26 de febrer 1908 inauguració del Palau de la Música Catalana

 

El Palau de la Música Catalana és un auditori de música situat al barri de Sant Pere (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera) de Barcelona. Va ser projectat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims representants del modernisme català. La construcció es va portar a terme entre els anys 1905 i 1908, amb solucions a l'estructura molt avançades, amb l'ús dels nous perfils laminats, una estructura central metàl·lica estabilitzada pel sistema de contraforts i voltes perimetrals d'inspiració gòtica i amb l'aplicació de grans murs de vidre i la integració de totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja. Domènech i Montaner va comptar amb els artistes habituals a la seva obra: el mosaïcista Lluís Brú, els ceramistes Josep Orriols i Modest Sunyol, els vitralls de la casa Rigalt i Granell i el paviment hidràulic de la casa Escofet. I entre els escultors, Miquel Blay, Eusebi Arnau, Dídac Massana i Pau Gargallo.

L'edifici va ser encarregat per l'Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, perquè fos la seva seu. Va ser sufragat per industrials i financers catalans, il·lustrats i amants de la música, estament que seixanta anys abans ja havia finançat el teatre d'òpera i ballet Gran Teatre del Liceu. L'auditori va ser destinat a concerts de música coral, orquestral i instrumental, així com a interpretacions corals i de cantants.

Tal dia com avui de l’any 1908 va ser inaugurat el Palau de la Música. L'acústica de l'auditori és destacable, especialment per a la música coral i de cambra; en conjunts simfònics grans, presenta alguns problemes en les zones altes. Els millors intèrprets i batutes del món de l'últim segle (des de Richard Strauss fins Daniel Barenboim, passant per Ígor Stravinski i Arthur Rubinstein i els catalans Pau Casals i Frederic Mompou) han desfilat pel Palau, autèntic santuari de la música de Catalunya i, alhora, sala de concerts de referència en el panorama artístic internacional. Actualment continua complint totes aquestes funcions, tant a l'àmbit de la música clàssica com el de la música moderna. L'any 1997 la UNESCO va incloure l'edifici a la seva relació del Patrimoni Comú de la Humanitat.

Si no hi heu estat mai, és una visita que no us podeu perdre: tant la visita arquitectònica com l'assistència a algun concert... és una experiència fantàstica. Ve gent de tot el món per admirar el nostre Palau de la Música.

9 de febrer 1908 Inauguració del Palau de la Música Catalana 2009 Ringo Starr rep el seu estel al Passeig de la Fama

Avui la protagonista és la Música en forma d’edifici i de reconeixement.

Tal dia com avui de 1908 es va inaugurar el Palau de la Música Catalana, obra de l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner. El Palau de la Música Catalana és un auditori de música situat al barri de Sant Pere (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera) de Barcelona. Va ser projectat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims representants del modernisme català. La construcció es va portar a terme entre els anys 1905 i 1908, amb solucions a l'estructura molt avançades, amb l'ús dels nous perfils laminats, una estructura central metàl·lica estabilitzada pel sistema de contraforts i voltes perimetrals d'inspiració gòtica i amb l'aplicació de grans murs de vidre i la integració de totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja. Domènech i Montaner va comptar amb els artistes habituals a la seva obra: el mosaïcista Lluís Bru, els ceramistes Josep Orriols i Modest Sunyol, els vitralls de la casa Rigalt i Granell i el paviment hidràulic de la casa Escofet. I entre els escultors, Miquel Blay, Eusebi Arnau, Dídac Masana i Pau Gargallo.

L'edifici va ser encarregat per l'Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, perquè fos la seva seu. Va ser sufragat per industrials i financers catalans, il·lustrats i amants de la música, estament que seixanta anys abans ja havia finançat el teatre d'òpera i ballet Gran Teatre del Liceu. L'auditori va ser destinat a concerts de música coral, orquestral i instrumental, així com a interpretacions corals i de cantants. Actualment continua complint totes aquestes funcions, tant a l'àmbit de la música clàssica com el de la música moderna.

L'any 1997 la UNESCO va incloure l'edifici a la seva relació del Patrimoni Comú de la Humanitat.

Suggeriments: Podeu participar en una visita guiada al Palau de la Música on us explicaran la seva història i podreu gaudir dels detalls de la seva arquitectura però també hi podeu gaudir de concerts d’estils ben diferents. Si consulteu la seva web de ben segur que trobareu algun concert que us faci el pes. N’hi ha una gran varietat en un marc incomparable...

Tal dia com avui del 2009, Ringo Starr rep la seva estrella en el Passeig de la Fama. L'estrella número 2401 de les famoses voreres de Hollywood va ser pel bateria dels Beatles. La cerimònia va marcar el 50 aniversari de l'atracció. Els Beatles ja comptaven amb una estrella com a grup des de 1998, però per separat només s'havia fet amb la seva John Lennon. George Harrison la rebria poc després, en una cerimònia en la qual va ser present la seva vídua Olivia. Curiosament, a Paul McCartney també li atorgarien la seva també un 9 de febrer uns anys després.

23 d'abril Sant Jordi 1616 moren William Shakespeare i Miguel de Cervantes 1905 Primera pedra del Palau de la Música 1925 El Quixot en Braille 2005 Primer video a Youtube

Avui es celebra Sant Jordi. És el patró de Catalunya, de l’Aragó i de Castella-Lleó però també de molts altres indrets com Portugal, Anglaterra i Djibouti. El sant és també el protector de les ciutats d'Alcoi, Càceres, Gènova, Venècia, Ferrara, Nàpols, Hannover, Amersfoort, Istanbul, Beirut, etc. A Montblanc, s’hi celebren els actes de la Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi i a Alcoi les festes de Moros i Cristians. 

També es celebra el Dia Internacional del Llibre i la Rosa. A totes les poblacions hi trobem Fires de Llibres i Roses en les que llibreries i floristeries treuen les parades al carrer.

Tal dia com avui de 1616, moren William Shakespeare i Miguel de Cervantes. Ja és casualitat la coincidencia d’aquesta data en la mort d’aquests dos autors que son els més importants i reconeguts en llengua anglesa i en llengua castellana.

L’any 1905 es va fer l'acte de col·locació de la primera pedra del Palau de la Música Catalana, que ha de ser la seu de l'Orfeó Català. És una de les obres més importants del modernisme català.

I a l’any 1925 es va presentar la primera edició de "Don Quijote de la Mancha" en sistema Braille, per a personas invidents. "El Quijote", es una de les obres més importants de la literatura espanyola i universal, i el llibre més traduit després de la Bíblia.  

I per acabar recordarem que l’any 2005 es va penjar el primer vídeo a Youtube. Fins aquest momento el verb penjar el feiem servir nomès per a la roba o pel telèfon però va neixer un nou significat. Ara YouTube és molt vist a tot el món i cada minut s'hi pengen 300 hores de vídeo. I ha aparegut una nova professió: youtuber. Un youtuber és un usuari i professió del lloc web Youtube que puja i comparteix vídeos amb l'objectiu de guanyar's-hi la vida.

Felicitem als Jordis i Jordines i desitgem que trobeu el vostre llibre que us acosti al plaer de la lectura.

9 de febrer 1908 inauguració del Palau de la Música 2009 Ringo Starr rep el seu estel al Passeig de la Fama

 

Avui la protagonista és la música en forma d’edifici i de reconeixement.

Tal dia com avui de 1908 es va inaugurar el Palau de la Música Catalana, obra de l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner. El Palau de la Música Catalana és un auditori de música situat al barri de Sant Pere (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera) de Barcelona. Va ser projectat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims representants del modernisme català. La construcció es va portar a terme entre els anys 1905 i 1908, amb solucions a l'estructura molt avançades, amb l'ús dels nous perfils laminats, una estructura central metàl·lica estabilitzada pel sistema de contraforts i voltes perimetrals d'inspiració gòtica i amb l'aplicació de grans murs de vidre i la integració de totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja. Domènech i Montaner va comptar amb els artistes habituals a la seva obra: el mosaïcista Lluís Bru, els ceramistes Josep Orriols i Modest Sunyol, els vitralls de la casa Rigalt i Granell i el paviment hidràulic de la casa Escofet. I entre els escultors, Miquel Blay, Eusebi Arnau, Dídac Masana i Pau Gargallo.

L'edifici va ser encarregat per l'Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, perquè fos la seva seu. Va ser sufragat per industrials i financers catalans, il·lustrats i amants de la música, estament que seixanta anys abans ja havia finançat el teatre d'òpera i ballet Gran Teatre del Liceu. L'auditori va ser destinat a concerts de música coral, orquestral i instrumental, així com a interpretacions corals i de cantants. Actualment continua complint totes aquestes funcions, tant a l'àmbit de la música clàssica com el de la música moderna.

L'any 1997 la UNESCO va incloure l'edifici a la seva relació del Patrimoni Comú de la Humanitat.

Suggeriments: Podeu participar en una visita guiada al Palau de la Música on us explicaran la seva història i podreu gaudir dels detalls de la seva arquitectura però també hi podeu gaudir de concerts d’estils ben diferents. A continuació us en proposo uns quants però si consulteu la seva web de ben segur que trobareu algun concert que us faci el pes. El dijous 10  de febrer a les vuit del vespre teniu un concert amb cançons dels Beatles, Queen, Abba i altres grans del pop. El dissabte 12 de febrer a les 6 de la tarda hi podrem sentir La Traviata. El dimecres 23 a les 9 del vespre dins del Festival Mediterrani 2021 podreu veure la Rigoberta Baldini. El dissabte 19 de març a les 9 del vespre tindreu un Gran Concert de Gospel. Com veieu hi ha una gran varietat en un marc incomparable...

Tal dia com avui del 2009, Ringo Starr rep la seva estrella en el Passeig de la Fama. L'estrella número 2401 de les famoses voreres de Hollywood va ser pel bateria dels Beatles. La cerimònia va marcar el 50 aniversari de l'atracció. Els Beatles ja comptaven amb una estrella com a grup des de 1998, però per separat només s'havia fet amb la seva John Lennon. George Harrison la rebria poc després, en una cerimònia en la qual va ser present la seva vídua Olivia. Curiosament, A Paul McCartney també li atorgarien la seva també un 9 de febrer uns anys després.

26 de febrer 1908 inauguració del Palau de la Música

El Palau de la Música Catalana és un auditori de música situat al barri de Sant Pere (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera) de Barcelona. Va ser projectat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims representants del modernisme català. La construcció es va portar a terme entre els anys 1905 i 1908, amb solucions a l'estructura molt avançades, amb l'ús dels nous perfils laminats, una estructura central metàl.lica estabilitzada pel sistema de contraforts i voltes perimetrals d'inspiració gòtica i amb l'aplicació de grans murs de vidre i la integració de totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja. Domènech i Montaner va comptar amb els artistes habituals a la seva obra: el mosaïcista Lluís Brú, els ceramistes Josep Orriols i Modest Sunyol, els vitralls de la casa Rigalt i Granell i el paviment hidràulic de la casa Escofet. I entre els escultors, Miquel Blay, Eusebi Arnau, Dídac Massana i Pau Gargallo.

L'edifici va ser encarregat per l'Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, perquè fos la seva seu. Va ser sufragat per industrials i financers catalans, il.lustrats i amants de la música, estament que seixanta anys abans ja havia finançat el teatre d'òpera i ballet del Gran Teatre del Liceu.

L'auditori va ser destinat a concerts de música coral, orquestral i instrumental, així com a interpretacions corals i de cantants. Actualment continua complint totes aquestes funcions, tant a l'àmbit de la música clàssica com el de la música moderna. Al 1997 la UNESCO va incloure l'edifici a la seva relació del Patrimoni Comú de la Humanitat.

És una visita obligada per conèixer el modernisme i per viure la música d’una manera molt especial a la seva sala gran. S’hi programa música molt variada des de orquestres simfòniques fins a la Banda Municipal, cantants actuals o concerts familiars. 

26 de febrer 1908 Inauguració del Palau de la Música

El Palau de la Música Catalana és un auditori de música situat al barri de Sant Pere (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera) de Barcelona. Va ser projectat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims representants del modernisme català. La construcció es va portar a terme entre els anys 1905 i 1908, amb solucions a l'estructura molt avançades, amb l'ús dels nous perfils laminats, una estructura central metàl·lica estabilitzada pel sistema de contraforts i voltes perimetrals d'inspiració gòtica i amb l'aplicació de grans murs de vidre i la integració de totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja. Domènech i Montaner va comptar amb els artistes habituals a la seva obra: el mosaïcista Lluís Brú, els ceramistes Josep Orriols i Modest Sunyol, els vitralls de la casa Rigalt i Granell i el paviment hidràulic de la casa Escofet. I entre els escultors, Miquel Blay, Eusebi Arnau, Dídac Massana i Pau Gargallo.

L'edifici va ser encarregat per l'Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, perquè fos la seva seu. Va ser sufragat per industrials i financers catalans, il·lustrats i amants de la música, estament que seixanta anys abans ja havia finançat el teatre d'òpera i ballet Gran Teatre del Liceu. L'auditori va ser destinat a concerts de música coral, orquestral i instrumental, així com a interpretacions corals i de cantants. 

Tal dia com avui de l’any 1908 va ser inaugurat el Palau de la Música. L'acústica de l'auditori és destacable, especialment per a la música coral i de cambra; en conjunts simfònics grans, presenta alguns problemes en les zones altes. Els millors intèrprets i batutes del món de l'últim segle (des de Richard Strauss fins Daniel Barenboim, passant per Ígor Stravinski i Arthur Rubinstein i els catalans Pau Casals i Frederic Mompou) han desfilat pel Palau, autèntic santuari de la música de Catalunya i, alhora, sala de concerts de referència en el panorama artístic internacional. Actualment continua complint totes aquestes funcions, tant a l'àmbit de la música clàssica com el de la música moderna. L'any 1997 la UNESCO va incloure l'edifici a la seva relació del Patrimoni Comú de la Humanitat.

Si no hi heu estat mai, és una visita que no us podeu perdre: tant la visita arquítectòcnica com l'assistència a algun concert... és una experiència fantàstica. Ve gent de tot el món per admirar el nostre Palau de la Música.

26 de febrer 1908 Inaugurat el Palau de la Música Catalana.

El Palau de la Música Catalana és un auditori de música situat al barri de Sant Pere (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera) de Barcelona. Va ser projectat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims representants del modernisme català. La construcció es va portar a terme entre els anys 1905 i 1908, amb solucions a l'estructura molt avançades, amb l'ús dels nous perfils laminats, una estructura central metàl.lica estabilitzada pel sistema de contraforts i voltes perimetrals d'inspiració gòtica i amb l'aplicació de grans murs de vidre i la integració de totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja. Domènech i Montaner va comptar amb els artistes habituals a la seva obra: el mosaïcista Lluís Brú, els ceramistes Josep Orriols i Modest Sunyol, els vitralls de la casa Rigalt i Granell i el paviment hidràulic de la casa Escofet. I entre els escultors, Miquel Blay, Eusebi Arnau, Dídac Massana i Pau Gargallo.

L'edifici va ser encarregat per l'Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, perquè fos la seva seu. Va ser sufragat per industrials i financers catalans, il.lustrats i amants de la música, estament que seixanta anys abans ja havia finançat el teatre d'òpera i ballet del Gran Teatre del Liceu. 

L'auditori va ser destinat a concerts de música coral, orquestral i instrumental, així com a interpretacions corals i de cantants. Actualment continua complint totes aquestes funcions, tant a l'àmbit de la música clàssica com el de la música moderna. Al 1997 la UNESCO va incloure l'edifici a la seva relació del Patrimoni Comú de la Humanitat.

És una visita obligada per conèixer el modernisme i per viure la música d’una manera molt especial a la seva sala gran. S’hi programa música molt variada des de orquestres simfòniques fins a la Banda Municipal, cantants actuals o concerts familiars. El 19 de febrer vam poder gaudir de la Orquestra Filharmònica de Munic dirigida per l'excepcional director Lorin Maazel. És un reconegut especialista en l'obra de J. Sibelius i R. Strauss. Els que no estem especialitzats en música clàssica el coneixem del Concert d’Any Nou de Viena. Nen prodigi, violinista i compositor, Lorin Maazel és un dels directors més carismàtics del món i sens dubte una llegenda viva de la música.