Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nova York. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nova York. Mostrar tots els missatges

dimecres, 24 de maig del 2023

24 de maig 1883 s'obre el pont de Brooklyn 1956 Primer Festival d'Eurovisió Mes de Maria: Mare de Déu de Puigcerver

 

Avui parlem d'enginyeria i música.


Tal dia com avui de 1883 es va obrir al tràfic a Nova York el Pont de Brooklyn. El Pont de Brooklyn (conegut inicialment com a "Pont de Nova York i Brooklyn") uneix els barris de Manhattan i Brooklyn a la ciutat de Nova York. Va ser construït entre el 1870 i el 1883 i, en el moment de la seva inauguració era el pont penjat més gran del món (mesura 1.825 metres de llarg, i la llum entre piles és de 486,3 metres, rècord de llum fins que el 1889 es va construir el Forth Bridge, amb una llum màxima de 521m. També va ser el primer suspès mitjançant cables d'acer. Des de llavors, s'ha convertit en un dels símbols més importants de Nova York. En el moment de la seva inauguració, el pont de Brooklyn era el pont penjant més llarg del món (un 50% més llarg que cap construït anteriorment). A més, durant molts anys les torres que el sostenen a banda i banda van ser les estructures més altes de l'hemisferi occidental. Actualment, el pont disposa de sis carrils per a vehicles (excepte camions i autobusos, i una passarel·la independent per a bicicletes i vianants. Des dels anys 80, està il·luminat per les nits per a accentuar la seva silueta.

Sis mesos després de la seva inauguració es va produir una tragèdia. Una dona que pujava les escales d'accés per la part de Manhattan va ensopegar i va cridar al caure. El crit va desencadenar el rumor que el pont s'enfonsava. El pànic i l'allau posterior va provocar la mort de 12 persones i 35 ferides greus. La desconfiança cap a la resistència del pont va quedar superada un any després quan l'empresari circense P. T. Barnum va desfilar pel pont juntament amb una manada de 21 elefants


Tal dia com avui de l'any 1956 es va celebrar a Lugano (Suiza) el primer Festival de la Cançó d'Eurovisió.

El Festival de la Cançó d'Eurovisió és un concurs musical televisiu, que té lloc anualment, des de la seva creació l'any 1956, i que està produït per la Unió Europea de Ràdio i Televisió (EBU - UER), a través dels ens públics de televisió que hi actuen com a membres actius d'aquesta organització.

Cada televisió escull un artista o grup que la representi amb una cançó, que haurà de ser interpretada en directe durant el concurs per tots els canals de televisió que hi participen. Un cop han actuat tots els representants, es dóna un període de temps per tal que els teleespectadors votin la seva actuació preferida; des de 2009 els països també empren jurats que decideixen el 50% de la votació final. Els vots es recompten a cada país de forma independent, i s'organitzen en 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 i 12 punts, corresponents a les deu actuacions més votades a cada país pel conjunt del seu jurat i el seu televot.

El concurs s'ha celebrat ininterrompudament des de 1956, de manera que ja porta gairebé seixanta edicions. De fet, l'octubre de l'any 2005 se'n va celebrar el 50è aniversari amb un show en què es va recordar la memòria de l'esdeveniment i es va escollir quina havia estat la millor cançó de la seva història (Waterloo del grup suec ABBA). Aquest bagatge i els èxits que ha anat assolint, han produït la creació del moviment "eurofan", que actualment compta amb una gran quantitat de llocs web dedicats al Festival i permeten el seu seguiment durant tot l'any i no només les setmanes prèvies a l'esdeveniment, com passava anteriorment.

El Festival d'Eurovisió actualment serveix a molts països per obrir-se al món i donar-se a conèixer. Això fa que a la darrera dècada s'hagin enregistrat moltes noves incorporacions, fins a assolir la xifra rècord de 43 participants en les edicions de 2008 i 2011. Aquest any ha tingut lloc el 13 de maig a Liverpool.

Quan només podíem veure un canal de televisió en aquest país el Festival d’Euriovisió era una festa de gran nomenada que es vivia en família al voltant del televisor. Pregunteu l’experiència a aquells que tenen entre seixanta i quaranta anys segur que us explicaran un munt d’anècdotes...


L'església dedica el Mes de Maig a la Mare de Déu. Nosaltres recordem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de la Mare de Déu de Puigcerver, El santuari de la Mare de Déu de Puigcerver és un edifici religiós del terme d'Alforja. El dia de la Mare de Déu de Puigcerver se celebra el 5 d'agost. Tot i que el primer diumenge del mes d'agost, se celebren unes caminades a la matinada per pujar a l'ermita des de Riudecols i també des d'Alforja. Es surt cap a les 6 de la matinada i s'arriba a l'ermita a través del camí de Riudecols o també per senderó, o pel camí d'Alforja si es puja des d'Alforja. Allí, els fidels fan un esmorzar de germanor abans d'anar a sentir missa i fer-li un petó a la Mare de Déu.



divendres, 16 de desembre del 2022

16 de desembre 1770 Neix Beethoven 1893 S'estrena la "Simfonia del Nou Món"

 

Avui 16 de desembre va de músics... celebrem el naixement de Beethoven i l’estrena de la Simfonia del nou món de Dvorak.


Ludwig van Beethoven va néixer al 1770. Va ser un compositor alemany. Una figura cabdal en la transició entre les eres clàssiques i romàntiques en música occidental, que segueix sent un dels més famosos i influents de tots els compositors. Les seves composicions més conegudes inclouen 9 simfonies, 5 concerts per a piano, 1 concert per a violí, 32 sonates per a piano, 16 quartets de corda, la seva gran Missa Solemnis i una òpera, Fidelio.

