20 de maig 1922 Inauguració del Camp de les Corts 1923 Inauguració de Mestalla 1974 Neix Ruth Moll 1975 Neix Isaac Gàlvez 1981 Neix Iker Casillas 1992 Copa d'Europa del Barça

 

Avui comencem recordant les inauguracions de dos camps de futbol amb un any de diferencia. Els neixaments d’avui ens porten cap a dos ciclistes i un porter de futbol; i acabem els records del dia amb el gol de Koeman que va donar als culers la primera Copa d’Europa.

El 20 de maig de 1922 s'inaugura el Camp de Les Corts a Barcelona amb el partit FC Barcelona 2 - Saint Mirren 1. El Camp de les Corts fou l'estadi del FC Barcelona entre els anys 1922 i 1957, quan es va inaugurar el Camp Nou. Es trobava a l'illa delimitada pels carrers de Numància, travessera de les Corts, Vallespir i Marquès de Sentmenat, i va ser testimoni de molts dels grans èxits del club blaugrana però també d'episodis i períodes difícils. Finalment, fou enderrocat el 1966 i en el solar s'hi construiren blocs de pisos.

El 20 de maig de 1923 s'inaugura l'Estadi de Mestalla, camp de futbol del València CF. L'Estadi de Mestalla és un camp de futbol situat a la ciutat de València, entre l'avinguda d'Aragó i de Suècia. Propietat del València CF, va ser inaugurat el 1923. El seu nom es deu a la Séquia de Mestalla, que antigament passava junt al camp. Amb una capacitat de 49.430 espectadors i unes dimensions de 105x68 metres, l'estadi està classificat entre els més intimidatoris i respectats d'Europa, juntament amb altres estadis com Anfield o l'Estadi Olímpic de Roma. En el rànquing europeu, és el 34è estadi amb més capacitat.

El 20 de maig de 1974 neix a Ciutadella de Menorca la Ruth Moll Marquès, ciclista profesional. Ha competit en diferents modalitats com la carretera, la pista, el ciclocròs o el ciclisme de muntanya, des que va iniciar la seva carrera professional, al 1995, fins que es va retirar, al 2008. Un cop retirada ha estat vivint a Ciutadella, treballant com a regidora a l'Ajuntament i dirigint diferents empreses de ciclisme d'aventura. S'ha instal·lat definitivament a Astúries, des d'on ha creat altres empreses i projectes relacionats sempre amb la bicicleta i l’esport.

El 20 de maig de 1975  va neixer a Vilanova i la Geltrú l’Isaac Gàlvez López, ciclista. Va combinar ruta —pertanyé a l'equip Illes Balears— i pista, tot fent parella amb el mallorquí Joan Llaneras. Era germà de la també ciclista Débora Gálvez. Va estudiar al Col·legi Sant Jordi i posteriorment a l'Escola Industrial, Can Puig i la Paperera, però ben aviat abandonà els estudis per dedicar-se de ple al ciclisme. Es va formar a la Unió Ciclista Vilanova, on va romandre fins a categoria cadet. Posteriorment marxà al MACO de Terrassa i a la Unió Ciclista Montcada, encara en categories inferiors. Finalment, després per diversos equips amateurs, debutà com a professional el 2000 amb l'equip Kelme-Costa Blanca. Aquell mateix any va prendre part en els Jocs Olímpics de Sydney, on disputà dues proves del programa de ciclisme. En pista, fou dos cops Campió del món en Madison amb Joan Llaneras. En carretera destaca la Clàssica d'Almeria del 2000 i una etapa a la Volta a Catalunya de 2004. En aquesta mateixa edició va liderar la cursa el primer dia, quan el seu equip, el Banesto guanyà la contrarellotge per equips. Morí el 26 de novembre de 2006, en xocar amb Dimitri De Fauw a la 66a edició dels Sis dies de Gant Bèlgica, a les 00:30, en la modalitat de Madison.

El 20 de maig de 1981 va nèixer a Móstoles l’Iker Casillas. Va ser un futbolista que jugava a la demarcació de porter. Actualment és president de l'equip 1K, que juga a la Kings League. Va acabar la seva carrera al FC Porto. Anteriorment havia jugat més de sis-cents partits amb el Reial Madrid, cosa que en fa el sisè jugador que més partits hi ha disputat. Amb la selecció espanyola també va assolir la capitania, i és el jugador amb més internacionalitats de la història, en haver superat els 126 partits d'Andoni Zubizarreta. El juliol del 2015 s'anuncià que fitxava pel FC Porto després de 16 temporades al primer equip blanc (725 partits), i 25 al club madridista, del qual era capità.Iker Casillas va ser designat com el millor porter del món de 2008, 2009, 2010 i 2011 a la classificació que elabora la Federació Internacional d'Història i Estadística del Futbol (IFHHS).

El 20 de maig 1992 és un dia de memoria obligada pels barcelonistes. El Futbol Club Barcelona va guanyar a l'estadi de Wembley la primera copa d'Europa de futbol amb un gol de Koeman contra la Sampdoria de Gènova. L'equip de futbol, entrenat per Johan Cruyff amb figures com Koeman, Guardiola, Stoítxkov, Romário, Laudrup, Zubizarreta o Bakero, va guanyar quatre Lligues consecutives entre el 1991 i el 1994, i el 20 de maig de 1992 va conquerir el seu títol més preat: la Copa d'Europa, a l'estadi de Wembley i davant la UC Sampdoria. Durant aquests anys, l'equip va fer un gran joc i va ser conegut popularment com el Dream Team. La Champions League (anteriorment coneguda com a Copa d'Europa de futbol o Lliga de Campions) és la màxima competició oficial de futbol masculí per a clubs que es disputa a Europa amb periodicitat anual. És un dels tornejos de clubs més prestigiosos del món i la competició de clubs de futbol més prestigiosa a nivell europeu. Hi participen els campions de les lligues nacionals i, en alguns països, també el segon, tercer i quart classificat del campionat domèstic, dels països afiliats a la UEFA.

12 de maig 1909 Es crea el CE Júpiter 1970 Jocs Olímpics de Mont-real 1976 1979 Neix Joaquim Rodríguez 1981 Neix Titi Roca 1990 Neix la Mar Bonnin

 

Els protagonistes d’avui són un llibre de ciclisme, la fundació d’un dels clubs històrics del futbol a Barcelona, l’elecció de Montreal com a ciutat olímpica del 1976, el neixament de dos ciclistes i d’un jugador d’hoquei patins.

Un ciclista avui ens porta a proposar-vos un llibre editat per Cossetània edicions “100 pedalades per la història del ciclisme” de Rafael Vallbona i Sallent aporta curiositats, fites històriques i anècdotes del món del ciclismo. Dos segles després de la seva invenció, la bicicleta continua amb nosaltres i també segueix canviant el món. El ciclisme és llibertat, descoberta, emoció, salut, èpica, superació. La seva pràctica és un receptacle d'emocions i vivències que ajuden a formar alguns principis vitals dels éssers vius. Pedalar ens fa feliços. Aquestes _100 pedalades per la història del ciclisme_ són un relat històric i cronològic de l'admiració i la passió que tots tenim per la bicicleta. Hi ha històries grans i petites, tràgiques i pintoresques, heroiques i llegendàries. Algunes ens remeten a la felicitat de la infantesa, d'altres a la mitologia personal que construeix referències comunes i la majoria a la memòria del nostre temps. Aquí teniu 100 pedalades d'aquest viatge.

El 12 de maig de 1909 de Barcelona es crea el CE Júpiter, a la cerveseria Cebrián, al Poblenou, fundat per la fusió de dos equips amateurs del barri, l'Anglo-Espanyol i l'Stadium Nacional. El Club Esportiu Júpiter és un club de futbol fundat el 1909 al barri de Poblenou, a Barcelona, que des de 1948 juga els seus partits al barri de la Verneda. És un dels històrics del futbol català i un club estretament vinculat amb l'esquerra política i el catalanisme, tant en els seus inicis com a l'actualitat. Els fundadors foren dos anglesos que aleshores treballaven al Poblenou. Van triar el nom del club per un concurs de globus que aquella tarda es va celebrar a la platja de la Mar Bella. El 1912, el Júpiter s'afilià a la Federació Catalana. Els seus primers colors foren blau-cel i blanc; més tard el verd; i finalment, el gris-grana actual. Al maig del 2009 van començar els actes del Centenari del club. Jordi Hereu, l'alcalde en aquell moment, va entregar al CE Júpiter la Medalla d'or de la ciutat. El CE Júpiter incorpora un equip femení molt prometedor a la temporada del 2009. Són clarament contraris al sexisme, l'homofòbia, la xenofòbia i el feixisme, i juguen amb la samarreta republicana tricolor on hi duen el lema "No pasarán" escrit en castellà.

El 12 de maig de 1970 a Amsterdam en la 69a Sessió del Comitè Olímpic Internacional, van participar 70 membres, que havien de triar entre les opcions de Mont-real, Moscou i Los Angeles. Els Jocs Olímpics de Mont-real 1976, oficialment coneguts com els Jocs de la XXI Olimpíada, es van celebrar a Mont-real, el Canadà entre el 17 de juliol i l'1 d'agost de 1976. Hi van participar 6084 atletes (4824 homes i 1260 dones) de 92 països, competint en 21 esports i 198 especialitats. Contrariant l'esperit olímpic va aparèixer novament la política, i es va produir el primer boicot massiu de la història dels Jocs Olímpics. Algunes delegacions africanes van sol·licitar l'exclusió de Nova Zelanda perquè la seva selecció nacional de rugbi havia jugat contra la de Sud-àfrica, país exclòs del Comitè Olímpic Internacional per la seva política racista, l'apartheid. El COI no accepta les pressions i rebutja la petició, però 24 països africans van rebutjar la invitació, i finament 32 estats en total van acabar sumant-se al boicot. Per una altra banda, la Xina i Taiwan tampoc van assistir en protesta per problemes de reconeixement mutu. Però aquests Jocs van donar grans moments per recordar. Les competicions de bàsquet per a dones van ser incloses per primera vegada, així com el rem i l'handbol. La gimnasta romanesa de 14 anys Nadia Comăneci va causar sensació per ser la primera a la qual van concedir una puntuació perfecta de 10 en barres asimètriques. Va obtenir en total set puntuacions 10. Del costat masculí, el japonès Shun Fujimoto es va trencar una cama mentre realitzava els seus exercicis de rutina de terra. L'equip nipó tenia una renyida competència amb la Unió Soviètica, així que Fujimoto va mantenir la seva lesió en secret; però quan es va desmuntar dels anells es va dislocar el genoll i va ser forçat a retirar-se. Les estrelles individuals van incloure a Klaus Dibiasi d'Itàlia, que va guanyar la seva tercera medalla d'or consecutiva en salt de la plataforma; el soviètic Viktor Saneyev que va guanyar la seva tercera medalla d'or en triple salt; i Irena Szewinska de Polònia, guanyadora dels 400 m, que van sumar a la seva carrera un total de set medalles -en cinc especialitats diferents. Alberto Juantorena de Cuba va ser el primer a obtenir una doble victòria en els 400 m i els 800 m. Miklos Németh d'Hongria va guanyar l'or en el llançament de javelina i es va convertir en el primer fill d'un medallista d'or de l'atletisme que també obtenia aquest guardó. El seu pare, Imre, havia guanyat el llançament de martell en 1948. Van ser uns dels Jocs Olímpics més costosos. La construcció de bona part de les instal·lacions -incloent l'estadi-, va ser finançada amb un impost sobre els cigarrets venuts a la província de Quebec. Aquest impost especial es va continuar cobrant fins a desembre de 2006, quan els deutes contrets es van saldar per complet.

El 12 de maig de 1979 va néixer a Barcelona en Joaquim Rodríguez i Oliver. És un ciclista català professional del 2001 al 2016. Guanyador de dues Voltes a Catalunya, dos cops la Volta a Llombardia, una Volta al País Basc i un cop la Fletxa Valona. També ha aconseguit tres cops la classificació final de l'UCI World Tour i pujar al podi del Tour de França, Giro d'Itàlia i Volta a Espanya.Va debutar com a professional el 2001 a l'equip ONCE-Eroski. Entre els primers èxits destaca la Setmana Catalana de 2004, la general de la muntanya de la Volta a Espanya 2005 i el Campionat d'Espanya de 2007. El 27 de setembre de 2009 guanyà la medalla de bronze al Campionat del Món de ciclisme en ruta disputat a la ciutat suïssa de Mendrisio, per darrere de l'australià Cadel Evans i del rus Aleksandr Kólobnev. Amb aquesta medalla es convertia en el primer ciclista català en obtenir una medalla en aquesta competició. El 29 de març de 2010 es proclamà vencedor de la Volta a Catalunya de 2010, sent el primer català a guanyar-la des que Josep Recio ho fes 27 anys enrere. Aquest mateix any es proclamà campió del Calendari mundial de l'UCI. El 2013 va acabar tercer al Tour de França, convertint-se en el primer ciclista català a pujar al podi de les tres Grans Voltes. El 29 de setembre aconseguí la millor classificació d'un català al Campionat del món de ciclisme en ruta, en acabar segon, rere Rui Costa, en l'esprint final a Florència. El Purito va estar molt a prop de guanyar la cursa, ja que a manca de 300 metres mantenia un lleu avantatge sobre Costa després que ataqués en la darrera ascensió al Fiesole, a manca de 15 km, però finalment Costa va poder contactar amb ell en els darrers metres i superar-lo a l'esprint. El 2014 va guanyar la seva segona Volta a Catalunya, i el 2015 va aconseguir la victòria final a la Volta al País Basc, a més d'un segon lloc a la Volta a Espanya i un triomf d'etapa. També va guanyar dues etapes al Tour de França. A la fi del 2016 va anunciar la seva retirada definitiva, malgrat tenir una oferta del nou equip Bahrain-Merida. El 18 de desembre de 2022 durant el programa La Marató de TV3 dedicada a la salut cardiovascular va anunciar que la seva retirada del ciclisme fou precipitada per la detecció d'una cardiopatia. Pocs corredors han mostrat tanta capacitat per a l’escalada como “el Purito”.

El 12 de maig de 1981 va néixer a Vic en Josep Maria Roca i Bigas. En «Titi» Roca va ser un jugador d'hoquei sobre patins del Club Patí Vic. Va debutar al primer equip del Vic la temporada 1998-99 i es va retirar la temporada 2014-15, quan n'era el capità. Acabada la seva carrera esportiva s’ha dedicat a la política. Exerceix des de 2015 com a regidor d'Habitatge, Esports i Joves a l'Ajuntament de Vic en tant que militant del Partit Demòcrata Europeu Català. L'any 2019 repetí a les llista del partit a les eleccions municipals de Vic.

El 12 de maig de 1990 neix a Palma de Mallorca la Mar Bonnín Palou. És una ciclista balear. Combina la carretera amb el ciclisme en pista. Vinculada a una família lligada al ciclisme, és parella del també ciclista Albert Torres.

1 de febrer 1920 Primera Jean Bouin 1969 Neix Nino Salukvadze 1972 Neix María Isabel Fernández 1974 Neix David Meca 1974 Neix Roberto Heras

 

Comencem el mes de febrer amb la prova atlètica més antiga de Catalunya i amb una colla d’esportistes amb una constància excepcional: una tiradora, una judoka, un nedador en aigües obertes, i un ciclista.

La Jean Bouin és una cursa atlètica de caràcter popular que cada any es fa a Barcelona des de 1920. És l'esdeveniment atlètic vigent més antic de Catalunya. Està organitzada pel diari El Mundo Deportivo, i des de 1946 és una cursa internacional. La cursa es fa en un circuit urbà a la muntanya de Montjuïc, i compta amb un programa de 16 curses de 25 categories diferents, i amb recorreguts de diferents distàncies. A les proves professionals, masculina i femenina, solen participar els millors atletes internacionals. Els atletes amb més triomfs de la cursa han estat Gregorio Rojo, sis vegades guanyador de la prova masculina, i Encarna Escudero, set vegades guanyadora de la femenina. La Jean Bouin va ser concebuda el dia 1 de febrer de 1920 per un grup de periodistes amants de l'atletisme: Josep Antoni Trabal, Luis Meléndez i Rossend Calvet que, precisament, va guanyar la primera edició, els quals van convèncer el propietari del setmanari El Sport i president del CE Europa perquè organitzés la cursa. Els tres fundadors van triar el nom en honor de Jean Bouin, un mític atleta francès dels anys deu, que va ser subcampió olímpic de 5.000 metres als Jocs Olímpics d'Estocolm de 1912 i plusmarquista mundial de 10.000 metres i que va morir tràgicament el 1914 al front de la Primera Guerra Mundial. Des de la primera edició, la Jean Bouin ha viscut multitud de circumstàncies que han alterat les característiques de l'esdeveniment.

L’1 de febrer de 1969 va néixer a Georgia la Nino Salukvadze. Va competir per deu vegades consecutives en uns Jocs Olímpics, va començar a Seúl 1988. Salukvadze, de 55 años, va ser escollida banderera de Georgia en la ceremonia de apertura de París 2024, la tercera vegada que se li concedeix aquest honor, i va acabar 38a en pistola d’aire femenina a 10m i número 40 en pistola de 25m femenina.

L’1 de febrer de 1972 a Alacant neix la María Isabel Fernández Gutiérrez. És una esportista que va competir en judo. És una de las poques esportistes que té la triple corona: or olímpic, mundial i europeu. Va participar en quatre Jocs Olímpics d'Estiu entre els anys 1996 i 2008, obtenint dues medalles: bronze a Atlanta 1996 i or a Sídney 2000. Va guanyar quatre medalles en el Campionat Mundial de Judo entre els anys 1997 i 2007, i tretze medalles en el Campionat Europeu de Judo entre els anys 1995 i 2008. En els Jocs Olímpics d'Atenes 2004 va ser la banderera de l'equip espanyol. En 8 de gener de 2009 va anunciar per sorpresa la seva retirada de la competició, afirmant que «havia estat una experiència meravellosa de la qual no hi havia records dolents».

 

L’1 de febrer de 1974 va néixer a Sabadell en David Meca Medina. És un nedador català del Club Natació Sabadell. Especialista en llarga distància en aigües obertes, en el seu palmarès compta amb un títol de campió de la Copa del Món (a la categoria de llarga distància en 25 kilòmetres als Mundials de Natació de Montreal de 2005) i set medalles en Campionats del Món de natació, dues d'elles d'or. El 2005 sumava més de 100 victòries internacionals en proves de llarga distància en aigües obertes. El 1999 va ser sancionat per dopatge en el transcurs d'una prova al Brasil, amb un anabolitzant anomenat nandrolona. En un període en què no va poder competir en proves oficials, va prendre la decisió d'afrontar reptes esportius. Des d'aleshores s'ha convertit en especialista de reptes en solitari, amb els quals encara segueix, ja fora del període de sanció. A més, va estudiar interpretació als Estats Units d'Amèrica, on es va graduar en Art Dramàtic per la University of Southern California el 1999, i ha fet petites incursions en el món de la interpretació i de la moda. Actualment, a part de seguir fent desafiaments, fa conferències relacionades amb l'automotivació i també es dedica a creuar l'Estret de Gibraltar amb qui contracti els seus serveis, donant un certificat acreditatiu amb la marca aconseguida.

L'1 de febrer del 1974 neix a Béjar en Roberto Heras. És un ciclista espanyol que va ser  professional entre el 1995 i el 2005. Ciclista de grans voltes, les seves victòries més destacades són la Volta a Espanya de 2000, 2003, 2004 i 2005 i la Volta a Catalunya de 2002. L'any 2005, va perdre el títol de guanyador de la Volta a Espanya per culpa d'un cas de dopatge amb un positiu d'EPO on va rebre també dos anys de sanció. El desembre de 2012, el Tribunal Suprem va anul·lar la sanció, i Heras va recuperar la Volta. Un cop retirat, ha participat en la Titan Desert, que ha guanyat 4 cops.

25 de gener Sant Pau 1890 Fundació del Sevilla FC 1924 Comencen els Primers Jocs Olímpics d'Hivern 1947 Neix Ángel Nieto 1952 Neix Manuel Llorente 1970 Neix Tomas Jofresa 1976 Neix Gisela Morón 1980 Neix Xavi 2000 Neix Remco Evenepoel

 

Avui els nostres protagonistes són molt variats. Són un sant amb tradició barcelonina i els primers jocs olímpics d’hivern, la fundació d’un club de futbol, un president, i un munt d’esportistesun jugador de bàsquet, una nedadora de sincronitzada, un ciclista i dos monstres de l’esport que juguen en una altra lliga: un motociclista i un jugador-entrenador de futbol.

Avui es celebra la festivitat de Sant Pau. Sant Pau apòstol conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau de Tars (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau es considera una figura clau en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'imperi romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret. És venerat com a sant en tota la cristiandat. Inicialment era perseguidor dels cristians i avui es recorda la seva conversió (va caure del cavall).

A Barcelona hi ha la frase feta “ser alt com un Sant Pau” i us explicaré d’on ve aquesta expressió. Sant Pau era el patró dels espasers i per això en el seu honor van fer una espasa molt grossa i amb aplicacions de pedres precioses. Aquesta peça sortia en la processó en honor als sant. Com que era tan grossa l’home que la duia cenyida al cinturó havia de ser molt alt perquè sinó l’arrossegava. És curiós perquè el qui representava el sant en la processó era un home alt i molt ben plantat mentre que sembla que el sant era més aviat petitó.

El 25 de gener de 1890: a la ciutat de Sevilla es funda el Sevilla Futbol Club, segon club més antic d'Espanya. El seu primer president va ser el vicecònsol britànic Edward Farquharson Johnston, el seu primer capità Hugo MacColl. S. A. D. és un club de futbol espanyol organitzat com a societat anònima esportiva. Actualment juga a Primera Divisió. L'estadi Ramón Sánchez-Pizjuán, propietat del club, és l'escenari que utilitza l'equip per jugar els seus partits oficials com a local. Està situat al barri de Nervión i deu el seu nom al que fos president durant disset anys. Té capacitat per a 43.864 espectadors.

Tal dia com avui de l’any 1924 van començar a Chamonix (França), per primera vegada en la història, uns Jocs Olímpics d'hivern. El salt de trampolí, esport desconegut per a la majoria del públic, va ser  l'estrella al costat de 12 disciplines més, sumant un total de sis esports. En aquestes olimpíades van participar 16 països representats per 281 homes i 13 dones. Fins a la realització dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1992 a Albertville (França) els Jocs Olímpics d'Hivern i els Jocs Olímpics d'Estiu conicidien en el mateix any. A partir d'aquell moment passaren a alternar-se cada dos anys. El nord-americà Charles Jewtraw, guanyador de la prova de patinatge de velocitat sobre gel en 500 metres, va ser el primer guanyador d'una medalla d'or en uns Jocs Olímpics d'hivern.La patinadora austríaca Herma Szabo-Plank es convertí en la primera dona guanyadora d'un or olímpic en els Jocs Olímpics d'hivern en guanyar la disciplina de patinatge artístic femení. Una medalla honorífica va ser lliurada al muntanyenc Charles Bruce, líder de l'expedició que va tractar d'arribar al cim de l'Everest l'any 1922. Després de revisions posteriors es va descobrir que la puntuació del noruec Thorleif Haug en el salt d'esquí havia estat equivocada, motiu pel qual el Comitè Olímpic Internacional (COI) decidí retirar-li la medalla i atorgar-la al seu veritable guanyador, el nord-americà Anders Haugen.

El 25 de gener de 1947 va neixer a Santa Eulalia del Rio, provincia de Zamora, l’Ángel Nieto Roldán. Pilot de motociclisme espanyol, guanyador del Campionat del Món de Motociclisme en 13 ocasions (tot i que, Nieto preferia dir que van ser «12+1»). Tenint en compte el nombre absolut de títols, té el millor palmarès entre els motociclistes espanyols i el segon a nivell mundial després de l'italià Giacomo Agostini. Va aconseguir 6 títols mundials en les categories menors, com la de 50cc (1969, 1970, 1972, 1975, 1976 i 1977) i 7 en la de 125cc (1971, 1972, 1979, 1981, 188) va aconseguir amb cinc marques de motocicletes diferents (Derbi, Kreidler, Bultaco, Minarelli i Garelli). A més, va aconseguir quatre subcampionats del món, 23 campionats d'Espanya i 5 subcampionats d'Espanya. També formen part del seu palmarès les 90 victòries en grans premis de motociclisme i 139 podis, i 128 victòries en campionats d'Espanya. Va rebre la Gran Creu al Mèrit Civil5 per obrir la porta a la gran generació de pilots espanyols que va arribar darrere seu. Pare dels també expilots de motociclisme Ángel Nieto Jr. "Gelete" (1976) i Pablo Nieto (1980), i oncle del pilot Fonsi Nieto (1978).

El 25 de gener de 1952 va neixer a  Benetússer, València, en Manuel Llorente Martín, empresari i economista valencià, president del València CF (2009- 2013). En febrer de 2007 va passar a ser president del Pamesa València i Director General, a causa del traspàs de poders que Juan Roig va efectuar al seu favor, deixant el càrrec dos anys més tard per tornar al València CF, en aquesta ocasió com a President. 

El 25 de gener de 1970 va neixer a Barcelona en Tomàs Jofresa i Prats, jugador de bàsquet català. És un jugador de bàsquet català, fill de Josep Maria Jofresa Puig i Lita Prats Gimeno, jugadora d'handbol, i germà de Rafael Jofresa. Amb 1.84 d'alçada, va ser un innovador en la seva etapa ACB, no només per la seva estètica, pentinat emulant Grace Jones, sinó també per ser un dels primers bases espanyols a picar la cistella. De fet, en la temporada 90-91 es va presentar al concurs d'esmaixades de l'All Star de Saragossa. 

El 25 de gener de 1976 va neixer a Barcelona la Gisela Morón Rovira. És una nedadora de natació sincronitzada catalana, guanyadora d'una medalla olímpica. Es va formar en el Club Natació Kallipolis. Formà part de l'equip de natació sincronitzada que guanyà tots el títols catalans i espanyols fins al començament del segle XXI.  Va participar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 realitzats a Pequín (República Popular de la Xina), on va guanyar la medalla de plata en la prova per equips. Al llarg de la seva carrera ha guanyat 4 medalles en el Campionat del Món de natació, una medalla d'or a Roma 2009, una medalla de plata, a Melbourne 2007 i dues medalles de bronze, a Mont-real 2005 i a Melbourne 2007; i 5 medalles en el Campionat d'Europa de natació, entre les quals dues medalles d'or i tres medalles de plata, a Madrid 2004, Budapest 2006 i Eindhoven 2008. Va rebre la placa d'or del Reial Orde del Mèrit Esportiu i la medalla d'or de la Reial Federació Espanyola de Natació. Un cop retirada de la competició, ha treballat com a entrenadora i assessora per a diferents clubs dins de la natació sincronitzada, i com a directora tècnica de Natació artística dins de la Federació Catalana de Natació.  

El 25 de gener del 1980 va neixer a Terrassa en Xavier Hernández i Creus, conegut com a Xavi. És un exfutbolista i entrenador de futbol català que sembla que no necesita presentación. Té una de les biografies d’esportistes més extenses a la Viquipèdia.Té un palmarès espectacular com a jugador del Barça i també ha estat entrenador del primer equip del 2021 al 2024.  Futbolista de gran classe, jugava com a migcampista organitzador, amb una excel·lent visió de joc, una ràpida passada en curt i un bon xut que li va servir per a marcar força gols (85 amb el Barça, en 767 partits). En el seu moment, fou considerat el successor natural de Josep Guardiola al mig del camp blaugrana i és mundialment reconegut un dels millors migcampistes de tots els temps, així com el millor futbolista català de la història. És el jugador que ha disputat més partits amb el primer equip del Futbol Club Barcelona amb un total de 767, per davant d'Andrés Iniesta, Leo Messi, i Migueli (amb 664), i el primer en partits jugats en competicions europees i també en partits de lliga. Mentre va ser al Barça, era el jugador del FC Barcelona que havia assolit més títols amb un total de 29 (25 amb el club i 4 amb la selecció estatal). També és un dels jugadors que més cops ha jugat amb la selecció espanyola, amb 133 partits, i el tercer jugador que més partits ha jugat a la Lliga de Campions de la UEFA, amb 151, per darrere d'Iker Casillas i Cristiano Ronaldo. Amb la selecció estatal, Xavi va guanyar la Copa del Món sub-20 el 1999, i una medalla olímpica d'argent a les Olimpíades de 2000. Després de debutar a la selecció absoluta el 2000, va jugar un total de 133 cops amb la selecció espanyola, i fou una figura decisiva en els èxits de l'equip. Fou cabdal en el triomf espanyol al Mundial 2010 i també a l'Eurocopa 2008 i l'Eurocopa 2012. Fou nomenat per la UEFA millor jugador del torneig a l'Eurocopa 2008, i inclòs a l'equip ideal de l'Eurocopa el 2008 i el 2012. A l'Eurocopa 2012, amb dues assistències a la final, Xavi va esdevenir el primer jugador en fer assistències en dues finals diferents de la competició. Va assolir un 91% d'efectivitat en les passades al Mundial 2010 i fou inclòs a l'equip ideal del mundial. Després del Mundial 2014, Xavi va anunciar la seva retirada de la selecció espanyola. Amb el FC Barcelona, Xavi va guanyar vuit lligues i quatre lligues de campions. El 2009 va quedar tercer en la votació del premi FIFA World Player i va esdevenir així el primer català de la història en quedar entre els tres primers; més tard va quedar 3r dos cops més els anys següents, quan el premi ja era la Pilota d'Or, els anys 2010 i 2011.

El 25 de gener de 2000 va neixer Remco Evenepoel. És un ciclista belga professional des del 2019 que, actualment, corre amb l'equip Soudal Quick-Step. Se l'ha comparat sovint amb Eddy Merckx, fet que, tot i que inicialment li va fer gràcia, ara li genera incomoditat. Entre les seves victòries, destaquen els triomfs aconseguits el 2022 al Campionat del Món en ruta, a La Volta a Espanya i a la Lieja-Bastogne-Lieja,fet que li va permetre rebre la Bicicleta d'or al millor ciclista masculí d'aquella temporada. La temporada següent, va aconseguir repetir la victòria a la Lieja-Bastogne-Lieja, i proclamar-se, entre altres, Campió del món contrarellotge. El 2024 també va aconseguir la medalla d'or en contrarellotge i en ruta als Jocs Olímpics de París, esdevenint així el primer ciclista masculí que aconseguia la medalla d'or en les dues modalitats de carretera. En les Grans Voltes, a banda del triomf a la general de la Vuelta de 2022, ha aconseguit una etapa i la classificació del millor jove al Tour de França, dues etapes al Giro d'Itàlia i cinc a La Volta ciclista a Espanya.

8 de gener Sant Tornem-hi 1934 Neix Jacques Anquetil 1958 Neix Nacho Solozábal 1961 Neix Javier Imbroda 1974 Neix Déborah McCormick 1991 Neix Vega Gimeno 1993 Neix Anni Espar Parlem de curling

 

Ben tornats! Desitjo que els Reis us hagin portat la Pau i Paciència que necessiteu i que l’any nou sigui una oportunitat de millora. Tornem a posar l’esport i els esportistes en el centre. Coneixem i ampliem en l’àmbit de l’activitat física amb esportistes amb medalles olímpiques, èxits i campionats i també amb esportistes amateurs. Avui és Sant Tornem-hi!

Els protagonistas d’avui són: un ciclista, un jugador de básquet, un entrenador de básquet, una jugadora de curling, una jugadora de básquet i una de waterpolo. I coneixerem com funciona el curling.

El 8 de gener de 1934 va neixer Jacques Anquetil. És un ciclista francès entre el 1953 i el 1969, considerat un dels millors ciclistes professionals de la història, tal com demostra el seu extens palmarès. Anomenat "Maître Jacques" va ser el primer en guanyar cinc Tours de França -xifra encara no superada i només igualada per tres altres ciclistes (Eddy Merckx, Bernard Hinault i Miguel Indurain)- i en guanyar les tres grans voltes, ja que també aconseguí la victòria en dos Giros d'Itàlia i una Vuelta a Espanya.

El 8 de gener de 1958 va neixer Ignacio Solozábal Igartua, conegut com popularment com a Nacho Solozábal a Barcelona. Va ser un jugador de bàsquet del Futbol Club Barcelona, equip on va desenvolupar tota la seva carrera, i va assolir 19 títols del màxim nivell. El 8 d'octubre del 2006 el club va retirar la seva samarreta amb el número 7, la qual penja al Palau Blaugrana. Aquesta distinció l'han rebuda només tres altres jugadors històrics del club: Epi, Roberto Dueñas i Andrés Jiménez. Ha estat un dels millors bases catalans de la història i dels millors d'Europa del seu moment. Amidava 1,85 metres i es caracteritzava per ser un gran defensor, gran tirador de llarga distància però sobretot per ser un gran penetrador a cistella i la seva capacitat per donar assistències.Va ser el primer portador de la torxa olímpica en la seva arribada a Barcelona l’any 1992.

El 8 de gener de 1961 neix Javier Imbroda, entrenador de bàsquet i polític español. Va entrenar durant disset temporades a la Lliga ACB. Va ser a més, entre 2001 i 2002, seleccionador nacional espanyol i assistent de la Selecció de bàsquet de Lituània. Amb 605 partits a l'ACB és el sisè entrenador amb més partits dirigits en aquesta competició. El 2018 va ser elegit diputat al Parlament d'Andalusia i, posteriorment, nomenat conseller d'Educació i Esports de la Junta d'Andalusia, càrrec que va exercir fins a la seva mort. La política esportiva és una de les sortides professionals quan s’acaba el temps actiu en l’esport.  

El 8 de gener de 1974 va neixer la Deborah McCormick, jugadora nord-americana de curling entre els anys 1996 i 2006. Va participar en quatre Jocs Olímpics d'Hivern, entre els anys 1998 i 2014, ocupant el cinquè lloc a Nagano 1998 i el quart a Salt Lake City 2002, a la prova femenina. El curling és un esport de precisió i d'equip, amb alguna similitud amb les bitlles angleses, boles criolles i la petanca, que es practica en una pista de gel. Dos equips de quatre participants competeixen entre si lliscant vuit pedres de granit de 20 kg cadascuna sobre un corredor de gel de 45,5 metres (146 peus) de longitud i 4,75 metres (15 peus 7 polzades) d'amplada. Un cop efectuat el llançament, els altres membres de l'equip (sweepers o escombradors), proveïts de brooms (raspalls), acompanyen cada pedra actuant sobre la superfície de gel per facilitar-ne l'avanç o variar-ne la direcció mitjançant el poliment o fricció de la superfície, però sempre sense tocar la pedra. Un cop realitzats tots els llançaments, els punts s'atorguen en funció de la proximitat d'aquestes pedres a la diana marcada al centre al final del passadís. Per exemple, la pedra més propera al centre de la diana compta un punt; si la següent és del mateix equip, en compta dos; i així fins que la següent sigui de l'equip contrari. Per aquesta regla, sempre un equip ha d'acabar la màniga (end) amb 0. En cas que no hi hagi pedres a la diana es considera 0-0. En un partit normal es juguen de vuit a deu mànigues. Al final del partit guanya l'equip amb més puntuació; en cas que hi hagi empat, es decideix en una màniga extra. L'equip que guanya una mànega comença la següent obligatòriament. Es practica sobretot al Canadà, Nord dels Estats Units, Nord d'Europa i el Japó.

El 8 de gener de 1991 neix a Valencia la Vega Gimeno Martínez. És una jugadora de bàsquet valenciana. Aler pivot, començà a practicar el basquet al Col·legi El Pilar de València i completà la seva formació al Segle XXI. Internacional amb la selecció espanyola en categories inferiors, es proclamà campiona d'Europa sub-18 (2009) i sub-20 (2011). Amb el combinat absolut, ha sigut internacional al Preeuropeu de 2016. També ha competit en la modalitat de 3x3. Ha sigut internacional amb la selecció espanyola en setanta-sis ocasions i s'ha proclamant campiona d'Europa (2021), juntament amb Sandra Ygueravide, Marta Canella i Aitana Cuevas, i subcampiona (2023) i va obtenir l’or als Jocs Olímpics de París de 3x3. És curiós que Espanya obtingui l’or en un esport del qual no hi ha competició, el básquet 3 x 3.

El 8 de gener de 1993 neix a Barcelona l’Anna Espar i Llaquet. És una jugadora de waterpolo catalana, més coneguda esportivament com Anni Espar. Als Jocs Olímpics d'Estiu de 2012, va competir per l'equip espanyol, que va aconseguir la medalla de plata i fou inclosa a l'equip ideal del torneig. Al Campionat del Món de natació de 2013 celebrat a Barcelona es va proclamar campiona del món amb la selecció espanyola. L'any 2021 va obtenir la medalla de plata en els Jocs Olímpics d'Estiu de 2020 que es van celebrar a Tòquio. És filla del campió d'handbol Xesco Espar i germana gran de la també jugadora de waterpolo Clara Espar. 

10 de desembre 1941 Neix Josep Maria Jofresa 1961 Neix Pasang Lhamu Sherpa 1996 Neix Jonas Vingegaard 1998 Neix Chermen Valien 1998 Neix Laura Peña

 

Avui tenim una colla d’esportistes de diferents disciplines que van néixer tal dia com avui. No us podeu perdre la història de l’alpinista. Parlarem de basquet masculí, alpinisme, ciclisme, lluita i bàsquet femení.

El 10 de desembre de 1941 neix en Josep Maria Jofresa i Puig a Barcelona. Va ser un jugador de bàsquet català. Amb 1,92 d'alçada, el seu lloc natural en la pista era d'aler. Va ser el pare dels jugadors professionals Rafael Jofresa i Tomás Jofresa i avi de David Jofresa i Sarret. Es va formar al planter del Col·legi La Salle Josepets i de l'Espanyol, debuta en el primer equip perico amb 17 anys, després fitxaria per l'històric Picadero Jockey Club, on jugaria cinc anys i aconseguiria arribar a ser internacional per Espanya, retorna a l'Espanyol, on juga altres quatre anys, després jugaria en el CD Manresa (cinc anys), Bàsquet Manresa (un any) i Club Bàsquet L'Hospitalet, on es va retirar amb 34 anys.

El 10 de desembre de 1961 va néixer al Nepal la Pasang Lhamu Sherpa.Va ser la primera alpinista, dona, que va pujar a l'Everest. Va néixer en una família d'alpinistes i es va implicar en l'escalada durant l'adolescència. Ascendí amb èxit al Mont Blanc, al Cho Oyu, al Yalapic, al Pisang Himal i d'altres. Intentà tres cops l'Everest abans de tenir-hi èxit, el 22 d'abril de 1993, quan va assolir el cim pel coll sud per la via de l'aresta sud-est. El matí del 22 d'abril de 1993 era brillant i clar, i així es va mantenir fins que Pasang va arribar als 8.848 metres amb cinc homes xerpes, Sonam Tshering Xerpa, Lhakpa Norbu Xerpa, Pemba Dorje Xerpa i Dawa Tashi Xerpa. Mentrestant, un membre de l'equip que ja havia fet el cim cinc vegades prèviament, Sonam Tshering, caigué realment malalt al cim sud i, malgrat els esforços de Pasang per ajudar-lo, no va sobreviure a la seva malaltia. Mentre descendia del cim, el temps va empitjorar de cop, fenomen habitual en l'alta muntanya, provocant la mort de Pasang al cim sud. Vladas Vitkauskas ajudà a traslladar el seu cos muntanya avall.

El 10 de desembre de 1996 neix Jonas Vingegaard. És un ciclista danès professional des del 2016 que, actualment, corre al Team Visma-Lease a Bike. L'estiu de 2022 va aconseguir la seva victòria més important amb dues victòries d'etapa i campió del premi de la muntanya del Tour de França. En el 2023  va guanyar una etapa, en el 2024 va quedar segon a la classificació general del Tour de França.

El 10 de desembre de 1998 va néixer a Albania en Chermen Valien. Esportista de lluita que va obtenir la primera medalla pel seu país en els Jocs Olímpics de París. Va obtenir una medalla de bronze. 

El 10 de desembre de 1998 neix a Vilassar de Mar la Laura Peña i Jubany. És una jugadora de bàsquet catalana que va començar a jugar a la Unió Esportiva Mataró. En categoria mini, va ser fitxada pel Club Bàsquet Femení Sant Adrià on va acabar de formar-se com a base. Durant aquesta etapa, va aconseguir una Lliga catalana 2 (2014) i una Lliga espanyola 2 (2016-17), així com va aconseguir l'ascens a la màxima competició estatal. Al final de la temporada 2018-19 va fitxar pel Cadí la Seu, amb el qual conquerí dues Lligues catalanes (2021, 2022), participà a dues fases finals de la Copa de la Reina (2020, 2022, essent escollida MVP de la final) i competí a l'EuroCup Femenina. A més, va ser escollida jugadora revelació de la Lliga Femenina la temporada 2021-22. L'estiu de 2023 va fitxar per l'Spar Girona. L'abril de 2024 anuncià que deixa de jugar de manera temporal per una qüestió de salut mental. Internacional amb la selecció espanyola en categories inferiors, es proclamà campiona d'Europa sub-20 (2018) i debutà amb la selecció absoluta el 2022, disputant el Pre Europeu de Basket de 2023.

6 de desembre Dia de la Constitució Dia de la Independència de Finlàndia Sant Nicolau 1881 Neix Helen Leisk 1948 Neix Keke Rosberg 1982 Neix Alberto Contador 1993 Neix Carlos Arévalo 1998 Neix Ayoub Ghadfa

 

Avui Dia de la Constitució Espanyola i de la Independència Finlandesa parlarem de molts esports perquè hem trobat molts esportistes que van néixer tal dia com avui: tennis, automobilisme, ciclisme, boxa i piragüísme.

Avui a Espanya és un festiu civil conegut com el Dia de la Constitució. La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol. S'hi regulen els deures i drets fonamentals dels ciutadans, la forma i estructura de l'Estat. La Constitució espanyola actual fou aprovada en el referèndum del 6 de desembre de 1978.

Pels que creguin que el català o el castellà és difícil els suggeriria que s’enfrontessin al finès o al suec. Avui es celebra el Dia de la Independència de Finlàndia (finès: itsenäisyyspäivä, suec: självständighetsdagen) és una festa nacional que se celebra el 6 de desembre per commemorar la declaració d'Independència de Finlàndia de l'Imperi Rus el 1917.

Nicolau de Mira, també conegut com a Nicolau de Bari, va ser un bisbe cristià paleocristià d'ascendència grega de la ciutat marítima de Pàtara a Anatòlia (a l'actual província d'Antalya, Turquia) durant l'època de l'Imperi Romà. A causa dels nombrosos miracles atribuïts a la seva intercessió, també se'l coneix com a Nicolau Taumaturg. Sant Nicolau és el patró dels mariners, comerciants, arquers, lladres penedits, nens, cervesers, penyers, fabricants de joguines, solters i estudiants de diverses ciutats i països d'Europa. La seva reputació va evolucionar entre els piadosos, com era habitual en els primers sants cristians, i el seu llegendari hàbit de fer regals secrets va donar lloc al folklore del Pare Noel a través de la Festa de Sant Nicolau.

I entrem en la secció d’esports...

El 6 de desembre de 1881 va néixer Frances Helen Aitchison, de casada Helen Leisk, a Anglaterra. La foto que he trobat és fantàstica molt allunyada de les nostres tennistes del segle XXI. És una tennista anglesa, guanyadora d'una medalla d'argent olímpica en categoria dobles mixtos en els Jocs Olímpics d'Estocolm de 1912 amb el seu compatriota Herbert Barrett. Helen era la filla gran del constructor naval James i Mary Aitchison. Va competir a tennis amb tres de les seves germanes: Alice, Kathleen i Sibyl. L'any 1914 es va casar amb John Leisk a Epsom. Va disputar el torneig Wimbledon per primer cop el 1909 amb 27 anys, i va competir-hi en diverses edicions. Va guanyar el títol de dobles femenins en la seva primera participació. En categoria individual va guanyar el World Covered Court Championship d'Estocolm l'any 1913 derrotant a Kate Gillou. En aquest moment l’esport només era un privilegi de les classes benestants.

El 6 de desembre de 1948 neix a Suècia, el pilot finlandès de Fòrmula 1 conegut com Keke Rosberg. A pesar d'haver nascut a Estocolm (Suècia) fou el primer pilot finlandès en córrer en la Fórmula 1. La seva velocitat li valgué eren el malnom de «finlandès volador». El 1982 va guanyar la seva primera carrera a Fórmula 1, el Gran Premi de Suïssa, que es corria a Dijon (França) perquè a Suïssa estaven prohibides les carreres d'autos. Fou l'única victòria en tot l'any, però ningú va guanyar més de dues carreres i al final Keke va ser el més regular i el que més punts va sumar, adjudicant-se el Campionat Mundial de Pilots amb el Williams FW08 amb motor Cosworth. Després de la seva retirada a finals del 1986, ha tingut cura de les carreres de diversos pilots, com Jirky Jarvi Lehto, Mika Häkkinen, Olivier Panis, i més recentment del seu fill Nico Rosberg.

El 6 de desembre de 1982 va néixer Alberto Contador Velasco, l'únic ciclista espanyol que ha guanyat les tres grans voltes, amb dos Tours de França, dos Giros d'Itàlia i tres Voltes a Espanya. Exciclista espanyol, professional del 2007 al 2017 i actualment comentarista de la cadena esportiva Eurosport.

El 6 de desembre de 1993 va néixer a Betanzos en Carlos Arévalo López. És un esportista que competeix en piragüisme en la modalitat d'aigües tranquil·les. També és soldat de l'Exèrcit de Terra. Va participar en dos Jocs Olímpics d'Estiu, obtenint dues medalles, plata a Tòquio 2020 i bronze a París 2024, en la prova de K4 500 m. Va guanyar tres medalles en el Campionat Mundial de Piragüisme, en els anys 2019 i 2022. En els Jocs Europeus de Cracòvia 2023 va aconseguir una medalla d'or en la prova de K4 500 m.

El 6 de desembre de 1998 neix a Marbella l’Ayoub Ghadfa Drissi El Aissaoui. És un boxejador andalús amateur que competeix en la categoria de pes superpesant. Als 10 anys va començar a practicar kick-boxing per defensar-se de l'assetjament escolar que patia amb motiu dels seu físic i per motius racistes. Va competir en tres campionats regionals. Tot i que inicialment volia marxar als Paísos Baixos per continuar la seva carrera esportiva, va abandonar la idea a causa de la possibilitat de patir lesions a la tíbia. Quan va marxar a estudiar el grau en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport a l'Universitat Politècnica Madrid va trobar un gimnàs on el van animar a apuntar-se a boxa. Després d'un parell de combats amateur, el seleccionador espanyol, Rafael Lozano, el va convidar a entrenar amb l'equip nacional de boxa. El 2018 va entrar definitivament a la selecció nacional. El novembre de 2018 va aconseguir la medalla de bronze al Campionat de la Unió Europea després de vèncer al doble medallista olímpic Clemente Russo. El 2019 va declarar-se campió nacional d'Espanya, una fita que va repetir el 2021. Malgrat els bons resultats no va aconseguir classificar per als Jocs Olímpics d'estiu de 2020. El 2022 va aconseguir una medalla de plata al Campionat Europeu de Boxa Aficionada en categoria de pes superpesat. El 2023 va guanyar la medalla de bronze al Campionat Mundial de Boxa Aficionada després de caure contra el campió Bakhodir Jalolov. El mateix any va quedar en cinquena posició al Campionat Europeu de Boxa Aficionada que es va celebrar a Cracòvia. Un any més tard va aconseguir la medalla d'or a la mateixa competició, que li va garantir la participació als Jocs Olímpics d'Estiu de París. Al Jocs Olímpics d'estiu de 2024 va aconseguir arribar al combat per la medalla d'or de pes superpesant (+92 kg) després de vèncer el francès Djamili Aboudou a la semifinal. En la final, va ser batut per l'uzbek Bokhodir Jalolov i va haver de conformar-se amb la medalla de plata.  

2 de desembre 1898 Neix Franz Platko 1899 Neix Bella Dutton 1933 Neix Ignasi Macaya 1948 Neix Antonín Panenka 1973 Neix Mònica Selles 1973 Neix Jan Ullrich 1993 Neix en Jordi Xammar 1999 Neix Kelvin Kiptum

 

Avui recordarem esportistes del segle XX i del segle XXI amb sis esports diferents que coincideixen que van néixer tal dia com avui: futbol, tennis, hoquei herba, ciclisme, vela i marató.

El 2 de desembre de 1898 va néixer a Budapest en Ferenc Plattkó Kopiletz, també conegut com a Franz Platko o Francisco Platko va ser un destacat futbolista hongarès dels anys 20 i 30 i entrenador. Aquells temps, el Barça tenia la necessitat de trobar un porter que substituís al gran Ricard Zamora, que havia retornat a l'Espanyol, i quedà tan impressionat amb l'actuació de Platko que decidí oferir-li un contracte. Ràpidament es convertí en un mite al club, on en set anys guanyà sis campionats de Catalunya, tres copes d'Espanya i una lliga espanyola. A la final de copa de l'any 1928, en què el Barça derrotà la Reial Societat després de tres partits, Rafael Alberti li dedicà el poema “Oda A Platko” en honor seu, impressionat per la seva actuació. Platko finalitzà la seva carrera com a jugador al Recreativo de Huelva abans de retirar-se el 1931. Entre 1917 i 1923, Platko va ser sis cops internacional amb la selecció de futbol d'Hongria.

El 2 de desembre de 1899 va néixer la Marie Celine Isabela Dutton, coneguda com a Bella Dutton o Isabela Dutton de Pons a Les Cayes, a Haití. Va ser una tennista de nacionalitat britànica nascuda a Haití i instal·lada amb la seva família a Barcelona, pionera del tennis femení català i cinc vegades campiona d'Espanya (1926, 1928, 1931, 1932, 1933).Pertanyent al Reial Club de Tennis Barcelona, aleshores Lawn Tennis Club del Turó, estigué activa com a jugadora en els anys 1920 i 1930. Va ser també una de les primeres dones esportistes a Espanya a implantar els pantalons curts per jugar a tennis a principi dels anys 1930.

El 2 de desembre de 1933 va néixer l’Ignasi Macaya Santos de Lamadrid a Barcelona. Va ser un jugador d'hoquei sobre herba. Era cosí dels també jugadors d'hoquei sobre herba i medallistes olímipics Eduard Dualde i Joaquim Dualde. Ja em vist en nombroses ocasions que l’hoquei és un esport molt familiar. Va ser membre del Club Deportiu Terrassa i del Reial Club de Polo de Barcelona i va participar, als 26 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1960 realitzats a Roma, on va aconseguir guanyar la medalla de bronze en la prova masculina d'hoquei sobre herba en representació de la selecció espanyola d'aquesta disciplina. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1964 realitzats a Tòquio (Japó) aconseguí guanyar un diploma olímpic en finalitzar quart en la competició masculina.  

El 2 de desembre de 1948 va néixer a Praga, Txecoslovàquia; l’Antonín Panenka. Va ser un futbolista txecoslovac, famós per la seva forma de convertir el penal que donà la victòria a la selecció de Txecoslovàquia a la final de l'Eurocopa de Futbol de 1976. El penal a l'estil Panenka, és una forma d'execució d'un tir penal en el futbol i que consisteix a donar una puntada suau a la pilota per la seva cara inferior, intentant fer que entri per sobre del portera, mitjançant una vaselina.

El 2 de desembre de 1973 va néixer Mónica Seles (en serbi: Моника Селеш). Va néixer a Novi Sad, llavors República Federal Socialista de Iugoslàvia, actualment part de Sèrbia. És una tennista que va arribar a ocupar el número 1 del rànquing mundial de l'Associació de tennis femení i és membre de l'International Tennis Hall of Fame des de 2009. L'any 1995 va començar a jugar com a ciutadana dels Estats Units i el 2007 també es va nacionalitzar hongaresa. El 1990, amb només 16 anys, Seles va esdevenir la campiona més jove del Roland Garros. Va guanyar un total de vuit títols Grand Slam abans de complir els 20 anys i va acabar les temporades 1991 i 1992 com a número 1. El 30 d'abril de 1993 fou víctima d'un atac mentre disputava un partit a mans d'un home que li va clavar un ganivet a l'esquena. Seles es va retirar del circuit durant dos anys i després del retorn va aconseguir alguns èxits més, però no va poder recuperar el seu millor nivell tennístic. El seu darrer partit fou el Roland Garros de 2003, però no es va retirar oficialment fins a l'any 2008.     

El 2 de desembre de 1973 va néixer l’alemany Jan Ullrich. És un ciclista professional, especialista en contra-rellotge i guanyador del Tour de França en una ocasió. Va debutar professionalment l'any 1994. Es va donar a conèixer al Tour de França de 1996, on finalitzà segon per darrere del seu company d'equip Bjarne Riis. L'any següent va vèncer la prova i fins a l'any 2005 ha estat un total de cinc cops segon a la classificació final de la ronda francesa (1996, 1998, 2000, 2001, 2003), un cop tercer (2005) i un quart (2004). A més el seu brillant palmarès compta amb una Volta a Espanya (1999), dos campionats del món contra-rellotge i dues medalles (or i plata) als Jocs Olímpics del 2000 de Sydney. L'any 2002 va donar positiu en un control antidòping a causa de la ingestió d'amfetamines, que va prendre durant una festa nocturna. El seu caràcter difícil i inconstant, han portat a qüestionar la seva professionalitat, essent acusat sovint de no dur una bona preparació física i de tenir hàbits poc saludables en vers l'esport. Tot i això, el seu brillant palmarès el converteixen en un dels millors ciclistes del món de la dècada 1995-2005. A principis de 2012 el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport va sancionar el ciclista amb l'anul·lació dels resultats de l'1 de maig de 2005 a l'1 de maig de 2007 a conseqüència de les investigacions de l'Operació Port.

El 2 de desembre de 1993 va néixer a Barcelona en Jordi Xammar Hernández. És un esportista català que competeix en vela en la classe 470. Va participar en dos Jocs Olímpics d'Estiu, obtenint una medalla de bronze a Tòquio 2020, en la classe 470 (juntament amb el gallec Nicolás Rodríguez), i el 12è lloc a Rio de Janeiro 2016 en la mateixa classe. Va guanyar tres medalles en el Campionat Mundial de 470 entre els anys 2018 i 2021, i tres medalles en el Campionat Europeu de 470 entre els anys 2017 i 2021.

El 2 de desembre de 1999 va néixer el kenyà Kelvin Kiptum. Va ser un gran corredor de fons. Va ser el corredor de marató més ràpid de la història amb un temps de 2 hores i 35 segons en la Marató de Chicago el 8 d'octubre de 2023. Va córrer el debut de marató més ràpid de la història a la Marató de València de 2022, convertint-se en el tercer home de la història a trencar la marca de dues hores i dos minuts. Kiptum i el seu entrenador, el ruandès Gervais Hakiziman, van morir l'11 de febrer de 2024 en un accident de cotxe, mentre anaven d'Eldoret a Kaptagat.

15 de novembre Sant Albert el Gran Vestimenta en el ciclisme 1996 Neix Demi Vollering

 

Avui felicitem a tots els Alberts i als que teniu esperit científic. Avui és Sant Albert Magne patró dels científics! També parlarem de la verstimenta dels ciclistes i d’una ciclista neerlandesa que va néixer tal dia com avui.

Albert el Gran o el Magne, conegut també com a Albert de Bollstädt o Albert de Colònia, o sant Albert va ser un dominic, filòsof i professor recordat com un dels més grans pensadors medievals. És venerat com a sant per l'Església catòlica, l'anglicana i la luterana, i ha estat proclamat sant patró de les ciències i els científics. Va tenir entre els seus deixebles un jove frare anomenat Tomàs d'Aquino (que acabarà sent el patró dels estudiants i de les Universitats i els professors de Secundària), de qui va ser mestre i amic. Els propis contemporanis de Sant Albert van ser qui li van donar el títol d' “el Gran”. Per l'extraordinària profunditat i amplitud dels seus coneixements, solien anomenar-lo també “el Doctor Universal”. En aquella època, la filosofia comprenia les principals branques del saber humà accessibles a la raó natural: la lògica, la metafísica, les matemàtiques, l'ètica i les ciències naturals. La figura de Sant Albert destaca en el camp de les ciències naturals, la finalitat de les quals, segons diu el sant, consisteix a "investigar les causes que operen en la naturalesa". Fou una autoritat en física, geografia, astronomia, mineralogia, alquímia (és a dir, química, per la qual cosa gens té de sorprenent que la llegenda li hagi atribuït poders màgics), metafísica, matemàtiques, ètica, medicina, fisiologia animal, biologia, filosofia, teologia i fins i tot va escriure un manual del perfecte jardiner. Entre els escrits de Sant Albert, que formen una col·lecció de trenta-vuit volums, hi ha obres sobre totes aquestes matèries.

Avui parlarem de la vestimenta en el ciclisme. La roba varia segons el tipus de curses. Pel ciclisme en carretera vesteixen mallot (una samarreta amb butxaques a l'esquena) i el culot (pantalons amb una protecció pel seient), sabates de carretera (diferents que les sabates de muntanya) i casc, la protecció en cas de caiguda. Pel ciclisme en pista fan servir una granota (mallot i un culot junts i queden més aferrats) i sabates com les de carretera. Pel ciclisme de muntanya fan servir el mallot que és semblant al de carretera però és més gruixut i el culot té més protecció que el de carretera. En el ciclo-cross es fa servir la mateixa vestimenta que el ciclisme de muntanya però la diferència és que la bicicleta és mixta i està mesclada entre bicicleta de muntanya i de carretera. En BMX el casc és diferent de tots els altres, és un casc integral que protegeix tot el cap.

El 15 de novembre de 1996 va néixer la Demi Vollering. És una ciclista neerlandesa. Actualment corre a l'equip ciclista femení neerlandès SD Worx, de categoria UCI Women's Team. Entre les seves victòries, destaquen el Tour de França de 2023, la La Vuelta Femenina 2024, dues Lieja–Bastogne–Lieja (2021 i 2023), La Course by Le Tour de France (2021), la Volta al País Basc (2022), el Tríptic de les Ardenes del 2023 (A través de Flandes, Amstel Gold Race i Lieja-Bastogne-Lieja) i el campionat dels Països Baixos en ruta (2023). També ha guanyat quatre etapes a la Vuelta a Espanya i una al Tour de França.

14 de novembre 1954 Neix Bernard Hinault Hípica olímpica 1965 Neix Laura Kraut

 

Avui parlarem de ciclisme i d’hípica olímpica amb motiu del neixament de dos esportistes únics.

El 14 de novembre de 1954 va néixer Bernard Hinault. Va ser un ciclista francès, que fou professional entre 1975 i 1986. És un dels ciclistes amb millor palmarès internacional al llarg dels temps, amb 147 victòries professionals al seu sarró. Va ser un dels cinc ciclistes que ha aconseguit guanyar les tres grans voltes: cinc edicions del Tour de França, tres del Giro d'Itàlia i dues de la Volta a Espanya. Pel seu caràcter obstinat i combatiu al principi de la seva carrera fou anomenat el Petit Blaireau (petit teixó), després Blaireau (teixó) i finalment Caiman.

Ara parlarem d’hipica olímpica. Els esdeveniments eqüestres es van originar en l'antiga Grècia, on es pensava que era necessària una associació perfecta perquè el genet i el cavall sobrevisquessin en la batalla. Per això, el domatge va ser desenvolupat com una forma d'entrenament dels cavalls per a la guerra. Els esdeveniments eqüestres van aparèixer en els Jocs Olímpics antics com a carreres de carrosses, la qual cosa representava un espectacle atrevit i emocionant. Després, l'art de l'hípica va caure en l'oblit fins al seu ressorgiment durant el Renaixement. El domatge va aconseguir el seu punt més alt amb la creació de la mundialment famosa Escola Espanyola d'Equitació a Viena en 1729, que va establir les bases de la disciplina moderna.

L'hípica comprèn tres disciplines en els Jocs, en les quals les dones i els homes competeixen en igualtat de condicions. En la disciplina de salt, els genets i els cavalls són cronometrats mentre salten els obstacles, amb penalitzacions de temps imposades per cada obstacle derrocat. L'agilitat, la tècnica i l'harmonia entre el cavall i el genet són essencials. El domatge és la forma d'entrenament eqüestre més avançada, en la qual el cavall i el genet realitzen una sèrie de moviments artístics al ritme de la música. Uns jutges avaluen la facilitat i la fluïdesa amb les quals es desplacen al llarg del recorregut. La tercera disciplina, el concurs complet, s'assembla a un triatló eqüestre. Combina els dos esdeveniments anteriors -salt i domatge- amb una tercera, camp a través, que consisteix en un llarg recorregut que combina obstacles sòlids i naturals, aprofitant la resistència i experiència dels atletes. El cavall i el genet que siguin més versàtils guanyaran els tres esdeveniments.

Els esports eqüestres van aparèixer per primera vegada en els Jocs Olímpics moderns en 1900 a París, amb cinc esdeveniments en la sorra de la Palau de Breteuil. En els Jocs de Hèlsinki 1952, les dones van començar a participar per primera vegada en l'esdeveniment de domatge, que es va convertir en una prova mixta. En 1964, les dones van poder formar part de tots els esdeveniments eqüestres, convertint així a l'hípica en l'únic esport mixt dels Jocs Olímpics. Les medalles són concedides tant a atletes individuals com a equips.

El 14 de novembre de 1965 va néixer Laura Kraut als Estats Units. Va ser la medallista de més edat en salt d’hipica als Jocs Olímpics de Paris 2024.

18 de setembre 1959 Neix José Luis Doreste 1971 Neix Lance Amstrong 1989 Neix Serge Ibaka

Avui vela, ciclisme i bàsquet. Llums i ombres de l’esport i novament tot homes...

El 18 de setembre de 1959 va néixer a Las Palmas de Gran Canaria José Luis Doreste Blanco.  És un esportista que va competir en vela en les classes Star i Finn. Pertany a una família de regatistes, en la qual han destacat el seu germà petit Luis, bicampió olímpic, i els seus germans Manuel i Gustavo. Després de la seva carrera esportiva, ha exercit en la seva professió de metge esportiu. Va participar en cinc Jocs Olímpics d'Estiu, obtenint una medalla d'or a Seül 1988 en la classe Finn, el 12è lloc a Mont-real 1976 (Finn), el 17è a Moscou 1980 (Finn), el setè a Los Angeles 1984 (Star) i el setè a Atlanta 1996 (Star). Va guanyar tres medalles en el Campionat Mundial de Finn entre els anys 1977 i 1987, i una medalla d'or en el Campionat Europeu de Finn de 1988. A més va obtenir dues medalles d'or en el Campionat Mundial de Star, en els anys 1982 i 1983, i dues medalles en el Campionat Europeu de Star, or en 1982 i plata en 1993.

El 17 de setembre de 1971 va néixer a  Texas en Lance Armstrong. És un ciclista americà  retirat. Pel dopatge, que ell mateix va reconèixer, va ser el corredor que més vegades havia guanyat el Tour de França, aconseguint el triomf en set edicions consecutives, entre l'any 1999 i el 2005, fins que fou desposseït de totes les seves victòries per decisió de l'Agència Antidopatge dels Estats Units, posteriorment confirmada per la Unió Ciclista Internacional (UCI). Immediatament després de la seva setena victòria el juliol del 2005, anuncià la seva retirada del ciclisme professional. Tanmateix, després de tres anys lluny del ciclisme (però mantenint-se en forma corrent maratons i curses de mountain bike) el ciclista nord-americà feu públic el 9 de setembre del 2008 que pensava tornar a córrer de manera professional, amb l'objectiu de guanyar un vuitè Tour de França i despertar la consciència sobre la lluita contra el càncer. Armstrong participà en les edicions de 2009 i 2010, retirant-se finalment el 16 de febrer de 2011 quan hagué d'enfrontar-se a una sèrie de denúncies per dopatge. El 24 d'agost de 2012 anuncià oficialment que no pensava seguir amb la seva defensa per aquest cas, quedant automàticament desposseït dels set Tours que havia guanyat i de la medalla de bronze dels Jocs Olímpics del 2000. Va ser un cas de dopatge que va trasbalsar el món de l’esport. 

El 18 de setembre va néixer a 1989 en Serge Ibaka a Brazzaville. És un jugador de bàsquet congolès nacionalitzat espanyol (des de 2011). Juga al Real Madrid de la Lliga ACB, on ocupa la posició d'aler-pivot. Va jugar a l'NBA, sent escollit en la posició número 24 de la primera ronda del Draft del 2008 pels Oklahoma City Thunder (antigament coneguts com a Seattle Supersonics). La temporada 2018-2019 va ser campió de l'NBA amb els Toronto Raptors.

2 de setembre 1952 Neix Jimmy Connors 1988 Miguel Indurain guanya la seva primera Volta a Catalunya 2003 Neix Alejandro Iturbe

 

Avui tennis, ciclisme i futbol tot masculí (no sempre serà així).

Seguim el mes de setembre amb un dels grans del tennis. El 1952, el 2 de setembre de 1952 va néixer James Scott conegut com «Jimmy» Connors. Extennista estatunidenc que va ser número 1 del rànquing mundial durant un total de 268 setmanes, de les quals 160 consecutives entre 1974 i 1977. Posteriorment va exercir com a entrenador de tennis i comentarista esportiu. Va tenir una trajectòria molt prolífica i manté diversos rècords de l'Era Open com el major nombre de títols individuals amb un total de 109, major nombre de partits individuals disputats amb 1557 i el major nombre de victòries individuals amb 1274. En el seu palmarès destaquen vuit títols de Grand Slam individuals, cinc d'ells de l’US Open, però li va mancar el Roland Garros per completar el Grand Slam, el qual no va poder disputar durant els seu millors anys per una disputa contra l'ATP. 

El 2 de setembre de 1988  va tenir lloc  68a edició de la Volta Ciclista a Catalunya. Es disputà en 6 etapes del 2 al 7 de setembre de 1988 amb un total de 998,4 km. El vencedor final fou el navarrès Miguel Indurain de l'equip Reynolds per davant de Laudelino Cubino del BH, i de Marino Lejarreta del Caja Rural. I això ens porta a parlar d’un dels ciclistes més grans: Miguel Indurain. En aquest any va guanyar la primera de les seves tres "Voltes". El triomf final va ser molt ajustat amb només 8 segons de diferència. Miguel Indurain Larraya (Atarrabia, Navarra, 16 de juliol de 1964) és un ciclista professional navarrès retirat. Va ser també el guanyador del Tour de França durant cinc anys consecutius (des del 1991 fins al 1995, l'únic que ho ha aconseguit consecutivament) i del Giro d'Itàlia en dues ocasions (1992 i 1993), és un dels ciclistes més destacats de la història. També fou campió del món en contrarellotge (1995), campió olímpic en contrarellotge (1996)[1] i va posseir el rècord de l'hora (1994) durant dos mesos. Segons el Cycling Hall of Fame, és el cinquè millor ciclista de la història, superat només per Eddy Merckx, Bernard Hinault, Jacques Anquetil i Fausto Coppi, i, el 2003, fou considerat el vuitè millor ciclista de la història del Tour de França per un jurat integrat per cinc especialistes francesos seleccionats per l'organització de la competició. El seu palmarès ha fet que se'l consideri el millor ciclista espanyol de la història.

 I acabem el dia amb un jove Alejandro Iturbe que va néixer a Madrid el 2 de setembre de 2003, és un futbolista que juga como porter en l'Atlético de Madrid "B". Convocat per la sub-23 va guanyar amb la Selecció Espanyola l’or en la final del Jocs Olímpics de Paris de 2024.

25 de març 1655 Es descobreix Tità 1807 Acta per l'abolició del comerç d'esclaus al Regne Unit 1876 Primera cursa ciclista 1947 Neix Elton John

 

Avui és un dia especial en el que s’ajunten primeres i darreres vegades i d’ambits molt diferents….

Tità va ser descobert el 25 de març de 1655 per l'astrònom holandès Christiaan Huygens i va ser el primer satèl·lit a ser descobert després dels satèl·lits galileans de Júpiter. Tità és el satèl·lit més gros de Saturn i el segon més gros del sistema solar. Es tracta de l'únic satèl·lit conegut amb una atmosfera densa i l'únic cos celeste conegut en el qual s'ha demostrat que hi ha masses de líquid estables a la superfície. Té un diàmetre de 5.150 km i és l'única lluna del sistema solar que té una atmosfera significativa, descoberta per l'astrònom català Josep Comas i Solà el 1907. L'atmosfera de Tità, densa i ataronjada, es compon principalment de nitrogen i és rica en metà i altres hidrocarburs superiors. La seva composició química se suposa molt semblant a la de la primitiva atmosfera de la Terra de temps prebiòtics, raó per la qual Tità ha sigut objecte d'un gran nombre d'estudis científics. La temperatura a la superfície, de prop de 90 K, hauria d'haver ajudat a preservar aquest primitiu entorn. La primera missió espacial que va visitar Tità va ser la Voyager 1, l'any 1980. El 14 de gener de 2005, la sonda Huygens de la missió Cassini-Huygens va penetrar l'atmosfera fins a posar-se amb èxit sobre la superfície del satèl·lit, i aportà valuoses dades i imatges interessants de Tità.

L'Acta del Comerç d'Esclaus va ser un Llei del Parlament del Regne Unit promulgada el 25 de març de 1807 amb el títol complet d'"Acta per a l'abolició del comerç d'esclaus". L'acta original es troba guardada en l'Arxiu Parlamentari britànic. La llei posava fi al comerç d'esclaus en el Regne Unit, però no a l'esclavitud en si. Molts dels promotors de l'acta van pensar que aquesta portarien a la mort de l'esclavitud, però aquesta no va desaparèixer totalment de l'Imperi Britànic fins molt més endavant. L'esclavitud en territori anglès no era compatible amb la llei anglesa, cosa que va ser confirmada en el Cas Somersett en 1772, però es va mantenir legal en l'Imperi Britànic fins a l'Acta d'abolició de l'esclavitud (Slavery Abolition Act 1833) de 1833.

Tal dia com avui de 1876 a Cambridge, als Estats Units, es realitza la primera competició ciclista de la història, per establir el récord de velocitat, que va obtenir Frank Dodds al recòrrer 25.598 metres en una hora.

Sir Elton Hercules John va néixer el 25 de març de 1947. És un cantant i compositor anglès de música rock. Als anys seixanta va ser a uns quants grups, sense gaire èxit. Fins que el 1967 va conèixer el lletrista i poeta Bernie Taupin. Junts van obtenir el primer èxit el 1970 amb la cançó "Your Song", de l'àlbum "Elton John". El 1971 van tenir quatre àlbums alhora entre els deu primers de les llistes dels Estats Units, i això no passava des dels Beatles. Aquell mateix any Elton va començar l'alopècia que anys després el faria dur perruca. La dècada dels setanta va ser la seva consagració com estrella. Va començar a actuar amb roba extravagant, característica del glam rock. Va aconseguir grans èxits com “Crocodile Rock” (1972), “Candle in the wind” (1973) “Bennie and the Jets” (1973) i “Don't let the sun go down on me” (1974). Entre el 1972 i el 1975, set discs seus van entrar als primers llocs de les llistes britàniques. La mort en un accident de trànsit de la seva amiga Diana de Gal·les va ser un cop fort el 1997. Va tenir un gran èxit amb el seu homenatge a la princesa Diana, amb el tema “Candle in the Wind”, que va batre tots els rècords i va resultar ser el single més venut a la història de la música. Una pel·lícula biogràfica sobre la vida de John des de la seva joventut fins als 1980, “Rocketman”, va ser produïda per Paramount Pictures i estrenada el maig de 2019. Aquesta pel·lícula ens acosta a la seva figura.

La imatge d'avui és per Tità, la lluna més gran de Saturn.

19 de juliol 1903 Primer Tour de França 1909 Primer Mallot Groc al Tour

Avui parlarem de ciclisme...

El Tour de França és una competició ciclista per etapes disputada al llarg de la geografia francesa i d'altres països durant tres setmanes del mes de juliol. S'ha celebrat anualment des de 1903, només interrompuda des de 1915 a 1918 a causa de la Primera Guerra Mundial i de 1940 a 1946 per culpa de la Segona Guerra Mundial. L'any 2003 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports.

El Tour de França és una cursa ciclista coneguda arreu del món. Sol tenir 21 dies o etapes amb un recorregut màxim de 3.500 kilòmetres. El Tour més curt va ser el 1904 amb 2.420 kilòmetres, i el més llarg el 1926 amb 5.745 kilòmetres.

Les tres setmanes normalment inclouen dos dies de descans, a vegades són utilitzats per portar els ciclistes d'una ciutat a una altra. La cursa recorre França en el sentit de les agulles del rellotge o en sentit contrari en anys alternatius. El primer circuit en el sentit contrari de les agulles del rellotge va ser el 1913.

Avui recordem dues dates relacionades amb el Tour.

Al 1903, a París, Maurice Garin va guanyar la primera edició del Tour de França. El primer Tour de França es va celebrar entre l'1 de juliol i el 19 de juliol de 1903 tot i tenir només 6 etapes. Va ser un recurs publicitari del diari francès L'auto-Vélo i el seu recorregut fou dissenyat pel director del mateix, Henri Desgrange. En aquest Tour els ciclistes que abandonen en una de les etapes els és permès de continuar prenent-hi part. El primer guanyador fou el francès Maurice Garin qui va treure gairebé 3 hores al seu perseguidor a la general, el també francès Lucien Pothier.

Al 1909 a Ginebra, Suïssa, es va instaurar el mallot groc en el Tour de França de 1909.

El color va ser escollit per representar el color del paper en el que s’imprimia el diari L'Auto (que posteriorment s’anomenaria L'Équipe), principal patrocinador de l’esdeveniment. El ciclista Eugène Christophe va ser el primer a vestir-lo. Aquest mallot groc és el senyal del vencedor que encara avui es tradicional. De manera excepcional Greg LeMond, l’any 1990, va portar el mallot groc durant tot el Tour fins el penúltim dia, recuperant-lo de nou el darrer dia en la contrarrellotge final.

El mallot blanc (del francès jersei blanc) és el jersei que se li dóna al jove millor classificat del Tour de França. El guanyador d'aquest jersei ha de ser menor de 26 anys l'1 de gener de l'any del Tour en qüestió, és a dir, limitada per a corredors amb 25 anys com a màxim. El portador del jersei es determina mirant la classificació general, i eliminant els ciclistes que hagin nascut després de la data límit.

Els ciclistes que més vegades han guanyat el Tour han estat els francesos Jacques Anquetil i Bernard Hinault, el belga Eddy Merckx i l’espanyol Miguel Indurain. Tots ells ho van aconseguir en cinc edicions.