Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fórmula 1. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fórmula 1. Mostrar tots els missatges

dimecres, 11 de juny del 2025

11 de juny Fórmula 1 1939 Neix Jackie Stewart

 

La protagonista d’avui és la Fórmula 1 pel neixament d’un pilot campió del món en tres ocasions.

La Fórmula 1 (F1) és la disciplina d'automobilisme més prestigiosa de la Fédération Internationale de l'Automobile (FIA), entitat governant de l'automobilisme mundial. Els participants disputen curses de Fórmula 1 seguint una "Fórmula" o reglamentació establerta pels òrgans reguladors de la competició d'obligat compliment per a tots els participants. Les curses es disputen en circuits tancats construïts especialment per a aquests esdeveniments o excepcionalment en circuits urbans i els resultats de cadascuna d'aquestes curses es combinen per tal de determinar el resultat als dos campionats que componen la categoria, els anomenats Campionat del Món de Pilots i Campionat del Món de Constructors.

En l'actualitat l'esport és seguit de forma massiva per televisió, milions d'espectadors de més de 200 països solen seguir aquestes curses. Part de l'espectacularitat de l'esport la posa la velocitat dels cotxes que pot arribar a ser major de 300 km/h i també l'elevada velocitat de pas pels revolts (de fet la més alta de totes les especialitats d'automobilisme). No obstant el rendiment del cotxe depèn clarament de l'electrònica, l'aerodinàmica, la suspensió i els pneumàtics així que un pilot que no sigui a l'equip encertat en el moment oportú ho té complicat per a guanyar el campionat. La reglamentació de la Fórmula 1 pateix canvis any rere any aconseguint adaptar-se a les noves evolucions tecnològiques introduïdes pels equips i millorant contínuament la seguretat. Per exemple hi ha hagut diferents tipus de motors des dels d'1,5 litres als de 4,5 litres. La màxima potència aconseguida ha estat al voltant de 1.200 cavalls als anys 80 durant l'època en què s'usaven motors turbo.

El centre tradicional de la Fórmula 1 és Europa, no obstant es corren curses a altres països del món com Bahrain, el Brasil, Canadà, Estats Units, Malàisia, Turquia o la Xina. La popularitat de l'esport i en conseqüència els interessos econòmics generats han estat l'origen de grans disputes entre els organitzadors i els equips que posaren en perill la continuïtat de la categoria fins a la signatura i posteriors renovacions del Pacte de la Concòrdia.

L'11 de juny de 1939 neix a Dumbartonshire, a Escòcia en John Young Stewart, més conegut com a Jackie Stewart. És un pilot de Fórmula 1 britànic, campió del món 1969, 1971 i 1973. Va córrer per a les escuderies B.R.M, Matra i Tyrrell. Va participar en 99 Grans Premis, aconseguint 27 victòries que li van significar un rècord fins que Alain Prost el va superar el 1987. Va dirigir la seva escuderia, Stewart Grand Prix entre els anys 1997 i 1999, juntament amb el seu fill, abans de vendre-la a Ford, que li va canviar el nom a Jaguar Racing. Va liderar la lluita per la seguretat dintre de la F1 en els 60 introduint el casc envolupant. El 1966 el pilot anglès Graham Hill li va salvar la vida al circuit de Spa-Francorchamps al rescatar-lo del seu cotxe en flames.

dimecres, 28 de maig del 2025

28 de maig 1944 Neix Joaquim Villalonga 2006 Fernando Alonso guanya el Gran Premi de Montecarlo

 

Avui recordem pel seu neixament un jugador d’hoquei patins català. També recordarem la primera vegada que Fernando Alonso obté la primera plaça per primera vegada del Gran Premi d’Automovilisme de Mònaco.