Nascut a Bonn, Beethoven va mostrar el seu talent musical a una edat primerenca i va ser ensenyat pel seu pare Johann van Beethoven i pel compositor i director d'orquestra Christian Gottlob Neefe. A l'edat de 21 anys es va traslladar a Viena, on va començar a estudiar composició amb Joseph Haydn, i es va guanyar una reputació com a pianista virtuós. Va viure a Viena fins a la seva mort. Als 30 anys la seva audició va començar a deteriorar-se, i en la última dècada de la seva vida, era gairebé totalment sord. El 1811 va renunciar a dirigir i actuar en públic, però va continuar composant; moltes de les seves obres més admirades provenen d'aquests últims 15 anys de la seva vida.


El 16 de desembre de 1893 Anton Dvorák va estrenar al Carnegie Hall de Nova York (EE.UU.) la seva "Simfonía del nou món" amb gran èxit de públic. En aquesta obra el compositor cristalitza les sensacions del seu viatge pels Estats Units, i es pot gaudir de l’entusiasme que mostra per la música india i negra al llarg de tota la composició.


Suggeriment: avui podríem sentir Beethoven o Dvòrak, oi?



dilluns, 7 de novembre del 2022

7 de novembre 1867 Neix Marie Curie 1929 Obre el MoMA Museum of Modern Art de Nova York


Els nostres protagonistes són una científica i un museu.

La nostra científica d'avui sol ser la única que la gent recorda-coneix quan preguntem el nom d'una científica-dona.

El 7 de novembre de  1867 a Varsòvia va néixer Maria Salomea Skłodowska. Al casar-se amb Pierre Curie es va convertir en Marie Curie. Va ser una científica polonesa, nacionalitzada francesa. Pionera en el camp de la radioactivitat, va ser, entre altres mèrits, la primera persona a rebre dos premis Nobel en diferents especialitats -Física i Química- i la primera dona a ocupar el lloc de professora a la Universitat de París. En 1995 va ser sepultada amb honors en el Panteó de París pels seus propis mèrits. I fa molt poc que està (en figura de cera) al vestíbul del Cosmocaixa de Barcelona juntament amb Darwin i Einstein.

El Museum of Modern Art, més conegut pel seu acrònim MoMA, és un museu d'art situat al centre de Manhattan (Nova York), a la 11 West amb el carrer 53 i entre la Cinquena i la Sisena Avinguda. Hi podem trobar “La nit estelada” de Van Gogh, “Broadway Boogie-Woogie” de Piet Mondrian, “Les senyoretes d'Avinyó” (1907) de Pablo Picasso, “La persistència de la memòria” de Salvador Dalí i obres d'artistes nord-americans com Jackson Pollock, Andy Warhol i Edward Hopper. Va ser fundat per les filantròpiques nord-americanes Lillie P. Bliss, Mary Quinn Sullivan i Abby Aldrich Rockefeller, esposa de John D. Rockefeller Jr., per «ajudar la gent a entendre, utilitzar i gaudir de les arts visuals del nostre temps». Va obrir les seves portes al públic tal dia com avui, el 7 de novembre del 1929.




diumenge, 7 de novembre del 2021

7 de novembre 1598 Neix Zurbarán 1929 El MoMA obre les seves portes 1982-2010 Sants Pares visiten la Sagrada Família

 

Avui tenim un dia artístic: del neixament de Francisco de Zurbarán a l’obertura al públic del MOMA de Nova York passant per les visites de dos sants pares per visitar la Sagrada Família de Barcelona.


Francisco de Zurbarán va néixer el 7 de novembre de 1598 a Fuente de Cantos, província de Badajoz. Va ser un pintor del Segle d'or espanyol. Contemporani i amic de Velázquez, Zurbarán va destacar en la pintura religiosa, on s'expressà amb gran força visual i un profund misticisme. Va ser un artista emblemàtic de la Contrareforma. Influït en els seus començaments per Caravaggio, el seu estil va anar evolucionant per a aproximar-se als mestres manieristes italians. Les seves representacions s'allunyen del realisme de Velázquez i les seves composicions es caracteritzen pel modelatge aconseguit amb el clarobscur de tons més àcids. Va ser un important pintor del barroc. El seu fill, Juan de Zurbarán, també fou pintor.


El Museu d'Art Modern de Nova York (en anglès: Museum of Modern Art, acrònim: MoMA) és un museu d'art situat a Midtown Manhattan, a la ciutat de Nova York, al carrer 53 entre la Cinquena i la Sisena Avinguda. Té un paper important en el desenvolupament i la col·lecció d'art modern, i sovint s'identifica com un dels museus d'art modern més grans i influents del món. La col·lecció del MoMA ofereix una visió general de l'art modern i contemporani, incloses obres d'arquitectura i disseny, dibuix, pintura, escultura, fotografia, gravats, llibres il·lustrats i d'artista, pel·lícules i mitjans electrònics.

El MoMA obrí les seves portes al públic el 7 de novembre de 1929, 9 dies després del crac de la Borsa. Va ser fundat per tres dones: Lillie P. Blilss, important col·leccionista d'art post-impressionista, Mary Quinn Sullivan, professora d'art i incipient col·leccionista d'art contemporani i Abby Aldrich Rockefeller, filla del senador i també col·leccionista d'art europeu. Les tres van veure la necessitat de canviar la tradicional idea dels museus d'art "històrics" i crear una institució exclusivament dedicada a l'art modern i contemporani. Uns mesos després de l'Armory Show, Bliss i Sullivan van adquirir-ne unes quantes obres que es van constituir com el cor de la col·lecció.

