13 de juny Basquet 1980 Neix Juan Carlos Navarro

 

Avui parlem de básquet perquè tal dia com avui va néixer en Juan Carlos Navarro.

El bàsquet és un esport practicat entre dos equips de cinc jugadors en joc cadascun, que cerquen d'introduir una pilota dins de la cistella defensada per l'equip contrari, amb l'objectiu d'aconseguir més punts que l'adversari, tot respectant les regles del joc.

El bàsquet va néixer als Estats Units l'any 1891, inventat per James Naismith, professor d'educació física de la YMCA Training School de Springfield (Massachusetts) a qui es va encarregar la invenció d'un esport que es jugués a una pista coberta, ja que els hiverns a aquella zona dificultaven qualsevol activitat a l'exterior. No obstant això, alguns historiadors atribueixen a la tribu maia l'origen del bàsquet, ja que practicaven un esport similar, el tlachtli. L'associació juvenil YMCA va tenir un rol destacat en l'expansió del bàsquet tant pels Estats Units com per la resta del món. El 1893, Mel Rideout va organitzar el primer partit europeu a Montmartre (París). Simultàniament, Bob Gailey va anar a Tianjin (Xina), Duncan Patton a l'Índia, Genzabaro Ishikawa al Japó i C. Hareek a Pèrsia. A inicis de segle XX, la Primera Guerra Mundial va estimular la difusió del bàsquet per Europa perquè el 1917, els Estats Units d'Amèrica van entrar a la guerra i, entre els soldats de la Força Expedicionària Americana que van ser enviats a Europa, hi havia molts mestres d'educació física que coneixien el bàsquet. A banda, Naismith també va passar dos anys a França amb l'YMCA durant aquest període. Posteriorment, es va popularitzar per tot el món gràcies a la creació de la Federació Internacional de Bàsquet el 1932 i és esport olímpic des dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1936,  celebrats a Berlín. El pedagog català Eladi Homs i Oller va donar a conèixer el bàsquet a Catalunya l'any 1911 i es practicà per primer cop a Catalunya el 1913 a l'escola Vallparadís de Terrassa, fomentat per Alexandre Galí i Artur Martorell. Després de la Primera Guerra Mundial, el belga Emile Tiberghien incorpora el basquetbol al seu gimnàs del carrer Aragó de Barcelona. Malgrat aquestes primeres manifestacions a casa nostra, s'accepta comunament que el basquetbol fou introduït a Catalunya el 1922 pel pare Eusebi Millan en formar els primers equips infantils al col·legi de les Escoles Pies de Sant Antoni de Barcelona.

El 13 de juny de 1980 va néixer a Sant Feliu de Llobregat en Juan Carlos Navarro i Feijoo, conegut amb el sobrenom de «La bomba». És un exjugador català de bàsquet que va jugar pràcticament tota la seva carrera esportiva al Futbol Club Barcelona. Jugant d'escorta, destacava pel seu joc explosiu, el seu excel·lent tir exterior i la seva velocitat. Actualment ocupa el càrrec de director general de bàsquet del Barcelona. Va desenvolupar gairebé tota la seva carrera esportiva (20 temporades), al Barcelona de l'ACB (1998-2007 i 2008-2018), club del qual va ser “canterano” i posteriorment capità, amb el qual va aconseguir 23 títols (vuit Lligues, set Copes, cinc Supercopas i dues Eurolligues). Va disputar la temporada 2007/08 en els Memphis Grizzlies de la NBA, al costat del seu compatriota Pau Gasol. Com a internacional espanyol, va abanderar una reeixida generació coneguda com els «Júniors d'Or», que es va proclamar campiona europea juvenil en 1998 i campiona mundial júnior en 1999, derrotant en la final als Estats Units. Va ser internacional absolut i capità d'Espanya (2000-2017), totalitzant 253 partits, rècord d'internacionalitats després de Rudy Fernández. Va conquistar deu medalles entre els tres grans campionats, proclamant-se entre altres èxits, campió mundial en 2006, bicampió continental en 2009 i 2011, doble subcampió olímpic a Pequín 2008 i Londres 2012, i bronze en Riu 2016. Pau Gasol, Felipe Reyes, José Manuel Calderón, Juan Carlos Navarro i Rudy Fernández (Selecció Masculina de Bàsquet). Aquests cinc integrants de la selecció masculina de bàsquet posseeixen entre el seu palmarès tres medalles olímpiques —dues plates a Pequín 2008 i Londres 2012, i un bronze a Rio de Janeiro 2016— a més d'un diploma —a Atenes 2004—. D'aquest quintet, Juan Carlos Navarro és el jugador de bàsquet espanyol que més vegades ha disputat uns Jocs Olímpics, sent els seus primers els de Sídney 2000. A més, Navarro és al costat de Felipe Reyes són els dos jugadors que més partits han vestit la samarreta vermella en la història de la selecció espanyola. Això sí, Pau Gasol i Rudy Fernández, encara actiu, van continuar fent història amb la selecció en la cita olímpica de Tòquio 2020.

25 d'abril Sant Marc 1901 Dimiteix Walter Wild 1947 Neix Johan Cruyff 1968 Neix Ferran Martínez 1981 Neix Felipe Massa

 

Avui es celebra Sant Marc i volem felicitar a tots els nois que porten aquest nom. Marc Evangelista és venerat com a sant a tota la cristiandat. El seu símbol és un lleó. I el podem trobar un munt de vegades en el Museu d’Art de Catalunya i dalt de tot d’una de les torres de la Sagrada Família.

Avui parlarem del Barça gràcies al seu primer president i al seu jugador holandés més conegut i reconegut arreu del món. També van neixer tal dia com avui un jugador de bàsquet i un pilot de Fòrmula 1.

Walter Wild (1899-1901) va ser el primer president del FC Barcelona i va dimitir el 25 d’abril del 1901. Wild va ser un dels dotze assistents a la reunió fundacional del Club, celebrada al gimnàs Solé el 29 de novembre del 1899. Aquest suís de posició social acomodada era el de més edat entre els socis fundadors, i els seus companys el van designar president de manera unànime. Wild va ser un home polifacètic que també va participar en una desena de partits, entre els quals el primer de la història del Club. Però la tasca per la qual va ser més reconegut va ser la de president. Wild va cedir el seu pis del carrer Princesa per celebrar-hi les reunions de la Junta, i va mantenir una lluita diplomàtica amb el FC Català, amb el qual es disputava la condició de club degà del futbol a Barcelona. Entre les actuacions més destacades de Wild durant la seva presidència cal destacar el seu projecte perquè el Barça pogués tenir el seu primer camp propi −sense haver-lo de compartir amb el Català−, el de l’Hotel Casanovas. Walter Wild, que va ser reelegit en tres assemblees entre el 13 de desembre del 1899 i el 27 de desembre del 1900, va haver de presentar la dimissió el 25 d’abril del 1901 perquè havia de marxar a Anglaterra, després d’haver ocupat la presidència del FC Barcelona durant 513 dies. El mateix dia en què va renunciar al càrrec, els socis el van proclamar soci d’honor com a reconeixement als serveis prestats al Club. Gairebé mig segle després, Wild va ser el convidat d’honor en la celebració de les Noces d’Or del FC Barcelona, i va quedar admirat de l’evolució del club que ell havia presidit cinquanta anys abans i el qual pràcticament no havia seguit.

El 25 d'abril de 1947 a Amsterdam va neixer una llegenda del futbol: Johan Cruyff. Va ser un jugador i entrenador neerlandès, considerat per la FIFA com un dels quatre millors jugadors de futbol del segle XX, amb Pelé, Maradona i Di Stéfano, i el millor jugador europeu de tots els temps. Com a futbolista va guanyar la pilota d'Or tres vegades (1971, 1973, 1974) i va ser un dels màxims exponents de la filosofia del futbol total. Cruyff va començar la seva carrera a l'Ajax, on va guanyar vuit Eredivisie i tres Copes d'Europa, entre d'altres títols. El 1973 va fitxar pel FC Barcelona i va ser el jugador més car de la història fins aquell moment; va guanyar la Lliga la primera temporada i va ser nomenat millor jugador europeu de l'any. Després de retirar-se el 1984, Cruyff va passar a ser entrenador de l'Ajax i posteriorment del FC Barcelona, on guanyaria la primera Copa d'Europa de la història de l'equip el 1992. Va ser nomenat president d'honor del Futbol Club Barcelona el 2010, càrrec al qual va renunciar al cap de pocs mesos, quan va canviar la junta directiva que li havia donat aquest títol honorífic.Entre el novembre de 2009 i el 2 de gener de 2013 va ser l'entrenador de la selecció de futbol de Catalunya. El seu fill Jordi també va ser jugador de futbol.

El 25 d'abril de 1968 va neixer a Barcelona en Ferran Martínez Garriga, jugador de bàsquet. Va començar a jugar al Col·legi Mireia de Montgat i després va passar al FC Barcelona, amb el qual, només amb 17 anys, va debutar a la Lliga ACB. Amb els seus 2,13 m d'altura, i dotat d'un gran talent, va ser un dels pivots més determinants d'Europa durant els seus 15 anys de professional, entre 1985 i el 2000. Va guanyar set campionats de la Lliga ACB, un rècord que compartia amb Andrés Jiménez, fins que el 2014 fou superat per Juan Carlos Navarro. Va ser nomenat millor jugador europeu de la Lliga Grega 1997-1998. Va ser un pivot pioner, que va marcar un abans i un després en el bàsquet espanyol, entre el model de pivot lent com Fernando Romay i l'aler pivot ràpid com Pau Gasol.

El 25 d'abril de 1981 va neixer a Säo Paolo en Felipe Massa, pilot de Fórmula 1. Va començar a Sauber Petronas l’any 2002 amb qui va còrrer tres anys. Després va estar vuit anys a Ferrari amb qui va obtenir la segona plaça del campionat l’any 2008. Va ser un pilot d’ampli reconeixement.

6 de març 1959 Neix Lobo Carrasco 1972 Neix Shaquille O'Nail 1984 Neix l'Antoni García 1964 Neix Sandro Rosell

 

Els protagonistas d’avui tenen biografies molt intenses i he hagut de fer un esforç de síntesi, tot i així alguna encara és més llarga del que és habitual. Si voleu més información cerqueu-la són molt interessants. Són: un jugador de futbol, un super jugador de básquet, un jugador de hándbol i un expresident del Barça.

