Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris patrona de les dones. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris patrona de les dones. Mostrar tots els missatges

dissabte, 5 de febrer del 2022

5 de febrer Santa Àgata o Àgueda patrona de les dones Dia Mundial dels Meteoròlegs

 

Sta. Agata/Agueda patrona de les dones  Santa Àgata de Sicília o Àgueda (Catània, Sicília, ca. 231-ca. 251) fou una jove, morta a Catània com a màrtir durant els primers temps del cristianisme. És venerada com a santa en tota la cristiandat; la seva festivitat és el dia 5 de febrer. Considerada patrona de les dones, moltes poblacions fan festes en honor seu. Moltes tenen caràcter carnavalesc i es caracteritzen per la inversió dels papers socials entre homes i dones. En alguns llocs santa Àgata és invocada com a protectora contra els focs, els incendis o les cremades, sobretot després d'haver-la invocada amb èxit davant d'una erupció de l'Etna, de manera que també por portar un petit edifici en flames o una teia encesa. La festivitat s'ha celebrat particularment a Catalunya en pobles lleidatans (Seròs, la Granja d'Escarp, Juncosa, Sunyer, Aitona i Sudanell, entre d'altres): les dones es desentenien de les feines casolanes, que eren assumides pels marits; avui es celebren balls, actes solemnes en honor de la santa i àpats col·lectius, i en les festes són les dones les que manen. Avui santa Àgata és invocada per les dones per demanar-li protecció davant els maltractaments i el càncer de pit.


Generalment en els noticiaris locals transmesos per les cadenes de televisió s'inclou una secció dedicada al pronòstic del temps, la qual és conduïda per periodistes o meteoròlegs (homes o dones), els qui s'especialitzen en la presentació de les previsions meteorològiques. Indiquen informació sobre la pressió atmosfèrica, el vent, la temperatura, la humitat i la nuvolositat.

El 5 de febrer de 1744 va néixer John Jeffries. Va ser un científic, físic i cirurgià militar estatunidenc, que es va convertir en un dels primers meteoròlegs de la història. És per això que el 5 de febrer commemorem el Dia Mundial de l'Home del Temps (inclou al sexe femení, per descomptat).

La imatge de l'meteoròleg és la clàssica que veiem per la tele quan ens donen el temps. No obstant això, un meteoròleg és un científic especialitzat en l'estudi de l'atmosfera i que pot utilitzar els principis científics per poder observar, comprendre i explicar com funciona l'atmosfera i com afecta la Terra. Gràcies als seus coneixements no solament pot explicar com l'atmosfera afecta el nostre planeta, sinó també pot arribar a pronosticar el seu comportament.

Un meteoròleg està preparat per comprendre i predir el temps. Els meteoròlegs presentadors de televisió són només una petita part de tots els meteoròlegs que existeixen. Hi ha moltes més funcions que realitzen aquests professionals. Algunes d'elles són les següents: preveuen condicions notícies meteorològiques adverses com pot ser fortes pluges, huracans, tornados, etc. Conèixer l'afecció de la radiació ultraviolada sobre els organismes, conèixer el funcionament de la capa d'ozó, entre d'altres. Tot això ho ha de conèixer per poder avisar els organismes públics i prendre mesures necessàries.

Si vols aprendre com ser meteoròleg és important que tinguis una gran habilitat en matemàtiques i física. I és que durant els estudis per ser meteoròleg has d'afrontar processos d'anàlisi i interpretació de dades. Hi ha diverses especialitats a l'hora d'aprendre com ser meteoròleg. Aquestes àrees de la meteorologia són les següents:

- Meteoròleg climàtic: la funció principal és la de conèixer i buscar a dades que serveixen de patrons per poder ajudar a conèixer i entendre completament el clima d'una zona.

- Meteoròleg atmosfèric: estudia els moviments de l'atmosfera terrestre i els possibles efectes sobre el medi ambient. Té la seva implicació en camps de producció com són l'agricultura i la ramaderia.

- Meteoròleg operacional: És aquell que estudia el vent, la temperatura, humitat i la pressió de l'aire. Totes les variables meteorològiques són àmpliament estudiades per aquest Meteoròlegs.

