diumenge, 20 d’octubre del 2024

20 d'octubre Sta. Laura i Sta. Irene 1992 Irene Sánchez Escribano 1986 Irene Junquera 1986 Laura Orgué

 

Avui felicitem a les noies que es diuen Laura o Irene perquè celebren el seu sant. Com que no teníem aniversaris hem buscat Laures i Irenes que haguessin nascut en temps de vacances: una atleta, una periodista esportiva i una esquiadora-corredora de muntanya.


Irene Sánchez-Escribano Figueroa neix a Toledo el 25 d’agost de 1992. És una atleta  especialitzada en curses d´obstacles i camp a través. Ha participat en Campionats Mundials i Europeus d'atletisme. Amb nou anys va començar a practicar atletisme al Club d'Atletisme San Ildefonso, on es va formar com a esportista fins a finalitzar els estudis de batxillerat. El 2010 es trasllada a Madrid per estudiar Medicina i entrenar al Centre d'Alt Rendiment a les ordres d'Antonio Serrano en un grup on també es prepara la migfondista Marta Pérez. Tot i haver destacat en categories inferiors en proves de camp a través i en pista, no va ser fins al 2014, quan va debutar als 3.000 metres obstacles, quan de debò va trobar la disciplina que millor s'adaptava a les seves condicions. Només un any després, el 2015, es va proclamar campiona d'Espanya de la prova, cosa que ha repetit cinc vegades (2017, 2018, 2019, 2020 i 2021). A les temporades hivernals, Sánchez-Escribano sempre s'ha decantat pel camp a través, disciplina en què ha dominat a Espanya proclamant-se dues vegades campiona nacional (2020 i 2021). Amb la selecció espanyola, la toledana va debutar al Campionat d'Europa d'Amsterdam 2016 i es va convertir en la primera dona de la seva província a vestir la samarreta de l'equip espanyol en categoria absoluta. Ha participat en campionats d'Europa i del Món, tant en pista a l'aire lliure com en camp a través, on va obtenir un dels millors resultats de la seva carrera esportiva sent 25a al Mundial d'Aarhus 2019. Al juliol de 2020, any en què molts atletes van córrer proves en distàncies poc habituals, va batre la millor marca espanyola de 2000 m obstacles. La gran decepció de la seva trajectòria esportiu va arribar el 13 de juliol del 2021 quan, a pocs dies per viatjar als Jocs Olímpics de Tòquio, va patir una sobtada lesió en trencar-se el segon metatarsià del peu esquerre. Després de quatre mesos fora de la competició va reaparèixer al camp a través de la seva ciutat, el Cross de l'Espasa Toledana. Després de perdre's els que serien els seus primers Jocs Olímpics no va poder tornar a competir amb la Selecció Espanyola fins al Campionat del Món d'Eugene 2022, on malgrat batre la seva millor marca personal als 3.000 metres obstacles (9:23.94) no va passar a la final. Al Campionat d'Europa de Munic, aquell mateix any, va ser desena a la final. El 2023 va tornar a participar al Campionat del Món sense aconseguir tampoc classificar-se per a la final. Als Jocs Olímpics de París 2024 va aconseguir assolir la final dels 3000 m obstacles, amb marca personal. A la final va acabar onzena, millorant de nou la seva marca personal fins a deu segons per sota de la que tenia abans dels jocs.

 

Irene Junquera Martín neix a Madrid el 14 de desembre de 1985. És una periodista esportiva i presentadora de televisió espanyola. És llicenciada en Periodisme per la Universitat Complutense. Va començar la seva carrera professional a la redacció d'esports de Punto Radio el 2007 per unir-se, un any més tard, al naixement del programa «Punto Pelota», un programa de tertúlia esportiva emès als seus inicis de dilluns a dijous de 00:00 a 1:30 a Intereconomia TV. Junquera va formar part de l'equip de col·laboradors del programa com "la veu de l'espectador", llegint les opinions a les xarxes socials. Després de la seva polèmica destitució d'Intereconomia, Josep Pedrerol va aconseguir un acord amb Atresmedia per emetre al canal Nitro un nou programa esportiu amb tots els col·laboradors i el mateix format de «Punto Pelota». El programa El Xiringuito de Jugones es va retrenar el 6 de gener de 2014. Irene Junquera va desenvolupar la funció de "la veu de l'espectador" fins al 18 de desembre de 2015,2 quan Pedrerol la va proposar com a tertuliana, paper que va iniciar el 6 de gener de 2016.3 La seva substituta com "la veu de l'espectador" va ser Laura Gadea que tot just un any després va ser acomiadada i substituïda per Sandra Díaz Arcas.4 Al març de 2017 es va acomiadar de l'audiència del Xiringuito en un programa especial, després de gairebé una dècada lligada a l'equip del programa, acabant per abandonar-lo. Des d'abril de 2015 fins a març de 2017, Junquera ha col·laborat en el programa Zapeando de La Sexta, presentat per Frank Blanco.Col·labora al diari Mundo Deportivo i amb l'agència Dragoon Sportsbrands 2.0, per la que presenta diversos esdeveniments esportius i publicitaris a Madrid. L’hem pogut veure després en programes d’entreteniment com Zapeando o Gran Hermano VIP.