El 28 de maig de 1944 va neixer a Barcelona en Joaquim Vilallonga i Renom. Va ser un jugador d'hoquei sobre patins català durant les dècades de 1960 i 1970. Amb 7 anys començà a jugar al CP Barcelona i posteriorment jugà als Jesuïtes de Casp. Als 12 anys ingressà al CT Barcino i als 16 al FC Barcelona. L'any 1964, juntament amb Joan Sabater, Santi Garcia i el seu germà Joan Maria passa a formar part del Reus Deportiu, on jugà durant 9 temporades, fins al 1973. En aquest club va viure els seus millors anys, amb un gran palmarès, doncs guanyà sis copes d'Europa, cinc lligues espanyoles i quatre copes com a títols més destacats. Retornà al FC Barcelona, entre 1973 i 1975 i finalitzà la seva carrera novament al Reus Deportiu l'any 1978. Amb la selecció espanyola jugà entre 1963 i 1974, va ser 123 cops internacional, i guanyà quatre Campionats del món.


El 28 de maig de 2006 a Montecarlo (Mònaco), en Fernando Alonso guanya el Gran Premi de Mònaco de Fórmula 1. Va ser el primer espanyol a aconseguir-ho i va guanyar també l’any 2007 amb un equip diferent. Fernando Alonso, va aconseguir que la bandera d’Astúries apareixes a tots els circuits d’automobilisme del món. Va estar guardonat com a Premi Príncep d'Astúries en 2005. Ha guanyat dues vegades el Campionat Mundial de Fórmula 1 en 2005 i 2006 amb l'equip Renault, va resultar subcampió en 2010, 2012 i 2013 amb l'escuderia Ferrari, i va obtenir un tercer lloc en 2007 amb McLaren. Va ser campió del Campionat Mundial de Resistència de la FIA en 2019, les 24 Hores de Le Mans en 2018 i 2019, les 24 Hores de Daytona de 2019 i el Campionat Mundial de Karting en 1996.

divendres, 25 d’abril del 2025

25 d'abril Sant Marc 1901 Dimiteix Walter Wild 1947 Neix Johan Cruyff 1968 Neix Ferran Martínez 1981 Neix Felipe Massa

 

Avui es celebra Sant Marc i volem felicitar a tots els nois que porten aquest nom. Marc Evangelista és venerat com a sant a tota la cristiandat. El seu símbol és un lleó. I el podem trobar un munt de vegades en el Museu d’Art de Catalunya i dalt de tot d’una de les torres de la Sagrada Família.


Avui parlarem del Barça gràcies al seu primer president i al seu jugador holandés més conegut i reconegut arreu del món. També van neixer tal dia com avui un jugador de bàsquet i un pilot de Fòrmula 1.


Walter Wild (1899-1901) va ser el primer president del FC Barcelona i va dimitir el 25 d’abril del 1901. Wild va ser un dels dotze assistents a la reunió fundacional del Club, celebrada al gimnàs Solé el 29 de novembre del 1899. Aquest suís de posició social acomodada era el de més edat entre els socis fundadors, i els seus companys el van designar president de manera unànime. Wild va ser un home polifacètic que també va participar en una desena de partits, entre els quals el primer de la història del Club. Però la tasca per la qual va ser més reconegut va ser la de president. Wild va cedir el seu pis del carrer Princesa per celebrar-hi les reunions de la Junta, i va mantenir una lluita diplomàtica amb el FC Català, amb el qual es disputava la condició de club degà del futbol a Barcelona. Entre les actuacions més destacades de Wild durant la seva presidència cal destacar el seu projecte perquè el Barça pogués tenir el seu primer camp propi −sense haver-lo de compartir amb el Català−, el de l’Hotel Casanovas. Walter Wild, que va ser reelegit en tres assemblees entre el 13 de desembre del 1899 i el 27 de desembre del 1900, va haver de presentar la dimissió el 25 d’abril del 1901 perquè havia de marxar a Anglaterra, després d’haver ocupat la presidència del FC Barcelona durant 513 dies. El mateix dia en què va renunciar al càrrec, els socis el van proclamar soci d’honor com a reconeixement als serveis prestats al Club. Gairebé mig segle després, Wild va ser el convidat d’honor en la celebració de les Noces d’Or del FC Barcelona, i va quedar admirat de l’evolució del club que ell havia presidit cinquanta anys abans i el qual pràcticament no havia seguit.


El 25 d'abril de 1947 a Amsterdam va neixer una llegenda del futbol: Johan Cruyff. Va ser un jugador i entrenador neerlandès, considerat per la FIFA com un dels quatre millors jugadors de futbol del segle XX, amb Pelé, Maradona i Di Stéfano, i el millor jugador europeu de tots els temps. Com a futbolista va guanyar la pilota d'Or tres vegades (1971, 1973, 1974) i va ser un dels màxims exponents de la filosofia del futbol total. Cruyff va començar la seva carrera a l'Ajax, on va guanyar vuit Eredivisie i tres Copes d'Europa, entre d'altres títols. El 1973 va fitxar pel FC Barcelona i va ser el jugador més car de la història fins aquell moment; va guanyar la Lliga la primera temporada i va ser nomenat millor jugador europeu de l'any. Després de retirar-se el 1984, Cruyff va passar a ser entrenador de l'Ajax i posteriorment del FC Barcelona, on guanyaria la primera Copa d'Europa de la història de l'equip el 1992. Va ser nomenat president d'honor del Futbol Club Barcelona el 2010, càrrec al qual va renunciar al cap de pocs mesos, quan va canviar la junta directiva que li havia donat aquest títol honorífic.Entre el novembre de 2009 i el 2 de gener de 2013 va ser l'entrenador de la selecció de futbol de Catalunya. El seu fill Jordi també va ser jugador de futbol.


El 25 d'abril de 1968 va neixer a Barcelona en Ferran Martínez Garriga, jugador de bàsquet. Va començar a jugar al Col·legi Mireia de Montgat i després va passar al FC Barcelona, amb el qual, només amb 17 anys, va debutar a la Lliga ACB. Amb els seus 2,13 m d'altura, i dotat d'un gran talent, va ser un dels pivots més determinants d'Europa durant els seus 15 anys de professional, entre 1985 i el 2000. Va guanyar set campionats de la Lliga ACB, un rècord que compartia amb Andrés Jiménez, fins que el 2014 fou superat per Juan Carlos Navarro. Va ser nomenat millor jugador europeu de la Lliga Grega 1997-1998. Va ser un pivot pioner, que va marcar un abans i un després en el bàsquet espanyol, entre el model de pivot lent com Fernando Romay i l'aler pivot ràpid com Pau Gasol.


El 25 d'abril de 1981 va neixer a Säo Paolo en Felipe Massa, pilot de Fórmula 1. Va començar a Sauber Petronas l’any 2002 amb qui va còrrer tres anys. Després va estar vuit anys a Ferrari amb qui va obtenir la segona plaça del campionat l’any 2008. Va ser un pilot d’ampli reconeixement.

dimarts, 11 d’octubre del 2016

11 d'octubre 1963 neix Jordi Villacampa 1966 neix Pau Donés 2013 mor Maria de Villota


Els nostres protagonistes d’avui són esportistes i artistes. Tots ells han deixat una petjada inesborrable en el camp en el que s’han mogut.

Jordi Villacampa i Amorós va néixer a Reus l’11 d'octubre de 1963. És un destacat exjugador de bàsquet al Club Joventut de Badalona durant les dècades de 1980 i 90 i president del mateix club des de 1999. Com a jugador passà 21 anys en el mateix equip. Mesurava 1,96 metres i jugava a la posició d'aler. Destacava per la seva velocitat i bon tir exterior, cosa que el convertí en un dels millors alers europeus. Debutà amb el primer equip de la penya el 1980 amb només 16 anys i s'hi mantingué fins a la seva retirada el 1997 amb 35. El Joventut sempre ha tingut bons tiradors. Entre ells Jordi Villacampa, pel seu compromís amb l'entitat i per la seva gran elegància en el joc. Durant tots aquests anys va guanyar una Copa d'Europa, a més de dues lligues ACB, entre altres títols que conformen un brillant palmarès. Fou internacional amb Espanya (debutà el 1984), amb la qual participà en totes les grans competicions internacionals del moment: 2 Jocs Olímpics (Seül'88, Barcelona'92), 3 Mundials (1986, 1990, 1994), 4 Europeus (1985, 1987, 1991, 1993). Té el rècord d'anotació en un partit de la selecció amb 48 punts (contra Veneçuela l'agost de 1990). El millor resultat fou la medalla de bronze a l'Europeu de Roma'91. La seva samarreta, amb el número 8, fou retirada el 22 de desembre del 1998 al pavelló de la Penya. Integrant de la Selecció Europea en diverses ocasions. Va ser president del seu club de tota la vida, el Club Joventut de Badalona, la seva presidència va començar el 1999 i va acabar el 30 de juny de 2013, però decidí acceptar una oferta del club per seguir, en principi, fins al 2016.

