4 de desembre Santa Bàrbara 1956 Hanni Wenzel 1960 Neix Glynis Nunn 1963 Neix Serguei Bubka 1982 Neix Ho-Pin Tung

 

Avui és Santa Bàrbara. Hi ha una dita que explica que hi ha gent que només se’n recorda de Santa Bàrbara quan trona. I és que és la patrona dels miners i artillers, i que protegeix de les tormentes (dels llamps i trons). Felicitem a les noies que porten aquest nom.

Bàrbara és una santa i màrtir venerada a tota la cristiandat. No hi ha però, cap prova històrica de la seva existència real ni consta als escrits martirològics més antics, ni tan sols al primer de sant Jeroni d'Estridó. Possiblement es tracti d'una santa llegendària, la veneració a la qual es difongué a partir del segle vii. A causa d'aquests dubtes, va ser eliminada del Calendari dels sants de l'Església Catòlica Romana el 1969, permetent-ne el culte en els llocs on és tradicional. És una santa molt popular, associada a alguns treballs com els miners i artillers, i invocada contra els llamps i la mort sobtada i violenta.

El 4 de desembre de 1956 a Straubing, Alemanya Occidental, va neixer Hanni Wenzel, esquiadora alpina que destacà a la dècada del 1970 i 1980. Destacà a nivell internacional l'any 1974 en el Campionat del Món d'esquí alpí realitzat a Saint Moritz, on aconseguí la medalla d'or en la prova d'eslàlom i la medalla de plata en la prova de combinada alpina. En els Jocs Olímpics d'Hivern de 1976 realitzats a Innsbruck (Àustria) aconseguí guanyar la medalla olímpica pel seu país en aconseguí finalitzar tercera en la prova d'eslàlom, a més de finalitzar onzena en la prova de descens i vintena en la d'eslàlom gegant.

El 4 de desembre de 1960 va néixer la Glynis Nunn. És una atleta retirada d'Austràlia especialista en heptatló. Nasqué amb el nom Glynis Leanne Saunders, adoptant el seu nom de casada després de contraure matrimoni amb el decatleta Chris Nunn. Començà practicant pentatló, abans que aquesta prova fos substituïda per l'heptatló el 1981. Fou medalla d'or en la primera edició dels Jocs Olímpics on l'heptatló femení fou inclòs en el programa de la competició. També guanyà la medalla d'or als Jocs de la Commonwealth de 1982 i setena al Campionat del Món de 1983. Als Jocs de Los Angeles, a més de la medalla d'or en heptatló, es classificà cinquena en la prova de 100 metres tanques, on també era especialista i setena al salt de llargada. Després dels Jocs abandonà l'heptatló i es concentrà a les tanques, essent bronze als Jocs de la Commonwealth de 1986. Deixà la competició el 1990.

El 4 de diciembre de 1963 neix Serguéi Nazárovich Bubka a Lugansk (URSS). És un ex-atleta ucraïnès de salt amb perxa, campió olímpic en 1988 i campió mundial en 1983, 1987, 1991, 1993, 1995 i 1997 amb 35 plusmarques en el seu haver (17 a l'aire lliure i 18 en pista coberta). En els seus anys de carrera va portar la plusmarca mundial de l'especialitat de 5,83 m a 6,15 m. Al principi de la seva carrera va compartir honors amb el francès Thierry Vigneron, alternant entre els dos la marca mundial, arribant a batre'l tots dos el mateix dia (el 26 de maig de 1984). Va ser posseïdor del rècord mundial de 6,15 metres, establert en pista coberta el 21 de febrer de 1993 a Donetsk (Ucraïna) durant gairebé 21 anys, fins que el francès Renaud Lavillenie va superar per un centímetre la marca en la mateixa reunió i en el mateix estadi, deixant el rècord del món en 6,16 metres. El 31 de juliol de 1994 va saltar 6,14 m en Sestriere (Itàlia), cosa que va significar el millor salt de la història a l'aire lliure. Posteriorment ha estat superat en diverses ocasions per Armand Duplantis, l'última en els Jocs Olímpics de París 2024 amb una altura de 6,25 m. Es va retirar de les competicions en 1997 a causa de múltiples lesions en el taló. Després de la seva retirada ha seguit carrera com a dirigent esportiu, representant d'atletes davant el Comitè Olímpic Internacional i parlamentari al seu país natal. Va rebre el Premi Príncep d'Astúries dels Esports en 1991 i va ser portador, en 2004, de la flama olímpica d'Atenes 2004 quan aquesta va passar per Ucraïna. A l'agost de 2015, Bubka es va presentar a les eleccions a la presidència de la IAAF on li va vèncer el també exatleta Sebastian Coe que va rebre 115 vots, mentre que Bubka va rebre 92 vots, de les 207 delegacions que van votar.