 

Laura Orgué i Vila va néixer a Igualada, l’11 de setembre de 1986. És una esquiadora de muntanya, esquiadora de fons i corredora de muntanya catalana, membre del Club d'esquí de fons Urgellet i Cerdanya (CEFUC). Competeix a la Copa mundial d'esquí de fons FIS Cross-Country World Cup des de l'any 2004. Ha competit en tres Jocs Olímpics d'Hivern, els de Torí 2006, Vancouver 2010[10] i Sotxi 2014. Als Jocs de Sotxi, va aconseguir una desena posició a la prova de 30 quilòmetres en modalitat lliure, que es tracta de la millor classificació històrica d'un representant de l'Estat Espanyol en uns Jocs Olímpics en la modalitat d'esquí de fons. Disposa de casa a Argolell, prop de les pistes d'esquí de fons de la Rabassa al Principat d'Andorra on s'entrena. Ha compaginat la seva activitat esportiva amb estudis de dret a la universitat. Va rebre el premi Neptú a l'esportista més destacat de l'any 2008. De petita, esquiava a casa i als cinc anys comença a agafar-s'ho seriosament. Va entrar a la Federació Nacional d'Esports d'Hivern (RFEDI) i participà en els Jocs Olímpics de Torí 2006. L'any 2009 es proclamà campiona d'Espanya d'esquí de fons, i quedà segona de la Copa d'Europa. Pel que fa als Jocs Olímpics d'Hivern de 2010 a Vancouver, Orgué va participar en tres proves:30 km estil clàssic (37a posició), 10 km estil lliure (38a posició) i la de persecució (27a posició), i fou l'abanderada de l'equip espanyol en la Cerimònia de Clausura dels Jocs. El gener de 2011 va guanyar la medalla de plata a la Copa Alpina d'esquí de Fons celebrada a Oberwiesenthal (Alemanya). El març de 2011 va guanyar el Campionat d'Espanya de fons, en estil clàssic, a Candanchú.L'any 2012 es va proclamar campiona d'Espanya de cronoescalada en esquí de muntanya, després de vèncer la Crononiu de La Molina. Els entrenaments estivals d'esquí de fons despertaren el seu interès per les curses de muntanya, i començà a destacar en curses de quilòmetre vertical. L'estiu de 2012, després de participar en els Skygames, Orgué es va proclamar campiona del món de la disciplina, un títol que ha revalidat tant els anys 2013 com 2014 i que en aquesta darrera ocasió va aconseguir tot establint un nou rècord de la prova. Als Jocs Olímpics d'Hivern de 2014, celebrats a Sotxi, va aconseguir el seu millor resultat olímpic, una desena posició a la prova de 30 quilòmetres en modalitat lliure. En aquesta mateixa competició, Orgué fou la vint-i-cinquena a la prova d'skiathlon (7,5 quilòmetres en modalitat clàssica i 7,5 en modalitat lliure), i la vint-i-vuitena als 10 quilòmetres en modalitat clàssica. En els darrers anys, Orgué ha combinat la pràctica de l'esquí de fons amb les curses de muntanya, despuntant sobretot en les curses de quilòmetre vertical. Així doncs, s'ha proclamat vencedora de la copa del món de l'especialitat en quatre ocasions consecutives (2012, 2013, 2014 i 2015), però també ha obtingut bons resultats en altres disciplines: el juliol de 2014 guanyava —mentre Kilian Jornet ho feia en categoria masculina— la Skyrace de les Dolomites, i l'any següent guanyà la copa del món d'aquesta especialitat, també a les Dolomites.


És important donar a conèixer aquestes esportistes que treballen intensament per batre els seus propis récords i que són desconegudes per la població en general. Des d’aquestes humils ratlles tenen el nostre reconeixement. En l’èxit i en la feina que els acompanya sempre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada