23 de febrer 1455 Primer llibre imprès 2009 Penélope Cruz rep l'Oscar

 

Avui escric sobre un dels fets que més han modificat l’accès a la cultura: l’invenció de la impremta. Tal duia com avui de l’any 1455 diuen que Johannes Gutenberg imprimeix el primer llibre (la Bíblia) en una impremta. Fins aquest moment els llibres els copiaven els monjos a mà amb tot el que suposava de temps, de possibilitat d’errades o de noves incorporacions no controlades... o a la pèrdua de llibres que mai no es van copiar ni estendre... o a biblioteques que van cremar portant en el fum llibres dels que mai sabrem la seva existència.

Entre les contribucions específiques a la impremta que s'atribueixen a Gutenberg hi ha l'ús de tipus mòbils metàl·lics per a la confecció de les formes d'impressió, amb la logística que implica (càlcul de les quantitats de tipus i de lletres que s'han de fer servir, facilitat per fondre-les en el moment que es necessiten, ús de matrius i punxons, etc.), l'ús de la tinta a base d'oli i la utilització d'una premsa de fusta similar al cargol i a les premses de vi de l'època. La seva invenció veritablement transcendental va ser la combinació d'aquests elements en un sistema pràctic.

Gutenberg podria haver estat familiaritzat amb la tècnica de la impressió xilogràfica, amb blocs de fusta i podria haver treballat en el gravat de planxes de coure per a un artista conegut com a Mestre dels Naips.

La utilització de tipus mòbils metàl·lics (en el cas de Gutenberg, de plom) va ser l'element fonamental del nou procés d'impressió. Fins al segle XX i l'edició digital, han estat la base, del mètode de producció de llibres arreu del món.

El sistema tecnològic d'impressió de Gutenberg es va propagar ràpidament arreu d'Europa i es considera un factor clau en l'evolució de la cultura universal. Gutenberg segueix sent una figura popular. El 1999, l'A&E Network, una poderosa cadena nord-americana de televisió per cable i satèl·lit, classificà Gutenberg amb el número u en la seva llista de "People of the Millennium" (Gent del mil·lenni); i el 1997, la revista Time-Life va escollir l'invent de Gutenberg com el més important del segon mil·lenni.

Però avui no podem deixar de tenir un record per una actriu que en la Cerimònia dels Oscars del 2009 es va convertir en la primera actriu espanyola en obtenir un Oscar: Penélope Cruz.

23 de febrer DIUMENGE DE CARNAVAL 1455 Primer llibre d'impremta 2009 Oscar per Penèlope Cruz

Avui escric sobre un dels fets que més han modificat l’accès a la cultura: l’invenció de la impremta. Tal duia com avui de l’any 1455 diuen que Johannes Gutenberg imprimeix el primer llibre (la Bíblia) en una impremta. Fins aquest moment els llibres els copiaven els monjos a mà amb tot el que suposava de temps, de possibilitat d’errades o de noves incorporacions no controlades... o a la pèrdua de llibres que mai no es van copiar ni estendre... o a biblioteques que van cremar portant en el fum llibres dels que mai sabrem la seva existència.

Entre les contribucions específiques a la impremta que s'atribueixen a Gutenberg hi ha l'ús de tipus mòbils metàl·lics per a la confecció de les formes d'impressió, amb la logística que implica (càlcul de les quantitats de tipus i de lletres que s'han de fer servir, facilitat per fondre-les en el moment que es necessiten, ús de matrius i punxons, etc.), l'ús de la tinta a base d'oli i la utilització d'una premsa de fusta similar al cargol i a les premses de vi de l'època. La seva invenció veritablement transcendental va ser la combinació d'aquests elements en un sistema pràctic.

Gutenberg podria haver estat familiaritzat amb la tècnica de la impressió xilogràfica, amb blocs de fusta i podria haver treballat en el gravat de planxes de coure per a un artista conegut com a Mestre dels Naips.

La utilització de tipus mòbils metàl·lics (en el cas de Gutenberg, de plom) va ser l'element fonamental del nou procés d'impressió. Fins al segle XX i l'edició digital, han estat la base, del mètode de producció de llibres arreu del món.

El sistema tecnològic d'impressió de Gutenberg es va propagar ràpidament arreu d'Europa i es considera un factor clau en l'evolució de la cultura universal. Gutenberg segueix sent una figura popular. El 1999, l'A&E Network, una poderosa cadena nord-americana de televisió per cable i satèl·lit, classificà Gutenberg amb el número u en la seva llista de "People of the Millennium" (Gent del mil·lenni); i el 1997, la revista Time-Life va escollir l'invent de Gutenberg com el més important del segon mil·lenni.

Però avui no podem deixar de tenir un record per una actriu que en la Cerimònia dels Oscars del 2009 es va convertir en la primera actriu espanyola en obtenir un Oscar: Penélope Cruz. 

23 de febrer 1450 ? Johannes Gutemberg inventa la imprempta

Hi ha dates que haurien d’estar marcades en el calendari amb un color especial i avui és una d’aquestes. Hi ha invents que han marcat la vida de tantes generacions que mereixerien un lloc especial. Avui sembla superat però com els clàssics… malgrat les tecnologies o potser gràcies a elles… no morirà mai.

Tal dia com avui Johannes Gutenberg va imprimir el primer llibre en una impremta. Si no fos prou important el fet, a més, no va ser un llibre qualsevol, va ser la Bíblia. A partir d’aquí la vida dels llibres, que fins el moment s’havien de copiar a ma, fa un gir espectacular.  Es podran fer còpies d’originals amb molta més facilitat evitant que es perdin continguts antics. Però sobretot serà l’inici de la generalització de la cultura. Encara serà llunyà el temps en el qual el gruix de la població d’un país sap llegir i té accés a la cultura i a la formació però és un pas de gegant… ha començat la revolució cultural que caminarà fins els nostres dies i com diu el “Buzz Lightyear”:  “hasta el infinito y más allà !” (les nostres referències del cinema són sovint en castellà…)

Avui conviuen els llibres en paper i els llibres digitals, les biblioteques tradicionals i les col.leccions de llibres digitalitzats… s’ha estés encara més la possibilitat d’entrar en contacte amb altres cultures, altres pensaments o els de la nostra pròpia terra. Però per l’estiu, la primavera, l’hivern o la tardor no hi ha res com la lectura d’un bon llibre sota un arbre o a prop del foc. Quan hem aconseguit gaudir de la lectura com a plaer és un dels més estesos. Comprar llibres o tenir-los en prestec de les moltes biblioteques del nostre país. Molts pares i mares voldrien poder traspassar aquesta afició als seus fills. L’exemple i l’encert en triar els llibres adients els posaran en contacte amb una activitat que ens ajuda a créixer i alimenta el nostre cor i el nostre cervell. 

3 de febrer Sant Blai 1468 mor Gutenberg

Avui es celebra Sant Blai. Sobre aquesta data el refranyer castellà té diferents propostes. Recomana el refranyer que "Por San Blas, si ya no lo has sembrado, siembra tu ajar". També fa referència al fet que els dies s'allarguen amb la dita "Por San Blas, una hora más". I no s'oblida de les cigonyes, a què al·ludeix en el conegut refrany: "Por San Blas la cigüeña verás, y si no la vieres: año de nieves". Aquestes majestuoses aus migratòries tornen a Espanya per criar des d'Àfrica al febrer o març, anunciant que s'aproximen el bon temps, el sol i la calor. Encara que si l'hivern és fred ("any de neus"), aquest retorn es retarda. Però, en les darreres dècades aquest refrany ha perdut vigència a causa de que aquesta espècie, en molts casos, ja no emigra a trobar a la península Ibèrica abundant menjar en els abocadors i aigua en els regadius, segons destaquen ornitòlegs de SEO / Bird Life. A més, la població de cigonyes, amb més de 30.000 parelles segons el cens realitzat en 2004 augmenta a Espanya cada any.

Per cert, que sobre el mes de febrer, ja ens adverteix una altra dita sobre la meteorologia: "En febrero loco ningún día se parece a otro".

Recordem també que tal dia com avui de l’any 1468 va morir Johannes Gutenberg, inventor de l'impremta. Fins a l’arribada d’aquest invent la única manera de tenir una còpia d’un document o un llibre era tornar-lo a escriure. La impremta és un mètode mecànic destinat a reproduir textos i imatges sobre paper, tela o altres materials. En la seva forma clàssica, consisteix a aplicar una tinta, generalment oliosa, sobre unes peces metàl·liques (tipus) per transferir-la al paper per pressió. Encara que va començar com un mètode artesanal, la seva implantació va comportar una revolució cultural. Més modernament, l'evolució de diverses tecnologies ha donat lloc a diferents mètodes d'impressió i reproducció, com són la flexografia, la serigrafia, el gravat al buit, l'alt gravat, la fotografia electrolítica, la fotolitografia, la litografia, la impressió òfset, la xerografia i els mètodes digitals.

23 de febrer 1455 primer llibre imprés 2009 Oscar per Penélope Cruz

Avui escric sobre un dels fets que més han modificat l’accès a la cultura: l’invenció de la impremta. Tal dia com avui de l’any 1455 diuen que Johannes Gutenberg imprimeix el primer llibre (la Bíblia) en una impremta. Fins aquest moment els llibres els copiaven els monjos a mà amb tot el que suposava de temps, de possibilitat d’errades o de noves incorporacions no controlades... o a la pèrdua de llibres que mai no es van copiar ni estendre... o a biblioteques que van cremar portant en el fum llibres dels que mai sabrem la seva existència.

Entre les contribucions específiques a la impremta que s'atribueixen a Gutenberg hi ha l'ús de tipus mòbils metàl·lics per a la confecció de les formes d'impressió, amb la logística que implica (càlcul de les quantitats de tipus i de lletres que s'han de fer servir, facilitat per fondre-les en el moment que es necessiten, ús de matrius i punxons, etc.), l'ús de la tinta a base d'oli i la utilització d'una premsa de fusta similar al cargol i a les premses de vi de l'època. La seva invenció veritablement transcendental va ser la combinació d'aquests elements en un sistema pràctic.

Gutenberg podria haver estat familiaritzat amb la tècnica de la impressió xilogràfica, amb blocs de fusta i podria haver treballat en el gravat de planxes de coure per a un artista conegut com a Mestre dels Naips.

La utilització de tipus mòbils metàl·lics (en el cas de Gutenberg, de plom) va ser l'element fonamental del nou procés d'impressió. Fins al segle XX i l'edició digital, han estat la base, del mètode de producció de llibres arreu del món.

El sistema tecnològic d'impressió de Gutenberg es va propagar ràpidament arreu d'Europa i es considera un factor clau en l'evolució de la cultura universal. Gutenberg segueix sent una figura popular. El 1999, l'A&E Network, una poderosa cadena nord-americana de televisió per cable i satèl·lit, classificà Gutenberg amb el número u en la seva llista de "People of the Millennium" (Gent del mil·lenni); i el 1997, la revista Time-Life va escollir l'invent de Gutenberg com el més important del segon mil·lenni.

Però avui no podem deixar de tenir un record per una actriu que en la Cerimònia dels Oscars del 2009 es va convertir en la primera actriu espanyola en obtenir un Oscar: Penélope Cruz.

Filla d'un botiguer i una perruquera, la madrilenya començà de petita fent de model, de ballarina i de presentadora de programes de televisió,li van oferir sortir a Interviu, cosa que acceptà. Estudià durant nou anys en el Conservatori Nacional de Madrid (quatre anys d'interpretació corporal i tres anys de ballet espanyol).  La seva carrera començà amb alguns papers secundaris que reberen crítiques favorables, com el que interpretà en l'estrany film de Bigas Luna, Jamón, jamón (1992), pel que assolí un premi Goya, i en el film de Pedro Almodovar nominat a un BAFTA Carne trémula (1997). La seva estrella continuà ascendint al treballar de nou amb Almodovar a Todo sobre mi madre (1999). Aquest rol li proporcionà un més gran reconeixement del públic, ja que el film assolí l'Oscar a la Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa. És coneguda mundialment per la seva faceta cinematogràfica, participant en pel·lícules realitzades en francès, italià, castellà, anglès i altres idiomes, amb les que ha assolit un èxits importants. Fou la primera actriu espanyola en ser candidata als Oscar i als Globus d'Or en la categoria de millor actriu pel seu paper en la pel·lícula espanyola Volver. Aquestes nominacions es varen veure recompensades el 2009 en rebre l'estatueta de l'Acadèmia pel seu paper de María Elena a la co-producció catalana de Woody Allen, Vicky Cristina Barcelona, que li va valer l'Oscar a la millor actriu secundària el 22 de febrer del 2009, i el 23 la premsa n'anava ben plena de l'esdeveniment.

23 de febrer 1455 Gutemberg inventa l'impremta 2009 Penélope Cruz reb l'Oscar

Avui escric sobre un dels fets que més han modificat l’accès a la cultura: l’invenció de la impremta. Tal duia com avui de l’any 1455 diuen que Johannes Gutenberg imprimeix el primer llibre (la Bíblia) en una impremta. Fins aquest moment els llibres els copiaven els monjos a mà amb tot el que suposava de temps, de possibilitat d’errades o de noves incorporacions no controlades... o a la pèrdua de llibres que mai no es van copiar ni estendre... o a biblioteques que van cremar portant en el fum llibres dels que mai sabrem la seva existència.

Entre les contribucions específiques a la impremta que s'atribueixen a Gutenberg hi ha l'ús de tipus mòbils metàl·lics per a la confecció de les formes d'impressió, amb la logística que implica (càlcul de les quantitats de tipus i de lletres que s'han de fer servir, facilitat per fondre-les en el moment que es necessiten, ús de matrius i punxons, etc.), l'ús de la tinta a base d'oli i la utilització d'una premsa de fusta similar al cargol i a les premses de vi de l'època. La seva invenció veritablement transcendental va ser la combinació d'aquests elements en un sistema pràctic.

Gutenberg podria haver estat familiaritzat amb la tècnica de la impressió xilogràfica, amb blocs de fusta i podria haver treballat en el gravat de planxes de coure per a un artista conegut com a Mestre dels Naips.

La utilització de tipus mòbils metàl·lics (en el cas de Gutenberg, de plom) va ser l'element fonamental del nou procés d'impressió. Fins al segle XX i l'edició digital, han estat la base, del mètode de producció de llibres arreu del món.

El sistema tecnològic d'impressió de Gutenberg es va propagar ràpidament arreu d'Europa i es considera un factor clau en l'evolució de la cultura universal. Gutenberg segueix sent una figura popular. El 1999, l'A&E Network, una poderosa cadena nord-americana de televisió per cable i satèl·lit, classificà Gutenberg amb el número u en la seva llista de "People of the Millennium" (Gent del mil·lenni); i el 1997, la revista Time-Life va escollir l'invent de Gutenberg com el més important del segon mil·lenni.

Però avui no podem deixar de tenir un record per una actriu que en la Cerimònia dels Oscars del 2009 es va convertir en la primera actriu espanyola en obtenir un Oscar: Penélope Cruz.