El 6 de març de 1959 va neixer a Alcoi en Francisco José Carrasco Hidalgo, conegut com a Lobo Carrasco, jugador i entrenador de futbol valencià que ha passat la major part de la seva vida esportiva a les files del Futbol Club Barcelona. Jugava de davanter, generalment d'extrem. Destacava pel seu regat, la seva velocitat i la seva creativitat. Carrasco es va retirar l'any 1992.Va pasar a ser entrenador al Tenerife, a l'Atlético Malagueño, el Reial Oviedo… Un cop retirat com a jugador es va dedicar durant uns anys a treballar de comentarista esportiu en diversos mitjans de comunicació. Va ser, juntament amb Michael Robinson, presentador del programa El día después, de Canal Plus. Actualment, és columnista del diari Mundo Deportivo, en què analitza el FC Barcelona, i tertulià al programa El chiringuito de Jugones (LaSexta).

El 6 de març de 1972 neix a Nova Jersey en Shaquille O'Neal, jugador de bàsquet. El seu nom significa 'petit guerrer' en àrab. El seu començament va ser espectacular però no ha parat des d’aquell momento. El 1991, O'Neal va ser nomenat el jugador col·legial de l'any. Va ser triat com primera selecció del draft de 1992, el que li va valer per a ser contractat pels Orlando Magic. En la seva primera temporada en l'NBA, Shaq es va convertir en el primer "rookie" de la història de l'NBA que guanyava el "Jugador de la Setmana". El 1993 va ser nomenat "Rookie de l'any", amb una mitjana de 23.4 punts per partit. L'any 1996 fou nomenat un dels 50 millors jugadors de la història de l'NBA. O'Neal va anunciar la seva retirada als 39 anys i amb 19 anys com a jugador de l'NBA sobre les seves espatlles, ho va fer pel twitter i amb la seva webcam amb aquestes paraules “We did it, 19 years baby. I want to thank you very much. That’s why I’m telling you first, I’m about to retire. Love ya, talk to you soon.”

El 6 març 1984 va neixer a La Llagosta l’Antoni Garcia i Robledo. És un jugador d'handbol que juga a la posició de lateral amb el BM Granollers a la Lliga ASOBAL. Va obtener la medalla de bronze amb la selecció espanyola als Jocs Olímpics de Tòquio 2020

El 6 de març del 1964 va néixer a Barcelona en Sandro Rosell i Feliu. Va ser president del F.C. Barcelona entre el 2010-2014. Va arribar a la presidència del Club en guanyar les eleccions del 13 de juny del 2010 amb un rècord de suport popular Sandro Rosell i Feliu amb 35.021 vots aconseguits (el 61,35%), la qual cosa va constituir el rècord de suport popular d’un president barcelonista escollit democràticament pels socis. El nou president havia encapçalat una candidatura amb el lema “Tots som el Barça” i un programa electoral creat després d’escoltar el soci durant dos anys. Rosell podia presumir d’ADN blaugrana, ja que el seu pare, Jaume Rosell, havia estat gerent del Barça els anys 1975-1978, durant la presidència d’Agustí Montal Costa. Soci des del 4 d’octubre del 1970, sempre havia estat vinculat al Barça i al futbol. De fet, va exercir de recollidor de pilotes al Camp Nou, va començar a practicar el futbol a la Penya Barcelonista de Collblanc i va arribar a jugar amb l’Hospitalet, a Segona Divisió B. La seva primera etapa a la direcció del Club va començar el 2003. Va ser quan va acompanyar Joan Laporta en l’aventura per la presidència del Club. Llavors, sota el lema “Primer el Barça”, van guanyar les eleccions de manera contundent. Com a vicepresident esportiu va impulsar el fitxatge de Ronaldinho, element clau per a la recuperació esportiva i social del Barça, i, dos anys més tard, el 2 de juny del 2005, amb una Lliga a la butxaca, va deixar l’Entitat per discrepàncies amb la Junta Directiva. Ja com a president, a partir de la temporada 2010/11 Rosell va posar en marxa un projecte marcat per quatre grans objectius, com eren el manteniment de l’excel·lència esportiva de què gaudia l’equip de futbol des de l’any 2008; el foment del futbol base; una política d’austeritat financera obligada per les difícils circumstàncies econòmiques, i el foment de la participació social. Esportivament parlant, sota la seva presidència, les xifres del FC Barcelona van ser extraordinàries, ja que es van guanyar un total de 60 títols, 53 de les seccions professionals (10 de futbol, 10 de bàsquet, 13 d’handbol, 7 d’hoquei patins i 13 de futbol sala) i els 7 guardons aconseguits per l’equip de futbol femení. Pel que fa al futbol base, destaca la inauguració el 20 d’octubre del 2011 de la nova Masia. En l’àmbit 2.0, es va assolir una posició de lideratge en totes les xarxes socials en les quals el Club està present (Facebook, Twitter, YouTube, Google+, Tencent Weibo, Instagram, Line). El creixement més gran es va donar a Facebook, on en tres anys i mig es va passar de 2,4 milions a més de 52 milions de seguidors. Durant l’època de Rosell a la presidència el FC Barcelona es va mostrar com una entitat independent, integradora i socialment transversal, la qual cosa no va ser impediment per mantenir la seva adhesió a la identitat catalana i fins i tot per reforçar-la. Així, el 19 de setembre del 2012 es va signar un conveni amb l’Institut Ramon Llull per tal de fomentar la projecció exterior de la cultura catalana. Pocs mesos després, el 5 de desembre del mateix any, el Club va emetre un comunicat oficial en defensa de la llengua catalana i el model d’immersió lingüística, amenaçat pel projecte de llei de reforma educativa impulsat pel govern espanyol. A més, la temporada 2013/14 el segon uniforme del Barça va portar els colors de la senyera catalana. La política del Club en la qüestió catalana sempre va ser clara i es va resumir en aquestes paraules de Sandro Rosell: “En el moment que Catalunya, com a poble, com a majoria, decideixi el que és millor per al seu futur, el Barça estarà al seu costat, al costat de la majoria.”

27 de gener Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust 1932 Neix Borís Anfiyánovich 1985 Neix Eric Radford 1976 Primer concurs d'esmaixades

 

Comencem amb un record que no hauriem d’oblidar. Continuem amb un gimnasta artístic, un patinador artístic sobre gel i emb el primer concurs d’esmaixades (que coneixem amb la no traducció del castellà com  a “mates”)

Hi ha vegades que els humans no mereixem aquest nom. Avui es recorda una situació terrible. Durant la Segona Guerra Mundial Adolf Hitler va fer creure als seus seguidors que la raça ària (rossos, alts i prims, amb els ulls clars...) era una raça superior i que s’havia d’eliminar als diferents, sobre tot als jueus dels qui deia que eren la causa de tots els mals. Aquest eliminar no volia dir separar o fer fora, volia dir eliminar literalment. Des del segle XXI se’ns fa dificil entendre que el seguissin però hi havia una barreja de por a la seva força i consentiment que va emboirar la gent de la seva època.

Avui es commemora el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust. Tal dia com avui de 1945 les tropes soviètiques alliberen el camp nazi de concentració d'Auschwitz, a Polònia. L'espectacle que es troben és dantesc i supera qualsevol cosa, fins llavors, imaginable. Per a més d'un milió i mig d'éssers humans, el noranta per cent d'ells d'origen jueu. Auschwitz va ser l'última etapa d'un calvari terrible. Només sobreviuen 7.500 persones d'aquest milió i mig, 600 d'elles menors, que en el dia d'avui recuperen la seva llibertat després de sobreviure a la horripilant malson dels camps de concentració nazis, on han estat assassinats sis milions de jueus com a part de la "Solució Final" planejada pel megalòman Adolf Hitler.

El 27 de gener de 1932 va neixer Borís Anfiyánovich Shajlín. Va ser un gimnasta artístic soviètic que va guanyar 14 medalles als Jocs Olímpics, de les quals 8 van ser d'or. A més va ser campió del Món en sis ocasions i d'Europa en sis més. Gimnàstica artística i Unió Soviètica van ser sinònims d'èxit durant dècades i, abans de l'arribada d'Andriànov, la gran figura va ser Boris Shakhlin. Era conegut com “La màscara de ferro” pel seu aspecte poc expressiu i la seva imponent figura i va dominar la gimnàstica masculina durant anys per a un total de 13 medalles. A Melbourne 1956 es va estrenar amb dos ors, a Roma 1960 va sumar quatre medalles d’or, a més de dues plates i un bronze, i va tancar el seu palmarès a Tòquio 1964, amb un or, dues plates i un bronze.

El 27 de gener de 1985 va neixer a Winnipeg l'Eric Radford. És un esportista canadenc que competeix en patinatge artístic, en la modalitat de parelles. Va participar en tres Jocs Olímpics d'Hivern, obtenint tres medalles, plata a Sochi 2014, a la prova d'equip, i dos a Pyeongchang 2018, or per equip i bronze a la prova de parelles (juntament amb Meagan Duhamel), i el quart lloc a Pequín 2022 (equip). Va guanyar cinc medalles al Campionat Mundial de Patinatge Artístic sobre Gel entre els anys 2013 i 2022. 

El 27 de gener de 1976 a Denver, als Estats Units se celebra el primer concurs d’esmaixades de la història organitzat per l'extinta American Basketball Association. L'American Basketball Asociation (ABA) va ser una lliga de bàsquet creada el 1967 en directa competència amb la NBA als Estats Units que va durar nou temporades. Per ella van passar grans figures del bàsquet nord-americà fins a la seva dissolució el 1976 (4 dels equips van ser absorbits per la NBA).

26 de gener 1871 Creació de la Rugby Football Union 1960 Neix la Federació Espanyola de Voleibol 1956 Inici del Jocs Olímpics d'Hivern 1887 Neix François Faber 1953 Neix l'Anna Jaques 1963 Neix José Mouriño 2020 Mor Kobe Bryant

 

Avui tenim tres tipus de protagonistes: entitats, jocs olímpics i esportistes.

Avui comencem amb la Rugby Football Union a Anglaterra, la primera associació de clubs de rugbi. La Rugby Football Union (RFU) és l'autoritat que regula la pràctica del rugbi masculí a Anglaterra, el rugbi femení està administrat per la Rugby Football Union for Women (RFUW). És l'òrgan director de la lliga local professional. La RFU és responsable de les seleccions nacionals d'Anglaterra. Entre les competències de la RFU hi ha la celebració de conferències, l'organització de partits internacionals i la formació i l'entrenament de jugadors i tècnics. És propietària de l'estadi de Twickenham situat a Londres on es troba la seu. Fundada per 21 clubs a Londres, el 26 de gener de 1871, va ser la primera federació nacional de rugbi de la història, per la qual cosa va ser determinant en la formulació de les regles del rugbi modern i en la creació de la IRB. A diferència de les altres associacions nacionals, el nom oficial de la RFU no conté el nom del seu país, ni tampoc el del seu gentilici (England o English).

En l’actualitat el voleibol és un dels esports més populars d'equip a Espanya. És l’únic esport en el que les llicencies federatives femenines superen a les masculines (en la temporada 23-24 masc 16238 i fem 41581). Hi ha competicions regulars de lliga i copa, amb diferents categories i en modalitat tant masculina com femenina, en què participen equips de tota la geografia nacional. El voleibol espanyol pren part a les diferents competicions internacionals tant de seleccions nacionals com de clubs. Durant els mesos d'estiu es practica i s'organitzen nombroses competicions populars de vòlei platja, no només a les platges litorals, sinó també a moltes localitats de l'interior. El volei va començar integrat en la federació de Handbol però l'escassa promoció que fa la Federació d'Handbol fa que el 1950 el voleibol passi a constituir-se, de forma provisional, com a secció de la Federació Espanyola de Bàsquet, secció que s'allarga per totes les delegacions provincials. El 1951 es va organitzar el primer Campionat d'Espanya de voleibol federat. El 1953 la secció de voleibol s'incorpora a la Federació Internacional de Voleibol FIVB. Després d'aquest període inicial de gran activitat, la Federació de Bàsquet mostra el desig de desfer el seu compromís amb el voleibol. A la temporada 1958-1959 es tracta de transferir la secció a la Federació Espanyola de Rugbi, però finalment es decideix crear la Federación Española de Balonvolea/Voleibol (RFEVB) que va quedar constituïda formalment el 26 de gener de 1960.

El 26 de gener 1956 a Cortina d'Ampezzo, Itàlia van començar els VII Jocs Olímpics d'Hivern. Els Jocs Olímpics d'Hivern de 1956 es van celebrar entre els dies 26 de gener i 5 de febrer de 1956. En el procés de selecció, Cortina va derrotar tres ciutats candidates més: les nord-americanes Colorado Springs i Lake Placid i la canadenca Montreal. Els Jocs de Cortina d'Ampezzo van ser únics per diverses raons: totes les seus (llevat d'una) estaven prou properes per anar caminant de l'una a l'altra, van ser els primers Jocs en què la major part del finançament va provenir d'empreses patrocinadores i van ser també els primers Jocs Olímpics d'Hivern retransmesos per televisió. Hi participaren un total de 821 esportistes (687 homes i 134 dones) de 32 comitès nacionals que competiren en 6 esports i 24 especialitats. Un total de 6 esports foren disputats en aquests Jocs Olímpics, realitzant-se un total de 24 proves, ampliant-se en dues proves més d'esquí de fons. La Unió Soviètica intentà aconseguir la inclusió de proves femenines en el patinatge de velocitat sobre gel, si bé el Comitè Olímpic Internacional (COI) ho refusà en el seu 49è Congrés realitzat a Atenes l'any 1954. En aquesta edició no es realitzà cap esport de demostració. Els esports de competició van ser: Bobsleigh, Esquí alpí, Esquí nòrdic (combinada nòrdica, esquí de fons, salt amb esquís), Hoquei sobre gel, Patinatge artístic, Patinatge de velocitat. En aquests Jocs debutà la Unió Soviètica, que va acabar aconseguint la primera posició al medaller general dels Jocs. A diferència del que va passar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1956 celebrats a Melbourne (Austràlia), en els quals es va produir un boicot polític a conseqüència de la participació soviètica en la revolució hongaresa, en aquests Jocs no hi hagué cap contratemps polític. Aquests Jocs foren els primers a ser retransmesos per televisió i els últims en els quals la competició de patinatge artístics sobre gel es realitzà a l'exterior. El jurament olímpic fou realitzat per Giuliana Minuzzo, esdevenint la primera dona a fer-ho. L'esquiador austríac Toni Sailer aconseguí la victòria en les tres proves d'esquí alpí, convertint-se en el primer esquiador a fer-ho. Posteriorment ho realitzà també el francès Jean-Claude Killy en els Jocs Olímpics d'Hivern de 1968 disputats a Grenoble.

El 26 de gener de 1887 va néixer en un petit poblet de França en François Faber. Va ser un ciclista especialista en l'esprint amb nacionalitat luxemburguesa, el primer guanyador no francès del Tour de França. Se’l coneixia com el Gegant de Colombes pel seu portentós físic: 91 kg i 1,80 m. En esclatar la Primera Guerra Mundial, Faber s'allistaria a la Legió estrangera de l'exèrcit francès. El 9 de maig de 1915, a Carency, rebé un telegrama on se'l comunicava el naixement de la seva filla. Mentre ho celebrava fou disparat per un soldat alemany i morí. De totes maneres, altres fonts, diuen que Faber morí carregant un soldat ferit prop de Lens. Cada any, se celebra el Gran Premi François Faber, una petita cursa luxemburguesa. També es pot visitar una petita placa commemorativa a l'església de Nôtre Dame de Lorette al cementiri nacional francès prop de Lens. 

El 26 de gener de 1953 neix a Barcelona l’Anna Jaques Vidal, una jugadora de futbol pionera, que ha jugat en la posició de defensa. Va competir entre 1970 i 1973 en el Futbol Club Barcelona. Amb aquest equip –amb el nom de Selecció Ciutat de Barcelona– va participar en el primer partit de futbol femení, que se celebrà el 25 de desembre de 1970 al Camp Nou, dins d'un festival benèfic, contra la UE Centelles.

El 26 de gener de 1963 va neixer a Setúbal, Portugal en José Mourinho, entrenador de futbol portuguès. Actualment treballa al Fenerbahçe SK de Turquia. Al llarg de la seva carrera ha entrenat diferents clubs com el Chelsea FC (en dues ocasions), l'Inter de Milà el Reial Madrid i el Manchester United FC. És fill del porter de futbol portuguès Félix Mourinho. El 2010 va ser nomenat millor entrenador de l'any per l'IFFHS i va guanyar el FIFA Pilota d'Or 2010 al millor entrenador. Te una personalitat molt intensa que fa que sigui estimat u odiat pels seus comentaris i comportaments.

Generalment prenem com a referencia la data de neixament però l’any 2020 un accident va colpir el món de l’esport en general i del básquet en particular. Va morir Kobe Bean Bryant, conegut com Kobe Bryant. Vva ser un jugador professional de bàsquet estatunidenc.Va jugar amb els Los Angeles Lakers de l'NBA, franquícia amb la qual va guanyar cinc títols de campió de l'NBA. Va obtenir fama per tot els EUA en ser el primer escorta de la història de la lliga a ser draftejat directament des de l'institut. Va ser un dels jugadors més destacats de tota la història de l'NBA, i va ser comparat sovint amb l'exestrella dels Chicago Bulls, Michael Jordan, igual que LeBron James, considerat el futur dominador de la lliga. En total va jugar 20 temporades amb Los Angeles Lakers, va guanyar 5 títols de l'NBA i va ser escollit 18 cops consecutius per formar part de l'All-Star de l'NBA, essent un dels màxims anotadors de la història de la lliga. Va morir el 26 de gener de 2020 en un accident d'helicòpter a la localitat de Calabasas juntament amb la seva filla Gianna. Tenia 41 anys. Va deixar molts seguidors i amics.

25 de gener Sant Pau 1890 Fundació del Sevilla FC 1924 Comencen els Primers Jocs Olímpics d'Hivern 1947 Neix Ángel Nieto 1952 Neix Manuel Llorente 1970 Neix Tomas Jofresa 1976 Neix Gisela Morón 1980 Neix Xavi 2000 Neix Remco Evenepoel

 

Avui els nostres protagonistes són molt variats. Són un sant amb tradició barcelonina i els primers jocs olímpics d’hivern, la fundació d’un club de futbol, un president, i un munt d’esportistesun jugador de bàsquet, una nedadora de sincronitzada, un ciclista i dos monstres de l’esport que juguen en una altra lliga: un motociclista i un jugador-entrenador de futbol.

Avui es celebra la festivitat de Sant Pau. Sant Pau apòstol conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau de Tars (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau es considera una figura clau en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'imperi romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret. És venerat com a sant en tota la cristiandat. Inicialment era perseguidor dels cristians i avui es recorda la seva conversió (va caure del cavall).

A Barcelona hi ha la frase feta “ser alt com un Sant Pau” i us explicaré d’on ve aquesta expressió. Sant Pau era el patró dels espasers i per això en el seu honor van fer una espasa molt grossa i amb aplicacions de pedres precioses. Aquesta peça sortia en la processó en honor als sant. Com que era tan grossa l’home que la duia cenyida al cinturó havia de ser molt alt perquè sinó l’arrossegava. És curiós perquè el qui representava el sant en la processó era un home alt i molt ben plantat mentre que sembla que el sant era més aviat petitó.

El 25 de gener de 1890: a la ciutat de Sevilla es funda el Sevilla Futbol Club, segon club més antic d'Espanya. El seu primer president va ser el vicecònsol britànic Edward Farquharson Johnston, el seu primer capità Hugo MacColl. S. A. D. és un club de futbol espanyol organitzat com a societat anònima esportiva. Actualment juga a Primera Divisió. L'estadi Ramón Sánchez-Pizjuán, propietat del club, és l'escenari que utilitza l'equip per jugar els seus partits oficials com a local. Està situat al barri de Nervión i deu el seu nom al que fos president durant disset anys. Té capacitat per a 43.864 espectadors.

Tal dia com avui de l’any 1924 van començar a Chamonix (França), per primera vegada en la història, uns Jocs Olímpics d'hivern. El salt de trampolí, esport desconegut per a la majoria del públic, va ser  l'estrella al costat de 12 disciplines més, sumant un total de sis esports. En aquestes olimpíades van participar 16 països representats per 281 homes i 13 dones. Fins a la realització dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1992 a Albertville (França) els Jocs Olímpics d'Hivern i els Jocs Olímpics d'Estiu conicidien en el mateix any. A partir d'aquell moment passaren a alternar-se cada dos anys. El nord-americà Charles Jewtraw, guanyador de la prova de patinatge de velocitat sobre gel en 500 metres, va ser el primer guanyador d'una medalla d'or en uns Jocs Olímpics d'hivern.La patinadora austríaca Herma Szabo-Plank es convertí en la primera dona guanyadora d'un or olímpic en els Jocs Olímpics d'hivern en guanyar la disciplina de patinatge artístic femení. Una medalla honorífica va ser lliurada al muntanyenc Charles Bruce, líder de l'expedició que va tractar d'arribar al cim de l'Everest l'any 1922. Després de revisions posteriors es va descobrir que la puntuació del noruec Thorleif Haug en el salt d'esquí havia estat equivocada, motiu pel qual el Comitè Olímpic Internacional (COI) decidí retirar-li la medalla i atorgar-la al seu veritable guanyador, el nord-americà Anders Haugen.

El 25 de gener de 1947 va neixer a Santa Eulalia del Rio, provincia de Zamora, l’Ángel Nieto Roldán. Pilot de motociclisme espanyol, guanyador del Campionat del Món de Motociclisme en 13 ocasions (tot i que, Nieto preferia dir que van ser «12+1»). Tenint en compte el nombre absolut de títols, té el millor palmarès entre els motociclistes espanyols i el segon a nivell mundial després de l'italià Giacomo Agostini. Va aconseguir 6 títols mundials en les categories menors, com la de 50cc (1969, 1970, 1972, 1975, 1976 i 1977) i 7 en la de 125cc (1971, 1972, 1979, 1981, 188) va aconseguir amb cinc marques de motocicletes diferents (Derbi, Kreidler, Bultaco, Minarelli i Garelli). A més, va aconseguir quatre subcampionats del món, 23 campionats d'Espanya i 5 subcampionats d'Espanya. També formen part del seu palmarès les 90 victòries en grans premis de motociclisme i 139 podis, i 128 victòries en campionats d'Espanya. Va rebre la Gran Creu al Mèrit Civil5 per obrir la porta a la gran generació de pilots espanyols que va arribar darrere seu. Pare dels també expilots de motociclisme Ángel Nieto Jr. "Gelete" (1976) i Pablo Nieto (1980), i oncle del pilot Fonsi Nieto (1978).

El 25 de gener de 1952 va neixer a  Benetússer, València, en Manuel Llorente Martín, empresari i economista valencià, president del València CF (2009- 2013). En febrer de 2007 va passar a ser president del Pamesa València i Director General, a causa del traspàs de poders que Juan Roig va efectuar al seu favor, deixant el càrrec dos anys més tard per tornar al València CF, en aquesta ocasió com a President. 

El 25 de gener de 1970 va neixer a Barcelona en Tomàs Jofresa i Prats, jugador de bàsquet català. És un jugador de bàsquet català, fill de Josep Maria Jofresa Puig i Lita Prats Gimeno, jugadora d'handbol, i germà de Rafael Jofresa. Amb 1.84 d'alçada, va ser un innovador en la seva etapa ACB, no només per la seva estètica, pentinat emulant Grace Jones, sinó també per ser un dels primers bases espanyols a picar la cistella. De fet, en la temporada 90-91 es va presentar al concurs d'esmaixades de l'All Star de Saragossa. 

El 25 de gener de 1976 va neixer a Barcelona la Gisela Morón Rovira. És una nedadora de natació sincronitzada catalana, guanyadora d'una medalla olímpica. Es va formar en el Club Natació Kallipolis. Formà part de l'equip de natació sincronitzada que guanyà tots el títols catalans i espanyols fins al començament del segle XXI.  Va participar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 realitzats a Pequín (República Popular de la Xina), on va guanyar la medalla de plata en la prova per equips. Al llarg de la seva carrera ha guanyat 4 medalles en el Campionat del Món de natació, una medalla d'or a Roma 2009, una medalla de plata, a Melbourne 2007 i dues medalles de bronze, a Mont-real 2005 i a Melbourne 2007; i 5 medalles en el Campionat d'Europa de natació, entre les quals dues medalles d'or i tres medalles de plata, a Madrid 2004, Budapest 2006 i Eindhoven 2008. Va rebre la placa d'or del Reial Orde del Mèrit Esportiu i la medalla d'or de la Reial Federació Espanyola de Natació. Un cop retirada de la competició, ha treballat com a entrenadora i assessora per a diferents clubs dins de la natació sincronitzada, i com a directora tècnica de Natació artística dins de la Federació Catalana de Natació.  

El 25 de gener del 1980 va neixer a Terrassa en Xavier Hernández i Creus, conegut com a Xavi. És un exfutbolista i entrenador de futbol català que sembla que no necesita presentación. Té una de les biografies d’esportistes més extenses a la Viquipèdia.Té un palmarès espectacular com a jugador del Barça i també ha estat entrenador del primer equip del 2021 al 2024.  Futbolista de gran classe, jugava com a migcampista organitzador, amb una excel·lent visió de joc, una ràpida passada en curt i un bon xut que li va servir per a marcar força gols (85 amb el Barça, en 767 partits). En el seu moment, fou considerat el successor natural de Josep Guardiola al mig del camp blaugrana i és mundialment reconegut un dels millors migcampistes de tots els temps, així com el millor futbolista català de la història. És el jugador que ha disputat més partits amb el primer equip del Futbol Club Barcelona amb un total de 767, per davant d'Andrés Iniesta, Leo Messi, i Migueli (amb 664), i el primer en partits jugats en competicions europees i també en partits de lliga. Mentre va ser al Barça, era el jugador del FC Barcelona que havia assolit més títols amb un total de 29 (25 amb el club i 4 amb la selecció estatal). També és un dels jugadors que més cops ha jugat amb la selecció espanyola, amb 133 partits, i el tercer jugador que més partits ha jugat a la Lliga de Campions de la UEFA, amb 151, per darrere d'Iker Casillas i Cristiano Ronaldo. Amb la selecció estatal, Xavi va guanyar la Copa del Món sub-20 el 1999, i una medalla olímpica d'argent a les Olimpíades de 2000. Després de debutar a la selecció absoluta el 2000, va jugar un total de 133 cops amb la selecció espanyola, i fou una figura decisiva en els èxits de l'equip. Fou cabdal en el triomf espanyol al Mundial 2010 i també a l'Eurocopa 2008 i l'Eurocopa 2012. Fou nomenat per la UEFA millor jugador del torneig a l'Eurocopa 2008, i inclòs a l'equip ideal de l'Eurocopa el 2008 i el 2012. A l'Eurocopa 2012, amb dues assistències a la final, Xavi va esdevenir el primer jugador en fer assistències en dues finals diferents de la competició. Va assolir un 91% d'efectivitat en les passades al Mundial 2010 i fou inclòs a l'equip ideal del mundial. Després del Mundial 2014, Xavi va anunciar la seva retirada de la selecció espanyola. Amb el FC Barcelona, Xavi va guanyar vuit lligues i quatre lligues de campions. El 2009 va quedar tercer en la votació del premi FIFA World Player i va esdevenir així el primer català de la història en quedar entre els tres primers; més tard va quedar 3r dos cops més els anys següents, quan el premi ja era la Pilota d'Or, els anys 2010 i 2011.

El 25 de gener de 2000 va neixer Remco Evenepoel. És un ciclista belga professional des del 2019 que, actualment, corre amb l'equip Soudal Quick-Step. Se l'ha comparat sovint amb Eddy Merckx, fet que, tot i que inicialment li va fer gràcia, ara li genera incomoditat. Entre les seves victòries, destaquen els triomfs aconseguits el 2022 al Campionat del Món en ruta, a La Volta a Espanya i a la Lieja-Bastogne-Lieja,fet que li va permetre rebre la Bicicleta d'or al millor ciclista masculí d'aquella temporada. La temporada següent, va aconseguir repetir la victòria a la Lieja-Bastogne-Lieja, i proclamar-se, entre altres, Campió del món contrarellotge. El 2024 també va aconseguir la medalla d'or en contrarellotge i en ruta als Jocs Olímpics de París, esdevenint així el primer ciclista masculí que aconseguia la medalla d'or en les dues modalitats de carretera. En les Grans Voltes, a banda del triomf a la general de la Vuelta de 2022, ha aconseguit una etapa i la classificació del millor jove al Tour de França, dues etapes al Giro d'Itàlia i cinc a La Volta ciclista a Espanya.

15 de gener 1892 James Naismith publica les normes del básquet 1912 es funda el Argentino de Rosario 1941 El Barça es castellanitza 1982 Neix Ben Agosto 1985 Neix Victor Tomàs 1986 Neix María Abakúmova 1991 Neix Marc Bartra

Els protagonistes d’avui s’extenen des de finals del segle XIX i s'allarguen per tot el segle XX. Avui tenim moments estelars: comencem per la publicació de les normes del básquet, la fundació del Argentino de Rosario i la castellanització del nom del Barça… tot té historia… I també tenim aniversaris d’esportistes: un patinador sobre gel, un jugador de handbol, un atleta de llençament de javelina, i un futbolista molt jove amb una llarga carrera per davant.

Comencem pels moments estel·lars:

El 15 de gener de 1892 en James Naismith publica les normes del básquet. Va ser un entrenador i innovador canadenc. Va inventar l'esport del basquetbol el 1891 i se li sol donar el reconeixement d'haver introduït el primer casc de futbol americà. Va escriure les regles originals del bàsquet, va fundar el programa de bàsquet de la Universitat de Kansas i va poder veure el basquetbol adoptat com un esport de demostració als Jocs Olímpics d'Estiu de 1904 i com un esport oficial als Jocs Olímpics d'Estiu de 1936. Les contribucions de Naismith al bàsquet li han valgut nombrosos honors pòstums.

El 15 de gener de 1912 es funda a Rosario, Santa Fe, República Argentina, el Club Atlético Argentino conegut com "Argentino de Rosario". És una Associació Civil sense finalitat de lucre. Juga a l’estadi José Martín Olaeta, que actualment te una capacitat per a 6800 persones.Ara juga a la Primera C, cuarta división para los equipos directamente afiliados a la AFA. Va arribar a la Primera B Nacional, segona categoria del fútbol argentí, en la temporada 1999/00.

Tal dia com avui de 1941 el Futbol Club Barcelona va castellanitzar el seu nom (Club de Fútbol Barcelona) en obediència a un decret de la dictadura franquista que obliga a usar el castellà en les denominacions de les associacions.

Continuem amb els aniversaris:

El 15 de gener de 1982 va neixer a Chicago en Benjamin Alexandro "Ben" Agosto és un patinador sobre gel estatunidenc. La seva parella de patinatge és Tanith Belbin. Agosto originalment patinava amb Katy Hill a la zona de Chicago. El 1998 es va traslladar a Michigan i es va unir amb Belbin. Estan entrenats per Igor Shpilband. Shpilband és qui els va aparellar.Belbin & Agosto va tenir èxit immediatament a nivell Junior. Van guanyar una medalla de tots els colors al Campionat del Món de Patinatge Júnior entre 2000 i 2002. Es van classificar per patinar pels Estats Units als Jocs Olímpics d'hivern de 2002. Però Belbin no tenia la nacionalitat i no podien competir tot i ser molt i molt bons. Van aconseguir participar en les Olimpíades del 2006 pels pèls. Per un canvi de normativa va poder va jurar com a ciutadà nord-americà el 31 de desembre de 2005. Als Jocs Olímpics d'hivern de 2006, Belbin i Agosto van guanyar la primera medalla de patinatge sobre gel (una plata) pels Estats Units des de 1976. Belbin i Agosto són coneguts per la seva connexió i habilitats de patinatge.