És considerat un dels santuaris de l'art modern i contemporani del món, i constitueix (segons el parer de molts) una de les millors col·leccions d'obres mestres. Allotja peces com La nit estelada de Van Gogh, Broadway Boogie Woogie de Piet Mondrian i obres d'artistes estatunidencs de primera línia tals com Jackson Pollock, Andy Warhol, Edward Hopper i Andrew Wyeth. El MoMA posseeix també una important col·lecció dedicada al disseny modern. També allotja obres d'autors no tan coneguts a nivell mundial; cal destacar que en la seva col·lecció en exposició permanent hi trobem obres del cineasta espanyol Luís Buñuel i dels catalans Pere Portabella i Carles Asensio.

Quan el Museu d'Art Modern començà a exposar les seves obres, els artistes d'aquella època pensaven que el cubisme, l'art abstracte, etc., era quelcom que topava amb les línies directrius que fins aleshores eren considerades la pauta en l'art veritable. El MoMA conserva a les seves galeries el millor i més bell de l'art, incloent des de fotografies, pel·lícules, objectes d'orfebreria, mobiliari i objectes arquitectònics, així com obres mestres de pintura i escultura. Pel que fa a les pintures dels Vells Mestres, compta amb obres de Pablo Picasso, Marc Chagall, Kandinski, Mondrian, Matisse, entre d'altres. La col·lecció també inclou obres de llegendes del món del disseny, com ara Livi Castiglioni, Achille Castiglioni, Pier Giacomo Castiglioni. Té també un Jardí d'Escultures d'Auguste Rodin, Alexander Calder, Nevelson i Maillol, i una sala de cinema.

Després de quatre anys de reformes que han costat prop de 55 milions de dòlars, hi ha noves galeries i molt més espai. Aquest museu té dos restaurants: el Garden Cafe, una cafeteria, i el Members Dining Room. És obert dissabtes, diumenges, dilluns, dimecres i dijous de 10:30 a 20:00, el dijous de juliol a agost fins a les 20:45. Roman tancat els dimarts.


En el dia d’avui també han coincidit dos fets excepcionals. El Sant Pare Joan Pau II, en la seva visita a Espanya l’any 1982, va visitar la Sagrada Família i va celebrar una missa al Camp Nou. El mateix dia de l’any 2010 el Papa Benet XVI ―durant el seu segon viatge a Espanya― va consagrar el Temple Expiatori de la Sagrada Família com basílica menor. Realment van veure dues esglésies molt diferents perquè malgrat la pandèmia i la manca de pressupost en aquest darrer temps els avenços són molt visibles.



dijous, 22 d’octubre del 2020

22 d'octubre 1883 S'Inaugura el Metropolitan Opera House

 

L'Òpera Metropolitana de Nova York (Metropolitan Opera House, també conegut simplement com el Metropolitan o el Met) és una companyia i un teatre d'òpera situat en el Lincoln Center de Nova York.

És un dels més importants de l'òpera mundial, amb un elenc d'estrelles nord-americanes i internacionals.

El Met és la major institució de música clàssica dels Estats Units, i anualment ofereix unes 220 representacions d'òpera. La seva seu es considera un dels principals teatres d'òpera del món, i un dels majors. Cada temporada del Met s'estén des de setembre fins a maig, i presenta al voltant de 27 òperes en un programa de repertori rotatiu, amb set representacions setmanals de quatre títols diferents. De dilluns a dissabte les representacions s'ofereixen a la nit, amb una funció extra els dissabtes, generalment a les dues de la tarda.

La Metropolitan Opera va ser fundada a l'abril de 1880. La seva primera seu va estar en el 1411 de Broadway, entre els carrers West 39th i West 40th, en el Garment District de Manhattan. L'edifici, al qual es recorda actualment com "the old Met" (el vell Met) va ser dissenyat per l'arquitecte J. Cleaveland Cady, i va obrir les seves portes el 22 d'octubre de 1883, amb una representació de “Faust”. Va ser destruït per un incendi el 27 d'agost de 1892. La temporada es va suspendre mentre es reconstruïa l'edifici.

El 1903 l'interior del teatre es va renovar completament, inclosos els elements característics que va mantenir fins al seu tancament, com l'auditori daurat, el candeler, el prosceni corbat i el teló de domàs daurat. Aquest tros de la història em recorda al Gran Teatre del Liceu. El 1940 es va crear la Metropolitan Opera Association, a la qual es va traspassar la propietat del teatre des de les famílies que ostentaven la propietat de les llotges. Es van suprimir les llotges del segon pis i es van substituir per files de butaques, mantenint-se només les llotges del primer pis. Des de llavors, l'aforament del teatre va ser de 3.625 butaques i 224 places dempeus.

El teatre es distingia pel seu excel·lent acústica i el seu elegant interior, mentre que les instal·lacions escèniques eren clarament insuficients per a una companyia d'òpera de la categoria del Met. Era normal veure els decorats i escenaris del Met al carrer 39, on havien d'emmagatzemar-se entre representacions. Durant diversos anys, es van posar en marxa diversos projectes per a la construcció d'una nova seu per a la companyia, en diferents localitzacions a Nova York. Finalment, amb el desenvolupament del Lincoln Center en el Upper West Side es va trobar l'oportunitat per a la construcció d'un teatre d'òpera modern.

El Old Met va tancar el 16 d'abril de 1966 amb una emotiva gala de comiat, en la qual van participar tots els artistes de la companyia. La soprano Zinka Milanov, per tant de temps unida a la companyia, va fer la seva última aparició en el Met aquella nit. Malgrat una campanya per a preservar l'edifici i conservar-lo com a monument, el old Met va ser demolit en 1967, i reemplaçat per un modern edifici d'oficines.

L'actual teatre de l'Òpera Metropolitana va ser dissenyat per l'arquitecte Wallace K. Harrison i és l'auditori més gran del seu tipus en el món, amb un aforament de prop de 3.975 localitats (3.800 seients més 175 places dempeus). L'escenari presenta una embocadura quadrada de 16 metres d'ample per 16 d'alt, amb una profunditat de 24 metres i una torre escènica de 33,5 metres d'altura sobre el sòl de l'escenari. El teatre té la tecnologia necessària per a substituir diàriament l'escenari de l'òpera que es representa, utilitzant un complex sistema d'escenaris, tramoies i cicloramas. Aquesta qualitat permet que en el Metropolitan hi hagi funcions gairebé tots els dies de l'any.

Va ser inaugurat el 16 de setembre de 1966, amb l'estrena de l'òpera “Antonio i Cleopatra” de Samuel Barber protagonitzat per Leontyne Price i Jess Thomas en producció de Franco Zeffirelli.

En el rebedor s'exhibeixen dos immensos murals creats especialment per a l'espai per Marc Chagall: "The Triumph of the Music" i "The Sources of the Music". També hi ha escultures de Aristide Maillol i Wilhelm Lehmbruck, i els llums del vestíbul i de l'auditori van ser construïdes per la signatura J. & L. Lobmeyr de Viena.

El Met ofereix un servei de transmissió radiofònica en directe. La primera transmissió es va realitzar el 25 de desembre de 1931, amb una producció de l'òpera Hansel i Gretel de Engelbert Humperdinck.

Ha incorporat el servei de subtítols a sis idiomes enfront de cada seient.

També es fa servir com a sala de concerts en ocasions especials, Vladimir Horowitz, Daniel Barenboim i James Levine són alguns dels artistes que ho han utilitzat com a sala de concert.



dilluns, 7 de novembre del 2016

7 de novembre 1867 neix Marie Curie 1929 s'inaugura del MoMA de Nova York


Els nostres protagonistes són una científica i un museu.

El  7 de novembre de  1867 a Varsòvia va neixer Maria Salomea Skłodowska. Al casar-se amb Pierre Curie es va convertir en Marie Curie. Va ser una científica polonesa, nacionalitzada francesa. Pionera en el camp de la radioactivitat, va ser, entre altres mèrits, la primera persona a rebre dos premis Nobel en diferents especialitats -Física i Química- i la primera dona a ocupar el lloc de professora a la Universitat de París. En 1995 va ser sepultada amb honors en el Panteó de París pels seus propis mèrits. I fa molt poc que està (en figura de cera) al vestíbul del Cosmocaixa de Barcelona juntament amb Darwin i Einstein.


El Museum of Modern Art, més conegut pel seu acrònim MoMA, és un museu d'art situat al centre de Manhattan (Nova York), a la 11 West amb el carrer 53 i entre la Cinquena i la Sisena Avinguda. Hi podem trobar “La nit estelada” de Van Gogh, “Broadway Boogie-Woogie” de Piet Mondrian, “Les senyoretes d'Avinyó” (1907) de Pablo Picasso, “La persistència de la memòria” de Salvador Dalí i obres d'artistes nord-americans com Jackson Pollock, Andy Warhol i Edward Hopper. Va ser fundat per les filantròpiques nord-americanes Lillie P. Bliss, Mary Quinn Sullivan i Abby Aldrich Rockefeller, esposa de John D. Rockefeller Jr., per «ajudar la gent a entendre, utilitzar i gaudir de les arts visuals del nostre temps». Va obrir les seves portes al públic tal dia com avui, el 7 de novembre del 1929.

dissabte, 10 de setembre del 2016

10 de setembre 1983 neix TV· 2001 darrer concert de Michael Jackson


Les emissions de TV3 van començar de manera experimental el 10 de setembre de 1983 en un local del carrer Numància, i de manera regular el 16 de gener de 1984, moment en què també va començar a emetre els Telenotícies. Aquestes van ser de caràcter alegal, ja que no hi havia cap normativa que regulés les televisions. TV3 va haver de lluitar des del seu naixement amb l'hostilitat centralista per diversos aspectes com l'entrada a la Unió Europea de Radiodifusió (UER) o per adquirir maquinària. La intenció de la Generalitat de Catalunya era la de tenir una televisió homologable amb les estatals, encara que pel govern espanyol no era una prioritat ni pensava en una televisió competitiva. A partir de 1985, TV3 va expandir la seva cobertura a la resta dels Països Catalans. Un any més tard, TV3 va inaugurar la seva seu central a Sant Joan Despí. TV3 és un canal de televisió públic que pertany a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). La corporació gestiona el canal a través de l'empresa Televisió de Catalunya (TVC) que també s'encarrega de la resta de canals públics catalans, sent TV3 el principal, a més del més antic, i l'únic de tipus generalista, ja que la resta són de canals temàtics (cultura, infantil, juvenil, esports, notícies, etc.). Al llarg de la seva història ha creat nous canals, nous formats i s'ha consolidat com una eina fonamental en la projecció de la identitat catalana, tot i les limitacions polítiques.

The Michael Jackson: 30th Anniversary Special”va ser el nom d'una sèrie de dos concerts que el Rei del Pop va oferir al Madison Square Garden de Nova York els dies 7 de i el 10 de setembre de 2001. Aquest segon espectacle, dut a terme el dia anterior a l'atac terrorista de l'11-S, acabaria sent l'última actuació de l'artista, que va morir el 25 juny 2009. Entre els músics convidats van figurar estrelles com Britney Spears o Quincy Jones.

Les entrades per a tots dos espectacles es van esgotar en tan sols cinc hores, tot i que el preu era el més car que s'havia cobrat fins a aquest llavors per a un concert pop. Els millors seients van costar 5.000 dòlars  i incloïen un sopar amb Michael Jackson i un cartell signat. El xou va atreure a nombroses celebritats, entre elles Marc Anthony, Jay-Z, Naomi Campbell, Liza Minnelli, Elizabeth Taylor, Macaulay Culkin, Mýa, Natalie Cole, Chris Tucker, Samuel L. Jackson, Destiny 's Child, Glòria Estefan i Yoko Ono. Al novembre de 2001, la cadena de televisió CBS va difondre els concerts sota la forma d'un especial de dues hores en commemoració del trentè aniversari de Jackson com a solista.

Les cançons de Michael Jackson, són conegudes arreu del món  i han estat versionades per molts artistes i s’han traduït fins i tot al quèchua.


Avui recordem l’inici de TV3, en proves, i el darrer concert de Michael Jackson.

Suggeriment: You tube ens permet veure imatges d'aquests dos actes ue avui 

dimarts, 6 d’octubre del 2015

6 d'octubre 1927 s'estrena el sinema sonor


El 6 d’ocubre de 1927 es va projectar al cinema Warner de Nova York la primera pel.lícula sonora: El cantor de jazz.

The Jazz Singer (El cantant de jazz o El cantor de jazz) va ser el primer llargmetratge comercial amb so sincronitzat. Va ser dirigida per Alan Crosland.

Va ser la primera pel·lícula parcialment rodada amb so i diàlegs sincronitzats, que va utilitzar el sistema sonor "Vitaphone" (enregistrament de so sobre un disc). A partir d'aquest moment, el cinema canvia de manera radical, excepte amb alguns directors de cinema nostàlgics d'un cinema mut que, segons ells, es bastava a si mateix. Des de llavors, les comèdies musicals es van multiplicar.


L'obra teatral El Cantor del Jazz havia estat un èxit a Broadway en la seva versió original de 1925 protagonitzada per George Jessel, i va reviure en 1927 amb Al Jolson com a protagonista. Però no va ser fàcil passar-la al cinema. Primer van acudir a Jessel que volia més diners dels que li oferia la Warner Bros desprès ho van intentar amb  Eddie Cantor, a qui tampoc li va semblar atractiva l'oferta i finalment se li va oferir a qui ja ho feia en el teatre Al Jolson.

Suggeriment: heu vist alguna pel·licula muda?... és tota una experiència. 

dimecres, 9 de setembre del 2015

9 de setembre 1664 Nova York (d'ahir Dia del Principat d''Astúries)


Avui recuperem el Dia d’Astúries que es va celebrar ahir i recordem una part de la història dels Estats Units.

El “Día de Asturias” és la jornada festiva de la comunitat autònoma espanyola del Principat d’Astúries que es celebra el dia 8 de setembre. Coincideix amb la festivitat de la Mare de Déu de Covadonga, patrona de Asturias.

Astúries, anomenada oficialment Principat d'Astúries (en asturià, Principáu d'Asturies, en eonaviego, Principao d'Astúries), és una comunitat autònoma uniprovincial d'Espanya. Situada al nord d'Espanya ocupa una àrea total de 10 603,57 km², en el qual habiten 1.054.408 persones (INE, 2014) . Fronterera l'oest amb la província de Lugo (Galícia), al nord amb el mar Cantàbric , a l'est amb Cantàbria i al sud amb la província de Lleó (Castella i Lleó). Rep el nom de Principat per raons històriques, a l'ostentar l'hereu de la Corona d'Espanya el títol nobiliari de «príncep d'Astúries», establert per Juan I de Castella en l'any 1388. La seva capital és la ciutat d'Oviedo, mentre que Gijón és la seva ciutat més poblada. L'actual espai territorial asturià coincideix bàsicament amb l'antic territori de les Astúries d'Oviedo, contigües a les Astúries de Santillana.

El Principat d'Astúries segons el seu Estatut d'Autonomia està considerat com una comunitat històrica en el seu article 1. Posseeix una assemblea legislativa anomenada Junta General del Principat, en record d'una antiga institució medieval de representació dels consells davant la Corona. Coincideix seu territori en part a més, amb la zona nuclear de l'antic Regne d'Astúries de l'any 718 i posseeix dos idiomes propis: l'asturià o bable, del tronc lingüístic asturlleonès, que tot i no ser considerada llengua oficial, té un estatus jurídic semblant al d'oficialitat i el eonaviego o gallec-asturià, del tronc lingüístic galaicoportuguès, parlat en els concejos de l'extrem occidental i que gaudeix d'un estatus similar.

Jo tenia un amic que ho tenia molt clar... ell deia que “Astúrias es España i el resto tierra conquistada a los moros”. Realment quan els àrabs van conquerir la península ibèrica l’únic territori que no van aconseguir va ser Astúries i a partir d’aquí es va organitzar la Reconquesta. 

Si parlem de la gastronomia d'Astúries hem de dir que té elements que l'emparenten amb la normanda i bretona. El plat més conegut és la fabada, potent guisat fet amb fabes, una varietat de mongeta blanca o mongeta, acompanyades per xoriço, botifarra, lacón i cansalada. Això es serveix a part i es coneix amb el nom de compangu. A més destaca la varietat de peixos frescos i mariscs del cantàbric i la qualitat de la seva carn de vedella i de bou.

Existeixen més de cent varietats diferents d'excel·lents formatges artesans, dels quals el de Cabrales és el més conegut, encara que més populars a Astúries és el Gamonedo i compta amb denominació d'origen. Si es prefereix unes postres dolces, el més tradicional és l'arròs amb llet i els casadielles (un tipus de creps farcides d'una barreja de fruits secs com nou, ametlla o avellana, prèviament triturats, barrejats amb sucre i regat per anís) ben fregides o al forn, també trobem la famosa pastís "Charlota" de Gijón, els carbayones i moscovites a Oviedo i el famós “tocinillo de cielo” de Grau entre d'altres postres. Per Carnaval (Antroxu) es prepara el Frixuelu, postres fetes amb farina, llet, sucre, es fregeix amb poc oli i sobre el qual s'empolvora sucre. També és típic l'empanada asturiana.

La beguda asturiana per excel·lència és la sidra, el procés d'elaboració i formes de consum s'han integrat totalment en la vida social d'Astúries. Amb pocs graus d'alcohol, entre quatre i sis, la sidra alegra romiatges i reunions i segueix exercint en chigres i espichas l'indiscutible paper de beguda típica d'Astúries. En els últims anys han aparegut, amb notable acceptació, les sidres de nova expressió, la sidra dolça sense alcohol i la denominació d'origen.

Menys integrat, però no menys important, en l'occident també és típic el vi que es produeix en aquesta zona com ara el vi de Cangas del Narcea, encara que Astúries no té cap denominació d'origen de vins.



El 9 de setembre de 1664 els vaixells del rei Carles II d'Anglaterra, obliguen a capitular a l'últim governador de Nova Holanda (EUA) i conquisten les colònies de Nova Amsterdam, Nova Jersey i Delaware. El sobirà britànic cedeix l'illa de Manhattan al seu germà, el duc Jacobo de York, que decideix canviar el nom de Nova Amsterdam pel de Nova York.

diumenge, 24 de maig del 2015

24 de maig 1883 s'inaugura el Pont de Brooklyn 1956 primer Festival d'Eurovisió


Avui parlem d'enginyeria i música.

Tal dia com avui de 1883 es va obrir al tràfic a Nova York el Pont de Brooklyn. El Pont de Brooklyn (conegut inicialment com a "Pont de Nova York i Brooklyn") uneix els barris de Manhattan i Brooklyn a la ciutat de Nova York. Va ser construït entre el 1870 i el 1883 i, en el moment de la seva inauguració era el pont penjat més gran del món (mesura 1.825 metres de llarg, i la llum entre piles és de 486,3 metres, rècord de llum fins que el 1889 es va construir el Forth Bridge, amb una llum màxima de 521m. També va ser el primer suspès mitjançant cables d'acer. Des de llavors, s'ha convertit en un dels símbols més importants de Nova York. En el moment de la seva inauguració, el pont de Brooklyn era el pont penjant més llarg del món (un 50% més llarg que cap construït anteriorment). A més, durant molts anys les torres que el sostenen a banda i banda van ser les estructures més altes de l'hemisferi occidental. Actualment, el pont disposa de sis carrils per a vehicles (excepte camions i autobusos, i una passarel·la independent per a bicicletes i vianants. Des dels anys 80, està il·luminat per les nits per a accentuar la seva silueta.
Sis mesos després de la seva inauguració es va produir una tragèdia. Una dona que pujava les escales d'accés per la part de Manhattan va ensopegar i va cridar al caure. El crit va desencadenar el rumor que el pont s'enfonsava. El pànic i l'allau posterior va provocar la mort de 12 persones i 35 ferides greus. La desconfiança cap a la resistència del pont va quedar superada un any després quan l'empresari circense P. T. Barnum va desfilar pel pont juntament amb una manada de 21 elefants

Tal dia com avui de l'any 1956 es va celebrar a Lugano (Suiza) el primer Festival de la Cançó d'Eurovisió.

El Festival de la Cançó d'Eurovisió és un concurs musical televisiu, que té lloc anualment, des de la seva creació l'any 1956, i que està produït per la Unió Europea de Ràdio i Televisió (EBU - UER), a través dels ens públics de televisió que hi actuen com a membres actius d'aquesta organització.

Cada televisió escull un artista o grup que la representi amb una cançó, que haurà de ser interpretada en directe durant el concurs per tots els canals de televisió que hi participen. Un cop han actuat tots els representants, es dóna un període de temps per tal que els teleespectadors votin la seva actuació preferida; des de 2009 els països també empren jurats que decideixen el 50% de la votació final. Els vots es recompten a cada país de forma independent, i s'organitzen en 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 i 12 punts, corresponents a les deu actuacions més votades a cada país pel conjunt del seu jurat i el seu televot.