El 4 de desembre de 1982 neix Ho-Pin Tung —董荷斌; pinyin: Dǒng Hébīn— a Velp, Rheden, als Països Baixos. És un pilot d'automobilisme xino-neerlandès. Debuta en el kàrting el 1997 on es va mantenir fins a 2000, un any després ingressa a la Fórmula Ford neerlandesa i de Benelux fins al 2002.

4 de desembre Santa Bárbara 2013 Mor Joana Raspall, poetessa i bibliotecària

 

Avui dues protagonistes: Santa Bárbara i Joana Raspall.

Santa Bàrbara és una santa i màrtir venerada a tota la cristiandat. No hi ha però, cap prova històrica de la seva existència real, ni consta als escrits martirològics més antics, ni tan sols al primer de sant Jeroni d'Estridó. Possiblement es tracti d'una santa llegendària, la veneració a la qual es difongué a partir del segle VII. A causa d'aquests dubtes, va ser eliminada del Calendari dels sants de l'Església Catòlica Romana en 1969, permetent-ne el culte en els llocs on és tradicional. És molt venerada també en l’església ortodoxa. És una santa molt popular, associada a alguns treballs com els miners i artillers, i invocada contra els llamps i la mort sobtada i violenta.

Hi ha una dita que diu que “només ens enrecordem de Santa Bárbara quan trona”.Us presentem algunes dites que signifiquen el mateix:

A port arribat, bot oblidat.

A port arribat, vot oblidat.

Acabats els trons, adéu Santa Bàrbara.

Hom no pensa en santa Bàrbara sinó quan trona.

No recordar-se de santa Bàrbara fins que trona.

No se'n recorda de santa Bàrbara sinó quan trona.

Només es recorda de santa Bàrbara quan trona.

Trobem equivalents en diferents llengües, en francès, castellà o anglès...

Danger passé, saint oublié.

El peligro pasado, el voto olvidado.

Nadie se acuerda de santa Bárbara hasta que truena.

Rogar al santo hasta pasar el tranco.

The danger past God is forgotten.

Aquesta dita significa que generalment no acudim a Déu o a la benevolència dels homes fins que ens trobem en perill. També ens recorda que sol passar que ens oblidem de les promeses que per tal d’obtenir ajuda hem fet quan ens trobàvem en una situació difícil.

Joana Raspall i Juanola va morir a Sant Feliu de Llobregat el 4 de desembre de 2013. Va ser una escriptora, lexicòloga i bibliotecària catalana. Tot i que és coneguda per l'obra poètica infantil, escrigué també per a adults i dins la seva obra hi ha teatre, contes i novel·les. Rebé la Medalla d'or de la Ciutat de Sant Feliu de Llobregat el 1993, la Creu de Sant Jordi el 2006 i la Medalla al treball President Macià el 2010. El 2013, Sant Feliu de Llobregat i la Generalitat de Catalunya van declarar l'Any de Joana Raspall i van celebrar el seu centenari en vida. Va rebre molts reconeixements per la seva obra: Se li posà el seu nom a un carrer de Sant Feliu de Llobregat (2008), una placeta a Gelida (2013) i a Sant Cugat (2018) i  una avinguda a Lleida. La Biblioteca de Sant Antoni de Vilamajor, porta el seu nom per votació popular. El 2010 rebé la Medalla al treball President Macià. El 26 de juliol de 2012, l'ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i la Generalitat de Catalunya declararen el 2013 Any de Joana Raspall, per commemorar-ne el centenari del naixement. En el 2013 se celebrà el seu centenari en vida, promocionat per l'Eixam d'amics de la Joana Raspall i secundat per la Generalitat i l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

4 de desembre Santa Bàrbara Segon diumenge d'Advent

 

Santa Bàrbara és una santa i màrtir venerada a tota la cristiandat. No hi ha però, cap prova històrica de la seva existència real, ni consta als escrits martirològics més antics, ni tan sols al primer de sant Jeroni d'Estridó. Possiblement es tracti d'una santa llegendària, la veneració a la qual es difongué a partir del segle VII. A causa d'aquests dubtes, va ser eliminada del Calendari dels sants de l'Església Catòlica Romana en 1969, permetent-ne el culte en els llocs on és tradicional. És molt venerada també en l’església ortodoxa. És una santa molt popular, associada a alguns treballs com els miners i artillers, i invocada contra els llamps i la mort sobtada i violenta.

