècada dels 50. Quants records del carrer Tapioles: la sortida en la que donava la ma a cadascun dels seus alumnes; les excursions que movien totes les famílies amb aquells autocars quan gairebé ningú tenia cotxe, les Primeres Comunions; els Festivals; la celebració del Sant del Sr. Director sempre acompanyat de la mare, la Srta. Mª Rosa. Als seixanta va fundar amb el seu bon amic Vicenç Rovira la Institución Escolar Menéndez Pidal a la Vall d’Hebró. Ell volia posar-li escola Lledoner però va perdre, i per sempre l’escola va portar el nom del filòleg espanyol estudiós de la literatura medieval que encara era viu i va agrair aquest honor que li feia una escola catalana. Estava a les classes però també va fer política educativa a Barcelona i a Madrid participant de manera activa a través de la Federació de Centres Docents amb les subvencions, les àvies dels concerts educatius dels centres privats. Per ell, l’educació era un dret. Van ser anys molt intensos. Nosaltres seguim recordant el pare, l’avi, el mestre, el director... de vegades, encara ara, em sembla sentir els seus passos. Ara, ja han descatalogat la seva colònia i no sentim olor de tabac als despatxos... tot això formava part d’ell com les sarsueles, el futbol o afaitar-se amb aquell sabó blanc que feia tan bona olor cada matí... però era molt més... era tot el que ha deixat escampat pel món.

 

El dia del seu enterrament hi havia moltíssima gent. I molts dies després, encara ara, quan trobem gent del Carme o de Menéndez seguim recordant-lo. Hi ha vides plenes que deixen detalls de vida. Avui, des del segle XXI diria que va ser un home del seu temps i que va viure molt intensament. Per això el trobem molt a faltar i seguim fent camí.

 

Avui també és Santa Sílvia i aprofitem per felicitar a totes les Sílvies !!!