27 de gener Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust 1932 Neix Borís Anfiyánovich 1985 Neix Eric Radford 1976 Primer concurs d'esmaixades

 

Comencem amb un record que no hauriem d’oblidar. Continuem amb un gimnasta artístic, un patinador artístic sobre gel i emb el primer concurs d’esmaixades (que coneixem amb la no traducció del castellà com  a “mates”)

Hi ha vegades que els humans no mereixem aquest nom. Avui es recorda una situació terrible. Durant la Segona Guerra Mundial Adolf Hitler va fer creure als seus seguidors que la raça ària (rossos, alts i prims, amb els ulls clars...) era una raça superior i que s’havia d’eliminar als diferents, sobre tot als jueus dels qui deia que eren la causa de tots els mals. Aquest eliminar no volia dir separar o fer fora, volia dir eliminar literalment. Des del segle XXI se’ns fa dificil entendre que el seguissin però hi havia una barreja de por a la seva força i consentiment que va emboirar la gent de la seva època.

Avui es commemora el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust. Tal dia com avui de 1945 les tropes soviètiques alliberen el camp nazi de concentració d'Auschwitz, a Polònia. L'espectacle que es troben és dantesc i supera qualsevol cosa, fins llavors, imaginable. Per a més d'un milió i mig d'éssers humans, el noranta per cent d'ells d'origen jueu. Auschwitz va ser l'última etapa d'un calvari terrible. Només sobreviuen 7.500 persones d'aquest milió i mig, 600 d'elles menors, que en el dia d'avui recuperen la seva llibertat després de sobreviure a la horripilant malson dels camps de concentració nazis, on han estat assassinats sis milions de jueus com a part de la "Solució Final" planejada pel megalòman Adolf Hitler.

El 27 de gener de 1932 va neixer Borís Anfiyánovich Shajlín. Va ser un gimnasta artístic soviètic que va guanyar 14 medalles als Jocs Olímpics, de les quals 8 van ser d'or. A més va ser campió del Món en sis ocasions i d'Europa en sis més. Gimnàstica artística i Unió Soviètica van ser sinònims d'èxit durant dècades i, abans de l'arribada d'Andriànov, la gran figura va ser Boris Shakhlin. Era conegut com “La màscara de ferro” pel seu aspecte poc expressiu i la seva imponent figura i va dominar la gimnàstica masculina durant anys per a un total de 13 medalles. A Melbourne 1956 es va estrenar amb dos ors, a Roma 1960 va sumar quatre medalles d’or, a més de dues plates i un bronze, i va tancar el seu palmarès a Tòquio 1964, amb un or, dues plates i un bronze.

El 27 de gener de 1985 va neixer a Winnipeg l'Eric Radford. És un esportista canadenc que competeix en patinatge artístic, en la modalitat de parelles. Va participar en tres Jocs Olímpics d'Hivern, obtenint tres medalles, plata a Sochi 2014, a la prova d'equip, i dos a Pyeongchang 2018, or per equip i bronze a la prova de parelles (juntament amb Meagan Duhamel), i el quart lloc a Pequín 2022 (equip). Va guanyar cinc medalles al Campionat Mundial de Patinatge Artístic sobre Gel entre els anys 2013 i 2022. 

El 27 de gener de 1976 a Denver, als Estats Units se celebra el primer concurs d’esmaixades de la història organitzat per l'extinta American Basketball Association. L'American Basketball Asociation (ABA) va ser una lliga de bàsquet creada el 1967 en directa competència amb la NBA als Estats Units que va durar nou temporades. Per ella van passar grans figures del bàsquet nord-americà fins a la seva dissolució el 1976 (4 dels equips van ser absorbits per la NBA).

9 de desembre 1994 Neix Francisco Garrigós 2005 Neix Aroa Cartes 2013 S'estrena "Las Niñas del Oro de Atlanta"

 

Avui parlarem de tres esports partint dels seus protagonistes: judo, gimnàstica artística i futbol femení.