 

Hi ha una dita que diu que “només ens enrecordem de Santa Bárbara quan trona”.

 

Us presentem algunes dites que signifiquen el mateix:

A port arribat, bot oblidat.

A port arribat, vot oblidat.

Acabats els trons, adéu Santa Bàrbara.

Hom no pensa en santa Bàrbara sinó quan trona.

No recordar-se de santa Bàrbara fins que trona.

No se'n recorda de santa Bàrbara sinó quan trona.

Només es recorda de santa Bàrbara quan trona.

 

Trobem equivalents en diferents llengües, en francès, castellà o anglès...

Danger passé, saint oublié.

El peligro pasado, el voto olvidado.

Nadie se acuerda de santa Bárbara hasta que truena.

Rogar al santo hasta pasar el tranco.

The danger past God is forgotten.

Aquesta dita significa que generalment no acudim a Déu o a la benevolència dels homes fins que ens trobem en perill. També ens recorda que sol passar que ens oblidem de les promeses que per tal d’obtenir ajuda hem fet quan ens trobàvem en una situació difícil.

Aquest any aquesta festivitat coincideix amb el segon diumenge d'Advent. Avui encnem el segon ciri o espelma de la corona d'Advent. És un calendari visual que ens va recordant que el  

5 de febrer Santa Àgueda / Santa Àgata 1852 obre l'Hermitge

Tal dia com avui de l’any 1852 es va obrir al públic el Museu Estatal de l’Ermitage de Sant Petersburg, la segona ciutat de Rússia després de Moscou amb més de cinc milions d’habitants. El Museu situat al centre la ciutat, a la riba del Neva, és el museu més gran del món en nombre d'objectes (més de 60 000 peces s'exhibeixen en gairebé 1.000 sales, mentre que prop de 3 milions d'articles es mantenen en reserva). El Museu, al costat de moltes peces de l'antiguitat, presenta una col·lecció d'obres d'art europeu de l'època clàssica que es troba entre els millors del món. Entre les obres exposades s’inclouen pintures de mestres holandesos i francesos, com Rembrandt, Rubens, Matisse i Paul Gauguin. També hi ha dues pintures a l’oli de Leonardo da Vinci i trenta-un quadres de Pablo Picasso. El museu té una plantilla de 2500 persones i utilitza l'ajut de molts alumnes gestionats pels voluntaris de Serveis del Museu Ermitage. Els edificis que alberguen el Museu Hermitage han estat declarats, com d'altres al centre de Sant Petersburg, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Santa Àgata de Sicília o Àgueda fou una jove, morta a Catània com a màrtir durant els primers temps del cristianisme. És venerada com a santa a tota la cristiandat, i es celebra la seva festivitat el dia 5 de febrer. És una de les set dones, fora de la Mare de Déu, commemorades pel nom al cannon de l’església catòlica.

Santa Àgata és la patrona de les dones. La festivitat s'ha celebrat per tota Espanya: Salamanca, Zamora, País Basc, Saragossa, Jaén, Mallorca... És particularment vistosa, dins de Catalunya, a pobles lleidatans (Seròs, la Granja d’Escarp, Juncosa, Sunyer, Aitona i Sudanell, entre d’altres): on les dones es desentenien de les feines casolanes, que eren assumides pels seus marits; avui es celebren balls, actes solemnes en honor a la santa i àpats col.lectius, i en les festes són les dones les que manen.

A la Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat la santa és coneguda com a Agda i la festa de les dones és viva a diverses localitats amb l'element comú que les dones manen al poble i els homes es queden a casa o les han de servir durant tot el dia. També es troben governs de dones (amb presa de possessió de l’alcaldessa i regidores), àpats servits pels homes del poble, balls femenins, homenatges a les dones més grans de la població, teatre, processons, campionats de cartes, etc.

També era tradició que les dones es posessin alfàbrega als pits i entre els cabells, perquè aquesta planta, diuen, crida l’amor i atreu els casadors. Segons el refrany, "Per Santa Àgueda planta l’alfàbrega; dama espavilada, ja la té sembrada; dama garrida, ja la té sortida, i la galana, trasplantada".

3 de febrer Sant Blai

Avui és Sant Blai, San Blas en castellà i amb aquest sant tornem al refranyer i a la natura. "Por San Blas la cigüeña verás, y si no la vieres: año de nieves". Normalment aquestes majestuoses aus migratòries tornen a Espanya per criar des d'Àfrica al febrer o març, anunciant que s'aproximen el bon temps, el sol i la calor. Encara que si l'hivern és fred ("any de neus"), aquest retorn es retarda. No obstant això, en les últimes dècades aquest refrany ha perdut vigència ja que aquesta espècie en molts casos ja no emigra en trobar a la península Ibèrica abundant menjar en els abocadors i aigua en els regadius, segons destaquen ornitòlegs de SEO / Bird Life. A més, la població de cigonyes, amb més de 30.000 parelles segons l'últim cens realitzat en 2004 augmenta a Espanya cada any.

Abans era un fet que les cigonyes desapareixien d'Espanya a l'hivern. Marxaven en massa a l'Àfrica i aquí no les veiem fins a aquestes dates. Però les coses han canviat. Avui en dia són grans els contingents d'aquestes aus que no realitzen aquest fantàstic viatge al sud. La cosa sembla que va començar amb força des dels anys 80, encara que ja des d'abans es veia que hi havia cada vegada més cigonyes que es quedaven al sud d'Espanya durant l'estació freda. A mitjans dels 90 ja es quedaven a Espanya, potser, unes 7.500. I el 2004 eren unes 30.000.

Aquestes aus, que solen unir-se de per vida, tindran el seu zel cap al març. Els de 3 a 5 pollets que solen tenir naixeran cap a maig-juny. I, com diu un altre refrany, "per Sant Joan les cigonyes a volar". Les joves cigonyes s'incorporaran a una població que sembla haver crescut en les últimes dècades.

Però qui són les persones que estudien els ocells? Els ornitòlegs. Abans s’anellaven els ocells (posar una anella metàl·lica a la pota amb un codi únic) i es documentava. Avui les coses s'han modernitzat molt. Fins i tot hi ha algunes cigonyes que són seguides per satèl·lit i podem veure en quin punt del seu viatge de retorn es troben en temps real. Ara es pot saber a més quines rutes escullen, en quins llocs concrets s'aturen durant els viatges, quins moviments fan durant l'hivern a la sabana del continent negre ... Tot gràcies a les últimes tecnologies en sistemes de geo-localització i seguiment remot. I a més no està tancat a especialistes sino que podem consultar a través del programa Migra de SEO/Birdlife i seguir aquests viatges a través de la web (www.migraciondeaves.org). És molt interessant!!!!

2 de febrer Festa de la Candelera

Avui és celebra la Festa de la Candelera. La tradició diu que avui és el dia de treure el pessebre (els guarniments de Nadal ja es van treure després de Reis).  Com que la nostra societat treu la decoració de Nadal per posar les rebaixes en aquestes darreres setmanes hem trobat tot de gent que preguntava... encara tens el pessebre posat? Ja el guardes per l’any vinent? No! Segueixo la tradició i el trauré el dia de la Candelera.

Però, què es celebra per la Candelera? La Candelera és una festa religiosa que es fa quaranta dies després de Nadal i commemora la presentació de Jesús al temple de Jerusalem. En la tradició jueva, les mares havien d’esperar-se quaranta dies després del part per purificar-se, i fins aleshores no podien presentar el nadó davant les autoritats religioses. Aquest ritual es materialitzava amb una ofrena i la benedicció d’espelmes de cera. És una de les festes més antigues entre totes les que té dedicades la Mare de Déu durant l’any: la va introduir el papa Gelasi I l’any 496.

Però, com passa molt sovint en el calendari festiu, aquesta festa religiosa té un rerefons anterior, pagà. Hi ha qui creu que podria ser hereva d’antics costums romans que es feien durant les Parentalia, en què hi havia processons amb espelmes. Però sembla que el sentit de la festa era totalment diferent: servia per a retre una espècie de culte a les ànimes dels difunts.