- Meteoròleg forense: la seva tasca és la de treballar en companyies d'assegurances per a possibles reclamacions. Per a això, ha d'investigar bé l’activitat meteorològica del passat per presentar-la davant del tribunal de justícia quan sigui necessari.

- Meteoròleg de radiodifusió: És el que treballa interpretant i recordant les condicions climàtiques per a la ràdio i la televisió. És el clàssic.

- Meteorologia sinòptica: conjunt de mesures de diferents variables meteorològiques que es realitzen a nivell de superfície a determinades hores, i els fins de les quals són contribuir a l'elaboració de la predicció meteorològica de la zona i la climatologia del lloc on es realitzen. Les hores a les quals es realitzen són les 00, 03, 06, 09, 12, 15, 18 i 21 hores UTC

- Meteorologia aeronàutica, agrícola i marítima: se centra en aquestes activitats.

Meteoròleg d'investigació: són els que treballen en agències de govern, militars o en el servei meteorològic nacional.

- Meteoròlegs d'arxiu: organitzen i treballen amb dades d’arxiu.

- Meteoròlegs docents: són aquells que imparteixen els coneixements en les carreres universitàries.

La pregunta clau per aprendre com ser meteoròleg és que s’ha d'estudiar. El primer de tot és saber que hi ha dues categories imposades per l'Organització Meteorològica Mundial. Aquestes dues categories són les següents:

meteoròlegs: és obligatori que comptin amb un títol universitari i puguin completar el paquet d'instrucció bàsica.

tècnics en meteorologia: és aquesta categoria la qual no necessita títol universitari però permet tenir alguna opció per treballar en aquest camp. Pot col·laborar com observador de la meteorologia, sempre que pugui completar el paquet d'instrucció bàsica.

A Espanya no hi ha cap carrera universitària per estudiar meteorologia. Per això, has de tenir alguna d'aquestes carreres: Grau en periodisme, en química, en física, en geologia, en matemàtiques, en ciències ambientals o alguna enginyeria. Un cop acabada la carrera s’ha de realitzar un màster en meteorologia o climatologia que ofereixen les diferents universitats d'Espanya. Si vols treballar com a meteoròleg per a l'estat cal que es superin unes oposicions de l'AEMET. Segons els nivells petites d'estudis pots optar a un o altre lloc. Atès que no hi ha cap carrera per a això a Espanya, has de graduar-en les carreres que hem esmentat anteriorment. Després d'això, has de fer un màster universitari especialitzat en això. Anem a veure quins són els diferents màsters que s'ofereixen a Espanya:

Màster universitari en meteorologia i geofísica: es realitza la diversitat complutense de Madrid i l'objectiu de l'màster és formar especialistes en aquest àmbit. Gràcies a això, es pot  desenvolupar aquesta professió en universitats espanyoles o estrangeres, també es pot treballar en centres d'investigació i empreses.

Màster universitari en meteorologia: aquest fet a la Universitat de Barcelona i el seu objectiu principal és el de formar de manera bàsica en meteorologia per poder adequar tota la informació a tècnics i directrius de l'organització meteorològica mundial. Amb aquest màster podràs integrar les diverses matèries que componen les ciències de l'atmosfera com són: meteorologia física, micrometeorologia, meteorologia dinàmica, física de núvols, radiació, la modelització, anàlisi i predicció i, finalment, la climatologia.

Màster universitari en meteorologia i geofísica: es realitza a la Universitat de Granada. Abasta tots els aspectes essencials i fonamentals de la geofísica i la meteorologia. Són aspectes més teòrics però també experimentals amb tècniques modernitzades i utilitzades per a la resolució de diversos problemes de l'actualitat.


A Catalunya hem tingut i tenim grans meteoròlegs i, de fet, molts dels que veiem a diferents televisions de l'estat han estat formats a Catalunya. Tenim molts noms presents en aquests àmbit: des de Mariano Medina, el primer home del temps que recordo a TV1 fins a Antoni Castejón que va començar a TV3 i va morir prematurament passant per professionals amb moltes hores de vol com Alfred Rodríguez Picó, Toni Nadal, Eloi Cordomí, Francesc Mauri, Tomàs Molina... i meteoròlogues com la Anna Rius, Mònica Lòpez, Gemma Usart o la Mònica Puig. Amb tots ells hem après a llegir els mapes d'isòbares, i hem après un munt de paraules com la maregassa, la boirina o les onades de fred o de calor...



divendres, 5 de febrer del 2021

5 de febrer Sta. Àgueda, patrona de les dones 1852 s'obre l'Hermitage de Sant Petersburg

Santa Àgata de Sicília o Àgueda va ser una jove, morta a Catània com a màrtir durant els primers temps del cristianisme. És venerada com a santa en tota la cristiandat; la seva festivitat és el dia 5 de febrer. Considerada patrona de les dones, moltes poblacions fan festes en honor seu. Moltes tenen caràcter carnavalesc i es caracteritzen per la inversió dels papers socials entre homes i dones.

Poden ser una romanalla de les antigues Matronalia romanes, celebracions que commemoraven el rapte de les sabines per part dels romans. Durant aquestes festes les dones assumien els papers dels homes i a la inversa.

La festivitat s'ha celebrat particularment a Catalunya en pobles lleidatans (Seròs, la Granja d'Escarp, Juncosa, Sunyer, Aitona i Sudanell, entre d'altres): les dones es desentenien de les feines casolanes, que eren assumides pels marits; avui hi ha balls, actes solemnes en honor de la santa i àpats col·lectius, i en les festes són les dones les que manen.

L'Hermitage de Sant Petersburg, a Rússia, és una de les majors pinacoteques i museus d'antiguitats del món. La col·lecció del Museu Estatal de l'Hermitage ocupa un complex format per sis edificis situats a la riba del riu Nevà, el més important dels quals és el Palau d'Hivern, antiga residència oficial dels tsars. La resta del complex arquitectònic el formen cinc edificis, entre els quals es troben el Palau Mènxikov, l'edifici de l'Estat Major i un recinte per a emmagatzematge obert.

El museu es va formar amb la col·lecció privada que van anar adquirint els tsars durant diversos segles, i no va ser fins a l'any 1917 quan va ser declarat museu estatal. La seva col·lecció, formada per més de 3 milions de peces, abasta des d'antiguitats romanes i gregues fins a quadres i escultures de l'Europa Occidental, art rus, art oriental, peces arqueològiques, així com joies o armes. La seva pinacoteca és considerada, juntament amb la del Museu del Prado, com la més completa del món. Tal dia com avui de 1852 es va obrir al públic la col·lecció de l’Hermitage de San Petersburg.




dimecres, 5 de febrer del 2020

5 de febrer Santa Àgueda / Santa Àgata 1852 obre l'Hermitge


Tal dia com avui de l’any 1852 es va obrir al públic el Museu Estatal de l’Ermitage de Sant Petersburg, la segona ciutat de Rússia després de Moscou amb més de cinc milions d’habitants. El Museu situat al centre la ciutat, a la riba del Neva, és el museu més gran del món en nombre d'objectes (més de 60 000 peces s'exhibeixen en gairebé 1.000 sales, mentre que prop de 3 milions d'articles es mantenen en reserva). El Museu, al costat de moltes peces de l'antiguitat, presenta una col·lecció d'obres d'art europeu de l'època clàssica que es troba entre els millors del món. Entre les obres exposades s’inclouen pintures de mestres holandesos i francesos, com Rembrandt, Rubens, Matisse i Paul Gauguin. També hi ha dues pintures a l’oli de Leonardo da Vinci i trenta-un quadres de Pablo Picasso. El museu té una plantilla de 2500 persones i utilitza l'ajut de molts alumnes gestionats pels voluntaris de Serveis del Museu Ermitage. Els edificis que alberguen el Museu Hermitage han estat declarats, com d'altres al centre de Sant Petersburg, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Santa Àgata de Sicília o Àgueda fou una jove, morta a Catània com a màrtir durant els primers temps del cristianisme. És venerada com a santa a tota la cristiandat, i es celebra la seva festivitat el dia 5 de febrer. És una de les set dones, fora de la Mare de Déu, commemorades pel nom al cannon de l’església catòlica.

Santa Àgata és la patrona de les dones. La festivitat s'ha celebrat per tota Espanya: Salamanca, Zamora, País Basc, Saragossa, Jaén, Mallorca... És particularment vistosa, dins de Catalunya, a pobles lleidatans (Seròs, la Granja d’Escarp, Juncosa, Sunyer, Aitona i Sudanell, entre d’altres): on les dones es desentenien de les feines casolanes, que eren assumides pels seus marits; avui es celebren balls, actes solemnes en honor a la santa i àpats col.lectius, i en les festes són les dones les que manen.

A la Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat la santa és coneguda com a Agda i la festa de les dones és viva a diverses localitats amb l'element comú que les dones manen al poble i els homes es queden a casa o les han de servir durant tot el dia. També es troben governs de dones (amb presa de possessió de l’alcaldessa i regidores), àpats servits pels homes del poble, balls femenins, homenatges a les dones més grans de la població, teatre, processons, campionats de cartes, etc.

També era tradició que les dones es posessin alfàbrega als pits i entre els cabells, perquè aquesta planta, diuen, crida l’amor i atreu els casadors. Segons el refrany, "Per Santa Àgueda planta l’alfàbrega; dama espavilada, ja la té sembrada; dama garrida, ja la té sortida, i la galana, trasplantada".



dilluns, 5 de febrer del 2018

5 de febrer Calendari. el Carnaval 1852 obre l'Ermitage Santa Àgata/Àgueda patrona de les dones


Avui són tres els temes... el calendari festiu, un gran museu i la festa de les dones!

Aquesta setmana celebrarem el Carnaval. És una de les festes més acolorides de l’any només igualada en colors pel Holy dels hinduistes. Però així com Nadal sempre el celebrem el 25 de desembre, el Carnaval canvia de dates cada any.  El nostre calendari festiu te molta relació amb el calendari religiós.
El Carnaval presenta alguns aspectes fixes: sempre comença amb el Dijous Gras i s’acaba la setmana següent amb el Dimecres de Cendra. El cap de setmana de la primera setmana de Quaresma se’l coneix com el del Carnaval de Patacada. Però no tothom ho compta igual… en alguns pobles de Canàries els Carnavals s’acaben amb la Setmana Santa, jo crec que s’agafen el calendari una mica a la seva manera…
Bé, anem  a pams… perquè canvia de dates? de què depèn? Dons, depèn de la Setmana Santa. Ella també canvia cada any. La Setmana Santa, el Diumenge de Pasquaés la primera lluna plena de Primavera i a partir d’ella es compten un seguit de festes relacionades: cap al gener… el Carnaval, el Dimecres de cendra, la Quaresma i cap a l’estiu el temps de Pasqua i la Pentacosta o Pasqua Florida.
Tot i que el dia central del Carnaval és el Dijous Gras actualment a moltes escoles es celebra el divendres i es pren el dilluns com a festa de lliure disposició. Per fomentar la participació en actes que es celebren al llarg de tota la geografia catalana fins i tot les lligues dels diferents esports entenen aquesta jornada com a jornada de descans per a tots els infants i joves. 
Curiositats del nostre calendari…

Però van passar coses tal dia com avui..L’any 1852 es va obrir al públic el Museu Estatal de l’Ermitage de Sant Petersburg, la segona ciutat de Rússia després de Moscou amb més de cinc milions d’habitants. El Museu situat al centre la ciutat, a la riba del riu Neva, és el museu més gran del món en nombre d'objectes (més de 60 000 peces s'exhibeixen en gairebé 1.000 sales, mentre que prop de tres milions d'articles es mantenen en reserva). El Museu, al costat de moltes peces de l'antiguitat, presenta una col·lecció d'obres d'art europeu de l'època clàssica que es troba entre les millors del món. Entre les obres exposades s’inclouen pintures de mestres holandesos i francesos, com Rembrandt, Rubens, Matisse i Paul Gauguin. També hi ha dues pintures a l’oli de Leonardo da Vinci i trenta-un quadres de Pablo Picasso. El museu té una plantilla de 2500 persones i utilitza l'ajut de molts alumnes gestionats pels voluntaris de Serveis del Museu Ermitage. Els edificis que alberguen el Museu Ermitage han estat declarats, com d'altres al centre de Sant Petersburg, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La fotografia és de la seva original façana.

Santa Àgata de Sicília o Àgueda fou una jove, morta a Catània com a màrtir durant els primers temps del cristianisme. És venerada com a santa a tota la cristiandat, i es celebra la seva festivitat el dia 5 de febrer. És una de les set dones, fora de la Mare de Déu, commemorades pel nom al cannon de l’església catòlica.
Santa Àgata és la patrona de les dones. La festivitat s'ha celebrat per tota Espanya: Salamanca, Zamora, País Basc, Saragossa, Jaén, Mallorca... És particularment vistosa, dins de Catalunya, a pobles lleidatans (Seròs, la Granja d’Escarp, Juncosa, Sunyer, Aitona i Sudanell, entre d’altres): on les dones es desentenien de les feines casolanes, que eren assumides pels seus marits; avui es celebren balls, actes solemnes en honor a la santa i àpats col.lectius, i en les festes són les dones les que manen.
A la Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat la santa és coneguda com a Agda i la festa de les dones és viva a diverses localitats amb l'element comú que les dones manen al poble i els homes es queden a casa o les han de servir durant tot el dia. També es troben governs de dones (amb presa de possessió de l’alcaldessa i regidores), àpats servits pels homes del poble, balls femenins, homenatges a les dones més grans de la població, teatre, processons, campionats de cartes, etc.
També era tradició que les dones es posessin alfàbrega als pits i entre els cabells, perquè aquesta planta, diuen, crida l’amor i atreu els casadors. Segons el refrany, "Per Santa Àgueda planta l’alfàbrega; dama espavilada, ja la té sembrada; dama garrida, ja la té sortida, i la galana, trasplantada".



dijous, 5 de febrer del 2015

5 de febrer Santa Àgueda patrona de les dones 1852 s'obre el Museu de l'Ermitage

Tal dia com avui de l’any 1852 es va obrir al públic el Museu Estatal de l’Ermitage de Sant Petersburg, la segona ciutat de Rússia després de Moscou amb més de cinc milions d’habitants. El Museu situat al centre la ciutat, a la riba del Neva, és el museu més gran del món en nombre d'objectes (més de 60 000 peces s'exhibeixen en gairebé 1.000 sales, mentre que prop de 3 milions d'articles es mantenen en reserva). El Museu, al costat de moltes peces de l'antiguitat, presenta una col·lecció d'obres d'art europeu de l'època clàssica que es troba entre els millors del món. Entre les obres exposades s’inclouen pintures de mestres holandesos i francesos, com Rembrandt, Rubens, Matisse i Paul Gauguin. També hi ha dues pintures a l’oli de Leonardo da Vinci i trenta-un quadres de Pablo Picasso. El museu té una plantilla de 2500 persones i utilitza l'ajut de molts alumnes gestionats pels voluntaris de Serveis del Museu Ermitage. Els edificis que alberguen el Museu Hermitage han estat declarats, com d'altres al centre de Sant Petersburg, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Santa Àgata de Sicília o Àgueda fou una jove, morta a Catània com a màrtir durant els primers temps del cristianisme. És venerada com a santa a tota la cristiandat, i es celebra la seva festivitat el dia 5 de febrer. És una de les set dones, fora de la Mare de Déu, commemorades pel nom al cannon de l’església catòlica.

Santa Àgata és la patrona de les dones. La festivitat s'ha celebrat per tota Espanya: Salamanca, Zamora, País Basc, Saragossa, Jaén, Mallorca... És particularment vistosa, dins de Catalunya, a pobles lleidatans (Seròs, la Granja d’Escarp, Juncosa, Sunyer, Aitona i Sudanell, entre d’altres): on les dones es desentenien de les feines casolanes, que eren assumides pels seus marits; avui es celebren balls, actes solemnes en honor a la santa i àpats col.lectius, i en les festes són les dones les que manen.

A la Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat la santa és coneguda com a Agda i la festa de les dones és viva a diverses localitats amb l'element comú que les dones manen al poble i els homes es queden a casa o les han de servir durant tot el dia. També es troben governs de dones (amb presa de possessió de l’alcaldessa i regidores), àpats servits pels homes del poble, balls femenins, homenatges a les dones més grans de la població, teatre, processons, campionats de cartes, etc.

També era tradició que les dones es posessin alfàbrega als pits i entre els cabells, perquè aquesta planta, diuen, crida l’amor i atreu els casadors. Segons el refrany, "Per Santa Àgueda planta l’alfàbrega; dama espavilada, ja la té sembrada; dama garrida, ja la té sortida, i la galana, trasplantada".