Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Canal de Panamà. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Canal de Panamà. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 de febrer del 2023

1 de febrer 1881 Inici del Canal de Panamà 1941 Constitució de la RENFE 2013 Inauguració de The Shard

 

Avui les protagonistes de les nostre ratlles són les obres públiques i una de privada.


Tal dia com avui de l’any 1881 van començar les obres del Canal de Panamà. Aquest Canal va permetre que el tràfic naval no hagués de donar tota la volta a Amèrica del sud per anar de l’Atlàntic al Pacífic o a l’inrevés. El canal de Panamà, inaugurat el 15 d'agost de 1914, amb la seva singular ubicació en el punt més estret entre l'oceà Atlàntic i l'oceà Pacífic, ha tingut un efecte d'àmplies projeccions en escurçar la distància i el temps de comunicació marítima, i ha produït avenços econòmics i comercials al llarg de gairebé tot el segle XX.


Tal dia com avui de l’any 1941 es constitueix la RENFE (Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles). Feia molt poc que havia acabat la Guerra Civil i la xarxa de tren estava molt malmesa i gairebé el 40% del seus trens estaven destruïts o per reparar. En el moment de l'expropiació Renfe disposava de 12.401 km de vies actualment és de 13.357 km amb tres amples de vies. Va passar a mans de l’Estat una xarxa que fins aquests moments era de diferents propietaris i ha operat a Espanya fins el 2004 que es divideix en dues companyies una que té les infraestructures (ADIF) i una altra que s’ocupa del servei (Renfe Operadora).


Des de l'u de febrer de 2013 Londres ofereix l'oportunitat de descobrir la ciutat des d'un punt de vista totalment diferent gràcies a l'obertura d'un mirador i diversos restaurants en el seu edifici més alt, The Shard. L'arquitecte Renzo Piano, autor d'alguns dels edificis més famosos del món com el Centre Ponpidou a Paris o el Whitney Museum a Nova York, és el responsable que Londres compti amb una nova icona en forma d'edifici. The Shard, situat sobre l'estació del London Bridge, és actualment l'edifici més alt de Londres i compta amb un centre comercial, un hotel de luxe, quatre restaurants i bars de primer nivell, exclusius apartaments i múltiples oficines. El mirador del The Shard ha estat batejat com «The View from the Shard» i ofereix la vista panoràmica més extensa de Londres. Tot això es va crear en tot just 4 anys ja que al març de 2009 va començar la seva construcció i al febrer de 2013 s'inaugurava oficialment.

Shard significa fragment o estella i certament veureu que el nom li va com a anell al dit. El disseny de l'edifici és senzillament impressionant, en la façana s'han utilitzat més de 11.000 vidres i l'interior compta amb 44 ascensors que es mouen a una mitjana de 6 metres per segon. The Shard té una alçada total de 306 metres formats per 95 plantes i la seva corona. Encara que a l'inici de la seva construcció pretenia ser l'edifici més alt d'Europa, la torre Mercury City de Moscou la supera en 30 metres. En qualsevol cas, la torre sobresurt en molt als edificis de voltant i és visible des de gairebé qualsevol punt del centre urbà de Londres, especialment a les nits quan la seva corona s'il·lumina. La nostra fotografia d’avui és per aquest espectacular edifici.




dilluns, 1 de febrer del 2021

1 de febrer 1881 Inici del Canal de Panamà 1881 Comença La Vanguardia 2013 El mirador del Shard

Comencem la setmana i el mes de febrer amb tres protagonistes: una de les obres civils més importants del món, un diari de casa nostra i el mirador del que va ser l’edifici més alt d’Europa el 2013. 


El canal de Panamà, va començar les seves obres el primer de febrer del 1881 i va ser inaugurat el 15 d'agost de 1914. Amb la seva singular ubicació en el punt més estret entre l'oceà Atlàntic i l'oceà Pacífic, ha tingut un efecte important al escurçar la distància i el temps de comunicació marítima, i ha produït avenços econòmics i comercials al llarg de gairebé tot el segle XX.

El canal de Panamà està situat entre el Golf de Panamà, dins de l'oceà Pacífic, i la mar Carib a l'Atlàntic. La forma sinuosa de l'istme de Panamà fa que el recorregut del canal travessi de sud-est (al Pacífic) al nord-oest (a l'Atlàntic). Per evitar tota confusió, les autoritats del canal classifiquen els trànsits en dues categories: direcció nord (del Pacífic a l'Atlàntic) i direcció sud (de l'Atlàntic al Pacífic).

El canal pot acollir vaixells de diferents mides, des de iots privats fins a grans naus mercants. Els grans vaixells dissenyats prenent el Canal de Panamà com a patró, prenent la restricció de màxima amplada admissible són anomenats Panamax. Un nombre creixent de naus sobrepassen aquesta mida, als quals se'ls anomena post-Panamax. En terme mitjà, el viatge creuant aquest canal per a un vaixell de càrrega dura unes nou hores. El 2008, 12.849 naus van prendre el canal, transportant un total de 198 milions de tones de càrrega


El diari del qual parlarem va sortir el mateix dia de l’inici de les obres del Canal de Panamà, l’1 de febrer del 1881, avui fa 140 anys! És La Vanguardia. Actualment es publica en català i castellà publicat a Barcelona. Va ser fundat el 1881 i és editat pel Grupo Godó, propietat de Javier Godó, comte de Godó. És un dels dos rotatius amb més difusió a Catalunya i el diari català més venut a Espanya. Inicialment fou un diari en llengua castellana, fins que el 3 de maig de 2011 va introduir també la versió catalana. Els subscriptors tenen accés a una rèplica digital exacta de l'edició impresa en català i en castellà. La versió oberta en línia només està disponible en castellà. Les cartes al director es publiquen en la llengua d'origen, sense traducció i diumenge van publicar la d’una bona amiga sobre els mestres, la Berta Pardina. Té 64.000 subscriptors i uns 53.000 exemplars distribuïts a quiosc, segons OJD 2012. 


El Tercer protagonista d’avui és el Mirador d’un edifici de Londres. El Shard London Bridge, també anomenat Shard de Vidre, o antigament London Bridge Tower és un gratacel de 87 plantes situat a Southwark, Londres i que forma part del barri del Pont de Londres. La construcció de l'edifici va començar el març de 2009, va ser acabat el 30 de març de 2012 i es va inaugurar el 5 de juliol de 2012. Va estar finalment complet el novembre de 2012. El mirador, situat a la planta 72, s'anomena The View from The Shard (Les Vistes del Shard) i va ser inaugurat l'1 de febrer de 2013.

Amb 309,67 metres d'altura, el Shard London Bridge és actualment l'edifici més alt de la Unió Europea. També és la segona estructura més alta del Regne Unit, després de l'estació de telecomunicacions Emley Moor. La torre piramidal revestida de vidre té 72 pisos habitables, amb una galeria i un mirador en una plataforma a l'aire lliure a la planta 72, a una altura de 244,3 metres. Va ser dissenyat per l'arquitecte italià Renzo Piano en substitució de les torres Southwark, un bloc d'oficines de 24 pisos construït en el mateix lloc el 1975. El Shard va ser desenvolupat per Sellar Property en nom de LBQ Ltd i és propietat de Sellar Property juntament amb l'estat de Qatar.



dissabte, 1 de febrer del 2020

1 de febrer 1881 Canal de Panamà 1941 RENFE


Avui les protagonistes del nostre post són dues obres públiques.

Tal dia com avui de l’any 1881 van començar les obres del Canal de Panamà. Aquest Canal va permetre que el tràfic naval no hagués de donar tota la volta a Amèrica del sud per anar de l’Atlàntic al Pacífic o a l’inrevés. El canal de Panamà, inaugurat el 15 d'agost de 1914, amb la seva singular ubicació en el punt més estret entre l'oceà Atlàntic i l'oceà Pacífic, ha tingut un efecte d'àmplies projeccions en escurçar la distància i el temps de comunicació marítima, i ha produït avenços econòmics i comercials al llarg de gairebé tot el segle XX.

Tal dia com avui de l’any 1941 es constitueix la RENFE (Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles). Feia molt poc que havia acabat la Guerra Civil i la xarxa de tren estava molt malmesa i gairebé el 40% del seus trens estaven destruïts o per reparar. En el moment de l'expropiació Renfe disposava de 12.401 km de vies actualment és de 13.357 km amb tres amples de vies. Va passar a mans de l’Estat una xarxa que fins aquests moments era de diferents propietaris i ha operat a Espanya fins el 2004 en que es divideix en dues companyies una que té les infraestructures (ADIF) i una altra que s’ocupa del servei (Renfe Operadora). 

Aquest és el logo de RENFE de 1941. 



divendres, 1 de febrer del 2019

1 de febrer 1881 inici del Canal de Panamà 1941 es constituteix la RENFE


Avui les protagonistes de les nostre ratlles són les obres públiques.

Tal dia com avui de l’any 1881 van començar les obres del Canal de Panamà. Aquest Canal va permetre que el tràfic naval no hagués de donar tota la volta a Amèrica del sud per anar de l’Atlàntic al Pacífic o a l’inrevés. El canal de Panamà, inaugurat el 15 d'agost de 1914, amb la seva singular ubicació en el punt més estret entre l'oceà Atlàntic i l'oceà Pacífic, ha tingut un efecte d'àmplies projeccions en escurçar la distància i el temps de comunicació marítima, i ha produït avenços econòmics i comercials al llarg de gairebé tot el segle XX.

Tal dia com avui de l’any 1941 es constitueix la RENFE (Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles). Feia molt poc que havia acabat la Guerra Civil i la xarxa de tren estava molt malmesa i gairebé el 40% del seus trens estaven destruïts o per reparar. En el moment de l'expropiació Renfe disposava de 12.401 km de vies actualment és de 13.357 km amb tres amples de vies. Va passar a mans de l’Estat una xarxa que fins aquests moments era de diferents propietaris i ha operat a Espanya fins el 2004 que es divideix en dues companyies una que té les infraestructures (ADIF) i una altra que s’ocupa del servei (Renfe Operadora).  




dimecres, 4 de maig del 2016

4 de maig 1879 Es publica el Diari Català 1904 s'inicia la construcció del Canal de Panamà


Darrerament estem sentint a parlar dels papers de Panamà. Avui nosaltres també en parlem però en un altre sentit. Parlarem de papers perquè el nostre protagonista serà un diari. Però també parlem de Panamà perquè tal dia com avui va començar la construcció d’una obra colossal que ajunta l’Oceà Atlàntic i el Pacífic: el canal de Panamà.

El 4 de maig de 1879 a Barcelona s'hi publica el primer número del “Diari Català”. El “Diari Català”, va ser fundat per Valentí Almirall i Llozer el 1879, va ser el primer diari escrit íntegrament en català. Va defensar el republicanisme federal i va intentar formar consciència catalanista. Va tenir tres anys de vida i va prestar especial atenció a la informació de les comarques i es va proposar d'actuar com a portaveu de les classes populars. Va ser suspès tres vegades, temps durant el qual es va publicar sota tres títols alternatius: “Lo Tibidabo”, “La Veu de Catalunya” i “Lo Catalanista”.

Tal dia com avui de 1904 va començar la construcció del Canal de Panamà. No va ser fàcil i la construcció es va allargar deu anys. El canal de Panamà, va ser inaugurat el 15 d'agost de 1914, amb la seva singular ubicació en el punt més estret entre l'oceà Atlàntic i l'oceà Pacífic, ha tingut un efecte d'àmplies projeccions en escurçar la distància i el temps de comunicació marítima, i ha produït avenços econòmics i comercials al llarg de gairebé tot el segle XX.

diumenge, 1 de febrer del 2015

1 de febrer 1881 inici del Canal de Panamà 1941 creació de Renfe


Avui les protagonistes de les nostre ratlles són les obres públiques.

Tal dia com avui de l’any 1881 van començar les obres del Canal de Panamà. Aquest Canal va permetre que el tràfic naval no hagués de donar tota la volta a Amèrica del sud per anar de l’Atlàntic al Pacífic o a l’inrevés. El canal de Panamà, inaugurat el 15 d'agost de 1914, amb la seva singular ubicació en el punt més estret entre l'oceà Atlàntic i l'oceà Pacífic, ha tingut un efecte d'àmplies projeccions en escurçar la distància i el temps de comunicació marítima, i ha produït avenços econòmics i comercials al llarg de gairebé tot el segle XX.

Tal dia com avui de l’any 1941 es constitueix la RENFE (Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles). Feia molt poc que havia acabat la Guerra Civil i la xarxa de tren estava molt malmesa i gairebé el 40% del seus trens estaven destruïts o per reparar. En el moment de l'expropiació Renfe disposava de 12.401 km de vies actualment és de 13.357 km amb tres amples de vies. Va passar a mans de l’Estat una xarxa que fins aquests moments era de diferents propietaris i ha operat a Espanya fins el 2004 que es divideix en dues companyies una que té les infraestructures (ADIF) i una altra que s’ocupa del servei (Renfe Operadora).