El 15 de febrer de 1985 va neixer a Barcelona en Víctor Tomàs i Gonzàlez. És un jugador d'handbol que va ingressar a la Secció d'handbol del Futbol Club Barcelona el 1998 a l'equip cadet del planter, i d'allà progressà fins a arribar al filial la temporada 2002-03, en què acabà debutant al primer equip. Era un extrem esquerrà que jugava per la dreta i que destacava per la seva rapidesa i explosivitat. Acostumat a jugar en les situacions d'atac, va anar desenvolupant-se en les tasques defensives. La temporada 2013-2014, va guanyar cinc títols amb el FC Barcelona, en un gran any en què l'equip només no va poder guanyar la Copa d'Europa, i a la Lliga ASOBAL va guanyar tots 30 partits disputats, amb un nou rècord de gols. El 30 de novembre de 2022, després del partit Barça-Kiel de Champions, Víctor Tomàs va rebre l'homenatge de l'afició del Palau Blaugrana amb la retirada de la samarreta amb el número 8 de qui va ser capità de l'equip d'handbol durant la darrera dècada. Tomàs havia hagut de retirar-se prematurament el 2020 a causa d'una malaltia cardíaca i la pandèmia de covid havia endarrerit el seu comiat oficial. En les seves 18 temporades al primer equip va guanyar un total de 69 títols, entre els quals destaquen tres Copes d'Europa, 5 Mundials de clubs, 12 Lligues i 11 Copes del Rei, entre d'altres, esdevenint el tercer esportista del club amb millor palmarès, després d'Aitor Egurrola, de la secció d'hoquei patins i de David Barrufet, també d'handbol.

El 15 de gener de 1986 va neixer a Stavropol la María Abakúmova, una atleta russa de l'especialitat de llançament de javelina. Va guanyar la medalla d'or en el Campionat Mundial d'Atletisme de 2011 a Daegu, Corea del Sud, on va aconseguir el rècord nacional i mundial de 71,99 metres. Va participar en els Jocs Olímpics de Pequín 2008, en els quals va obtenir la medalla de plata en la seva especialitat.

El darrer protagonista d’avui va neixer el 15 de gener de 1991. Marc Bartra Aregall va neixer a Sant Jaume dels Domenys, a Tarragona.  És un futbolista que juga com defensa en el Real Betis Balompié de la Primera División de España. Ha estat internacional absolut amb la selecció espanyola. Previament, en les categorías inferiors de la selecció nacional, es va proclamar subcampió d’Europa sub-19 en 2010 i campió d’Europa sub-21 en 2013. Després d’un breu  pas per l’Espanyol (temporada 2001-02), va entrar en la Masía en el 2002, als 11 anys. El 14 de febrer de 2010, sent jugador del Barcelona B, Pep Guardiola el va fer debutar a Primera Divisió contra el Atlético de Madrid.​ El 7 de desembre de 2010 va debutar en la Lliga de Campions amb una victoria per 2 a 0 amb el Rubin Kazan.​ En la darrera jornada de la Lliga 2010-11 (en el qual el Barça va ser campió) va marcar, de cap, el seu primer gol amb el primer equip, que va suposar el 3-1 final contra el Málaga CF. Al novembre de 2012, Bartra va ser premiat com el millor defensa de la temporada 2011-12 de Segona Divisió.​ Per la temporada 2012-2013, Marc va promocionar definitivament al primer equip de la mà de Tito Vilanova. El 18 de març de 2014, va renovar amb el Barcelona hasta junio de 2017, con una cláusula de rescisión de 25 millones de euros. El 6 de març de 2016 va disputar el seu partit número cent amb el Barça. Després va jugar al Borussia de  Dortmund, al Betis, al  Trabzonspor turc i va tornar al Barça.

8 de gener Sant Tornem-hi 1934 Neix Jacques Anquetil 1958 Neix Nacho Solozábal 1961 Neix Javier Imbroda 1974 Neix Déborah McCormick 1991 Neix Vega Gimeno 1993 Neix Anni Espar Parlem de curling

 

Ben tornats! Desitjo que els Reis us hagin portat la Pau i Paciència que necessiteu i que l’any nou sigui una oportunitat de millora. Tornem a posar l’esport i els esportistes en el centre. Coneixem i ampliem en l’àmbit de l’activitat física amb esportistes amb medalles olímpiques, èxits i campionats i també amb esportistes amateurs. Avui és Sant Tornem-hi!

Els protagonistas d’avui són: un ciclista, un jugador de básquet, un entrenador de básquet, una jugadora de curling, una jugadora de básquet i una de waterpolo. I coneixerem com funciona el curling.

El 8 de gener de 1934 va neixer Jacques Anquetil. És un ciclista francès entre el 1953 i el 1969, considerat un dels millors ciclistes professionals de la història, tal com demostra el seu extens palmarès. Anomenat "Maître Jacques" va ser el primer en guanyar cinc Tours de França -xifra encara no superada i només igualada per tres altres ciclistes (Eddy Merckx, Bernard Hinault i Miguel Indurain)- i en guanyar les tres grans voltes, ja que també aconseguí la victòria en dos Giros d'Itàlia i una Vuelta a Espanya.

El 8 de gener de 1958 va neixer Ignacio Solozábal Igartua, conegut com popularment com a Nacho Solozábal a Barcelona. Va ser un jugador de bàsquet del Futbol Club Barcelona, equip on va desenvolupar tota la seva carrera, i va assolir 19 títols del màxim nivell. El 8 d'octubre del 2006 el club va retirar la seva samarreta amb el número 7, la qual penja al Palau Blaugrana. Aquesta distinció l'han rebuda només tres altres jugadors històrics del club: Epi, Roberto Dueñas i Andrés Jiménez. Ha estat un dels millors bases catalans de la història i dels millors d'Europa del seu moment. Amidava 1,85 metres i es caracteritzava per ser un gran defensor, gran tirador de llarga distància però sobretot per ser un gran penetrador a cistella i la seva capacitat per donar assistències.Va ser el primer portador de la torxa olímpica en la seva arribada a Barcelona l’any 1992.

El 8 de gener de 1961 neix Javier Imbroda, entrenador de bàsquet i polític español. Va entrenar durant disset temporades a la Lliga ACB. Va ser a més, entre 2001 i 2002, seleccionador nacional espanyol i assistent de la Selecció de bàsquet de Lituània. Amb 605 partits a l'ACB és el sisè entrenador amb més partits dirigits en aquesta competició. El 2018 va ser elegit diputat al Parlament d'Andalusia i, posteriorment, nomenat conseller d'Educació i Esports de la Junta d'Andalusia, càrrec que va exercir fins a la seva mort. La política esportiva és una de les sortides professionals quan s’acaba el temps actiu en l’esport.  

El 8 de gener de 1974 va neixer la Deborah McCormick, jugadora nord-americana de curling entre els anys 1996 i 2006. Va participar en quatre Jocs Olímpics d'Hivern, entre els anys 1998 i 2014, ocupant el cinquè lloc a Nagano 1998 i el quart a Salt Lake City 2002, a la prova femenina. El curling és un esport de precisió i d'equip, amb alguna similitud amb les bitlles angleses, boles criolles i la petanca, que es practica en una pista de gel. Dos equips de quatre participants competeixen entre si lliscant vuit pedres de granit de 20 kg cadascuna sobre un corredor de gel de 45,5 metres (146 peus) de longitud i 4,75 metres (15 peus 7 polzades) d'amplada. Un cop efectuat el llançament, els altres membres de l'equip (sweepers o escombradors), proveïts de brooms (raspalls), acompanyen cada pedra actuant sobre la superfície de gel per facilitar-ne l'avanç o variar-ne la direcció mitjançant el poliment o fricció de la superfície, però sempre sense tocar la pedra. Un cop realitzats tots els llançaments, els punts s'atorguen en funció de la proximitat d'aquestes pedres a la diana marcada al centre al final del passadís. Per exemple, la pedra més propera al centre de la diana compta un punt; si la següent és del mateix equip, en compta dos; i així fins que la següent sigui de l'equip contrari. Per aquesta regla, sempre un equip ha d'acabar la màniga (end) amb 0. En cas que no hi hagi pedres a la diana es considera 0-0. En un partit normal es juguen de vuit a deu mànigues. Al final del partit guanya l'equip amb més puntuació; en cas que hi hagi empat, es decideix en una màniga extra. L'equip que guanya una mànega comença la següent obligatòriament. Es practica sobretot al Canadà, Nord dels Estats Units, Nord d'Europa i el Japó.

El 8 de gener de 1991 neix a Valencia la Vega Gimeno Martínez. És una jugadora de bàsquet valenciana. Aler pivot, començà a practicar el basquet al Col·legi El Pilar de València i completà la seva formació al Segle XXI. Internacional amb la selecció espanyola en categories inferiors, es proclamà campiona d'Europa sub-18 (2009) i sub-20 (2011). Amb el combinat absolut, ha sigut internacional al Preeuropeu de 2016. També ha competit en la modalitat de 3x3. Ha sigut internacional amb la selecció espanyola en setanta-sis ocasions i s'ha proclamant campiona d'Europa (2021), juntament amb Sandra Ygueravide, Marta Canella i Aitana Cuevas, i subcampiona (2023) i va obtenir l’or als Jocs Olímpics de París de 3x3. És curiós que Espanya obtingui l’or en un esport del qual no hi ha competició, el básquet 3 x 3.

El 8 de gener de 1993 neix a Barcelona l’Anna Espar i Llaquet. És una jugadora de waterpolo catalana, més coneguda esportivament com Anni Espar. Als Jocs Olímpics d'Estiu de 2012, va competir per l'equip espanyol, que va aconseguir la medalla de plata i fou inclosa a l'equip ideal del torneig. Al Campionat del Món de natació de 2013 celebrat a Barcelona es va proclamar campiona del món amb la selecció espanyola. L'any 2021 va obtenir la medalla de plata en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2020 que es van celebrar a Tòquio. És filla del campió d'handbol Xesco Espar i germana gran de la també jugadora de waterpolo Clara Espar. 

19 de desembre 1964 Neix Arvydas Sabonis 1985 Neix la Leire Landa 1996 Neix la Diede de Groot Woerden

 

Avui comencem amb un home altíssim que jugava a bàsquet, una gran jugadora de futbol i una tennista paralímpica. Acabarem amb el Campionat del Món de Clubs de futbol guanyat pel Barça per primera vegada i l’explicació de com funciona aquest campionat.

El 19 de desembre de 1964 va néixer a Kaunas, a Lituània en Arvydas Sabonis, jugador professional de bàsquet. La meva generació el recorda perfectament. Sabonis, que mesura 2,20 m., va ser un dels millors pívots en el món des de la dècada dels 80 fins a l'inici del segle XXI. El primer èxit internacional de Sabonis va ser el mundial de 1982 amb l'equip nacional de la Unió Soviètica, seguit per un bronze en l'Eurobasket de 1983 i un or el 1985 tant en l'Eurobasket com en els Jocs Universitaris. Va guanyar l'or olímpic per a l'URSS el 1988 davant l'equip dels Estats Units, i va jugar amb l'equip nacional de Lituània quan van guanyar el bronze en els Jocs Olímpics de Barcelona, el 1992, i van ser subcampions en l'Eurobasket del 95. El 1989 li va ser permès sortir de l'URSS, però Sabonis no va anar a l'NBA sinó que va escollir el Fòrum Valladolid i el Reial Madrid el 1992. Després va anar a l’NBA al Trail Blazers, es va quedar al Portland set anys. Era un jugador molt efectiu en l'NBA, encara que sempre li va quedar l'espina clavada al públic sobre "el que podria haver estat" si no fos per les lesions. Durant la seva etapa europea, va sofrir una sèrie de lesions en el genoll i en el tendó d'Aquiles que li van dificultar la major part de la seva mobilitat. El 2003, Sabonis va tornar a Lituània i va comprar una part del seu antic equip, el Zalgiris Kaunas, i va ser el seu president. També va jugar per a ells en la temporada 2003-04, guanyant el premi al MVP tant en la temporada regular com en el Top 16 en l'Eurolliga, i va ser nomenat part de l'equip dels millors de l'Eurolliga. Es va retirar com a jugador després de la temporada 2004-05. Un dels seus fills, en Domantas Sabonis juga a l'NBA, des de 2022 a l'equip de Sacramento Kings. El 2010, Sabonis va ser inclòs al Saló de la Fama de la FIBA, en reconeixement al seu gran joc a la competició internacional. Va ser nomenat membre del Naismith Memorial Basketball Hall of Fame. Era el jugador més alt que mai havia entrat fins que un any més tard seria superat per Ralph Sampson amb 2,24 m.. Va ser president de la Federació Lituana de Bàsquet. Sabonis parla cinc idiomes: lituà, polonès, rus, castellà i anglès.

El 19 de desembre de 1986 va néixer a Irún la Leire Landa. És una defensa de futbol basca, amb 26 internacionalitats per Espanya, amb la qual ha jugat l'Eurocopa 2013 i el Mundial 2015. Després de jugar amb diversos equips, va concloure la seva carrera el 2017 amb el Futbol Club Barcelona.

El 19 de desembre de 1996 va néixer la Diede de Groot Woerden. És una tennista paralímpica neerlandesa. Durant la seva carrera, va guanyar més de deu tornejos de Gran Slam, inclosos els esdeveniments individuals femenins consecutius a Wimbledon de 2017 a 2018. En 2019, va completar la seva carrera en Gran Slam quan va guanyar el títol individual en l'Obert de França. A més de les seves victòries en Gran Slam, va guanyar diversos títols de Masters de tennis en cadira de rodes entre 2016 i 2018 i una medalla de plata en els Jocs Paralímpics d'estiu de 2016.

El 19 de desembre de 2009 a Abu Dhabi el Futbol Club Barcelona es proclama campió del Campionat del Món de Clubs de futbol i assoleix el primer sextet de la història. El Campionat del Món de Clubs de futbol 2009 és una competició de futbol organitzada per la FIFA que es va celebrar als Emirats Àrabs Units durant el mes de desembre de 2009. El Futbol Club Barcelona va ser el vencedor, esdevenint així el primer equip que guanya el sextet, és a dir, tots els títols possibles en un any natural, una fita mai assolida fins aquell moment per cap altre club al món. Els equips de futbol que resulten campions a cadascuna de les sis confederacions de la FIFA juguen un torneig amb eliminatòries a partit únic. A més, també hi juga el campió de la UAE League com a representant del país amfitrió. Hi ha una eliminatòria prèvia que enfronta el campió àrab i el campió de la Confederació de Futbol d'Oceania (OFC). Els partits de quarts de final enfronten els equips de la Confederació Asiàtica de Futbol (AFC), la Confederació Africana de Futbol (CAF), la CONCACAF i el guanyador de l'eliminatòria prèvia. Els campions dels tornejos de la UEFA i la Confederació Sudamericana de Futbol (CONMEBOL) passen directament a les semifinals. Els perdedors dels quarts de final es juguen el cinquè lloc, mentre que els perdedors de les semifinals es juguen el tercer lloc.

21 d'octubre Dia de les Nacions Unides 1933 Neix Paco Gento 1990 Neix Ricky Rubio

 

Avui parlem del Dia de les Nacions Unides, d’un futbolista històric i d’un esportista que entre tots els èxits ha sabut tenir temps per a ell i per a la seva família.

El Dia de les Nacions Unides és un dia internacional que se celebra anualment el 24 d'octubre, i que marca l'aniversari de l'entrada en vigor el 1945 de la Carta de les Nacions Unides. El 31 d'octubre de 1947 l'Assemblea General de les Nacions Unides, a través de la Resolució 168, declarà que el dia 24 d'octubre, aniversari de l'entrada en vigor de la Carta de les Nacions Unides, serà en endavant anomenat oficialment 'Dia de les Nacions Unides' i estarà consagrat a fer conèixer les finalitats i les realitzacions de l'Organització de les Nacions Unides als pobles del món i a aconseguir que donin suport a la seva obra. Amb la ratificació d'aquest document fundacional de la majoria dels seus signataris, inclosos els cinc membres permanents del Consell de Seguretat de les Nacions Unides va entrar oficialment en vigor. Des de l'any 1948, el 24 d'octubre s'ha celebrat com a 'Dia de les Nacions Unides'. El 1971, l'Assemblea General de Nacions Unides recomanà que el dia fos considerat pels Estats membres com a dia festiu.

El 21 d'octubre de 1933 neix el càntabre Francisco Gento, conegut esportivament com a Paco Gento o, simplement, Gento. Va ser internacional amb la selecció espanyola. Va desenvolupar gairebé tota la seva carrera futbolística al Reial Madrid Club de Futbol, on va guanyar 6 Copes d'Europa, i va arribar a ser considerat un dels millors extrems esquerre del món. Ha rebut tres grans homenatges, l'últim va ser el 5 de desembre del 2007. El 2007 fou guardonat, també, amb el premi Marca Leyenda.

El 21 d'octubre de 1990 neix Ricard Rubio i Vives, més conegut com a "Ricky Rubio", al Masnou. És un jugador de bàsquet català. Des de juliol de 2021 fins al gener del 2023 formà part de la plantilla dels Cleveland Cavaliers de l'NBA. El 2008 fou guardonat amb el premi Mr. Europa. El 2009, a Polònia, va obtenir la medalla d’or als Campionats d’Europa. El seu debut oficial a l'NBA com a jugador professional de la màxima categoria de bàsquet del món va ser al 2011 quan va ser escollit al draft pels Minnesota Timberwolves. Trajectòria Ricky va establir un rècord en el bàsquet ACB jugant un partit amb 14 anys, 11 mesos i 24 dies, sent el jugador més jove a disputar un partit. Va debutar en un partit del DKV Joventut contra el CB Granada el 15 d'octubre de 2005. Rubio va jugar cinc minuts i cinc segons a Granada, encistellant dos punts, donant una assistència i aconseguint dues recuperacions. El seu equip es va imposar per 72-82. La seva progressió professional ha estat molt ràpida, en la temporada 2003-2004, Ricky era encara jugador de l'equip infantil del planter verd-i-negre, passant així en poc més d'un any a jugar amb els professionals. Té un germà dos anys més gran, Marc Rubio, que també és jugador del planter del DKV Joventut i de la selecció espanyola. El 4 de novembre de 2008, Ricard Rubio fou nominat al prestigiós premi 'NEXT' de l'ESPN, on es premia el millor esportista de futur. Entre els guanyadors d'aquest premi es troben Kobe Bryant o Vince Carter, ambdós jugadors de l'NBA. Va participar en els Jocs Olímpics de Pequin 2008 on va obtenir la medalla d’argent amb la selecció espanyola. El juliol de 2014 va ser inclòs pel seleccionador estatal Juan Antonio Orenga a la llista dels dotze jugadors que disputarien amb la selecció espanyola de bàsquet el Campionat del món de 2014. El 2016 ho para tot per estar al costat de la seva mare que moriria de càncer de pulmó. I va tornar a la feina però el 5 d’agost de 2023 Rubio va anunciar una aturada temporal en la seva carrera com a professional per cuidar la seva salut mental. El valor que avui se li dona a la salut mental és molta per aconseguir l’equilibri de la persona. No tot és feina, entrenament, èxit o derrota... és vida.

11 d'octubre Mare de Déu de Begonya 1963 Neix Jordi Villacampa Taekwondo olímpic 1996 Neix Javier Pérez Polo

 

Avui felicitem a les noies que es diuen Begoña i parlarem de Jordi Villacampa, una institució en el bàsquet i al Joventut de Badalona. Parlarem també de Taekwondo i la seva història olímpica pel neixament tal dia com avui d’un campió Mundial de Taekwondo madrileny.

L’11 d'octubre de 1963 neix Jordi Villacampa i Amorós a Reus. És un destacat exjugador de bàsquet al Club Joventut de Badalona durant les dècades de 1980 i 90 i president del mateix club des de 1999 fins a 2017. Format al planter del Club Joventut Badalona, amidava 1,96 metres i jugava a la posició d'escorta. Va debutar amb el primer equip la temporada de 1980-1981, amb només 16 anys. Com a jugador va destacar per la seva velocitat i bon tir exterior, cosa que el convertí en un dels millors alers europeus. La seva retirada es va produir el 1997, amb 35 anys. El joventut sempre ha tingut bons tiradors. Entre ells Jordi Villacampa, pel seu compromís amb l'entitat i per la seva gran elegància en el joc. Durant tots aquests anys va guanyar una Copa d'Europa, a més de dues lligues ACB, entre altres títols que conformen un brillant palmarès. És el jugador que més títols ha aconseguit amb el primer equip del Joventut, amb 18, per davant d'un altre històric, Rafa Jofresa, amb 16. Fou internacional amb Espanya (debutà el 1984), amb la qual participà en totes les grans competicions internacionals del moment: dos Jocs Olímpics (Seül'88, Barcelona'92),tres Mundials (1986, 1990, 1994), i quatre Europeus (1985, 1987, 1991, 1993). Té el rècord d'anotació en un partit de la selecció amb 48 punts (contra Veneçuela l'agost de 1990). El millor resultat fou la medalla de bronze a l'Europeu de Roma'91. La seva samarreta, amb el número 8, fou retirada el 22 de desembre del 1998 al pavelló de la Penya. Va ser president del Club Joventut de Badalona. La seva presidència va començar el 1999 i va acabar el 25 d'abril de 2017.

El taekwondo, que es tradueix com “l'art de donar puntades i cops de puny”, és un art marcial les arrels del qual es remunten al període dels Tres Regnes (c. 57 a. C. a 668 d. C.), quan els guerrers de la dinastia Silla van començar a desenvolupar un art marcial conegut com ‘taekkyon’ (“peu-rajo”). A principis del segle XX, el taekwondo es va convertir en la forma d'art marcial dominant practicada a Corea. Posteriorment, l'esport es va internacionalitzar i en 1973 es va fundar la Federació Mundial de Taekwondo (avui coneguda com World Taekwondo). Aquest mateix any es van celebrar a Seül els primers Campionats Mundials d'aquest esport.

L'objectiu del taekwondo és que l'esportista doni puntades i cop de punys al seu oponent, evitant al mateix temps ser colpejat. La marca distintiva d'aquesta art marcial és la combinació de cops de puny i puntades en successions ràpides. Els combats es disputen en un matalasset octogonal durant tres assalts de dos minuts cadascun. Els punts es concedeixen segons el grau de dificultat de les tècniques emprades; per exemple, una puntada al cap puntua més que els cops de puny i les puntades en el tronc. Les puntades giratòries també es recompensen amb punts extra. Els atletes poden ser penalitzats per diferents faltes.

La primera aparició olímpica del taekwondo es va produir en els Jocs Olímpics de Seül 1988, quan es va disputar com a esdeveniment de demostració. Va tornar a aparèixer com a esport de demostració en els Jocs de Barcelona 1992, però va estar absent del programa a Atlanta 1996. No obstant això, quatre anys més tard el taekwondo va reaparèixer com a esport amb medalles en els jocs de Sídney 2000, on es van celebrar proves masculines i femenines. Des de llavors, aquesta disciplina forma part del programa olímpic.  Malgrat que anteriorment les competicions de taekwondo estaven dominades per atletes que representaven a la República de Corea, ara ja no és així. Per exemple, a Londres 2012 es van concedir medalles d'or a atletes de vuit nacions diferents. Algunes nacions fins i tot han fet història en guanyar les seves primeres medalles olímpiques gràcies al taekwondo -com Vietnam en 2000, l'Afganistan en 2008, Gabon en 2012 i Níger i Jordània en 2016- o les seves primeres medalles olímpiques femenines -la República Islàmica de l'Iran i Costa d'Ivori, també en 2016-.

L’11 de octubre de 1996 neix Javier Pérez Polo a Madrid. És un esportista que competeix en taekwondo. Va guanyar una medalla de plata en el Campionat Mundial de Taekwondo de 2019 i dues medalles en el Campionat Europeu de Taekwondo, plata en 2022 i bronze en 2021. En els Jocs Europeus de Cracòvia 2023 va aconseguir una medalla d'or en la categoria de –68 kg. Va participar en dos Jocs Olímpics d'Estiu en els anys 2020 i 2024, ocupant el dotzè i quart lloc respectivament en la categoria de –68 kg. En les Olimpíades de París 2024 se li va escapar la medalla de bronze.

18 de setembre 1959 Neix José Luis Doreste 1971 Neix Lance Amstrong 1989 Neix Serge Ibaka

Avui vela, ciclisme i bàsquet. Llums i ombres de l’esport i novament tot homes...

El 18 de setembre de 1959 va néixer a Las Palmas de Gran Canaria José Luis Doreste Blanco.  És un esportista que va competir en vela en les classes Star i Finn. Pertany a una família de regatistes, en la qual han destacat el seu germà petit Luis, bicampió olímpic, i els seus germans Manuel i Gustavo. Després de la seva carrera esportiva, ha exercit en la seva professió de metge esportiu. Va participar en cinc Jocs Olímpics d'Estiu, obtenint una medalla d'or a Seül 1988 en la classe Finn, el 12è lloc a Mont-real 1976 (Finn), el 17è a Moscou 1980 (Finn), el setè a Los Angeles 1984 (Star) i el setè a Atlanta 1996 (Star). Va guanyar tres medalles en el Campionat Mundial de Finn entre els anys 1977 i 1987, i una medalla d'or en el Campionat Europeu de Finn de 1988. A més va obtenir dues medalles d'or en el Campionat Mundial de Star, en els anys 1982 i 1983, i dues medalles en el Campionat Europeu de Star, or en 1982 i plata en 1993.

El 17 de setembre de 1971 va néixer a  Texas en Lance Armstrong. És un ciclista americà  retirat. Pel dopatge, que ell mateix va reconèixer, va ser el corredor que més vegades havia guanyat el Tour de França, aconseguint el triomf en set edicions consecutives, entre l'any 1999 i el 2005, fins que fou desposseït de totes les seves victòries per decisió de l'Agència Antidopatge dels Estats Units, posteriorment confirmada per la Unió Ciclista Internacional (UCI). Immediatament després de la seva setena victòria el juliol del 2005, anuncià la seva retirada del ciclisme professional. Tanmateix, després de tres anys lluny del ciclisme (però mantenint-se en forma corrent maratons i curses de mountain bike) el ciclista nord-americà feu públic el 9 de setembre del 2008 que pensava tornar a córrer de manera professional, amb l'objectiu de guanyar un vuitè Tour de França i despertar la consciència sobre la lluita contra el càncer. Armstrong participà en les edicions de 2009 i 2010, retirant-se finalment el 16 de febrer de 2011 quan hagué d'enfrontar-se a una sèrie de denúncies per dopatge. El 24 d'agost de 2012 anuncià oficialment que no pensava seguir amb la seva defensa per aquest cas, quedant automàticament desposseït dels set Tours que havia guanyat i de la medalla de bronze dels Jocs Olímpics del 2000. Va ser un cas de dopatge que va trasbalsar el món de l’esport. 

El 18 de setembre va néixer a 1989 en Serge Ibaka a Brazzaville. És un jugador de bàsquet congolès nacionalitzat espanyol (des de 2011). Juga al Real Madrid de la Lliga ACB, on ocupa la posició d'aler-pivot. Va jugar a l'NBA, sent escollit en la posició número 24 de la primera ronda del Draft del 2008 pels Oklahoma City Thunder (antigament coneguts com a Seattle Supersonics). La temporada 2018-2019 va ser campió de l'NBA amb els Toronto Raptors.

15 d'abril 2016 Estrena de "L'Heroi de Berlin" 2016 Kobe Bryant deixa el basquet

Avui dos esportistes són els protagonistes del nostre blog i per primera vegada en cap dels dos casos coincideix amb la data del seu naixement ni de la seva mort... són Kobe Bryant i Jesse Owen.

Jesse Owens va ser un atleta nord-americà d'origen afroamericà especialment destacat pels seus èxits als Jocs Olímpics d'estiu de 1936 a Berlín. Allà va assolir un reconeixement internacional en aconseguir quatre medalles d'or en els 100 metres llisos, 200 metres llisos, salt de llargada i com a membre de l'equip de relleus 4x100 metres. Alguns dels seus records s'han mantingut molts anys sense ser batuts. 

Pels nazis aquells Jocs Olímpics de Berlín eren l'ocasió perfecte per explicar al món la supremacia de la raça ària i es van trobar amb aquesta sorpresa: un jove negre ho guanyava tot... Diuen que després d’un dels seus èxits li van dir que pugés a la llotja que el Führer l’esperava. Ell i el seu representant van pujar de seguida però el Führer ja havia marxat. L’explicació de Joseph Goebbels, ministre de Propaganda i Il·lustració popular del Tercer Reich d'Adolf Hitler, va ser fulminant: “Vostè creu que el Fürer pot perdre el seu temps donant la ma a això?” Incontestable tant l’èxit de l’un com el despreci de l’altre.

Podeu trobar la pel.lícula de la seva vida amb el títol "L'heroi de Berlín", que es va fer amb el vist-i-plau de la seva família. Es va estrenar a Toronto l'11 de febrer de 2016 i tal dia com avui a Espanya. Val la pena veure-la...

Kobe Bryant, és un jugador professional de bàsquet estatunidenc. Fill d’un antic jugador dels Philadelphia 76ers el basquet ha estat la seva vida. Jugava amb els Los Angeles Lakers de l'NBA, franquícia amb la qual va guanyar cinc títols de campió de l'NBA. Ha estat el màxim anotador de tots els temps amb el seu equip i ha participat en 18 ocasions en el All Stars. És notícia perquè tal dia com avui de 2016 va deixar el món del basquet com a jugador. Un altre nom per la història a partir d’aquí començarà la llegenda... diuen hi ha un senyor que va pagar 27.000 euros per una cadira de pista en el partit del seu comiat. Una manera espectacular de dir “jo hi vaig ser”. El desembre de 2017 Los Angeles Lakers van fer un homenatge a Bryant i van retirar els dos dorsals que havia lluït durant els seus anys com a jugador de l'equip californià, el 8 i el 24. Va morir el 26 de gener de 2020, en un accident d'helicòpter a la localitat de Calabasas. Tenia 41 anys.

11 d'octubre 1963 Neix Jordi Villacampa 1966 Neix Pau Donès 2013 Mor Maria de Villota

Avui els nostres protagonistes pertanyen al món del basquet, de la música i del motor però tenen un punt de connexió: l'amor a la vida i la gran resiliència en les dificultats.

Jordi Villacampa i Amorós va néixer a Reus l’11 d'octubre de 1963. És un destacat exjugador de bàsquet al Club Joventut de Badalona durant les dècades de 1980 i 90 i president del mateix club des de 1999 fins el 2017. Com a jugador passà 21 anys en el mateix equip. Mesurava 1,96 metres i jugava a la posició d'aler. Destacava per la seva velocitat i bon tir exterior, cosa que el convertí en un dels millors alers europeus. Debutà amb el primer equip de la penya el 1980 amb només 16 anys i s'hi mantingué fins a la seva retirada el 1997 amb 35. El Joventut sempre ha tingut bons tiradors. Entre ells Jordi Villacampa, pel seu compromís amb l'entitat i per la seva gran elegància en el joc. Durant tots aquests anys va guanyar una Copa d'Europa, a més de dues lligues ACB, entre altres títols que conformen un brillant palmarès. Fou internacional amb Espanya (debutà el 1984), amb la qual participà en totes les grans competicions internacionals del moment: 2 Jocs Olímpics (Seül'88, Barcelona'92), 3 Mundials (1986, 1990, 1994), 4 Europeus (1985, 1987, 1991, 1993). Té el rècord d'anotació en un partit de la selecció amb 48 punts (contra Veneçuela l'agost de 1990). El millor resultat fou la medalla de bronze a l'Europeu de Roma'91. La seva samarreta, amb el número 8, fou retirada el 22 de desembre del 1998 al pavelló de la Penya. Integrant de la Selecció Europea en diverses ocasions. Va ser president del seu club de tota la vida, el Club Joventut de Badalona, la seva presidència va començar el 1999 i va acabar el 30 de juny de 2013, però decidí acceptar una oferta del club per seguir fins al 2017.

Pau Donés i Cirera va néixer en un petit poble de la Franja de Ponent, a l’Aragó, a Montanui l’11 d'octubre de 1966. Només hi havia 300 habitants. Però fins i tot dels poblets petits en surt gent amb ganes de fer coses que siguin reconegudes. En Pau va ser músic: vocalista, guitarrista i compositor en castellà del grup musical Jarabe de Palo. El músic ribagorçà, resident ara a Berlín, va començar el seu camí amb només 12 anys, edat en la qual va tenir la seva primera guitarra. Als 15 anys, amb el seu germà Marc, que tocava la bateria, forma el seu primer grup, J. & Co. Band, i més tard, Dentaduras Postizas. Compaginava d’aquesta manera concerts en locals nocturns de Barcelona amb el seu treball en una agència de publicitat. Amb els diners que treu de treballar a l’agència publicitària, adquireix el seu primer equip, format per una gravadora, un sintetitzador, una taula de mescles i una guitarra elèctrica Fender Stratocaster. Amb aquests mitjans enregistra els seus primers temes. El temps passa i forma Jarabe de Palo, grup que comença a ser conegut en la tardor de 1996. El seu primer tema, "La Flaca", es fa famós gràcies a un espot publicitari de la marca Ducados per a la campanya publicitària de caràcter Llatí, i quina va ser la sorpresa del públic quan van descobrir que darrere de la cançó hi havia un nou grup anomenat Jarabe de Palo i que era molt més que una sola cançó. L’èxit del grup neix després de la campanya de l’espot en plena primavera de 1997 i després es consolida com uns dels grup d’èxit a nivell nacional i amb una àmplia discografia. Al 2014 li detecten un càncer però ell para la gira i es posa en mans dels metges. Aconsegueixen eliminar el càncer i sempre que pot agraeix als metges i a tot l’equip sanitari el seu bon treball. Fa un munt de concerts per recaudar fons per la recerca oncològica amb el títol de “Jarabe y amigos contra el càncer”. És un dels artistes que ha volgut normalitzar la seva situació i ajudar a que la paraula càncer deixi de ser una paraulota terrible sinònim de mort. En el segle XXI la investigació ha fet que en molts casos no sigui així però malgrat la seva lluita va recaure i va morir el 9 de juny de 2020 als 53 anys.

No solc fer servir la data de la mort per recordar a les persones. Però en el cas de Maria de Villota no puc passar per alt el somriure amb el que va marxar molt jove després d’un accident molt greu en el que va perdre la visió d’un ull. No va ser fàcil que aquella joveneta arribés a ser pilot de cotxes de carreres. Maria va començar en el món del motor el 1996, amb 16 anys, en el kàrting. Pràcticament tota la seva vida va estar influïda pel seu pare Emilio de Villota, pilot de Fórmula 1, i fins i tot pel seu germà Emilio de Villota, jr., que la va acompanyar en els seus primers passos en el món dels karts. Va debutar en la categoria de monoplaces l'any 2000, a la Fórmula Castrol, gràcies a Movistar. Després de passar dos anys en aquesta categoria va anar a competir al Campionat d'Espanya de Fórmula 3, de la mà del seu pare. Durant la temporada 2012 de Fórmula 1, María de Villota va ser provadora de l'equip rus Marussia, després d'adquirir la seva plaça en l'equip, tot i que no disposava de la superlicencia necessària per poder competir en la Fórmula 1, motiu pel qual amb Marussia només va córrer amb un cotxe a València per malaltia de Timo Glock. El 3 de juliol 2012 va patir un greu accident a l'aeròdrom de Duxford (Cambridgeshire, Regne Unit) mentre realitzava unes proves d'aerodinàmica per al seu equip. La seva vida va arribar a córrer seriós perill, però després d'una ràpida intervenció dels serveis d'urgència i diverses intervencions quirúrgiques seu estat va passar de molt greu a greu. Va morir l’octubre del 2013 per causes naturals relacionades amb l’accident, el dia que anava a presentar el seu llibre a Sevilla: “La vida es un regalo”. Va ser un exemple de superació.

11 d'octubre 1963 neix Jordi Villacampa 1966 neix Pau Donés 2013 mor María de Villota

Avui els nostres protagonistes pertanyen al món del basquet, de la música i del motor però tenen un punt de connexió: l'amor a la vida i la gran resiliència en les dificultats.

Jordi Villacampa i Amorós va néixer a Reus l’11 d'octubre de 1963. És un destacat exjugador de bàsquet al Club Joventut de Badalona durant les dècades de 1980 i 90 i president del mateix club des de 1999. Com a jugador passà 21 anys en el mateix equip. Mesurava 1,96 metres i jugava a la posició d'aler. Destacava per la seva velocitat i bon tir exterior, cosa que el convertí en un dels millors alers europeus. Debutà amb el primer equip de la penya el 1980 amb només 16 anys i s'hi mantingué fins a la seva retirada el 1997 amb 35. El Joventut sempre ha tingut bons tiradors. Entre ells Jordi Villacampa, pel seu compromís amb l'entitat i per la seva gran elegància en el joc. Durant tots aquests anys va guanyar una Copa d'Europa, a més de dues lligues ACB, entre altres títols que conformen un brillant palmarès. Fou internacional amb Espanya (debutà el 1984), amb la qual participà en totes les grans competicions internacionals del moment: 2 Jocs Olímpics (Seül'88, Barcelona'92), 3 Mundials (1986, 1990, 1994), 4 Europeus (1985, 1987, 1991, 1993). Té el rècord d'anotació en un partit de la selecció amb 48 punts (contra Veneçuela l'agost de 1990). El millor resultat fou la medalla de bronze a l'Europeu de Roma'91. La seva samarreta, amb el número 8, fou retirada el 22 de desembre del 1998 al pavelló de la Penya. Integrant de la Selecció Europea en diverses ocasions. Va ser president del seu club de tota la vida, el Club Joventut de Badalona, la seva presidència va començar el 1999 i va acabar el 30 de juny de 2013, però decidí acceptar una oferta del club per seguir, en principi, fins al 2016.

Pau Donés i Cirera va néixer en un petit poble de la Franja de Ponent, a l’Aragó, a Montanui l’11 d'octubre de 1966. Només hi havia 300 habitants. Però fins i tot dels poblets petits en surt gent amb ganes de fer coses que siguin reconegudes. En Pau és músic: vocalista, guitarrista i compositor en castellà del grup musical Jarabe de Palo. El músic ribagorçà, resident ara a Berlín, va començar el seu camí amb només 12 anys, edat en la qual va tenir la seva primera guitarra. Als 15 anys, amb el seu germà Marc, que tocava la bateria, forma el seu primer grup, J. & Co. Band, i més tard, Dentaduras Postizas. Compaginava d’aquesta manera concerts en locals nocturns de Barcelona amb el seu treball en una agència de publicitat. Amb els diners que treu de treballar a l’agència publicitària, adquireix el seu primer equip, format per una gravadora, un sintetitzador, una taula de mescles i una guitarra elèctrica Fender Stratocaster. Amb aquests mitjans enregistra els seus primers temes. El temps passa i forma Jarabe de Palo, grup que comença a ser conegut en la tardor de 1996. El seu primer tema, "La Flaca", es fa famós gràcies a un espot publicitari de la marca Ducados per a la campanya publicitària de caràcter Llatí, i quina va ser la sorpresa del públic quan van descobrir que darrere de la cançó hi havia un nou grup anomenat Jarabe de Palo i que era molt més que una sola cançó. L’èxit del grup neix després de la campanya de l’espot en plena primavera de 1997 i després es consolida com uns dels grup d’èxit a nivell nacional i amb una àmplia discografia. Al 2014 li detecten un càncer però ell para la gira i es posa en mans dels metges. Aconsegueixen eliminar el càncer i sempre que pot agraeix als metges i a tot l’equip sanitari el seu bon treball. És un dels artistes que ha volgut normalitzar la seva situació i ajudar a que la paraula càncer deixi de ser una paraulota terrible sinònim de mort. En el segle XXI la investigació ha fet que en molts casos no sigui així.

No solc fer servir la data de la mort per recordar a les persones. Però en el cas de Maria de Villota no puc passar per alt el somriure amb el que va marxar molt jove després d’un accident molt greu en el que va perdre la visió d’un ull. No va ser fàcil que aquella joveneta arribés a ser pilot de cotxes de carreres. Maria va començar en el món del motor el 1996, amb 16 anys, en el kàrting. Pràcticament tota la seva vida va estar influïda pel seu pare Emilio de Villota, pilot de Fórmula 1, i fins i tot pel seu germà Emilio de Villota, jr., que la va acompanyar en els seus primers passos en el món dels karts. Va debutar en la categoria de monoplaces l'any 2000, a la Fórmula Castrol, gràcies a Movistar. Després de passar dos anys en aquesta categoria va anar a competir al Campionat d'Espanya de Fórmula 3, de la mà del seu pare. Durant la temporada 2012 de Fórmula 1, María de Villota va ser provadora de l'equip rus Marussia, després d'adquirir la seva plaça en l'equip, tot i que no disposava de la superlicencia necessària per poder competir en la Fórmula 1, motiu pel qual amb Marussia només va córrer amb un cotxe a València per malaltia de Timo Glock. El 3 de juliol 2012 va patir un greu accident a l'aeròdrom de Duxford (Cambridgeshire, Regne Unit) mentre realitzava unes proves d'aerodinàmica per al seu equip. La seva vida va arribar a córrer seriós perill, però després d'una ràpida intervenció dels serveis d'urgència i diverses intervencions quirúrgiques seu estat va passar de molt greu a greu. Va morir l’octubre del 2013  per causes naturals relacionades amb l’accident, el dia que anava a presentar el seu llibre a Sevilla: “La vida es un regalo”. Va ser un exemple de superació.