El concurs s'ha celebrat ininterrompudament des de 1956, de manera que ja porta gairebé seixanta edicions. De fet, l'octubre de l'any 2005 se'n va celebrar el 50è aniversari amb un show en què es va recordar la memòria de l'esdeveniment i es va escollir quina havia estat la millor cançó de la seva història (Waterloo del grup suec ABBA). Aquest bagatge i els èxits que ha anat assolint, han produït la creació del moviment "eurofan", que actualment compta amb una gran quantitat de llocs web dedicats al Festival i permeten el seu seguiment durant tot l'any i no només les setmanes prèvies a l'esdeveniment, com passava anteriorment.

El Festival d'Eurovisió actualment serveix a molts països per obrir-se al món i donar-se a conèixer. Això fa que a la darrera dècada s'hagin enregistrat moltes noves incorporacions, fins a assolir la xifra rècord de 43 participants en les edicions de 2008 i 2011.

Ahir va tenir lloc el 60è Festival i la cançó representant de Suècia, "Herois" de Måns Zelmerlöw, va ser la guanyadora. És la sisena vegada que Suècia guanya el Festival. Els primers suecs en guanyar van ser ABBA en 1974. Espanya, amb Edurne, va quedar en 21 posició.

Quan només podíem veure un canal de televisió en aquest país el Festival d’Euriovisió era una festa de gran nomenada que es vivia en família al voltant del televisor. Pregunteu l’experiència a aquells que tenen entre seixanta i quaranta anys segur que us explicaran un munt d’anècdotes...

diumenge, 22 de febrer del 2015

22 de febrer 1987 mor Andy Warhol 1933 neix Maria Rosa Domènech


Andy Warhol va ser un pintor estatunidenc i una figura central del moviment conegut com a pop art. Després d'una reeixida carrera com a il·lustrador comercial, Warhol es va fer famós en tot el món pels seus treballs com a pintor, cineasta, productor musical, escriptor i escultor. Va ser una important figura pública coneguda per la seva pertinença a cercles socials molt diversos que incloïen des de persones bohèmies que vivien al carrer fins a distingits intel·lectuals, celebritats de Hollywood, gent adinerada i aristòcrates.

El treball de Warhol, malgrat les múltiples crítiques oposades, ha estat objecte després de la seva mort de nombroses exposicions, llibres i pel·lícules. En general, Warhol està reconegut com un dels artistes més famosos del segle XX, de manera que va aconseguir molt més que el que havia estat el seu gran somni: «Ésser famós durant 15 minuts».

Andrew Warhol havia nascut a Pennsilvània, fill d'una família d'emigrants eslovacs. La família Warhola, perquè aquest era el seu veritable cognom, va perdre al pare quan el petit Andrew tenia 14 anys i potser aquests anys de penúria van empènyer a Warhol a la recerca incessant dels diners. Va ser la seva mare, lluitadora incansable, la qual va animar a Andy a pintar i a llegir.

Finalment, decideix traslladar-se a Nova York i estudiar art. De seguida, a més de col·laborar amb diverses revistes, treballa com aparadorista i dissenyador per a grans firmes com Tifanny 's. Els diners que tant anhelava, comencen a fluir i per fi pot dur a la seva mare a Nova York. Són els anys en què canvia de cognom i d'imatge, operant-se el nas i encarregant el primer de les desenes de perruquins blancs que lluiria al llarg de la seva vida. Descobreix les serigrafies i barreja l'art i el negoci, rebent encàrrecs de grans firmes per remodelar la seva imatge. Les sopes Cambell o la Cocacola són alguns dels seus clients. Arriben les sèries de serigrafies de Marilyn, Mao o el Che i que demostren que Warhol està ja a la part alta del núvol a la que volia pujar. 

El seu afany de protagonisme el porta a ser el centre de l'avantguarda i esdevé mecenes dels que, en aquells dies, eren només desconeguts. Tot i tots passen per "La Factoria", l'estudi de l'artista. Allà es fa art, cinema i, sobretot, música. És a “La Factoria” on es forja una experiència que marcaria una fita en la història de la música. Allà, sota el padrinatge de Warhol, es crea "The Velvet Underground", un grup de músics poetes, entre els quals estaven John Cale i Lou Reed. Al costat d'ells, una dona fascinant, Nico, que acabaria esdevenint una hippy més d'Eivissa, on va viure fins a la seva mort. Andy Warhol va estar, doncs, molt relacionat amb la música. Especialment com a productor del mític àlbum titulat "The Velvet Underground & Nico", per al qual disseny la famosa portada, amb un solitari plàtan que ocupa, amb la seva enorme signatura al peu, tot l'espai blanc del encartament. Eren les dues cares d'Andy Warhol, un personatge a qui li encantava el seu sobrenom de Drela, barreja de "Dràcula i Cinderela (Ventafocs)". Va morir el 22 de febrer de 1987 a Nova York.


Qui era Mª Rosa Domènech? la meva mare, i per molts alumnes de l'Escola Nostra Sra. del Carme del carrer Tapioles del Poble Sec la seva Srta. Mª Rosa. Juntament amb el seu espós, el Sr. Domingo Llucià, va estar al front d'aquesta institució fins als vuitanta. Tothom recorda el seu somriure i el seu posat sempre elegant. Va saber estar sempre al seu lloc i es va fer un lloc en el cor dels seus alumnes i les seves famílies que, passats els anys , encara la recorden amb carinyo.

Com heu vist per a mi la família és molt important i crec que formen part de la "intrahistòria" la història de les persones perquè.... ningú que visquès al Poble Sec dels anys cinquanta-inicis dels seixanta pot oblidar les processons, el Dia del Sant del Sr.Director, o la desfilada d'autocars per anar a l'excursió de Final de Curs on hi participaven les famílies que es van convertir en un dates molt especials.



dissabte, 24 de maig del 2014

24 de maig 1883 s'obre el Pont de Brooklyn


El Pont de Brooklyn (conegut inicialment com a "Pont de Nova York i Brooklyn") uneix els barris de Manhattan i Brooklyn a la ciutat de Nova York. Ha estat present en un gran nombre de pel.lícules com Manhattan de Woody Allen, La decisió de Sophie, la nord-americana Godzilla del 1998, Deep Impact, Gangs of New York de Martin Scorsese, o a Superman Returns entre d’altres.

El pont va ser dissenyat per la companyia d'enginyeria propietat de John Augustus Roebling, de Trenton, Nova Jersey. Roebling i la seva empresa havien construït anteriorment altres ponts penjants més petits, com l'aqüeducte de Delaware a Lackawaxen, Pennsilvània, el pont penjat de Cincinnati, Ohio o el pont penjat de Waco (Texas) què va servir com a prototip per al disseny final del pont de Brooklyn.

La construcció del pont de Brooklyn va començar el 3 de gener de 1870, i va finalitzar tretze anys més tard, el 24 de maig de 1883, quan va ser obert al públic. En el moment de la seva inauguració era el pont penjat més gran del món (un 50% més llarg que cap construït anteriorment). Mesura 1.825 metres de llarg, i la llum entre piles és de 486,3 metres, rècord de llum fins que al 1889 es va construir el Forth Bridge, amb una llum màxima de 521m. També va ser el primer suspès mitjançant cables d'acer. Des de llavors, s'ha convertit en un dels símbols més importants de Nova York. El primer dia el van creuar un total de més de 1800 cotxes i 150.300 persones. En la seva construcció es van gastar 15,1 milions de dòlars. El pont està construït amb pedra calcària, granit i ciment. El seu estil arquitectònic és neogòtic, amb els seus característics arcs apuntats en les dues torres laterals.

En el moment de la seva inauguració, el pont de Brooklyn era el pont penjant més llarg del món. A més, durant molts anys les torres que el sostenen a banda i banda van ser les estructures més altes de l'hemisferi occidental. Actualment, el pont disposa de sis carrils per a vehicles (excepte camions i autobusos, i una passarel.la independent per a bicicletes i vianants. Des dels anys 80, està il.luminat per les nits per a accentuar la seva silueta.

Sis mesos després de la seva inauguració es va produir una tragèdia. Una dona que pujava les escales d'accés per la part de Manhattan va ensopegar i va cridar al caure. El crit va desencadenar el rumor que el pont s'enfonsava. El pànic i l'allau posterior va provocar la mort de 12 persones i 35 ferides greus. La desconfiança cap a la resistència del pont va quedar superada un any després quan l'empresari circense P. T. Barnum va desfilar pel pont juntament amb una manada de 21 elefants. Ningú va dubtar de la seva resistència.

dimarts, 22 d’octubre del 2013

22 d'octubre del 1883 S'inaugura el Metropolitan Opera House de Nova York


També conegut com "el Met" és el teatre d'òpera més prestigiós dels Estats Units i un dels més coneguts del món, famós per les seves grans produccions. És tota una institució en el món de l'òpera, junt amb La Scala de Milà, l'Òpera Garnier de París, el Teatro Colón de Buenos Aires o el Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

El teatre va estar ubicat abans en una altra àrea de Nova York fins el 1966, quan es va traslladar a la ubicació actual en el Lincoln Center.

L’actual teatre d'òpera del Metropolitan va ser dissenyat per l'arquitecte Wallace K. Harrison. La capacitat de l'edifici és de gairebé quatre mil persones. Cada temporada del Met s'estén des de setembre fins a maig, i presenta al voltant de 27 òperes en un programa de repertori rotatiu, amb set representacions setmanals de quatre títols diferents. El teatre té la tecnologia necessària per a substituir diàriament l'escenari de l'òpera que es representa, utilitzant un complex sistema d'escenaris, tramoies i ciclorames. Aquesta tecnologia permet que al Metropolitan hi hagi funcions quasi tots els dies de l'any que tenen lloc a dos quarts de vuit del vespre i els dissabtes fan dues sessions: a la una del migdia i a les vuit del vespre.

Avui es representa “The Nose” de Dmitri Shostakovich  cantada en rus i traduïda a l’anglès, a l’alemany i a l’espanyol. La representació començarà a dos quarts de vuit del vespre i podem trobar entrades des de 25 fins a 430 dòlars. Cal ser ben puntuals, no cal portar vestit d’etiqueta (llevat dels dies d'estrena) i ens poden llogar binocles perquè no ens perdem cap detall. Heu de saber que el Met ofereix un servei de transmissió radiofònica de les seves representacions en directe des del 25 de desembre de 1931.

Suggeriments pel cap de setmana:

Les primeres propostes ens porten lluny de Barcelona...

19a Fira de la Castanya a Viladrau amb un extens programa d’activitats. (cap de setmana)

III Fòrum Casteller i Fira de Santa Úrsula a Valls. (cap de setmana)

Fira del Bolet i de les Herbes Remeieres a Castellterçol  dg27 de 9 a 14h

Fires i Festes de Sant Narcís a Girona (fins el dia 3 de novembre)