Avui es celebra
Santa Cecília, patrona dels Músics i de la Música. Avui felicitarem a les noies
que porten aquest nom, i a tots els que composen, interpreten, estudien o
gaudeixen de la Música en qualsevol dels seus formats. Molts esportistes
entrenen amb música o la fan servir per relaxar-se o concentrar-se.
El dia d’avui,
coincideix amb l’inici, el 22 de novembre de 1956, dels Jocs Olímpics de Melbourne.
Els Jocs Olímpics d'Estiu 1956, oficialment anomenats Jocs Olímpics de la XVI
Olimpíada, que es van celebrar a la ciutat de Melbourne (Austràlia) entre els
dies 22 de novembre i 8 de desembre de
1956.
En aquests Jocs
hi van participar 3.314 esportistes (2.938 homes i 376 dones) de 72 comitès
nacionals competint en 17 esports i 145 especialitats.
La competició
eqüestre no es portà a terme en aquell país a causa de les regles de
quarantena, traslladant-se a Estocolm (Suècia). Els actes desenvolupats en
aquella ciutat foren inaugurats per Gustau VI Adolf de Suècia i es realitzaren
entre els dies 11 i 17 de juny de 1956.
Va ser la primera
ocasió que els Jocs Olímpics es van disputar a l'hemisferi sud i la segona on
dues proves d'uns mateixos Jocs es disputaren en països diferents (en els Jocs
Olímpics d'Estiu de 1920 realitzats a la ciutat belga d'Anvers una prova de
vela es realitzà en aigües neerlandeses per les males condicions de l'aigua).
En gimnàstica
artística femenina va tenir un nom propi: Larissa Latínina. Va arribar a
guanyar 18 medalles olímpiques
representant la Unió Soviètica. Va debutar en el 1956, amb 21 anys, en els Jocs
Olímpics de Melbourne. En la prova de salt de poltre, va tenir una dura
competència per obtenir l’or. Va quedar primera en la general, segona en les
barres asimètriques y en l’exercici de terra i la quarta en la barra
d'equilibri. També va liderar la victòria de la Unió Soviètica en la prova per
equips. Considerada una de les millors gimnastes de tots els temps, dominà
aquest esport entre les dècades del 1950 i del 1960 i ostentà el rècord de
medalles olímpiques aconseguides per una persona durant 48 anys, fins a ser
superat per l'americà Michael Phelps el 31 de juliol de 2012, així mateix és
l'única dona en haver aconseguit guanyar nou medalles d'or en uns Jocs
Olímpics. Els seus ors van ser espectaculars: quatre medalles d’or als Jocs
Olímpics de Melbourne 1956 (per equips, general i salt de poltre i exercici de
terra), tres ors als Jocs Olímpics de Roma 1960 (per equips, general i exercici
de terra) i dos ors als Jocs Olímpics de Tokio 1964 (per equips i exercici de
terra).
Els humans som
capaços del millor i del pitjor. Avui és l’aniversari d’un home: exatleta
paralímpic i assassí convicte sudafricà. El 22 de novembre de 1986 va néixer a Sandton,
Johannesburg, l’Oscar Leonard Carl Pistorius, més conegut com Oscar Pistorius.
Va obtenir les marques mundials en les proves de 100, 200 y 400 metres llisos per
atletes que han patit una doble amputació (als onze mesos, li van amputar les cames,
per no tenir peroné). Per correr utilitza prótesis transtibials construides en
fibra de carboni. Encara que aquestes cames artificials li permetin a Pistorius
competir, el seu us ha generat protestes perquè li donen una ventatja injusta envers
altres corredors. Va registrar 46,34 segons
en 400 metres, o la màxima velocitats en els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004. Oscar
Pistorius va ser condemnat a 15 anys de presó per assassinar la seva xicota en
la matinada del 14 de febrer de 2013 a la seva casa de Pretoria (capital
administrativa de Sudàfrica), disparant-li quatre vegades a través de la porta tancada del bany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada