Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris handbol olímpic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris handbol olímpic. Mostrar tots els missatges

diumenge, 17 de novembre del 2024

17 de novembre Santa Isabel d'Hongria (Isabel, Elisabet) 1923 Neix Pablo Porta Handbol olímpic 1990 Neix Elisabeth Chávez


Comencem per felicitar a les noies que es diuen Isabel o Elisabet en record a Santa Isabel d'Hongria. Santa Elisabet d'Hongria o de Turíngia va ser una princesa hongaresa, esposa del landgravi Lluís IV de Turíngia; que quan va ser vídua, va entrar al Tercer orde Franciscà i es va dedicar a fer obres de caritat. És venerada com a santa per l'Església catòlica i l'anglicanisme, i com a renovadora de la societat pel luteranisme.


El nostre personatge d’avui va ser omnipresent en la premsa dels anys 70 al 85. Constantment apareixia a la premsa i a la televisió per motius molt diversos sempre relacionats amb el món del futbol. També parlarem de handbol pel neixament d'una jugadora coneguda com "el sostre de la selecció".


El 17 de novembre de 1923 va néixer a Barcelona en Pau Porta Bussoms, conegut com a Pablo Porta. Va ser advocat, esportista, i dirigent esportiu català. Actiu falangista, va obtenir la llicenciatura en dret a la Universitat de Barcelona en els anys de la postguerra. Posteriorment es va doctorar a Madrid. Durant els seus anys universitaris va ser durant cinc anys cap del Sindicato Español Universitario de Catalunya i Balears i va participar en la repressió contra l'incipient moviment opositor estudiantil. Més tard seria professor de dret internacional en aquesta universitat. El seu germà Joan Porta Bussoms, un actiu falangista, va ser alcalde de Santa Coloma de Gramenet des de 1970 fins a 1975. En la seva joventut va ser jugador de futbol i rugbi, a més de practicar la boxa, esport en què va ser campió universitari d'Espanya en els pesos semipesants entre 1943 i 1946. Com a directiu, va formar part de la Federació Catalana de Boxa abans de tenir accés a la presidència de la Federació Catalana de Futbol. Va arribar a vicepresident de la RFEF durant el mandat del seu antecessor, José Luis Pérez Payá. Va ser president de la Federació Espanyola de Futbol des de 1975 fins a 1984, i esdevingué famós per les seves polèmiques amb el periodista José María García que el portaren algun cop al jutjat. El 1984 el govern de Felipe González va aprovar el conegut com a "Decret Anti-Porta" per tal que no pogués continuar en el càrrec més de dos mandats, i en no poder-se presentar a les eleccions, fou rellevat per José Luis Roca. Fou membre honorífic vitalici de la FIFA des de 1995 fins a 2009. El 1995 la Generalitat el guardonà amb el premi de Forjador de la Història Esportiva de Catalunya. Morí el 27 de gener de 2009 a la seva ciutat natal, a l'edat de 85 anys, víctima d'un càncer. Va rebre molts guardons de l’època: la Gran Cruz de la Encomienda y Cruz de Caballero de la Orden de Cisneros, la Medalla de Plata de la Joventut, la Medalla al Mèrit Esportiu de la Diputació Provincial de Barcelona i dels ajuntaments de Barcelona i Mataró, la Medalla d'Or de la Reial Federació Espanyola de Futbol, la Medalla d'Or del RCD Espanyol, l’Insignia d'Or i Brillants del Real Sporting de Gijón i va ser soci d'honor d'uns cent clubs espanyols.


I parlem de handbol... L'handbol es va començar a jugar a finals del segle XIX a Escandinàvia i Alemanya, on l'handbol de camp també estava guanyant reconeixement com a esport. G. Wallström va introduir aquest esport a Suècia el 1910. Les dues versions d'aquest esport es van jugar fins al 1966, quan l'handbol a pista coberta va començar a substituir la seva versió de camp. L'handbol de camp va fer el seu debut olímpic als Jocs de Berlín 1936 i va ser un esport de demostració als Jocs d'Hèlsinki 1952. La versió a pista coberta va aparèixer per primera vegada al programa olímpic 20 anys després, als Jocs de Munic 1972 . La primera competició femenina es va celebrar quatre anys més tard, als Jocs Olímpics de Montreal 1976.

La versió moderna es juga a una pista coberta de 40x20 metres entre dos equips de set jugadors cadascun. Els jugadors poden fer fins a tres passos sense regatejar i poden mantenir la pilota durant un màxim de tres segons. Guanya l?equip que marqui més gols al final dels dos temps de 30 minuts. Dotze equips competeixen als tornejos femení i masculí dels Jocs Olímpics.

L'handbol és un esport de contacte en què atacants i defensors poden entrar en contacte corporal amb un adversari, cosa que el converteix en un esport molt físic i exigent per als jugadors que el practiquen. Fins i tot es fomenten les estratègies ofensives, ja que el joc passiu és il·legal. Per tant, la resistència i la força són qualitats vitals per als jugadors; tot i això, aquest esport també implica tàctica, treball en equip i flexibilitat, ja que tots els jugadors alternen entre l'atac i la defensa.

L’equip masculí espanyol de handbol, els “Hispanos” ha obtingut diferents medalles olímpiques de bronze al llarg de la història:  a Atlanta 1996, Sídney 2000, Pekín 2008, Tokio 2020 i París 2024. L’equip femení espanyol de handbol, les “Guerreras” van obtenir el bronze als Jocs de Londres 2012. 


El 17 de novembre de 1990 va néixer a Los Realejos, Santa Cruz de Tenerife, l’Elisabeth Chávez Hernández. És una gran jugadora d'handbol. Juga en la posició de Pivot. És internacional absoluta amb la selecció espanyola, amb la qual va aconseguir la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Londres 2012, a més del bronze al Campionat Mundial d'Handbol Femení de 2011, disputat a Brasil i la plata a l'Europeu de Macedònia 2008 i l'Europeu d'Hongria i Croàcia 2014. És coneguda com el Sostre de l'handbol espanyol a causa dels seus 1,92 metres d'alçada.


divendres, 25 d’octubre del 2024

25 d'octubre Handbol 1976 David Davis 1980 Àlex Fàbregas 1996 Marileidy Paulino

 

Avui parlem del handbol i en especial del handbol olímpic en motiu d’un gran entrenador i exjugador de handbol. També van néixer avui un jugador d’hoquei herba i una velocista.

L'handbol es va començar a jugar a finals del segle XIX a Escandinàvia i Alemanya, on l'handbol de camp també estava guanyant reconeixement com a esport. G. Wallström va introduir aquest esport a Suècia el 1910. Les dues versions d'aquest esport es van jugar fins al 1966, quan l'handbol a pista coberta va començar a substituir la seva versió de camp.

La versió moderna es juga a una pista coberta de 40x20 metres entre dos equips de set jugadors cadascun. Els jugadors poden fer fins a tres passos sense regatejar i poden mantenir la pilota durant un màxim de tres segons. Guanya l’equip que marqui més gols al final dels dos temps de 30 minuts. Dotze equips competeixen als tornejos femení i masculí dels Jocs Olímpics. L'handbol és un esport de contacte en el qual atacants i defensors poden entrar en contacte corporal amb un adversari, cosa que el converteix en un esport molt físic i exigent per als jugadors que el practiquen. Fins i tot es fomenten les estratègies ofensives, ja que el joc passiu és il·legal. Per tant, la resistència i la força són qualitats vitals per als jugadors; tot i això, aquest esport també implica tàctica, treball en equip i flexibilitat, ja que tots els jugadors alternen entre l'atac i la defensa.

El handbol de camp va fer el seu debut olímpic als Jocs de Berlín 1936 i va ser un esport de demostració als Jocs d'Hèlsinki 1952. La versió a pista coberta va aparèixer per primera vegada al programa olímpic 20 anys després, als Jocs de Munic 1972 . La primera competició femenina es va celebrar quatre anys més tard, als Jocs Olímpics de Montreal 1976.


El 25 d'octubre de 1976 neix David Davis i Càmara a Santa Maria de Palautordera d’una família d'origen equatoguineana. És un entrenador i exjugador d'handbol català. Es va retirar com a jugador professional l'any 2013, quan jugava al FC Porto, i des del 2014 és el segon entrenador de l'equip Vardar de Macedònia. Va ser Medalla de bronze als Jocs Olímpics de Pekin 2008 amb la selecció espanyola.  


El 25 d'octubre de 1980 neix Alexandre Fàbregas i Carné, conegut com a Àlex Fàbregas, a Barcelona. És un jugador d'hoquei sobre herba català, guardonat amb una medalla olímpica a Pequín 2008. És nebot del també jugador d'hoquei sobre herba i medallista olímpic Francesc Fàbregas i Bosch i cosí de Quico Fàbregas. L’hoquei els corre per les venes. Durant la seva participació en els Jocs Olímpics de Londres 2012 va rebre insults i amenaces a través de la xarxa social twitter, per haver expressat en una entrevista al diari Ara que jugava amb Espanya per obligació, perquè no tenia possibilitats de jugar amb la catalana.. Membre del Reial Club de Polo de Barcelona va participar, als 23 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2004 realitzats a Atenes (Grècia), on va aconseguir guanyar un diploma olímpic en finalitzar quart en la competició masculina d'hoquei sobre herba. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 realitzats a Pequín (República Popular de la Xina) amb la selecció espanyola aconseguiren arribar a la final de la competició, si bé s'haguren de conformar amb la medalla de plata. Al llarg de la seva carrera ha guanyat una medalla en el Campionat del Món d'hoquei sobre herba i dues medalles al Campionat d'Europa.


El 25 d'octubre de 1996 neix Marileidy Paulino a Nizao, a República Dominicana. És una atleta velocista dominicana especialitzada en la prova dels 400 metres llisos. Ha guanyat dues medalles de plata olímpiques i 3 medalles (2 d'or) en els Campionats del Món. Posseeix diversos rècords nacionals i és membre de l'equip mixte dominicà del 4x400 metres relleus. És una atleta atípica, ja que va començar en l'atletisme amb 19 anys, després d'haver passat per altres esports amb la única intenció de "buscar una sortida per la seva família". Va fer en 400m femení el record olímpic a l’Olimpiada de París 2024, Marileidy Paulino de República Dominicana va còrrer els 400 metres femenins en tan sols 48,17 segundos. El récord olímpic d’aquesta prova era de 48,25 segons i estava en mans de la francesa Marie-José Perec des d’Atlanta 1996. Es a dir, la marca estava imbatuda des de l’any que va neixer Paulino. Ara aquesta prova d’atletisme es considerada la més difícil per la ciència perquè requereix d’un fi equilibri entre velocitat i resistència. Ara té una altra reina olímpica.