11 de maig 1984 Neix Andrés Iniesta 1998 Neix Oscar Salguero 2003 Neix Fermín López 2025 45a Cursa El Corte Inglés

 

Els protagonistes d’avui són la Cursa del Corte Inglès, dos futbolistes formats a La Masia del Barça i un nedador que competeix en natació adaptada.

La 45ª edició de La Cursa El Corte Inglés té lloc a Barcelona avui a les 9:00 hores. La zona de sortida estarà situada a l’Avinguda Diagonal 617, davant d’El Corte Inglés Diagonal. La zona d’arribada estarà ubicada a la Plaça Catalunya. La meta es tancarà a les 11:30 hores. El recorregut de La Cursa, estrenat el 2022, és de 10 quilòmetres. La Federació Catalana d'Atletisme certifica el control de temps al final de la cursa. La sortida se situa a l'Avinguda Diagonal, el circuit transcorre pels carrers més emblemàtics de la ciutat, sortint des de la mateixa Av. Diagonal, passant pel Pg. Gràcia, carrer Aragó, carrer Viladomat, Gran Via de les Corts Catalans, girant pel carrer Marina i arribant a Pl. Catalunya pel carrer Casp.

L’11 de maig de 1984, a Fuentealbilla, neix l’Andrés Iniesta; jugador de futbol format al Futbol Club Barcelona. Va donar a coneixer aquest poble manxec, va aconseguir que tothom sabès que havia nascut a Fuentealbilla gràcies als seus parlaments al Camp Nou celebrant els èxits esportius del primer equip del Barça. Els seus darrers equips foren l'Emirates CSC, i el Vissel Kobe. La seva polivalència li permet d'ocupar altres demarcacions a la davantera de l'equip. És el futbolista espanyol amb més títols de la història, amb 35, i el segon jugador amb més títols guanyats amb la samarreta del Barça, amb 32, només per darrere de Lionel Messi. Ha desenvolupat la major part de la seva carrera al FC Barcelona i a la selecció espanyola, equips dels quals va ser capità. És el futbolista espanyol més llorejat de la història amb un total de 39 títols oficials i àmpliament considerat com un dels millors futbolistes del món de la seva generació i un dels millors centrecampistes de la història del futbol. La seva formació com a futbolista va començar amb vuit anys en les categories inferiors de l'Albacete Balompié. Després d'una destacada actuació al torneig nacional aleví, va fitxar als dotze anys pel FC Barcelona, traslladant la seva residència a «La Masia». El 2002 va debutar a primera divisió amb el primer equip blaugrana, amb el qual jugà 16 temporades (2002–2018) i conquistà 32 títols com a barcelonista: nou de La Lliga, sis de la Copa del Rei, set de la Supercopa d'Espanya, quatre de Lliga de Campions de la UEFA, tres de la Supercopa d'Europa i tres de la Copa Mundial de Clubs de la FIFA. Centrecampista amb una tècnica extraordinària, olfacte de gol i gran assistent, va jugar 674 partits oficials amb el FC Barcelona, marcant 57 gols i enllaçant 139 assistències de gol, convertint-se en un dels jugadors més importants de la història del club. És, a més, el quart jugador amb més partits a la història del Barcelona, només per darrere de Sergio Busquets, Xavi Hernández i Lionel Messi.

L’11 de maig de 1998 va néixer a Sabadell l’Óscar Salguero Galisteo. És un esportista que competeix en natació adaptada. Va guanyar dues medalles Jocs Paralímpics d'Estiu: la d’or a Rio de Janeiro 2016 i la de plata a Tòquio 2020.

L’11 de maig de 2003 neix a Huelva a El Campillo, en Fermín López Marín. És un futbolista que juga com a migcampista en el F. C. Barcelona de la Primera Divisió d'Espanya. Format al planter del Campillo fins al 2011 i més tard, a les categories inferiors del Recreativo de Huelva la temporada 2011-12 i del Real Betis Balompié des del 2012 al 2016, en les primeres etapes de formació. La temporada 2016-17, Fermín va arribar a La Masia per incorporar-se a l'Infantil "A" del FC Barcelona i va anar cremant etapes fins que la temporada 2021-22 va formar part del Juvenil "A" amb què va aconseguir el doblet de Lliga Divisió de Honor i Copa de Campions. Un cop tancada l'etapa formativa, el 2022 va renovar el contracte amb el FC Barcelona per dues temporades, fins al 2024.El 18 d'agost del 2022 va ser cedit al Linares Deportivo de la Primera Federació espanyola. És internacional amb la selecció espanyola. L’estiu del 2024 va obtener l’or olímpic de futbol a les Olimpíades de Paris.

4 de maig Dia de la Mare 1924 Inici dels Jocs Olímpics de París 1949 Accident Torí FC 1956 Neix Ulrike Meyfarth 1958 Neix Josep M. van der Ploeg 1987 Neix Jorge Lorenzo 1999 Neix Núria Marquès 2001 Neix Joan García 2024 Novena Lliga pel Barça Femení

 

El primer diumenge de maig celebrem el Dia de la Mare. Realment tots els dies hauriem d'honorar a les mares perquè fan possible la vida en totes les seves versions. Felicitem a les que ho són, estiguin o no entre nosaltres, i a les que ho seran. 

Comencem avui amb els Jocs Olímpics de Paris el 1924, no el 2024, un accident aeri a Torí, i cinc esportistes i un títol: una saltadora, un regatista, un motorista, una nedadora que competeix en natació adaptada, un futbolista i la novena lliga f de futbol femení pel F.C. Barcelona.

El 4 de maig 1924 van començar els Jocs Olímpics de París 1924, oficialment coneguts com els Jocs de la VIII Olimpíada, es van celebrar a París fins el 27 de juliol. La seu va acollir a 3089 atletes, 2956 homes i 136 dones. Moltes curiositats ens ofereixen aquests Jocs. París va ser triada sobre les ciutats d'Amsterdam, Berlín, Los Angeles, Rio de Janeiro i Roma. Per primera vegada es va usar l'eslògan Olímpic “Citius, Altius, Fortius” (Més ràpid, més alt, més fort). Van ser els últims Jocs Olímpics liderats per Pierre de Coubertin. Per primera vegada es va realitzar la Setmana d'Esports d'Hivern a la ciutat de Chamonix, entre el 25 de gener i el 5 de febrer. Posteriorment, serien nomenades pel Comitè Olímpic Internacional com els I Jocs Olímpics d'Hivern Els Jocs van ser inaugurats en l'Estadi de Colombes, originalment anomenat Stade Olympique Yves-du-Manoir, amb una assistència de 45.000 espectadors. Per primera vegada es va utilitzar un logo per als Jocs. Els Finlandesos Voladors van dominar les proves de llarga distància. Paavo Nurmi va guanyar les carreres dels 1500 m i 5000 m, realitzades amb una hora de diferència, i el cross-country, realitzat amb altíssimes temperatures. Ville Ritola va guanyar la carrera dels 10.000 m i la de 3000 m amb obstacles, i va arribar després de Nurmi en les competències dels 5000 m i el cross-country. Albin Stenroos va guanyar la marató. De manera imprevista, la selecció de futbol de l'Uruguai va meravellar per la seva qualitat i va aconseguir la medalla d'or. El nedador austro-estatunidenc Johnny Weissmüller, famós pel seu rol de Tarzán, va guanyar tres medalles d'or i una de bronze en waterpolo. Irlanda participa per primera vegada com a equip independent. Van ser els primers Jocs Olímpics que constaven d'una vila olímpica. Les dones estaven allunyades de la capital per possibles "temptacions". Seria més adequat anomenar-ho poble olímpic. Les competicions d'art van formar part dels Jocs Olímpics de 1924 tal com ho desitjava Pierre de Coubertin. Estaven dividides en cinc categories: arquitectura, literatura, música, pintura i escultura. La pel·lícula Chariots of Fire (1981) narra la història d'uns atletes britànics que participen en aquests jocs.

El 4 de maig de 1949 va tenir lloc l’accident aeri de Superga en el qual morí gran part de la plantilla del Torino Football Club. A les 17:05 hores quan l'avió Fiat G.212 CP que portava en el seu interior la plantilla del Torino FC s'estavellà contra la muralla del terraplè posterior de la Basílica de Superga, als afores de Torí. L'accident es cobrà 31 víctimes mortals, incloent 18 jugadors del mític equip torinès, gran dominador de futbol italià de la dècada dels 40 i aleshores conegut com a Grande Torino. Onze jugadors del Torino van formar part de la selección italiana.

El 4 de maig de 1956 va néixer a Frankfurt del Main, a Alemanya Occidental la Ulrike Meyfarth. És una atleta alemanya, una de les millors saltadores d'alçada de la història. Durant la seva carrera com a saltadora d'alçada va guanyar l'or als Jocs Olímpics de 1972 i 1984. Va participar, als 16 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1972 realitzats a Múnic (Alemanya Occidental) on, contra tot pronòstic, aconseguí guanyar la medalla d'or en la competició femenina de salt d'alçada derrotant les favorites Yordanka Blagoeva i Ilona Gusenbauer, aconseguint així mateix igualar el rècord del món (1,92 metres), que estava en poder de l'austríaca Gusenbauer. Convertida en un ídol en el seu país, en els anys següents no realitzà grans marques. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1976 realitzats a Mont-real (Canadà) fou eliminada en la fase classificatòria. Absent dels Jocs Olímpics d'estiu de 1980 realitzats a Moscou (Unió Soviètica) a conseqüència del boicot polític organitzat pel seu país, l'any 1981 aconseguí guanyar la Copa del Món amb un salt d'1,96 metres. El 1982 va assolir per primera vegada el títol de Campiona d'Europa en pista coberta i a l'estiu el de Campiona d'Europa a l'aire lliure a Atenes (Grècia), on va fer un salt espectacular de 2,02 metres, que significava un nou rècord del món per a ella, deu anys després d'haver aconseguit el primer. Va participar en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1984 realitzats a Los Angeles (Estats Units) i, gràcies a l'absència de Bykova novament per boicot polític, aconseguí novament el títol olímpic dotze anys després, rivalitzant amb la italiana Sara Simeoni. En acabar aquesta competició decidí reitar-se de la competició activa.

El 4 de maig de 1958 va néixer a Barcelona en Josep Maria van der Ploeg García. És un regatista, ja retirat, guanyador d'una medalla olímpica d'or als 34 anys, en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 realitzats a Barcelona en la classe Finn. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 realitzats a Atlanta (Estats Units) participà en aquesta mateixa categoria en les proves de vela, finalitzant en setena posició i aconseguint així un diploma olímpic. En els Jocs Olímpics d'Estiu del 2000 realitzats a Sydney (Austràlia) finalitzà en vuitena posició, obtenint un nou diploma olímpic, en la classe Star al costat de Rafael Trujillo. Al llarg de la seva carrera ha guanyat també una medalla de bronze en el Campionat del Món de vela.   

El 4 de maig de 1987 neix a Palma de Mallorca el Jorge Lorenzo Guerrero. És un expiloto de motociclisme i pilot d'automobilisme espanyol. Ha guanyat cinc títols del Campionat del Món de Motociclisme en dues categories diferents: bicampió del món de 250cc (2006 i 2007), tricampió del món de MotoGP (2010, 2012 i 2015), i tres vegades subcampió en 2009, 2011 i 2013. En la categoria reina va obtenir un total de 47 victòries, 114 podis, 42 poles position i 30 voltes ràpides. Ha competit en la màxima categoria amb els tres grans equips de motociclisme del seu moment: Yamaha des de 2008 fins a 2016, Ducati des de 2017 fins a 2018, i Profunda en 2019. El dia 14 de novembre de 2019, en roda de premsa en el Circuit Ricardo Tormo de València, després d'una pèssima temporada, decideix anunciar la seva retirada com a pilot en actiu. Però els nostres esportistes no només fan esport... En 2020 va participar en la primera temporada del programa de televisió Mask Singer interpretant al Corb, on va quedar en quart lloc. En 2022 és contractat per DAZN com a comentarista de les transmissions del Campionat Mundial de MotoGP a Espanya.En 2023, va participar en el campionat de Porsche Supercup amb l'equip Team Huber Racing amb Llicència Italiana.

El 4 de maig de 1999 va neixer a Barcelona la Núria Marquès Soto. És una esportista que competeix en natació adaptada. Va guanyar quatre medalles en els Jocs Paralímpics d'Estiu, en els 2016 a Rio de Janeiro i 2020 a Toquio. A més, va obtenir tretze medalles en el Campionat Mundial de Natació Adaptada entre els anys 2015 i 2022.

El 4 de maig de 2001 neix a Sallent en Joan García Pons. És un futbolista que juga en la demarcació de porter en el R.C.S.Espanyol de la Primera Divisió d'Espanya. Va obtener amb la Selecció Espanyola de Futbol la medalla d’or dels Jocs Olímpics de Paris 2024.

El 4 de maig de 2024 el FC Barcelona suma la seva novena Lliga F, la cinquena consecutiva. La Primera Divisió Femenina d'Espanya o Lliga F. Disputada ininterrompudament des de la temporada 1988-89, està organitzada per la Lliga Professional de Futbol Femení (LPFF). Aquesta competició esportiva professional de clubs de futbol femenins espanyols ha rebut diversos noms. Hi ha hagut 12 equips campions de lliga on hi destaca el Futbol Club Barcelona amb 9 títols. El segueixen l'Athletic Club de Bilbao amb 5, el Llevant Unió Esportiva i l'Atlètic de Madrid amb 4 campionats. Societat Cultural i Deportiva Añorga, Club Deportivo Oroquieta Villaverde i Rayo Vallecano, en tenen 3, CFF Irex Puebla, Reial Club Esportiu Espanyol, Penya Barcelonista Barcilona, Oiartzun Kirol Elkartea i Màlaga Club de Futbol completen la resta de campions de les trenta-quatre temporades del campionat.

28 de febrer Natació Adaptada 1957 Neix Sebastián Rodríguez

 

Avui acabem el mes de febrer parlant de natació adaptada perquè coincideix amb el neixament d’un esportista gadità que competeix en aquest esport la historia del qual és ben singular. És el primer esportista d’èlit que trobem que va militar en un grup terrorista i que va estar a la presó per delictes de sang. Una historia ben curiosa… que acaba amb medalles olímpiques i reconeixements polítics diversos.

La natació adaptada és un esport practicat per atletes amb discapacitat física, visual i intel·lectual. L'esport és regulat directament pel Comitè Paralímpic Internacional. Les regles de l'esport estan adaptades de les regles establertes per la Federació Internacional de Natació (FINA). La majoria de les regles són compartides. Les diferències més significatives es relacionen amb la posició de partida i aquelles relacionades amb nedadors amb impediments visuals. Hi ha tres grans grups classificatoris: S1-S10 per a nedadors amb discapacitats físiques; S11-S13 per a nedadors amb discapacitats visuals; i S14 per a nedadors amb discapacitats d'aprenentatge. Les proves són substancialment les mateixes que en la natació convencional: 50, 100 i 400 metres, en els estils lliure, braça, esquena i papallona, amb proves d'estils combinats (medley), en proves individuals i en competicions, separades per a dones i homes.

La natació competitiva adaptada per a homes amb discapacitats va començar a practicar-se en els Jocs de Stoke Mandeville de 1953. Tres anys després va integrar el programa dels primers Jocs Paralímpics celebrats a Roma 1960, sent només quinze els països que van enviar equips de natació. L'equip italià va resultar guanyador amb onze medalles d'or, mentre que els nedadors argentins Juan Sznitowski (50 m esquena 5) i Beatriz Perazzo (50 m lliure 3) van ser els primers esportistes de parla hispana a guanyar una medalla d'or paralímpica en natació. A Roma 1960 es va usar una classificació de cinc graus (1 a 5), ordenat del major grau de discapacitat al menor grau, distingint en cadascuna de les classes si es tractava de nedadors amb lesions completes o incompletes, totalitzant deu classes, totes referides a persones amb discapacitats físiques. En els Jocs Paralímpics de Nova York i Stoke Mandevile 1984 la natació, limitada fins a aquest moment a nedadors paralítics i amputats, va incloure també esdeveniments per a nedadors cecs i amb paràlisi cerebral, impulsats per les respectives organitzacions esportives acabades de fundar, la Federació Internacional d'Esports per a Cecs (BISFed) i l'Associació Internacional per a la Recreació i l'Esport de les Persones amb Paràlisi Cerebral (CPISRA). L'historiador Steve Bailey critica la rigidesa i falta d'imaginació dels organitzadors d'aquells jocs, en establir les competències de natació separant completament als tres grups. En 1994 el Comitè Olímpic Internacional (IPC) va començar a organitzar cada quatre anys els Campionats del Món de Natació IPC. En 2009 l'IPC va organitzar un Campionat del Món de Natació exclusivament per a distàncies de 25 metres. En resum, la natació es va considerar com a esport paralímpic a Roma de l'any 1960, els que el practiquen han de portar una vida estable perquè no sofreixin en l'aigua lesions o problemes que podrien tenir per a alguns moviments.

Els nedadors són classificats funcionalment amb la finalitat que les competències es realitzin entre persones en condicions equivalents. Existeixen tres grans grups de classificació: discapacitats físiques, discapacitats visuals i discapacitats mentals.

Categories 1-10 (discapacitats físiques). Les persones amb discapacitats físiques són classificats en deu grups numerats, corresponent l'1 als qui tenen major grau de discapacitat i 10 als qui tenen menor grau. Les discapacitats físiques inclouen una varietat d'afeccions molt diverses, des de la pèrdua d'un o diversos membres, per causes congènites o no, paràlisi cerebral, lesions en la medul·la espinal, nanisme i discapacitats que impedeixen l'ús d'articulacions. Categories 11-13 (discapacitats visuals). Les persones amb discapacitats visuals competeixen en tres categories: 11, 12 i 13. La categoria 11 correspon als qui han perdut completament la visió. Les categories 12 i 13 correspon a persones que tenen severa pèrdua de visió, però no l'han perdut completament. Els nedadors de la categoria 11 han de competir amb antifaços a fi d'evitar que els qui puguin percebre lluminositats tinguin avantatge esportiu.

Categoria 14 (discapacitats intel·lectuals). Les persones amb discapacitats intel·lectuals competeixen en la categoria 14. Les categories són assignades segons l'estil de natació, raó per la qual s'assigna una lletra a cada categoria: la lletra "S" sola (de "swimming") correspon als estils lliure, esquena i papallona, mentre que les lletres "SB" corresponen a l'estil carrego i les lletres "SM" corresponen a les proves amb estils combinats (medley).

El 28 de febrer de 1957 va neixer a Cadis en Sebastián Rodríguez Veloso, esportista que va competir en natació adaptada. Va guanyar setze medalles en els Jocs Paralímpics d'Estiu entre els anys 2000 i 2012. Durante la dècada dels 80, va formar part del grup terrorista Grups de Resistència Antifeixista Primer d'Octubre, amb els quals va participar en diversos atemptats, inclosos atacs amb explosius i l'assassinat de Rafael Padura, president de la Confederació d'Empresaris de Sevilla en 1984, fets pels quals va ser condemnat a 103 anys de presó. Ja empresonat, en 1990 va fer una vaga de fam que duraria més de 400 dies i que li causaria greus problemes de salut, fins al punt de provocar-li una falta permanent de mobilitat en totes dues cames, sofrint llavors una discapacitat que pateix des de llavors. Aquest fet suposaria la seva excarceració en llibertat condicional al novembre de 1994. És llavors quan comença la seva carrera esportiva, compaginant això amb el seu treball a l'Once. Primer milita en el club Amfiv de bàsquet en cadira de rodes, però aviat es veuria quina seria la disciplina esportiva en la qual més destacaria. Va començar en la natació i aviat van començar a arribar els èxits, primer en els campionats d'Espanya i després en competicions internacionals.L'any 2000, en els Jocs Paralímpics de Sídney, aconsegueix cinc medalles d'or amb tres rècords mundials. Posteriorment, en els Jocs d'Atenes 2004, Chano aconsegueix fer-se amb quatre medalles; tres d'or i una de bronze. A Pequín 2008, acabaria la competició amb dues plates i dos bronzes, mentre que a Londres el resultat seria de dues plates i un bronze. Vivia a Vigo i l'any 2001 l'Ajuntament de Vigo li va atorgar el guardó de Vigués Distingit. En 2007 el govern de José Luis Rodriguez Zapatero li va concedir l'indult pel pagament de les indemnitzacions a les seves víctimes i el penediment. Els familiars de Padura van qualificar el perdó com a novetat oportunista. La seva inclusió en les llistes del BNG per Vigo a les eleccions municipals de 2007 va ser anul·lada per la Junta Electoral viguesa. L'any 2009 el ministeri d'Educació, Cultura i Esport li va atorgar la Reial ordre de Mèrit esportiu, en la categoria de Medalla d'or. A l'estiu de 2016, va viatjar a Rio de Janeiro per a disputar unes noves paralimpíades, però les medalles aquest cop no van arribar.

16 de novembre Santa Margarida 1892 Neix Nuvolari 1976 Neix Sònia Guirado 1992 Neix Sarai Gascón

 

Comencem per felicitar a les noies que es diuen Margarida, Margarita o Daisy!

Avui coneixerem perquè quan algú condueix molt depressa se li diu  Nuvolari que era un pilot automobilista. També coneixerem dues nedadores paralímpiques que van néixer tal dia com avui.

El 16 de novembre de 1892  va néixer prop de Màntua en Tazio Giorgio Nuvolari. Va ser un pilot de curses italià d'automobilisme i de motociclisme. Va ser Campió Europeu de Pilots, Campió Europeu de 350 cc el 1925, guanyador de la Mille Miglia el 1930 i 1933, i de les 24 Hores de Le Mans el 1933.El 1920 va començar la seva carrera esportiva en motociclisme. L'any 1923 va disputar el III Gran Premi Penya Rhin de voiturettes al Circuit de Vilafranca de Penedès, on va córrer en un automòbil vermell de la marca italiana Chiribiri i assolí la cinquena posició. No va aconseguir disputar el Campionat Mundial de Fórmula 1 ja que es va retirar el 1950, el mateix any en què s'inicià la competició. Sí que ho va fer en el Campionat Europeu a la dècada del 1930. Era anomenat «Il Campionissimo», «Il Mantovano volante» i «Nivola». La cultura popular va portar a anomenar Nuvolari als conductors que circulaven molt de pressa.

La Sònia Guirado Crespo va néixer a Badalona el 16 de novembre de 1976. És una exnedadora amb discapacitat física. Nascuda a Badalona, resident al barri de Sant Crist de Can Cabanyes. Des de la seva infància va entrar al Club Esportiu Minusvàlids Bètulo, amb el qual va competir en la categoria S3. Va disputar els Jocs Paralímpics de Barcelona (1992), on va obtenir una medalla d'or en la prova de 50 metres esquena i dues de bronze en els 100 i 50 metres lliures, i als d'Atlanta (1996), on, tret dels 50 metres papallona, va quedar cinquena en totes les modalitats en què va participar. Posteriorment ha treballat per a empreses de la ONCE i la seva fundació, Ilunion. El 2017 va ser homenatjada durant el 38è Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona de Natació al costat d'altres nedadors paralímpics.

La Sarai Gascón Moreno va néixer a Terrassa el 16 de novembre de 1992. És una nedadora paralímpica catalana. Sarai va néixer sense una part del braç esquerre. Als tres anys va començar a nedar i als nou va entrar en el Club Natació Terrassa. Amb 14 anys va participar per primera vegada en el Campionat del Món de Natació de Durban (Sud-àfrica), on va aconseguir la medalla d'or en la categoria dels 100 metres braça. Va participar en els Jocs Paralímpics de Pequín 2008, on va aconseguir la medalla de plata en la mateixa categoria. En els Jocs de Londres quatre anys després va aconseguir dues medalles, una de plata en els 100 metres papallona i una altra de bronze en els 100 metres lliure. En els Jocs celebrats a Rio de Janeiro de 2016 va aconseguir tres plates, en els 100 metres lliure, en els 200 metres estils i en els 100 metres papallona. A més de la seva participació en els Jocs Paralímpics, el seu palmarès es completa amb nombroses medalles en mundials i europeus.

L'any passat quan parlàvem de dones, totes dues ja van ser protagonistes tal dia com avui i com que costa molt tenir informació d'esportistes amb discapacitat he reutilitzat aquesta part de text.

13 de novembre Natació adaptada 1998 Neix Inigo Llopis 2003 Neix Salma Paralluelo

 

Avui parlem de natació adaptada amb motiu del neixament d’un nedador paralímpic.

L'origen de la natació com a esport es remunta a l'Antic Egipte i a la Grècia Clàssica, i ara és una de les disciplines més fortes i populars a tot el món. En la natació paralímpica es practiquen quatre estils: lliure, braça, esquena i papallona. A més, els quatre es combinen en la prova d'estils, ja sigui individual o de relleus. Totes les carreres es disputen en piscina de 50 metres i els esportistes poden sortir des de tres posicions: dempeus sobre el pedrís, asseguts en el pedrís o directament des de dins de l'aigua.

En aquest esport, els nedadors es classifiquen en funció de com afecta la seva discapacitat a l'hora de practicar cada estil. Les classes S1 a S10 engloben a aquells que tenen discapacitat física o paràlisi cerebral, sent els de la S1 els més afectats i els de la S10 els més lleus. A més, la classe S11 es reserva per als nedadors cecs, la S12 i S13 per als quals tenen discapacitat visual i la S14 per a la discapacitat intel·lectual. La “S” davant del número de la classe es refereix a la categoria del nedador per a les proves d'estil lliure, esquena o papallona. En braça (SB) alguns nedadors amb discapacitat física competeixen en una classe més baixa, ja que es requereix una propulsió més forta de les cames. També s'utilitza aquesta regla per a la prova individual d'estils (SM).

La natació és un dels pocs esports que es ve practicant de manera contínua des dels primers Jocs Paralímpics, els de Roma 1960.

 

El 13 de novembre de 1998 neix Iñigo Llopis Sanz, esportista que competeix en natació adaptada. Va guanyar una medalla de plata en els Jocs Paralímpics de Tokio 2020 en la prueba de 100 m espalda (clase S8) i dues medalles als Jocs Paralímpics de París 2024, una medalla d’or en 100 m esquena S8 i una medalla de bronze en 4 × 100 m estils mixte.

El 13 de novembre de 2003 va néixer a Saragossa la Salma Celeste Paralluelo Ayingono,  més coneguda com a Salma Paralluelo. És una futbolista i exatleta espanyola que juga com a extrem esquerra amb el FC Barcelona i en la selecció espanyola de futbol. Ha estat campiona europea i és la primera dona en la història en guanyar la "triple corona" mundial, (sub-17, sub-20 i absoluta) en futbol i dues vegades medalla d'or al Festival Olímpic de la Joventut Europea a atletisme. Va debutar al Zaragoza Club de Fútbol de la Segona Divisió, en complir els 15 anys, edat mínima per poder competir en categoria nacional. A principis de la temporada 2019-20 va fitxar pel Vila-real CF, de la mateixa categoria, afiliant-se en aquell moment al Playas de Castellón d'Atletisme. Arran de la crisi per la Covid-19 i una forta lesió patida jugant al futbol, des del 2020 practica menys atletisme. El juliol del 2022 fitxa pel FC Barcelona, dedicant-se en exclusivitat al futbol i retirant-se de l'atletisme. En la seva primera temporada amb el Barça va guanyar la Supercopa d'Espanya, la Lliga F i la Lliga de Campions, començant de titular tant la final de la Supercopa com la final de la Lliga de Campions. Paralluelo és internacional amb Espanya. També va ser seleccionable amb Guinea Equatorial. Va guanyar el Campionat Femení Sub-17 de la UEFA 2018, la Copa Mundial Femenina Sub-17 de la FIFA 2018 i la Copa Mundial Femenina Sub-20 de la FIFA 2022. Va debutar amb l'absoluta l'11 de novembre de 2022, sent titular i marcant un triplet en la victòria per 7-0 a casa davant l'Argentina en un amistós. Mundial de 2023 A finals de juny de 2023 va entrar a la llista definitiva de 23 jugadores del seleccionador Jorge Vilda per a jugar la Copa Mundial Femenina de 2023, disputada a Austràlia i Nova Zelanda. En el partit de quarts de final, contra els Països Baixos, va marcar el gol que va classificar Espanya per a les semifinals per primera vegada en la seva història i va ser triada millor jugadora del partit. En la semifinal, contra Suècia, va marcar un altre gol i de nou va ser proclamada millor jugadora del partit. Després de guanyar la final contra Anglaterra, en què va jugar com a titular, va ser proclamada millor jugadora jove del torneig. Com a atleta, s'afilia al club d'atletisme Alcampo Scorpio 71 de Saragossa, amb Félix Laguna com a entrenador. Va participar en competicions de moltes disciplines atlètiques diferents, si bé ha destacat en els 300 metres tanques, on va guanyar el campionat d'Espanya sub-16, batent el récord d'Espanya amb un temps de 42,56 segons. També és campiona d'Espanya sub-18 en 300 metres i subcampiona d'Espanya sub-18 en triple salt. Però on més ha destacat és en els 400 metres llisos, disciplina en la qual va aconseguir el récord espanyol de la categoria sub-20 el 16 de febrer de 2019, amb un temps de 54,10 segons, en les semifinals dels 55ens campionats d'Espanya absoluts en pista coberta. Dos dies després va aconseguir la medalla de bronze a la final, tornant a batre el rècord sub-20, rebaixant-lo aquesta vegada fins als 53,83 segons. Aquesta actuació li va permetre accedir als campionats europeus d'atletisme, i convertir-se en la segona atleta més jove de la història en participar en aquesta competició a l'edat de 15 anys i 108 dies.

8 d'octubre 1942 Neix Pepe Domingo Castaño 1993 Neix Garbiñe Muguruza 1996 Neix la Sara Sorribes Natació paralímpica 1997 Neix María Delgado

Comencem amb un periodista esportiu.

El 8 d'octubre de 1942 neix Pepe Domingo Castaño a Lestrobe, a Galicia. Va ser un presentador radiofònic espanyol i també un animador radiofònic, especialitzat en publicitat. Va treballar en la Cadena Cope, junt amb Paco González, en el programa líder d'audiència de la ràdio espanyola Tiempo de Juego. Va morir l'any 2023 i va rebre el reconeixement de tota la professió.

Avui parlem de dues esportistes que practiquen el tennis i a partir d’una nedadora coneixerem la natació adaptada o paralímpica.

El 8 d'octubre de 1993 neix la Garbiñe Muguruza Blanco a Caracas. És una exjugadora de tennis professional d'ascendència basca i formada a Catalunya. Té la doble nacionalitat veneçolana i espanyola. Va arribar a ser la número 1 del rànquing individual femení l'any 2017 i en el seu palmarès destaquen dos títols de Grand Slam. Va anunciar la seva retirada l'abril de 2024.També és una excel·lent jugadora de dobles tot i que només hi participa esporàdicament. Els millors resultats en aquesta categoria els va aconseguir amb la seva compatriota Carla Suárez Navarro. 

El 8 d'octubre de 1996 neix la Sara Sorribes Tormo a la Vall d'Uixó. És una jugadora de tennis valenciana medallista olímpica.Ha guanyat un títol individual i dos de dobles del circuit WTA, i set títols individuals i quatre dobles als esdeveniments de l'ITF. Va aconseguir el seu màxim rànquing arribant al número 64 mundial (2019) i en dobles va arribar a la posició 40 del món (2020).Va debutar en la WTA al Rio Open 2015 després de superar les proves de classificació. Jugant per a Espanya a la Fed Cup, Sorribes Tormo té la marca de 4 victòries i 3 derrotes.Va participar en els Jocs Olímpics d'Estiu de París 2024, on va obtenir la medalla de bronze en la competició de dobles femení (amb Cristina Bucșa com a parella).

L'origen de la natació com a esport es remunta a l'Antic Egipte i a la Grècia Clàssica, i ara és una de les disciplines més fortes i populars a tot el món. En la natació paralímpica es practiquen quatre estils: lliure, braça, esquena i papallona. A més, els quatre es combinen en la prova d'estils, ja sigui individual o de relleus. Totes les carreres es disputen en piscina de 50 metres i els esportistes poden sortir des de tres posicions: dempeus sobre el pedrís, asseguts en el pedrís o directament des de dins de l'aigua. En aquest esport, els nedadors es classifiquen en funció de com afecta la seva discapacitat a l'hora de practicar cada estil. Les classes S1 a S10 engloben a aquells que tenen discapacitat física o paràlisi cerebral, sent els de la S1 els més afectats i els de la S10 els més lleus. A més, la classe S11 es reserva per als nedadors cecs, la S12 i S13 per als quals tenen discapacitat visual i la S14 per a la discapacitat intel·lectual. La “S” davant del número de la classe es refereix a la categoria del nedador per a les proves d'estil lliure, esquena o papallona. En braça (SB) alguns nedadors amb discapacitat física competeixen en una classe més baixa, ja que es requereix una propulsió més forta de les cames. També s'utilitza aquesta regla per a la prova individual d'estils (SM). La natació és un dels pocs esports que es ve practicant de manera contínua des dels primers Jocs Paralímpics, els de Roma 1960.

El 8 d’octubre de 1997 neix la María Delgado Nadal a Saragossa. És una esportista que competeix en natació adaptada. Participa en les proves de papallona, lliures i esquena. Als 10 anys va començar a practicar assíduament tant atletisme com natació, arribant a competir a nivell nacional en tots dos esports. Va començar nedant per a l'Associació Esportiva Aragua, la qual té per objectiu la inclusió social de les persones amb diversitat funcional i la prevenció de la dependència a través de l'esport. Posteriorment va competir per a l'equip del col·legi Corazonistas de Saragossa. Actualment forma part de l'equip de natació del Stadium Casablanca, competint amb nedadors amb i sense discapacitat i entrenant en el Centre d'Alt Rendiment Esportiu situat a Madrid. Gràcies al pla ADOP del Comitè Paralímpic Espanyol, des de 2013, pot dedicar-se de manera professional a l'esport d'alt nivell. En 2020, es va graduar en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport per la UPM, posteriorment es va continuar formant amb un postgrau enlaire Rendiment Esportiu impartit pel Comitè Olímpic Espanyol. També posseeix el títol d'Entrenador Superior de Natació. La família paterna de l'esportista és originària de Monleras, un poble situat a la província de Salamanca, Espanya. A l'octubre de 2016 se li va concedir  la medalla de la Reial ordre del Mèrit Esportiu, amb la qual es distingeix a aquelles persones o entitats que mereixen un reconeixement pels seus destacats èxits esportius o per la seva aportació al desenvolupament de l'esport espanyol. Així mateix, al febrer de 2017 se li va concedir el diploma al Mèrit Esportiu de la ciutat de Saragossa.

15 de setembre 1981 Neix Sara Carracelas Natació Adaptada 2022 Retirada de Roger Federer

 

Hem arribat al dia 15 de setembre perquè aparegui la primera esportista paralímpica. No és fàcil trobar informació sobre ells i elles, però hi són! Comencem parlant de natació adaptada i d’un dels grans (i guapos) del tennis.

El 15 de setembre de 1981 va néixer a Donostia la Sara Carracelas García. És una esportista  que va competir en natació adaptada. Va guanyar deu medalles en els Jocs Paralímpics d'Estiu entre els anys 1996 i 2008.

La natació adaptada és un esport practicat per atletes amb discapacitat física, visual i intel·lectual. L'esport és regulat directament pel Comitè Paralímpic Internacional. Les regles de l'esport estan adaptades de les regles establertes per la Federació Internacional de Natació (FINA). La majoria de les regles són compartides. Les diferències més significatives es relacionen amb la posició de partida i aquelles relacionades amb nedadors amb impediments visuals. Hi ha tres grans grups classificatoris: S1-S10 per a nedadors amb discapacitats físiques; S11-S13 per a nedadors amb discapacitats visuals; i S14 per a nedadors amb discapacitats d'aprenentatge. Els esdeveniments són substancialment els mateixos que en la natació convencional: 50, 100 i 400 metres, en els estils lliure, braça, esquena i papallona, amb esdeveniments d'estils combinats (medley), en proves individuals i en curses, separades per a dones i homes. La natació competitiva adaptada per a homes amb discapacitats va començar a practicar-se als Jocs de Stoke Mandeville de 1953.1​ Tres anys després va entrar en el programa dels primers Jocs Paralímpics celebrats a Roma el 1960. Només quinze països van enviar  equips de natació.

El 15 de setembre del 2022 Roger Federer va anunciar la seva retirada del tennis professional amb un comunicat a les xarxes socials. Roger Federer va néixer a Basilea el 8 d'agost de 1981. És un exjugador de tennis suís. Considerat un dels millors tennistes de la història, va romandre un total de 310 setmanes com a número 1 del rànquing individual masculí, de les quals 287 consecutives, superant el rècord de Pete Sampras amb més setmanes al capdamunt del rànquing individual, tot i que el març de 2021 Novak Djokovic va trencar la marca de Federer. Va ser el tercer tennista de l'Era Open a superar les 1000 victòries en partits individuals. Durant la seva carrera ha guanyat un total de 20 títols de Grand Slam i és un dels set únics tennistes a completar el Grand Slam durant la carrera, ja que ha guanyat els quatre torneigs de Grand Slam. A més, també és l'únic tennista a disputar almenys cinc finals de cada Grand Slam i un dels pocs que ha disputat la final de tots els torneigs ATP Masters 1000. Ha disputat un total de 30 finals de Grand Slam, deu de les quals consecutives, i també 23 semifinals de Grand Slam consecutives. En el seu palmarès també hi ha 6 Copes Masters i 27 títols Masters. Una altra fita important va ser la medalla d'or de dobles masculins fent parella amb Stanislas Wawrinka en els Jocs Olímpics de 2008 celebrats a Pequín, tot i que no s'ha prodigat gaire pel circuit de dobles durant la seva trajectòria. En la següent cita olímpica celebrada a Londres 2012 arribà a la final individual però no pogué superar a Andy Murray, guanyant la medalla d'argent i quedant-se a les portes de completar el Golden Slam (els quatre Grand Slams i la medalla d'or olímpica). En el seu palmarès hi un total de 103 títols individuals, segon tennista amb més títols per darrere de Jimmy Connors. La seva rivalitat esportiva contra Rafael Nadal i Novak Đoković han estat considerades dues de les més grans de tota la història de l'esport. És un tennista molt respectat pels seus rivals i seguidors del tennis, fet que demostra haver reconegut com el tennista favorit pels seguidors de l'ATP durant nou anys consecutius (2003-2011). Fruit del seu èxit esportiu fou guardonat amb el premi Laureus World Sportsman of the Year com a millor esportista de l'any en cinc ocasions, quatre d'elles consecutives (2005-2008). A vegades se'l coneix amb el sobrenom de "Federer Express", abreviat també "FedEx". El 15 de setembre de 2022 va anunciar la seva retirada del tennis professional als 41 anys, amb un comunicat emès a les xarxes socials. Roger Federer s'acomiadà del tennis en un partit de dobles amb Rafael Nadal el 23 de setembre.