El 9 de desembre de 1994 neix a Móstoles en Francisco Garrigós Rosa. És un esportista madrileny que competeix en judo, campió mundial l'any 2023 i tricampió d'Europa (2021, 2022 i 2024). Va guanyar dues medalles en el Campionat Mundial de Judo, bronze el 2021 i or el 2023, i set medalles en el Campionat Europeu de Judo entre els anys 2017 i 2024. En els Jocs Europeus de Minsk 2019 va obtenir una medalla de plata en la categoria de –60 kg. Ha participat en tres Jocs Olímpics d'Estiu. La seva primera medalla olímpica és una medalla de bronze als Jocs Olímpics de París 2024, en la categoria de –60 kg, aquesta medalla va ser la primera medalla espanyola a uns Jocs Olímpics d'Estiu en judo des que ho va aconseguir Isabel Fernández a Sydney 2000. A Rio de Janeiro 2016 va ser 17è i a Tòquio 2020 va ser 9è. Va estudiar el grau en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport a la universitat privada de Madrid Alfonso X el Sabio, que manté un acord amb la Reial Federació Espanyola de Judo (RFEJ) per donar suport als esportistes federats que estudiïn a la universitat. 

El 9 de desembre de 2005 va néixer a Badalona l’Aroa Cartes. Va començar a jugar a futbol al col·legi, i quan feia el salt al futbol federat ja ho feia al CE Seagull, el club de la seva vida, amb qui ha completat tota l’escala formativa. Un pas per l’entitat badalonina tancada aquest últim curs 2023/2024 en què ha jugat al Juvenil A. I arriba com a portera al Martinenc, al femení amateur. Li hem vist per moltes parades, està ben atenta sota els pals i des de la grada se sent: “Molt bé, Aroa, molt bé!”

Un grup excepcional de gimnastes van assolir el major èxit de la seva carrera esportiva al convertir-se en campiones olímpiques en la modalitat de conjunts en els Jocs Olímpics d'Atlanta, eren Marta Baldó, Estela Giménez, Lorena Guréndez, Tania Lamarca, Núria Cabanillas i Estíbaliz Martínez. La cerimònia de lliurament de medalles d'aquesta competició, va ser el minut més vist d'Atlanta 1996 a Televisió Espanyola. Després de la seva arribada a Espanya, el conjunt va ser batejat per alguns mitjans amb el sobrenom de Las Niñas de Oro (Les Nenes d'Or). L'agost de 2006, el grup de la selecció nacional de 1996, va acudir a un retrobament que va tenir lloc a Àvila durant tres dies amb motiu del 10è aniversari de la consecució de la medalla d'or a Atlanta 1996. Aquesta trobada la va organitzar Carlos Beltrán amb la seva productora, Klifas dreams, amb l'objectiu de gravar un documental en què elles mateixes expliquessin la seva història, encara que no es va estrenar fins a anys més tard sota el títol “Las Niñas de Oro”. El 30 de novembre de 2006, les sis campiones olímpiques a Atlanta van assistir a la Gala Anual de la Reial Federació Espanyola de Gimnàstica, celebrada a Madrid, en la qual van ser homenatjades. El 9 de desembre de 2013 es va estrenar el primer episodi de “Las Niñas del Oro de Alanta”. Al desembre de 2013 es va estrenar a YouTube el documental Las Niñas de Oro, enregistrat durant el retrobament de les set excomponents del conjunt el 2006. Dirigit per Carlos Beltrán i de 54 minuts de durada. El documental narra, a través d'entrevistes a les pròpies gimnastes, l'abans, el durant i el després de la medalla d'or d'Atlanta.

  

22 de novembre Santa Cecília 1956 comencen els Jocs Olímpics de Melbourne 1985 Neix Oscar Pistorius

 

Avui es celebra Santa Cecília, patrona dels Músics i de la Música. Avui felicitarem a les noies que porten aquest nom, i a tots els que composen, interpreten, estudien o gaudeixen de la Música en qualsevol dels seus formats. Molts esportistes entrenen amb música o la fan servir per relaxar-se o concentrar-se.

El dia d’avui, coincideix amb l’inici, el 22 de novembre de 1956, dels Jocs Olímpics de Melbourne. Els Jocs Olímpics d'Estiu 1956, oficialment anomenats Jocs Olímpics de la XVI Olimpíada, que es van celebrar a la ciutat de Melbourne (Austràlia) entre els dies 22 de novembre i  8 de desembre de 1956.

En aquests Jocs hi van participar 3.314 esportistes (2.938 homes i 376 dones) de 72 comitès nacionals competint en 17 esports i 145 especialitats.

La competició eqüestre no es portà a terme en aquell país a causa de les regles de quarantena, traslladant-se a Estocolm (Suècia). Els actes desenvolupats en aquella ciutat foren inaugurats per Gustau VI Adolf de Suècia i es realitzaren entre els dies 11 i 17 de juny de 1956.

Va ser la primera ocasió que els Jocs Olímpics es van disputar a l'hemisferi sud i la segona on dues proves d'uns mateixos Jocs es disputaren en països diferents (en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1920 realitzats a la ciutat belga d'Anvers una prova de vela es realitzà en aigües neerlandeses per les males condicions de l'aigua).

En gimnàstica artística femenina va tenir un nom propi: Larissa Latínina. Va arribar a guanyar  18 medalles olímpiques representant la Unió Soviètica. Va debutar en el 1956, amb 21 anys, en els Jocs Olímpics de Melbourne. En la prova de salt de poltre, va tenir una dura competència per obtenir l’or. Va quedar primera en la general, segona en les barres asimètriques y en l’exercici de terra i la quarta en la barra d'equilibri. També va liderar la victòria de la Unió Soviètica en la prova per equips. Considerada una de les millors gimnastes de tots els temps, dominà aquest esport entre les dècades del 1950 i del 1960 i ostentà el rècord de medalles olímpiques aconseguides per una persona durant 48 anys, fins a ser superat per l'americà Michael Phelps el 31 de juliol de 2012, així mateix és l'única dona en haver aconseguit guanyar nou medalles d'or en uns Jocs Olímpics. Els seus ors van ser espectaculars: quatre medalles d’or als Jocs Olímpics de Melbourne 1956 (per equips, general i salt de poltre i exercici de terra), tres ors als Jocs Olímpics de Roma 1960 (per equips, general i exercici de terra) i dos ors als Jocs Olímpics de Tokio 1964 (per equips i exercici de terra).

Els humans som capaços del millor i del pitjor. Avui és l’aniversari d’un home: exatleta paralímpic i assassí convicte sudafricà. El 22 de novembre de 1986 va néixer a Sandton, Johannesburg, l’Oscar Leonard Carl Pistorius, més conegut com Oscar Pistorius. Va obtenir les marques mundials en les proves de 100, 200 y 400 metres llisos per atletes que han patit una doble amputació (als onze mesos, li van amputar les cames, per no tenir peroné).​ Per correr utilitza prótesis transtibials construides en fibra de carboni. Encara que aquestes cames artificials li permetin a Pistorius competir, el seu us ha generat protestes perquè li donen una ventatja injusta envers altres corredors.  Va registrar 46,34 segons en 400 metres, o la màxima velocitats en els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004. Oscar Pistorius va ser condemnat a 15 anys de presó per assassinar la seva xicota en la matinada del 14 de febrer de 2013 a la seva casa de Pretoria (capital administrativa de Sudàfrica), disparant-li quatre vegades a través de la porta  tancada del bany.

30 de setembre Dia de la Traducció 2011 Patri Psicòloga entra a Youtube 1989 Neix Joel González 1994 Neix Alia Fargatovna Mustafina 1997 Neix Max Vertappen

 

Avui recordem el Dia de la Traducció, i parlarem d’un munt de gent que coincideixen en aquest final de setembre: una psicòloga esportiva molt present a les xarxes socials (la primera en el nostre blog), d’un esportista de taekwondo, d’un corredor de Fòrmula 1 i d’una gimnasta artística..

Hi ha sectors en els quals la traducció hi està molt present i un d’ells és el món de l’esport. En un món global en el qual entrenadors i jugadors canvien d’estat sense tenir temps de dominar la llengua la traducció  apareix com essencial. Avui, Dia de la Traducció, agraïm a tots els qui ens fan arribar les informacions que no podríem entendre amb la nostra llengua.

El 30 de setembre del 2011 la Patri Psicóloga va posar en marxa el seu canal de You Tube. És psicòloga, escriptora, conferenciant, actriu i divulgadora en diferents mitjans de comunicació. És una psicòloga esportiva d’Alt Rendiment, Màster en Psicologia Clinica i de la Salut  amb un  doctorat en el Departament de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic de la Universitat de Granada. Va ser psicòloga del Real Betis Balompié i abans del RCD Mallorca.

El 30 de setembre de 1989 va néixer en Joel González Bonilla a Figueres. És un esportista català de taekwondo, campió olímpic, doble campió mundial i número 1 del rànquing, que competeix a la categoria de menys de 58 kg. Realitzà la seva preparació esportiva al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès.Malgrat haver nascut a Figueres, González és veí de Vilafant, on el seu pare té un gimnàs on ell va començar a practicar el taekwondo. És el vigent campió olímpic, mundial i europeu de la seva categoria, i ha guanyat els dos últims campionats del món de taekwondo (2009 i 2011) i els dos últims campionats europeus (2010 i 2012). Als Jocs Olímpics de Londres 2012 va aconseguir la primera medalla d'or per al taekwondo català i espanyol. El 30 de setembre de 2016 varen batejar el poliesportiu de Vilafant amb el seu nom, en honor seu .