La Candelera, al bell mig de l’hivern, és festa grossa en moltes poblacions agrícoles. La Fira de la Candelera té molta nomenada en contrades com Molins de Rei, la Pobla de Claramunt, Calafell o l’Ametlla de Mar.

Hi ha refranys que tenen a la Candelera com a protagonista i es refereixen al temps meteorològic... “Si la Candelera plora el fred és fora, si la Candelera riu el fred és viu”. Ens explica que si plou el dia de la Candelera comença una època de bonança i, si fa sol, el fred s’allarga però... no ens enganyem estem al febrer i “tant si plora com si riu, el fred és viu”.

El 2 de febrer en moltes poblacions dels Estats Units es celebra el dia de la Marmota. Aquesta festa, molt popularitzada gràcies a un film protagonitzat per Bill Murray, consisteix a endevinar la fi de l’hivern pels moviments de l’animal: si la marmota no es veu l’ombra perquè fa un dia núvol, deixarà el cau i, doncs, la primavera s’acosta. Però si el dia és assolellat i es veu l’ombra tornarà al cau, cosa que significa que l’hivern durarà sis setmanes més. És un costum folklòric d’origen força incert que seguien molts grangers dels Estats Units i del Canadà i que en alguns indrets s’ha acabat convertint en una gran festa.

Avui és l’aniversari de la Shakira i del Gerard Piqué que són pares del Sasha (diminutiu d’Alexandre en rus) i en Milan. 

També era l’aniversari del meu avi, en Joan Domènech, un bon home, un home bo, sempre prudent, que em va ensenyar a comptar fins a deu en tota l’extensió de la paraula.

17 de gener Sant Antoni del Porquet

Sant Antoni Abat o Antoni Abbàs es creu que va néixer a l’Alt Egipte l’any 251. Va ser un monjo cristià pioner de l'eremitisme. L’eremitisme és una forma de vida monàstica que els portava a viure aïllats, no en un monestir i en comunitat. Les persones que practicaven aquest estil de vida se’ls coneix com anacoretes i són persones que viuen en un lloc solitari, entregats completament a la contemplació i a la penitència, aïllats de la comunitat. Creuen que apartant-se de la societat humana, compleixen millor el manament cristià de no ser part del món. 

Però avui era festa grossa al camp català. Sant Antoni, és considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics, així com dels traginers. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; és per això que popularment se l'anomena sant Antoni del porquet i, també, sant Antoni dels ases. Cal no confondre'l amb sant Antoni de Pàdua.

Les Festes de Sant Antoni, en alguns indrets conegudes com els Tres Tombs o Tonis es celebren amb motiu de la festivitat de sant Antoni Abat, protector dels animals, i són un conjunt de celebracions que es celebren arreu de Catalunya entorn el 17 de gener i que consisteixen en les cavalcades dels tres tombs, curses, benediccions dels animals a més d'altres actes.

El ritu principal dels Tres Tombs consisteix a donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l'interior de la població. Per això, aquest ritu s'anomena Tres Tombs o també “Passades”, “Beneïdes” i “Passant”. Antigament es donava tres voltes al voltant d'un espai on es feia una gran foguera feta amb ramatge verd. Un cop el cristianisme té major presència, els tombs es fan al voltant de l'església de Sant Antoni o, en el seu defecte, a la imatge del sant, des d'on es fa la benedicció dels animals. En molts indrets és costum portar mascotes com gats, gossos i ocells per ser beneïts.

Vàrem començar aquest diumenge passat al barri de Sant Andreu a Barcelona però ara tindrem una temporada en la que cada cap de setmana es podran viure els tres tombs en diferents poblacions en honor a Sant Antoni. Consulteu l’agenda del Gencat.cat.

He trobat una variació de la dita catalana “De Joseps , Joans i ases n’hi ha a totes les cases” que diu “D'Antons, Joseps i ases, n'hi ha per totes les cases”. I és ben cert que era un nom molt popular. Molts nois es diuen Antoni encara que era més popular en un entorn rural i cristià en el que es demanava la protecció del sant envers els animals de granja.

M'ha semblat molt simpàtic el cartell de les Festes de Sant Antoni de Sant Feliu de Codines de l'any passat i aquí el teniu: