8 de gener Sant Tornem-hi 1935 neix Elvis

Avui comencem de nou les classes, després d'unes merescudíssimes vacances. 

Ahir, dia de mares i fills pel carrer el comentari, en veu baixa, entre elles, era: “quines ganes tinc de que comenci l’escola i tornem tots a la normalitat”.

Primerament, perquè tots necessitem normes que ens ajuden a situar-nos i a regular-nos. Una hora de llevar-nos, preparar esmorzars, anar a l’escola, les activitats extraescolars, una estona de joc, una estona en família, sopar i anar a dormir. I recomençar l’endemà.

Desprès, perquè només des de la rutina podem trencar-la amb moments especials o dates especials. De fet, hauríem d’aconseguir viure de manera especial aquest continuum en el que estem embarcats. Si estem atents als petits detalls podem fer-nos la vida molt més agradable.

Avui és Sant Tornem-hi! El primer dia d’escola del 2020! Tornem a la normalitat desprès de una pila de dies de disbauxa d’horaris, de menjars, d’activitats... Un dia màgic en el qual la carrossa torna a convertir-se en carbassa, però que nos quiten “lo bailao” i que es preparin perquè seguirem ballant...

Sí, és la primera classe del 2020. Però...sabeu quin és el primer any que vàreu escriure a la llibreta. Feu el compte... podria ser a finals de P5 o a Primer de Primària o d’EGB... Segur que sense adonar-vos-en heu escrit un munt de dates. Ara, en aquesta primera setmana és molt freqüent que ens equivoquem i encara posem 2019 però ens acostumarem a aquest 2020 que comença.

Avui l’Elvis Presley, si fos viu, faria vuitanta-cinc anys... la veritat és que no me’l puc imaginar.

Tal dia com avui de 1935 Elvis Aaron Presley, conegut mundialment només com Elvis. Tenia un germà bessó que va morir en el part. Està considerat com una de les figures més importants de la música i de la cultura del segle XX. Va canviar per sempre el panorama musical nord-americà amb un so i un estil que combinaven diverses influències artístiques molt diferents entre si. Va ser l'autèntic Rei del Rock. Va morir el 16 d'agost de 1977 a Memphis (Tennessee, EUA), i, a partir de llavors, la llegenda es va fer encara més gran. És espectacular la quantitat de seguidors que encara té al món i la gent que es disfressa i l’imita... espectacular!

Va néixer a Tupelo, Mississipi, però quan tenia 13 anys es va mudar amb la seva família a Memphis, Tennessee, on en 1954, va començar la seva carrera artística quan Sam Phillips, el propietari de Sun Records, va veure en ell la manera d'expandir la música afroamericana. Acompanyat pel guitarrista Scotty Moore i el contrabaixista Bill Black, va ser un dels creadors del rockabilly, un estil de tempo ràpid impulsat per un constant ritme que consisteix en una fusió de música country i rhythm and blues.

El seu primer senzill, «Heartbreak Hotel", publicat el gener de 1956, es va convertir en un èxit número 1. Aviat, després de les seves aparicions en els mitjans, es va convertir en la figura principal del popular so del rock and roll, amb una sèrie de presentacions televisives i èxits que van arribar al cim de les llistes de vendes. Les seves interpretacions plenes d'energia, sobretot de cançons afroamericanes i el seu estil desinhibit el van fer molt popular i controvertit. Mesos després, al novembre d'aquest mateix any, va entrar al món del cinema amb la pel·lícula “Love Me Tender”.

El 1973, va protagonitzar el primer concert transmès per tot el món a travès del satèl·lit, “Aloha from Hawaii”, vist aproximadament per 1500 milions de persones. La guitarra d’aquest concert la va donar a un fan  que la va subhastar fa uns anys i va rebre per ella moltíssims diners. Finalment, el consum excessiu de medicaments prescrits van comprometre greument la seva salut, fins que el 1977 va morir sobtadament a l'edat de 42 anys, a causa d'un infart agut de miocardi.

Suggeriment: avui claríssim... hem d’escoltar alguna cançó de l’Elvis. Trobareu des de balades fins a rock molt rítmic... podeu triar. Si us plantegeu veure alguna de les seves pel·lícules recordeu quan estan fetes i que són pel lluïment de l’artista... no busqueu grans arguments ni grans interpretacions però amb una caiguda d’ull o un cop de maluc tot el seu món girava de cop.

22 de novembre Santa Cecília Patrona de la Música

Què seria la nostra vida sense música? Sense saber-ho, tenim una banda sonora personal. Les cançons que ens agraden, que ens han acompanyat en bons moments, en moments dolorosos... cançons que ens animen o ens entristeixen. Avui, Dia de la Música és un bon moment per agrair a tots aquells que la fan possible.

L'Església Catòlica commemora el 22 de novembre, la mort de Santa Cecília, una jove de família noble que va morir en un any indeterminat entre el 180 i el 230 de la nostra era després de ser torturada per la seva conversió al cristianisme.

En 1594, el papa Gregori XIII la va nomenar patrona dels músics, i així segueix sent fins avui.

Avui us suggereixo que obriu un llistat per ser conscients d’aquelles músiques que ens acompanyen i que ens han acompanyat al llarg dels anys.

Tornem a estar en temporada OT. L'any passat vam gaudir amb l'Amaia, l'Alfred, Agoney, Aitana, Ana Guerra, Nerea, Roi... i aquest any amb les veus espectaculars i en construcció dels joves de l'edició 2018: Alba Reche, Carlos Right, Famous, Julia, Marilia, Marta, Miki, Natalia, Noelia, Sabela. Quin són els vostres preferits? Molta gent enganxada a les cançons i als cantants esperant el dimecres per veure les gales, i alguns als passes de micro i, fins i tot als resums diaris o al 24h...

Moltes escoles i escoles de Música celebren aquest dia. En molts centres és molt especial. Es respira la música gràcies a docents que l'estimen i ho transmeten.     

27 de novembre Dia del Mestre - Sant Josep de Calasanz

Avui es celebra el Dia del Mestre. Fins i tot Google té els seu Dooodle per celebrar la diada. És un dia especial en el que reconeixem la feina dels qui acompanyen la canalla al llarg de tota la seva escolarització des de la Llar d'infants fins el Batxillerat o el Cicles Formatius.

Som el que som gràcies als nostres Mestres. Ells ens han acompanyat al llarg de molts dies de la nostra vida i han deixat una petjada. Recordem aquells que van saber veure alguna cosa en nosaltres, que ens van ajudar a confiar en nosaltres, a créixer. Avui amb més de cinquanta anys de camí, i tots ells compartir amb mestres i professors, valoro més que mai aquesta professió que és també un estil de vida. Valoro la implicació dels qui volen ajudar als infants a ser la millor versió d’ells mateixos. Per tot això avui, Dia del Mestre, us vull desitjar que la vostra feina us ompli i que us brillin els ulls perquè els vostres alumnes us ho agrairan eternament amb la seva vida.

27 de març Dia Internacional del Teatre

Quan s’obre el teló per un segon s’atura tot. Els llums en marquen on és la realitat que viurem durant una estona. El teatre ens porta a veure i viure altres situacions, altres temps, altres móns... a veure el món amb altres ulls que no són els nostres... el teatre ens obre al món.  Veure’l és fantàstic però viure’l ens deixa sense paraules perquè si el moment d’obrir el teló és màgic quan els llums s’apaguen i es tanca el teló ens queda l’escalf dels aplaudiments, la complicitat amb el públic i la satisfacció de la tasca ben feta. D’una tasca d’equip en la que tots des dels tècnics de llums i so fins la part de perruqueria, maquillatge o sastreria passant pels actors que són els qui donen la cara... el teatre és una gran tasca d’equip amb el director com a cap de sala.

Avui Dia Internacional del Teatre vull recordar dues persones que m’han fet estimar el teatre. El meu pare que va viure el teatre amateur des d’Els Pastorets fins a la sarsuela al Centre Moral del Clot. Encara avui puc tancar els ulls i sentir el monòleg de “La Vida es Sueño”... 

"Yo sueño que estoy aquí

de estas prisiones cargado,

y soñé que en otro estado

más lisonjero me vi.

¿Qué es la vida? Un frenesí.

¿Qué es la vida? Una ilusión,

una sombra, una ficción,

y el mayor bien es pequeño:

que toda la vida es sueño,

y los sueños,( amb una pausa molt ben posada...) sueños son.”

L’altra persona és la Srta. Mª Teresa Pous, mestra amb majúscules de l'Escola del Carme, de Cultura i de Menéndez Pidal. Amb ella he compartit tants temps de bambalines en les seves adaptacions personals de tants clàssics des d’ “Antígona” o “Lisitrata” fins “El Petit Princep” o el “Fill meu, estàs despatxat” passant per les diades de Sant Jordi recordant Darwin, la literatura, les activitats per la Pau o els pregons del Carnaval. Molts dels seus alumnes hem sortit amb el cuquet del teatre i recordem aquell minut de glòria sobre l’escenari que ens va fer comprendre que l’esforç era necessari per l’èxit i que sols potser arribaríem lluny però no tan bé com acompanyats dels nostres companys de viatge.

Gràcies a tots els que feu teatre perquè ens seguiu mostrant el món per un forat. Visca el Teatre!  

22 de febrer 1987 mor Andy Warhol 1933 neix Maria Rosa Domènech

Andy Warhol va ser un pintor estatunidenc i una figura central del moviment conegut com a pop art. Després d'una reeixida carrera com a il·lustrador comercial, Warhol es va fer famós en tot el món pels seus treballs com a pintor, cineasta, productor musical, escriptor i escultor. Va ser una important figura pública coneguda per la seva pertinença a cercles socials molt diversos que incloïen des de persones bohèmies que vivien al carrer fins a distingits intel·lectuals, celebritats de Hollywood, gent adinerada i aristòcrates.

El treball de Warhol, malgrat les múltiples crítiques oposades, ha estat objecte després de la seva mort de nombroses exposicions, llibres i pel·lícules. En general, Warhol està reconegut com un dels artistes més famosos del segle XX, de manera que va aconseguir molt més que el que havia estat el seu gran somni: «Ésser famós durant 15 minuts».

Andrew Warhol havia nascut a Pennsilvània, fill d'una família d'emigrants eslovacs. La família Warhola, perquè aquest era el seu veritable cognom, va perdre al pare quan el petit Andrew tenia 14 anys i potser aquests anys de penúria van empènyer a Warhol a la recerca incessant dels diners. Va ser la seva mare, lluitadora incansable, la qual va animar a Andy a pintar i a llegir.

Finalment, decideix traslladar-se a Nova York i estudiar art. De seguida, a més de col·laborar amb diverses revistes, treballa com aparadorista i dissenyador per a grans firmes com Tifanny 's. Els diners que tant anhelava, comencen a fluir i per fi pot dur a la seva mare a Nova York. Són els anys en què canvia de cognom i d'imatge, operant-se el nas i encarregant el primer de les desenes de perruquins blancs que lluiria al llarg de la seva vida. Descobreix les serigrafies i barreja l'art i el negoci, rebent encàrrecs de grans firmes per remodelar la seva imatge. Les sopes Cambell o la Cocacola són alguns dels seus clients. Arriben les sèries de serigrafies de Marilyn, Mao o el Che i que demostren que Warhol està ja a la part alta del núvol a la que volia pujar. 

El seu afany de protagonisme el porta a ser el centre de l'avantguarda i esdevé mecenes dels que, en aquells dies, eren només desconeguts. Tot i tots passen per "La Factoria", l'estudi de l'artista. Allà es fa art, cinema i, sobretot, música. És a “La Factoria” on es forja una experiència que marcaria una fita en la història de la música. Allà, sota el padrinatge de Warhol, es crea "The Velvet Underground", un grup de músics poetes, entre els quals estaven John Cale i Lou Reed. Al costat d'ells, una dona fascinant, Nico, que acabaria esdevenint una hippy més d'Eivissa, on va viure fins a la seva mort. Andy Warhol va estar, doncs, molt relacionat amb la música. Especialment com a productor del mític àlbum titulat "The Velvet Underground & Nico", per al qual disseny la famosa portada, amb un solitari plàtan que ocupa, amb la seva enorme signatura al peu, tot l'espai blanc del encartament. Eren les dues cares d'Andy Warhol, un personatge a qui li encantava el seu sobrenom de Drela, barreja de "Dràcula i Cinderela (Ventafocs)". Va morir el 22 de febrer de 1987 a Nova York.

Qui era Mª Rosa Domènech? la meva mare, i per molts alumnes de l'Escola Nostra Sra. del Carme del carrer Tapioles del Poble Sec la seva Srta. Mª Rosa. Juntament amb el seu espós, el Sr. Domingo Llucià, va estar al front d'aquesta institució fins als vuitanta. Tothom recorda el seu somriure i el seu posat sempre elegant. Va saber estar sempre al seu lloc i es va fer un lloc en el cor dels seus alumnes i les seves famílies que, passats els anys , encara la recorden amb carinyo.

Com heu vist per a mi la família és molt important i crec que formen part de la "intrahistòria" la història de les persones perquè.... ningú que visquès al Poble Sec dels anys cinquanta-inicis dels seixanta pot oblidar les processons, el Dia del Sant del Sr.Director, o la desfilada d'autocars per anar a l'excursió de Final de Curs on hi participaven les famílies que es van convertir en un dates molt especials.

21 d'octubre 1846 neix Edmondo de Amicis 1879 bombeta incandescent

En el dia d’avui s’ajunten per a mi un record d’infantesa i una persona que dona força al meu present i al meu futur: Thomas Edison.

L’any 1846 va néixer Edmondo de Amicis. Potser aquest nom no us diu res però si us dic que és un escriptor italià i que va escriure un llibre que es deia “Cuore”(cor) on es troba una història que va donar la volat al món a través d’uns dibuixos animats japonesos quan no n’hi havia. Aquesta història es va comercialitzar com a “Marco” però en realitat es deia “De los Apeninos a los Andes”. Jo us parlava d’un record d’infantesa... sí, jo feia Cinquè d’EGB a la classe de la Srta. Amparo, a dalt de tot de l'edifici amb uns grans finestrals que deixaven entrar llum natural, i un cop per setmana fèiem labors. Aquell dia perquè totes cosíssim callades n’hi havia una que llegia un llibre en veu alta, com els monjos medievals. A mi m’encantava aquesta hora perquè escoltar històries i imaginar sempre m’ha agradat. Jo em feia l’imatge mental dels racons, dels espais, dels personatges... vaig gaudir molt aquell any tot i que crec que totes les feines de costura les vaig acabar fora de temps perquè m’encantava amb la meva imaginació i aquelles descripcions...  És una bona experiència escoltar un bon llibre...

Tal dia com avui el Sr. Thomas Edison va aconseguir que la seva bombeta incandescent es mantingués encesa durant 48 hores. Li va costar un munt d’intents i ell deia que no havia tingut 99 errors sinó que havia vist 99 maneres de no aconseguir-ho. L’actitud és molt important per perseverar, per continuar intentant-ho. Aquesta força i aquesta determinació per no defallir fan que es converteixi en un exemple. Podem conèixer una mica millor a Edison a través de la seva biografia. Us la recomano. 

15 de setembre Sant Tornem-hi, 1254 neix Marco Polo, 1890 neix Agatha Christie

Avui és dia de Sant Tornem-hi. Tots els infants i joves catalans comencem el curs 2014-2015. Tornem a la rutina, a la realitat de cada dia i per contrastar avui presentem dos protagonistes que ens transportaran: un cap a terres llunyanes, Marco Polo, i un altre a viure aventures de misteri a través dels seus escrits...

Tal dia com avui l’any 1254 va néixer a Venècia, Marco Polo. Va ser un mercader, explorador i aventurer venecià que, juntament amb el seu pare i el seu tiet, va viatjar a Xina per l’anomenada Ruta de la Seda. Cap a finals del 1271, els Polo van rebre valuosos regals per part del nou papa, Gregori X, amb l'encàrrec de portar-los al Gran Khan de la Xina, Oblia Khan, nét de Genguis Khan. Així, quan Marco Polo tenia 17 anys, va marxar de Venècia amb el seu pare i el seu oncle cap a l'orient. Van travessar Armènia, Pèrsia i l'Afganistan fins a arribar a la Xina, recorrent tota la ruta de la Seda. La tornada la van realitzar pel mar de la Xina fins a l'estret d'Ormuz, on van seguir el seu viatge per terra fins a Venècia. Aquesta sèrie d'aventures són les que més endavant van ser documentades en el llibre de Marco Polo. Van arribar a Venècia el 1295, 24 anys després, portant moltes riqueses i tresors. Havien recorregut gairebé 24.140 km. Avui un viatge tan llarg sense parlar amb els de casa ens sembla impensable. Els operatius mòbils ens connecten però alhora ens lliguen perquè sembla que no sabem viure sense ells.

Tal dia com avui de  1890 va néixer al Regne Unit, Agatha Christie, la prolífica escriptora britànica de novel•les de misteri de gran èxit, coneguda com la "reina del crim". És l'escriptora de novel•la detectivesca més coneguda del món i l'autora més venuda de qualsevol gènere, a excepció de William Shakespeare. S'han venut al voltant de dos mil milions d'exemplars dels seus llibres en anglès, i uns altres mil milions en unes tres-centes llengües en què ha estat traduïda.

Christie va publicar més de vuitanta novel•les i obres de teatre, principalment del tipus d'habitació tancada i de problema, en la majoria de les quals intervenia algun dels seus personatges principals, Hercule Poirot o Miss Marple. Encara que li agradava variar en la forma establerta de les històries detectivesques, era molt primmirada en el fet de jugar net amb el lector i no amagar-li cap tipus d'informació per tal que pogués resoldre el misteri. Algunes de les seves novel•les s'han portat al cinema, fins i tot diverses vegades (Assassinat a l'Orient Express, Mort al Nil), etc.  

28 de febrer Dijous Gras, Dia d'Andalusia i 2002: adeu a la pesseta!

Quin dia més complet ! És Dijous gras, es celebra el Dia de Andalusia i tal dia com avui de l’any 2002 la pesseta va deixar de ser moneda de curs legal. Però anem a pams…

Dijous gras: Avui és el dia de la truita, de la botifarra d’ou, el primer dia del Carnaval encara que moltes escoles per una qüestió pràctica comencen a escalfar motors a partir del dilluns d’aquesta setmana amb mil indicacions relacionades amb la festa de part del Rei Carnestoltes: “s’ha de portar llaços, pigues, corbates, ulleres, una perruca, un barret o un mitjó de cada color…”

Dia d'Andalusia:  Se celebra el 28 de febrer i commemora el referèndum de l'any 1980, que va donar autonomia plena a la comunitat andalusa. En molts pobles i ciutats es decoren les balconades, on es penja la bandera d'Andalusia, i se celebren concursos de patis andalusos i en els col.legis es programen diverses activitats per a la commemoració de la diada i canten l'himne de Andalusia.

La pesseta: La pesseta va ser la unitat monetària d'Espanya des de 1868 fins a 2002 i va ser també moneda de curs legal en el Principat d'Andorra al costat del franc francès. Es dividia en 100 cèntims encara que aquests van deixar de circular en 1983. El projecte d'Unió Econòmica i Monetària va facilitar la desaparició de la pesseta, al costat de la resta de monedes de la denominada Zona Euro, el 1 de març de l'any 2002.

6 de febrer 1945 néix Bob Marley, 1956 protestes racistes a Alabama.

Tal dia com avui va néixer el ritme i no un ritme qualsevol... a Jamaica va néixer Bob Marley, músic de reggae. Parlar de Bob Marley i del reggae no és només parlar d'un moviment musical, és molt més, és tota una filosofia de vida. Robert Nesta Marley naixia en una petita població al nord de Jamaica, Nine Mile, el 6 de febrer de 1945. El seu pare un jamaicà blanc, capità de la marina britànica, de cinquanta anys i la seva mare Cedella, de 19 anys, mai van viure junts. La família paterna amenaçava desheretar-los si ho feien. La seva música, la seva filosofia, les seves creences, la seva ajuda al tercer món, als més desfavorits, el seu compromís polític i social, la seva contribució a la cultura jamaicana ... tot això i ser com era ... un geni , li va servir entre moltes altres coses per aconseguir l'Ordre del Mèrit de Jamaica, però sens dubte el seu major èxit va ser posar Jamaica  al mapa. Va morir de càncer a Miami l’11 de maig de 1981 als 36 anys. S’ha convertit en una llegenda de la música. De Bob Marley trobem discs en directe, d’estudis i dels seus Tours entre 1973 i 1980, darrerament (1991 i 2003) s’han editat discs enregistrats al 1973 i 1976.

Hi ha notícies que no puc deixar passar per alt... tal dia com avui l’any 1956 es fan protestes per l’entrada de la primera estudiant negra a la Universitat d’Alabama. No estem parlant de fa tres-cents o cinc-cents anys... estem parlant de fa només cinquanta-vuit anys. Quan llegim que hi havia locals comercials o transports on no podien accedir els negres, sembla mentida. Els que creiem en la dignitat de tots els humans veiem que la seva concreció és un tema molt nou i que, desgraciadament, hi ha moltes dinàmiques que encara no s’han trencat. Hi ha molta feina per fer. Parlem de discriminació per raó de color. Crec que la manera de fer treballar la igualtat en dignitat és a través de l’educació. Quan a les escoles es treballa la pau, la solidaritat, la tolerància, l’amistat... quan a les famílies observem, escoltem i acollim... estem parlant de diferències que ens acosten, de mirar amb ulls de respecte a tothom siguin iguals o diferents.

8 de gener Primer dia de classe del 2014

Ahir, dia de mares i fills pel carrer el comentari, en veu baixa, entre elles, era: “quines ganes tinc de que comenci l’escola i tornem tots a la normalitat”.

Primerament, perquè tots necessitem normes que ens ajuden a situar-nos i a regular-nos. Una hora de llevar-nos, preparar esmorzars, anar a l’escola, les activitats extraescolars, una estona de joc, una estona en família, sopar i anar a dormir. I recomençar l’endemà.

Desprès, perquè només des de la rutina podem trencar-la amb moments especials o dates especials. De fet, hauríem d’aconseguir viure de manera especial aquest continuum en el que estem embarcats. Si estem atents als petits detalls podem fer-nos la vida molt més agradable.

Avui és Sant Tornem-hi! El primer dia d’escola del 2014! Tornem a la normalitat desprès de una pila de dies de disbauxa d’horaris, de menjars, d’activitats... Un dia màgic en el qual la carrossa torna a convertir-se en carbassa, però que nos quiten “lo bailao” i que es preparin perquè seguirem ballant...

20 de desembre Darrer dia de classe de l'any

Per tradició, el món de l'escola és el meu món i m'hi sento molt identificada vivint com a pròpies les festes, celebracions i esdeveniments.

Avui, darrer dia de classe, enrera queden molts moments especials. El curs escolar, com la vida, té de tot… però sobretot bons moments. La retrobada del setembre, la Castanyada, els Dia de la Música, els Concerts de Nadal-Pastorets… combinats amb les llibretes, les llàmines, els exercicis on line, la flauta, els temps de pati o d’educació física... la senyu nova, l’aniversari, les dents que ens cauen, el “primer amor”, les confidències...

I per fi, el darrer dia del 2013! Avui, entre nadales, donarem per acabat aquest any escolarment parlant i començarem unes merescudes vacances. Com en són de boniques les festes de Nadal. Hi ha tant per fer... A mi sempre m’ha agradat fer-me un calendari per posar-hi el que ens agradaria fer als de casa perquè desprès, si no ho fem passen els dies i ens trobem a primers de gener sense haver descansat ni fer el que realment voliem fer. 

Avui, però ens acomiadem de mestres i companys, d’horaris farcits d’activitats per entrar en l’immensitat de les vacances que aprofitarem com vulguem, o  com puguem. Una part depén de nosaltres. Això sí el meu desig és que tinguem tots un Bon i Sant Nadal i una molt bona entrada d’any i que ens retrobem el dia 8 de gener amb les piles ben carregades per afrontar amb il.lusió el segon trimestre del curs.