El 30 de setembre de 1994  va néixer a Yegórievsk, a prop de Moscú l’Alia Fargatovna Mustafina. És una gimnasta artística russa, campiona olímpica, mundial i europea. El seu pare, Farhat Mustafin, va ser medallista de bronze en lluita grecoromana en els Mont-real 76, mentre que la seva mare, Ielena Mustafina, és professora de física. La seva germana petita, Nailia, també és gimnasta, i va formar part de l'equip Nacional júnior rus.  Una família d’esportistes olímpics.

El 30 de setembre de 1997 va néixer en Max Verstappen a Hasselt. És un pilot d'automobilisme neerlandès i belga. Nascut a Bèlgica, de pare neerlandès i mare belga, per a competir fa servir la nacionalitat del seu pare Jos, que també fou pilot. Competeix per l'equip Red Bull Racing a la Fórmula 1. Va ser el pilot més jove a liderar una volta durant un Gran Premi de Fórmula 1, el guanyador més jove d'un Gran Premi (18 anys, 7 mesos i 15 dies en el Gran Premi d'Espanya 2016), el pilot més jove a aconseguir un podi, el més jove a aconseguir el rècord de volta al Gran Premi de Brasil 2016, el pilot més jove a aconseguir el rècord de volta en una sessió, aquesta va ser en la tercera pràctica lliure en l'autòdrom Hermanos Rodríguez (Mèxic) el 28 d'octubre de 2017, i el pilot més jove a competir en la història d'aquesta categoria, ja que va fer el seu debut amb 17 anys i 166 dies en el Gran Premi d'Austràlia de 2015 per la Scuderia Toro Rosso, com així també el primer pilot de nacionalitat neerlandesa a pujar al primer lloc del podi de F1. El 2021, 2022 i 2023 es va proclamar campió del món.

17 de setembre 1995 Neix Guerschon Yabusele (Dreux) 1988 Inauguració dels Jocs Olímpics de Seül 1991 Neix Sanne Wevers

 

Avui parlem dels Jocs Olímpics de Seül, a Corea del Sud el 1988, d’un jugador de basquet francès i d’una gimnasta artística neerlandesa.

El 17 de desembre de 1995 va néixer Guerschon Yabusele (Dreux). És un jugador de basquet francès que pertany a la plantilla dels Philadelphia 76ers de la NBA. Amb 2.03 metres d'alçada, juga en la posició d'ala-pivot. Va començar en el bàsquet en professional fitxant pel Chorale Roanne Basket en la Pro A, la primera divisió francesa, on va jugar 8 partits, fent una mitjana de 1,5 punts per partit. A l'any següent l'equip va descendir a la Pro B, i en la nova categoria ja va jugar la temporada completa, fent una mitjana de 8,6 punts i 4,5 rebots per partit.2 En 2015 va fitxar per tres temporades amb el Rouen Métrople Basket.3 En el seu primer any en l'equip, de nou en la Pro A, va fer una mitjana de 11,5 punts i 6,9 rebots per partit. Ha jugat a la Xina i a la NBA. A l'estiu de 2021, va ser part de la selecció absoluta francesa que va participar en els Jocs Olímpics de Tòquio 2020, que va guanyar la medalla de plata. Al setembre de 2022 va disputar amb el combinat absolut francès l'Eurobasket 2022, on van guanyar la plata, en perdre la final davant Espanya. Durant agost i setembre de 2023 va ser integrant de la selecció de França que va participar en el Mundial de 2023 celebrat a Àsia, i que va finalitzar en divuitè lloc. Entre juliol i agost de 2024 va ser part de la selecció absoluta de França, que va disputar els Jocs Olímpics de París, i que va guanyar la plata, després de perdre la final davant els Estats Units.

El 17 de setembre de 1988 va tenir lloc la inauguració dels oficialment anomenats Jocs de la XXIV Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Seül (Corea del Sud) entre el 17 de setembre i el 2 d'octubre de 1988. Hi van participar 8.465 atletes (6.279 homes i 2.186 dones) de 159 comitès nacionals, que competiren en 29 esports i 237 especialitats. Aquests van ser els segons Jocs Olímpics d'Estiu realitzats al continent asiàtic després dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1964 celebrats a Tòquio (Japó). Per a la realització dels Jocs el Comitè Organitzador comptà amb l'ajuda de 27.221 voluntaris. Així mateix 11.331 periodistes van cobrir la informació esportiva dels Jocs, dels quals 4.978 foren de premsa escrita i 6.353 de radiodifusió. Les instal·lacions olímpiques varen incloure el Complex esportiu de Seül d'un milió de metres quadrats que integrava l'Estadi Olímpic, els pavellons de bàsquet i boxa i les instal·lacions d'hípica i beisbol. L'altre gran seu fou el Parc Olímpic que va incloure la piscina olímpica, el gimnàs, el velòdrom i els pavellons per esgrima i halterofília.

Algunes curiositats dels Jocs de Seül:

Durant la cerimònia d'inauguració es presentaren grups de ballarines de tots els països on varen ocórrer els Jocs Olímpics.

Durant la cerimònia de clausura, dones coreanes entregaren espelmes a les dones espanyoles per simbolitzar el canvi de seu de l'Olimpíada. La següent seu va ser Barcelona.

La cançó oficial dels Jocs fou "Hand in hand" del grup Koreana.

La mascota Hodori representava un llegendari tigre de les tradicions coreanes.

Les proves anti-dopatge van ser l'estrella en aquests jocs amb la desqualificació de set atletes, entre els quals destaca Ben Johnson després de batre el rècord del món en la final de 100 metres llisos.

En atletisme la gran estrella fou la nord-americana Florence Griffith-Joyner, aconseguint la victòria en els 100, 200 i el relleu 4x100. Famosa també per les seves ungles...

Per la seva banda Carl Lewis aconseguí la victòria al salt de llargada i, després de la desqualificació de Ben Johnson, en els 100 metres llisos, així com una plata en els 200 metres.

Per la seva banda els atletes de Kenya aconseguiren la victòria en els 800, 1.500 m, 5.000 i 3.000 m obstacles.

El soviètic Sergei Bubka aconseguí establir el rècord del món amb el salt amb perxa i la nord-americana Jackie Joyner en salt de llargada i heptatló.

El tennis retornà a la competició olímpica dins del programa oficial dels jocs després de la seva absència des de l'any 1924 (en les edicions de 1968 i 1984 fou considerat esport de demostració). S'introduí el tennis taula a la competició oficial per primera vegada, i el bàdminton, beisbol i taekwondo es convertiren en esports de demostració. Així mateix es realitzà una prova de demostració de judo en categoria femenina i una competició de bitlles.

La gimnàstica femenina va viure el duel entre la soviètica Ielena Xuixunova i la romanesa Daniela Silivas, aconseguint cada una d'elles set notes amb una puntuació de 10. La soviètica va aconseguir guanyar la final individual mentre que Silivas aconseguí tres ors en les finals per aparells. Entre les dues obtindrien 10 medalles. En categoria masculina el domini fou per Vladimir Artemov, que aconseguí quatre medalles d'or.

En halterofília el turc Naim Suleymanoglu assolí batre en una mateixa nit 6 rècords munidals i 9 d'olímpics.

En natació el nord-americà Matt Biondi fou el gran vencedor, adjudicant-se set medalles: cinc d'or, una de plata i una altra de bronze. Per la seva banda l'alemanya oriental Kristin Otto aconseguí sis medalles d'or, sent la primera nedadora a aconseguir aquest rècord.

En futbol la Unió Soviètica donà la sorpresa al vèncer a la final al Brasil. En voleibol femení la Unió Soviètica donà la sorpresa en vèncer a la final al Perú, després que l'equip peruà guanyava 2-0 i 12 a 6 en el tercer set. Així mateix destacà l'eliminació de la selecció nord-americana de bàsquet a semifinals a mans de la Unió Soviètica.L'esgrimista sueca Kerstin Palm es convertí en la primera dona en participà en set Jocs consecutius, i per primera vegada a la història en hípica totes les proves foren guanyades per dones.

 

El 17 de setembre de 1991 va néixer Sanne Wevers a Ljouwert, als Paisos Baixos. És una gimnasta artística neerlandesa que competeix internacionalment com a sènior des del 2007, principalment com a especialista en barra d'equilibri i barres asimètriques. Wevers és la campiona olímpica del 2016 i d'Europa del 2018 en barra d'equilibri i va ser la primera gimnasta holandesa femenina a convertir-se en campiona olímpica individual. També és la medalla de plata mundial del 2015 en barra d'equilibri i la medalla de bronze europea del 2015 en barres asimètriques.