Pau Donés i Cirera va néixer en un petit poble de la Franja de Ponent, a l’Aragó, a Montanui l’11 d'octubre de 1966. Només hi havia 300 habitants. Però fins i tot dels poblets petits en surt gent amb ganes de fer coses que siguin reconegudes. En Pau és músic: vocalista, guitarrista i compositor en castellà del grup musical Jarabe de Palo. El músic ribagorçà, resident ara a Berlín, va començar el seu camí amb només 12 anys, edat en la qual va tenir la seva primera guitarra. Als 15 anys, amb el seu germà Marc, que tocava la bateria, forma el seu primer grup, J. & Co. Band, i més tard, Dentaduras Postizas. Compaginava d’aquesta manera concerts en locals nocturns de Barcelona amb el seu treball en una agència de publicitat. Amb els diners que treu de treballar a l’agència publicitària, adquireix el seu primer equip, format per una gravadora, un sintetitzador, una taula de mescles i una guitarra elèctrica Fender Stratocaster. Amb aquests mitjans enregistra els seus primers temes. El temps passa i forma Jarabe de Palo, grup que comença a ser conegut en la tardor de 1996. El seu primer tema, "La Flaca", es fa famós gràcies a un espot publicitari de la marca Ducados per a la campanya publicitària de caràcter Llatí, i quina va ser la sorpresa del públic quan van descobrir que darrere de la cançó hi havia un nou grup anomenat Jarabe de Palo i que era molt més que una sola cançó. L’èxit del grup neix després de la campanya de l’espot en plena primavera de 1997 i després es consolida com uns dels grup d’èxit a nivell nacional i amb una àmplia discografia. Al 2014 li detecten un càncer però ell para la gira i es posa en mans dels metges. Aconsegueixen eliminar el càncer i sempre que pot agraeix als metges i a tot l’equip sanitari el seu bon treball. És un dels artistes que ha volgut normalitzar la seva situació i ajudar a que la paraula càncer deixi de ser una paraulota terrible sinònim de mort. En el segle XXI la investigació ha fet que en molts casos no sigui així.


No solc fer servir la data de la mort per recordar a les persones. Però en el cas de Maria de Villota no puc passar per alt el somriure amb el que va marxar molt jove després d’un accident molt greu en el que va perdre la visió d’un ull. No va ser fàcil que aquella joveneta arribés a ser pilot de cotxes de carreres. Maria va començar en el món del motor el 1996, amb 16 anys, en el kàrting. Pràcticament tota la seva vida va estar influïda pel seu pare Emilio de Villota, pilot de Fórmula 1, i fins i tot pel seu germà Emilio de Villota, jr., que la va acompanyar en els seus primers passos en el món dels karts. Va debutar en la categoria de monoplaces l'any 2000, a la Fórmula Castrol, gràcies a Movistar. Després de passar dos anys en aquesta categoria va anar a competir al Campionat d'Espanya de Fórmula 3, de la mà del seu pare. Durant la temporada 2012 de Fórmula 1, María de Villota va ser provadora de l'equip rus Marussia, després d'adquirir la seva plaça en l'equip, tot i que no disposava de la superlicencia necessària per poder competir en la Fórmula 1, motiu pel qual amb Marussia només va córrer amb un cotxe a València per malaltia de Timo Glock. El 3 de juliol 2012 va patir un greu accident a l'aeròdrom de Duxford (Cambridgeshire, Regne Unit) mentre realitzava unes proves d'aerodinàmica per al seu equip. La seva vida va arribar a córrer seriós perill, però després d'una ràpida intervenció dels serveis d'urgència i diverses intervencions quirúrgiques seu estat va passar de molt greu a greu. Va morir l’octubre del 2013  per causes naturals relacionades amb l’accident, el dia que anava a presentar el seu llibre a Sevilla: “La vida es un regalo”. Va ser un exemple de superació. 

dissabte, 11 d’octubre del 2014

11 d'octubre 1963 mor Edith Piaf 2013 mor María de Villota


El dia d’avui  va acollir la mort de dues grans dones: Edith Piaf i Maria de Villota. Cadascuna en el seu camp van deixar una empremta que fa que els seus noms siguin dignes de ser recordats. 

Édith Piaf, és el nom artístic d’Édith Giovanna Gassion, tot i que se la va conèixer popularment com la Môme. Va ser una famosa cantant francesa i una icona cultural, gairebé considerada universalment com la millor cantant popular de França. Després de la Segona Guerra Mundial ella va escriure “La Vie en rose”, la seva cançó més cèlebre. A París, se li ha dedicat el Museu Édith Piaf. Va morir a Plascassier, ajuntament de Grasse, als Alps Marítims, l’11 d'octubre de 1963.

No és fàcil ser dona en un món d’homes i Maria de Villota va aconseguir que se la valorés pels seus mèrits. Era la filla de l'expilot de Fórmula 1 Emilio de Villota. El món del motor l’apassionava. Va ser  provadora de l'escuderia Marussia de Fórmula 1 i va arribar a ser des del març de 2013 era l'encarregada de la categoria de monoplaces Comissió de Pilots de la FIA, juntament amb Karun Chandhok i Nigel Mansell. Anava a presentar el proper dilluns 14 d'octubre el seu llibre “La vida es un regalo”, un testimoni commovedor ple de coratge que convida a l'optimisme malgrat l'accident que va patir el 2012 i que la va deixar a prop de la mort. Publicat per Plataforma Editorial, l'obra relata, entre altres coses, el tomb que va donar la seva vida després de l'accident que va patir en les proves aerodinàmiques amb l'equip rus a l'aeròdrom britànic de Duxford. Aquest any i mig més de vida després de l’accident el va aprofitar per fer saber a tothom que malgrat els contratemps la vida val la pena! La seva mort va commocionar el món de l’esport i en especial la F1 però el seu record com una dona forta i que encara les situacions amb enteresa ens serveix encara avui d’exemple. 

dilluns, 6 d’octubre del 2014

6 d'octubre 1866 Primer cotxe a USA 1974 Fitipaldi campió de F1 2014 Gran Premi del Japó F1


Avui el motor salta al nostre blog. Tot i que hi ha associacions que treballen per la reducció dels cotxes en el nostre segle XXI són un element indispensable. Com sempre volem donar una pinzellada de cultureta i promoure que seguiu investigant...

Tal dia com avui l’any 1866 es va construir el primer cotxe als Estats Units i això ens fa pensar en un món sense cotxes. Sabem que els primers exemplars duien un senyor caminant davant amb unes banderetes que alertaven als vianants de la seva presència. Molts ho van creure una excentricitat i una moda que s’acabaria ràpidament...

També tal dia com avui de l’any 1974 Emerson Fitipaldi es convertia en campió de la Fórmula 1. I aquest cognom s’ha convertit en sinònim de velocitat. Algú que és un “Fitipaldi” és algú que va molt de pressa amb el seu vehicle.

Però l’actualitat també salta al blog. Ahir en un atípic Gran Premi de Japó de Fórmula 1 per la pluja va tenir lloc un incident terrible. Els organitzadors van treure la bandera vermella definitivament en la volta 47, després d'un greu accident de Jules Bianchi. En aquell moment es parava la competició. El francès s'havia estavellat contra la grua que recollia el cotxe d'Adrian Sutil, accidentat uns minuts abans. El món de la Fórmula 1, tot i que saben que és un esport d’alt risc, està commocionat amb la notícia.

dijous, 25 de setembre del 2014

25 de setembre 2005 Fernando Alonso es proclama Campió de F1


L’any 2005, tal dia com avui, Fernando Alonso amb tan sols 24 anys i dos mesos es va convertir en el primer campió espanyol de Fórmula 1 i el més jove des de que l’any 1950 es va crear la competició. La bandera asturiana va fer la volta al món... els colors blau i grocs ho inundaven tot...d’Astúries, de Renault... 

