17 de setembre Sant Patrick, patró d'Irlanda

El nostre protagonista d’avui és Saint Patrick, Patró d’Irlanda.

Patrick va néixer amb el nom de Maewyn al voltant de l'any 387 a Bennhaven Taberniae,  a l'actual Escòcia. Era fill d'un oficial romà que era cristià. Als 16 anys va caure presoner de pirates irlandesos i va ser venut com a esclau. Després de diversos intents, va aconseguir fugir i es va convertir en predicador de l'Evangeli a Irlanda, illa que en aquests temps es trobava dividida en nombrosos clans sotmesos a la poderosa autoritat dels druides.

Es va adaptar molt bé a les condicions socials del lloc, formant un clergat local i diverses comunitats cristianes, respectant les tradicions i costums propis dels seus habitants. Se’l coneix com l'Apòstol d'Irlanda, on va morir cap a l'any 461.

Una tradició irlandesa li atribueix la gesta d'haver lliurat l'illa de serps. Actualment, Irlanda és l'única regió de les Illes Britàniques que no posseeix ofidis silvestres, a causa de la seva separació de la Gran Bretanya poc després de finalitzar l'última glaciació.

La seva festa se celebra el dia 17 de març. La festa de Sant Patrick és molt celebrada a Irlanda, d'on és patró, i també als Estats Units, on hi viuen molts irlandesos i descendents d'irlandesos. Cada 17 de març s'organitza a Nova York una gran desfilada per la Cinquena Avinguda en la qual participen multitud de persones vestides de verd.

Sant Patrick va haver d'explicar una vegada el que era la Santíssima Trinitat. Perquè tots ho entenguessin va utilitzar un trèvol com a mostra, explicant que la Santíssima Trinitat, igual que el trèvol, era una mateixa unitat però amb tres persones diferents (una mateixa tija amb tres fulles).

Aquesta festa manté el nom però ha perdut en part el seu caracter religiós per exaltar les característiques irlandeses i les seves tradicions.

8 de desembre La Puríssima

Aquest curs estic intentant que les publicacions es facin de dilluns a divendres i respectar els festius però amb la Puríssima no me’n puc estar perquè té una tradició molt poc coneguda que m’agradaria que coneguéssiu.

A pagès fa molts anys tal dia com avui després de dinar es sentia un soroll molt fort i a continuació “apareixien” els torrons i s’explicava que era la Mare de Déu qui els havia portat.

La Mare de Déu té dues festes importants al llarg de l'any: la d’agost i aquesta que celebrem avui: la Puríssima, la Immaculada Concepció. Per això les Maries celebren el seu sant a l’agost i les Immes, Puris i Contxis el celebren avui. Felicitats a totes elles ! 

La imatge és un detall d'un quadre de Bartolomé Esteban Murillo  que representa la Immaculada Concepció i va ser pintat al 1660. Es pot admirar al Museo del Prado de Madrid.

22 de maig Santa Rita de Cassia 1813 neix Richard Wagner 1907 neix Hergé

Avui recordem Santa Rita, patrona de les causes difícils o impossibles. Però tal dia com avui van néixer creadors importants: Richard Wagner i Hergé.

Avui l'Església Catòlica celebra una de les santes més populars: Santa Rita de Càssia. Diu la llegenda que santa Rita ja volia ser monja de ben jove, però l’obligaren a casar-se i va tenir dos fills. Divuit anys més tard, morts el marit i els fills, va entrar al convent de les augustinianes de Cascia (Itàlia), on al principi no fou ben rebuda per haver estat dona casada. Quan era a punt de morir, va dir a les seves germanes que el seu més gran desig era olorar roses. Era a ple hivern, però baixaren a l’hort i trobaren tots els rosers florits. Vet aquí per què és venerada com a patrona dels impossibles i de les venedores ambulants de roses i per què aquesta flor té tanta presència en els actes d’homenatge a la santa. La festa de Santa Rita, patrona dels impossibles i de les venedores ambulants de roses, és la celebració més concorreguda de la religiositat popular del barri del Raval i se celebra anualment el 22 de maig. Aquell dia, milers de veïns acudeixen a l’església de Sant Agustí a venerar les relíquies de la santa i li porten roses, flor que recorda un dels miracles que se li atribueixen, el de fer florir els rosers de l’hort d'un convent a ple hivern. Alhora, des de primera hora del matí la plaça de Sant Agustí s’omple de parades de roses, estampes i espelmes que els fidels poden adquirir per oferir a la santa.

Tal dia com avui de l’any 1813 va néixer Richard Wagner. Va ser un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany. Creador del drama musical i renovador del gènere operístic, Wagner va ampliar l'horitzó del teatre líric en establir les bases d'una òpera alemanya, en la qual l'acció dramàtica preval sobre el virtuosisme vocal. La seva obra exercí una influència capital damunt la música europea subsegüent, i també en altres cercles no directament vinculats amb la música. La revolució que Wagner representà en el camp de l'òpera influí fins i tot en Verdi i en els autors posteriors de l'òpera italiana, i donà un nou impuls a l'escenografia; però, tot i que Wagner pretengué d'igualar la funció de la música amb la de la poesia i de les altres arts, en definitiva també en les seves obres la música manté un cert predomini, pel fet que la seva obra com a compositor és molt superior a la literària. El Liceu es va convertir en un teatre wagnerià. Algunes de les seves òperes més importants són: L'holandès errant (Der fliegende Holländer) (1843), Tannhäuser (1845), Lohengrin (1850), Tristany i Isolda (Tristan und Isolde) (1865), Els mestres cantaires de Nuremberg (Die Meistersinger von Nürnberg) (1868), la Tetralogia titulada L'Anell del Nibelung (Der Ring des Nibelungen), estrenada l'any 1876 i formada per: L'or del Rin (Das Rheingold) (1869), La Valquíria (Die Walküre) (1870), Sigfrid (Siegfried) (1871) i El capvespre dels déus (Götterdämmerung) (1874). Tot i que va morir l’any 1888 l’alemanya nazi es va apropiar de la seva música i això l’ha convertit en una música marcada i fins i tot prohibida a Israel.

També l’any 1907 va néixer Hergé a Etterbeek. Georges Remi va ser un historietista belga de gran renom, sobretot gràcies a la creació del famós personatge Tintín, l'any 1929. Georges Remi és més conegut amb el pseudònim Hergé, el qual prové de la pronunciació en francès de les seves inicials a l'inrevés (R.G). A part del Tintín, va crear amb èxit altres personatges, tals com Jou, Zette i Jocko o Quico i Flupi. Tintín (en francès Tintin) és un personatge de ficció que protagonitza la sèrie de còmics Les aventures de Tintín. Les seves aventures es van començar a publicar per fascicles a la revista Le Petit Vingtième l'any 1929. Es tracta d'un jove reporter intrèpid que, acompanyat del seu inseparable gosset Milú, s'embarcarà en un seguit d'aventures que el portaran pels cinc continents enfrontant-se sovint a tota una colla de malvats (Rastapopoulos, Allan, el doctor Müller, etc.) envoltat dels seus amics, que anirà coneixent amb el temps, com el capità Haddock, el professor Silvestre Tornassol o els poc afortunats detectius Dupond i Dupont, entre d'altres.

Dimecres de Cendra

Avui és un dia especial. És el darrer dia de Carnaval i el primer de la Quaresma. Aquesta setmana hem viscut uns dies esbojarrats pels de color i alguns excessos però a partir d’avui les coses tornaran al seu lloc... El Dimecres de Cendra no és un dia determinat com Nadal que sempre coincideix amb el 25 de desembre. És una d’aquelles dates que es va movent en el calendari... i com ho sabem quin dia l’hem de celebrar?

Tot comença amb la primera lluna plena de primavera. El primer cap de setmana després de la primera lluna de primavera celebrem la Setmana Santa (Tríduum Pasqual). Però com totes les coses importants requereixen un temps de preparació aquesta és la Quaresma. Són quaranta dies en els quals els cristians es preparen per viure plenament la festa central del cristianisme la Mort i Resurrecció de Jesús.  I com que aquest període quaresmal era molt trist i no es permetia ni música ni festa la setmana abans de començar-lo van copiar unes festes antigues anteriors i van crear la disbauxa del Carnaval.

Avui es celebra l’enterrament de la sardina i en la celebració religiosa del Dimecres de Cendra als fidels el sacerdot els dibuixa una creu al front amb la cendra que prové de cremar els palmons de l’any abans per recordar que som cendra i en cendra ens convertirem... que vol dir que  hem de viure amb austeritat perquè no ens emportarem res quan morim...

Avui en el costumari català apareix la figura de la vella Quaresma que era una vella lletja i prima que duia un cistells de verdures i un bacallà i que tenia tants peus com setmanes té aquest temps que comencem. Aquesta figura ha quedat endolcida pels més menuts que a l’escola la dibuixen i pinten. Cada setmana li tallen un peu i tenen un calendari gràfic que ens mostra com ens acostem a la Pasqua.

Ara ja no és un temps trist i sense musica però sí que se’ns demana als creients que ens convertim, que ens acostem realment a l’Evangeli i que la nostra vida sigui cada vegada més semblant a la de Jesús. El Papa Francesc aquest any ens demanava d'una manera especials que no caiguem en la globalització de la indiferència. Els cristians hem d'estar vius i ser sensibles al dolor dels altres i alhora viura l'alegria de sentir-nos Fills de Déu. La Quaresma és un bon moment per posar al dia el dejuni, l'almoina i l'oració.

5 de febrer Santa Àgueda patrona de les dones 1852 s'obre el Museu de l'Ermitage

Tal dia com avui de l’any 1852 es va obrir al públic el Museu Estatal de l’Ermitage de Sant Petersburg, la segona ciutat de Rússia després de Moscou amb més de cinc milions d’habitants. El Museu situat al centre la ciutat, a la riba del Neva, és el museu més gran del món en nombre d'objectes (més de 60 000 peces s'exhibeixen en gairebé 1.000 sales, mentre que prop de 3 milions d'articles es mantenen en reserva). El Museu, al costat de moltes peces de l'antiguitat, presenta una col·lecció d'obres d'art europeu de l'època clàssica que es troba entre els millors del món. Entre les obres exposades s’inclouen pintures de mestres holandesos i francesos, com Rembrandt, Rubens, Matisse i Paul Gauguin. També hi ha dues pintures a l’oli de Leonardo da Vinci i trenta-un quadres de Pablo Picasso. El museu té una plantilla de 2500 persones i utilitza l'ajut de molts alumnes gestionats pels voluntaris de Serveis del Museu Ermitage. Els edificis que alberguen el Museu Hermitage han estat declarats, com d'altres al centre de Sant Petersburg, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Santa Àgata de Sicília o Àgueda fou una jove, morta a Catània com a màrtir durant els primers temps del cristianisme. És venerada com a santa a tota la cristiandat, i es celebra la seva festivitat el dia 5 de febrer. És una de les set dones, fora de la Mare de Déu, commemorades pel nom al cannon de l’església catòlica.

Santa Àgata és la patrona de les dones. La festivitat s'ha celebrat per tota Espanya: Salamanca, Zamora, País Basc, Saragossa, Jaén, Mallorca... És particularment vistosa, dins de Catalunya, a pobles lleidatans (Seròs, la Granja d’Escarp, Juncosa, Sunyer, Aitona i Sudanell, entre d’altres): on les dones es desentenien de les feines casolanes, que eren assumides pels seus marits; avui es celebren balls, actes solemnes en honor a la santa i àpats col.lectius, i en les festes són les dones les que manen.

A la Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat la santa és coneguda com a Agda i la festa de les dones és viva a diverses localitats amb l'element comú que les dones manen al poble i els homes es queden a casa o les han de servir durant tot el dia. També es troben governs de dones (amb presa de possessió de l’alcaldessa i regidores), àpats servits pels homes del poble, balls femenins, homenatges a les dones més grans de la població, teatre, processons, campionats de cartes, etc.

També era tradició que les dones es posessin alfàbrega als pits i entre els cabells, perquè aquesta planta, diuen, crida l’amor i atreu els casadors. Segons el refrany, "Per Santa Àgueda planta l’alfàbrega; dama espavilada, ja la té sembrada; dama garrida, ja la té sortida, i la galana, trasplantada".