Però la història comença molts anys abans. Va començar a pilotar amb 3 anys, edat a la qual va començar a conduir karts, la millor escola, segons Senna i Schumacher, per a la Fórmula 1. Ho va guanyar tot en diferents categories de karts. Va ser tricampió d'Espanya, subcampió d'Europa i campió del món en 1996. L’any 2001 comença a la Fórmula 1, el fitxa Renault però el cedeix per aquella primera temporada a Minardi. La seva primera carrera amb Renault es va saldar amb un setè lloc a Austràlia. El 22 de març de 2003 es va convertir en el pilot més jove a assolir una pole position i un podi en Fórmula 1, amb 21 anys, en el Gran Premi de Malàisia. La temporada 2004 la confirmació al 2005 el primer títol, el 2006 el segon títol mundial... des del 2010 amb els vermells de Ferrari... 

Tenim un gran pilot, molt competitiu que encara no li han fet el seu cotxe però tot i així se li ha de reconèixer el mèrit de la lluita... passarà a la història com un gran pilot. 

divendres, 3 de gener del 2014

3 de gener 1939 neix l'Agencia EFE, 1969 neix Michael Schumacher


Avui fa 75 anys va néixer l’Agència EFE, quantes vegades hem sentit que una noticia procedia d’aquesta agència? Va ser creada a Burgos com una petita agència local de notícies el 1939, enmig d'una Espanya devastada per la Guerra Civil, l'Agència EFE compleix ara 75 anys situada entre les quatre grans del món i la primera en espanyol.

En aquestes set dècades i mitja d'activitat ininterrompuda han estat diverses les generacions de periodistes d'Espanya i Amèrica Llatina les que han donat valor a EFE com a agència de notícies i han anat cedint el testimoni als més de tres mil professionals de 60 nacionalitats que actualment treballen.
I una notícia ens porta el següent personatge. Si no fos pel greu accident que va patir el 29 de desembre mentre esquiava a l'estació de Méribel, situada als Alps francesos potser no hagués estat el protagonista de l’entrada d’avui. Hi havia molts altres temes interessants, Alaska, Tolkien, els Beatles... però l’actualitat malauradament l’ha posicionat en les primeres planes dels diaris, no només esportius en els darrers dies de l’any.

Michael Schumacher va néixer el 3 de gener de 1969. Per tant avui, en el llit de l’hospital de Grenoble, fa 45 anys. És un pilot alemany que s'ha proclamat set cops campió mundial de la Fórmula 1. Guanyador de 91 grans premis, autor de 155 podis, 68 pole position i 77 voltes ràpides. L'alemany va debutar a la Formula 1 la temporada 1991 i va retirar-se de la categoria al final de la temporada 2006 tot i que a la temporada 2010 torna als circuits com a pilot de l'escuderia Mercedes GP i es va retirar definitivament al final de la temporada 2012 després d'haver participat en 19 temporades. Té una carrera esportiva espectacular.

Ha rebut nombrosos premis com el Laureus, escollit el millor esportista de l’any els anys 2002 i 2004, també va rebre la medalla d’or de l’automobilisme de la FIA i el premi Princep d’Astúries als esports l’any 2007.

Ha fet una gran fortuna però alhora en nombroses ocasions ha contribuït generosament amb diverses causes solidàries.

Amb el seu accident ha fet córrer rius de tinta i ha fet parlar des dels comentaristes esportius fins a les converses d’amics sobre els riscos que prenem, la seva necessitat, les vegades que ens posem en perill sense adonar-nos-en o voluntàriament per fer córrer l’adrenalina per les venes... també sobre els avenços de la medicina que ens fan continuar vius.... o sobre les seqüeles dels nostres actes sobre la nostra vida.... o que els diners en aquests moment s no fan la felicitat, tot i que poden ajudar a fer tot el possible per tenir el millor futur possible però no pot moure les naturals limitacions... En parlem i en parlarem...